Babilònia del 12/1/2017

M'agradaria que tinguéssim un any més al Babilònia. Què tal, David? Com estem? Bé, bon any. Tot bé? Sí. Fantàstic. Gràcies. Gràcies. Bueno, estic content de començar l'any. Sí, no? No havia començat l'any passat, no? Llavors... Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Por eso, para que com se la ponga tarda. Sí, es Fuelor, lo mayonnaise cum le va a casa con la Luz.' Por el jazz, mis cr digits, un señor... La Fonda de Martí, si laomy. Pay la la. De ceba y los gelos. Ah. ¡M greatest circulating proposition! tack-tack Perfecto, ya está, somos los tres. A mi la Rosa no ha podido venir... A mi la Rosa no ha podido venir. A mi la Rosa no ha podido venir. A mi la Rosa no ha podido venir. A mi la Rosa no ha podido venir. Atracades més o més mal Això posa una miqueta quan es pot, doncs podem venir o no podem venir. Bé, fem una mica de somari i a partir d'aquí recordarem que és el que farem com sempre. Seguim la mateixa fórmula de l'any passat i bé parlarem primer amb aquest cas de llibres i després de cinema. Comencem amb llibres, amb un llibre que està llegint el David, però que jo l'he llegit i li penso destrossar absolutament. I faré uns spoilers que es quedarà a baix, que semblarà un avió, a l'abrint de tots els espíritus del Carlos Ruiz-Afon, que és un llibre meravellós, que David està descobrint-lo ara i, oi que sí? Bueno, ja el tinc més de la meitat, diguem-ho així. Molt bé, doncs segueix perquè val la pena fins al final. Vull dir, és fins l'última coma, aquest senyor escriu, com li donen la gana. Sí, però no... Ara aquest és el quart de la saga, en general. És el quart, però és indistintiu, eh? Sí, sí, però el primer i el quart molt bé, però els dos del mig no m'ha sabut. Bueno, jo... A mi el que no m'agrada gaire és el tema... El que es feia el Fermín Romero de Torres, que em sembla que era el que recordo ara, el jogo de l'Àngel no, era l'altre, aquest està molt divertit perquè tot és ell, llavors ell té una... el personatge que et és que no et confonguis, hi ha un que sí que és molt fluixet, que és el jogo de l'Àngel, que és aquell de la torre, que està allà, aquella noia, aquell, que és el David Martí i allò d'això. Sí, aquell, aquell estava molt fluix. Aquell és molt fluix, però hi ha una altra, que senyor de l'Esdia Egid és el Fermín, és el Fermín, porta el paper ell, que està molt lluïc, això d'algú. És la sombra del viento, sembla que és el jogo de l'Àngel, el prisionero del cielo. El prisionero del cielo, és que em sona, igual a aquest em sona. Doncs aquest no l'Esdia Egid, i allà és l'ú, perquè també és interessant, també és interessant, perquè ho porta aquest personatge, és un personatge divertit de l'Espanya, senyal, té una verborrea que és... Sí, sí, sí. Bueno, ara comentarem això. També parlem després d'En el Camino, en l'Àxels farà aquí una visió víctima, absolutament. Exacte, l'actual víctima, no? És un període interessant i després s'ha derivat coses, també, no? Clar que sí, un llibre que allà no és que sigui nou, però val la pena, exacte que sí, recuperar clàssics. Que ho estem recuperant, que jo aquest any també estic així, també recuperant cosetes, que allà se m'agraden parlant també. Cinema, doncs tenim novetats i tenim també algun clàssic per aquí donant voltes, que sempre és interessant. Parlem de Rock One, parlem d'Inferno, bueno, parlem d'una pel·lícula coreana, de Don Zella, en Nacho. Seguirem parlant de cinema, més o menys actual, de fa pocs mesos, de l'Hogarth, de Miss Pelegrin, per a niños peculiars. Parlem de l'Holita, de l'Estanley Kubrick, que sempre és un referent, i a veure si podem parlar d'un període biòpics per aquí donant voltes per rematar, doncs, el dia d'avui. Per tant, bueno, em toca a mi, comencem, hem de dir que com ens agafen les vacances pel mig, doncs fer esment de l'amor de George Michael, doncs un referent, sense cap mena de dubte, jo no sé què ha passat a l'any passat, fill, però ha hagut una exacta, David Bowie, Prints, no? I abans de David Bowie, que tenia una malaltia terminal, doncs és que molts d'aquests artistes, doncs, ha sigut una, sí, molt joves i com d'amor natural, és a dir, no sabem bé... La bona vida que portaven. Sí, sí, és que no sabem ben bé per on va els trets, no? El Prints, bona vida, no crec que ha pogut. Exacte. I el George Michael, me parece que menos todavía. Tenia un passat, d'alcoholisme, de drogues... Això passa factura molt, eh? Clar, és com Michael Jackson, que va morir per un cifràs, no? Que pots morir de qualsevol cosa, però, però... La princesa de l'Ella, a Garry Fisher, també tenia un passat d'alcoholisme. Truculento. Sí, sí, tot tenia... Exacte. Bueno, que ja sabeu, no? Que va morir d'El Jaça, o en la mare. Sí, el disbus. Clar, el disbus. Pobreta, no? Vull dir que... És molt coneguda, ara que cantava aquell... Good morning. Good morning. Good morning. Que passi a dir, costarà aquesta. Mira, mira... Canta, no ho fa la idea. Sí, sí, sí, sí. Clar, és el que diem, no? Vull dir que hi ha hagut una sèrie d'esdeveniments, també, de món del cinema, com tu ve d'elles i tal, no? Ara faré una cosa més xosquera i més pàtria. Va morir la dona de Manuel Escobar, la famosa Anita. Bueno... Ah, sí? Sí, pobre senyora, va morir també. Es veu que va morir de pena. Amb el temps, també, m'ha descobert molt molt i l'he passat amb Seno, no m'hi he equivocat, i es veu que va caure amb una depressió i s'ha parlat que va morir de pena, amb la dona, que és senyora. Era Alemanya, no? Sí, era Alemanya, sí. Anita, no sé què, Roque... Que bonic que és això, va morir de pena. Sí, sí, sí, no no, clar, és bonic. Home, pot que es mora, no. Ja em fa que es mora, no, però dius això. Que bonic, no? Però és el romanticisme, existeix, no? Vull dir que encara... Bueno, doncs mira, parant del romanticisme, això de l'Everinto de los Espíritus, té molt de novel·la romàntica del segle XIX, eh? Jo li trobo una certa percepció, eh, un cert... Per l'acabi ja m'ho diràs. No, però hi ha un cert element sinistre, un element fosc, i això, això és el romanticisme, ojo, que no n'aliem, o és que no va regem... No hagas spoilers, que no sales de la tercera. No, no, no, que no va regem la literatura, vull dir, romàntica, amb el concepte de romàntic de la Bàrbara Carlen, eh? Jo li trobo aquesta coseta, vull dir, perquè m'avades molt fosc, no? I a vegades és el personatge de la Lícia Gris, no? Ja la coneixes, és fosc, ets fent fatal, això és molt... És molt d'aquesta línia també, està molt bé. Bueno, l'abrindo de los espíritus del Carlos Ruiz-Afonés de la quarta entrega i última de la sèrie de la tetralogia... Eh, com és això? Libros del cementerio Olvidados. Olvidados. La tetralogia del cementerio de los libros Olvidados, eh? Això és el que em sortia de paraula. I bueno, doncs aquest home, amb 10 anys, ha escrit aquests quatre llibres. I ara què farà? Va fer aquella trilogia juvenil, no me'n recordo ara, i Marina, que és la única suelta que va quedar per aquí, i aquests quatre li ha fet 9 llibres. Perdó, 8 llibres. Home, amb aquest s'ha desfondat, eh? Sí, sí, sí. És que ha escrit d'una manera, escrive així, és... Crec que no complicat, vull dir, amb aquesta planó, i a la vegada amb aquesta profunditat... I sapiència. I sapiència. És que en sap un nas, aquest tio. Vull dir, i a banda d'això, que no te s'escapi, tota la informació que deixa anar, perquè hi ha molta informació, eh? Sí, però amb la sort que es va complicant. Els que tenim una certa edat, m'han dit certedat, pillem molt llenguatge, que crec molta gent no l'enganxarà a la jove. Això està molt clar. I les formes, sobretot el fermet Romero de Torres, els comentaris que fan, que són això molt dels 60, 50, 40... Encara moltes no es quegin viscut, evidentment, aquestes èpoques, però sempre hi ha una permeabilitat, entre dècada i dècada, i enganxem moltes coses que encara ens sonen. Però és el que passa, que això ha dependut també una mica, també, i jo això sí que ho habituo amb el vincle que tinguis amb la teva família, és a dir, sí, ojo, perdoneu, que si ets de família catalana-catalana, aquells comentaris, a lo millor, costa més trobar-los. Jo que vinc de família morciana i endelusa, els comentaris que fa el fermet Romero, jo és que jo em foto uns fars de riure, perquè jo això escoltava de petit. No vull dir que no, però que depèn de quin espectre familiar, a lo millor, tot això ha quedat molt esbeït, com dius tu, o la gent molt joves perd davant d'aquests comentaris tan xusqueros, perquè són boníssims, de debò. I nosaltres es captem, perquè per oïdes o pel que sigui, els tenim aquí. És que el problema és que el llibre, per molt que jo vulgués fer un spoiler increïble, seria molt difícil, perquè és complex la trama. O tinc que explicar els 3 anteriors, que no ho faré ni molt menys, perquè evidentment no és el cas. I aquest, el que fa, no és tancar portes, però sí que tancar bastantes portes, i aquest sí que s'hauria de llegir com l'últim, això sí que està clar. A l'igual que el primer, segon i tercer es pot agafar, aquest jo crec que s'hauria de... perquè tancar coses, coses de personatges que tu ja vas veient, que van sortint d'anterior, l'endalla, famós el policia, desgraciat aquell... Sí, però aquest no sortia cap a l'altre. Sí, i tant. I tant. Sortia el fumero, però... És que em sembla que tu no t'has egit. L'endalla surt per allà durant voltes pel castig de Montjuïc, per l'enclà, putajant el fermet romero. Però això dic que a mi jo no el tens present aquest llibre. No potser no. Però bueno... Sí que comença allà, en plan... A saco. Quan està de policia van al fermet, al baix, i cau la caixa a l'aigua... És genial. Allò dius, hòstia... El problema és que això no ho veurem mai al cinema, perquè ha prohibit els drets de... Ah, sí? La teva pensava... No, no, no. I mira que és un magnífic guió, eh? És una pel·lícula magnífic guió, no, espera. Però et dic una cosa... Que hauria... No, no, jo crec que ha fet bé, perquè és impossible trasllar de l'atmosfera d'aquests llibres a un film. És impossible. És molt difícil. I si es fa o ha de fer un director... És com quan, per exemple, per dir alguna cosa, per posar un címil, és com quan es va voler traslladar a màquina baja del còmic de l'Ivà a cinema. Quina desastre. Era un desastre absolut. Per dir-ho a tota la gràcia. Per molt que... Ah, hi ha molts actors, però molt que s'hi esfrossessin. Et sembla que un va ser el... un era el Fran Reñer i l'altre va ser el... el Peper Rubián. Peper Rubián, sí, que feia de màquina baja, no? Era ell. Per molt que ho fessin bé, sí, sí, sí, però no traslladaven l'atmosfera que realment era... era una mica grotesc. Era com el Mortadeli Filemont, vista en film, no? És que a vegades això ha funcionat i a vegades no. Amb el senyor de les anells, per exemple, sí. Sí. S'ha aconseguit l'atmosfera, totalment. Jo crec que millor. Oi que sí. Jo diria que... I són diaporistes que la primera estava molt contents, però la segona, la tercera ja van renegar com... Però no poden renegar perquè es va fer el mateix, el mateix moment. Va ser un tancat. Es va fer uns anys... Es va trair un taxa. Bueno, això sí, però, bueno, però que... Sí, sí. Però està molt ben parit. Sí. El Jovell és un altre tema. És un altre tema. El Jovell ja ho ha llargat. És com un xicle, perquè el Jovell és un llibre així. Era una pel·lícula. Era una pel·lícula. Clar, és una pel·lícula. Posa'm de tres hores i ja està. Clar, ja m'he pensat en tres dimensions i és un altre concepte, no? Ah, com cauen. Home, pues això, ràpidament, ja per acabar, no és que tampoc vull parlar de molta cosa, simplement estem... No, però els personatges estan molt treballats. Molt treballats. Molt treballats. Molt treballats. És que és una passada. Clar, vull dir, personatges que coneixem o que hem vist en altres llibres, és el Fermin Romero de Torres, que és el especialista, que hi diu que recomanen a la llibreria del Semperi, que està el David, el seu pare, que també el seu pare... No sóc més d'ella, Joan. El seu pare i tal és el que també és la trama d'un dels llibres, del llibre del Jogo de l'Àngela, amb l'Isabel, la part de donar-ho en volta. Tot aquella família està vinculada a una llibreria de barri, i a partir d'aquí el que passa al seu voltant, alguns personatges misteriosos, el David Martín, el Carrex, el Julián Carrex, que és el Metaix, vull dir. Hi ha una sèrie de personatges, però hi ha un Julián Carrex. Sí, que sortia el primer llibre. I que també aquest sortirà una altra vegada. Surtirà per allà, no dic còmnic, però perquè ha d'envestir les coses. I llavors ha d'envestar... Sí, perquè va quedar obert. Clar, i aquí una miqueta... Sí, senyor. Llavors aquí tanca tot moltes cosetes, i llavors a partir d'aquí és un llibre molt interessant, perquè realment és aquella Barcelona, una persona molt concreta. És a dir, o et parla del barri del Raval, de la banda baixa, Carre Arde Triom, Fiaquella zona d'Aquí, o la zona del Tibidabo. Per tant, són dos espais molt foscos, la Fiaquella Carretera de les Aigües, el Pinar, aquella zona d'allà, i el Raval més brut d'aquella època, perquè encara tu vas pel carrer Arde al Teatre, al bar allò prop, i és que fa angoixa, al carrer del Teatre, angoixa no que faci por, ara està molt net de prostitució, però en aquella època... No fa pas massa anys, eh? No, no, gaire. Jo recordo un reportatge a TV3, que els càmeres van tenir que sortir per potes. Ah, això és? Per potes. Perquè allà... Van començar a treure la càmera, i els xulos que ja parien van dir, que es poden fotre la càmera uns dies aquí. A més era un dels llocs que es fornicava en peus, allà directament, que és a dir, que no... És que abans de les sol·líviades... Sí, sí, sí, sí. Però, bueno, recomanable 100% David, quan acabis el tornem a comentar una miqueta, i val la pena comentar-ho. Vam a l'o60. Vam a l'o60. Vinga, n'haig de tancar amb el zafón, dir que jo no soc zafonia, no? Vull dir, perquè no sé, vaig començar el primer llibre, no em van caixar i tal, però no sé per què últimament he rebut molts impus, molt zafonial... Zafonialisme. Zafonialisme, per tot arreu, tothom en diu, està bé, està bé, està bé, i al final podré començar amb el zafón, perquè... Tornaràs a arrancar. A més a més de persones molt diferents, quan persones molt diferents, la meva mare, la meva mare que té ara 77 anys, i se l'ha llegit i està molt bé, està molt bé. Una miqueta, una altra... De molts aspectes vosaltres, doncs això d'alguna cosa, perquè si agrada tant la gent tan diferent, hi ha alguna cosa. No t'esperis una lògica, és a dir, són com aquí és un aspecte de coses, aquí un altre, aquí un altre, i has d'intentar memoritzar. Jo recomanaria que si ho fas, llegeixes els quatre, de debò, perquè és la millor manera de recordar les trames, perquè si no, costa, eh? Jo aquest quart he hagut de revisar alguna cosa, perquè em diuen... Me recordo que he hagut de fer un resum, mirar que tenia... Seria el primer que tinc a casa que m'han regalat, que el vaig començar i no vaig... No vas convocar, no? Diguem-ne, perquè no sé per què fos, no? Però bueno, ara m'ha agafat en una altra manera. Sí, m'ha agafat un altre. Per això estem aquí per recomanar. Molt bé. Et poso el Joss Miquel de Fons, perquè... per que tornis a deixar-li en i tal, allò. Romanticoïde. És de l'època de Guam? No, això és de l'època solitari. Guam. És un stwa-child. Totes les nenes portaven les fotos de Guam, eh? Sí, sí, sí. Era que teníem una edat, diguem-ne. I mira, quina sorpresa. El Joss Miquel, mira, era davant els nois, no? Vull dir, és el que hi ha. A l'altra, no. A l'altre, l'Andriu Richley es deia que ell era davant les noies. No passa res, eh? Vull dir, que ens refereixen. S'ho repartien. Però esclar, imagino que moltes dones que... Bueno, esclar, doncs van quedar... O, quan diuen clar, pensen que les fans sempre és el que diem, no? Vull dir, l'il·lusió d'a, no? Que no passa res, segueixen il·lusionals. El feit va ser arrasador. El feit va ser bestial. L'altre va ser el que surto, l'altre va ser... No, no. És bestial. Una amiga meva, que és de que viu a... Una amiga meva que se'n va anar a Miami, perquè es va casar amb un tio... Amb un Miami. Un Miami. Va anar a un concert. Jo hagués anat, eh? He anat a veure, hi ha gent que jo... Que vull dir que ja he desaparegut, i hi ha gent que m'agradaria veure en directe, per la qualitat vocal o pel que sigui. I es veu que va fer un concert de Miami, per la fa 6 o 7 anys, que es tornava boja, eh? Es veu que el tio és una atralla en directe, i m'agradaria tenir una edat i això, però es veu que el tio d'una veu espectacular... Esclar, imagino que és com tot, quan estava bé. Clar. Però bueno, vull dir que... Esclar, ni Wayne House, no? Quan estava bé, en una canya, i el dia que apareixia una mica afectada, el concert se n'anava en Orris, no? Però fixa, té Whitney Houston, grans veus. Ara la mare Llegaré també és bo que també està a mig... Grans, grans veus. Vull dir, esclar, és una llista. És com una maledicció de la societat. Exacte. Anem a parlar del llibre del bítmic. Anem a parlar sàpiament. Jo parlareu, és un llibre que ja és clàssic, és un llibre d'un autor que es diu Jack Croak, molt conegut, i es diu Onda Road, en el Camino. Diuen que seria el primer llibre d'aquests de carretera, que després s'han fet llibres, s'han fet pel·lícules, s'han fet... És un moment final dels... El llibre està al 57, sembla. La història és més... són vivències a prop d'aquests anys, diguem-ne. No està molt clar, no està molt ben identificat, però l'any 50, diguem-ne, no és encara així. Sí. Bueno, llavors, és la història d'uns amics, que són joves, però que són uns amics molt concrets, que aquí tenen noms figurats, molt clarament són Alain Gisbert, que és el famós poeta de l'Àsid, William Barrows, Jack Croak, i un altre, un quart elemento, que no era ni artista ni poeta, però que tots l'adoraven i tots l'estimaven, i jo crec que estaven enamorats d'ell, que es diu el Lleny Moriarty, que és una persona que era... bueno, tota vitalitat, diguem-ne. Llavors, és una història real d'aquesta pandilla, que tenia un estil de vida... bueno, molt artístic, però no tan basat, no per seuar, sinó perquè ells volien viure de manera molt determinada, viure viatjant, viure sempre amb la mínima quantitat de totes a la butxaca. Allò, de no tenir possessiós, tot i que eren gent que no eren parlles. Era una mica voluntari el tema, no? Una mica burgesa. Unos franciscans, no? Bueno, no al que burgesia, però que sí que no eren la gent que no tingués on caures moros. Que amb la gent que convivien en aquests viatges sí que eren gent més parlles, no? Era una elecció, no? Sí, era una elecció per poder escriure, venir en una forma de vida, en aquell moment era una forma de vida molt diferent a la societat està alerta, no? És com els precursors de moviment o hippie, uns precursors de molta cosa, els famosos hipsters, el terme hipster, ja existia en aquella època. Sí, sí, sí, el hipster, els famosos hipsters que ara s'ha posat tan de moda, les barbes i tal, es deia aquest tipus de gent que era una mica rapat, que eraven així també amb barbes. Sí, sí. Això era un termini més expectiu en aquella època, no? Gent que anava ja a voltar amb el país, una mica per convicció, una mica, i tot això que ara s'ha dit així, llavors era aquest tipus de gent, no? Sí. És que anava vivint, creava seguint el millor el circuit dels jazz, perquè aquesta gent es passen tota l'estona anar a les clubs de jazz, llavors arribaven a ciutats, i són una gent que volen viure-ho tot. És una gent que volia que estava loca per viure, loca per salvar-se, s'estan salvant d'alguna cosa, i estan fugint d'alguna cosa, i estan vivint tot i que esperen drogues, i prenen alcohol i tal, però té una intenció, una intenció de viure-ho tot, de no parar, de no poder estar tres dies en un lloc, sinó que agafen un cotxe i tal, i vam fer viatges per tot el país compartits, llavors es feien molts viatges compartits, aquestes coses que estan tan de moda, ara el subversi i tal, això era molt normal, si anaves allà a la gent que no sé on, dius que estic buscant gent, perquè les distàncies eren molt grans, llavors t'hauria de rellevar, hi havia un conductor que relleves a l'altre i tal, llavors es troba un desconegut, si on vas tu, a Fresno, si tu conduixes fins a no sé on, et porto, o paga la mencina mitja, hi havia molta cultura de gent que es movia molt per Estats Units, viatges durs, no com ara, perquè hi ha moltes salars de carretera i feia fred, cotxes dolents, però aquesta gent és tot un estil de vida, que a més a més aquest llibre té un significat, però jo vaig anar per aquella zona, recordo que vaig anar per San Francisco i tal, me'l vaig llegir per les vegades, però en aquella poca me la vaig llegir, perquè tota l'acció, la majoria de l'acció és a la costa oeste de San Francisco, per allà d'Ambultant, i van a recollir el ràim per allà, per tot el vall de Napa, i van fent coses, és tota una imatge de com era la mèdica d'aquella època, i sobretot és una creació i intencions d'aquesta gent, que volia viure d'una altra manera, que volia viure sense possessions, que volia viure d'una manera molt hippie, però amb un avançament, o que era l'època hippie, que va ser el final de l'any 50, i encara això m'havia començat, i al final, doncs, bé, són vivencies de gent que han estat poetes, escriptors, William Barrows, Alan Gisbert, que roba que té algun llibre més, és molt conegut per aquell llibre, i ha inspirat molt, és un llibre molt d'iniciació per un jove, un jove que comença a iniciar-se la vida, i aquest llibre acaba a les seves mans, i això li fa sumir molt, perquè és una vida molt de carretera, molt de llibertat, és un llibre molt clàssic, que segur que molta gent... Una pregunta. Aquesta gent havien participat de la zona guerra mundial? Aquesta gent, sí, sí. Jo crec que hi ha una corrupció, una cosa a l'altra. Sí, perquè aquest llibre tenen una edat. Sí, oi que sí. Sabe què feia, 15 anys així, que havia acabat la guerra? És que no són tan joves. No, per això. O sigui, tot i que jo dic que una persona jove sí que l'agrada molt, però no són de la primera volada. No ho fan, llavors... No tenen dissedants lli vuit, no? Jo crec que hi ha... Ja a voreja no passen, diguem-ne. Sí, sí, aquest de fet, el que he robat té un... O sigui, un de 5 gransos que té és que té el Txec de veteràno de guerra. Llavors, doncs... està el tema una mica... Jo crec que ha fet això que dius tu, de voler sortir, desbargir... Jo crec que ho ha lligat amb el fet d'haver participat en una guerra. Potser sí, és una bona... Crec, eh, donar la sensació de... Evidentment, no tothom és el mateix, no? Però jo crec que sense la Segona R Mundial, aquest moviment, vítnic, com es diu, no s'hauria pogut amb aquest sentit. Podria ser, podria ser. Una manera de dir, va, anem a disfrutar la vida. I diuen vítnic perquè anaven seguint el vít. El vít, el sou aquest del jazz. Anaven signa sus de jazz, arribaven a una ciutat, el primer que feien a buscar un postoll a on instal·lar-se, s'estaven tota la colla allà, i venguen a sortir allà... que marra noig, a viure a la nit, a respirar. No a cremar-la, o sigui, a respirar-la, a agafar-la, com si fos una cosa que es pogués allà. I anaven a clubs de jazz on estaven els millors clubs de jazz del país, negres, allà, que es passaven tocant hores i hores i hores. Que fèiem sesions de jo, fins al límit. Exacte, fins al límit, per això. És que fa la pinta de la típica gent que s'ha saborit el gust que fa la mort. I he dit, ostres, anem a gaudir de la vida. Però molt enamorats de la vida. No en un sentit negatiu. Tot el que feien era per pura vida, diguem-la. Clar, sí, agaudir-la. No a cremar-la, no a cremar-la, com pugui ser. Algo que diu, aquí a beber, adrogar-se... Aquesta línia seria, potser, més punk, no? Vull dir, el cremar la vida. Però això ja diguem-ho de ràpid, no? És un rococó d'això, no? És una recap exacta. Això és un reneixement. Un reneixement seria el hippie, seria el punk, per posar una línia que no és aquesta. Però que pot haver-hi unes línies que van cap aquí, no? Perquè el punk era morir-nom es jovem possible, i passava bé el que farà. O el que es volia a 3-potting. Ah, bueno, també és veritat. Allò és molt, molt laborat. No direm que sigui punk, però realment... Aquesta any fan la segona part. Ah, sí? 3-potting 2. Però la fa el mateix director. Ostres, i la fa l'Ebama Kregor, no? Sí, sí, sí, els mateixos personatges. Ostres, però què, 10 anys després? O 20 anys després, no sé. Clar, perquè jo no sé quan, o més, però això sí és veritat, perquè la SoCin95 fa 20 anys. 20 anys, això. És veritat, tens raó. Clar, clar, clar. És veritat, sí. He passat per la cançó, perquè la cançó que sortia, que hi ha del Dana, una cançó molt bèstica, que sortia molt canyera, i tal és del 95, 96, ara que vius tens raó. Ostres. Per això dic que aquesta any la torna a fer. The Underworld, que ara que hi ha de... Sí, sí, Underworld exacte, aquesta pa, que era genial. Sí, sí, sí. Hòstia, us sapigó. Molt bé, doncs, bueno, doncs vinga, una recomanació per descobrir una època, un període... És una recomanació per descobrir, una època per descobrir, i és una novel·la iniciàtica, sí que ho sigui encara que els personatges no siguin joves, joves, però és una novel·la iniciàtica, perquè és una cosa que tothom ha assumiat, de dir, hòstia, m'agradaria jo viatjar, i al final és això, no?, i això ha arrobat movi, conceptes de pel·lícules, i jo vaig per un país i vaig... Em van passar en coses, perquè, perquè jo, em tiro a sobre del país i em fa en coses, clar. D'alguna forma, si us recordo la pel·lícula que hi ha d'anar al Frebo, el Tom Hanks quan acaba tot, que és el que fa agafar el cotxe i que retirem entre. Sí, sí, sí, és una fugi d'endavant, i a la radio estic allà, no?, és... Tants anys, molt, tant de temps tancat amb aquella illa, que a pobra, a més, ho ha perdut tot, a perdó la nòvia que l'esperava i tot, i quan això diu, això m'agafa un cotxe, me'n vaig a patjar, tio. Ha patit una guerra, d'alguna forma. Sí, d'alguna forma. Si fos una guerra. Sí, és com una redemció, no? Exacte. Bueno, doncs, com abans de parlar de cinema i ara que estem així, al minut 25 i tal, posem la cançoneta del Josh Maikim. Posem, mira, tu que abans deies de l'època de Whom i tal, doncs a l'època prèvia, entre una cosa i l'altra, va treure un parell de balades d'aquelles que treuen el sentit, no?, que encara pertanyia a Whom però ja s'estava separant, no?, i va treure una que es deia Different Corner, que no la posarem ara, però hi ha una que es deia Cars Whispers, que tothom la coneix, i que si qui no anava d'una bestiesa, però vull dir que no ha d'anar igual de dic, que no ha rimat el seu bollet amb aquesta cançó, no és persona, no?, és tot un cas. Ah, que tinguin l'edat, m'heu fet clar. Bueno, evidentment. Però ja veurà com l'escoltareu, que de seguida pensareu aquelles coses que hem fet amb les discoteques, i ara ja no. Aquesta la posaven, aquesta la posaven segur. Aquesta la posaven, aquesta la posaven segur. Aquesta la posaven, aquesta la posaven segur. Aquesta la posaven, aquesta la posaven segur. Aquesta la posaven, aquesta la posaven segur. Aquesta la posaven, aquesta la posaven segur. Aquesta la posaven, aquesta la posaven segur. Aquesta la posaven, aquesta la posaven segur. Aquesta la posaven, aquesta la posaven segur. Aquesta la posaven, aquesta la posaven segur. Aquesta la posaven, aquesta la posaven segur. Aquesta la posaven segur. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven segur. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven. Aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven, aquesta la posaven. Aquesta la posaven.