Babilònia del 16/2/2013 — Quínquis, Florència i cinema: Cercas, Django, Lincoln

Panorama del programa

Babilònia #17 amb tres blocs principals: literatura quinqui, viatge d’art a Florència i crítica de cinema. Entre mig, un segment “vintage” sobre l’orsai (fora de joc), i records musicals a Whitney Houston i altres mites.

"Els col·legues dels col·legues no se'ls atraquen"

Literatura: Las leyes de la frontera (Javier Cercas)

Temes i context

• Retrat del món quinqui a finals 70–inici 80: irrupció mediàtica de la delinqüència juvenil i innovació dels mètodes delictius (atracaments sistemàtics, cotxes robats, mobilitat).
• Ambientació a Girona (coneixement local de Cercas).
• Figures-mite: Vaquilla (model real) i Torete (icona cinematogràfica). El personatge del llibre, el Zarco, funciona com a trasunto del Vaquilla.
• Estructura: inici delictiu + evolució posterior d’un dels protagonistes (sense espòilers).

Mirada sociocultural

• Connexions amb la teleporqueria dels 90 (tipus Belén Esteban): la fama parasitària que devora l’exdelinqüent.
• Ecos del cinema quinqui: Perros callejeros, Deprisa, deprisa, El pico.

Apunt personal

• Testimoni del presentador: atracament a Sant Just (1980), recreatius, codis de “col·legues” i retorn inesperat d’un rellotge barat.

Vintage: l’“orsai” (fora de joc)

Definició i ús

• Orsai = deformació popular de l’anglès offside, recollida pel DIEC.
• Designa la posició irregular que pot invalidar gols.

Cultura popular

• Tango “Patadura”: “Píntate de la cancha… está siempre en orsay”.
• Revista cultural “Orsai” (Barcelona), amb vocació transgressora.

Ràdio i futbol

• Debat sobre narració radiofònica, publicitat en directe i estils (referència a Puyal).
• Records d’èpoques sense marcador fix en TV i estratègies per “enganxar” l’oient.

Art: Florència més enllà del tòpic (viatge universitari)

Per què Florència concentra tant d’art?

• Itàlia preunitària: ciutats-estat. Florència, motor econòmic i cultural.
• Gremis (llana, pells, Calimala) com a mecenes d’obres públiques (Duomo, Baptisteri) i família Mèdici com a gran oligarquia humanista.
• Segle XV-XVI: “dream team” d’artistes (de Donatello a Miquel Àngel, de Botticelli a Leonardo), rivalitats i tallers potents.

Clau d’interpretació

• Florència té pell medieval amb programa renaixentista: perspectiva, proporció, número àuri.
• Arquitectura de Brunelleschi: austeritat exterior i càlcul harmònic interior (ex. Sant Lorenzo).
• Miquel Àngel i el segell del non finito: deixar parts “sense acabar” com a poètica formal.

Imprescindibles

• Museus: Galeria Uffizi (Botticelli: Naixement de Venus, Primavera), Bargello (millor museu d’escultura renaixentista: Donatello, Miquel Àngel, Cellini, Bernini).
• Esglésies: Santa Maria Novella, Santa Croce, Ognissanti, Sant Lorenzo (capelles patricies amb frescos de Ghirlandaio, Piero della Francesca, Fra Filippo Lippi...).

Moments clau del viatge

• Xoc estètic al Duomo–Campanile–Baptisteri: escala monumental i bellesa aclaparadora.
• El David de Miquel Àngel en tres versions (dues còpies exteriors i l’original a l’Acadèmia).

- Trasllat del David a l’interior i disseny d’una sala com una església per exaltar-lo (nau, creuer, “esclaus” a l’entrada). - Lectura emocional: quasi “mal d’Estendhal”. - Detalls materials sovint oblidats: columneta de suport i fona originalment daurades; ulls amb ninetes de vidre; proporcions deliberadament tensionades pel bloc de marbre.

“Entrar-hi com en una església i caminar recte fins al creuer: el David t’envaeix.”

Cinema: quatre mirades

Lincoln (Spielberg)

• Recreació històrica sòlida i íntima (Parlament, interiors, procés polític).
• Daniel Day-Lewis excel·lent; Tommy Lee Jones roba escenes.
• Pot ser percebuda com a “lenta” si el tema no t’atrau; però meticulosament clàssica.

Django desencadenado (Tarantino)

• Híbrid de western clàssic amb esclats de violència tarantiniana; metratge excessiu i final en cadenes.
• Personatges memorables: Samuel L. Jackson (majordom) com a clau moral irònica; DiCaprio en gir de crueltat.
• Sàtira de l’esclavisme: mostra des de l’“explotació amable” fins a l’acarnissament; humor negre i enganyifa conscient de gènere.

Coriolanus (Ralph Fiennes)

• Adaptació contemporània d’una tragèdia menys coneguda de Shakespeare: fredor estètica, visceralitat i lectura política (crisi, blat, poble) amb ressonàncies actuals.

El lado bueno de las cosas (Silver Linings Playbook)

• Tractament de la salut mental potser massa optimista, però interessant com a retrat de cultura nord-americana que viu entre apostes, joguesques i “fum” econòmic.
• Robert De Niro solvent com a pare obsessionat.

Música i mites

• Homenatge a Whitney Houston (1 any de la mort) i conversa sobre la relació entre addiccions i creativitat: Jim Morrison, Janis Joplin, Jimi Hendrix, Bob Marley; peregrinatge al Père-Lachaise i la mitificació de les tombes.