Pedralbes, Gòtic al MNAC i Méliès; Murakami i poesia; i cinema: El gran Gatsby, Kauwboy, Searching for Sugar Man i The Straight Story

Un moment, ràdio, t'espera, d'un amic, un fútbol. Doncs com passa el temps? Perquè ens falten quatre programes per acabar la temporada, la primera temporada del Babilònia, i res, doncs ja estem al programa 28, eh? Quatre patronets, vaja. Exacte, ja està. I de poquet. I d'aquí quatre dies, apa, de vacances. De vacances, bé, ja, va. Això és com un curs escolar, també. Exacte. Sí, sí, ens fan fora, directament. No fan fora, però tornem al setembre, eh? I tant. Ho tenim garantit, això, ja. Són les necessitats d'aquí, oi? Esperem, esperem. Depèn de quin tema parlem avui, Jaume. A mi a mi avui parlem un tema una mica escabrós, o no, no sabem, eh? I a mi a mi diuen, ja no vingueu mai més. No me'n parlo des de temes i de cançons, perquè, escolta, a vegades sí que fas, eh? Aixeques. Haig de dir una cosa, i això és trencar una llança a favor de Ràdio d'Esvern. Aquí hem parlat amb el temps que portem, vint i pico d'anys, no?, de temes de tota mena, i mai hem tingut censura. Això, les coses són com són, eh? I faltaria que estem en una època de llibertats. I no començarem pas ara, oi? No, no, no, no, no, malament. Malament aniria. A no ser que aparegui per aquí al Huert, espontàniament, no? Però no crec que l'Ajuntament de Senyors, que és molt intel·ligent, agafi un personatge d'aquelles característiques. Tu no creus que amb el Huert podríem fer un programa d'aquells especials realment potent? Jo és que amb aquest senyor no en parlaria directament. No crec que tingui la capacitat de la paraula, ho sento. ni la capacitat de saber entendre el que és la diferència catalana, ni la diferència de cap comunitat, ni el coneixement, crec que ara i més l'Ajuntament es pot parlar. Sí, jo em sembla que potser li aniria bé a passar una temporada aquí. A nosaltres, oi? No, bueno, a nosaltres aquí al Babilònia per començar i després fora d'aquí, no? Perquè per mi que no és conscient de la realitat que hi ha als diferents comunitats. Jo penso, eh? Sí. Crec que hi ha molts ministres que estan actualment al govern d'Espanya, que no estan trepitjant de presentar-nos, eh? Estan força despistats, eh? Clar, des de Gallardones, Matos i tota aquesta gent, a Fernández Díaz també, aquell senyor, és per plegar cadires i marxar. Un ramillete. Un ramillete de la ultra. Com una mica aïllats de la societat real, no? Jo penso. No ho sé, l'altre dia per la televisió, per TV3, sortia una mare que estava allà davant de l'escola i diu, escolta'm, jo la... Bé, la van triar expressament, tampoc siguem aquí. I li van dir, escolta'm, jo he arribat amb la meva filla, no sé, d'una població, no sap parlar català, fa dos mesos no he tingut cap problema, diu, aquí, les mares, parlem que no arribem a final de mes, que hi ha gent que el treuen fora, que no tenim feina, diu, però això del català i el castellà no és una cosa que a nosaltres ens preocupi. Cap problema. A veure, ens preocupa, sí, en un moment determinat, però no és la preocupació d'ara. Però bueno, mentre estem distrets, no? Sí, sí, i tant. Ens van canviant. De les qüestions fonamentals. El nostre pensament. Ara ho has dit, sí, senyor. I tant que sí. El guard desapareixerà, doncs, com tants altres, que d'una manera no saps pas per què ni com, doncs apareixen i això, i concentren tota l'atenció més, diríem, més poc intel·lectualitzada, i que no s'ofengui ningú, no? Vull dir, passió, passió, no? Vull dir, és la mateixa passió que genera mai. A l'exemple el tenim amb el seu germà, no?, que és professor d'història de l'art a la Complutència de Madrid i va sortir al carrer amb els alumnes a fer classes, no? Vull dir, si tens a casa l'enemic, home, vull dir, l'enemic amb un aspecte, vull dir, de cara al seu concepte, perquè tens l'enemic el que està tocant de peus en terra i està cada dia treballant amb joves i, a més, a la pública, no?, vull dir, amb aquest cas de Madrid. Aquest l'hi deu dir al seu germà, el que anava a la manifestació, te quedaste en l'autopia, muchachos. Sí, sí. I te voy a españolizar. I te voy a españolizar. Molt bé. Això és el que passa a Babilònia. Comencem parlant... Comencem ja pel tema, no? Pel tema, i ara passarem a l'art i ens profunditzarem aquí, i després passarem al cinema, és el que passa, no? Farem una mica d'índex perquè la gent, doncs, se n'assabenti perquè es quedi, perquè aquell que marxi ja la tindrem forta, eh? Doncs, parlarem una miqueta, doncs, del Monestir de Pedralbes, anem a fer l'altre dia una visita, els meus companys faran un comentari. Jugosa. Parlem també... Apa! Sí, exitosa. Després, parlarem, justament, també, del Manac, del Museu Nacional de Catalunya. I quin guia, tu! I que parlem una mica del Gòtic Internacional i també a Lourdes es presentarà, l'exposició de Georges Méliès, que segur ben aviat anirem algú de nosaltres, a Córra Cuita, com la del Pasolín i Jaume, també, eh? Que la fan al Centre de Cultura Contemporanea de Barcelona. També, de ben aviat, la veurem, perquè pot ser molt interessant. Farem un esment d'un llibre d'Aruki Murakami, després del Terremoto. I de cinema parlarem de quatre, tres novetats i un clàssic que amb la Rosa fèiem broma, perquè ens han portat la traducció en anglès, de Straight History, pensàvem, del David Lynch, jo que l'he vist tot, aquí que ho hem vist tot, de David Lynch, quina pel·lícula és aquesta? Doncs aquella magnífica, una història verdadera, que és deliciós, aquesta pel·lícula. Boníssima, sí. I d'estrenes, A Gran Gatsby, Searching for Sugarman i Cowboy, que tornem a parlar d'aquesta pel·lícula, perquè realment és una pel·lícula important i impactant, no? Doncs bé, joventut. Ja podeu parlar del monestir, què us va semblar el monestir? Bàsicament, no el guia, el dic el monestir, si us va agradar, i tot això. Apa, que ho havies de dir tu, eh? Aguinta, aguinta, com va ser prou. No, no, que dic que del guia no parleu, que parleu del monestir, que això és el que vam veure, a mi ja em teniu molt vist. Què us va semblar? Comenteu, jo. Jo, la veritat és que aquest dia, ahir, ahir era, doncs vaig comentar, hi vaig estar al monestir de Pedalos, crom, quina sort, quina cosa més bé. Veritablement, allà vam trobar diferents coincidències, no? Vull dir, vam trobar que precisament es feia un acte musical molt bo. Una missa, oi, era, no sé si era bé una missa. Sí, era una missa una missa polifònica. Polifònica. Polifònica. Amb música de Bach. Ah, de Bach. De Bach, sí. I res, i era una missa, doncs, el que diem, no?, polifònica, vull dir, feta com a tal, vull dir, musicalment parlant, però també amb el procés, lògicament, de les diferents litúrgies, no? Al Quírie, etcètera, a l'antiguo santa, que es deia, no? I amb un èxit de públic, com veu veure, que tothom estava allà, hauria d'haver assegut al terra, com el que diu la cosa, eh? Sí, sí. A mi em va cridar molt l'atenció, perquè jo havia sentit la part així, més popular, no?, que ara viurem, no?, que diu, ostres, la gent va al Monestir de Pedral, ves a les Clarisses, sí, a portar, quan et vols casar, perquè faig un bon dia, hi ha com la tradició de portar ous, de fet, a l'entrada hi havia una parella amb com dues dotzenes d'ous, no? I a mi el que em cridava l'atenció era això de les Clarisses, no?, que va explicar molt bé el Genesco. El guia. El guia. El guia. Bueno, sí, el guia, vale? Em va cridar molt l'atenció la idea aquesta de les monges, no?, de les Clarisses, amb la idea aquesta de que eren persones nobles, no?, que es anaven a retirar allà, no? I també la doble, com, si es podia dir personal, o manera de fer d'Elisenda de Montcada, no?, a la que es va acabar retirant allà, no? Es va acabar viscant, quan ja va quedar a viure, exacte. I va ser, precisament, bueno, igual la van construir pensant precisament en aquest retiro, no?, per ella. Va ser per això, bàsicament. Va ser perquè ella volia un lloc, entre cometes, per retirar-se, no? Totalment. Un cop, un cop que... No ho estava sentent, eh? No ho estava sentent, eh? No, home, no, clar que sí. El que va cridar l'atenció és els dos, les dos llocs on estava enterrada. Les dos vessants, no? Sí, la vessant aquella, al costat de l'altar, no?, allà com una reina. I allò per què és? Perquè hem anat a mirar en quin lloc està, o com va això? i en canvi l'altre, no?, l'altra posició, la que dona el claustre, no? Era aquesta doble moralitat que parlàvem, no?, de l'Hissenda d'en Cava, no?, de dir, bueno, soc reina i tal, però segons com em vesteixo més de monja i... De fet, hi ha els dos sepultes. Clar, és a dir, ella l'únic moment que va estar vestida de monja va ser com va morir, és a dir, perquè lògicament, bueno, creiem, perquè si va ser enterrada com a monja, vull dir, com ella volia al Sotestament, estaria, doncs, vestida amb el sac franciscà, vull dir, amb el cordó famós, i és aquesta la indumentària, clar, l'hàbit, vull dir, que és el plantejament, però en aquest cas, no ho sé exactament, però jo crec que aquest plantejament, el que deia també abans l'Urdes, no?, vull dir, la reialesa, l'altre dia parlàvem també d'aquest tema, no?, de tots aquests nobles de l'època medieval que promocionaven els hospitals, no?, que com dèiem, l'hospital, la Pialmó, i l'hospital de la Santa Creu, no només era per gent que estava malalta, sinó també que era per gent que eren pobres, no?, vull dir, que després va evolucionar i es va convertir amb la Casa de la Caritat, també, que va existir a Barcelona, no?, clar, era més una promoció o un aconseguir el cel que no passa el sentiment com a tal, no?, vull dir, Elisenda de Montcala, jo estic convençuda que ànima de devoció la justa i la necessària per aconseguir el cel, dic jo, perquè clar, o per comprar-lo, dins de l'altar i estar amb un sepulcre dins de l'altar és tocar el cel, directament per, segons la filosofia, vull dir, és la zona sagrada, no?, és l'ara, és l'ara sagrat, no?, i, bueno, i sobretot, ja que estem mencionant, clar, perquè és el més característic i el que més quida l'atenció i el que és més maco, també, el sepulcre dins de l'Església, no sé si ho hem comentat que l'Església és gòtica, és gòtica, és un dels millors exemplars del gòtic català, totalment, tant l'Església com el claustre, l'Església té, bé, és de plantar de tres naus, és una planta senzilla, té tres naus, no vull dir, no té tan set, tant, no sé si creu, i el claustre, també té tres pisos i, bueno, és magnífic, llavors el que més crida l'atenció o la joia que més hi ha a l'Església és aquest sepulcre, que dona les dues bandes, com deia la Lourdes, a les dues de Sant, no? Interiorment, podria recordar perquè la gent es faci una idea que potser l'ha vist més aviat Santa Maria del Pi, entre cometes, no?, a l'interior, no?, molt retocadet, el que dèiem, no?, va tenir una restauració molt potent del Joan Martorell que es va passar netejant i posant, arreglant el que són els maons, no?, gairebé a l'encemtat que es diu, és que una cosa és que, a veure, hem de tenir, hem d'entendre com era exactament aquella època, no?, i és una cosa que algun dia explicarem més endavant perquè tampoc és qüestió d'entrar en aquest sarau i és que la idea que tenim al gòtic era una cosa que això com estàvem comentant tu, jo us deia que no oblideu mai que les escultures estaven totes policromades i gairebé aquí les veiem blanquetes, no?, va haver tota una una línia a finals del segle XIX i provocada per Puig i Cadafalch i Lluís de Menech i Montaner i, bueno, i uns francesos que es deien Violet de Duc i tal que s'havia de tenir tant el romànic com el gòtic amb una línia d'una blancó que era com una cosa romàntica més que real, no? Llavors, hi ha moltes restauracions que van polir totes aquestes policromies quan sabem que fins i tot és probable que a Sant Climent de Taüll perquè hi ha restes de policromia el campanar fos blau blau elèctric imagina't un blau un blau d'aquest ultramar un blau com les cadires que tenim aquí era això imagineu-vos com podia arribar a ser el millor una església al mil cent i pico és a dir i l'interior segur com s'ha demostrat que estaven pintades de dalt a baix ja tenim el menac a la part del romànic i realment tot el que pot ser vull dir no oblidem aquesta idea l'església de la monestir de Pedalves no estava pintada per fora però els interiors ojo eh no són tan blanquets com veiem potser sí per això vull dir però bé mira són les modes de com es restaura i a vegades fan restauracions xapuses com l'Ecceomo no és broma i altres que es passen una altra cosa també per destacar és aquella la cel·la us en recordeu que estaven totes les cel·les també individuals de les monges perquè poguessin retirar-se a fer els seus exercicis els seus resos no ho sé totes aquestes coses no doncs hi ha una d'elles que a més està vull dir tancada està protegida per un vidre així d'aquests especials que és la li diuen la capella de Sant Miquel la capella de Sant Miquel que va ser encarregada per l'avadesa Francesca Saportella a l'any 1343 ara va encarregar el pintor Ferrer Bassa a veure amb una cara influència que aquí és una mica polèmica que vam estar aquí va haver-hi polèmica que bueno és creu que bé ell s'entendrà des d'aquí però llavors va fer totes les pintures a l'estil italià en canvi hi ha estudiosos que el que consideren és que va ser qui va venir va ser un pintor italià directament res de que és la influència italiana i Sant sinó que realment és que era una persona era un italià llavors va venir directament són teories que de vegades que agafen més força però bueno mira si està escrit així la història és com dir jo què sé que Colón no va descobrir Amèrica no és el mateix no és la mateixa importància però que com canviem la història a l'arpa és el mateix com canviem que hi ha hagut casos per exemple el famós colosso de Goya que tothom era de Goya i al final es va demostrar que era d'aquí senyor no com es deia Arsenio o Asensio no sé què Asensio i clar trenques un mite que el colosso de Goya no és de Goya és d'un dels seus deixebles del taller però s'ha hagut de reconèixer perquè està assignat això ja és la llet si trobéssim una assignatura del senyor itàlia que va fer la capella de teòricament Ferrer Bassa doncs l'he de dir que sí però com no tenim assignatura o no assignàvem en aquella època molt poc vull dir que és el problema és una visita que val molt la pena es pot veure el refectori i tant que sí és interessant el dormitori la zona de museu el claustre que està tot ple de plantes medicinals he trobat que hi ha un cert conveni amb la facultat de farmàcia en quant a totes les plantes que hi ha allà molt ben retolades amb el nom científic i també molt interessant a mi em va recordar la visita a Poblet que fas la visita del claustre fas la visita de la cuina fas la visita del dormitori de la sala capitular i tal vull dir que és una visita maca i que la tenim aquí al costat i que molta gent a la cuina el que va ser molt interessant és que vingués aquella senyora a vagilar que no comencessim a fer el dinar perquè són estris que no són gòtics ni molt menys però són del segle passat principis de segle i imagino que la normària és més lògica és que ho hagin de tocar perquè són coses que dius ai potser me'n recordo que potser la meva àvia tenia això i et fa gràcia i per això la tentació és perquè no tu què va això a les teràmiques aquelles que hi havia a vegades tu t'agetger-los de dia vaig a mirar-los a mirar-los i tal i se pot caure si val la pena a mi em va sobtar la varietat de matisos de totes les persones que s'esperaven a fora i després quan ja vam entrar amb elles doncs que van coincidir allà les diferents classes socials i tant i no sé jo penso que això sempre és molt interessant per tenir una mesura d'on estem encara que no ho veiem sí, sí bueno és federal no hem de donar més voltes tot era bastant clar una activitat de tothom molt bé doncs ja que estem parlant d'art farem un esment molt rapidet justament a una extensió del que seria això i que jo personalment vaig poder disfrutar d'un matí al que seria a un altre lloc que s'ha d'anar que és el Museu Nacional d'Art Contemporani i a poder ser guiat per gent que a més dins el propi manac hi ha gent molt molt capacitada per fer la informació i clar no pots anar a veure amb un dia tot perquè tens la part del romani la part del gòtic la part de l'art modern i una mica fins de contemporani llavors el millor és anar quatre vegades en diferents moments i amb guia que t'ho vagi explicant tot perquè això és essencial i res i jo vaig poder fer amb una professora de la universitat a la part del gòtic internacional que és la part dels segles 14-15 el que vam veure a nivell sobretot d'en Pedra veure la part d'escultura i pintura que tenen el manac evidentment és una bestiesa el que tenen allà vull dir hi ha coses meravelloses evidentment dinoms poden sonar xino però bueno hi havia Ferrebasses hi havia Arnaus Arnaus Pere Serra Jaume Auguet Lluís Dalmau els grans pintors catalans d'aquell període i grans dits amb tot el senyor de la paraula l'alçada de qualsevol pintor com potser un gioto com potser pintors italians d'aquella època i de França el que tenim la mala sort és que a França els 14-15 no han quedat gaires espais pintats tenim molt tema de manuscrit i que demostra el que bé que treballaven però no tenim pintura moral és curiós ni tenim pintura amb quadre tenim molt poqueta cosa són modes i coses que queden marcades però bé sobretot el que crida l'atenció i el que té un lloc d'honor i això sí que segur que el coneixereu alguna vegada és la verge dels consellers de l'Ajuntament de Barcelona que va encarregar Lluís Dalmau es va encarregar curiosament amb l'època de Cabernat Martorell els grans pintors que hi havia a Catalunya però com us ho vaig comentar un dia seguien la línia del que feia el taller va arribar un moment que aquests consellers que viatjaven per Europa es van adonar que cap al segle XV estava passant alguna cosa a Europa que va ser al principi del Renaixement el canvi de formes i van voler fer una verge pintada per col·locar-la a la capella de l'Ajuntament de Barcelona i què van fer en comptes de contractar en Ferrer Bassa en contractar els que hi havia en aquell moment que els grans van dir necessitem una persona que sàpigui fer el que es feia al nord de França a la zona de Flandes els flamencs i el que es feia a Itàlia i van agafar Lluís Dalmau que era un valencià que havia estat 3 o 4 anys a Flandes i que havia après aquesta forma de pintar i clar si tu veus aquell quadre veus que no té res a veure amb tot el que hi ha al voltant i es veu tot un detallisme absolut de les formes a principi del retrat com aquests 5 consells que apareixen són retrats personalitzats cosa que fins a tot tot era idealitzat no hi havia un retrat únic i és un trencament i és el trencament que seria la pintura moderna i són coses que són molt xules de veure i que cal que ho expliquin això perquè si no tu vas allà pots gaudir però no veus realment el que és això per tant molt recomanable insisteixo guiats es pot trucar allà i qui envies i tal i a més amb un preu remable de 5 o 6 euros es pot fer i si no ja sabem que hem de fer també l'Urdes seguim parlant d'art Georges Melies exposició presenta'ns-la i a veure si un dia la podem anar a veure tots plegats jo tinc moltes ganes he buscat una mica d'informació us dius que té trets de Julio Berna i tot això genial la pel·lícula és un plaer veure aquesta pel·lícula i no m'ho poso pipa es veu que hi ha uns 400 objectes hi ha per exemple les màquines antigues de cinema vestits projectors sí projectors després hi ha com 21 aquí posa 21 films en realitat hi ha 21 com trossets que pots anar mirant i bueno jo penso que és una exposició força interessant pels que ens agrada el cinema perquè ell va ser un dels que el va revolucionar més i una cosa que he trobat que es veu que ell va va cremar totes les seves pel·lícules originals quan es va quedar per dir alguna cosa sense masses diners però bueno algunes s'han recuperat perquè hi havia còpies i tal però bueno és una exposició que penso que val molt la pena que és dels orígens dels orígens no oblidem la pel·lícula Hugo de Martínez Corsés no oblidem aquesta pel·lícula que hi ha una part magnífica que parla de George Meliés recordem exacte doncs del 5 al 24 de juny una notícia que ja era esperada és que l'entrada val 4 euros ara és per totes les sales o sigui tu pagues llavors pots dir vaig a la sala 1 se va cridar en 4 o 5 recordo pots anar de sala en sala però pagues a baix 4 euros si tens la llibreta de la caixa o ets menor de 16 anys no però si no són 4 euros però per totes les sales el Caixa Fòrum el Caixa Fòrum jo això no estic d'acord perquè era una fundació i com a tal això l'havíem comentat un dia exacte això ja hem parlat aquest tema i no és furgar i perquè tinguis la llibreta de la caixa no sé si qui era el reser que s'havia de fer això em sembla malament però bé això ja és una opinió ja consta o sigui tu entres a la pàgina web de Caixa Fòrum ja surt a dalt de tot horaris preu i per ser fundació el que això comporta és que s'estalvien molts, molts, molts impostos i ara és una doble vessant és a dir si cobren uns diners els seguiran cobrant evidentment i això ja veurem com es declararia però bé tal com està el Cotarro és el que hi ha millor que facin casals per gent gran i que ajudin per altres temes en aquest cas és important però és el que deien l'excusa era millorar les exposicions no el que hi ha previst per aquest any no van un pebrot a part del japonisme que es farà a l'octubre però tot el que hi ha és que et portaran jo què sé no sé alguna cosa jo què sé de Jericó de qualsevol persona jo què sé per dir que no siguin autors de primera filera però que tinc una importància no no hi ha previsió de grans coses per tant és una excusa barata per cobrar i bueno no n'hi ha guany i per fer diners i ajudar els que no necessiten com que no tenen diners aquests senyors no és aquest problema bé abans de parlar del cinema que comentarem el Gran Gatsby el Searching for Sugar Man re comentarem una coseta de literatura hi ha un llibre del senyor Ruki Murakami que va treure fa qüestió de 3 o 4 anys no el senyor Murakami va ser l'any passat un dels finalistes al Premi Nobel és d'aquells aquells actors hi ha actors escritos que acabaran aconseguint-lo no jo sé que molta gent li té molta mania a aquest senyor o que li costa llegir no sé algú ha llegit alguna cosa d'aquest bon home no encara no Tokio Blues tot això Tokio Blues Tokio Blues que és bastant per dir alguna cosa ara em ve la primera graula Nihilista Nihilista sí sí perfectament és un llibre la millor manera de plantejar és que és terrible però a veure és que és complicat no entendre a veure complicat has d'entrar en el joc és a dir t'has de situar com són els japonesos com és la joventut perquè està plantejant tanta gent que viu no estem parlant d'un Japó del segle passat no estem parlant d'un Japó actual de com viuen amb aquesta facilitat que tenen per avançar-se a la mort al suïcidi a la depressió d'una forma claríssima i n'hi ha cap tipus de problema jo recordo no sé si d'aquesta o una altra una història que a mi em vas garrifar perquè amb la tranquil·litat que deia que la seva amiga prou d'adolescents s'havia suïcidat però que no passava res m'entès que ho vull dir és com si tu canvies ah, doncs vale perfecte i et penyes el telèfon vull dir ell crec que et critica molt aquesta impassivitat de la societat vull dir aquesta serietat en sèrie parlo de com treballen aquestes hores que es tiren la tira d'hores treballant que són màquines a la filla cap i que no tenen capacitat de pensar i de reaccionar i ell intenta crear un món ni llista però a vegades una mica més bucòlic a vegades es tira pàgines i pàgines explicant el plaer que sent un noi perquè està en una muntanya gaudint de la natura perquè és que no té temps de pensar en això i en aquest cas l'excusa és el terratrèmol em sembla que va haver a Tòquio abans parlàvem amb la Lourdes no me'n recordo l'edat però no farà gaire l'últim va ser el 2012 que no crec el del tsunami no però és un anterior va haver-hi un anterior el 2004 crec que el 2005 i tal que també va deixar és una sísmica el Japó és una sísmica clar ja cada dos parters van caient i res són històries que estan ambientades amb això és l'excusa per parlar d'aquests temes i bueno ja et dic no és qüestió de seranar una per una perquè això no acabaríem però bàsicament són històries ni vistes molt que no ens provoquen una em refereixo una mena d'acció no és un llibre que tingui una acció i fins i tot són contes que acaben oberts i això jo sé que molta gent que ja fa molta ràbia això que no acabin però com una porta a l'esperança bàsicament a l'esperança tant a nivell de la destrucció com a nivell personal no cau tant aquí ja hi ha prom la desgràcia que hi ha hagut per a sobre provocar desgràcies personals i els hi costa aquí respecta aquest tema però hi ha llibres que bueno a l'índex de mortalitat per reinsisteixo per depressió per situacions complicades per accessos a nivell del que seria els caps de la feina i és angoixant a vegades però escriu molt bé i és una meravella però és peculiar retrata molt bé jo penso la soledat individual totalment perquè Tokyo Blues és com si els personatges a vegades fossin de gel exacte i el que tu dius és com impassible tu vas llegint i penses mare de Déu però ho tracta d'una manera com si ho deixés anar però bueno penso que la destrucció a nivell mental a vegades o problemes mentals es retrata força bé i després la soledat i com a vegades com que no no hi hagi res a fer no crec que sí com els que tu has llegit que dius que una mica com d'esperança una mica no sempre sempre juga això no vull dir hi ha vegades que també arriba a veure sobretot juga molt amb la gent jove i contraposa amb la gent gran vull dir parla de pocs personatges d'edat intermitja o d'edat madura sempre hi ha aquest vincle aquí hi ha un parell d'històries que són una parella jove i tal que es coneixen i van a compartir amb un senyor gran que li encanta fer fogueres a la platja llavors aquella sensació d'anar a la platja d'estar amb ells parlant parlant d'allò del diví de l'humà vull dir tant se'n fa el que es parli però a veure com es crema aquella foguera com aquell senyor disfruta prenent foc en un lloc controlat no estem parlant però que al final sap que aquest home morirà perquè és gran però que a la vegada ell pensa que no et preocupis però si jo vull morir és a dir dius no passa res és a dir no clar exacte saps què vull dir que ell és feliç amb això són feliços però que no passa res si aquesta persona mor i a més ell ho vol clar dius anem molt enllà és una altra cultura una altra concepció de la vida de la mort exacte és així és molt diferent el que tu acabes de dir és que és una concepció tan diferent que si tu planteges per exemple ara t'explicaré una pel·lícula Tokyo Blues no? i expliques aquest tipus de valoració dirà escolta que és això o la pel·lícula de Xabel Coixet també la manapa dels sols de Tokyo doncs qualsevol pel·lícula que passi allà o aquella no me'n recordo del director de la Sofia Coppola de la Translation no sé de la Coppola igual que es veu home clar que veuen japonesos però bàsicament són dos europeus com estan allà perduts en aquell lloc però com viuen quina solitud o aquella In the mood for the love te n'acordes? aquella aquella tranquil·litat amb el tema de l'amor no? que ui és un altre ritme que el nostre no té res a veure però bé deixa'm fer deixa'm fer una cosa petitona petitona petitona és un poema que diu aturo els ulls damunt d'aquest cap vespre damunt d'un blau de mar ferit pel roigponent que amara com un oli l'abadia i crema les clarors que esclaten com el foc que abans no s'extingés els colors són de fruita i ens conviden al tacte enduc un got de vi cap als llavis cansats i nedo entre les roques com si fos un infant per el goig de la pell tot és fràgil i etern quan les hores s'encalmen i viure és un batec reescrit amb cada gest bé aquesta una aplaudiment aplaudiment el text ja la veu ho he llegit magníficament bé escolta et posarem perquè ens llegeixis poemes cada dia és que me l'he llegit tres vegades abans em sembla que farem una secció farem una secció de poemes amb en Jaume escolta no juguem jo penso que aquest poema que l'he llegit abans s'esqueia perfectament amb el que parlàvem ara escolteu amb qui li diries un poema com aquest per exemple amb una criatura de fins a 12 anys per exemple però què vols demanem un vídeo que creix i a persones grans que és el que tu també insinuaves a persones molt grans també escolta tu dic que a mi em costa com insinuàvem em costa arribar al cap del mes i tenir aquests 150 euros que valoraven avui que necessitava una família amb 4 membres no sé si ho heu llegit això té la marinera té la marinera quina bogeria això és com l'època aquella no hi ha dret això és del senyor Carles Duarte aquest és un senyor que diu ell presenta en aquest llibre que és un llibre jo el que passa és que tinc un tros de llibre només és un poemari que és tot un homenatge a la Mediterrània especialment al ditoral de l'Empordà i al Mart en general com a forjador de sentiments i d'esperances els versos de Marín Tim que és com es diu ens descobreixen un mar viu i proper un espai de reflexió i d'inspiració en projectes on projectem els nostres anells i per què no els nostres somnis ell va néixer a Barcelona el 1959 és poeta lingüista i a més he tingut el gust d'estar amb ell que és una persona que dóna confiança que tot anirà si sabràs bona gent a més escriu de meravella els poemes són magnífics me'l vaig trobar amb una fundació molt bé i parlàvem de joventut i parlàvem de de la gent jove i tal com està i l'altre dia amb el tema que vam comentar també amb en Jaume estaven tots vam parlar de l'avorriment de la joventut te l'acordes i vam parlar d'una cançó de Mecano que es deia Perdido mi habitación i jo vaig dir ara mateix per temes logístics no la tinc però sí que la tinc ara i llavors per fer el tall abans de parlar d'aquestes quatre pel·lícules escoltarem un momentet doncs aquest Perdido mi habitación dels Mecano Perdido mi habitación sin saber què hacer si me pasa el tiempo Perdido en mi habitación entre un montón de discos de puertos Sienta el televisor Me pongo a fumar Bebo unas cerveja para melindar Si me voy a aborrachar De tanto beber No paro de hablar Con esa pared Perdido mi habitación Perdido mi habitación Busco en el cajón alguna pastilla Que me pueda relajar Que me pueda relajar Me pueda quitar Un poco de angustia No sé qué libro mirar Qué revista ver La tele se acaba Que se puede creer Mi mente empieza a vibrar De tanto pensar Que no hay nada claro En mi soledad Perdido mi habitación Con todo a revés Se pasa en las horas sin saber què hacer Perdido mi habitación Con todo a revés Se pasa en las horas Ai, que bé que sonava això de Mecano, eh? Que guai! Han passat 33 anys Déu meu No pot ser Any 80 és això 33 anys que sonava aquest tema I que jo ballava Bueno, d'una forma enfarvorida amb els companys de buitera bàsica I tant, i tant El viatge a Mallorca de final de curs Estava mereixeria encara I tant, i tant que sí Doncs doni-do, doni-do M'ho veu 33 anys hem passat Sí senyora Sí senyora És una bestiesa Molt bé, doncs Tenim ara 25 minutets per parlar de cinema I Lourdes et passa el testimoni El gran Gatsby El gran Gatsby Del Buzz Luhlman Què tal? Del Buzz Luhlman Doncs bé, bé A veure A Buzz Luhlman Sabeu que el director que ha fet Bueno, va fer a Austràlia Va fer Molín Rus Sí Etc, etcè, etcè Tenim un Leonardo DiCaprio com a protagonista Després la Carrie Mulligan que és la la seva nòvia, no? Després tenim el Toby Maguire que és el narrador de la pel·lícula Per mi encantador és l'Spiderman jo dic sempre en relació amb l'Spiderman Llavors el narrador és ell en la pel·lícula s'anomena Nick i aquest és un escritor comença la pel·lícula ell està com si diguéssim retirat a un lloc parla amb un metge i el metge li diu Descansa Per recuperar-te t'aniria bé fer alguna activitat i tal que t'agradés i ell recorda que una de les coses que li encanten més o li havia dit al seu pare havia parlat era escriure i comença la pel·lícula quan ell va recordant la seva amistat amb el Gran Gasby representa que aquest narrador l'Spiderman que dic jo està visquent en els centres als Estats Units i se'n va a Nova York amb tal casualitat que la seva casa està molt propera a la del Gran Gasby i ell té com una curiositat diu aquí sempre hi ha una casa supermaca hi ha algú que sempre està mirant a la finestra i està mirant sempre a l'altre costat de l'abadia que hi ha una llum verda comença la pel·lícula la pel·lícula suposo que tothom espectacular tipus Molent Rouge té com dues parts la primera part tu diries que és gairebé espectacle espectacle espectacle li encanta això bueno aquí darrere hi ha tots els vestimentes que s'han fet servir bueno milers de vestits de mitges de no sé què espectacle al principi és com si lluís molt l'espectacle i els personatges bueno no els hi passa massa coses està narrant el Gran Gasby les seves festes en les seves festes gairebé mai no hi és ell serien festes jo vaig trobar més tipus com a discotequeres d'ara vull dir més que unes festes dels anys 20 perquè la pel·lícula està situada sobre els anys 20 i després la segona part diguéssim si podem pensar en dues parts de la pel·lícula se centra una mica en tota la part més emotiva aquest Gran Gasby té un amor d'aquests que bueno veurà que tromba sí que fa 5 anys que no veu platònic és platònic total clar per això és platònic i bueno un amor aquesta noia s'ha casat però resulta que és la que viu a l'altre costat de l'abadia però ella és d'una classe social perdona alta és que sí i ell en canvi prové d'una família humil ell no s'ha al llarg de la pel·lícula sí ho va desgranant prové d'una família humil diu que ha estat a Oxford tot el peix que ha estat estudiant a Oxford en realitat no al llarg de la pel·lícula hi ha una sèrie d'escenes que penses aquest això no està molt clar acaba està relacionat amb el contraband sobretot d'alcohol en aquella època estem pensant en una estètica de tipus Charleston una mica el pentinat d'ella i bueno la segona part que volia comentar que se centra una mica en les relacions així més íntimes entre ella està casada i ell vol tornar a recuperar una miqueta aquesta relació i bueno hi ha una escena que vaig trobar bastant forta si podíem dir a nivell real no en la qual ell el Leonardo dius tu i jo marxarem i tu deixes el teu marit i tal però resulta que estan els tres amb una altra persona a l'habitació i diuen no tu no te la pots endur per això perquè tu ets un estàs no tens la vida clara sinó que fas tota una sèrie de coses bueno jo com una disputa com si estiguessin els tres a veure qui se la lleva i és una mica forta la imatge perquè ella el marit li diu tu mai em deixaràs perquè te'n recordes li comença a explicar records d'aquests memorables bueno és una història que tothom més o menys coneix és una història romàntica hi ha gent que diu que tal com l'ha presentat el director doncs és relacionada amb la que es havia fet el Robert Redford i la Mia Farro doncs està relacionada sí diu que sí bueno la història és similar però l'estètica hi ha molta gent que no li ha agradat perquè és bueno tu em deies Xesco que és el de Molint Ruix i que retoca bastant és habitual que comenci amb uns principis molt espectaculars a Austràlia no sé què li passa a Austràlia a Austràlia va fer una cosa molt més planera però en canvi amb Molint Ruix amb aquella que es diu Baila conmigo que també era seva és la primera que va fer que era una cosa australiana directament feta allà i com molt local però també era una cosa molt potent i amb uns efectes visuals una mica així però on es va estilitzar va ser amb Molint Ruix que és el que dèiem no sé et fixes a imatge hi ha una postproducció brutal dels trets de la vull dir no vull que estigui fent imatge i imatge però retoca molt i el que deia no? és que em deia l'Urdes que el DiCaprio estava molt guapo no? estava molt bueno i jo crec que sí que aquí seguríssim potser no l'he vist però l'hauria de veure però estic convençut no? i aquesta descol·locació que fa a nivell musical ho fa molt bé no és el cas de Sofia Coppola que a Maria Antonieta amb una història molt lineal a la part que moderna t'entra en ple Versalles amb una cançó de música house no això no està des del punt de vista és una descol·locació que no és del tot correcta perquè el senyor Lourmand ja juga això ja juga des d'un principi no t'està mentint l'estètica és una estètica d'època molt ben portada als límits però en canvi la música estic convençut com va fer Molín Rush està posant la Madonna dels anys 80 als anys 20 però li dona un retoc que la converteix en una mena de el retoc a la música i tant i tant mai és la cançó original aquí hi ha música de Beyoncé de jazz etc però jo a veure el que no és coneguda no a nivell musical jo no vaig trobar tant tant com que se sortís de dir bueno clar això no és anys 20 no és música anys 20 però no queda com despassada però és que Molín Rush totes les cançons que sonen totes són dels anys 60 70 80 i 90 i estem al segle 20 però en canvi li dona el to quan fa el tango el famós tango aquella imatge que fa un tango que és el més conegut potser de la pel·lícula i tal és la cançó de Polís de Roxanne l'any 78 versió en tango clar fa un tangazó que això es portava a l'època i és brutal el que sona allà però clar és un senyor que té té molta qualitat això se'n diu arranjament totalment és un arranjament total i absolut de tota manera la crítica ha estat una miqueta dur amb ell amb el sentit que jo no he vist la primera no sé si jo he vist el clàssic em vaig avorrir com una morsa i hi ha gent que doncs diu que està molt més bé el clàssic i li ha donat el toque aquest tan espectacular que potser hi ha gent que no li agrada és una pel·li és una història romàntica i no crec la història és la mateixa però li ha la vestida per mi és nyonya és la paraula la pel·lícula dels anys 74 que diguis 75 no sé de quan és la pel·lícula 70 i alguna cosa em sembla nyonya i ja està bé el senyor Robert Reforo ho fa molt bé i tal la història però ostres hi ha uns balats i uns flux i unes coses que dius m'agrada el senyor no me'n recordo mira que no estava pensant i s'ha d'anar en voltes però no sé ara ja estima la setmana que ve si podem comentar-ho els personatges són una mica nyonya la història també jo crec que és que falla per aquí també perquè la història és un amor impossible que ell estava enamorat però que no podia ser ell ha fet tota la seva vida ha fet els negocis ha prosperat moltíssim ara és ric però encara se'n recorda d'ella dius ostres està una mica d'escenat aquesta és una història ell no ha fet la seva vida realment ha viscut el record d'ella ostres que fos que és un és un argument si es pot dir argument que s'està a moltes pel·lícules és un argument romàntic i que a més a més la persona s'ha enriquit s'ha tornat més és un argument idealitzat idealitzat el que passa és que aquest senyor suposo que ha volgut tornar-la a fer però no és una pel·lícula que dius t'aporta una cosa nova i també els dos personatges els dos actors que fan el personatge de Gatsby un és el Robert Dreyford i l'altre és el l'he vas dedicat però que també són dues icones precisament l'atac dels masculins guaperes i tot això que dius jolín com pot ser que no hagi conegut ni un cap dona més que li hagi agradat una mica consistit jo de tota manera una mica jugant potser és una trucada d'ell també cap a l'espectador espectadora mira què estàs parant aquí aquests tan guapos no vol dir que cada dia també ha anat una mica més enllà però dius per què tenen haguessit una pel·lícula d'aquesta història jo de tota manera em va encantar el el que el Spiderman que digui el que està genial aquest home és genial comença la pel·lícula no de guaperes sinó que ell va explicar en la seva relació amb el Gran Gasby i el vaig trobar i segur que és més interessant aquest personatge és més interessant tot el que va descobrint tot el que va passant perquè ell clar queda al·lucinat amb aquestes coses pensa però de què anem i tota l'estona és amic del Gran Gasby però no ho té massa clar va dir bueno tu m'has convidat però per què m'has convidat vull dir que és un personatge potser bastant interessant en la pel·lícula aquest és el creador que en definitiva investiga i acaba mostrant-te tot un seguit de trets i en canvi l'altre és el vividor no pot tenir més interès segons com molt bé doncs seguim hem d'avançar parlem de Cowboy Rosa vinga és una pel·lícula holandesa de res de l'any passat de l'any 2012 que bueno el protagonista és un nen és un nen que es diu Jojo Jojo que té uns vuit anyets no? sí no sé si volen però ja s'havia comentat és que és ara quan l'he vista i bé la història és molt senzilla no té no té grans pretensions i no és més allà tot això intimista no? d'explicar en aquest moment just de la vida d'aquest nen no? sense donar-te massa explicacions però sí amb el dia a dia amb el seu dia a dia sí que veus realment la soledat que té aquest nen no? viu amb el seu pare veus com el pare al pare no li acaben d'enfocar del tot sencer hi ha alguna escena que sí que el veus sencer però bàsicament és quan potser posar prop una miqueta sa jupa per fer-li un petó perquè marxo a treballar o vinga que me'n vaig i agafar la furgoneta i a veure si si et guanyo no? llavors ens socorrem també a veure si arriba a un punt que hi ha un pont el punt de rivalitat un punt de rivalitat que dius bueno no saps si és joc o és rivalitat és que és una cosa una miqueta perquè s'interpreta de la seva manera és vida la mare no ho deixaria fer allò però Rosa això no entens no se li veu mai la cara a aquest noi no, sí que se li veu hi ha moltes escenes que sí però en un principi no en un principi veus que estan vivint a la casa que el pare s'acomiada perquè marxa a treballar i el nen us queda sol bueno si surt corrents a veure si l'enganxa i arriba a la mateixa a la vegada allà al pont aquell que el pare ha de passar per sota de la carretera i el nen passa per damunt el que seria un camí de terra un lugar en el mundo més o menys allò de passar el tren pel davant però en aquest cas no hi ha risc exacte no hi ha risc perquè és un nen petit que dius però si aquest nen està vivint sol surt corrents va allà per el camp a través i després torna a casa i ell el bosc està rentant els plats que igual cuina dius però bueno aquesta criatura què passa pobret es troba un dia en aquest bosc clar perquè això figura que viuen en plena natura a les afores d'una ciutat i llavors amb un d'aquestes pesillades que ell fa per aquell bosc troba una cria de graia que ha caigut del niu llavors ell de seguida imagineu-vos l'agafa l'adopta la cuida no sé què se l'emporta a casa tot i sabent que el pare no vol que hi hagi ni animats ni plantes a casa clar que dius encara més soledat per el nen doncs sí que veus que té una relació per el pare una relació una mica estranya dius a veure a aquest senyor també li passa alguna cosa la mare no apareix el nen sí que parla per telèfon o fa veure que parla per telèfon amb ella i després ja sí que es veu que ha passat però bueno això tampoc no cal desveixar-lo perquè és el més interessant de la pel·lícula també desveixar una miqueta això veus fa esport juga a water polo a més li va molt bé en canvi quan li falla la relació amb el pare veus com a classe o a water polo té problemes amb algun company com coneix amb una altra noia una miqueta la seva vida ell com va la va muntant la seva vida amb aquestes coses quotidianes amb el seu bueno la possibilitat que té un caràcter magnífic veus que té molts valors que és un nano dins de tot és un nano molt tranquilet és un nano molt bo és un nano molt bo però solamente el pare no té ningú més tota la pel·lícula només es veu el pare ni els germans ni la mare no apareix no el raig fill únic veus que la mare és una cantant de country llavors ell sí que escolta moltes vegades la gran música que té gravada de la mare i diu que la mare s'ha de gira la pel·lícula és petitona però desperta ara el sentir a parlar com tu ho deies em venen al cap coses que per mi mateix o sigui jo tot sol no vaig ser capaç per exemple això que esmentaves aquest repte aquesta competició que fa amb el pare això és important la mare no ho deixaria per exemple o miraria de no no ho sabem clar és com si l'abandonés cada cop que marxa a la feina és com una sensació l'abandonament jo penso que és una pel·lícula que té coses molt amagadotes que poden ser una descoberta encara que probablement si li preguntessis al realitzador diria jo no jo no no volia fer però t'hi fa pensar volguis o no és que és una miqueta la intenció de dir jo presento una situació que déu-n'hi-do que és forteta la criatura presento una situació i només com a observadors a veure el dia a dia d'aquesta criatura què passa com se sent i fa una jo penso que es fa un anàlisi molt vàlid és veritat que és una pel·lícula senzilla a veure senzilleta des d'aquest aspecte perquè el plantejament és molt senzill però té a veure un missatge té tot un contingut interessant de veure i com el nano normal com s'agafa aquell ocellet i com el vol cuidar i com el vol criar i que bueno ve a ser ell mateix és que és com se sent ell també aquí hi ha una cosa per exemple que la podríem posar al costat dels santos inocentes i de la manera que ha mort la com se diu la Milana la Milana bueno sí per la paral·lelisme aquest no que hi ha també l'ocell sí però allà estem parlant d'una situació social i tal que el que cal és ressaltar la injustícia i aquí no aquí l'ocell tampoc morirà d'un accident ni de culpa per ningú sinó de la seva potser pròpia incapacitat per anar més enllà o sigui per ser un ocell més espavilat potser no sé trobo que hi ha coses o pel fet mateix de la domesticació també és com a conseqüència també són animals que han de ser d'entrada han de ser salvatges no han de ser adistratxes però sí que s'interessa en aquest paral·lelisme els santos innocentes és el personatge que és un disminuït bueno sí que està claríssim és una persona amb una certa etat i com s'identifica també i com protegeix aquest animal i aquí és un nano que ve a ser també això una situació també des del algut i amb aquest ocell és interessant la relació amb la nena amb l'amiga aquesta la relació amb els companys del waterpolo amb l'entrenador clar que també és la societat que li envolta el seu món el seu petit món també que li envolta i com ell aprèn a desenvolupar-se i a viure i a inventar-se una realitat i a ver inventar-se en el sentit d'assumir aquesta realitat que ell té i que això li ajudi a assentar les bases i a poder anar creixent com a persona i com a evidentment aquesta situació és una edat molt crítica clar que sí aquesta situació no es pot produir si no hi ha la complicitat del pare que evidentment com a gran final veurem que sí que és prou molt bé i ara el Sachin clar Sachin Searching for Sugar Man Searching for Sugar Man Buscant a l'home de Suga no, va, no passa res home, fills i això tots tenim un anglès a mi em va encantar la pel·lícula és un documental que narra la història real del Rodrigo no li diuen? el Rodrigues el Rodrigues i bueno la música és una persona com podria ser qualsevol que li agrada molt tocar la guitarra però fa tot tipus de feines de construcció de tal d'aquí d'allà i molt a gust a més a més i li encanta i a més a més és que agafa i a més a més ho fa com en plan creatiu no? perquè els arregla cosa la gent dius ostres mai pensava que això hagués pogut quedar i llavors ven una miqueta el seguiment aquest típic no? que el coneixen li proposa va cantar a diferents llocs no? així petitons que sigui un bar que sigui tal no? fins que comença a gravar no Jaume? sí sí bé aquest és un personatge que a finals dels anys 60 fa un músic descobert en un bar de Detroit no? Detroit en aquests anys ja començava a la davallada o sigui en definitiva ens faria pensar en Holy Motors o fins i tot amb la gran Torino de Clint Eastwood però amb una contundència encara més potent que el Torino perquè allà potser se centra molt en la emigració i la desestibilització que això genera i aquí no aquí és aquest punt de document d'un teixit social que havia estat molt brillant i de la manera que això ha anat caient i llavors aquí pot aparèixer qualsevol cosa i el que apareix és precisament aquest xicot és un xicot que comença a cantar en petits llocs però ell va fent de paleta va fent d'emolicions i tal i llavors de cop i volta un dels seus discos de les dues gravacions que va fer fins a aquell moment doncs va arribar a Sud-àfrica a l'Apartheid i allà doncs el van mitificar fins a un extrem extraordinari i avui és popular i precisament en el festival aquest que s'està fent a Barcelona havia de venir en el sol festival de sud festival de sol havia de venir aquest divendres passat no va poder ser perquè estava malalt però el podeu trobar si no recordo malament ho va dir una persona el dia 6 el podeu trobar les cançons com dius tu ajuden moltíssim a la connexió que tens amb ell i llavors ja dic jo crec que és extraordinària la capacitat que ha tingut el realitzador per combinar doncs una exposició d'un ambient les cançons magnífiques amb contingut evidentment no pas conformistes tot el contrari i al mateix temps doncs el saber combinar-ho això amb tot un seguit de testimonis que el van conèixer i tal que no es fa massa insistent perquè tal com va passar en el metratge van desapareixent surten les seves filles i està molt bé perquè els van fent preguntes de com era el teu pare i a part les dues filles són completament diferents a nivell estètic però a més a més a nivell del que pensen i està molt bé perquè no es fa pesat com tu dius has sabut fer una combinació molt bona entre entrevistes entrevisten el primer productor entrevisten a les filles i es fa molt amena i les cançons evidentment a Sud-àfrica va ser perquè era una cançó bastant de protesta la que va arribar allà i va ser un mite com diu el Jaume sí, sí, sí molt bé fantàstic perfecte doncs genial Ida Rosa ara ja ens farà el colofon amb una història verdadera The Straight Story que hem tingut una conya amb això sí això és una història entranyable és una història que bueno mira la música parlant de música és de l'Àngelo Badalamenti que Déu-n'hi-do és molt interessant una música insistent tota l'estona recorrent genial us recordo que està basada en un fet real que va passar l'any 1994 és un avi de 73 anys diu això diu la ressenya Jaume no em miris d'aquest nom no em miris que es diu Alvin Stride d'aquí el de Stride History és que si no haguessis dit ja no haguessis dit reto doncs aquest senyor viu a la localitat de Lawrence a Iowa i té un germà a bueno a a Wisconsin o sigui amb no sé quants quilòmetres no sé si són 500 quilòmetres de distància el cas és que home llavors li avisen o se n'assaventa o amb un tractor tota la pel·lícula sí sí clar és que l'història és aquesta és el desplaçament que ell fa el viatge que ell fa és una road movie sí sí sí és el desplaçament que ell fa amb la seva segadora primer m'ho intenta tallar a gespa i després ja és una segadora jo que un tractor li he posat amb molta potència això deu anar a 10 quilòmetres per hora no sé no pot ser de tot és la tenacitat en persona ha d'anar a visitar el meu germà però clar el senyor no té més possibilitats econòmiques i ho ha de fer d'aquesta manera fa 10 anys que ell no parla amb el seu germà triga 6 setmanes a arribar-hi i bueno passa de tot quin final va estar a cans a la sessió oficial llavors el que és molt interessant és dius i per què ha d'anar a veure el seu germà com és que han passat 10 anys d'alguna manera jo al final vaig arribar a la conclusió que estava clar que era ell qui havia deixat d'alguna manera li havia fet alguna cosa el seu germà o ell se sentia és una manera de purgar potser i de dir bueno vull veure'l vull fer les paus és el meu germà i bueno vull tenir aquesta oportunitat i al final vaig pensar a veure si és que s'han discutit per alguna cosa us van deixar de parlar no té sentit que després ell dic no sé potser és això o no importa o no importa qui va ser quan diu dos no es discuteixen si un no vol jo t'ho anava a dir jo penso que no és pas tan important el perquè i qui sinó que es va produir a vegades un tampoc és el que ho provoca però sí que s'hi afegeix en la dinàmica no s'abracen al final d'ells dos no no això no es recordo molt bèstia això no es fredo el germà sí que quan arriba clar el germà està allà a tope així ja convalescent i li diu que has vingut has vingut expressament des de Jaia o des del teu poble a la segadora has vingut amb la segadora especialment per veure'm acaba de dir i l'altre li diu sí i l'altre li diu sí ja està però és que amb això ja s'entén que el germà ja capta el que realment com és important perquè el que compta és el viatge i no el contacte sí sí sí he fet aquest sacrifici per venir a veure't destacar el germà el Harry Denestanton que és brutal és un dels millors secundaris del cinema i s'ha de tenir en compte sí magnífica magnífica la idea és molt maca molt maca bueno encara tenim un parell de minutets un parell vull dir que si voleu comentar alguna coseta més no no jo volia comentar de la peli això la idea que a nivell quotidià passa o sents casos de gent que fa molt temps a nivell familiar o cosins o germans que no es veuen i quan arriba a una certa edat diuen després de 20 anys o 30 perquè ho he viscut a nivell real si no ho faig ara quan ho faré i ara el comentar la Rosa això m'ha recordat algun cas també d'aquests que sents més a prop això abans era molt típic quan era molt car viatjar i era molt car trucar per telèfon la gent es passava anys sense parlar i sense veure'ns i avui en dia a viure en un altre poble en un altre lloc en un altre país era un drama la immigració que es va haver els anys 50 60 cap a Europa això era un drama i el que és molt interessant de la pel·lícula clar per suposat és tota la gent amb qui s'hi va trobant ell pel camí exacte a mi em va encantar l'escena tota la part que coneix aquella noia que ja s'havia escapat de casa havia marxat de casa i com ell de seguida li descobre i diu de quan estàs clar de seguida veus que la situació està acumulada al final el que importa en la família diu i clar que t'estimen el que passa que tu penses que i és lògic que al principi poden tenir una reacció una mica negativa però t'estimen i segur que et faran costat i és molt maco tota l'escena amb aquella noia és molt maco doncs ara sí que marxem ens queden res 30 segons per dir adeu no podem dir més coses doncs vinga fins a sabta que ve que vagi molt bé que vagi molt bé adeu seran diferents music club selecció music club selecció