Bona tarda, benvinguts a un dia més aquí al Babilònia. Avui som 3, l'Orders. Hola, què tal, com estem? Molt bé. I el David també el tenim per aquí. Bona tarda. I el president, que el Xesco que està per aquí a l'altra banda, d'aquesta paixera. Doncs bé, comencem un dissabte més al Babilònia. Avui tenim un programa bastant també farcidet, parlem de literatura, parlem de... bueno, de l'art, farem una queixa del món de l'art, bàsicament, parlem de cinema. I si es queda temps, parlem d'un tema d'actualitat, que és la creació independència, que ho tenim molt present aquests dies, fa 3 o 4 dies es va votar, i a partir d'aquí començarem a... parlem d'aquest tema. De literatura parlem de joc de trons, d'art parlem del queixa fòrum, una crítica farem ràpida però constructiva, parlem de Santiago Sierra, també, és un artista accionista, del que ja esmentarem una mena d'obra que es diu Exposició amb rebanxa, i de cinema parlem de moltes coses. Parlem d'una de les colines, Matalos Sobemente, Lincoln, los 4 hijos de Kathy Elder, el anunci d'Antemundo de Norman, i el cuerpo. I parlant del cuerpo, David, és per dir alguna cosa, eh? De noni. És que si el vagéssiu... Li faig promoció, eh? Encara que ve, que està casadita de fills, vull dir que parles de senyores, vull dir que no... I tant, i tant, i tant. Molt bé, parlem de joc de trons, David, de l'últim llibre. Bé, bueno... Primer de tot, ara, d'aquí un mes, comença la tercera temporada per la la sèrie. No, dos mesos, que la sèrie és la mentida. Està tornat, comença, d'aquí un mes. Doncs, clar, que he explicat allò, m'he acabat el cinquè llibre de Joc de Trons, que es diu Dança de Dragones. I... Per aquí, aviam, t'hi es pensi que... Vam començar a dir això de Joc de Trons, quan va començar a sortir la sèrie. Jo no vaig començar a llegir els llibres, sinó a veure les sèries, la primera temporada. Llavors ja em vaig acanxar a llegir els llibres, no? Ah... Ah, sí, això és com els senyors d'anells. No, no, no. Per començar, els senyors d'anells... és una novel·la, una literatura adulta, però molt formal, diguem-ho així, molt recatada, no? No ho veus, en parejaments de... ni d'elfos, ni d'anans, ni d'hòbits... Sí. És tot família... reader digest, no? Per dir alguna cosa... Quina comparativa, eh? La gent sembla que es reproduixi per esporas, perquè no hi ha relacions sexuals ni res de res, no? També hi ha l'opció de la sensació espontània. Sí, també, per millors, sí. Però, sí, sí, els elfos dius, bueno, tenir un triangoleta baix i ja està, no? Però, en canvi, aquí, el joc de troncs, és totalment diferent. L'autor sembla ser que s'ha basat en molta història medieval, sobretot en com es diu jo, que hi ha història de la Guerra de les Dugues Roses, entre el Sjork i els Lancaster, per exemple, i d'aquí es devenen el nom de Dugues de dos escuts, dos famílies de la novel·la, que són els Stark, equivalent als Ljork, i els Lannister, equivalent als Lancaster. L'evolució del nom. I a partir d'aquí hi ha altres famílies. Digue-m'ho així, és un món imaginari amb molta similitud, sobretot la part de west amb el que és la illa d'Anglaterra, i la part est sembla molt turquia, per dir alguna cosa, no? Això hi ha una penínsola com la natòlica. I llavors és una lluita, ja ho dic, un joc de trons, una lluita per aconseguir el poder de tot aquest regne, sobretot de la part de Ponent. I l'altor, molt avilment amb una molt bona prosa, per dir-ho, que aquí té un gran mèrit, evidentment, els traductors de la obra, perquè combinen perfectament l'acció i la descripció, no es fa feixuc ni res de res, i amb una imaginació desbordant, i a més a més, amb una gran coherència, tot lligat, tot quadrat, no hi ha cap fil suelto, que per posar un exemple com el guió del Prometeus, que... Quina comparativa vas a fer, eh? Per posar un exemple, a més a més, dona elements que ho fan curiós, no? Sí. En l'entorn aquest món, per exemple, les estacions climàtiques duren molts anys. L'estiu dura... L'últim estiu diuen que ha durat 10 anys, i la novel·la comença, quan s'està començant a acabar l'estiu, d'acord? I ja comencen a agafar els vents d'hivern. I a partir d'aquí, que ha aconseguit unificar tots els regnes, i... però que et rei d'alguna manera desaparèix del mapa, i llavors... s'obre el caos, allò, allò. Es comencen a aflorar reis per tot arreu, i les lluites, doncs, estan al pal a cada dia, no? A la cinquena part, doncs, el autor, jo faig una mica així, és que estic al llibre, en sí, és una mica així. Per sobre, perquè és que és molt llarg. L'autor va agafant tota una correlació de personatges que van sortir enllà de tota la novel·la, uns comencen, alguns moren, els que menys tu esperes, això té molta habilitat a l'autor per donar-li un toc de sorpresa, perquè elimina el personatge que menys tu esperes, i van... van fer capítols en nom d'explicar l'història de cap personatge, però no sé, hi ha un que es diu Daenerys, no? Doncs aquesta... i comença el capítol amb el títol, i ara, viscissituds d'ella, d'una altra, d'una altra, i així va fent tota la novel·la, es va pesant així, per capítols de personatges. I està... et dona un dinamisme que està molt bé, està molt bé. La revisió, és a dir, la transmutació al cinema, què tal? És a dir, el cinema, que seria televisió. Molt bé, jo vaig haver vist la primera temporada i estic en... a veure si puc veure la segona, encara, no? Però... És molt fidedigna, molt fidedigna. A més, a més, té l'habilitat... de... Saps què passa? Quan tu et llegeixes un llibre, tu sempre al cap d'un temps a veure't el lligir, et queden... et queden uns apunts... uns apunts bàsics, no? No et quedes amb els detalls. Doncs... de... de... de... de... de lo que te'n recordes, és de lo que precisament hem fet... hem fet la sèrie, vale? Per tant, ha de ser que tu t'acabis de llegir el llibre i vegi la sèrie per començar a veure-li mancances de guió, però és que és impossible. És impossible. Perquè és un llibre, al primer, no són gairebé 1.000 pàgines. Déu-n'hi-do. Si a la suma dels 5 llibres pot sumar 5 o 6.000 pàgines de... de novel·la, eh? És una barbaritat, eh? I que estem parlant de com més ampli que el senyor Lasanells, fer una cooperativa... Molt més, molt més. Perquè estem parlant de 1.500 pàgines... Per fer llibre. No, no, el senyor Lasanells. Ah, sí, sí, 1.200, crec que sí. O 1.200 en total. Aquí, aquí, cada llibre s'ha de sumar pàgines. I aquest és l'últim llibre, o no? Sí, ara ja intenté... La saga acaba el 7 llibre, pel que sembla a ser. Ahir vaig llegir alguna nota d'algú que diu que potser no està tancat del tot, però oficialment són 7 llibres. I està escrivint les 6, ella. I les sèries van per temporades, va per llibre? Tèricament, sí. Vaig llegir que la tercera que comença ara, la tercera temporada, com que és el tercer llibre, ampli, i són dos llibres, la tercera serà mig llibre, només. I aquí ja no sé com aniran. I per on la fan? Perquè jo no... La fan perquè n'has de pagar més. Sí, acostumen a ser. De totes maneres, Antena 3 va estar passant la primera temporada. Això és cert. Passa que no sé si massa èxit, no ho sé. No ho sé. Però està molt ben ambientada, els efectes especials són persones sèries impressionants, està molt ben fet. Jo conec dues persones, em manda una mica de la literatura de Fantasia i tal, què han vist la sèrie. Una d'elles em va dir que era molt fidel, que estava molt ben ambientada, però en canvi era avorrida. O algú es avorriria moltíssim. Perquè són molt intrigues per a les cieges, i el que és, precisament, prima, sobretot això. I el que és l'acció, que amb una gran superproducció cinematogràfica, és per on entren, clar, que estan parlant d'una sèrie televisiva. I llavors procuren... No fer-la molt magnífica, no magnífica. Fer-ho minimitzant tot bastant, no magnífica. Llavors... Però així els personatges estan molt acorats. Digue-m'ho així, que les escenes són de càmera, per dir-ho d'alguna manera tòtic, que surten grans escenes en grans paisatges. T'hem dit que és més aviat cinema, que no passa a seria televisiva, que està tan ben feta que a vegades sembla com si fos una pel·lícula. Sí, perfectament. A vegades, capítols que poden ser pel·lícules, no independents, per fer-les clar. Sí, perfectament, perfectament. Seguiment, molt bé. Escolta'm, mira, m'enganxaré, perquè tinc ganes d'enganxar-me, però a vegades no per mandra, però quan dius que has de llegir tantes coses, hi has de llegir 5 llibres a mil. Perquè els llibres segueixen, un de l'altre, o tu pots fer el segon i el primer, no? No, no, no, no, no. Són consecutius. No val... Sí, allò de començar pel tercer real. No, no, de començar el primer i acabar pel últim. Molt bé, doncs vinga, seguirem els consells del David i... Ja m'estan entrant. Molt bé. Doncs bé, avui estem escoltant de fons una curiositat abans de comentar el David, no? És un grup que es diu Xàgata, que va començar l'any 82, i és curiós perquè això que s'ha sonat de fons, que és aquesta línia una miqueta, d'aquesta mena de... direm de funky dels anys 80, aproximadament, va començar a ser un grup pensat, bàsicament per música de censor. És així tal com sona, és a dir, d'aquestes bandes... Sí, sí, és film musical, no? Sí, una banda d'estudi, com moltes que van sortir als anys 80, no que feien musiqueta i tal, no? I la qüestió va ser, doncs, que al final van tenir èxit, i mira, aquesta cançó... És coneguda. Sí, és Invitations, va ser la primera que va treure, i justament va... al Japó són... els reis, o eren els reis en aquell moment, no? Bé, és un tipus de música peculiar que vull recuperar, que va ser número 1 arreu d'Europa durant 4 o 5 anys seguits, però bé, és un comentari. És música de farciment, sembla. És música de farciment, sí, és això. Bàsicament és aquesta música que sempre entra bé, que dona bon rotllo, però que no té una identitat, no? Potser la veu d'ella és mala, però bé, deixem-ho, és una cosa d'aquestes anecdòtiques, vull dir si us sembla que m'ha fet gràcies, dos comentar-la, com a mínim, no? Molt bé, parlem una miqueta d'art, farem dos esmenys, una una queixa tots tres, i és que el Caixaforum de Madrid i de Barcelona, a partir del mes de maig, es pagaran 4 euros per exposició temporal. No oblidem que hi ha d'exposicions permanent, hi ha una, em sembla, però és una cosa que és la sala 1 i tal, i sempre n'hi ha 3 o 4, com a mínim, en marxa. Clar, el fet de anar a veure aquestes 3 exposicions comportaria en 12 euros. Estem parlant d'una fundació, tòricament, el que va fer és recuperar l'edifici de la Casa Ramona, una edifici modernista. El va adecuar perfectament, li va treure els afegitons que tenia d'èpoques posteriors, una fàbrica, va ser caserna, va ser moltes coses, però bé, això és un comentari a part, imagino que això els va costar uns diners, però també la vegada, siguem clars, els bancs, exacte, és una fundació. Això també treuen uns diners, però en costat i per altra també, netegen altres qüestions que un altre dia podem comentar. A mi em sembla molt de greu que vaguin 4 euros. Si fos encara per les 3 exposicions, és que jo pensava que era per l'entrada, diguéssim. Per exposició temporal. I l'excusa ha estat que per millorar la qualitat de les exposicions. S'ha de dir que l'ha impassat la única exposició que va ser de luxe, va ser la de Goya, que va fer de Goya, que va portar prous obres, interessants i tal. La de Piranesi, doncs també... La de Piranesi no va estar malament. Jo crec que estem parlant d'un primer afila del Montelat. Si tu vas a Madrid... Jo vaig veure en su moment la del fotògraf, el Cartri Eversson. Això a Caixaforum. Sí, a Caixaforum, després la del Jean-Louis David, que està molt bé. Però és que aquest any el que diem, si aquest any volen començar a cobrar, és que no hi ha cap major punta de llança de l'art. S'ha de fer alguna cosa que ha de ser aquí. És que potser, així de grans, només quedarà a la padrera, com a lloc sense pagar. Estem parlant de sales grans. Estem parlant de sales petites, però el pas que anem... Abans em deies que també et sonava de que es pagaria a la padrera. Sí, em semblava que era la padrera i Caixaforum, però més clar que a la caixaforum. No m'extenyaria perquè la padrera ho explota a Catalunya Caixa. Sí. I si estem en aquesta línia que fa un fa l'altre, doncs no t'hi veurem. És una mica difícil, no? Estan atacant la cultura directament. Lògicament, la sanitat, que és evidentment molt important, i estem parlant de l'educació molt important, però la cultura és la que ens diferencia una mica de les bèsties, parlem clar. I si ens comença a tallar la cultura, crec que acabarem... El Caixaforum era un lloc on podies anar a passar un domení. Per exemple, jo, en el meu cas, un domení al dematí, una volta paríem un juic, acostaves al Caixaforum, miraves que hi havia, entraves, s'atacirien els nens nadons, per passejar amb el cotxet, sincerament. No es conya. Ara que parleu d'això, perdona, que també deien que estaven a punt de tancar-la a la sala tallers del nacional. Sí, jo també he llegit que sí. Tot també per la idea, aquesta, de clar, és que una entrada de teatre, normal, et costa 32, 35 euros. Sense descomptes, d'aquests que fan de promentrada i tot això. Això és important. Per tant, és que això és la gent que va al teatre. Ja sé que han de viure, però tots hem de viure també. A partir d'aquí... És que exacte, fem teatre, però tampoc vas passejar. Les meves intervencions del programa de teatre són nules, perquè no hi vaig al teatre. Sincerament, no m'ho puc permetre. No, jo vaig molt poc, i quan són atrapaló, que són 9 euros, 10 euros, bàsicament jo sóc el que em puc arribar a permetre, però gastar-me 25, 30 euros, i a les altres, és una altra tipus d'anys. És un cinema, lògicament. Hi ha actors, en viu i tal. Jo entenc això. També s'accedeixen a les altres. Fem promoções, potser abans de l'estrena, a la setmana anterior a l'estrena, trobes entrades més econòmiques, però si parlem d'una situació normal, és car. I parlant justament de crítica del món de l'art, hi ha dos artistes, el Santiago Sierra i l'Indo. Són dos personatges que són de la pusmodernitat. Una mica per entendre que és la pusmodernitat, hem de passar amb bàsquet el tema dels grafitis, aquesta línia, aquesta època. I clar, són artistes que són molt conscienciats, i a la vegada que estan vinculats al que es diu, a l'art d'acció, a les performances, els happenings i tal. Aquesta acció és a següent. Jo l'explico, a veure què ho sembla, a partir d'aquí, perquè s'han d'explicar els happenings, quan es poden veure. Això és una performance, estem en el mateix concepte, és a dir, una acció que es fa en un moment determinat, en una època determinada, irrepetible, perquè l'espai-temps i lloc és únic, no es repeteix mai més, i es grava en vídeo o s'enregistra a nivell fotogràfic. Si ho veus en el moment perfecte, si no ho veus, has de fer-ho d'aquesta manera. Exacte. Hi ha el Vito Aconchi, hi ha la Marina Abramovic, hi ha molta gent. Sí. El Richard Barden, es diu aquell. Ja la tira, hi ha un munt, però aquests són importants. Abre 7 Mercedes-Benz negres, circulant a velocitat de cortejo funebre pels carrers de Madrid. Cada un porta sobre el sostre una norma retrat cap per ball. Són quadres amb blanc i negre, hiperrealistes, però amb un acabat de color cru, una miqueta així. Fotos gairebé de tipus policial del rei Joan Carles i dels seus presidents d'Espanya des de la restauració democràtica. La processó mortuòria passeja al son de la Barsoviana soviètica. La cançó obrera que va ser el famós hymne de les barricades, pels anarcosindicalistes espanyols. Perdó. El vídeo va ser enregistrat a l'agost. Volem veure el vídeo. L'obra es diu Els Encarregats i, amb aquesta, s'intenta assenyalar els responsables de la situació límita espanyola. La mostra, que és a la galeria Helga de Madrid, es presenta al Juan Carlos I, del Fosuárez, del Polgar Rosotelo, Felipe González, José María Aznar, José Rodríguez Capatero i Mariano Rajoy. Són els encarregats de representar els interessos de la banca, del pantàgon, de Roma, dels terratinents i de l'exèrcit, i executar polítiques assassines que començaren amb el gran enganyifa, per dir-ho d'aquesta manera, de la transició i arriben els nostres dies amb el país al límit de l'avisme econòmic i social. Diuen, ells donen la cara, però són culpables màxims, com els seus checaps de la Citi de Londres, de Wall Street, de Brussel·les i de la Mèrquel. És a dir, això és una acció artística. Per això el que diem. Vull dir que aquí estem barrejant política i art. És important. La idea és que això ho graven i després ho passen en un lloc X. En un lloc determinat la gent va veure un museu, m'ho estic inventant, i veu això o no. Tu vas al macba, per exemple. I veus algun tipus. Hi ha obres que ja es consideren dins del macba, com a tal, a l'exposició permanent i la que hi ha al David de Bidiouart, per exemple, hi ha una del Vito a Conchica es passa 30 minuts passant per la mateixa línia, és un clàssic. És a dir, l'estep país, la pieza de caminar. I això és una obra. Tu seure davant agafes uns auriculars i seus, i davant de la pantalla, i ho mires. És un concepte evidentment modern. Aquí t'està explicant l'acció, que és el que veuràs. I la gent que la va poder veure pel carrer, en aquest cas va tenir el privilegi d'haver una exposició d'art d'acció. Jo el que trobo interessant és que surti tots els presidents independentment de la classe del grup polític que hagi n'estat. Són els dirigents del que està passant. Ho trobo interessant que no hagin posat només els d'un partit o l'altre. Penso que, en conclusió, és com una acumulació d'actuacions que ha portat aquí, d'un color o d'un altre. És una de les simbologies que prové del romànic, del martiri. És a dir, quan la genera va ser girat de cap avall i mort d'aquesta manera. Però era una de les formes de martirització. Realment, són obres que són molt obertes. Cada escoli pot comportar, evidentment, qualsevol seguidor d'aquests leaders serà molest per ells. Però per la gent en general, que jo crec que per això es fa aquest art que es diu, doncs jo crec que val la pena criticar des del món de l'art, que no sigui sempre des del món de la societat com a tal, que ja va bé, que hi hagin vagues, manifestacions, però que hagin accions a que n'han registrades perquè després, amb el temps, no veiem... I només surten polítics amb aquests cotxes? Sí, són els leaders polítics, els presidents d'Espanya, des de la transició... Sembla que hauria d'haver sortit més gent, perquè el poder... No només l'ho torna a polítics, sinó al món econòmic. Jo crec que hi ha diferents rampes, la política, l'economia, i molts poders fàctics, la judicial i l'exèrcit, perdona meva. Crec que han anat a buscar els encarregats de representar els interessos de la banca. Han anat a buscar, potser, els més importants. Potser el millor, el tema barcenes, ningú sabia re ningú del que estava passant, i era el tresoré del PP que ens creiem, que no sabia res. A l'Arena, el Rajoy, la Cospedal, amb les seves èpoques secretàries del Partit... No se'n passa ningú, això. Per tant, a la fi i cap que és el responsable d'aquesta corrupció d'aquest malmetre contra la societat, no deixen de ser els grans leaders i a la fi i cap al president. He anat a buscar aquesta línia. Però bé, opcions, evidentment, i opinions que volguem, no? Però video mostra els cotxes anar per un... Sí, sí, sí. La Castellana, no ho sé. Aquí hi ha una fotografia després la... Una vinguda grossa, eh? Sí, sí, sí. Castellana o Gran Vía? Sembla Gran Vía, era que ho dius. Sí, per la tipus d'edifici, si parla pel metro, sí, jo diria que és Gran Vía, podria ser, perquè és un lloc molt més que la Castellana, no passa molta gent. La Gran Vía passa tot Déu. Sí, suposo que no ho haguéssiu de cap. Una cosa que s'ha de veure, evidentment. Passarem al cinema, però abans, si em deixeu dos minutets, i que, mira, ja que estem parlant del món de la música i de l'art, l'Ajuleta Benegas, la coneixeu? Sí. Aquella cantant mexicana vindrà a Barcelona el dia, el dia, el dia, o de març, a l'auditori, justament, eh? És una dona que s'ha de descobrir, jo crec que s'ha de descobrir, ja s'ha de descobrir, però és molt agradable. Jo he sentit un concert enregistrat, no? I està molt bé. Escolta'm un trosset d'Andar conmigo, que està molt bé, i això de mica no és tan bé, i cada d'aire. Dime si quisieras andar conmigo. Cuéntame si quisieras andar conmigo. Dime si quisieras andar conmigo. Dime si quisieras andar conmigo. Dime si quisieras andar conmigo. Dime si quisieras andar conmigo. Dime si quisieras andar conmigo. Dime si quisieras andar conmigo. Dime si quisieras andar conmigo. No passa res, estem aquí comentant la situació. Aquesta pel·li és del mateix director de 4 mesos, 3 setmanes i dos dies. La pel·lícula, a veure, una miqueta, primer ens situem passant un convent ortodox a Romania, però un convent que, com diu la pel·lícula, està situat a dalt d'unes muntanyes, i que no hi ha res més. Hi ha una església molt petita de fusta, i després hi ha, al costat, com unes petites cel·les per dir alguna cosa senzilles, on viuen les monges i viuen un capellà. Llavors és la història de dues amigues, que per rics motius van anar a parar amb un urfanat. A nivell familiar no tenen pare, etc. Una de les amigues decideix fer-se monja, però estem parlant de noies de 20 i pico anys, 30. I la pel·lícula comença quan es veu que aquesta noia està en el convent, i l'amiga de tota la vida que ha tingut en el urfanat va capellà. Des del principi es comença a veure que les dues, sobretot la que arriba, o sigui la que no és monja, s'estima molt en aquesta noia i podíem dir que desitja una relació de parella amb ella. I diu, escolta'm, tu i jo ens estimem molt i vam quedar que marxaríem juntes a Europa, diguéssim d'aquí, no? I tota la pel·lícula és... tota l'estira i arronça de les dues, perquè la que és monja li diu, escolta'm, una cosa, jo he signat una sèrie de vots, i jo ara no estic per marxar, no? Llavors, de què tracta? Penso que tracta, sobretot, de com es viu la religió, de... perquè la monja a tota l'estona diu, no, perquè això Déu no ho acceptaria, jo heig de fer el que Déu em demana, jo heig d'estar disposada a estar present i parlar amb Déu. I l'altra amiga li diu, escolta'm, una cosa, això, això no va enlloc, una miqueta que estiré, estiré arronça. Per altra banda, parla també del que anem escollint al llarg de la vida, no? Però també el anem escollint en funció de com ens ha anat. O sigui, hem pogut rebre una educació, doncs no, escolta'm, jo he estat amb un orfanat, i potser l'única opció que veig en aquest lloc, en aquesta situació, és poder fer-me monja. O sigui, també parla d'això, no? De com al llarg de la vida depèn de com ens tracta, de totes, com ens movem nosaltres, ens va marcar una miqueta el que podem fer, no? Perquè les dues noies es veuen com molt limitades, una, perquè l'única vol és estar sota sostra i estar allà davant de Déu i tal, i l'altra, que vol fugir, però tampoc té cap tipus de... no té diners, no té res. Fins aquí es va desenvolupant, la noia que arriba es queda allà en el... sí, en el convent, i arriba un punt en què la noia aquesta comença a fer tota una sèrie de... com per dir algo de brots, en els que ells interpreten, doncs que està posaïda per Déu i això, aquí no es pot veure, això quedaria fatal, de tal manera que comencen a fer dirigits pel cap allà, tota una sèrie d'exorcismes, si l'agafen, és forta, és forta, l'agafen, la lliguen, que està cridant i que perta el nord i que tal, doncs la lliguen, la tenen lligada x dies, no mengen, li van fent oracions i tal, la pel·lícula no acaba massa bé. De fet, el director i el que ha llegit és que ell va llegir que hi havia hagut molts, però a partir d'un llibre que va llegir d'un exorcisme d'una noia, li va començar a plantejar tota la pel·lícula aquesta. És una pel·lícula superinteressant, ara és una pel·lícula molt fosca a les imatges i durilla i llarga, però és interessant. També parlo una mica i jo el que és sobre Romania, aquests indrets que han patit de tot i més, i jo penso que és una pel·li que parla de tot això que us deia, de Déu, de les oportunitats a la vida, de com a vegades no veiem o no sabem que veiem sortir d'algú. No veig que tingui jo cap possibilitat de sortir del comem, per tant, escolta'm tu, jo amb el que em convés menjar i rezar, i a més a més ja no em plantejo res més. És una pel·lícula interessant. Jo he vist que la fan els miliers. S'han falut també la fan? Sí. La feien el Renoir, però he vist que l'entret, la feien els miliers a les quatre. És interessant, però és una pel·lícula de durilla. A l'anterior ja ho era, aquella de quatre dies com es veia. No és que ets molt llarg, sis mesos o quatre mesos. La recordo que era molt directa, molt agressiva, a la vegada que molt ben feta la pel·lícula, és a dir, que en refereixo. És ensauror que aquest director tingui una miqueta per la línia. És una pel·li que ha passat una miqueta així... Sí, això passa. Hi ha pel·lícules que... Ha estat com a molt al Renoir i no sé si els verdi, que depèn del que t'interessi, doncs val la pena. Molt bé. Doncs per pel·lícula saquera, m'atalo sovament, David. Explica'ns tu. Una miqueta i m'afegeixo jo després. Doncs és una pel·lícula que està ambientada, sobretot en el postcapitalisme. Totalment. I doni tret aquesta paraula. Molt curiosament, aquesta setmana passada, a la televisió d'aquí, a la TV3, fa un reportatge sobre Detroit. Sobre la ciutat de Detroit. Com una ciutat que, que en aquell cas, el monopoli del negoci, que feia brugir la ciutat, era l'automòbil, l'industria d'automòbil, i el desaparèixer aquesta, o el forrar aquesta, la ciutat ha anat cayent. A més, en aquest cas, molt més dramàticament, per motius socials i tal, i per errors en la estructuració de la ciutat, ha anat cayent, doncs, en una degradació física, però literal, física, de tots els edificis de molts barris, i en barris que estan veritablement arrasats, cada dos per tres, d'anar a pagar incendis, perquè hi ha gent que, incluso, per diversiós, dedica a calafoc a les cases. Bé, és un error. Doncs sembla tal qual, se'ns vaig veure el documental i el film, tal qual sembla que estic rodat a Detroit, la pel·lícula. No ho sé. Sí que és cert que les ambientacions són, el que dius tu, totalment, extra ràdio, extra ràdio, i uns espais malmesos, però... Jo crec que si la ciutat està així, d'agrada de la ciutat en part, doncs també, i és el que mostra la pel·lícula, uns individus que diries, que no donaries quatre xavos per ells. I ardosos? Sí, aquí és la pel·li de... És de l'Estresàndria... Sí, l'Andreu Dominic. Espero que l'estan fent ara. I a més, és una història molt coneguda, és... de desgraciedets que no saben on cauràs morts, per diàgo, literalment, els fan una encàrrec, diguem així, de trecar una timba, una timba que... que està organitzada per la mafia local. Sí. Les conseqüències ja són previsibles, no? I, doncs, aquesta mafia local, doncs, contracta a una sessia sou, doncs, per... Diguem així, per netejar... Embrat pit. Embrat pit, per netejar, doncs, tota la... Un brampit, ui, un brampit. Un brampit en la línia california, és a dir, aquest personatge, una miqueta també al marge... Molt nihilista. Molt fred, evidentment. Sí. Però a l'hora, quan toca anar per feina, es va per feina, diguem així, d'alguna manera. Però per molta feina es va, eh? Sí, sí, sí, no té escrúpols. Perquè és que... No és matar-lo d'un tret, és matar-lo de sis trets, no? És a dir, es regodear-se amb el moment justament, és com... Sí, però hi ha manera, inclús hi ha manera de retirar de circulació a individus que ja estan degradats totalment, com és el cas del personatge dels gents Condolfini. Sí, ui, ui, ui, ui, jo... Sense fer cap dispar, no? Com és dels nostres, no el palarem, però d'alguna manera... El fotrem a la garjola. Sí, sí, que ja se l'enduguin i fin pam, no? És un... La pel·lícula és... La trama és molt curta, perquè en seguida s'acaba. Sí, no hi ha res més, no? No hi ha res més, no? Però és tota l'essència que acaba de tenir l'any. Però t'enganxa la pel·lícula. Sí, perquè per exemple hi ha una imatge d'un dels dos... els dos ribons, d'alguna manera, està parlant, i un va col·locadíssim, però col·locadíssim. Sí. I la càmera està com si fos els ulls del que va col·locat, i va, però a nivell d'àudio i de vídeo, no? És espectacular. I va tenir uns, com es diu, fundidos en negro... En negro i... I tornar a sortir-les. I tornar a sortir-les, no? Els suaparells s'adorm, s'adorm literal, perquè fa dies que no dorm. Uns primaríssims plans, allò... Deixeu de sentir i tornar a la realitat, i tornar a anar-se'n... Jo crec que hi ha tres escenes brutals, que és aquesta zona de... De ben fetes i de magnífiques, eh? L'atragament és a dir, la pallissa, hi ha una pallissa del reiliota, allò és d'una cruesa i d'una realitat. Fa fredat, fa fredat. Terrible, terrible. Sí, fa fredat. Fa un paperot, el reiliota. Sí, molt més comadit, perquè... Pobre, però és que aquest... Bon dia, li foten una clata jo. Totalment, totalment. Aquest el deixarem baldat. I l'altra escena, també, és quan el reiliota, també, ja que tampoc descobrim res. El pelen també és magnífic, de les bales, com entren pels vidres en càmera lenta, com s'espandeix tot... És carrifós, eh? Vull dir... Molta gent m'ha dit... Una amiga em va dir que semblava un talentino, però jo crec que és un talentino sec. Encara més sec, més aixut, crec que jo. Sí, és que és una impressió. Tarantí no té molta mala va, va, té fins i tot gràcia. Però si recrea i ho veus, em trajo quatre plans. Exacte, és... I com es veu, si pet un vidre, el veràs, d'aquí, d'aquí, d'allà. Totalment. Aquí no, aquí és... Pum, pum, pum, pum, ja està. És espectacular, jo em joves dir, no sé què estic veient, i al final... Sí, he fet aquella del Jesse James... Hombre... Aquella del Jesse James, que és un nom molt llarg... Sí. Però bé, ja en sortirà. A l'assassinat de Jesse James pel comar de Robert Frey. Això mateix, que jo n'he pogut veure a la, eh? M'ha dit que és brutal, com ho has comentat també un dia. Sí, no té res a veure amb aquesta, eh? Res, és una altra... és una altra ambientació. És un western... És un western, però un western reflexiu. És per dir, nen, com tingui son, no l'amiris. Perquè és que t'adorms. Però no perquè t'adormis, perquè sigui avorrida. No, t'adorms pel tempo que té la pel·lícula propi. Sí, que és que és lent. És molt lent, és molt... Molt bé, també. La pel·lícula en sí, molt recomanable. Molt recomanable, és una sorpresa. Insistim, crua, aixuta, el que deia el David és un vlog de Ginebra. A mi em sap greu que el Jesse James com Dolphin no tingui més papers. Cert. Perquè és un tio d'aquells... Jo he vist tota la sèrie Soprano, i és un actor com la Copa d'un Pi. Sí, se li veu, se li veu. Amb una canta de registres bestials. Doncs aquí fa de... de brut, no, de... jo què sé... Mira, serem una mica vulgats, de poter. Sí, però és una sessi sou, ja. I també, sessia sou poter. De tot, fa de tot. Desprofesionalitzat, ja passa de la feina que ha de fer. Jo tinc que donar un mèrit increïble a un dels dos penjats, per ranclar, perquè no és que estigui brut, surt oliós. Sí, és bo. Ja és, directament. Sí, és bo que la gent ruixata amb... Però és que és cert, perquè la gent que és heroinòmana té una suor que és absolutament així, oliosa. És una suor molt salvatge, i sembla sensuant, perquè això és un descontrol del cos, un desgavell, absolut. I és que ho han fet molt bé. A més, un dels detalls, quan diuen, eren dos joves, diuen, però com eren, diuen, no, portaven mitges al cap. No ho fotien a pudor. No ho fotien a pudor, tots dos. Clar, dius, és una referència, no? Però bé, bé, recomanat, mata-lo sovament. I l'Hordès. Ara parlem del Lincoln. Que a mi em fa una mandra, això. Molta mandra, eh? És una pel·li llarga, cap novetat, fins aquí, que tothom ho sap. Es pilberg és llarg, sempre. I, bueno, jo penso que té coses interessants, però, bé, és una pel·li, jo sempre dic el mateix. Em sembla que amb mitja hora menys haguessin fet el mateix. És una pel·li protagonitzada per Dani Day-Levis, i la Sally Phil, que, per cert, la fa superbé, que és la seva dona. Aquelles, i que són també que havien rebut a Òscars tots dos. Jo no recordava. Sí, la Sally Phil, o per què va ser pu. No me'n recordo, però està superbé. Ah, l'habitació era jo, no me'n recordo. No sé. Ja me'n recordaré, però sí, sí, és molt bona, aquesta tia. Bueno, situa, doncs, la pel·lícula els últims mesos del president de Lincoln, o sigui, els 16 presidents dels Estats Units. Els últims mesos? Sí, els últims mesos apresenta... He llegit que està com acabant-se la guerra civil. Sí. I el mateix temps... El van pelar just acabat. Exacte. I el mateix temps, doncs, bueno, s'ha acabat la tercera esmena per avolir, doncs, tota l'esclavitud, no? I la pel·lícula... Si mires aquesta, després vols veure el procés. Ah, jo no l'he vist. No, no, perdó, el procés és una altra. La conspiració. La conspiració. Que és a continuació. És tota la... Quan ha assassinat el Lincoln, tot el procés judicial com tots els assassins, està molt bé. I encara ens podíem retrotornar rera i veure un clàssic dels anys 39 del Henry Fonda, que és el jovent Lincoln. Ah, bé. Perquè la pel·lícula està molt bé, evidentment. No són aspectes... Abram Lincoln, assassino de vampiros. Ah, sí? Ho busques per internet i ho... I és novetat, eh? Clar, clar. És un llibre. És dolent, també és no pot. Home, home. Però és al·lucinògina. Bueno, mira, ja han fet alternatives. Si no ens agrada aquesta de l'Espilbert, busquem altres. Com dir Helena no Torero i cosa d'aquesta. Ja és l'última. I què tal, l'Espilbert, què ha fet? Jo soc una entusiasta de l'actor del Denny de... Lluís. M'encanta, jo penso que està... ni que l'au. Ho fa superbé. És una pel·li que he dit de l'Inconó, en el qual és un president que no li fa res agafar i nascen a les trinxeres o que no té massa aquella idea... República, no l'oblidem. Exacte. D'aquella època. És un president molt a prop del soldat, del poble, i que fa unes frases d'aquelles lapidàries, representa que sap molt bé el que vol, que vol l'igualtat entre tothom, que fa el que sigui entre els demòcrates per arrossegar-los cap a... cap a aquesta educació. Hi ha un pro, segur. Però, a nivell personal, presenta, no sé si és cert, suposo que l'Espilbert s'ha informat, a nivell personal, a mesura que ell va avançar, a nivell polític, a nivell familiar, per això parlo que la Salafi l'estan hibrodada, perden un fill, ell es comença entre comentes a posar en una situació mental difícil, ell la vol tancar. Que, per cert, la de la Vampiros és que el fill el mata un vampir. Ostres, veus? Mare de Déu, senyor. Farem un matxembrat. Sí, sí. Literalment, eh? Li xupa la sang al nen i el deixa ja poder. Mentre sigui la sang. Aquí, bueno, llavors, representa que a nivell de matrimoni ell se l'està de... per diar-ho, se l'està desfent la família, i la dona es porta... està molt malament perquè la superació d'aquesta mort li és molt difícil. Molt complicat, normal. I després té un altre fill, que ell, tot el que vol, és que aquest fill que tindria a dalt o està prop de poder-se allistar, tot el que fa a la pel·lícula és intentar allunyar-lo un més possible de tota la part política, fins que arribi un punt que li diu, escolti'm una cosa, jo em vull allistar, i tot això. La llengua del diàleg és fosca, ens hem de situar al 1863, 65. És interessant alguns dels diàlegs que tenen, veure com estaven a mà als demòcrates, perquè és que la situació de republicans i demòcrates abans, tu diries, els tres republicans, eren molt més per dir-ho, molt més democràtics que els altres. I després surt un altre actor que a mi m'encanta, Tomé Ligons, que fa de, també, dins de la Càmera de Representants, fa el paper de demòcrata, i que és un dels convençuts que això s'ha de votar i ha de sortir, que sí. I també la pel·lícula té a veure... El que ha de sortir, sí. La declaració aquesta de parar a volir l'esclavitud. Han necessitat nixbots, ara no me'n recordo. Llavors, el que es dediquen a fer és el que es fa a nivell polític. El Lincoln diu, escolta'm, jo heig de convèncer a la Càmera de Representants que tal dia han de votar que sí. Llavors no li fa res, anar-se a casa seva a buscar-se la vida per intentar convencer de la igualtat de les persones i tot això. A veure, és una pili, jo us he dit que segons qui dius, home, és que és molt llarga, hi ha entre els us, que dius, que s'han avorrit, i bueno... Hi ha qui diu que Lincoln va... a la Càmera de Representants per tenir rèdits polítics. En la pili es veu una mica això. La guerra, aquesta civil que van mantenint, que ell intenta no acabar-la perquè va com jugant, de dir, jo no acabo aquí aquesta part... Home, va costar, eh? De totes maneres, el nord li va costar guanyar la guerra. Va ser una guerra molt segona. Com totes les guerres civils, el problema de les guerres civils és que els contraincanys es coneixen. I llavors saben on picar i fer mal. I es poden allargar aquestes guerres a vegades. Però és que el nord, els que van guanyar, fins bé més de la meitat de la guerra, no l'han de tenir cap al seu favor, eh? Tot apuntava cap a que guanyarien el sud, o com el sud, llavors... Va, passa que la indústria estava al nord, i clar, això, va anar de cantar la balança una mica en mica, una mica en mica, però hi ha moltes, no sé, a Sanyes, Vèliques del sud, potser van ser més maritòries que a les del nord, guanyar per força física. Per pes, però ja està. Sanyes, es queden 15 minuts. Tenim un minut cadascú per parlar el David de les quatre fills de la Cat i Eldar. De l'altre dia l'hem pogut veure per la tele. Sí, què tal? Bé, molt bé, jo la vaig començar a veure i a principi diuen... Sí, no l'acabaré de veure, però va començar, ja només el tren, que anava passant al inici per aquell passatge tan maco, i veig, Harry Hathaway, i dic, andam, a veure, John Wayne, a mi... Ja sé com era el personatge, el actor, que era un faig enda, però tenia algo que a mi m'agrada, que sempre agafa un film d'ell, és un personatge que crec el protagonista del John Wayne, va saber... Sí, sí. Era més del que hi havia, allà, no ho entens? Esclar. I aquest film està prové, perquè és una dona que es mora, que és un tronpaveneït d'aquell poble i tothom l'estima, i en canvi els fills són... Un discurs de mats. Un poca... Estem parlant anys 60, la pel·lícula. Sí, en 50 o 60. Sí, el John Wayne ja tenia una edat. Sí, perquè fa que un germà té 18 anys i no... es podia ser ton pare, no quadra massa, no? Sí, però és la lluita del típica del pobre contra el terratinent que intenta casar-ho tot. És un guió molt, molt, molt típic dels westerns. Però en aquest cas has fet amb una mà molt àvila del Henry Hathaway, que bé, amb el James B... No, amb el Dean Martin, que li dona sempre aquell punt de cuñeta. Sí, sí. Sempre fa pobretó, quan van huestes d'avorratxo, de tirat. Sí, el germà apendancero, que tot ho aposta. D'ajudant de xeris, però així com tirat, diria que era per aquest paper pobret. I me n'he de cantar, d'aquest sony, a cantar molt bé, a vendre milions de discos, a aquest senyor. I els altres dos, per mi desconeguts, ja ha sortat, com es diu aquest actor, que és el que va fer... i de les motos, així, Chopper, com es diu... Ai, el Dennis Hopper? El Dennis Hopper, això. De molt jovenet, molt jovenet, molt jovenet. Molt jovenet, eh? Però molt jovenet, i bé, és curiós. Perquè quan a Easy Rider, que és l'any 66, de pel·lícula 67, ja estava molt jovenet. Si s'ho posa aquí, encara ho has vist. Bé, bé, gairebé. Diu-ne-ho. Molt bé, molt bé. Jo he pogut veure... Té molt ràpid, l'elucinant té munt d'en Norman, també he comentat amb el David, que és una pel·lícula d'animació, lògicament, però que no és per nens. T'hauríem d'estar enfocat de per nens, però no. Descartem-ho, clar. És un nen que veu morts, que seu al costat de la seva àvia, és morta, i és a l'esperit. I bé, és un d'aquests pobles americans, i és molt peculiar. És la considerant fric i alcola, i tal. És una actuatura... Sí, sí. Però bé, però jo l'entenc pobra. Home, no és que vegi morts, vull dir que... Però és clar, és que el nen vol donar entendre que els veu i tal, i que ningú l'entén. Llavors és un incompres, i fa pena, perquè... I els morts es manifesta. Exacte. Es manifesta, perquè és un poble, és una bruxa, aquelles històries molt americanes, de les bruxes de perillà, que és molt típic, no? I quan es manifesten, surten zombies, surten de tot, i jo crec que els nens sortiran corrents del cinema. Perdoneu-me, perquè jo vaig fer dos vots, veient la pel·lícula, i el David, que amb el seu nen que va intentar veure el nen, es va agarrativar, no? No, no, no. Es va frustrar el tema. Però bé, la pel·lícula està molt bé, està molt simpàtica, és molt divertida, que els nens se tinguin més enllà de guanyets, perquè la cosa tira enrere. És canyera, no? Són títiques de les millors pel·lícules animacions. Jo crec que sí, jo n'he vist gaire, però bé, jo crec que sí. I Rúrdez, en faràs un minut també del cos, del cuerpo. Ese cuerpo serrano. A veure, és una pel·lícula... que surt, que és una pel·lícula espanyola, que surt la vell enruida, el José Coronado, no sé si es diu... Miguel Ángel Silvestre. Exacte. El Duque també era el John Wayne, per cert. Ah, sí? El món del John Wayne era el Duque. Ah, carai. No se sembla molt, però bé... Sí, sí, sí. Home, és que el Silvestre, filla d'una fama, aquest senyor, m'agrada Déu. A veure... La època, uns altres estandes, però... És el Corpo de la None, però de la part graixosa, eh? Sí. A veure, pel·lí, per mi, interessant. A veure, és molt d'intriga, com diu la pel·lí, desapareix la vell enruida. Es mora, es mora, la mata, no ho diré, però desapareix el cos del... del lloc, que diguéssim allà on t'ajudeu, en el... El Mortuori, sí. A partir d'això, el José Coronado, que és el policia, i en aquí és... no surt de guaperes, com sempre, sinó que li surt a un lloc amb el cabell així... El Coronado, dius. El Coronado surt, no surt de guaperes, que, normalment, va de guaperes, no. I el Miguel Ángels Sibeste és el marit. Llavors, tota la pel·lí està... De la vell enruida. El vell enruida. El marit de la vell enruida? Sí, sí. Però se li treu 14, 15 anys. Però és que no ho sabeu, vosaltres. La vell enruida és una dona que té molta pel·la, i és una empresària... Li agrada enjuvenets. Li agrada enjuvenets, a més a més, la ha col·locat a l'empresa. Però cosa important, tot el que vas veient durant tota l'estona i no ho veia comptar més, no té res a veure amb el que va passar realment, i acaba la pel·lí, i dius, però si allò que passaven aquí... Us imagineu, està allà amb el mortuari, que sobra una finestra, que arriba un paper i ningú s'ha... Perquè ella està morta, però desaparegut. És una pel·lí interessant, perquè no és el que sembla tota l'estona. És el que l'ha matat és aquest, i l'ha matat per això un punto. I ha desaparegut. No té res a veure. És una pel·lícula interessant, que et manté tota l'estona allà. Un thriller. Sí, un thriller molt ben fet. Jo no li he vist, però la pinta dels trailers és que sigui una pel·lícula de terror. De pareguts i desapareguts. No, és a partir de la desaparició del cos, com el policia va investigant d'intriga. No és de por. Però ha passat bastant així, d'aquella manera. Sí, jo la vaig anar a veure, perquè em cridava la tensió una miqueta, perquè em havien explicat de què anava, però no és una pel·lícula que hagi tingut molt d'èxit. Molt bé. Doncs l'Orders no callis. No callo, què volen que digui? Perquè va ser directament el tema. Té una mica estaves molt ben informada de la creació d'independència que Catalunya ha estat sobirà. Exacte, ha estat sobirà. Què dir que tothom sap, que a Convergència esquerra i iniciativa han votat a favor, que els socialistes han votat en compte, però tothom diu per la ràdio, però no tots en contra, perquè hi ha hagut cinc que no han votat. Després del CUP una persona ha votat a favor i els altres, com diguéssim, com a crítica han votat que no. I també hem votat que no. També han votat que no. I també han votat que no. I també han votat que no. També és curiós el que ha passat amb el Calde. Jo parlo del meu poble, que és granullers, granullers i altra alcaldesa socialista, que ha sortit a dir que no estan d'acord amb el partit socialista. I han convocat davant de l'Ajuntament com una mica de manifestació en contra d'això. més catalanista del PSC, encapçada per Joaquim Nadal. Sí, en uns quants. He també fet una queixa, via Twitter, sobre aquest tema. I jo crec que és el que diem, no? Vull dir, el Prenavarro ha fet obligat al no, amb aquesta línia, i aquests cinc s'han rebutat, perquè, clar, hi ha diferents... Hi ha qui diu que el no s'ha decidit pel no per no torpedinar les aspiracions de la Cara Machacón a la presidència del govern espanyol. És que va 220, eh, aquesta línia? A veure... Llavors, la dius, a veure, estàs deixant davant de tots els interessos d'un... de Catalunya, diguem-ho així, pel teu prestigi personal i per la teva escalada... professional, dius. La Machacón... La Machacón té molt de peces. Utilitzarem paraula dels anys 70. Es va significar un dia amb una entrevista, no sonera. Si era el Rojo Vivo a la Sexta, dient que ella està totalment en contra del que és la part sobiranista, és a dir, la contraindependència. És una oposició, és una oposició. Clar, i és el que veiem, no? Una catalana, el govern d'Espanya, o es neteja... O li fan la catifa, o si no anem malament... Clar, estàs estigmatitzada. Jo quan has dit una catalana, no sé... Això és el que cadascú s'hi consideri. Nascuda, aquí. Això cadascú s'ha de considerar. Si neix aquí, no s'hi considera. O aquí no neix aquí, i s'hi considera. Però el fet de ser catalana s'estigmatitza. Perquè Felipe González se n'ha de tenir l'estigma de Sant de Luz. I que deia tothom a l'època González que al començant de Luz està donant molts diners a Andalusia. I està ajudant molt aquella gent. Viató mentida, deixem-ho. Però podria ser, eh? Sí, esclar que el PCC està bastant dividit, cosa que fa anys que es veu, està sota les ordres del PSOE, no? I llavors... Tots els que no han estat d'acord, com es diu, un maragall, una gèl·li... Ara em sembla que la gèl·li també... La marina gèl·li, sí. Tots han recometit sortir d'aquí... I el maragall... Volen fer el partit propi, no? Sí, sí. Una miqueta, dius que... No sé com es deia. Alguna nova, no sé què. Però bé, és el que diem. Quan realmente has enprovat el vestit que et toca vestir, i tu t'has engreixat, se't veuen les costures. I, per exemple, la convergència, també se'ls han vist les costures, no? Es nota que potser aquesta coalició amb... És negatiu, va, totalment. Amb unió, doncs, realment no és tan... tan flors i violes com des de fora aparentava. Jo, tenint coneguts dintre de convergència, o que han estat dintre d'aquest món, realment és una relació de conveniència. A unió hi ha una vessant independentista. No oblidem, eh? Hi ha una vessant petita, però n'hi ha. L'origen de unió, el Carrasco y Formiguera, era independentista. Totalment, per això. Jo crec que ja no és un partit... Digue-m'ho, és un partit que està enfocat cap a la persona del Duran i Eida. Exactament. Totalment catòlic, culte ortodoxa, hiper... El partit també tenia uns orígens cristians, òbviament. Això ningú li retreuen i ja està. És llibre que fa el que vulgui, no? La línia és conservadora. Però per aquí dius, tio... Se la mentida. I, a més, elitista. Perquè no és un senyor que es conformi amb re, hotels a luxe, quan, als llocs, va vestit com un pinzei sempre i va de marca a marca. A més, ell, un dia, recorda un entrevista, no sé on va ser, li van preguntar, i no baixava d'armà, ni d'armà amb àcid. Jo, el que em preguntaria és, la gent d'unió, quanta gent ja, que està a favor d'aquest... No, jo crec que... Penso que també hi ha unes visiós. Ha replagat l'hora de partit. Ara sí, ja va sortir, no? Suposo que els han tocat l'orella. Però, realment, jo crec que té un excés de representació dintre la coalició, unió, per la gent que són. Pel que m'han explicat, si ara realment se separeixin, per dir alguna manera, i aquestes eleccions, unió, jo crec que treuria, potser, pitjors resultats a l'escup. Sense cap mena de dubte. Jo ara, eh? Cadaria fora del map de representació parlamentària. Jo crec que sí, perquè és que no té una entitat. En canvi, sembla que tenen una representació d'uns vins, d'uns vines, cons, dins de... És un repartiment intern. Sí, però bastant desproporcionat. I tenim dos minuts. Què ho sembla? S'ha aconseguit la independència? Ja que ho tenim endagat, què veiem? Aquesta unió junquera és... Jo crec que la independència s'aconseguirà més per la voluntat o per les feines dels polítics, per la voluntat del poble. Jo crec que sí. Però ens hem d'aixecar? No, jo crec que hem de repetir la manifestació de l'any passat de l'11 de setembre. I així... I n'atreien estalades i senyors catalanes dels balcons. Això està clar, això s'ha de tornar a repetir. I anar fent una mena de revolució passiva i com estilcandi, per dir-ho d'alguna manera. A mi em fa por un cansament de cara a aquesta manifestació de l'11 de setembre. És un cop l'any. A nivell polític? No, és un cop l'any. Aquesta poca entesa que hi ha hagut... No, jo crec que no. Jo crec que no la gent ho ha sentit. I, mica en mica, ho ha tingut més clar. Sí, jo crec que sí. Allò que diu en una pedagogia de la independència, en sembla que de vegades la gent està entrant més... Sí, però mira, s'ha votat. S'ha votat la declaració, aquesta prèvia. Això només és un... És un preàmbol. Sí, unes intencions. És una intenció. És una intenció de dir que a Catalunya es declara poble sobirà i a partir d'aquí té dret a exercir un dret a fer un referèndum, una consulta al que sigui. Esperem. Jo molta gent que he parlat ja està desanimada. No tothom, però veu gent que ja no té aquesta il·lusió de fa set o vuit mesos enrere. Jo crec que ja està farta. Està farta. El que passa és que el temps que tard a nivell polític, que això serà lent, no podem esperar que en quatre dies... Jo crec que dos anys és massa, per fer la consulta. A més, us diré una cosa, i vaig ràpid. L'altre dia, sentint una misora, no diria quina, un pitonissó deia que un bon moment per fer la consulta seria el juny del 2014. I és precisament l'altre dia, el mes que van dir que vaig ser aquí per fer el referèndum. El Sandro Rey ha fet mal, també. Bé, que hem de marxar. S'ha acabat la música. Adeu-siau. Bé, adeu-siau.
