Babilònia del 22/12/2012 — Pau Casals, 2CV i cinema: de Miike a la discapacitat

Visió general

Programa variat i viu amb to nadalenc que combina cultura i debat social. S’hi destaca:

• Música clàssica: l’oratori El Pessebre de Pau Casals, context d’exili i missatge universal de pau i llibertat.
• Diccionari Vintage: el “Quatre Llaunes” (Citroën 2CV) com a icona popular i social.
• Cinema: recorregut eclèctic que va de Takashi Miike a Pixar, passant per l’Argentina i Héctor Babenco.
• Teatre i societat: “El sexe dels àngels” obre un debat profund sobre llenguatge, discapacitat i salut mental.

"La fraternitat, l’esperança i la llibertat dels pobles" — el llegat d’El Pessebre, connectat al present.

Música: El Pessebre, de Pau Casals

Context i sentit

• Oratori en català, sobre el naixement de Jesucrist, però amb un abast humanista: esperança, fraternitat, solidaritat i llibertat (amb referència explícita a Catalunya).
• Composat a l’exili (postguerra), inspirat en el poema de Joan Alavedra. Estrena: Acapulco, 1960; interpretacions posteriors arreu (Carnegie Hall, ONU 1963, etc.).

Interpretació i estructura

• A l’Auditori, amb tres corals (incloent el cor jove de l’Orfeó Català i la Coral Canigó) i 5 solistes (incloent baríton) — “una meravella” per coordinació i afinació.
• Forma: pròleg + 4 parts, amb escenes del pessebre (Anunciació, pastors, camells, Reis, etc.). Text en català.

Diccionari Vintage: “Quatre Llaunes” (Citroën 2CV)

Cultura popular del motor

• El 2CV, econòmic i de batalla, soroll i canvi peculiars, adopció massiva (autònoms, Telefónica, cossos de seguretat).
• Ecosistema d’“utilitaris” (SEAT 600, 850, Diane 6, Cinca 1200…) i imaginari col·lectiu (cinema, música, estatus).

“Com més llarg el cotxe, més important era l’home” — sàtira d’una època i els seus símbols.

Cinema: eclèctic i sense por a arriscar

Phoenix Wright: Ace Attorney (Takashi Miike)

• Adaptació estil manga amb posada en escena hiperestetitzada i joc metacinematogràfic (talls de raccord voluntaris, ritme fragmentat).
• Juguesca visual que barreja ficció i realitat; divisiva però estimulant per a públic jove i cinèfil.

Infància clandestina (Argentina)

• Drama familiar en el context de la resistència contra la dictadura (final 70s). To quasi documental, personatges reals, candidata als premis internacionals.
• Interpel·la sobre el “punt neutre” per entendre el conflicte i evitar la banalització del bé/mal.

El petó de la dona aranya (Héctor Babenco)

• Presó a Cuba: relació intensa i ambigua entre pres polític (Raul Julia) i un homosexual (William Hurt). Amor, manipulació i comprensió.
• Recordatori de Pixote: mirada crua a les faveles i la infància marginada.

Brave (Pixar, Brenda Chapman)

• Princesa Mèrida: iniciació i autonomia vital. Xoc mare-filla i evolució mútua amb to màgic.
• Banda sonora celta (Patrick Doyle) i presència de Russian Red. Excel·lència tècnica (cabell de Mèrida), humor i sentit familiar.

Interludi musical

• Michael Bolton interpreta “White Christmas”: pausa nadalenca i desig col·lectiu d’un any millor.

Teatre i debat social: llenguatge, dignitat i salut mental

El sexe dels àngels

• Comèdia de to bodevil sobre mort, sexe, amistat i la doble exclusió (homosexualitat + discapacitat).
• Crítica: l’ús de termes despectius pot buscar el riure fàcil i obviar l’elegància i el respecte.

Llenguatge i respecte

• Debat sobre eufemismes i parla popular: “cec” vs “invident”, “maricó” vs “gay”. Clau: no fer servir la paraula per ferir.
• Exemple positiu: Intocable (Intouchables) — humor amb la persona, no contra la persona.
• Proposta: abandonar etiquetes estigmatitzants i promoure Salut Mental Catalunya (en lloc de “malaltia mental”).
• Anècdotes mediàtiques (La Voz) i quotidianes: l’objectiu és convivència, proximitat i drets iguals.

“Deixem-nos de frivolismes: cal un llenguatge que no faci mal i una cultura del respecte.”

Tancament

• Bons desitjos de Nadal i anunci de continuïtat del debat a l’any vinent.
• En acabar, entra la repetició de “M de Música” amb un poema de Joan Margarit.