Babilònia del 2/2/2017 — Priscilla al teatre, Ramon Casas a Sitges i els Gaudí: debat i crítiques; ‘Tarde para la ira’ i ‘Nightcrawler’, amb homenatges a John Hurt i Emmanuelle Riva

Resum general

Un programa intens i àgil on l’equip repassa cultura i cinema amb mirada crítica i molta complicitat. Destaquen l’homenatge a figures desaparegudes (John Hurt i Emmanuelle Riva), l’alegria del musical teatral de Priscilla, reina del desierto, l’exposició de Ramon Casas a Sitges i un bloc cinèfil potent: Premis Gaudí (gala i polèmiques), anàlisi d’Un monstre ve a veure’m, visió crítica de Les amigues d’Àgata, entusiasme per El rei borni i recomanació entusiasta de Cerca de tu casa. Es tanca amb l’aposta pels Goya: Tarde para la ira i una dissecció de Nightcrawler.

"Hem deixat clara la nostra simpatia per les coses petites..." Una declaració d’intencions: valorar el cinema modest però intens, sense renunciar a grans títols quan toquen l’ànima.

Temes principals

Memorabilia i obituaris

• Record emotiu a Paloma Chamorro i a la vitalitat de la Movida dels 80 (televisió, música i transgressió).
• Homenatge a Emmanuelle Riva: de Hiroshima mon amour a Amour, figura clau del cinema d’autor.
• Homenatge a John Hurt: papers memorables a The Elephant Man, Alien, Midnight Express, V for Vendetta... Un “secundari d’or” que ennobleix cada escena.

Teatre musical: Priscilla, reina del desierto (versió teatral)

• Road movie en clau musical i viatge interior sobre identitat, respecte i convivència.
• Punts forts: vestuari vistós, cor espectacular, selecció disco (Madonna, Village People, Gloria Gaynor, Tina Turner...) i interacció amb el públic.
• To més amable que al film, però sense perdre el substrat humà i de denúncia.
• Notes d’actualitat que connecten amb el present i accentuen la frescor escènica.

Art: “Ramon Casas. La modernitat anhelada” (Sitges)

• Seu: Palau Maricel (al costat del Cau Ferrat).
• Eixos de l’exposició:

- Bohèmia i els Quatre Gats (Casas, Rusiñol, Utrillo; complicitat amb Picasso). - París i la influència del modernisme. - La paradoxa de l’artista modern: temes clàssics (toreros, manoles) en plena modernitat. - La “poètica de la multitud”: masses, processons, esdeveniments, sempre amb mirada estètica, no pamfletària. - La dona a l’obra de Casas: del “dolce far niente” a dones llegint, fent esport o en moviment; focus en Júlia Peraire.

• Obres provinents de col·leccions variades (MNAC, Tissen, Montserrat, Víctor Balaguer...).
• Experiència recomanada: combinar visita a Maricel i Cau Ferrat; diumenge, opció de visita guiada.

Homenatge musical

• Record a Bimba Bosé amb la peça a duo amb Miguel Bosé; breu repàs de la seva faceta musical.

Premis Gaudí: gala i polèmiques

• Gala més àgil i continguda (Bruno Oro, discursos curts “controlats pel fum”).
• Palmarès dominat per Un monstre ve a veure’m (8 premis): reconeixement tècnic i d’impacte, però debat sobre el predomini respecte a títols més “petits” i arriscats.
• Crítica a certes decisions d’interpretació (percepció d’efecte “nom” en alguns guardons) i infravaloració de films com L’amor de Lluís XIV, El rei borni o Cerca de tu casa.

Anàlisi de títols

• Un monstre ve a veure’m (Bayona)
• -
• Impecable tècnicament (aquarel·les, efectes), metàfora sobre el dol i el “monstre” interior.
• -
• Crítica: emoció percebuda com a més “visual” que profunda; personatges a vegades esbossats; part de l’audiència surt colpida, però el debat intern de l’equip és viu.
• Les amigues d’Àgata
• -
• Òpera prima feta amb crowdfunding: naturalisme generacional.
• -
• Crítica severa: temes poc consistents, posada en escena feble; es demana més substància.
• El rei borni
• -
• Adaptació teatral que brilla en diàlegs, ritme i interpretacions; humor negre i tensió moral.
• -
• Especial menció a la versemblança del policia i al duel d’idees entre parelles.
• Cerca de tu casa
• -
• Drama musical sobre els desnonaments (2008), amb cançons de Sílvia Pérez Cruz i coreografia de Sol Picó.
• -
• Recomanació ferma: realisme, poesia i emoció amb un format híbrid discret i potent.

Premis Goya i recomanacions

• Tarde para la ira (Raúl Arévalo)
• -
• Thriller d’hiperrealisme de barri: escenaris reals, càmera discreta, diàlegs creïbles i tensió sostinguda.
• -
• Interpretació magnètica d’Antonio de la Torre i excel·lent direcció d’Arévalo.
• -
• Escenes “tarantinianes” de taula i silencis que couen; final que deixa “mal cos” i invita al debat moral.
• Una història japonesa
• -
• Romance singular en paisatges oberts; ecos d’Hiroshima mon amour; final sorprenent.
• Nightcrawler
• -
• Retrat sinistre del periodisme del morbo: Jake Gyllenhaal es transforma en un antiheroi psicopàtic i autodidacte.
• -
• Estètica nocturna, ritme d’adrenalina i crítica a mitjans i públic: colpidora i sense concessions.

Idees clau

• Valor a l’autoria i al cinema modest: quan hi ha mirada i risc, el pressupost és secundari.
• No tot impacte visual és impacte emocional: la profunditat neix dels personatges i del subtext.
• Premis vs. qualitat: el prestigi real s’assenta premiant obra valenta i amb substància.