Bona tarda, comencem un dissabte més al Babilònia, el programa número 15, oi que sí, companys, que jo ja tinc una edat i no me'n recordo. Jo tinc més edat que tu i tampoc me'n recordo. Jo també tinc una edat. T'enquem ràdio ja. Anem a fer el carnet de l'incerso directament. Pantinen camescanes, que es diu, no? Sabràs. Mira, deixeu-ho. No diré'm on. Avui tenim un programa una miqueta pujat de to, eh? Ja us ho dic, perquè hem de parlar... Quines coses hem vist i hem llegit. Aquestes somres de greia farem una mica d'esment, però això serà després, perquè abans de rosa ens parlarà d'un cicle de conferències al CCCB aquí, a Barcelona, i també doncs tindrem un espai dedicat, sobretot, a la part de cinema, que dediquarem un espai bastant ampl, no? Pararem de l'entrega dels premis dels logos d'or, pararem de dos morts, una molt propera i nostra, l'analitzaran, que ens va abandonar als 68 anys, i també un altre director de cinema, també amb una pel·lícula una miqueta puja de to, l'imperi dels sentits, el neguixa o Xima, que també ens ha deixat aquesta setmana. També tindrem temps a parlar del hobby, de The Master, per parlar d'argo, justament amb aquesta vinculació amb els logos d'or, que hem comentat, i Mishima, la vida en quatre capítols. Acabarem fent un petit comentari, un debat... Sí, un debat. Exacte, parlant del futur del diari de paper i dels llibres, amb la imposició dels formats digitals, dels e-books, i els diris digitals que es poden per internet no es mirar. Doncs bé, estem aquí la Rosa, estem al David, i el presente, que sóc jo, el Xesco. Avui ens falta el Jaume i la Lourdes, exacte, ocupacions, i és el que diem, que tenim les coses que fem i a vegades no podem fer el ple al cinc, que ens agradaria com sempre. Rosa, què passa al CCCB? Ui, doncs passen coses. Passen coses, passen coses. Mira, i és molt interessant, trobo, perquè és un cicle de debats, o de conferències amb la intenció de fer debat, que l'han titulat en comú. I és sobre el patrimoni immaterial. Amb aquest temps de crisi, quines coses, quins valors tenim, que no tenen un preu, sinó que és un bé comú, és de tot, és de tota la humanitat, doncs anem a reflexionar sobre això. Em permeteu que llegeixi una miqueta la presentació del cicle, perquè ho trobo molt interessant com ho han explicat, i com ho hem d'haver presentat. Diu, mira, les sacsejades de la crisi han deixat el descobert un bas territori, oblidat i negligit, que en aquests moments de disposició hiperdoa, hiperdoa té una qualitat meravellosa, per tant, a tothom. És l'immens domini del que és comú, compartit, que sense ser de ningú, és patrimoni i responsabilitat de tot si cadascú de nosaltres. La voracitat de la societat de mercat ens ha fet oblidar sovint que la confiança en l'altra i la col·laboració són el veritable fonament de la vida col·lectiva. I que el darrere de cada impuls individual hi ha la imperable energia de tota la comunitat. La natura, els somnis, l'educació, els ideals democràtics, la ciutats, la música formen part del patrimoni material i material de tothom. Cal defensar en força aquells espais que no es regeixen per la mesura del valor de mercat, sinó per la noció del que és útil per a tota la comunitat i que promouen una nova cultura de la solidaritat i la capacitat col·lectiva per preservar, crear i gestionar els vents comuns. Donidor. Donidor, eh? Ho planteja... Sí, sí, sí, és interessant. Una forma més molt atractiva, també. Doncs són un cicle de conferències, ja us dic, que després, bueno, la intenció de fer debat, perquè a més hi haurà una persona que presenta a cada partícia, a cada conferència, es fan cada dilluns, comença... bueno, ja ha començat aquesta setmana el dijuns 14 de gener i continuant fins al dijuns 11 de març. Totes és a la mateixa hora, les 19.30 de la tarda, i us dic així el títol de totes elles. Europa, de Ulrich Beck, la que ja s'ha fet. Després, els drets humans, amb la Lídia Cacho, la periodista i escriptora. A més, és un activista en favor dels drets humans. La presenta a les Silvia Eres, que és una periodista de TV3. A dijuns següents, que és el dia 28, el tema és El Saber, Peter Burk, que és catedràtica i mèrit d'història cultural de l'Universitat de Cambridge, i la presentació li fa el Josep Maria Munoz, que és un historiador i director de la Benz. La següent serà el dia 24 de febrer, és a titular la música amb el Ramon Andrés, poeta, sagista i estudiós de la música. La presentació li farà el Ferenc Sáez, que és filòsof i professor a la Universitat de Ramon Llull. La següent és el dia 11 de febrer, es titula La Ciutat. És un diàleg entre xavi antic, filòsof, professor d'història, de les idees estètiques de la Universitat de Girona, i Joan Margarit, poeta i arquitecte. I de Sant Just. I de Sant Just, la biblioteca porta el seu nom. I tant, i tant. Això és el dia 11 de febrer. La presentació d'aquest tema és la ciutat, la farà el Joan Noguer, que és un catedràtic de geografia humana de la Universitat de Girona i director de l'Observatori del Païsatge de Catalunya. Molt interessant. Després, el dia 18 de febrer, el tema és la confiança. El presentarà la Mitjela Marçano, filòsofa, directora del Departament de Ciències Socials de la Universitat Paris Descartes. El presentarà la Marina Garcés, professor de Filosofia de la Universitat de Saragossa. Després tindrem el dia 25 de febrer la agrarietat amb el Pérez Jaume, que és un artista. La presentarà el Justin Torrents, antropòleg, estudiós del món rural i professor de la Universitat d'Evit. Després tindrem el tema de la llibertat. El David ja em deia que era interessant amb el Josep Ramoneda. Doncs mira, aquesta serà el 4 de març. La presentarà el Jaume Casals, que és catedràtic de Filosofia de la Universitat. I l'última, que està prevista, serà sobre el tema de l'educació amb el catedràtic de Merit de Sociologia de la Universitat d'Elits i Bersòvia, que és el senyor Sigmund Bauman. I, a més, el primer príncep d'estúries, també, de comunicació i humanitat. La presentació és el Jaume Sela, que és un mestre i escriptor. No és macronit pel huert, no? Mira, estaria a punt, ja. Perquè no entraria segur. No el deixaria d'entrar. Li faria un altre batigull que li van fer. Són temes que ha donat molt de sí. Sí, sí, sí. Home, és que a tot això falta avui dia. A més, ho deies molt bé amb això del mercantilisme. Tot passa per posar-hi un preu i per vendre-ho o comprar-ho. I hi ha coses que no... Que és la base de la societat, de la manera que ens comportem i com funcionem. I això no... I valors que sempre els hem tingut, però que, potser, amb l'època materialista, o d'un excés de materialisme, s'havien oblidat una miqueta o s'havien imprevalorat. I ara es tornarà a recuperar-nos. Hi ha un moment en què era ciutat com a tal, doncs el que diem, no?, que les cuca amb piquipugui, i aquesta mena de anticivisme o poxivisme. Això, jo crec, és molt important fer consciència. Jo sempre parlo de que s'han de fer campanyes de conscienciació per tant, per el tema de la solidaritat entre les persones. No parlo de campanyes que estiguin mediatitzades parlaments religiosos o no. Vull dir, coses simplement del dia a dia. Vull dir que això costa molt, el fet de saber quan s'ha d'achacar una de la vida, d'un transport públic i coses d'aquestes. Sí, potser sí. Potsen demanar, simplement, una disculpa, que això no ho fa ningú ja. Va de fugir a les escoles. Jo crec que també aquest tipus de conferència serveix per donar... Sí, per reflexionar també. Sí, jo trobo que en tot el cicla formatiu d'un Nésar Humà, tot això s'ha d'estar donant. El que passa és que, malauradament, aquest mercantilisme ha entrat a l'escola i ha entrat a la universitat. I només es valoren, moltes vegades, només aquestes situacions que, realment, després tenen una sortida... Doncs això. Això és que donen redit econòmic. Llavors, les professions que donen redit humà, doncs aquestes estan menys creades. I alguns ja estiguin tentats. Per exemple, humanitats, no sé si l'han degradat, diguem-ho així, ja no és una llibertura. Ara ens sembla que no sé si és un postgrau. Sí, és un postgrau. Bueno, ara és grau. Humanitats, ara pots fer... Història 2, història de l'art, geografia, arqueologia... Pots fer diferents branques, però es quedi 104 anys, eh? Vull dir, encara, no sé si hem el temps, això... Es perdrà, però encara es quedin 4 anys... Jo crec que és que hauria de ser una assignatura, i perdona-ho, potser... gairebé qui fa una carrera no hauria de fer dues, i una hauria de ser humanitats, no? I tant. És que estan sortint moltes vegades, i això ho comenten molts professors universitaris, universitaris acabant final de carrera i no tenen ni idea. Amb unes faltes, hortografia. Unes coneixements mínims, és a dir... Estudiant-lo just... De cultura bàsica, de cultura general... A veure, en aquest cas, jo sóc llicenciat d'història de l'art fa poc, vull dir, i allà no solamente fas història i fas pintura, no? No, no, fas música, fas cinema, fas teatre, fas fotografia... Vull dir, aprens... És una cultura tan basta, o intenta ser tan basta, vull dir, que... Intenta ser tan basta, vull dir, que... No pot ser. Geografia, filosofia, estètiques... Vull dir, fas... Vull dir, fons per estudiar, vull dir, museologia, vull dir, fas altres coses. Vull dir, que està tan obert. Vull dir, que dius, mare, adeu, senyor, no acabaries mai per vestir-ho tot. Jo, aquí, potser, parlo de... O sigui, amb molta subjectivitat, perquè jo vaig començar humanitats, el que va ser és que no he pogut continuar, per raons personals, però, ostres, és que jo... No profundeix a nivell d'art, com pugui ser una carrera d'història de l'art, ni profundeix a mi història, com pugui ser una carrera d'història d'Eunidor, crec jo, però sí que et donen un... Unes pautes, i que després... Tocas els pals, no? Clar, clar, clar. I trobo que això falta, i s'ho estan carregant tot. I, a més, sempre essencial, tens l'opció si fas amb una universitat pública d'anar dojent allò que t'interessa, vull dir, que sobre pots ampliar marge, no? No, jo vaig fer per l'UOC, i, realment, ara mateix, no m'ho podria permetre. Ja és una qüestió purament econòmica. Ja no m'ho podria permetre, perquè s'han doblat els preus, literalment, des que jo vaig començar, i no vaig començar fa tants anys. Aquesta és la segona història del món de l'educació, vull dir, però què està passant aquí? Però està passant, doncs, que les classes estan més buides, i que la gent no vol... A contracor, ja aquí m'has recomanat que en lloc de l'UOC me'n vagi a l'ONET, que és molt més econòmica. Jo tinc una companya que fa psicologia a l'ONET i val la pena, està molt bé. I a contracor, però dius, és que l'ONET, la universitat oberta així, i virtual, de Catalunya, que és l'UOC, que aquí jo no estic contentíssim, però... Però el nivell és bo a l'ONET, perquè aquesta companya ho ha fet bo, està fent i està molt contenta. Així és el programa. Estem fent promoció, que ens paguin, no? Unes palquetes. Si no es agrada, no posin els preus. No, sí que s'ha de dir... El saber sí que és un patrimoni. Com a experiència pròpia, que molta gent, els companys meus que no han pogut acabar la carrera i tal, van aquest any d'ullent, s'ho poden permetre, pagar els crèdits, i llavors l'any que ve es matriculen i fan l'examen. Per seguir una mica, per no perdre el fil, van escoltant, apuntant, i llavors l'any que ve, quan puguin, pagaran per poder fer l'examen. És molt fort, eh? No, no, no, simplement que aquest any no es poden permetre. Ah, vale, vale, vale. Per no perdre un any sense estudiar... O clar, perquè estàs quedant en atur, quan a mínim segueixen estudiant, però no poden permetres pagar-s'ho, és una mica dramàtic. És una mica complicada. Què hem de fer? Bé, no ens hem equivocat, eh? De so, de fons... Sí, jo també. Però ja va bé. Saps que cada setmana posem diferents estits. De siló, si tal. Però no saps que li feien un xuma-xuma, no? És que li feien... Els enigma, sí senyor. Aquest senyor sí que s'hi posaven. Sí, exacte. Aquests van fer el Maxmix. Però aquest disc recordeu que va ser líder de vendes durant un any gairebé, eh? Sí, que pots fer això de fons. Escolta'm, va guanyar la Madonna, eh? Directament, en vendes, aquests... Jo tampoc ho entenc gaire, perquè totes les coses és igual. És més exòtic que no per la Madonna, eh? Exacte, exacte. Però ja va bé, no? Ja ve bé per relaxar les feres, perquè del que parlarem ara... Bueno, potser una miqueta el millor. A veure, una mica picaresca. Aquesta musiqueta he parlat de sexe, però bé. Moltes vegades va relacionat, eh? Sí, sí, sí. Perdona, l'última... Perdoneu-me, l'última escena, l'última escena del llibre, que és una escena evidentment sexual, perquè no, estem parlant de 50 somres de greia, eh? Vull dir que ja hem anat ja per la... Ja està, exacte. No, i justament, l'última relació que té amb aquest noi, aquesta noia, ella, mentre està fent amb el noi, escolta justament un TD1. Ja anem acompanyats, eh? Què té que llibre? Primer de tot, què té que llibre? Que totes les dones del tren se l'estaven lligint. Exacte. Jo no havia xonat el teu tren. No, jo parlo per allò que veia, no? Tinc curiositat, perquè és veritat, però em sembla molt bonic que hi senti. No, no, és un fet pel PAPL, no vaig a la capa home i hagi llegit aquest llibre. Ojo, és que jo he fet justament per això. I ja t'he explicat el pàquet. Inclusí tinc una cuina meva de Suecia que veia que a l'oficina on treballa ella totes se l'esten llegint. És un clàssic, jo no acabo d'entendre-ho al tot. Des de punt de vista masculí, allò que dius a vegades és una cosa que està vinculada amb un políquum, aquesta senyora, la E. L. James, Home o dona? És una dona, sí. És una dona, sé que és l'Ondinenka, sé que és una persona que estava vinculada amb temes de televisió, és a dir, treballava la televisió, no sé de què, doncs va deixar-ho tot per escriure això, un llibre determinat, aquest llibre que va tenir molt d'èxit, és un llibre que s'ha venut per milions d'adolescents. El tecaroling del moment. Exacte. I és curiós perquè el target de la gent que ha convertit aquest llibre és dona i mestressa de casa. Això és el que sabem. De 25 a 45 anys. Sí, sí. I més aviat sembla ser, bueno, és aquesta línia, vull dir, tampoc sabem el parquet ni el parquet. Jo, amb moltes amigues, m'ho han comentat el llibre, algunes diuen que el feteja llibre els ha comportat una millora a nivell sexual amb el seu mateixa parella, bueno, això està bé sempre, vull dir, això mai és negatiu, però clar, llavors tu agafes el llibre, te'l mires i dius, a veure, el llibre comença bé, és a dir, estem parlant de relació d'una noia, jova, verja, hem de dir-ho, perquè és una cosa que apareix constantment el llibre, per tant, no és que jo sigui en aquest cas... Sempre és aquesta noia. És aquesta noia. Sempre. Amb un noi ric multimilionari, prototipus del senyor fitness, a més, ella sempre explica... Tabletes de xocolata. Exacte. Tabletes de xocolata, no? Sí, sí. Abdominal. Sí, sí, sí, exacte, no? Sí. I bueno, el que diem és... Que té temps per entrenar el cos. Exacte. I també hi ha molts complexes, és maca, també, no hi ha bon cos, bon físic, vull dir-ho una mica, estem parlant de prototipus, ja anem per aquí. Que inicia una relació... La barbí i el quent, més o menys. Sí, una relació vinculada per un motiu determinat, que es coneixen, comencen a tenir una història, ja no ens dubtes al principi, però ja ell se li veu que té calcom amagat, 50 somres de greia, es diu Christian Grey, es diu Anastasi Estil, que ja té un nom d'aquest amiqueta, Rollo, Hasmin, que ja em posa una mica nerviós, i llavors... Mira, entra això i la música de foc. Per això dic, a la cosa teterà. Llavors, el llibre comença, és començat a tenir relacions i tal, són explícites totalment, no estem parlant d'un llenguatge vulgar, estem parlant de vosaltres utilitzant certes... Bueno, no, no, no, parlem clar, no estan parlant de... Jo què sé, de follar, són clars, perquè d'escola són com són, no? Parlem de penetracions, parlem del penis, parlem de la vagina, no estem parlant d'una cosa borden i bèstia, però bueno, les situacions són d'un i do, bastant bèsties. Llavors, la cosa fa un gir a les 300 pàgines, no? Jo compren que amb aquest cas el llibre pugui agradar, o està molt pensat perquè la dona, vull dir, sempre està descrivint el noi, no és a l'inversa, lògicament, està dient que el seu cabell, li agradaria tocar-li el cabell, li agradaria tocar-li el pit, no sé què, tatatatata, i no sé ni d'estòries. I llavors, per mi, al meu moment, camí al llibre amb trenca. És un llibre fàcil de llegir, ojo, no estem parlant del... Ja, m'an đị que no porta massa. No, no, no, no, no, no, no. Tampoc és el somriure vertical, eh? Vull dir, estem parlant d'aquest... Ombres cúbiques. Exacte, tampoc són poètiques, és una pel·lícula absurdament urbana, o és un llibre perdorvol, que parla d'això. A més, estan ambientades, cítel o... Bé, el que vull anar a buscar, que són les 50 somres de grei, és que aquest senyor és sadomasoquista. La gent és curiós que m'ha dit companyes que han confós que és masclista, no perdoneu-me. Aquest senyor no és masclista, clar que ho serà amb la seva línia, però aquest senyor és una persona que és per uns motius personals de la seva infantesa, li agrada el sadomasoquista, és acossador, ell ho reconeix, i a mi és el que em preocupa del llibre. I arriba un moment que aquest... ell li diu de signar un contracte amb ella del que ha de fer per ser submesa, sumissa en castellano. I ella juga a ser i no ser, ser i no ser, però ell, per exemple, el primer llibre no diré com acaba, però hi ha un moment en què ell li dona 6 cops de cinturó, de cinturó, forts, que ja marxa, i tot, vull dir que... Tu diràs que el primer li fots un revés que el gires, però... Jo, a mi em sembla que és un llibre malentès, i per... vull dir, des del punt de vista masculí, per les dones, i em perdonareu, senyores, que es diguin el llibre. Hi ha una part que sí, a més, és molt curiós, perquè ell diu que són relacions sexuals vainilla. Mira quin concepte, vainilla, per ser suau. El fet de fer l'amor, simplement, és vainilla. L'altre té un quarto, té una estança del dolor, una habitació. Clar, llavors, jo és el que dic... Hi ha gent per totes aquest món. Què és el que excites? Resulta que estem envoltats, no dic per les dones, parlo de gent que el tema s'adorma soquista li va i no ens hem assabentat. No, no, mira, jo sempre dic. És que per que sigui un èxit... Jo sempre dic que el que facin dos adults en consentiment d'un de l'altre, ja s'apanyaran ells. Evidentment. Però que sigui un superbendes vol dir que hi ha molta gent. Perdoneu-me. O potser pel to i al morbo. Però després hi ha dos llibres més. I un llibre, més si dius que hi ha escenes molt explícites, això no es troba normalment. I potser a obres de literatura sí que n'hi ha. Ara estava jo pensant en algunes, però, bueno... Però és molt llaminé, un llibre fas... Suposo que és fàcil, perquè no... Fàcil, fàcil. Molt, molt, molt, molt. En plan, jo pensava que hi havia un plan... Sí, en plan, la corintillada d'abans del segle, no sé què... Exacte. I ja està, no? Dic que el segon llibre es diu 50 somres més oscures, vull dir que la cosa imagino que es deu tornar encara més massoca, i l'última es diu 50 somres liberades. S'entén que ella al final aconsegueix canviar. Jo crec que per aquí van els estiros. No t'ho sé dir, però jo crec que és aquest joc. Però estem parlant de llibres de gairebé mil pàgines cada una. És un llibre de 300 pàgines, són amplis llibres. És igual de gran que el Victus, més o menys. Perdé la idea. Bueno, ja està, obtenim aquesta referència. Com a home... No sé si m'han entrat ganada de llegir-lo. La veritat és que... A mi m'ha sorprès en negatiu, totalment. Li he llegit, no llegiré els altres. Ho he fet per justament perquè tinc companyes que m'ho han comentat i per al morbo, no del realment del tema sexual, sinó fins on s'arribarà, m'ha sorprès. Hi ha gent que no l'ha acabat agradant. Noies que han dit que no, que a mi aquest tema no em va. Que em va la primera part, però la segona part no em va. Això s'entén. Jo entenc que la primera part els hi vagi, perquè són escenes... Ja sé que s'està venent en botigues d'aquesta set shop, que es diu, s'està venent. Bueno, doncs vinga, doncs que... Una ticla més així de consum. És un consum, estem parlant de consum. I la persona que ho heu escrit, segur que ho ha fet, amb una intenció materialista. Per cert, ja ho he acabat de llegir, Victus. No, no, no, farem una... Jo a mi em falta res. La meitat una mica més a la meitat. Si podem la setmana que ve, no sé si amb l'úrder, sinó la altra, ja ho farem. Farem un col·loqui, això sí, perquè volem... Això vull dir que jo encara he fet pel mig. Jo estic en un moment de la crida, quan estan fent la crida aquella famosa... Totes la crida, que diuen la crida. Exacte, aquí estic per aquí, estic per aquí. Ah, jo no he arribat a Madrid. Ah, bé, bé, bé. El nan amb la cama... A la rambla. Allò genial, allò genial. Callo, callo, que jo no he llegit. Jo he arribat, jo estic a Madrid encara. Allò genial, allò és que em plorava de riure aquí. Ja està molt bé, ja està molt bé. Vaig recordar-ho tu, eh, que em vaig veure que un brepot de pernil... Ui, això és tot el gavir. Ja està bé, està bé. Bé, passem al cinema. Abans de parlar de les pel·lícules, res, honestment, ja tothom ho sap, però a veure què us sembla també a vosaltres, a mi que podem parlar de l'amor de l'anelizaran. Vull dir que és una pèrdua importantíssima del... Reconec que no hi vires d'ella. No? Home, segur que has vist alguna cosa, eh? Igual sí, però no recordo. Ventura Pons, actrius, carícies, morir o no, Barcelona on mapa, això ho has vist, no? No, no, no, no. No aconseguiria que aquestes del Ventura Pons no els he vist. Bueno, jo crec que era una... El teatre també. Feria moltes aparicions al teatre. Jo vaig tenir el plaer de veure el ball, jo vaig comentar-ho temps enrere, amb la Sol Picó fent la part de dansa contemporània. Aquesta obra de Irene Mirowski, era bestial, era la imatge d'una dona... Bueno, amb un cert nivell, no? Vull dir que com... Obvia la seva filla, com la bandona. Vull dir una miqueta amb aquesta línia de la Rússia Imperial, la marxa a París i com... Que tingui l'Institut Triu, que simplement facin vida i ja està, no? Vull dir que... Però jo crec que l'Anna Lizaran és una persona que ha deixat una emparenta importantíssima. Volien a veure Agost. Sí, també dient que era brutal. Brutal. Entre ella i la immabilaració és el que feien un duet bestial. Sí, sí, sí. No vaig poder. I també, parlant de llibres, moltes pel·lícules que es pujaves de tot, també dic que el Nagisha Oshima, de l'Imperi dels Sentits, tot el que em recorda de la pel·lícula, que jo la vaig veure no fa gaire, i em va sorprendre. No l'he vist. I vist rossos, que no l'he vist. Dels 70s i de Sexes Polícids també, per ròtica. No, per ròtica, però vull dir que hi ha emparatració, que hi ha... Però clar, l'arrotisme, a vegades, no comportava això. No, no, no, no. Depèn de la pel·lícula com sigui. I bé, i bé, doncs, també és una altra pèrdua. Encara el Japó es pot veure aquesta pel·lícula, està prohibida. El Japó és molt estricta, fins i tot, els còmics del Japó. Tapen tot el públic. Sí, sí, sí, el penis dels homes. I això encara no entés mai. A una població haver-hi determinat film. Això és una mesura paternalista. Sí, sí, perquè... I no acabo d'entendre que el govern que pugui arribar ser paternalista. Però encara que estrenin imperialista, potser... Sí, o tirànica. Jo crec que és més tipus feudal, encara hi ha rígpris. Rigeixen normes de tipus feudal. És veritat, sí. És com fins no fa poc, a França no es podia veure Senderos de Lòria. No, és veritat. No era per les forces madrugades, va, n'hi ha. Això encara és curiós. Aquí em sembla que no hi ha cap pel·lícula prohibida, no? Ara, jo diria que no. A la pla de Franca ho està clar, per vull dir que... No, ara la censura és més sòctil. Les retiren de seguida. A mi jo les passen una hora... A mi jo les passen en quatre sales... Una mica. I en pressings a les productores o a les distribuïdes, perquè no... Jo suposo per què hi va el tema. Bueno, no sé. Però bueno. Parlem de cinema aquesta vegada d'estrena. Demàster, Rosa, què tal? Sí, sí, sí. Bueno, de fet... Encara que et diré això, es veu que diu que no. Però el que tracta és l'aixement de la sensiologia. Que és aquella secta. Ja qui diu que ja serà la ciutat? La nova religió del futur. Home, de fet, és que està agafant una embransida. Sí, sí, aquí diu que... Que tenen una estructura fins i tot econòmica i branquial, per molts països. I aquí diu que és una nova religió. Ja l'Europa també ha arribat i tot, no? Sí, sí, que diu que... El protestantisme és una derivada del cristianisme, no? Però aquesta nova serà una altra, no? Sí, sí. Però aquí no té res a veure amb iconografia cristiana ni res, no? No, què va, què va? Sí, una miqueta... A veure, jo no soc psicòloga, jo no entenc gaire, no? És un tema que no duino gaire. És el tema de... És el que creuen penses, no? És el que jo vaig entendre. No és massa complicat, tampoc. La idea és que el cos que ocupem actualment en aquesta vida, però això és circumstancial. Nosaltres som la mateixa persona, la mateixa entitat, que hem viatjat al llarg del temps. És un embolcall a la nostra cos? Sí, és un embolcall passatger. Llavors en tens passats, en l'època és passades, però molt passades. O sigui, pots anar retrocedint en el temps, però... fins a la prehistòria. I llavors... És una manera de dir, no pateixis amb el cos que tens ara o amb els sentiments que puguis tenir ara, perquè això és circumstància, això no té importància. Tu ets... estàs molt més per sobre que això. Llavors, abans, t'ha tocat viure amb unes altres circumstàncies, ara els vivim en aquestes i més endavant en el futur. Llavors la pel·lícula es viu que és quan ja vol donar aquest pas al creador d'aquesta història, que més està fent ja escrit el segon llibre. Imagina, això sembla una miqueta, sí que recorda, no? Els llibres sagrats. Però s'està fent ja i de fet ja fa la publicació i la presentació d'aquest amb tot el rebombori possible. Doncs és ja de mirar de fer el pas cap al futur. O sigui, intentar que cada persona es projecti cap al futur. Perquè la idea de fer... de viatjar cap al passat, o de veure una miqueta quines experiències que havies tingut en el passat, això ho fa a mitjans en una tècnica, una pseudo-tècnica d'imnosi. Ah. Clar, hi ha d'altres... No és cap misteri, això? No, per això que són tècniques molt... que ja són conegudes, hi ha molts. En el camp de les psicologies s'utilitza vegades per desentrellar coses passades. Però que el seu propi fill el seu propi fill ho diu, és que el meu pare s'ho inventa tot sobre la marxa. Clar. Però si la pel·lícula que hi ha... També és que hi ha pel·lícula que va fer el Joan Travolta sobre uns alienígenes. No, no, sobre uns alienígenes. Està mena sensològica. Però són uns alienígenes que baixaven en una mena d'arrastes impressionants. No me'n recordo. Sí, sí, sí, era molt paranoica. I allò es veu que era... una mena de... El preludi de... El preludi de tot això de la psicologia, segons aquest tio creia amb aquests éssers, però era infumable aquell film. Era una mena de... de senyors, com de la guerra de l'espai, que ens submetien els humans a una... a una tirania bestial. Sí, sí, sí. Però això es veu que era una mena de... preludi de la història de la terra, una cosa que hi havia després, no? Pensei que algú es la giperes en sèrio, això. Bueno, mira... Exacte. Sí, aquest està clar que sí, no? I es veu que ha tallat fins i tot amb altres dones, per aquest motiu, no? I la Penelope Cruz. Això de Penelope Cruz em deu saber molt, eh? I tant, i tant. Ah, i aquest Tom Cruise. Ai, segon dia sabéssim el que fa de portes a dins. Doncs els protagonistes estan molt bé. Els tres principals són el Joaquim Fènix, que fa de Fredi Cuell, ara us explicaré qui és. Bon actor. El Philips Seymour Hosman. Més encara, bona cara. Aquest és... Bueno, tots estan... Diu que és el millor octobiu a la terra. Sí. I aquí ho he dit. I aquí l'adora pel que ve. De la seva generació, eh? De la seva generació. I aquí l'adora. Home, treballa molt bé. És molt bo, però no sé si... Està arribant aquest límit. I, guant. I fa de d'aquest creador. I aquest senyor de dalt. I posa aquestes etiquetes. Sí. És molt relatiu, no? I a mi, però, però, dels que així reconeguts, des de l'un millor que hi ha. No fa molt bé. Fa molt bé, treballa molt bé. I la Miaadance, fa de Pegidot, o sigui, la dona d'ell, no? I, llavors, el que és molt interessant per si ho posaves al personatge, l'altre creador d'aquesta senzillologia, que veus, realment, que això és una inspiració que té i el que pensa i que va fent. I sí, o sigui, que té molt de carisma. És una persona que, a veure, és molt amable, és carinyosa, sap guanyar-se la gent, sap protegir aquest paternalisme, no? No es veu d'on treuen els diners. No es veu de què viuen. De què viuen. No saps. Comences a l'hospital. D'on provenen, no? De l'espai. Clar. Quilosa. Quilosa, no? Bueno. I llavors, el personatge del Joaquim Fénix, que també ho fa genial. A més, amb una transformació física, amb unes tares pobres, com camina, com has d'obligar, veus que està allà fatal. Si està avorratxos, si no està avorratxos, si està perdut, si no està perdut, és genial, és genial. És un ex-mariner, és combatent de la guerra del posto del Vietnam, suposo que era. O de la segona. Perdó. Crec. O de la segona guerra mundial. Sí. I llavors, com ell, molta gent perduda. Sí, poden tenir ofici, però on es restituen aquesta gent, un cop tornen a la societat civil, després d'aquelles experiències. Veus que han estat exactament psiquiàtrics, perquè tenien unes històries, no només ja ha estat a la Marina durant anys, hi ha històries pròpies, històries personals. En algun moment del fil veu dius que el meu pare era avorratxos i la mare vols estar internada. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do també, el personatge. És una persona que el veus perdut. El veus perdut. És una persona que necessita, a veure, protecció, que necessita atenció, diria jo. Clar, la societat no li dona. El sistema públic, i menys als Estats Units, no li dona això. Doncs no es veuen bé com, i moltes vegades apareix amb aquesta història. És un vaixell, que com que ell havia estat mariner, doncs li crida l'atenció al vaixell, i com que li atreuen. És com un imat que ell puja al vaixell, que estava en un casament, i és curiós com, d'aquesta forma es veu com si que ell arriba d'aquesta forma allà, entra en contacte amb aquesta família, perquè de fet sí que és veritat que és una família biològica, però a més a més, totes les gent que comencen a veure ja a pulular, al voltant també formen com una mena de família. És una relació molt especial. I veus com s'integra aquesta persona, de quina manera ells, sota la fonda, intentem ajudar-lo, però també són beneficis del perfil d'aquesta persona, i de la part més agressiva, que pugui tenir aquesta persona. I a més, aquest director és bastant fred, fent cinema, no? Sí, havia fet... Sempre que he vist Magnòlia i tal... Havia fet, exacte. Sí, el que t'agrada venir. No sé si és fred, és com bastant clar. Sí, bastant... Fa una mica de realisme brut, que dic jo, que això es diu un realisme sucio, que existeix aquest concepte, de cinema com a literatura, no? I aquest ho fa molt bé, perquè tira coses que dius, apa, vinga, sol, te deixes viure-me. Jo he vist... Mira, deits són, Magnòlia... M'hi he vist totes, hi ha poc de massa altres, som... Quines les has dit, la primera? Buggi. Bugginais. Bugginais, també. També. Embriagada d'amor. Uf, fantàstica. Pòstol de l'Havis. Pungdrunglof, no l'has vist? No l'he vist. Ah, sí, sí. Ben aflet, és possible? No, ben... No, el... No. Qui és? No, no és ben aflet. Ai, com diu aquest cap? Ja apareixen el cap. Sí, sí, ja sé qui és, sí. Ara ja... Que fa actua de comèdia. Sí, sé quina és, sí, sé quina és. Mm-hm. Doncs Pozos d'Ambició, també. També l'he vist. I aquesta de Master, sí, que... Fantàstica. A més, el meu que era barruar amb un sistema d'aquests de filmació... Com es diuen... Ai, ara em trobaré... Per fer... Una sensació de més de antiguitat, no? Exacte. Una mica més antiga. No, jo això heu dit perquè un dia vaig a Giro, eh? Vull dir, una crítica que feia aquest comentari. Sobre aquest realisme urbà, clar, i tal. Vull dir, ho sé, que a partir d'aquí. Tampoc en sé gaire. Mm-hm. Bé, doncs... Molt bé. Va la pena, és interessant. Molt bé, molt bé. Molt bé, molt bé. Fantàstica. És que ara, per veure aquesta pel·lícula, m'he vingut el cap a un altre, que era... Bueno, perquè allà en to... Sí. En to clarament de conya, que era de la lampàrquia d'aquella... Valniàrio de Bad Elcric. Ah, sí. Que d'alguna manera també sortia el personatge de l'Antonio Hopkins, que feia el doctor Kellogg. Ah, sí. I d'alguna manera era una mena de gurú, en què totes les... les ricatxones de l'època, sobretot nousentistes, això era a finals de segle XIX, de segle XIX i segle XX, totes el tenien com un... bueno, el tio pregonava, doncs, una tornada al naturalisme, a no menjar carn, a una vida sana entre cometes, a uns tractaments pseudo-scientífics, que de científics en teníem més poc, més havia poc i més havia... tot era pseudo, no. I que congregava tot una... tot una monió de gent, que cal seguir amb una fidelitat gairebé, això, secretària, no? Absoluta, no? Sí, sí. I de... Però clar, jo acaba com el Rosarí de l'Eurora, no? I el mort del perro acaba, s'acaba la ràbia, no? Una manera. És el producte, que són els serials que molts nens avui dia mengen, però i que jo va fer, bueno, que ja no se sap qui es devia beneficiar, tota la filosofia d'aquest home es em va anar una mica en hòries, no? No ho sé, en aquest cas, no, en aquest cas, suposo que el de Master, que és el... suposo que és el... Philip Seymour Hoffman. Sí. Doncs aquest sí que sàpiga amb els noms canviats, imagino, personatge, per evitar denúncies. Imagino. Doncs aquest va sàpiga llançar bé les canyes i extendre bé tots els hams. Tots els hams, per poder... Perquè n'hacim pescat en tot. Sí, sí. Molt bé. Doncs a matinada del dimarts, es van entregar els lobos d'or, allà, doncs, a Hollywood, que és una mica l'avançada del que seria els Òscars. Sí. I tothom pensava que Lincoln, de l'estil Espírit, que ningú l'hem pogut veure, que era per aquí, estava nominada. I seria una bomba, doncs va ser un desastre. Es veu que la pel·lícula, la gent que ho ha comentat, és una mica, bueno, el que diem, no? Massa... Mega... Rabombor i tal, que el senyor Daniel de Lluís, que es considera un dels millors actors, també, d'història del cinema, i que molta gent diu que s'ha sobrevalorat també, va guanyar el lobó d'or. I t'han deixat sobreactuar també. Exacte. T'han deixat fer-ho. Els tics de Canks of the New York... Oh, són terrorífics. Era allò, dius, tio. Sí, perquè la pel·lícula no ha estat malament, els de New York, però és ell, que dius, fangúnia. I aquí tornem a trobar-lo en primers plans i tal. La gran sorpresa va ser, lògicament, els missatables, i sobretot, Argo. Ningú esperava que la pel·lícula Argo s'emportés el que s'ha emportat. Perquè el menys tenen una mica el benàflic. I ha donat mostres d'evidentment de ser un mal actor, perquè premeu-ne d'aquí no destila molt, però de ser un món realitzador. Exacte. És que aquí és on vaig a parar. I aquí és un món realitzador i és magnífic actor. Per tant, aquí ja veiem que jo crec que és com tot ha verat com et dirigeixen perquè... El clínic un no és un bon actor. Ja, però bé. Com a mínim, s'autodirigeix. I ho fa d'una manera bastant correcta. Sí, s'ha passat límits. No, no. I llavors el que passa és que, bàsicament, va ser Argo, va ser els missatables. Lògicament, els missatables, jo l'he vist. I és una gran pel·lícula. Bé, doncs, un gran musical. L'Anne Hathaway va guanyar el premi també. Sí, sí, l'Anne Hathaway fa... Potser és la millor de totes. Justament, juntament amb el Jackman. Que hi ha una versió que surto al Gerardet per aquí. Sí, senyor, de fa... I qui ha sortit a què feia? Un any, de policia per seguidors. No fa tants anys, eh? No fa tants anys, jo l'he vist al cinema, a les sales. David, Tom Hooper, director del discurs del rei. Això mateix. És que l'altre dia... Exacte. Vaig mirar-ho i vas dir, a veure, és que a mi això em recorda alguna cosa. I per qui anava en les tiros no pot ser cap allà, però bé. Bé, tot això ve a compte que, bueno, potser jo he pogut donar Argo, i una miqueta no es pot donar una opinió fidel de que, a veure, clar, si això s'ha d'anar a portar als Òscars... Bé, m'ho farem, però vull dir que jo crec que és una pel·lícula que, de cara al nostre interès, té poc interès, és una petita història. Política interna, no? Exacte, però té una història concreta de la història dels Estats Units, que està bé, que té el seu interès, anys 79 o 80 en concret, i a partir d'aquí estem parlant de... Que és la crisi d'Iran, allò. Sí, la crisi de quan l'aixada pèrcia, quan el malalt és de càncer, es refugia als Estats Units. Però ja l'havíem fet fora de l'Iran, no? Exacte, perquè l'havia fet de tot, aquest home. I ja estaven els d'allà totes les ficats d'Iran. Sí, sí, ja estaven al col·loc. Però en aquell cas, vull dir, perquè quan hi vas, volen allà tot l'Ahomein i això, posat per allà. I, clar, i una miqueta, el que fa és que hi ha una situació, lògicament, de rebel·lia contra l'ambaixada americana, perquè justament han donat a Síl, a aquesta persona, vull dir, l'enxiliat, i, per tant, està allà. I, exacte, llavors el que fan és que a 6 d'aquestes persones, que queden, no com a... no com a dins del que seria... s'ha gastats per ells, sinó que no poden sortir del país. Llavors, el Ben Affleck és un especialista de la CIA i tal, per extreure gent del país d'una forma, vull dir que no, és no t'hi parla, quan surts per l'aeroport, tan xampant, vull estar claríssim. Llavors, ha estat aquest joc, però el joc està molt ben fet amb un principi de pel·lícula que ens recordaria a tots els homes del president, ens recordaria a George Clooney, productor de la pel·lícula, pel·lícules a George Clooney, vull dir, per què no, vull dir, dirigides per ell, eh? Sí, sí, i llavors el que... el que... vull dir, ell, com a director, sembla que hagi dirigit tota la vida. Això és el que em preocupa, perquè està molt ben dirigit de la pel·lícula, una estètica sedentera... Que és tipó múnic, per dir-ho alguna cosa? Sí, doncs mira, tampoc queda lluny de múnic, l'estètica, eh? Vull dir, jo crec que és una forma de fer cinema molt concreta. Aquest estil de... Sí, zodiac, anem per aquí. Anem per aquí, saps? Vull dir, anem a aquesta línia de despatxos, d'estètica, fins al 70, i llavors com... Com trauran del país aquesta gent que està com una... per dir-ho, com si fos un hostatge? No, sí, un hostatge, sí, sí. El país, però no justament agafat... Sí, no estan fiscals, físicament estan a la... Estan atrapats. Estan detinguts, sí, estan detinguts d'alguna manera. Estan detinguts d'alguna manera, no? Estan detinguts d'alguna manera, no? Com ara les anys, no? Exacte. I llavors el que fan és crear tot un embolcall al voltant d'una pel·lícula que es deia Argo Estil Guerra de les Galàxies, en 79, que van allà a buscar exteriors, i que aquests sis personatges són el productor, el director i tal. És la fórmula perquè piquin o perquè tota aquesta gent d'allà confongui aquesta gent, saps? Perquè no saben qui són, perquè han destruït tota la informació. I llavors de que vinguessin a entrar dins de l'embaixada han cremat totes les imatges, tota la informació, i que no saben qui són, exactament. S'han caient sis personatges. Encara que al fons sí que ho saben, perquè es dediquen, hi ha una imatge molt petita, d'un nen enganxant el que serien les trossos de paper, de les màquines aquelles americanes, de triturar paper, enganxant les cares d'ells, és molt bèstia. I imagina'm un de fils de paper... És un joc de nens. La pel·lícula, sí, molt bé. Que s'emporti als Òscars, no ho sé. Si ho comparo amb els missarables, jo em quedo amb els missarables, ja sé que no ho té a veure. No sé què més hi haurà, però jo crec que la cosa es queda per aquí. Pensa que els musicals són més cinema de faràgula, llavors. Exacte, no està tan ben valorat. És com el cinema d'animació. Més d'un any m'ha rescut el cinema d'una pel·li d'animació d'Ursa, l'Òscar era la millor pel·lícula. Exacte, però és... I com ja estem una miqueta cansats, això no li fa molta gràcia a Argos, una cançó de Dere Streets. A quina? Soltar-se el swing. El miss de la pel·lícula... T'agrada? Ah, no, no t'agrada mai colfil. Perdó, ara he tingut un ball... No, no, m'encanta mai Dere Streets. Vale, vale, doncs ja està, no? Els Dere Streets, com deia algun dia els Dere Streets. Bueno, com aquests que deien que és el brús, els pit-sting, no? Sí, els pit-sting. Era un acudit dolent, eh? Molt bé. Abans de parlar, la Rosa es presentarà un tema molt interessant sobre el final dels diaris en paper i els llibres en paper. Dic que també, amb el David, he pogut veure el hobby, un viatge inesperat, oi, inesperat, perdó. Bé, a mi m'agrada moltíssim. Entenc per què li han posat 3 estrelles, perquè és més del mateix. Sí, no sorprèn, però... És una gran pel·lícula. Anem a fer un pel·lículó en comuna casa. Tu, quan ets nen, no t'encantava que et repetissin els contes. A mi sí. Jo ho vaig passar en gran una altra vegada. És el mateix. I tornes a moniar-te a l'història, però... Exacte. Jo crec que, literàriament, el hobby és una cosa i és una altra que està per sobre. Un és un conte, l'altre és una novel·la. I li ha donat l'elit dels senyors dels anells. Sí, però és un conte. Sí. I tu tracta com un conte. Un conte. Bueno, bueno. Un conte, perdó. No hi ha l'espiració de transcendir, com els senyors dels anells, perquè és una lluita en través del mal. I no sé si ho vaig explicar aquí, que a canvi de la fi, el hobby és uns països avariciosos que tenen una muntanya d'or i que volen anar-la a recuperar. I a canvi de la fi, el hobby li posen un contracte davant perquè el signi. A canvi, els senyors dels anells tot va per... Per honor i per... I canvi, aquí és un contracte, tio. Aquí també és una mica l'honor dels nants de recuperar. Recuperar la pasta, tio. Sí, però també de recuperar el regne amb l'escusa. De recuperar el regne. Això és nants, cerdos i diamantes. Home, aquí hi trobo de tres orques. Al final, jo sóc la barra de Déu, senyor. Però, Déu, jo crec que ho fa molt bé. És a dir, sí que repetistics, per exemple, quan van al grup caminant per la muntanya, aquests moviments amb l'avió és repetitiu. Bé, però és el seu estil. A veure, no... Abans, els senyors anells, ningú havia fet les pel·lis d'aquesta manera. Segueix amb aquest estil. Crec que algú s'enduria una decepció si no hagués seguit amb aquest tipus de... I cara dius, ja no he innovat, no sembla tan maco. És igual, tan boves, igual, veient la pel·lícula. Jo crec que és important seguir una línia per què? Perquè quan veus agarrar les galàxies, vull dir, què passa, veus el 78 i veus el 2000 i pico, i no t'arregueu a veure res. És un desastre, aquí, com a mínim, si vols començar des del hobbit i acabar el tercer, la tercera pel·lícula dels senyors anells, tindràs un seguiment, perquè la galàdrile és la mateixa, perquè l'elron és el mateix. Vull dir, que... Hi fica cunyes que no són de la trama, eh? No, no, sí, sí, cert, cert. Això ja ho visc. Això em vaig adonar perquè jo al llibre li he llegit fa por. Per exemple, l'escena en què surt la galàdrile no surt cap dona, el hobbit. El hobbit cap dona, surt. No surt, el elron surt, però no. Però no surt, el seruman no surt. No, el llibre no, el hobbit no. El llibre i la pel·li, no. La pel·li, sí, però el hobbit. La pel·li fan un falcan perquè sortia alguna dona, perquè... M'està de la siosa, eh? La galàdrile és magnífica, especial. En canvi, els senyors anells, sí, que surt la galàdrile, surt un altre, surt en dos o tres noies, i també ho han amplificat, els senyors anells, també, perquè hi tinc una presència major. No, però és mesural. I que hi hagi una història d'amor, també molt marcada entre l'Aragorn i la galàdrile. Pets una cosa, el hobbit s'ha escrit justament quan pujaven els feixismes al poder. Sí, però a mi em van comentar que el senyor Tolkien no era fascista, eh? No, jo no dic que ho fos, però per exemple... Era militar. Era militar, però per exemple, a mi... no sé si ho vaig comentar. La figura dels nans té molta relació amb el poble joveu. Totalment, totalment. I el senyor dels anells està clar que segur, segur, això segur. Però la guerra mundial la vas triure. Sí, hi ha una cena que marxa, perquè els fan fora, no? El drac els expulsa. El drac, sí, sí. Sí, està clar. El que sí, parlarem del tema, que si no se'ls val el temps. El que sí que és veritat que el senyor Tolkien es va inspirar amb el record del Frodo i del Sam. El Sam era el que seria, amb aquelles anys 30, la guerra mundial i tot això, era ajudant-te de càmera del que seria els coronels, els capítols, els generals. I per això li parla de vostè tota l'estona. El martí sobiria de Victus. Ah, això mateix. Els que ho vivies n'has l'arregat. Vull dir que entenguem per què es diu de vostè i per què hi ha aquesta línia, potser una mica militar oïda, perquè ell va ser-hi per tant... Vull dir que és això. Estem parlant de Victus. Estem parlant de Victus. Per cert que ja... Han estat una obra de teatre basada en la història de Maria Moliner. Anda. La famosa monolinguista semant... Va fer el famós diccionari i jo tinc a casa, és el no diccionari de tota la vida, Maria Moliner. Sí, no tenim de moment referències. A veure què tal pot estar... A veure si ho hem de veure. Rosa, presentes que tenim 10 minutets per parlar d'aquest tema, que és molt interessant. Sí, molt interessant, molt actual i que continuarà d'actualitat i més, i més, i més. Vinga. De fet, va ser arregat una entrevista que li van fer al diari Lara res al mes de novembre, fa molt poquet. Algú versint la fuente, aquest senyor periodista, i és ara exdirector del mundo.es i el país.es, o sigui diaris digitals. Ell va ser qui va posar el diari digital, la versió digital del mundo amb una posició de unidò. Perquè, clar, dins dels diaris no tenien... Estan entrant mica en mica amb aquest terreny. Estan vencendo la reticència inicial, perquè tu tens un negoci, una història muntada al voltant de la lletra empresa i després, doncs, passar-te el tema d'internet, és delicat, perquè parlem d'un diari i un diari no és una persona o dos, no és una persona que té un negoci o que té un editorial. No, són moltes persones, i els periodistes també han d'estar disposats a treballar d'aquesta manera. Ell diu que s'ha trobat moltes reticències per part dels periodistes i també a vegades per part de la visió que podem tenir el públic. És veritat que a internet és molt immediata la informació. Continuament s'han d'estar revisant el que s'està publicant, perquè a més és fàcilment contrastable les fonts. Així exigeix un esforç també constant, la forma de treballar, la forma de tot. És veritat que també, en canvi, amb la lletra empresa, ens pensem que va a missa, que això és com un acte notarial, que és una cosa impresa. Encara estem aquí, una miqueta. I una miqueta explica totes aquestes reticències. És veritat que amb el món no va tenir gaire... Va ser tot com més pla. El camí, li va anar a planar una miqueta i ho va aconseguir. Canvien el país, és veritat que a final ho va haver de deixar sense poder acabar el procés. Una miqueta d'orgona per a històries que hi havia. Però ell basa molt tot aquest tema. És que hem d'apostar pel tema de que hi ha molt de talent, un diari que parla del país, hi havia molt de talent, i a més jugant molt amb la marca. La marca continua sent la marca. No importa que sigui impresa o que sigui amb una edició digital. Però la informació és la mateixa. Si tens un columnista magnífic, un editorial d'un senyor de prestigi, pots posar-lo en un diari digital, a l'hora que el mateix dia el diari. És més variable. Pots posar fins i tot dos editorials si vols el mateix dia. Hi havia dos diaris. Hi havia diaris que sortien a la tarda. Sí. Encara es fa això. Amb dies d'eleccions, a vegades no fa gaire sortir una edició baspartina del periódic. Això recordo que em va xocar, perquè és diferent la portada. Pot ser. Jo crec respecte al tema. Jo consulto tan diaris digitals com prensa escrita. Sí. Jo crec que no aprofundeixes mai a nivell digital com el que aprofundeixes a nivell de paper. Que conec és el meu pare. El que llegeixis amb digital llegeix més els encapçalaments i llegeix en diagonal. El diari amb paper et presta aprofondir més. Crec que es publicarà en què entre setmana seran diaris digitals i el cap de setmana es publicaran diaris de paper. Jo crec que sí. És que ja estava pensant que ets una cosa que té l'ojita. Està potser divendre, si m'apures. Sí, però... Jo també tinc la... No sé si és mal costum. Moltes vegades el mateix dia que compro el diari, no tinc temps de llegir. Potser no ho veig. M'agrada molt. M'agrada molt. No cal el demà mentre es mor. Tampoc cal la imbediatesa de les notícies. No cal, tampoc. No. S'ha de posar la notícia a la notícia. Quan puc, l'escolto el café de la República del Joan Barril. A partir de les 9 de 9, 11. La ràdio tranquila. a internet i tot plegat. A part d'això, vull dir que... Però internet té un problema. És que hi ha molta gent... O sigui, aviam, síguem sincers i sent clars, qui ha de fer notícies són els periodistes. Sí. I internet és un mitjà en el qual tothom pot dir la seva. I tothom pot dir la seva d'una manera qualsevol. Sí. D'entràries, sense... És un galliner. Sesa filtra, sesa... I els diaris han de marcar un punt de qualitat d'opinió que t'ho sossis, aquella marca, en aquest cas. El país ja sent com per on tendeix, la venguarde per una altra, el mundo per una altra, l'ara per una altra... Però està clar si t'informes? Has d'anar a buscar aquests diaris. Evidentment. No pots anar al bloc de Pepito, vull dir. No pots anar a fòrums, ni a blocs, ni a fòrums de notícies, menèame, que no sé si el coneixeu, aquest. Alguna vegada. Està molt bé per moltes vals per temes curiosos. Moltes vals, sincerament, he vist notícies reflexades aquí, que després han aparegut a la premsa escrita. Que això també dius. Però el periodisme d'investigació, que per mi d'un moment el país és el que té el nombre one, i tot i que em sap greu que altres diaris d'aquí Catalunya encara no arriben a aquest punt, però no n'hi ha, ho sento molt. Doncs és el que realment el cap de setmana et ve de gust llegir, et ve de gust aprofundir amb un article periodístic que hagi d'investigar allò que sé. La màfia de Sicilia per dir alguna cosa. Ostres, tu desgrana, pas a pas i personatge a personatge. Això evidentment altra setmana no tens temps de fer-ho. No, això és impossible. Per això justament surten aquests especials, el diumenge, per una miqueta, no és perquè tinguis el temps de llegir-ho. Però és que, digues, digues, Rossa. No, no, no, no, sí, sí, és que ho tranquil·lo. No, no, jo deia perquè jo, justament, a veure, jo paris motius, doncs rebo el periódico, el despatx, i també estic afiliat, el periódico.cat, que seria l'internet, no? I sí que és veritat que quan tens les dues opcions, com a tal, et trobes que a vegades, quan vols buscar la immediatesa de motius, i a vegades és important tenir-la, pam, vas a fer-ho. Però, clar, és el fet que ho tens, tens aquesta idea, però si no la tens, jo crec que no hem d'oblidar que tenim la ràdio, que és immediata, o devia ser immediata, i la televisió, que tens tres informatius que es van renovant o que s'han de renovar, com a mínim. El que sí que s'ha perdut és que aquests elements d'última hora, que abans era molt típic de la televisió, vull dir, si estan fent el sálvame, o un col·lebrón, no ho tallen, per posar-te l'umionotícia de set importàncies. De gran importàncies sí que ho fan. Això és extraordinari, trencar una perrilla. És a dir, l'amor d'algú important, d'un cap d'estat, algú, vull dir, no sé, però quan és el que diu que pot ser important, com pot ser un retall de la política d'aquest país, no posen, ho diuen d'aquella manera amagat cap allà. Vull dir que també tenien compte amb això. També tenien compte amb això. Però bé, jo crec que això és un altre tema, ens dèiem cap a l'altre costat. I també jo crec que és bo, Rosa, que a part del tema del diari, que ho podem seguir comentant, el tema del llibre digital, que està provocant... És que és paral·lel, l'evolució, que està seguint els dos mitjans, és molt paral·lela. Exacte. I hi ha un motiu, David, que és el que dèiem. El llibre et costa molt. Som 20 i pico d'euros, un llibre nou, excessivament car. A vegades ja no estem parlant del gruix del llibre, estem parlant que, per exemple, qualsevol llibre que traigui el bàsquet Montalban sigui de 100 pàgines, val 29 euros. Perquè això jo he comprovat en les meves càrregues, vull dir... Sí, ja estem quedant una mica... Les reivicions. L'alternativa de l'Ebuc és un element que estem parlant de que no és el paper, no és l'aulo, no és el tacte... A punt costat, i deixem el tema romàntic, com el diari. És el que tenia més cost. Exacte. I encara amb el tocadiscos, que també dut amb això tenim de record. Però bé, és el que diem, jo entenc, però el que no pot ser és que, quan sura tecnologia aplicada, i apareix a l'Ebuc, que és un preu raonable d'1 cent euros, aproximadament, amb el qual tens la capacitat d'introduir 2.000 llibres, siguin com siguin. No és necessari. 3 o 4 en tens a sobre. Exacte. Per la banda econòmica, que estem tots com estem, ja diem, doncs mira, d'aquesta manera em surt més a compte. Això per plantejar el tema. Però a l'altra costat, també s'ha de dir molt clar una cosa, i és que tu vas a la llibreria i compres l'Ebuc i et costa 20 euros. Aquest que val 29, et costa 20 euros. Això és virtual. És virtual, et donen el pendrive. O te l'envien per e-mail, o no sé com va exactament. El descarregues directament a l'Ebuc. Exacte, a l'Ebuc directament. Jo n'he comprat, i des del Kindle, el mateix Kindle, que és la opció de conèixer-te a la compra web de Amazon, directament, com ja tenen el teu compte corrent amb magatzemat, però si és novetat, tires aquest i ja te'l baix. Exacte, el Victus, el Victus valia 28 euros. I llavors quin preu pot tenir? Et costa 7 o 8 euros. El Victus val 19,95 euros. Però no era una novetat, era una cosa... El Victus val 19,95 euros. I la compra són 24,25 euros. Jo faig d'un poc del diable. Té un company que em diu que es poden posar el preu que vulguis. Sí. Clar, clar, clar, sí, sí. I pots pensar que si, per gratuït, ja tens els clàssics. Exacte. Això sí, però què passa? Perquè això motiva... Tornem al pirateig, com va passar amb la música, com va passar amb el cinema, i això dius, home, és que són tontos. Posa un preu econòmic i la gent s'ho gastarà. Però és el que les anava a dir, que vosaltres estem més pulsats amb això. Les editorials també tenen aquesta versió digital. Són les propies editorials. No totes, no totes. No totes no ho treu. Per exemple, si tu entres a Amazon, que és la que més potenci, per exemple, hi ha llibertes que només estan en paper, i jo ens dius, si quieres tenerlo en formato Kindle, sí. Clica aquí, i Amazon, d'alguna manera, enviarà tu solicitud al editor per a veure si d'alguna manera saca el llibre en formato elclònic. Hi ha editorials que resisteixen a un format. Exacte. La neta sí que juga aquest jo, que, evidentment, en molts pressos d'orbitats, perquè no vol perdre la mercat, però també dic que avi en dia els escàners, en un format que es diu CR. Perquè una persona durant un dia fa o va escanejant, ho col·loca, i ho tens al llibre en qüestió de 3 hores. I això corre per les xarxes, clar. I penseu que també que també es poden fer llibre ja pensant en el format digital només, i que no ho sé si no en fa bé? Clar, evidentment. Hi ha molta gent que escriu llibres directament en format digital i els envia. Exacte. I els envia. I també la discografica, el material també és com la gent que fa música i li fan un single o simplement li fan la gravació per internet. L'hi veus que és curiós, no? És curiós, perquè això tot està tenint una evolució i els primers que van fer el canvi van ser les discogràfiques amb el famós mp3, no? Sí. Avui dia la gent ja no es baixa tants mp3, sinó molta gent directament s'apunta a webs, tipo Spotify, no és webs, sinó grofxarc, perquè en carrerament tu ja tens tota la música. Perquè ja ha evolucionat això. Ja n'hi fas això, que tens allà. És que això és molt important, perquè tot evoluciona i jo crec que hem de mantenir. Hem de seguir parlant la setmana que ve. Sí, sí, parlem del tema. Molt bé. Doncs vinga, se'ns acaba el temps, perquè no parlem de parlar. Això no som tres. Fina setmana que ve. Adéu, adéu, adéu.
