Babilònia del 15/3/2018

Molt bé, doncs comencem un dia més al Babilònia, aquí a Radio Desvern, amb la companyia sempre gratíssima de les nostres companys. Avui sí que som més perquè l'altre dia vam ser solament dos o vinc som quatre. No passa res, són el que passa. Va, dos per vos. Anem multiplicant aquí. Anem multiplicant, no? Doncs aquí tenim el David, que tal, David Montaner, tot bé, i el Nacho, Alonso. Vam fer un Frodo Sam, no sé què va passar. Fa un sam sagaz, això. Alguna cosa ha canviat aquí. Hi ha unes mirades aquí avui. Anàvem dinant les pies, encara estic traient cabells de la boca, perquè té barbeta. No per res més, eh? Sí, no me n'ha fet. Molt bé. Quilar Rosa, Carinyo, com estàs? Hola, bona tarda. Molt bé, molt bé. Estarà a punt d'arribar, aquestes coses que passen, ja sabem que som gent molt ocupada, que creus que vén d'anar a festivals internacionals. Com més jubilat estàs, tu? Més de culat. Jo no em vols volar, jo m'ho seguís pencat, tu. Exacte, exacte. Que t'hi veïn el panorama i dius... Molt bé, molt bé. Jo sí que vull, jo sí. I també, clar, el que diem, aquests dies hem parlat moltíssim de festivals. Han acabat, ja, festivals i premis i tal. Ja heu parlat d'Òscars, les han passat. Tot a l'hora sense parlar amb d'Òscars. Ens ho hem passat. I arribar a l'hora i... I seguir a parlar. Una altra cerimònia ens falta. Directament, he dit això ja, una mica i l'aliem. Molt bé, doncs avui el que farem serà... Bueno, encara seguirem parlant dels Òscars, perquè això és lògic, hem sigut veient pel·lícules. Exacte, i fins i tot seguirem veient probablement altres pel·lícules que també estaven vinculades al món dels Goya. Per tant, comencem parlant d'això de llibres. Un llibre molt conflictiu, que és el llibre Farinha, que ara ens parlarà el David i una mica ens farà aquest comentari seguríssim del que ha passat amb aquest llibre. Parlarem també d'una ruta vinculada amb... Espais de la memòria, no? La memòria del democràtic. Exacte, doncs seria aquesta bateria aèria de Sant Pere-Màrtir, que tenim aquí al costabet, entre les pluges i Barcelona. Sí, però és una municipal d'un lloc i l'altre que sí. I també, llavors, a partir d'aquí parlem de cinema, parlem d'Encuerpo i Alma. Ja veurem que està vinculada amb les pel·lícules de Parla no Anglèsa dels Òscars. Parlem de l'Ei Divert, aquesta pel·lícula gran oblidada dels Òscars. Gran oblidada, sí. I jo crec que una pel·lícula prou interessant, no? No, és que clar, és la que parlàvem l'altre dia per comparació. Clar. O sigui, clar, potser a Allada dius, bueno, és una pel·lícula que no, però comparada amb la resta, i per què aquesta sí i aquesta no... Ah, això mateix. Ah, aquest és el problema. Sí senyor. Treure jo peces d'acabar i muntar allò, la franca estena allò dels Òscars, no? Sí, sí, sí, sí. I la pel·lícula que tingués tot, perquè, bueno... Això està claríssim. Però, bueno, a veure, això comentarem ara, perquè tenim material per poder fer-ho. La Rosa es parlarà de la forma de l'aigua, la gran guanyadora dels Òscars, no? Bueno... Jo la ja he vist abans de que guanyes els Òscars. Sí, ah, vale, vale, perfecte. Doncs també serà una bona visió abans i després, i de teva opinió, i també farem un matxembrat amb l'Averinto del Fauno, que no deixa de tenir aquesta línia una mica més fantasiosa o una miqueta així, més curiosa. El David es parlarà de tres anuncies en les afueres, i ens afegirem tots, perquè estem encantats amb aquesta pel·lícula, a partir d'aquí ja comentarem tots que ens han semblat. I també parlarem de... Mira, justament recuperant aquests golles, parlarem de Andia, no? I l'autor, que és un altre d'aquestes pel·lícules, que va guanyar una coseta, amb l'oblid, sobretot, de això, de nosaltres mateixos, que no l'hem vist, ningú em sembla. I l'altre dia vaig dir, vaig a mirar això i em va sorprendre gratament. Va dir que ja comentarem tot plegat. Si ens dona temps, esperem que sí. Escoltarem una cançó que avui compleix 39 anys. És una cançó que, quan us la digui, no pot ser perquè ens fem grans tots plegats, no? I era un clàssic de la música disco. I will survive. Glòbia Gaynor. A l'any 79, avui es compleixen 39 anys de la cançoneta. Ho dic bé? Ja hi havia, eh? Clar, clar. L'únic, exacte. Que als anys 80 va sonar molt, també. Vaig a fer revisions, amb una versió una mica més dents i tal, no? Però, clar, el tia mirava, dic, no, potser. Que hagi passat 39 anys d'aquesta pel·lícula. No he vist tot allò d'aquell de Copa de ivis, que no sé per què es va posar la moda, de cantava tothom, aquestes senyores del PP, tan utilitzades de cantant allà, i de cantar anar amb els tutsgeis i de cantar... Clar, és que és una barra allà de tot. Cancall, encoro, la part final. I el Mariano Rajoy segur amb aquell estil, allò que mosso així. La trotona de trotona. La trotona de Ponte Vedra. Aquest donidor, eh? És una pel·lícula que va ser molt famosa per la pel·lícula Inna Naut. D'acordeu aquell moment en què era molt coneguda, no? Sí, era molt coneguda, no? Aquella senya amb la qual, no, que diria que si estàs ballant, és que ets gay, i l'altre ui, estic ballant, no? Clar, i jo què pots fer? Què fas? A mi em va fer grà... Em va fer gràcia, va ser una comèdia... Bueno, dins que són les comèdes americanes, perquè és molt coneguda. No, però és una pel·lícula... Jo sempre penso que el caso de l'Armari ho sap, en el fons. I aquell paio és com si no ho hagués pogut en sa vida. Bueno, però és aquesta línia, potser, més puritanista americana, no? A vegades en aquestes pel·lícules, no? No és que és veritat. Sí, ara m'he de cuenta. Sí, imagino. Clar, clar, clar. Molt curiós. Molt bé, doncs comencem per un tema que no té res a veure amb el que estem parlant. Farina. Arina, sí, sí. Farina, no? I és el nom que se li dona la cocaína. Clar. Doncs, curiós. Vaig enganxar aquest llibre, no, en la verge de coneixements a nivell del que passava allà, però sí, amb quatre retalls de premsa de fa una pila d'anys, perquè, curiosament, últimament no surten notícies de narcotràfic. Sí, és veritat, molt poquet. Molt poc. No, Marillomas, personalment no tinc una referència d'ustressibilitat del dia. No, no, no. Sí que fa anys en tenies notícies, però, hòstia, aquest llibre et fa una... t'aprofundeix perfectament i et dona totes les referències que tu vulguis i totes les dades que vulguis de tot el que ha passat allà. I, bàsicament, és un llibre molt descriptiu, eh? Tant a tu, pa de dades. O sigui, pa, bu, és exhaustiu, aquest, l'altre. No deixa ni una, jo crec que no deixa pie con cabeza tot el huix-hu del narcotráfico Callegos. Bàsicament, és les ries baixes, sí que hi ha paratres llocs, obviament, però és Vilagarcia de Orousa, Vilanua de Garosa i Muxia, em sembla que es diu. Muxia, sí. Muxia, sí. Sí, allà. I ja està, bàsicament, és jo. Em va sorprendre perquè abans, abans, que he dius, estic, com és que hi havia aquest, la primera cosa que et pots fer és això, com és que hi ha aquesta, diguem-ho així, oferta, a nivell de traficar amb droga. Doncs és molt fàcil. Això ve de quan a la Guerra Civil, que a Portugal, evidentment, no hi havia Guerra Civil, i la Pós Guerra, bàsicament, i en canvi, a Portugal no hi havia manca de ni d'aliments, perquè l'Evan inclora dintre el Pla Marshall i en canvi, a Galícia sí. I els que separava a Portugal de Galícia, una ria. Vale. Doncs a Portugal hi havia de tot, i a Galícia no hi havia res. A Portugal hi havia llum elèctrica i de tot, i a Galícia no hi havia res. Tenien que il·luminar amb candils i llumetes de dol i lo que fos. Això va propiciar, que hi havia un tràfic de productes que per què a Galícia no n'hi havia. I hi ha una anècdota molt curiosa, al principi de llibre, que l'explicaré, perquè fa gràcia, és que hi ha un paio que cada dia agafava la bicicleta, un sac, i creu a la frontera entre Portugal i Galícia, i cada dia li miraven el sac, i només portava carbó. I el tornar igual, només portava carbó. I amb un llavall curiós. No porta mai res. No porta mai res. Però al final, no, traficava, feia contrabando. No, de bicicletes. Ostres. Com, com ha anat això? Traficava amb bicicletes. Ah, clar, clar, clar. Ah, vale, vale, vale, vale, ostres. Sí, no? Que bo, que bo. No, no, no ho sé. Al principi era contraband. Era contraband de productes bàsics de lo que es pogués necessitar. I, amb el temps, això va donar a peu un gran contraventista que es deia el Tirito. No Tirito. I a partir d'aquí, persones nascudes cap als anys 40, com el conegut Laureano o Vinya, o a la clan de los Charlinés, sobretot els primers, els patriarques, van començar a traficar amb tabac. Tabac que amagaven a les bateies de musclos. Les bateies són aquells com aquestes illes flotants, que estan allà. Les bateies són muscleres. Sí, sí. Aquest tabac seria Winston de Batea. Que bo, clar. Perquè l'amagaven allà sota, i llavors embarasses, el portaven a la platja. Evidentment, tot això va anar agafant una volada grossa, i mica en mica van anar portant carregaments més bèsties de tabac. I, amb un principi, els traficants que no tenen narcotraficants encara, els traficants de Galícia, bàsicament es dedicaven al tabac, i van muntar una infraestructura brutal, però brutal, per fer entrar tabac. Tu podies anar a un kiosk, a un estanc, perdó, a Galícia, i et podien demanar si volies tabac de contraband o tabac normal. Bàsicament així. I, a partir d'aquí, no s'ho ha imaginat, es va muntar un... eren 4 o 5 en el Charlinés, el... l'Aureà Nou Vinyà, el Cito Minyanco, i algú més que ara potser Manolidi, no? I aquests enosques es van enriquies a fer multimillionaris amb el tràfic de tabac. A partir d'aquí es van donar compte que traficant tabac o traficant haixís, doncs les penes, si t'enganxaven eren les mateixes, però, en l'aventatge, que el moa haixís treies una barbaritat molt més. I, a partir d'aquí, es van començar a traficar un haixís, sobretot procedent de Marroc, bàsicament, òbviament, no? I, amb això, què feien? Doncs, unes llanxes brutals, me'n comportaven molts diners, i tenien molts diners, podien pagar unes... unes llanxes d'aquestes planejadores, uns motores, que ni tan sols podien interceptar-los, amb molta càrrega, amb molta cuaixa de càrrega, i, a mi, es feien Marroc o Marroc Galícia, amb un dia, anar-hi a tornar. Sí, sí, sí. Sí, potser podien anar 100 per hora, aquestes llanxes. És una aquella, també, de l'estret de Gibraltar, que van convoges, no? Sí, sí, però aquí, clar, que s'hi fotien les rutes. Sí, com aquella de la pel·lícula, el niño. Sí, exacte. A partir d'aquí, què ha passat? Que la infraestructura ja estava molt muntada, i eren gent molt... en recomentes molt professional. El llibre, després, també en profundeix amb l'estil de vida que va començar a portar aquesta gent, no? Ja va començar el tema, a donar-se ells de... de molts ricos, no?, i cantava molt. Pensa que... Això, què ha passat? Que Traficant Abac no es considerava, a dintre d'entrar a la societat, que era una cosa delicta. Clar, era una cosa bastant habitual. Jo recordo quan era fumador, era... Jo comprava Winston-Amaricà, que era de contravant. Sí, sí, sí. Andorra. Andorra també és el mateix. Hi havia diversos tipus d'abac, estava l'Espanyola, l'Amaricà i l'Andorra. I tenia diversos preus, quan vas al bar, et donaven un cre de contravant, l'altre era l'Andorra, que també era mig d'estrangis, o l'Espanyol, que et costava més. Així, com funcionava, això? Què va propiciar, això? Aquesta gent m'ho havia molt de diner, i m'ho haure molt de diner, provocava que involucrés a molta gent de la societat, d'aquella zona. Però, com... Aicabio a la fi, Traficant Abac tampoc es considerava un delicte. Com a tal. I doncs, a més a més, aquesta gent, el guanyar tants diners, invertia molt en la societat. Que si equips de futbol, això, millor a l'oatra, que si els capellans estaven fars de rebre, d'àdives, diguem-ho així, per la... Sí, sí, no, no, no, com els s'enrequien. Gent jove, que el millor, en quatre entrades de tabac, ja es podien comprar un cotxàs, que és el típic a fer la gent jove, no? I clar, la gent els veia amb ells com uns benefactors, no pas com uns delinqüents. El problema va ser com va començar a, diguem-ho així, la norma, el narcotràfic que venia de Sud-Amèrica, sobretot de... de Colòmbia, va veure una porta oberta a fer-lo entrar per Galícia, i d'aquí, cap a tota Europa. Perquè no tenien cap a Estats Units i que hi havia muntatges, i amb la pel·lícula que ja veig, quant a l'altre dia, barricil, allà es veia molt clarament, però que a Europa no hi havia massa cosa. I a principis, els 80... que van començar a entrar, van veure que aquests països tenen una infraestructura muntada de puta mare. Són gent sèria, perquè eren gent sèria a nivell de treballar. I tenien una xarxa de distribució brutal cap a Europa. Ostres, que va... un fet per l'altre. Va haver algun traficant que es va resistir bastant. Diuen que l'Aureà 920 de la realitat diuen que només ha traficat en xeixis en cocaïna, perquè a mi no li feia falta. Però, diuen que amb el que s'ha sap, no vol dir que no es juga, perquè és molt tentador. Llavors, a partir d'aquí, van començar a traficar en cocaïna, bàsicament. Aquí entrem en un altre àmbit, clar. Sí, clar, aquí. I doncs, què passava? La jurisprudència espanyola no... no tenia penes, dures per això. I doncs, d'alguna forma, arrel del narcotraficant de Galícia, es van començar... va canviar la legislació espanyola. Mm-hm. I van tenir que muntar una legislació... perquè van veure que el tinglado era tan brutal que van tenir que modificar les lleis per poder-los enganxar, perquè és clar. Inundaven, inundaven de droga. O sigui, era facilíssim trobar droga als pobles aquests de la costa. Perquè moltes vegades els narcotraficants cobraven en part de la mercaderia. I quina manera més fàcil de colocar-la que era a nivell local. Llavors, hi havia una... una mà de droga a l'abast de la gent jove, brutal. A partir d'aquí, doncs, va començar... va sortir un grup quan la droga es va implementar i va començar a destrossar vides i famílies. A Galícia va sortir una... una... una associació que es deia Ergete, que hi ha una pel·lícula que ha fet... no regal el director, però la actriu és la... Ai... La pel·lícula es diu Yo Heroina. Ui, no sé... No em sona, però no... Ai, com es diu aquesta actriu, que és espanyola? Que és de la penya. Que és de la... Ja apareixerà. Doncs era una comunitat de mares de fills que havien caigut en la drogadicció. Aquestes, i amb les operacions Neko, Ra, i tal, que va començar a fer el Tessar Garzón i altres jutges, doncs van començar a fer tronc d'ullar tota la... tota la estructura de... i van... i van començar a fer canviar el pare de la gestora de la societat vers aquesta gent. Fins aquell moment, tot i traficant cocaïna, eren ben vistos. Fins que aquesta gent, et dius que mira aquesta gent que està fent, i es va començar a mutar una mica la visió que tenia la societat cap a aquesta gent. A mateix com amb els independentistes, és igual, això. Sí, bueno, però amb aquest cas... Tanta micros. Bueno... Aquí vas al Pincar Sanguis. Molt bé. No, no, i mica a mica què va passar, que els grans capos van anar caient. Però això és com a la màfia a Siciliana, o com a tot arreu, que a un capo ja s'estan a sota ocupant el lloc. I ja està. I així ha anat passant. L'Oscar Línez, que potser és la banda més... la cometa és més violenta que hi ha hagut, doncs... doncs... els fills en nàxios veïn el pare, els nets en nàxios veïn els fills, i no hi ha hagut cap problema amb les... amb el relleu, no? Simplement que ara la cosa està molt més complicada, perquè ara ja... d'alguna manera ja no se'ls de té pel tràfic de droga, sinó, bàsicament, fan pel capone, per haver-lo de impostos. És que no les enganxen. I és que no estan tenint molt veritables problemes. Els vaixells que els detenen, ja no són vaixells... ja no són vaixells de la policia i de la Guàrdia Civil, sinó són vaixells de la policia d'Uanera, i de la policia fiscal. Allà és com que no les enganxen. I el llibre, al final, va ser retirat, no? Sí. M'he hagut de documentar posteriorment, perquè l'han retirat. Escolta, en dos paràgrafs fas ment a una alcalde d'Ogrove, perquè l'esmenta... l'esmenta, amb una ensalda que és per possessió d'un cotxe. Jo, en nom d'un cotxe, escolta, que suposadament, havia sigut llogat per aquest alcalde i que havia portat un racó traficant, i una altra també fa referència a una... per dues tonteries. Però penseu en un detall. No, uns policies van demanar a una agència... a una agència de segurentes per una segurenta d'una barca que es dedicava al tràfic de drogues. A dir-hi, aquí va trucar... va trucar a la xunta de Galícia. Els policies, per què conya estaven demanant aquella informació? Hòstia. Imagina't, diguem-ho així, els tentacles que hi ha dintre encara ficats, a tot arreu. Tocant a la xunta directament, clar, és que això és molt... És que és molt bèstia, el que hi ha allà. És molt bèstia, que la droga és que està d'altre arreu. Molt bé. Doncs és interessant, i és un llibre molt conflictiu, i que abans de que... Deixant noms per a tot arreu. Des que paraves de les llibres, els puc enganxar. Els deixes amb un... ja han anat a sopar, hi ha hagut molta reunió, s'han trobat amb narcotradiacció... Sí, això és seguríssim, estic convençut. Rosa, parles d'aquesta... d'aquesta bateria aèria sempre a partir. Sí, bateria antiaèria. Antiaèria, jo no sé què diria. Antiaèria, sí. La terra, no. La terra que va estar a terra, a terra. Per evitar precisament aquesta taxa aèria. Exacte, senyora. Tot arreu al món. A veure, és part dels espais de memòria. Aquests llocs que tenen a veure amb la Guerra Civil, que s'estan d'alguna manera recuperant i s'estan museitzant, tot conform a part del memorial democràtic. Molt bé. Aquí estan concretes l'organització als museus desplugues. I la FAN és una excursió que fan cada primer diumenge de mes dels mesos de set d'agost perquè fa una color per pujar. La resta de mesos es fa molt bé. El GENE tampoc, perquè el GENE com que és primers de mes també és festiu, però la resta d'any sí que es fa. És una visita, és un passeig. És un passeig que dura una hora i mitja, una hora i tres quarts, com a molt. I el que es fa és que es queda en un punt que es diu la plaça Mireia. Allà esplugues a la zona de Culsarola. Això és Culsarola, a part de Port Culsarola. I des d'allà es puja caminant a la muntanya de Sant Pere, de Sant Pere-Màrtir. El nom, bueno, ens va explicar en miqueta d'on venia el nom de Sant Pere-Màrtir. No em recordo. A la muntanya. A la muntanya, sí. I llavors puyes fins a dalt, que són unes vistes espectaculars de Barcelona, del Baix Jovregat Sant C, del Delta del Jovregat, tu el que és al Prat, impressionant. Molt serrat també es veu la muntanya. És preciós. És una passada espectacular. Doncs són tres o quatre bateries santiàheres, que ho van arribar a fer amb un pomigó i tal. El que passa és que no es van acabar de fer servir mai. És bo que després van canviar de tàctica, d'estratègia i les van situar, el que eren les, els canons per referir els atacs de la gestió, el que va ser el turó de la Rovira. Que ara també s'ha recuperat, és bo que també pot fer la visita. Des de dalt, des de Sant Pere-Màrtir, es veu els tres turons i el turó de la Rovira i els altres dos que són més petiteneig. També es veu la casa de les aigües, que ell la coneix molt bé. El dipòsit, no. El dipòsit no es veu clar. Potser sí que segurament heu entrat, però la gent decideix que no. Potser no, perquè és un dipòsit potent, però que es portraya el major part d'aigua més a aquest punt. No cal en bombes, però ho cal anar a l'aigua. O mai ho veus. Doncs escolta, t'asseguro que veure d'aquí la mulher està fet des de baix el llobrellat fins i tot. És espectacular, això. Hoy en la época van pensar-hi molt aquesta gent. Perquè ara si hi ha absorbladors i tot això es pot que vulguis, Però en aquella època això... Et anava collat, no? que segur que és cert d'aquell bo i no tinguis poc a perdre res allà. Vull dir molt bé. La idea de Ferra va ser de la Generalitat de Catalunya i de l'Ajuntament de Defensa Passiva, perquè no sabeu que totes aquestes taxaeris que va rebre la ciutat de Barcelona, sobretot quan el país va, especialment, era d'una manera de sites, perquè eren la majoria de les tropes aliades, a l'any 38, d'italians, a Alemanya, d'italians. Aquí a Catalunya era d'italians. Qui va ser una miqueta a les sites, de què després seria, de què posarien pràctic allà a la segona. Et sembla que venien la majoria de Mallorca, em sembla, no? Sí, em sembla que sí. Com a Mallorca va triomfar la rebel·lió aviat, es van estalviar allà i d'allà fent els rides cap aquí. És de l'espai de la Corteta. És interessant, és una visita a la Corteta, d'un matí, una horeta i mig, una horeta i tres quarts, i està aquí a prop i val la pena. A més, una combinació de natura i d'història, que està bé. La guia mateixa es va explicar que també es pot visitar el camp d'aviació de Rosanes. Això està a Alemanya, la Garriga, perdó, a la Garriga. De fet, a la Garriga, un dia hi haurà una refugi. Sí senyora, que va ser molt maco, va ser molt interessant. Ara, a més a més, diu que el refugi també l'han posat una mica més actualitzat i l'han mossegat d'una altra manera, que també val la pena, i es pot combinar amb la visita a marcar amb aquests d'aviació de Rosanes. És la qüestió que podien proposar. Sí, sí, sí. A la Garriga, i després hi ha diners per llagues. A mi em va anar a Valneari, allà, no? O després a Valneari, crec que ha posada... Què? Es posava en remull. Ah, no, no. Sí, sí, sí. El Valneari m'ha mirat una mica la por. M'ha sentit a la primera. Des de l'altre dia heu dit que jo crec que està molt malament. Sí, està fatal. Jo volia fer un... Sí, sí. D'una activitat que hi ha a Barcelona, que comença just avui, dijous 15, que és el Mekal, que és el Festival de Cormetratges de Barcelona, que porta ja 20 anys. Ja té una tradició, el Festival Internacional, en què hi ha Cormetratges de tota mena, amb diferents escenaris de la ciutat, com el CCCB, paraules de la Virreina, la Fàbrica Mori, Institut Francai, allà, bueno, ja tot, allà. Molt bé, molt bé. Un anonament de tota la sessió, la sessió dura des del dia 15 de març, fins al 2 d'abril. Un anonament de tota la sessió és 25 euros, però una entrada de dia va de 5 euros. Home, la pena. I per ser un gènere diferent, doncs bueno, hi ha Cormetratges de tot tipus, hi ha d'altres països, hi ha Cormetratges d'animació, hi ha seccions raras aquí. I tenim temps també per veure, és el que diem, sobretot és el marge. Sí, sí, a més, és una cosa... Hi ha una secció que s'ha vist aquí. El capitalismo, o la dictadura, comèdia, Refugees Welcome, terror, infantil, bomar, talentos catalanes, tantos españoles, no sé què, no sé què, i una molt rara, que diu, literalment, especial sexo lluvia d'orada. Que m'he quedat així. Comor, dintre de totes les activitats... Con chubasquero, tot i tot. Sí, després també... Chubasquero, con cañero, con cañero. Esculpe, soy yo... Una pichadeta, una pichadeta. Primeras animaciones de la URSS, trascones de què, i tal, i després tot un, això, totes les seccions... Això són seccions paraleles, i hi ha tota la secció oficial de competició, perquè és una competició, fan premis i tot, i hi ha un munt de cormetratges, que són gènere diferent, per un programa que s'equipla, i per estar allà... Veus dos o tres o quatre, i ja està, et veus allà en altres quarts d'hora, i busques diferents escenaris de les ciutats, que són així interessants, i un festival que té tradició, de la vintena edició. Ja ho n'hi do, ja ho n'hi do. Molt bé, fantàstic. Donem l'embingut del Jaume, hola. Què tal? No, volia donar l'embinguda, però... Estava al banquillo i ha entrat al carrer. Ha parat una persona que no l'han presentat, que és el Jaume. M'has tractat com el Dembélé, gairebé. Ets una mena de fantasmot que ha parat per aquí, no. No he dit abans que el Jaume vindria una mica més tard. Sí, abans. L'últimament no ve mai en punt. Sí, però és per ocupació, no per mandra o per manca de l'esconso. He dit que algú ha dit que no vols llibrar-se, perquè veient el que passa... Comentes alguna pel·li? De les últimes que hi hagués una pel·li nova o així... Jo he vist la pel·lícula de l'Àndia. L'he vist i l'he vist. Vinga, som-hi, que estem. Oi que és molt bo, això, nen. No l'has vist, tu. Ui, tant. Jo ja he vist la pel·lícula de l'Àndia. Veure això, i ara què? Tu l'has vist? No, jo no he arribat a l'Àndia, però m'han fet un comentari molt similar. M'han dit que era la millor pel·lícula des del 2016. I la Rosa també l'ha vist. Sí, jo també l'havia comentat. M'agrada molt. Parla, Jaume. És una pel·lícula extraordinària. Descobreix coses, te les proposes, i després te les acabes de fer. I quan te dones, dius, és això. Arriba el moment, aquest pervers, que dius, és una pel·lícula que no ha passat res, però va a final, te la fot. Amb una elegància. Amb una elegància increïble. La música, la càmera... Si tu ets una persona que no pleus amb això, amb aquestes estètiques i aquests mots, et dius, et perds això. O sigui, et perds tota aquesta delicadesa, aquest saber. Saber humà, no? I dius, ja està, ja. Ja no cal anar més al cinema. Jo ara us explico les més estètiques... Això és la persiana. Jo ara us explico les més estètiques i amb un muntatge més... No sé com dir-ho. La paraula és elegant. No es pot dir com remou aquest home a la càmera, com mou el muntatge, com fa tot, és que és una cosa... Com? Sí, s'ha anat d'avui. Però, bueno, per és que ara parlarà... El naches parlarà de Lady Bird i també s'ha anat d'avui, i jo crec que es mereixi alguna cosa. Crec jo. Ara ens ho comentarà, però vull dir que... És que una pel·lícula així no en tindrà mai premis. Es van portar millor el vestuari. Sí, clar, això és una obviatat. Però això és una obviatat, si no... Una pel·lícula que parla de moda i no li dones el premi al meu vestuari, és que... És una obviatat absoluta, no? Ho ha sigut. Això sí. I com es diu jo, qui... Qui ho té, qui ho té... Qui ho ha tingut, ho manté, no? Aquí ja estem per la meitat de segle, vull dir que també ja pentirem canes, eh? Sobretot tu. No, senyora, les canes. Això... Ai, caia, caia. Jo, com me les depilo... No, això... Ja me vols dir alguna cosa més o no, que estem entre aquí, conya, i... Ja ho he dit tot, no ho sé, vull dir... És que allà per un cost. No, no ho sé, però... He dit que és el millor, millor, i que veure aquesta pel·lícula és incuestionablement bàlid, perquè form... Sí, sí, sí. Vull dir, a form per plantejar... Subtil, no és? Sí, molt bo. Sí, en un principi després... No cinem a pornogràfic, i no vull dir pornogràfic a nivell sexual. Sí, exacte, no. El tema, si és pornogràfic, és que tu ensenya tot. T'expliques, està al final. Vas bé, vas bé, vas bé. Jo t'ensenyo la meitat i l'altra meitat te la muntes tot. Ah... No vas perfectament. Jo crec que sí, no? Ni la meitat, imagina't. És cosa que... 3 oncis en les afueres, tu ensenya diferent. Tu ensenyes molt més escara. És més directe. El que deixa anar aquesta criatura per la boca. I els actes? No només les paraules, els fets. Seguim amb els pel·lícules. Si vas amb els Òscars, Nacho, parles del Lady Burt. La Lady Burt. Una pel·lícula molt simpàtica. Aquella s'acaba amb un sonribre. Perquè el personatge és molt clar. Perdona, un Lady Burt o dos Lady Burt? Què vol dir? Un Lady Burt o Lady Burt? Perquè en una pel·lícula es diu Lady Burt. No, no, no. És un Lady Burt. La pel·lícula que l'està posant a prova. No, no, una. Un Lady Burt. Una Lady Burt. Que és el sobrenom amb el que la protagonista vol que li diguin. Perquè ella es diu Cristin, però ella vol que li diguin Lady Burt. I té unes baralles amb la mare. Em diries Lady Burt. I amb tothom, sempre signa Lady Burt. Perquè és com un nom. Ella s'ha creat una identitat. La taula que hi ha amb el que l'envolta. I diguem-ne que és com un refugi. Però així sóc una altra persona. Na mare burgui. Una pel·lícula d'iniciació, d'una noia a aquesta punta a la universitat i que té aquestes coses que no sentem bon camí. Amb el món, amb els seus pares. En la societat, amb la facultat que vol anar, amb el sexe, que comença a descobrir. Però sí que a nivell de guió tenen tothom, és un personatge interessant d'aquests. És una noia molt alegre, molt vital, molt seva en el sentit que és capaç de llançar-se, si us veu molt ràpid, haurí de portar un cotxe a llançar-se, perquè no li està agradant per la mica que està passant allà. La conversa amb la mare. Per posar una mira de l'alt personatge com és, no? Sí. Llavors és una persona que soluciona amb tot, amb uns ulls que fa aquesta nena, la nena. Té 24 anys, les Saoïrs o Roma, però sí, perquè són gaèl·lics, rona, aquesta té 3 nominacions a sòscars. 3 nominacions amb 24 anys, no l'he donat cap, però té 3 nominacions. Que el fa molt bé, la criatura. Sí, sí, sí. Té per atonement del 2007, té per una del 2015, que ara no cal quina era, que en recordaré, però buscarem després i té ara el 2018, la donada, la nominació a millor actiu principal per aquesta pel·lícula. Príncipal, a ella. Era de l'off-le-bons. L'altra nominació, no. Estàs, que no... No, és clar que no. És clar que no. És clar que no. És clar que no. Per què no em perté? Perquè té atonement, que era una altra, i aquesta. Però, bueno, que amb aquesta edat que tingui 3 nominacions, no totes protagonistes, és la rifa. No, no, és una noia molt ben considerada, de veritat que ho fa molt bé, la mare també està nominada, molt natural. Sobretot aquesta mirada tan t'agafa, aquesta noia t'agafa, i és un personatge que, o sigui, que ja el guió és apetecible, però, diguem-ne, ella s'ho fa bé, perigua així molt indi, amb la música, i molt amb les imatges de les noies allà jugant, i tot molt vitalista. Al final, un final... Falsament tipus d'institut, que no és el cas, que no és el cas, que hi ha molt aquest temada, d'aquesta cosa així més de high school, però no, dius-dius. Ja, a més, és el vehicle de això que s'està passant amb ella, però és una reflexió de com una persona entre la vida adulta, com s'enfronta, però un prisma bastant... bueno, interessant, diria jo, el que passa és que, no era potser una pel·lícula, la gran pel·lícula, per donar liòscars, però, clar, la resta tampoc. Sí, sí, sí, sí, és que... Les que han guanyat molts Òscars, o N-Òscars, exceptuant aquesta que parlava al David, de les anuncioses afueres, que era més correcta... Hola, que ha parlat el Xàgoma. Que no l'ha donat bé. Ho han fet invisible, sí, sí. Llavors, clar, la que ja han donat, i la altra, i no sé què diu, s'os traia aquestes, i per què, i per què aquesta sí, aquesta no, perquè aquestor sí, i aquesta no. Interessos, també, eh? Molt interessos i tal. De productores i... Com a primera pel·lícula, pel·lícula dirigida per una dona, per la Greta Gervuis, que estava molt ben considerada. Que era actriu, exacte. I que, en aquesta primera posta en escenals, bueno, tampoc és que la direcció sigui, és una direcció... no veus allò, grans coses, però, bueno, és funcional, és perquè és, i la història, la combinació, la direcció d'actors, perquè la meva llenya, la direcció d'actors, són els dos actrius molt bones. L'Auri Mac, l'Auri Metcals, que és la mare, que per cert, per cert, saliu, eh? I això, torna rousant. Ah, d'acord. La sèrie aquella famosa que sortia de l'Auri Metcals, amb el John Goodman i la Roson Bart, torna la sèrie rousant. Ah, d'acord. Bueno, per una plataforma de pagament, deu ser. Bueno, comença a Estats Units, no sé qui... Els mateixos. Sí, sí, exacte. Han clonat... han tornat a portar la mateixa... Els mateixos actors. Els mateixos actors i tot. Bueno. A veure què tal. A veure si amb les segones parts... no sé si més són bones, però bueno. Diu que ara la Roson és votant de Trump. Ostres! Ostres! És un perill... Però bueno, pot estar bé. Què més? Doncs bueno, això. Sí? Tant que amb el tema i... que jo, que és que cada cop entenem menys tota aquesta història dels Òscars, no? Perquè al final dius, bueno... Sí, sí, sí. Perquè ara no mines i després no... no sé... Saps? Jo el convidem. L'abra. Una pel·lícula, suposo, si una directora és important, que el que sigui només nominada ja suficient. Nominar la suficient com a tal, sí, sí. Molt bé. A mi m'agrada estar al diners de promoció, eh, per exemple, 15 dies d'altres setmanes que guangava l'altre. No, i és un director prou estimat, que és altra. Sí. Anderson, home. Bueno, exceptuant el Provisio, que jo a mi em va tronc allà, darrere. També estava bé. Però sí, no. A mi em va agradar tot menys aquesta, però no perquè no m'agradés. Potser em vaig agafar un menoportú, eh. Vull dir que el meu és això, però realment tot allò d'altres opcions que ha fet m'ha semblat molt interessantíssimes, i aquesta també de Provisio és interessant, la idea, eh. Però la proposta d'aquesta és que és una cosa... Sí, clar. És com si anessis de ret i això no ho superareu, no? Sí, jo crec que... Jo crec que... Jo crec que la seva obra mestra, per ara, eh, per mi, eh, de lo que he vist, mira que ha fet coses interessants, per mi és una obra mestra amb totes les de la llei, amb tot, eh. Vull dir, estètic, guió, mectós, és que arriba a l'excel·lència... Vull destacar, eh. Vull destacar el paper determinant de la germana. Totalment. És una cosa... Que també està denominada millor actor secundària, eh. Sí, sí, sí. És que també sumarà així aquesta lletura. D'ella dona és que hi us... Però què fa, ara? Clar. Saps allò que ho està protegint? O l'estrany traga amb el que ja s'acita? A mi és la petxoca que té la germana. És allò que arquia la feja, com diuen què. Com si no passés res, vull dir, a vegades, vull dir, la reacció és una reacció molt freda. És com un codi de comunicació entre els germans. Sí, entre els germans, no? És una situació que jo hi ha moments que dic que bé que ho fan. Quin control de tots, el de Lluís fins i tot. No vull dir quina manera d'actuar. Això és molt difícil de fer-ho molt. I a més que sigui creïble, eh. Quanta amores passa això, sí. Ostres. Què passa? Què passa? Bueno... Mira, doncs perdonem, aviat que estem parlant de l'amor, però no és per darrere pit rapidet. A mi m'ho toca a mi. Parlem d'en Cuerpo i el Ma, que és una pel·lícula de les nominades a millor pel·lícula extranjera, i ara passem a parlar d'altres pel·lícules, els Òscars. Doncs és una llàstima, eh, aquesta pel·lícula. Clar, és que va haver-hi... Va guanyar una mujer fantàstica, que em sembla meravellós. És boníssima aquesta pel·lícula. Jo estic encantat amb la mujer fantàstica, la Dani L'Ave, que em sembla que és d'ella, aquella transsexual, que realment ho és, no? I que fa un paper excel·lent, la pel·lícula és deliciosa, per tant, veieu la pel·lícula, però en refereixo veu-la, però aquesta, d'en Cuerpo i el Ma, em va xocar moltíssim, perquè vaig a veure això, què tal és? És una pel·lícula ongaresa, no? L'agent del senyor, un nom gairebé impossible de pronunciar Íldico Engedi, i ja està feta per un senyor que es diu Morgsani Geza, i ella es diu Alexandra Borbelli, clar, vull dir. Que ella sí que la coneixem, l'he vist amb una pel·lícula, no me'n recordo ara, però ha sortit amb una pel·lícula. La proposta és increïble, és com apareix l'amor en un escurxador. Com sona? En un matadero? Clar, dius... A veure, qui són els protagonistes? Qui s'enamora? S'enamora? Perquè l'escurxador és molt fàcil, el col·loques en l'escenari. Exacte, és el que diuen, clar, si vols escurxador, a més, a principi, t'introdueix amb l'amor, amb una vaca i tal, i ara cosa, una badella i tal, i fa una mica d'angoixa, i veus que dius, ui, això per on t'anirà, que és això exactament, no? Serà molt fred, serà molt ungaresa, no vull dir aquesta cosa dels espais, el mosaic, la sang. Bé, qüestió, veus un senyor, un jefe que porta aquesta història, un senyor amb una certa edat, 50 picodans, però una mica trotinats, jo que dius, ja veus allò que una persona... Ha remanat, exacte, molta, molta història, i apareix una noia que és la que fa el control de qualitat de la carn. Una noia rosa, una persona molt maca, que és absolutament angelical, no diu res, no molesta, no parla, és molt peculiar. És bueno, passar algú que hi ha aquí, la gent la veu com rara, és molt exigent amb la seva feina, veus que arriba a casa seva i col·loca bé les coses, dius, ui, aquí estem veient, potser un tema, una mica obsessió compulsiu, una de les coses, la manca de la comunicació, no explica en cap moment per què, vull dir, és una persona poca empàtica, i es comença a generar una història d'amor, al voltant, d'una situació molt curiosa, un muntatge en paral·lel de dos cèrbuls, que això és precis d'aquesta escena, amb una mena d'espai, de muntanya, nevà, i tal, i és que tots dos sumien el mateix. A l'èrvol. Sí, sumien, un és el cèrbol i l'altre és la cèrbola, no sé com... La femenina, no sé exactament com seria, la paraula, i llavors tot el que hi sumien realment passa en el fons, amb el que voldria que ella passés tenint aquest problema, obsessió, compulsió, que és molt difícil, que la toquin, que no sé què, una sèrie d'elements, i ell com realment és una persona que la vida l'ha tractat malament i com vol arribar a tenir una relació. I es produeix un vincle tan meravellós, tan peculiar, tan... digue-li com vulguis, que es va superant mica en mica tot, i agafes una història d'amor en sucredeta, les coses com siguin, que dius, hola, quina cosa original, partim d'un escurxador i una escena molt trucolenta, com ens anem cap a aquesta idea? Aquestes coses originals que fan els alest, doncs, hola. Jo crec que val la pena. He caigut, oi? Sí, perquè ja d'aquesta sembla... Has vist? No, la vista, no. Però ho vaig veure en un programa d'aquests dies de cine, que hi ha un petit reportatge de la pel·lícula, i sortia una escena que estàvem parlant i ella, segur, és una taula, perquè ve i tal, i, ostres, això te pinta molt interessant. I quan estàs dient, ja saps. Ella exacte, la manera en què ella mira, en com fa tot, com es mou... En una escena molt triada, molt curta, jo, que estan parlant de... bueno, temes, no sé què estan parlant. La feina d'ella i tal, i ell li pregunta i tal, i jo un silenci, i vos parla i tal, i hi ha una contenció i una cosa que dius postre. I ella ho fa de conya, per tant. Vale, vale. La veurem. Sí, sí, sí. Clar, clar, com a mínim, això ho intentarem veure. Molt bé, doncs seguim, doncs, per exemple, David, 3 anuncios, i després a Rosa, la forma de l'aigua. Anem a si ja parlant d'aquestes als Òscars, que seguim parlant de les anuncies a les aparates. Sí, molt bé. Doncs un film molt curiós. No, perquè parla... Aquest film parla d'una mare que perdó la filla. I... I, a més, a més, una relació que tenim... És que és curiós, perquè si hi ha deu d'altra, perdó un fill, evidentment, aquests dies estan tenint una notícia molt bèstia, també. Sí, el Gabriel, por el meu. Que bé, que... que fa exaltar... les passions més baixes i més bèsties, també. Totalment, totalment. Volíem penjar-ho. I, llavors, l'altre... quan passa això, si, a més a més, la relació que t'has tingut en la teva filla, que va dolenta, per no dir fatal, això encara s'incrementa. Sí, s'incrementa. I fa que arribi un moment que diguis, va, perds un fill, ja t'és igual a la resta, i ja estàs de volta de tot. I és el que li passa a la dona aquesta, d'alguna forma. La protagonista, que és la Francesc Macdormand, doncs que està de volta de tot. I ja no te'n vas de la llengua, i si t'ha de dir cul d'olla a la cara, tu dius, i ja està. I passant, tornant cap a casa seva, quan passen veus tres balles, així, una mica atrotinades, dius, que li donem un bon servei, aquestes balles. I, directament, se'n va posant anunci, però l'anunci no és tal, sinó és denunciar la inoperància d'alguna forma de... de la policia local, respecte al crim que va matar la seva filla. Que explica-la. No, ja està, això és l'introdut. A partir d'aquí, a partir d'aquí, bé, ens trobem en un poble on hi ha diferents personatges, en què, bé, alguns voregen, doncs, un... un folklore nord-americà, en Quana... Perdó. Però de la pel·lícula de Brasca fixa-t'hi. Sí, sí senyor. Ara m'he recordat. Blanc i negre, senyor. Sí, però és que és curiós, perquè el que anava a dir jo és que els personatges d'aquests folclòrics, que és, hi ha... rednex, o... o platells vermells, o... blancs, o... guaitrage i tot això... Penses, bueno, mira, un... un prototipus, no? I aquí te'l presenten, no? Ostres, però, carai. El realitzador, en aquest cas, molt tou i molt condescendent amb les possibles croteles, el poble i tal, hòsties, a darrere hi ha una història, que vull, no? I el director, doncs, sap fer anar girant, va girant la trama i va girant els personatges per donar-los-hi la volta. I fer-te caure a tu mateix, amb tòpics i amb etiquetes... primerenques a l'hora de veure el film. Clar, cosa que al final hi ha la cosa te la girada, no? Evidentment, ningú és d'una peça. Tira massa la trama. Sí, sí, sí, sí. Amb aquest sentit, dius, evidentment, hi ha un treball actual brutal, tant per la protagonista, com per l'actor secundari, com per el Woody Harrelson, també. Potser no està mai tan bé, aquest últim actor, en cap altre penitor. Està genial. És un actor tendent a la... a l'histrinisme. Ha fet personatges contestos, fins i tot, no? I, en canvi, qui dius és que és d'un temperat acollonant, no? Bàsicament la pel·lícula és això. No té res més. I la trama que gira al voltant d'aquests 3 personatges. Però sembla que té molt la pel·lícula, és que... Sí, sembla, però no té tant. Exacte, no té tant. És tot el contrari que m'estàs dient del fill invisible, no? Que aquella sembla que no tingui tant i t'insuna molt més, i aquesta sembla que tingui molt, perquè l'escaparate és molt bèstia amb uns actors brutals, i després la trama... fluixeix a més, i la cosa acaba d'aquella manera. El que va a la dia és que cap al final sí que hi ha una cosa molt interessant, que precisament ja... Té punts i molt interessant. L'hem parlat abans, amb tot aquest moviment el poble va tenir una evolució, per dir-ho d'una manera. La trontolla, la trontolla. Sí, és una poble de maravot. La fa posicionar la gent. La fa posicionar. Com pots carregar contra aquest poli? Però és que amb aquell poble no passa mai res. Ens entenem. Són pobles que no passen res. Això és una mena de gran festa. Ens entenem. De cotilleo, de les posicionaments, no sé què. Jo la recomano. És una pregunta imprescindible. M'ha rescut els lòscars que ha tingut, que han sigut bàsicament a nivell actoral. No com a millor pel·lícula, perquè el que m'estic dient no és... És la forma de l'aigua. Però potser tampoc és la forma de l'aigua. Aquí tenim molts dubtes, crec que la Rosa es parlarà. La Rosa es parlarà una miqueta. Oi que sí. És el de Javi. És un continu. Molts recursos ja ha vist-us. Clar. La bèstia de l'enfívia. Seria bé l'any 50 total. De l'Amazonia. Amb la relació amb aquesta noia. Que ella també té la marinera. No desvello res. No, no. Per què és relació d'aquesta manera? A més, ella es muda. Recorda Meli, que hi ha una miqueta en sonyació. Com de somni, com de conte. Aquesta és originada. Clar. Aquesta atmosfera és una miqueta. A més, aquest veí, aquell espai on viu, això sí que ho recorda molt. La gent que es diu una miqueta, això a l'art, com aquell senyor del sol. Aquest és el rossos de vidre. De cristall. Recordo... pel·lícules d'espies, dels russos que estan allà. El tema del personatge, aquest que la ciència l'atrapa, el fa personer per estudiar-lo. Això ha sortit amb moltíssimes pel·lícules. Tots són en coses. Estava veient coses ja. Hi ha vistes. No ho he trobat. La mateixa mirada, perquè són coses vistes. Amb l'evolució de l'art... Amb la intenció de reunir-lo tot i formar una història. Tinc entès que el Michael Shannon, que és el director de l'Educce, ho fa molt bé. És dolent, no? És dolent. És dolent. És perfecte. Recorda, llavors, el paper que fa Sergi López a la mitja del Faun, que també surt dolent. Sergi López és més dolent. Una mica dos per en rematar l'aix de l'aigua. L'únic que li salva la intenció de fer una mica la reivindicació d'aquelles persones, diu el Nando Salva, que sempre m'agrada la reflexió. Diu la cinta i en realitat habla de la soledat que senten aquells condenados a vivir en los márgenes, por ser homosexuales, negros o mudos, y de su capacidad para romper barreras y prejuicios. És justament. A mi em sembla el bicho. També ve a ser una miqueta. A mi l'ambientació m'agrada. És el que més m'agrada. És la direcció aquesta de la cenografia. És potser el que més a mi em convenc. La relació entre les dues dones que fan la neteja, la dona deia i ella era protagonista. Està bé. Tinc alguna manera de burlar les pesquises que està fent el dolent. Hi ha coses que veiem que estan bé. Pampampampamp, però en general, m'estia avorrient. M'estava avorrient. Estan atrapats pel síndrome de l'Òscar. Estan buscant coses que si no hagués tingut un Òscar diuen que no ha pregut la correcta. Però ara estan buscant-li coses que em diuen, això està bé. És una altra cosa, perquè ens creu que està decepció. No, decepció. La gent que ha donat el premi... No, clar. I una coseta, també, quan el contes la sireneta d'Andersson, doncs també, però quan acabis de veure la vida... Perdona'm una cosa molt ràpida. Jo heu relació, no? Sí, sí. Molt ben dit. Hi ha una cosa de fotogrames que corren per internet. Hi ha un plaig claríssim i aquesta pel·lícula. Jo n'he pogut veure, m'ho han passat. Tinc por allà al mòbil. Sí, sí que l'he vist. Refereixo que han fet un vaixembre d'aquelles cenes. Compara que estan calcades, únic que canvien la història, perquè el cas és una sirena. Per això dic que no s'han anat molt bé. Que anava a comentar-ho jo. Sí, sí. Doncs veieu això, que ha sigut per internet fotogrames o ha fet una pel·lícula. Sí, segur, segur. És curiós, perquè... Jo, pel que us estic sentint i pel que vaig llegir prèviament a aquestes cenes fins i tot la pel·lícula, bueno, un obra mestra, jo era meravellós i tal, i després dius, pel que m'hagis de dir, dius, hòstia, veiem. Evidentment, ja m'imagino de què va, que és un afany propagandístic per donar-li més volada a la pel·lícula. Jo, de les 8 pel·lícules, per mi a la pel·lícula he vist les 7, m'ha faltat veure l'incentemàs oscura, doncs jo la posaria al final junta de los archivos del Pentágono. Imaginat. Sí, sí. És més acadèmica. És molt acadèmica. És millor pel·lícula, és millor pel·lícula, però per Déu, és molt millor pel·lícula. Totalment. És que, més a més, si dius per un motiu per una raó comercial, jo sé de gent que sí que va al cinema, perquè, essencialment, per les seures, i no li ha agradat tampoc. Diu que a mi és millor la vellera bèstia. A mi m'agrada molt la vellera bèstia. Ho sento, m'agrada molt. Jo soc molt de Disney, digue'm mortera, però jo soc de Disney. Gràcies. És que vull que em digueu, digue'm això, no m'ho digueu mai. No cal que l'hi posi per racó. Per racó, jo. I llavors, a l'abetito de Parlu, que l'hem revisat ara, precisament, doncs, no té res a veure, és superoriginal, els personatges, l'ambient, la crueltat que està passant, tota la repressió de la postguerra, però seguint aquells maquis que estan amagats al bosc, aquells soldats nationals, aquella nena, el que està patint amb la situació de la seva mare. És la mateixa noia? Que la pel·lícula no? No, la nena no sé com es diu, ara la triu principal era Maribel Verdut, i l'hi va anar al botella. Va anar a ser l'hi va anar a algú. Sí, sí, mira que ho vaig acabar de veure. Sí, sí, sí. Impressiona, noia, com si que fa aquest conte de fades, per una miqueta, s'ha d'evadir-se d'aquella actualitat tan dura, que no hi toca viure. I que ja hi hagi encara la princesa del seu rei. No hi tornarà amb el seu pare, amb el rei, amb la reina. Bueno. Això, pues sí. Jo d'haver-hi una neta. Era per sentir-te la paraula. Era la paraula i la concepció. Se va ser letícia, no? Letícia. Jo no parlaven de ser gilòpet dolent, que hem parlat de l'actor aquest. L'hi havia al Guillem del Toro, es veu que li van dir que li doblegaven els pressuposts si en comptes de ser un capitan espanyol, era un capitan nazi. Si canviava, perquè la història es podia posar en qualsevol post, no? Clar, clar. Devedir-se d'una noia que se va de... Se m'ha quedat la guàrdia civil, fins i tot, en sembla, no? Era militar. Era militar. Estava pensat així, i es veu que li van dir que no vols que sigui un capitan nazi, perquè llavors la cosa ja... i això es vendrà i no sé què, el tio va dir que no. La història era la que era. Potser tampoc era per temes... per temes de... de vendes, i no potser per temes ideològics. Bueno, podria ser. No, no, però el que li va oferir no era d'aquí, ni res. Ah, vale, vale, vale. Li va oferir a gente de Hollywood, que deia, no? Un capitan espanyol estava, però un capitan nazi ja, és el que més dolent encara, perquè tal, i torturador i tot el rotllo i tal. Maribel Verdu gravem tornar a descobrir, molt de temps, que no feia papers i està fantàstica, va tornar a ser la triomadura que fa aquest pas, que ja no és tan guapa com era, i tot és estupenda. No és tan guapa com era i tal, però al final ja fa el pas. Ara hi ha una triomadura, ja no faig papers de nena molt mona, i a partir d'allà, ara hi ha la carrera, sí, i si no, pef. La persona que està molt bé, Ariadna Agil, també està molt bé amb el seu fill, amb l'embarassada ja, poder de cada fer repò. Es prodiga poc l'Ariadna Agil. Doncs jo, veient aquesta pel·lícula i d'altres, se'ns ha d'explicar la història, tant bé, tindrem un punt de vista tan diferent, quan s'expliqui bé la història, o sigui, amb els mateixos anècdotes i tal, que fliparem, sempre ho he pensat, això. L'hi haguis sempre amagatitzat. Familiars, que d'un minut i mig, hem promès que posaríem algú al survival. M'agradaria, això. Acabarem per tot el alto, vull dir, que es diu, no? Posa la webcam. La webcam, no, aquí ballarem, aquí. Sobretot el Jaume, aquí descontrolat. Es veient la setmana que ve. M'agradaria, això. M'agradaria, això. M'agradaria, això. M'agradaria, això. M'agradaria, això.