M'agradaria que tinguéssim un dia més a Babilònia, avui dia 26 d'abril i setmana de Sant Jordi, que hem viscut tots plegats, oi que sí? Tenim les prestatgeries plenes. Totalment, és una cosa. Hem fet una col·lecció de llibres. No et podrem, no et tenim vida. Això vol dir que tenim moltes nòvies, no? Clar, si tenim tants llibres, vol dir que hem tingut el cop i volta, no ho sé. Tens llibres? Tens llibres, no. Tu, nòvies potser no, però persones que veus que els hi caus bé i tu dius, oh, mira que... Doncs mira, regalaré un llibre, no? Bé, està bé això, està bé això. Molt bé. Mentre no acabéssim en aquesta presopos regalant roses, que també això pot ser sospitós, doncs... Bé, és aquí que tu. La rosa sospitosa de què? No, no, les roses. El regalar moltes roses. Avui m'he descapititzat comprar moltes roses. També és perillós, això, clar. Vol dir que has hagut de regalar moltes dones, potser la mare, potser la tieta, però clar... Jo regalo tota la meva mare, la sogra, la dona, la germana... La sogra és la teva. Sí, la sobra, sí, la sobra, perquè pora no... Perfecte. Pusem la censura, perquè s'animava el nacho i hi ha un moment que no parava, i llavors, clar, potser abans de liar-la. Molt bé, que és broma, eh? Bé, doncs avui pararem... Comencem, bueno, el que deia, ja me'n feia amb conya, però el nostre enviat especial, els viatges per Europa, que és el nacho. Sí, com els polítics. Clar, clar, exacte, no? La cadena té un pressupost il·limitat. Totalment, totalment, sí, sí. Sembla la sèrie de Netflix, això. Ah, això mateix, això mateix. A la venga, on? No, aquí al costat, no, al costat no, a Copenhague. Clar que sí, evidentment, evidentment. Exacte, ja t'ho explicarà, perquè d'un i dos, el viatxet i de què va fer per allà, doncs res, eh? Sí, sí, bueno, ha fet una coseta, o sigui, no només he fet turisme, he vendut un concert, he vendut a veure el barri de Cristiania, que és un barri turístic, però una mica especial, i ara us ho explicaré tot. Moltes gràcies, us ho expliques. No és com no podeu ser d'una manera, com és setmana de llibres, parlarem d'un llibre, que es diu Rangdol, que és un llibre d'aquests que fa una mica de por, és un mica thriller, ja expliquem que es vol dir això de Rangdol, que vol dir monyeco de trapo, per tant, la cosa ja ho explicarem, i després parlarem de pel·lícules. Bàsicament, bueno, recents, no que siguin grans estrenes, però bueno, com nosaltres, consumint tant de cinema, arribem a un moment que dius, bueno, doncs hem d'agafar el DVD, hem d'agafar opcions, perquè si no, no veiem tot, i el Jaume parlarà de figures ocultes, el Nacho tornarà a insistir en aquesta meravellosa pel·lícula que m'encanta que tornarà a parlar que seria invisible, com també figures ocultes, és una gran pel·lícula. Sí, també és la pel·lícula d'aquest any. Sí, sí, sí, era molt, molt, molt, molt interessant, també. Wonder Will, la pel·lícula de Woody Allen, que sorprenentment a mi, em va deixar una miqueta, bueno, doncs, bon resultat, i després entraiem en cosetes com Mission Impossible 4, Jaume, aquesta faceta que no la coneixia a teva, aquest amor perdó un cruix. M'ha cridat l'atenció, sí. És que no sé, em va passar pel cap l'altre dia una cosa sobre el cinema, és que no pots imaginar, diu, no, aquesta sí que no cal imaginar-ho, s'ha de dir, sí. Però això passa a vegades, jo a vegades, no sé per què estic veient salvament, doncs a mi em passa això, perquè veig salvament, perquè potser no necessites... Perquè estàs trenxat allà, a la sofà i dius, mirar. Vull dir, no vull pensar, no? No vull canviar el mar. Aquestes pel·lícules que dius, no vull pensar, perquè les van bé, no? Perquè parlarem també de la guanyadora dels Premis Bifa, i expliquem que és això, Tierra de Nadie, Ai de Dios, perdó, i també d'una nova sèrie que es diu The Terror. The Terror, sí, sí. La sèrie de AMC, produïda per Lely Scott, i amb una influència important de Lely Scott, i una sèrie amb una qualitat molt important, molt avalada per la crítica, que ara s'ha estrenat, i molt bé, molt bé. I avui celebrem 40 anys de l'obertura mítica de la discoteca més famosa del món, Estudio 54, Estudio 54, que aquí en teníem una al paral·lel a Barcelona. Jo havia anat també aquí moltes vegades. Però era aquí de diferent, perquè depèn de quina època vaig agafar l'època, és una miqueta més gòtica, més neuromàntic, més els anys 80 i tal, no? Però, clar, la fama és que als anys que es va obrir aquesta discoteca a l'any 78, no m'hi he equivocat? No, exactament. Sí, 78, perquè estem al 18, sí, exacte, sí, 78, som 40 anys. Ara estava a punt de decidir això. No sé, era l'eclusió de la música disco, la bola que dèiem abans, que donava voltes embogida, i la gent ballant amb aquelles coreografies que feien aquella història, no? I escoltarem, doncs, per aquesta banda sonora, perquè vam fer una pel·lícula que es deia 54, Marc Cristóf amb Ray en Fili, i no recordo ara qui més estava per allà, que és una pel·lícula molt divertida, molt correcta, i la banda sonora és brutal, no? La gent que deia la música disco, doncs, clar, des de l'Aldayan Arroz, passant per gent com Silvester, que era una cosa absolutament una persona embogida, cantant, no veient una sèrie de cantants, no? Molt mítics, no? I de grups, no sé, hi ha un grup que es deia Hernández, no? No ho sé, me'n recordaré. Sí, en aquest clúster ho tenien, no sé per què, a ser tanta de cap. Sónava bé, era un grup sueco, i tenia un nom Hernández. Exacte, però com pot ser això, no? I feia música disco, com a bé. Era una època molt peculiar, això de la música disco, molt peculiar. Però divertida. Per tant, ens anem a Copenhagen, i el Jaume, el Nachos, explica què va fer per ja aquests 3 dies, acompanyant de la seva santa esposa. Correcte. O sigui, a part de... Sí, bueno, companya. Som una mica gibis. O té un meu, que cremarà l'infern. Digues més. Bueno, companya, a part de veure la sirena i veure la ciutat, té més del que sembla, perquè tu vas allà, i sembla que seran 4 coses, i té més del que sembla, una barreja entre molta cosa, entre Amsterdam, entre les ciutades del nord, entre una ciutat alemanya, com està allà, en mig una mica de tot, entre els 3, diguem-ne. Sí, és veritat. Veus que vas passant l'equitetura de la ciutat, és més aviat així, entre els que sembla barri de Amsterdam, barri de Ferdichabend, barri de Amsterdam, o vas per un altre puesto, i sembla això amb una ciutat més alemanya i tal, amb l'arquitectura d'aquesta molt moderna, molt nòrdica, molt de disseny. Molt racional, molt de lloguais. Ferd, però no entren a qualsevol puesto, i també aquesta arquitectura es veu, a qualsevol cafè, restaurants... El disseny també interior. Molt funcional, molt combinat amb una tecnologia potenta, perquè ja tenen tecnologia aplicada per tot, i codis, i pos pagar amb qualsevol, o sigui, amb qualsevol mitjà, amb el mòbil, la tarjeta, no com aquí, que és unes pel·lígues, tot molt, molt racional i científic europeu. Doncs a part d'això, nosaltres, l'escurs és que anaven a veure un grup, si hi havia un concert d'un grup que es diu Berdruna, i com tocava Copenhagen, i no tocava aquí a Barcelona, i volien veure-ho, no es veiem allà. I Berdruna és un grup que té relació una mica amb el món de la televisió, de la sèrie, està tan de moda, és de la sèrie Vikings, aquesta sèrie, en l'ordre de Quina Cadena és, que és una sèrie que està més o menys bé, aquesta que va sortir amb una aposta del canal d'Història per explicar com era la vida dels vikingos, i al final va... això va desenvolupar una sèrie que va tenir una mica de... i al final, és com un jugador de tronos, però de menys per suposito dir-ne, explicant allà una mica la història dels vikingos, i aquest grup és un grup noruec que fa música folk vikinga, basada en la música que es feia en aquella època, la recuperació que hagi pogut fer des per tu les originals, les tradicions i tal, amb instruments de l'època fets ara, però amb les trompes aquelles llargues, amb cuernos, un violí que és una mica especial, tot sona diferent, són una mica molt folk al tema, s'hi sosset i canten, així com molt guur, recitant, així com una mica molt home, i té molta qualitat, veritablement, el grup és un grup que s'ocurra bastant en escenari, a més a més, amb poques pretensions, perquè al final va sortir parlant el cantant, el cantant que va vestit molt a la salsa, molt viking, i el públic també va ser bastant curiós, a més va ser un concert bastant familiar, hi havia famílies amb les nenes, les nenes amb la samarreta, nenes de deu anys i tal, molt tranquil·lament, ha segut cellar, si t'achacaves, venia a la... els tecells i et deia, no, no, no. I tant, això de fotre bots, com que no, no? Sí, no, perquè a més a més és el Dere Concert Husset, és una sala de concerts que va fer ja un novel, molt de disseny, i tant, el que va fer la Torre del Bar, i llavors entra allà, i veus el disseny d'aquella sala, està, no en el mateix centre de Copenhagen, sinó a les zones universitats, i que va allà i només hi està això, som un bar i una mica de solado, però com a escomenari ho dius. Ja va bé. Ja va bé, comença a arribar gent, llavors allà és la seu de l'Orquesta Nacional de Dinamarca, i clar, jo és per fer concerts més asseguts, més tranquil·li, que tu veus que era així, folk, diguem-ne, que estava amb això, i molt bé, a dir-hi, aquest al final va sortir dient que ells honoren la tradició, la tradició antiga de Vikinga i Noruega, però que aquesta no és millor que qualsevol altre. Diu que les tradicions, també en totes, són unes persones com molt aperturistes, diguem-ne, i nosaltres veiem que podem agafar molt de la tradició antiga, però també podem agafar molt de la tradició antiga de qualsevol altre oposició. És una reivindicació en general de tota la tradició antiga, no, jo sóc vikingo i sóc millor que tu, diguem-ne, una classe. I a més que al final va fer una també... va recitar a poesia vikinga, una mica cantada, en un bis que vam proposar, va marxar totes les grups, va quedar el tio allà que estava content i va fer... És un concert maco, diguem-ne, maco, curios, emocionant, preveure aquests instruments que són diferents, preveure una mostra de creació d'aquesta cultura antiga, i, bueno, t'agradarà, t'agradarà, però, bueno, és bastant conegut per la sèrie, i aquests dius es veuen que eren un grup molt minoritari, ja veus tu, Noruega, de folca i tal, i van sortir a la sèrie aquesta. Doncs jo ja escoltaré alguna cosa, perquè no n'he escoltat mai. Vardruna, és molt així... Bé, música vikinga arranjada, diguem-ne. No, però pot estar bé, vull dir, no vol dir que... No, no, i estan fent gires per a les Estats Units i tot, vull dir, és un minuto. Per això, vull dir que té la sèrie al seu públic, segur, i que realment és interessant. Però, dins del que sé la música comercial, entèrase 40 principales, això no entra, està clar. No entra, però tenien... hi havia 2.000, 3.000 persones, i, bueno... Sí, sí, sí, sí, és un públic més ocult. Amb uns atressos molt especials, alguns vestits allò amb l'hàbit o de viking o amb les trenes i tot. Ostres, una nàstima, t'hauria pogut pertratxar per a situacions... Sí, sí, sí, amb una estètica heavy-gótica, perquè és molt de negre i tal, però és molt civilitzat i molt tranquil. Molt d'anès, no? Així per una banda i per una altra, una altra cosa curiosa que veiem és el barri de Cristiania. Cristiania. Cristiania. El barri de Cristiania era... hi ha la zona més píjada o una zona... de Copenhagen, que al costat tenia un quartel d'exèrcit de, no sé què, de Dinamarca, un quartel d'exèrcit d'allà, que estava abandonat. I en el 70 o així, que estava molt bé en Esquadra i tot allò, van començar a ocupar aquest quartel, van ocupar. Va arribar un moment en què aquests... ocupa, sí. Es van declarar independents de la República Dinamarca, que no ho veien les lleis de la República Dinamarca. He fet ja a l'entrada del barri, hi ha un cartel, que diu, està usted abandonando la Unión Europea, no? I quan se'ls diu, em diuen en anglès, no entenien d'Europa. Com s'ha enterit Rajoy, que se'n pica el 155. Correcte. Llavors aquests tios, què passa, que vam fer una experiència allà, de barri comunal, de jo netejo el barri, de jo visc aquí, de jo faig fides artesania, faig art contra cultura i tal. Durant uns anys no pagaven impostos, al final van arribar una cosa malament. Clar, i es venia, droga legalment allà, tot en aquest paradís de tal, però droga blanc de diguenda, però es venia allà i és un novenet, de fet. I es pot fumar allà. Però és tot molt tranquil. Al final van pactar amb el Govern, o amb l'Ajuntament de Copenhagen, de que pagaran impostos, però aquells es donarien el seu. Llavors tu vas allà, hi ha una gent, que està allà recullint els papers de la gent que passa, els turistes poden entrar, hi ha segons quins impostos que et diuen que no facis fotos, perquè estan venint allà... Per nines o el que fos. I diuen que et deixen que estigui sense cap problema, però que poden tenir problemes legals i tal. Hi ha molta art per a tot arreu, fet amb reciclatge, coses d'aquestes que dius, això tu poses en un loft allò a New York, i potser quedaria bé. Perquè tu vas allà al carrer... Mira, una roda lentada, una màquina de no sé què, amb això hem fet una daula, i ha costat cadires, amb el que és el forro de la cadira, el seient de la cadira fet de pneumàtics, una cosa com molt de... És un art urbano molt potent, i tot això és molt reciclatge. Si és veritat que passes allà una mica de xaia, perquè veig allà tot un munt de rentadoras, de neveres, i tot això que fa aquí. I després també tenen una ferreteria molt ben parada, això sí, perquè necessiten moltes eines, per a totes les coses que fan, i tal, i amb lletreros de foreines, turistes o extranjeros, no ens abandoneu sols en mans dels danessos, quan ells estan barallats. La ciència entre ella és curiós, és una altra realitat, de gent que viu allà d'una manera bastant civilitzada, ocupant, tot molt quadriculat, a Copenhague, en aquesta zona. Això és el caos dins de l'ordre. És un país que té una certa llibertat molt nòrdica, d'allò de per refugiar, tot i que ara amb el problema d'emigració ja no ho veuen tant. Allà la cosa està girant, com a tot arreu. Com a experiència, però veure-ho, ho sorprendreu, veure aquestes mostres de arte urbano també ho sorprendreu, i veure una manera gestionada de coses diferents, que us farà pensar per què. Perquè sempre les mateixes urbanitzacions aquestes, tan burgieses i ben posades, no poden funcionar i no pot funcionar també aquest esperiment. Molt bé, no sé si sí, fantàstic. Fem un viatge amb l'escusa, per comprovar el que ens ha dit el nacho anem a Copenhague, una setmana que ve l'altre. Sí, és una mica carret, perquè Corona de l'Anesa tenen moneda diferent, estan dintre de la comunitat europea, però ni ben llavida... A la comunitat que deies també. Sí, en general, clar. Allà és més barat tu, ja no pots pagar amb tradicis d'agrèdit, però ja els bancs, aquesta gent... Ja és més barat tu tot. Però clar, jo... És una cosa puntual. No et pots estar allà, o convivint. No et pots emportar la roba d'aquesta que deies? Crec que no, perquè pesàvem molt. Bueno, seguim parlant, i en aquest cas hem de parlar de llibres. Comenten un llibre bastant ràpid, perquè és aquests llibres que a vegades, jo sé que jo soc bastant amant dels thrillers i tal, i a nivell de cinema, també de llibres, i jo he llegit moltes coses, des del Pierre Lemetre, aquest escriptor que treballa, com has de dir, amb el Camille... Camille de Jóven. Camille de Jóven, exacte. Que és un thrillers absolutament genial, amb el que hi ha un personatge, personatges molt friquis, per allà donant voltes. Va ser tota aquesta sèrie del Joan Esboet, aquesta penya, un altre element, i el Frank Tiliers. Hi ha una sèrie de Dani Sagues, que corren per allà donant voltes. I llavors ha aparegut un d'aquests llibres, que, en teoria, és un únic llibre, i això és un avantatge, és com a mínim no entrar amb aquestes sèries de 15 llibres, la mateixa inspector tormentat i... Descobrir la lluna dins del có. Exacte. A veure si realment hi ha algú més que em pugui aportar, perquè clar, hi ha aquestes sèries d'aquests inspectors, que han estat atrotinats per la vida, perquè resulta que han estat, jo què sé, castigats, perquè són cabres boges, que han abandonat a les seves dones, els seus fills, perquè per davant de tot estar, els accessos generats per la policia, no? I són persones que van al límit, i fins i tot han provocat la mort, algú per realment pervenjan-se, quan és incorrecte perquè és policia. Vull dir aquests límits, dius, a veure si trobem algú diferent, que això és gran part d'aquests personatges que es mouen amb aquestes sèries de policia que es... Doncs no, no estem a la mateixa. Un José Coronado en tota la regla, però José Coronado només fa papers d'aquests. Justament de policia, una mica. I llavors què li dius? Ostres, no? Vull dir, dius, a veure si me'n canvien el xiringuito, i no, llavors comences un senyor, o típic, no, madú, físicament fort, el presenten amb una gran potència, sempre mal educat, que ha tingut una problemàtica amb la seva ex parella, que resulta ser que l'ex parella és una gran comunicadora de la televisió, tipus de Rosa Quintana, com dic qualsevol d'aquestes del matí, que vol dir que els agrada emborxar jo, vull dir, parlar en clar, amb la merda, dir de la societat, a veure qui porta el drama, el límit més, no? I llavors, clar, aquest element està tot com molt buscat, vull dir, aquest home existeix, que està fet un desastre, que venia d'un cas anterior amb el que resulta que ha agafat una depresió de quatre paris de nassos, no? Resulta que tot ho mediatitza mitjançant la vaguda, i ja sabeu, aquests clichés per desgràcia. Sí, ah, sí, sí, posem per aquí. Per aquesta cosa, hi ha una mica de recicles, surt d'aquest forat, i a partir d'aquí torna la policia i torna amb un cas nou, un cas nou que és un senyor que s'ha de fer un mort de diversos troços d'altres morts. Per això es diu Ragnol Monyeco de Trapo, perquè troba un ésser que té la cara cosida, el cos de no sé què, la cama d'un, el peu d'un altre, i no sé què. I això de genera, tota una sèrie de companys a la comissaria, això estem parlant d'Anglaterra, no em ve equivocat, no sé si és Londres, ara em veia el cap, però és el mateix en el que hi ha una companya, en concret, una noia de color, perquè imagino que és la quota de cara al cinema, ja sabeu que això de la quota del color, és evident. Una noia basta, bèstia, no vull dir que fa uns comentaris fora d'allò, que grinyola per aquesta idea, sempre d'aquests fris, que és l'home, el que és més el... que ella també té aquesta línia, aquest terenar, llavors, si intenten relacionar entre ells, intenten crear una història paral·lela a la història del thriller, que és una història d'amor, o d'una història impossible, i tot això es comença a connectar. A veure, en si no està malament, tot el concepte, tota la idea, és molt a ell, dins de l'assassinat, per tant, arribar un moment que penses que aquí aquest també està fotut pel mig, imagina't si arriben a fotre-li i tal, hi ha una escena molt potenta amb el que es fa la mort en directe, vull dir, perquè resulta que aquest assassí resulta ser un ésser que ha programat la mort de la gent, i per molt que estiguin controlats, és a dir, diuen, tal dia morirà aquesta persona. I llavors, per molt que tinguin controls, o que tinguin vigilants, perquè ha aconseguit introduir amb el seu cos una encima que farà reacció els dos dies, vull dir, hi ha coses d'aquest tipus, una mica també biològiques i tal, que té molta potència, o fa una manera de l'assassí que aconsegueix que aquesta persona que està vigilant es despisto un moment per ell poder actuar i matar aquesta polla. Hi ha tot un procés absolutament molt peculiar i molt ben fet, d'escoles que ho siguin. No, absolutament. No, evidentment, al final, i això no comentarem, però és un magnífic llo de cinema. Vaig a dir una bestiesa. És una revisió de Seben. No te res a veure. Parlo de la tipologia d'assassinats. No hi ha set persones. Vull dir, hi ha set elements que es mouen o avui no me'n recordaré. I, per tant, van passant coses amb aquestes persones. Ni que clar, a Seben te'ls presenten ja quan estan morts. Allà hi ha vida amb aquestes persones. Vull dir, et deixen el conviure aquest dia amb aquesta persona, i un és més especial, l'altre és més concret, l'altre és una relació amb no sé qui, una pot fugir... Bueno, és molt més complert amb l'especte humà, més que amb el concepte purament del que seria el thriller i buscar a l'assassinat. Que hi hagi pel·lícula, no ho sé. Jo crec que sí. Seria no. Pericula probablement que apareixen algun dia, per tant. Jo seria no. No, crec que no. Crec que no, o sí. Mira, no millor fer-la seria més tan prou. No li veig massa interès. Però bé, aquest senyor... Aquest senyor es diu David Cole, la primera novel·la que fa, no fa malament. Per tant, a veure què més farà, a veure què ens sorpren. Molt bé. Bueno, ens parlem ara del cine, Jaume, i parlem d'aquesta Figures Ocultes, gran pel·lícula de l'any passat dels Òscars, però que també ha tingut una vigència durant tot el 2017. Sí, s'està passant per tot arreu. S'ha aprofitat molt el mes de la indicació femenina, com és lògic. I llavors, és clar, és una pel·lícula que entra amb una facilitat enorme. Perquè no és una qüestió que estigui ben feta, que parlem moltes vegades i creïble, el que estàs veient. No. Jo crec que no hi ha categoria en la pel·lícula. El que ho ha fet ho ha remenat tot i ho ha remenat bé, però no és que ho hagi fet bé per mi. Perquè, és clar, arribar un moment jo, de seguida que va acabar la pel·lícula, acabem fent una mica de presentació amb un company meu que ja m'ho semblava, dic a tu res. Això és un rotllo com una casa, et diu. I llavors sí, aprofitar el que deia per mostrar però que a vosaltres us ha agradat i tal. I és que és això, tothom, qui parles d'aquesta pel·lícula, que és molt positiu. Llavors estem en aquell cinema que dius que no té qualitats, però sí que té aquesta facilitat de creure-te el que t'està explicant. I aquí està la gràcia. Això també seria com una ficció diferenciada d'aquells temes com la que parlarem aviat, l'edrilo invisible, per exemple. I llavors dius, vinga, va, doncs anem a veure, en un cinema molt previsible. O sigui que, de fet, estàs desitjant que quan acabi, acabi com acaba. Sí, és pel·lícula Òscar. És pel·lícula festival, és a dir, hi ha una sèrie de pel·lícules amb una sèrie de directors que fan primeres pel·lícules, segones pel·lícules. Exacte, que tenen una capacitat per crear un ambientació i un guió i una manera de fer que tu amb tu m'has d'una manera claríssima, fàcil, i dius, ostres, com pot ser? O sigui que tothom no té una experiència... No ho sé, no ho sé. Per tant, jo crec que és això el que em passa amb certes pel·lícules. Exacte, que acabes dient... He passat bé. No està malament. No m'ha ensenyat res de l'altre món, o no m'aporta grans novetats artístiques, sobretot novetats d'una. No córrer risc. Va ser un tema que és una mica interessant, emocionalment, que toca una miqueta la fibra. Aquella cosa del cinema és clàssic. No clàssic dels anys 40-50, sinó un cinema clàssic en concepte. Però és aquesta cosa que és tot correcte. I aquest correcte li dona aquest toc que dius, bé, doncs està aquí col·locat. No té l'aliment de clàssic, d'un gran clàssic, és un altre concepte. Però sí que té la base de... A tothom estava pensant en aquella primera plana, per exemple, en Walter Mateau. I a Josep Llemon. Sí, és molt biligual, és molt biligual. Això ho diu. T'arriba el boll de l'Òs, allò, eh. Ha fet moltes coses. M'ha deixat de plat. En un, dos, tres, allò. Aquesta era la parella aquesta. Llemon, Walter Mateau, estan allà molt... Sí, sí. Quin paper més mal. Pesa més mal. Bé, doncs, aquesta seria la pel·lícula que parlem avui, que potser ens ens servirà per comparacions amb altres. Sí, sí, fantàstic. Doncs bé, era inviscible. Tomas Anderson, no? Moltes ganes de veure-la, per tot el que s'havia explicat aquí. Fins i tot m'havien posat molt bé, i veritablement... Sí, sí, maravilla de la ciència. Molt bé, molt bé, molt bé. Però per tot arreu, vull dir... Agafa-la com vulguis. Sí, no, vull dir, per la pare estitament tècnica, però tècnicament és molt la fotografia, que s'havia... És magnífic. De vegades que el director es fa notar, però per què et fa notar? Hi ha vegades que no, que dius, ostres. M'has sorprès, diguem-ne, no? M'has... Va donant tota l'estona... Va donant jo sorpreses als personatges, clar. Els personatges són brutals de com estan dibuixats i tot el que hi ha per allà per sota, que tu ho has de descobrir, perquè no t'ho diuen. Les relacions de germans, diguem-ne, no? Hi ha una contenció, bèstia. Tu veus ben bé què passa amb aquests dos germans, diguem-ne, i quina relació tenen. I per què el Dani Lluís tria la dona que tria, que és la cambrera, és una cambrera d'un hotel, un tio tan refinat, un geni, diguem-ne, que fa vestits per la realesa, que té aquestes manies de geni, diguem-ne, tan quiskilloso i tal, i que, cop i volta, s'enamora d'una noia, que tampoc és que sigui ni especialment guapíssima, ni té... Què li veu, no? I després et veus aquesta relació, aquest contrapunt que necessita amb aquesta noia, i tal i qual, que fa un contrapunt de la relació amb la germana, que també és tan... La germana, que és boníssim quan parla, cada cop que va a parlar, nunca respon directament. És a dir, tu li fas la pregunta, i la vostra tia es queda allà de tal, fuma, mira i després respon. Sempre tal, si prena el seu temps, però com unes pauses dramàtiques, però que queda molt bé perquè aquesta tia, aquesta cara no tan desfinge, molt bé, molt bé, el Dani de Lius, això ho sé, però... Perfecte. Tot el món aquest, del patronatge, del... del geni del tio, aquestes manies que té, com entra ella dintre del món, quan està allò de l'Esmorzar, que estan esmorçant, i ella fa soroll, un fa soroll normal, que faria una persona normal, com la germana Sap, que està passant, com la... Ja està allà la bomba, i a l'altre, a final, està allà, i no poso para a fer soroll, totes aquestes històries, sobretot és el que... no el que et diu, perquè el guió és, sinó que el que està per sota, tu t'has d'inventar en polto Mas Anderson, com a passar, en polto d'ambició... No, que hi ha una per sota, i fins i tot la banda sonora, que et fa... Densitat, no, densitat, si la falta... El que no estigui ple de densitat, que no hagués pogut fer els actors, posa la banda sonora, i una cosa per sota, i per etablement, si agraden aquestes pel·lícules, de relacions humanes, i de cosa forta per dintre, i de com arriba, aquesta pel·lícula és irrecomable. Ara me'n recordo una vegada amb el que m'ho deia. Diu, quina pel·lícula, que m'agrada molt, perquè era social, era així, d'idiològic i tal. Llavors, dius, tu t'estàs perdent la meitat de la vida, les coses bones estan a cadascuna de les persones, que... Comencen allà, tot comencen los satomos, comencem a estendre el tema. Aquí, aquí, aquí. Perquè és una pel·lícula a nivell femení, tampoc pots dir que sigui una meravella, perquè no ho recolzes, sinó que ho ets posa. Sí? Vull dir que quan tu reivindiques la feminitat com a fórmula de funcionar en el món, en el benefici, aquesta pel·lícula no ho faig. No, perquè està clar. També hi ha una submissió important, de cadascuna, la germana... La germana no tant, eh? Sí, però sí, no. Però ella també fa i desfa d'una forma civilina. És com la exacta, la galandona, l'arradera, la granoma, però d'alguna manera hi ha una certa submissió. Sí, sí. Totes les sentits que vulguis, perquè allà per sota, tu pots tindre allà donant botes al cap i cadascú, depèn com sigui. Però hi ha vegades hi ha un moment que hi val despatx d'ella, perquè diuen que ajuda, perquè està una mica perdut o parla, i llavors l'altre fa una posició una d'aquelles cares que dius tu. Ja has tornat a mi. Ara ja estic per sobre. Per final has tornat, i cadascuna, cadascuna d'aquestes cosetes. Exactament. Aquestes cosetes sí que no és clar, és clar, perquè s'apel·liuen en cap moment diràs, no, no, vull dir, és allò que diu que és molt subtil, que és una cosa de la dona que l'home segur. Però encara hi ha així, i llavors quan entra en acció, ja la part més fosca o peculiar del film, que a mi em sembla jo bestial, aquest canvi de nou subtil, però a la venda, va, ja comencem, aquí està el senyor Anderson, donant voltes ja realment. Allò és magnífic. A mi em va semblar, les escenes de l'habitació em semblen delicioses, quan apareix aquella imatge per allà, dius, no, ara a mi això està molt ben currat. Perquè és brutal. Tot és que el so, la música, el que vius tu, el tècnic, tot, tota la fotografia, és que el de direcció de personatges, d'actors, això es mereixia. El sugeriment, més que la clasment. El sugeriment això és brutal, perquè això és molt difícil. Si no ho fas bé, no hi ha res aquí sota, no hi ha res ni a sobre ni a sota. Vull dir, què és d'entro, què és d'entro. O un vagafull o ara. Sí, sí, sí. Una altra vegada més, una altra de nosaltres, no que l'hem vist, i l'hem deixat pels núvols, perquè és una pel·lícula que val la pena. Per tant, que ningú se la perdi, crec que ella la pugui imaginar, que ella la pot agafar amb DVD, perquè no estarà encara, jo crec que estigui amb estrena, una o millor sí. Alguns sí que anem, potser el millor sí, però si no la capteu, perquè val la pena veure-la. Ah, ja hi ha una oportunitat que veure-la. I abans de passar la música, i com estem parlant de les pel·lícules més actuals, parlem de les pel·lícules que no són tant. Bueno, sí, però bueno, crec que estem acabant de parlar, perquè parlem de les pel·lícules de gran qualitat, que crec jo, o almenys tinc la percepció. Tots hem tingut una molt bona imatge de figures ocultes, d'aigua invisible. Aquesta, doncs, els companys no l'he pogut veure encara. Però raro, perquè és una cosa curiosa, perquè sempre que hi ha un Budi Allen, de seguida les hem vist tots. És curiós, ho sé que ha passat aquest any. Sí, jo era Budi Leal. Totalment. Jo les he vist totes, és a dir, jo cada any sempre l'avec, no, i tal, i intento veure-lo abans possible. Però ja t'he dit aquest any, és que de debò, no sé per quin motiu, perquè potser tinc el cap 50 coses o tenim tots... És que d'abans d'anar al Nadal, diria jo que d'abans d'anar just abans de Nadal, i jo no sé si per les dades... Sí, o alguna qüestió... La guerra dels galàxies... Ah, el millor va entrar per allà... Sí, o no, és que al Nadal sí que vas, veig que la persona que porta la pel·lícula és l'Àqued Winslet, i dic que això et promet, perquè hi ha aquesta dona jo, una mare d'amor a aquesta mossa, i llavors veus una miqueta qui porta els altres papers, veus el Justin Timberlake, que dius que han cantat molt bé aquest home, però aquí llegam-nos és el que hi ha. Bueno, la Jun... Com es diu? La Jun Tempel es diu aquesta mossa. La Juno Tempel, una noia que és molt bé, aquesta criatura, i el Jim Veluxi, que és el germà del John Veluxi, que és el germà i tal, que també té l'aquest home, és un tio de teatre, amb un pare i d'anàsties, i tal. Bueno, et situes, i dius a veure quin volem veure, si el volem de Manhattan, el volem de Londres, el volem de... De Matchpoint... De Matchpoint, o cap on me'n vaig? El de Barcelona. Doncs anem a Connell Island. Jo és Nova Gércia, em sembla. No m'hi equivoca Connell Island. No, Connell Island és New York. És al final de Brooklyn. Perdó, sí, perquè parla de Brooklyn, que anirem a un restaurant de Brooklyn. Passa tot Brooklyn i a final de tot està allà a la platja. És que jo no he estat per allà, perquè no conec, però que tenia aquest dubte. Això, un Connell Island, que evidentment es situa als anys 50, a la pel·lícula en si mateix. Que ja està amb crisi, com a tal. Que no és, segons diuen, com era abans. I llavors, tot això passa amb un espai que és una caseta que hi ha al costat de la Nòria, que es diu Wonder Wheel, aquesta nòria típica de Connell Island, que a banda de moure's així és com una mena de muntanya russa. Es mouen les begonetes per dins, és una cosa molt curiosa, perquè es mouen així, no solamente així, sinó que es mouen... Es mouen per dins cap a fora, un moviment determinat. Bueno, el cas del Jim Velushi, que té un... com es diu tio vivo en català, que halla un carrossel. Un carrossel. I llavors a partir d'aquí, bueno, la Kate Winslet és la seva nova parella, clar, Jim Velushi, i Kate Winslet és com ho que dius. Però ella fa un paper ja d'anada, ja es diu que té 40 anys, que coincideix amb la seva edat real, però ja és una cosa més xavecana. Vull dir que em refereixo que ella és una mica així, no és una nòria refinada, perquè té aquest Winslet titani. I aquestes coses... Clar, és una cosa així, com bastant, d'allà, de barriada, de Brooklyn, vull dir, aquesta cosa, el millor d'aquest espai. Bé, té un fill molt peculiar, és que no sé dir-ho, no del fill, potser de liu... Bueno, no és que... No, és que no t'interia, perquè ho fa el minut número 2. És piroma, no? Ja està. Llavors, clar, és aquesta escola. No, perquè al dos minuts ja fa una cosa, el criu, per tant, és el que hi ha. Sí, i a partir d'aquí... Sí, és un nen de 12 anys o 12 anys, és una afició com una altra, no? Clar, llavors, aquí és quan comença l'encant, per mi, de la pel·lícula. Primer, lògicament, un color espectacular, un color molt manatjant als anys 50. Aquell és macolor, o aquell és color una miqueta puja de tonalitats, aquells neons que entren per les finestres, i que llavors donen aquests tocs vermellosos a les cares, no? Exacte, no? Hi ha moments també que hi fa una cosa meravellosa, que és que depèn de quina escena manté el focus vermell de qualsevol de la nòria, o de qualsevol cosa, que està allà, no? I a mesura que la escena va acabant, ho fa un parell d'altres vegades, li dona un color més natural a la cara. És com si aquesta llum, com si haguessin tancat aquesta atracció, no? I llavors, aquí és quan entres i dius, ostres, vull dir, són quatre personatges que es mouen diversos escenaris, i a la casa, allà dins hi ha algo especial, i llavors és com una obra de teatre, i és un budialen molt tetral, que ja ho és, però, en aquest cas, encara més. I tu vas mirant i dius, això és Teneci Williams, i tu mires i això és Elia Cazan, i tu mires i això és un treball de seu. I això, i tu vas mirant, i vas tirant, i vas tirant i dius, mare de Déu, senyor, la que et vull ensetastar que se sale por todos sitios. Una cosa, em sembla molt magnífic, el Justin Timberlake, dius, mare de Déu, senyor, vull dir, està supercorrecte, ho fa molt bé, és un personatge que està per allà, acomodint, dins de les relacions de cadascú, el Jim Velucci, jo li he vist molt poc d'aquest home, però ho fa de conya, vull dir, és d'estoma, de l'entre, aquests personatges potents, vull dir, que a partir d'aquí són com el John Goodman, però amb una revisió diferent, segur que el John Goodman és una persona molt, però clar, també és un... Doncs que tot això es remou amb aquest ambient i no surten d'aquest conya i l'any, d'aquest Brooklyn, com a tal, no? Hi ha un tema de gangsters, però hi he donat voltes. Que no se'n van de vacances. No, no, no, no, apareix una filla, por ahí, que és la Juno Tempel, que és la filla d'ell, però es barreja amb el fill de l'altre, hi ha qüestions d'amor, hi ha una mica el merder que hi ha, però res, ho li he de tant de les paranoies del senyor budial, ni el tema psychoanàlisi, ni aquestes coses que són recurrents amb les seves obres. Aquí és el desamor, l'amor, la decadència de les persones, aquesta classe gairebé mitja tirant a baixa, que això és una cosa que sempre et toca una mica aquesta línia més elitista, aquest punt que puja per sobre de la mitja, a vegades, no sempre. No sé, és una cosa peculiar en vaga de moltíssim, ho vaig passar molt bé. No sé com dir-ho. I em va xocar molt. Em va semblar la càmeres mò a vegades, per segueix una mica, però a vegades sobre, i és una escena preciosa, amb el que passen coses. Exacte, amb presecüència, però a vegades es mou i de cop i volta, per segueix, i torna a relaxar-se, i dius, això no fa habitualment budialen. No sé què està passant amb aquest budialen. Octogenari, vull dir, perquè aquest senyor... Suposo que va provar coses, clar. Sí, sí, sí. I et dic, a lo millor, la veia, no es agrada. Perquè dic budialen, no és el budialen. Espereu, el budialen... Però jo, el budialen últimament, d'aquesta que... Sí, és un budialen canviat. La última que hi ha de... No ho sé, el tio aquest que és... A Emma Watson i... Sí, sí, a Emma Stone. Sí, sí, que vinc a comentar l'altre dia. També que és un tio que fa un assassinat i tal. És filòsof i tal. I ara, amb qualsevol cosa, hi ha com... No, però... Veus una miqueta budialena amb el diàlegs. Sí, sí. Aquí no el veus. Jo no vec diàlegs budialen aquí. Diàlegs molt... Molt viscerals, molt de dins. Molt de dins. Ah, sí, no sé. Molt, molt, molt... Molt, molt, molt aquesta cosa. Aquesta sensació que dius, la gata sobre el dejado de cinc, dius, és que a vegades dius, o mirar bé penses, tu posa aquí l'Elisabeth Taylor. Home, és una altra història, no té res a veure, però me los cambias, i agafes aquesta estètica, i aquesta manera de fer cinema dels anys 60, americà, tan potenta, tan meravellosa, que el quedes allà, el quedes penjat. Molt bé, molt bé. I ara, el que farà, suposo, per l'audiència, és apuntar-se a la pel·lícula. Ja estic apuntant, tinc aquí un pequis tenen molt. És que el millor no compregueu amb mi, però per això estem aquí, perquè jo vaig a entrar molt bé, a lo millor no entrem, perquè som budialen, som bastant especialistes aquí, perquè és tot gairebé. Sí, gairebé. Bueno, doncs farem res. Ens queden 20 minuts, deixeu-me 3 minuts, escoltem això d'estudi de 54, i de seguida parlem de missió impossible 4, que estic frisant, que ens parlis de missió impossible 4. Ja, home. Vinga, fins ara. Vinga, fins ara. Vinga, fins ara. Vinga, fins ara. 54. 54. 54. 54. 54. Molt bé, doncs això. Fins ara. Aquí hi ha molta cosa. Aquest dies és maravillósíssim de la ciència, és un doble, perquè no t'avorreixis. Aquesta és la ciència de la ciència de la ciència de la ciència de la ciència. No sé si encara està oberta l'estudi de 54 a Nova York. No sé si el que va sortir de la notícia no em va equivocar. Va sortir l'altre dia. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Quan va ser anar a la Mòmia va sortir el problema del Pablo Motos. Bona nit! Bona nit!
