Babilònia del 3/10/2019 — París i Loira; Modernisme (Sant Pau i Puig i Cadafalch a BCN i Mataró); Cinema: Amenábar, Tarantino, Ozon i Boyle; Homenatge a Mercedes Sosa

Viatge: París i Castells del Loira

Catedrals i patrimoni

• Visita a Orleans, Tours, Angers i l’emblemàtica Chartres.

• Destaquen els vitralls de Chartres, d’un blau inconfusible i de qualitat excel·lent, a l’alçada de la Sainte-Chapelle.

"El blau de Chartres és un blau molt especial"

• Comentari sobre el clima amable i el paisatge verd del jardí de França (vall del Loira), amb vinyes i palaus renaixentistes.

Castells i jardins

• Recorregut pels castells/palaus renaixentistes (segles XVI–XVII), amb mencions a Leonardo da Vinci i la seva tomba a Amboise.

• Chenonceau (sobre el riu amb arcs) i els seus jardins geomètrics, patrimoni UNESCO: arquitectura icònica i interiors sobris però elegants (no és Versalles, és el Renaixement).

París en 48 hores: panoràmica i museus

• Passeig en Bateaux-Mouches pel Sena (valorat per les vistes); panoràmica en autobús més limitada.

• Notre-Dame no visitable per obres; entrada a la Sainte-Chapelle, visita imprescindible.

• Museu d’Orsay: exposició de Berthe Morisot, pintora impressionista de primer nivell (a l’alçada de Monet/Manet/Renoir/Degas), pionera en un entorn que vetava l’accés femení a l’Acadèmia. Temes de plein air i vida quotidiana, amb suport familiar i connexions amb Renoir.

Ruta Modernista

Recinte Modernista de Sant Pau (Barcelona)

• Complex hospitalari d’Lluís Domènech i Montaner (i fase posterior del fill, Pere Domènech i Roura): façanes espectaculars, pavellons comunicats per túnels, ceràmica i ornamentació modernista.

• Exposició d’instrumental mèdic històric i fotografies d’època: mirada a l’higienisme de principis del segle XX.

• Debat sobre el preu de la visita (15–20 €) i consells de descomptes d’estiu (Institut del Paisatge Urbà, 50%). Sortida per l’avinguda Gaudí amb vista a la Sagrada Família.

Puig i Cadafalch a Barcelona: Casa de les Punxes, Palau Baró de Quadras i Casa Amatller

• Casa de les Punxes (nova planta per a les germanes Terradas): influència de palaus bavarians i del medievalisme; recorregut amb audioguia i accés als terrats ceràmics vidrats.

• Palau del Baró de Quadras i Casa Amatller (al programa apareix com “Casa Matllé”): obres amb restauració/remodelació; interiors amb marbres, arts aplicades, vitralls tipus Tiffany, ferro forjat i solucions pràctiques (làmpades mixtes gas/electricitat).

• Fort simbolisme catalanista i iconografia de Sant Jordi.

"Sant Patró de Catalunya: torneu-nos la llibertat"

• Comentari crític: el modernisme és, en bona mesura, un estil d’elit burgès.

Ruta modernista a Mataró

• Itinerari gratuït i guiat: Ajuntament (sala de sessions), Mercat del Rengle (planta triangular), botiga modernista La Confiança (accessible), Beneficència i la joia de la corona, la Casa Coll i Regàs (visitable en una altra ocasió).

• Nau Gaudí (primera obra de Gaudí per a la Cooperativa Mataronense): naus amb arcs parabòlics i solucions de llum i ventilació (fins i tot als lavabos cilíndrics), avui seu de la Col·lecció Bassat.

Bonus arqueològic: Torre Llauder (Iluro)

• Vila romana (segles I aC–I dC) amb estructura conservada: impluvium, termes (caldarium, frigidarium), mosaics i jardí.

• Recordatori històric: Iluro (Mataró) és anterior a la Barcelona romana.

Cinema

Mientras dure la guerra (Alejandro Amenábar)

• Pel·lícula d’impacte notable i factura solvent; el rigor històric planteja dubtes en alguns punts.

• Retrat d’Unamuno com a figura amb vacil·lacions i canvis; escena final (alegat a la universitat) poderosa però polèmica en l’exactitud.

• Interpretacions: bones en general; algun excés puntual. Film recomanat tot i les reserves.

Érase una vez en… Hollywood (Quentin Tarantino)

• Proposta molt ben feta i seductora a nivell formal, amb moments de tensió que es resolen de manera atípica.

• Tracte deferent cap a Polanski i Sharon Tate; crítica a la caricatura del moviment hippie (debat Trueba: reescriptura que carrega injustament contra un moviment pacifista).

• Sensació de "dues pel·lícules en una" i final obertament tarantinià. Brad Pitt convenç més que DiCaprio; escena amb l’actriu infantil, destacable.

1714 (comentari exprés)

• Valoració molt negativa: "no s’aguanta" ni a nivell cinematogràfic ni històric.

Gràcies a Déu (François Ozon)

• Drama contundent i elegant sobre la pederàstia a l’Església a Lió.

• Quatre testimonis amb relacions diferents amb la fe (creient, ateu, vida trencada…), sense morbositat explícita però amb gran força moral.

• Ozon combina sensibilitat i duresa amb gran domini del to.

127 hores (Danny Boyle)

• Survival minimalista basada en fets reals (James Franco): braç atrapat en una esquerda, nominada a 6 Òscars.

• Direcció imaginativa: flashbacks, al·lucinacions i figura “guia” com a recurs psicològic de supervivència; epíleg amb imatges reals.

• Parentesc temàtic amb Buried (Enterrado): com mantenir la tensió amb una premissa claustrofòbica.

Cloenda

• Recordatori dels 10 anys de la mort de Mercedes Sosa amb “Alfonsina y el mar”.

• Comiat i propera cita amb Babilònia a Ràdio Tosbem (98.1).