Time 98.1 ... Dos hem vinguts a l'últim programa del Babilònia d'aquest any 2019. Correcte. Ja acabem? Sí. 2018. Exacte. Ja no sé. Jo vull tenir més anys, no? Però bueno. Doncs això, 2018, repetim, evidentment, no? Molt bé. I bueno, doncs hem fet un plaer per acomiadar-nos a tots vosaltres, eh? Sí. Perquè això és més complicat que acabar. S'agrada famílies, això. Sí. El primer i l'últim. Novar-nos tots, eh? Comencem per la Rosa. Què tal? Molt bé. Molt bé. Tot molt bé? Molt bé. Com estan les alçades? Bé. Com estan el seu lloc? El seu lloc, no? Bueno, fantàstic. Me n'alegro moltíssim. Gràcies. Jaume Vidal, com estem? Molt bé. Molt satisfet, sí. Molt content? Bueno, això de satisfet ja parlem després, les intimitats, eh? Ah, sí? Tu també ho saps. Sí, bueno, jo... últimament em callo. Nacho, Alonso, com estem? Bé. Ara veu d'alunc i de Colònia. Totalment. Exacte. Com és, en les distàncies cortes, és quan un hombre se la juega. Exacte. Molt bé. T'he pogut cantar la cançó de Farala, eh? Hòstia, és que és que és una passada, és una passada... És de modèstia, val? La quantitat d'aruncis és que és una cosa que dius. I la bestia és que estan totes bones i tots bons. Tu és una cosa increïble. Sí, sí. Home, és que una cosa... Són tots models. Sí, sí. A mi m'agrada aquell que es ruixa amb la Colònia, cap al pubis. Hola. És un mirall. Aquesta espera adolescència. És un mirall així... fals. I a l'altra banda, tot de dones. I ara hem fet el revés, eh? El de dones, sí, sí. El de dones que cauen totes com extesiades a terra. Sí, sí, sí. Aquest és content que l'home deu insinuar. Però és molt jove, eh? Està adreçat a tot el sentit. Que comencen ara a fer servillades sordes. Sí, sí, sí. Que no és passada als homes de la Colònia. No, no, no. Tindrem un xec de del desig. No, abans això era una, perdó, una maricunala. Ah, vale. Els homes tenen que fer olor a suota. Home, home, clar. Per si homes. Sí, sí, molt bé. No, però... I llavors es lligava abans? Sí, sí. Per descarte. Ah! Allò... Home, si tenia la cita, pava el nas. Hòstia. Em sembla que avui dia encara, eh? Hi ha molt... Una facció masculina molt potent de dius porcs. Res, sí. Perquè a vegades... Ves al metro, dius mare, dius senyor. Val autobús. Som usuaris. Raro, això és raro que una noia faci olor. Són els homes que fan... No, no, ja hem percentatxat molt. També, eh? Bueno, però de debò, eh? No, però David... Jo que agafo cada dia, fa 30 anys, m'he trobat alguna vegada, no n'agaré, però un 90% contra un 10, eh? Sí, sí. Directament, eh? Una cosa... Bueno, doncs, David, muntaner, com estem? Bé, que no t'hi he presentat, home. Que després diràs-me en presentes, en fotes... No em portaràs a casa, clar. I els xescos ramos, que no t'hi jo, no necessito àvia, que està aquí darrere de la paixera, i doncs aquí, com sempre, doncs boníssim, eh? Un dia l'oplirem d'aigua, per cert. Vinga, clar que... Ui, sí, sí, sí. I què fem amb la cotilla, no? I què fem amb la cotilla? Directament, em vol ho fagar, ja, en volta del mapa. Per inaugurar el canal de YouTube. Exacte, exacte. Bueno, és que això és el dia de portar-me a casa, no? Clar, home, que el porti a la funerària, eh? Sí. Exacte. Molt bé, doncs després d'aquesta alegria, no? Sí. I tal, bé... Quin esperit de dalenc és? Totalment, totalment. Con l'alegria que no es caracteriza, no? Sí, sí, sí. Va fent l'explicació de la... Del què? De la informació que està tan important que tenim, home. És una celebració. La Jajama Vidal, home, s'ha de dir ja. Bueno, però què és? Ser, ser. Vinga, l'Ajuntament de Cornellà? Sí. Digue-ho tu, digue-ho. No, digue-ho tu també. Vinga, digue-ho. Vinga, digue-ho. L'Ajuntament de Cornellà. Sí. Recomanat per un parell de persones molt... La identitat. La identitat, la identitat. És important, és important. Doncs em van posar com a... per uns premis que donen l'Ajuntament de Cornellà, eh? Que, bueno, que són persones molt vàlides... com a característica social, no? I llavors ho van aconseguir. Què hem fet? Cornelleng de l'any o què, això? Exacte. És un reconeixement a la tasca feta. Això. En l'àmbit social, en l'àmbit de salut... Estic de feliç. En l'àmbit comunitari... Fins a l'altre, no? Bueno, però escolta, un aplaudiment per sota, eh? Que sí. Molt bé, home, que sí. Tenim aquí una persona distingida, eh? Molt bé, home, adeu, senyor. Home, hem d'anar al dia que li fan aquest reconeixement. Hem d'anar, eh? Ja, eh? A més de febrer. A més de febrer, molt bé, eh? Ho diré, ho diré aquí, també. No facis com a la Lolita Flores, eh? Que va dir, veni-t'ho a mi bo! Llavors no va caure ningú dins, després, eh? Vull dir que no fes això, eh? Vull dir que... Bueno... Però alguns coneguts, sí, que vindran, no? No, i tant. Tot sol, allà, no? Clar que sí, molt bé, eh? Bé, una sorpresa molt gran, i aleshores, molt bé, m'ho van portar completament amagat, no? És que t'ho mereixes, fill. T'ho mereixes, home. T'ho crec que sí. Has fet molta feina per cornellar i per moltes altres coses. Ara, ja aprofito, aprofito, perquè m'endiuen felicitats i tal. Sí. I sí, ja puc plegar, diu, no? Ara estàs al ecuador de tota la feina? Clar que sí, clar. La reacció és... Clar, clar. M'agrairé una persona de plastigi, llavors, que el no hi ha ni de per davant. Molt bé. Molt bé, molt bé. Ja ho sé. Tenim una celebritat, eh? Ara, com ho heu leït una pel·lícula, tots ho saben. Això, sí, sí, sí. Que en parlarem, per cert, d'aquesta pel·lícula. Ah, molt bé. Sí, sí. Ja m'ho també l'he vist, no? No la vas veure, se les ho saben? No, el Bartem i la Pérez Cruz. Bartem, Pérez, Pérez, Ricardo Darín... La vas veure, aquesta. No? La ima cuesta, no? Sí. Sí, que és el de Carteller, ara. Vale, vale. Ja comentarem el millor. És que em sonava que la vas veure, però no és igual, no? No, no, és el mateix, en parlarem. Cap problema. Bueno, doncs, avui tenim una exposició, justament d'aquí, del cell de Can Ginestar, que ens comentarà el Jaume, d'Estells i Armites, de Coi Cerola. Pararem també de teatre, pararem de dues hores de teatre, que la Rosa Vís, Alba i Adip, d'Onidó, vull dir que tindrem informació. Pararem de llibres, pararem d'escrits de presó, m'has dit, perdona, David, que aquí era... Que informe, que informe. Exacte, si ara estava perdut. I jo pararé d'un llibre que es diu El Tatuador d'Aswych, que ja us podeu imaginar, però amb els trets. I és un llibre potentíssim, però a la vegada surprenent. I això és interessant, d'aquests llibres que tracten el tema de camps de concentració, holocaust, jueu, etcètera, etcètera. Però bueno, ja ho parlarem. I cinema, parlarem de una de les primeres pel·lícules. La primera pel·lícula. La primera pel·lícula, perdó. De Carlos Bermud. De Carlos Bermud. El director de Magic Argyll, i ara ha tret una última, que no senteré a ningú. Ah, això. Que l'han presentat a Esgoia i que no... Parlem una mica també d'Esgoia. Sí, d'Esgoia, sí. Doncs bueno, abans de tot, la primera, perquè tothom ha tret tres només, va fer curmetratges i va fer... És historietista, va fer temes de còmics, i llavors va fer una primera pel·lícula, 2014, sembla, que es diu Dayamon Flash. Ja explicarem per què. Que, bueno, interessant, eh? Sí, sí. Un cinema, una manera de presentar el cinema, sobretot formalment bastant interessant. Ja en parlarem. Ara comentarem. Parlem de voy a mi amb Rhapsody, amb el Jaume, jo també l'he vist, podem comentar una miqueta de la situació, parlem de Ralph Destrossa Internet, el David, ens parlarà d'aquesta pel·lícula, Sublim, de històries del cinema. No ho sé, no ho sé. O de Biberty. No ho sé, eh? Ara us ho estic a l'alt David, de l'Ovillós, és una pel·lícula meravellosa, no ho sé, no tinc ni idea. Molt bé. I parlem de tots, el Sabén, també. Aquesta pel·lícula. Todos lo saben. De Esgoia. Ja tots ho sabem. I estàs capaç de fer una tarda de temps, que ho dubto per la sèrie que el David porta. Semades he anat parlar que és de Body Word. La nit no pot dir a coets. Si falten minuts, que ho faci jo, t'hi visc, això. Fem expressament. Sempre després el diem que no. No, no, es acaba el temps. Però jo la setmana que heu de dir. La setmana que ve no. Però tornarem, que la gent ho sàpiga, Déu de genet, primer que equivocar, que és dijous 10, exacte, i llavors estarem aquí una altra vegada, d'ara. Mentrestant, el Jaume ens parlarà d'això, de les estel·les i de les ermites de coi cerola. Què tal, això? Aquesta exposició? Sí, sí que és habitual amb aquestes... Sí, sí que és habitual amb aquestes ermites, vas? Aval, una vegada, sí, quan ens hi porta el xesco, ens fa el ticerón. Ah, per cert, per quants ermites, aquesta setmana passada vam estar prolants. Que és un poble... És de l'op de lleis. Sí, que està molt a l'op de lleis. No hi vam anar a lleis, no. Vam al tocar i bueno, em va regir. I ni va haver-me estat a punt de ferir-nos... Vaja. A l'accident i tot. Sí, sí, a l'engegar. Va haver-ho de fregada perquè un paio li va caure sobre, saps? El conductor. Va, en fi, una cosa absolutament... Hòstia! I llavors vam picar molts contra el saiem de davant. Perquè a la meditat no ens havíem posat... El cinturó. En càrrec. I hi ha d'una vegada que li va quedar una càrrec. Però va venir, vam anar així a... A urgències, li van fer un pedàs i sí, sí, sí. Ella no volia perdre venir cap allà dalt. Doncs allà, allà, brillant, hi ha una església que l'han arreglat tot, perquè no caigui. Ah, saps què vol dir? Sí, sí, sí, l'han restaurat. O sigui, l'han restaurat. I la veritat és que fa un efecte extraordinari, però jo de seguida vaig pensar en tu, i vaig pensar que hauria de ser... Ai! No la controlo, no controlo aquestes l'església com a tal com era abans. Potser se la veuria, diria, ui, això, és una mica cartrópedre. És una camp pintat per dins? No, el que han fet és treure la pintura dins. L'han nuat, no? Tot el que havíem fet per assegurar que estés allà, que ho van començar a agratar, i van descobrir que, hòstia, aquestes pedres, això és genial. I llavors ho van fixar, diríem, amb seguiment actual, no? Sí, sí, sí. Potser algun dia pujo... Si estàvem feta de restauració, està bé. Potser seria intervió, vaig pensar de seguida, i fins i tot ho vaig comentar, perquè anava amb molta colla. I la veritat és que crec que podria ser moment interessant. Hi ha un pròxim ron allà, que, bueno... Bueno... Amb l'excusa podíem anar... Ah, vinga, aplicació. Amb l'excusa podíem anar un dia, no? Doncs ens ho podem fer un dia... Allò, a Playver, amb la neu, no? No, no. De neu o n'hi havia poca. A tots aquells cims de llers, que es veuen... Des d'allà es veuen, no? Sí, ja. A tots aquells cims, sí. Mira, jo vaig anar al maig, i el maig estava tot nevat, tots els cims estaven nevats. No, per exemple. A veure que això no és el cafè de casa. Que hem d'explicar les gent coses. Vinga, m'explica la gent. Ja li hem explicat que hi ha una església allà, amb el maco i tal. L'exposició. Doncs bé, hi ha un seguit de fotografies, les 4... Sí, unes 15 o 20, no? No massa, sí. I cadascuna d'elles, doncs, és de... bueno, molt properes, d'aquí... d'aquí San Boito... D'aquí una mica la zona d'església i tal, no? I... fa un efecte agradable. A més, són fotografies molt ben fetes, encara que fosques. Jo crec que alguna l'havia anat tan claró. Una mica més claró, sí. Que quedaria més bé total, una exposició en aquest marc d'aquí a San Jusca. Està molt bé. Això és interessant. El dia haurem de fer venir el Joan aquí. Sí, sí, sí. Jo tinc una reunió amb una pintora d'aquí de San Jusca, en Maria Àngels Abad, que probablement comiseria una exposició aquí al jo. Aquí, aquí al celler, perquè m'ha demanat que li comiseria una mica comenciar tanta obra, que li trigui coses dins diversos estits i ja fa coses de simbolisme, d'impressonisme i tal, és molt bona, eh? És la senyora. Oguem de parlar, a veure com fins on arribem o com ens entenem, en aquest cas, però probablement ho dic perquè sí que serà interessant, perquè té molt bona mà, aquesta senyora. Comences que es organitzen una exposició, es diu un comissari. Sí, bueno, no sé, és un concepte... És curiós. Sí, sí, sí. És com el que controla. Té que haver-me amb el tema de control. Ets la persona que sap on va cada peça, en cada lloc... Sí, però pot ser l'encarregat o el comissari... Sí, exacte. Deu ser un concepte una miqueta a Pijolàndria, d'això de comissariat. Queda molt bé. Queda així com... Queda guai. Però això és tota la vida, eh? Sí, sí. Tens una comesa... Una comesa... Sí, pot ser també. No he mirat, però no... De tota manera, la persona que ha de comissari moltes vegades realment va a la recerca de tot i acaba posant allà el que és molt interessant. És a tasca de la persona que ha de fer una tria de tot el que hi ha. I també amb condivència amb el creador. Clar, que sigui una cosa teva. Això t'agrada, és d'arribar, per això dic... que ja veurem que inicialment... Acordant allà tenim dos de comissaris molt ben... molt ben classificats, no? I no fa gaire que va fer aquell del cineasta l'Alleu Íckel Nunes. Ah, sí? Ui. Està molt bé, eh? Allà al Santa Mònica, no? Sí, sí. A veure el Kubrick. El Kubrick, senyor. Molt bé, doncs alguna cosa més, Jaume? No. No? Fantàstic. Doncs, teatre rosa. Vinga, comencem. Hem de parlar d'Alba i tu mateixa. Sí, per Alba, per exemple. Alba o el Jardí de les Delícies? El Jardí de les Delícies vol dir la pintura del Bosco. Del Bosco, segurament? Que quan va ser que... No he pogut revisar, però hi ha unes programes de DizzySart que parla precisament d'aquest quadre del Bosco. I fa una disse... És molt complex. I fa un estudi molt xulo. En aquest cas és perquè el Jardí de les Delícies, perquè la protagonista és professora de l'art i llavors ha de fer una conferència i la conferència sobre aquest quadre. L'ha estudiat i llavors ha de fer la conferència sobre aquest quadre. Llavors sí que ho van dir una miqueta amb la seva experiència amb el seu moment vital, també, del que estava passant. A veure, suposo que això és un futur immediat, no massa llunyar. Són només si hi ha 3 personatges, la protagonista, que és Diu Alba, és la Montse Guaiart, que ho fa, estan genials 2-3. Llavors ella viu sola en una casa una mica llunyada, així en la natura, en plenidílic, i el que ha fet és comprar-se un automàt, la J Alba. J és un automàt. Aquesta noia ve a ser com ella. A més, físicament, ella té, suposo que té un xoc que se posa 60, a veure als 65, una persona allà, amb una etapa allà, més tranquil·la de la vida. I llavors, aquesta noia, aquest automàt, ve a ser 28 anys. Llavors ella, la programa, perquè això ho pots fer amb la empresa que s'ha d'encarregar d'aquestes coses, la programa amb tota memòria i tot, perquè ja se'n recordi de coses de la vida. O sigui, ella mateixa és com un doble. És com un doble. Llavors viu amb ella, li ajuda, jo que sé, des de l'hi preparar l'Esmorza, li té la casa neta, li dona conversa, vull dir tot. Sí, oi? Però i això en teatre? Això és el teatre? Com ho fa l'automàtica? És un actriu, no, però és que és un actriu. És un actriu que fa molt bé. El que passa és que l'acabat és en pell natural. Bueno, naturals, suposo. És clar, no és... Sí, però posa jo, hola, soy, no sé què... Ella és, el seu servei és matemàtic. Aquí ho descriu una miqueta, el seu servei està programat matemàticament i ella, de fet, no té... A veure, fins i tot les emocions estan programades. Va ser una miqueta, com a la pel·lícula GER, home... Ai, com es diu el actor... Ah, sí, GER, sí. El Joaquim Fénix. Joaquim Fénix, per exemple. També hi ha la pel·lícula d'un professor de l'escola de cinematografia de Catalunya, que és Kike Mayjo, Eva. Eva, també és això. Aquí, quan t'expliquen la... una miqueta a la reseña, t'expliquen més... Eva està bé. Sí, està aquesta pel·lícula. A mi em va recordar Eva a tota l'estona, a més, no només és... Després està la de Garland, que és la d'esquimàquina aquesta. Sí, ex-màxina, o, per exemple, ja vindria a ser també el personatge de Galatea, amb mans d'Alpíc Mayjo, o... L'homologer, ja hem dit, dels Pigg Jons, o l'Ava, de l'ex-màxina, o la Joy, de Blatraner 2049. Ah, sí. Però, clar, a la vegada també podria ser que aquí no d'entrar això ja no es veu. També podria ser perquè no el personatge de Frankenstein, amb mans del doctor Frankenstein, o fins i tot al detrat de Dorian Gray. Bé, doncs és aquesta idea, és una automata, que tu la pots programar com tu vulguis, de nivell d'emocions, de fer l'acceptivitat que tu vulguis, la companyia, la conversa, el pots desconectar, dir-hi, desconectar, t'hi pots desconectar, ja està, no? D'acord? Llavors, entra en joc, ja dic, amb aquest acabat de persona, perquè, a més, és un actiu, fa molt bé, fa molt bé. Lluís Omar també ho feia a meva, ell també feia d'un majordom. Sí. Però ja sí que se li veu que era més màquina. Aquí és molt més persona, encara, que és molt més humana. I la tercera personatge és el Lluís Marco, que esquifa a l'ex d'ella. Ell també és professor de llengua, em penso que ja està jubilat i tal. I encara... A veure, no és que vulguis seguir una relació amb ella, però ja estan separats, ja fa temps. Però sí que veus que, d'alguna manera, sí que, i més clar, quan això va a l'autòmata, ara és la seva dona, doncs quan tenia 28 anys, i ell té una miqueta d'aquí de circuit que dic jo. I, bueno, que és molt interessant també aquesta reacció per part d'ell. I, clar, no sé si ho voleu veure. Hi ha una segona oportunitat, seria, perquè a mi surt també el servei tècnic, com hi ha un tema que pregunten, que ell també s'interessa fer la pregunta que feia el David, i em puc jo també carregar una o un per mi, i llavors surt el servei tècnic. És un camió que fa... Bueno, ja ha sortit. Llavors, la pantalla... Vull dir, un actor no hi és en escena, està gravat, i surt a la pantalla, com explica quines són les condicions tècniques, com funcionen, si pot programar-ho, si no vols, si es pot reprogramar, enfim, molt aquestes coses, el servei tècnica, el manteniment i tot això, està molt bé. Doncs amb ella, quan té la possibilitat, amb ella, la protagonista Alba, de tornar a re-programar, a tenir un automata, torna a tirar la mateixa automata, torna a ser ella mateixa, o sigui, amb la seva memòria, per viure amb si mateixa. Jo, a mi aquesta lectura m'agrada molt. Ostres. Bueno, es arriba amb una edat, es pot viure perfectament sola, o sol, no importa, però viure amb tu mateix. Recuperar, estar en pau amb tu mateix, i viure amb aquesta companyia, que és una persona que actualment s'ha de descobrir l'interior, per fer-ho. Sí. Jo crec que això sempre ha estat de moda. Sí, sí, sí. Aquesta seria el Jota. Fantàstic. Ella ha dit que amb les relacions amb el Jardí de les Delícies, del Bosco, el moment de la creació, les tres panets, les tres fases, la creació, l'aigua, el cos de l'aigua, no sé què, i després la part de l'inferna. També es veuen, i llavors, bueno, no sé, ets una obra molt interessant, molt diferent. Perfecte. Molt moderna, com el futurista. Però està bé, aquesta base. Clar, la fan a la sala petita del TNC. Sí. Però bueno, és de bo que val la pena. No seguim amb a DIP, ja que estem per la teatre. DIP està fent ja la gira. DIP és bestial, és que es pot dir de DIP. A més, en Julio Manrique, és per morir-se. Nunca, mejor dicho. Bueno, ja sabeu què és el mitat de DIP, el rei de teves, que volet ja estar regnant. La seva esposa Jaio Casta. Perdona, la seva esposa. Sí, se'm sent bé ara. La seva esposa Jaio Casta, ell ja ha tingut fills. Però bueno, encara està pendent de averiguar un assassinat o un amor que va haver del rei de Laios, que era l'antic rei de teves, perquè no se sap ben bé què va passar amb aquest amor. Llavors, arribar al cunyat, si us recorda una mica, el recorregut de Lleon, sempre ha d'haver-hi un familiar que vol destronar el que hi ha per col·locar-se ahir. Molt insistent en que s'ha d'haver averiguat què va passar amb aquell amor qui va matar l'anterior rei. Clar, llavors, entre aquí tota la contraposició o tota la discussió de si va la pena averiguar les coses o deixar-la estar com estan. Perquè una cosa és les seccions que fan els homes i una altra cosa és el que els oracles o els deus prediuen o ens predestinen. I és el jugar continuament amb això. Si realment l'home és el home és amor de si mateixa de la seva vida i la seva evolució que pot haver-hi. O si realment hi ha els deus o alguna força més gran que per molt que els deus intenti comportar-se d'una manera o intentar saltar-se el test que els deus t'hi han guardat doncs si això forçaria no se'n ensurt, per exemple. I ja sabeu que la història una miqueta que Edip va fugir i havia fugit de la seva família perquè l'oracle havia predit que mataria el seu pare i que acabaria ja sent amb la seva mare. Clar, i això és una aberració molt grossa i més amb una civilització agregat que era això, el braçol de l'avui dia. Però era molt fort. El braçol de l'avui dia va fer una persona i el puja el que podien castigar. Bueno, el fugit d'això és quan arriba la teva és quan no sap el que ha matat res una tonteria amb un camí amb un creuament de camins acaba matant amb un senyor i després, quan arriba la regna per altre de dir-li mira, es casarà amb la regna i comencen a tenir fills i tot això. Creus que viuen feliç? I llavors hi ha aquest contrasentit o aquesta equivocació d'aquell que pensava que era la seva família quan no és. I el buscar a la seva identitat està molt empenyat en buscar a la seva identitat qui és realment. I quan al final ja ho descobreix ja ho sabeu que el mitj d'edipes això d'edipes és avui dels ulls directament i perquè no vol veure la veritat que ell mateix ha fet. Si no pots escapar-te del final els testiques deus estan preparats per tu és que caus Has de caure ja. I d'aquí el complex d'edip i d'aquí és després en el psicologia. Els fills que s'enamoren de la mare d'una forma... Sí, exacte. De que rebutxen la figura paterna solament és la mare i només certificen amb la mare amb la figura materna. I després ja és el periple amb la seva filla, filla germana és la filla germana. Sí, la noia que està més mirallada amb el pare i la mare posa la rebutxa. És la vida d'antigona. Llavors acompanya el seu pare per diferents regnes perquè quan arriba a qualsevol lloc sempre els rebutxen, pels crims que ha començat fins que arriben ja les portes de tenes que tampoc els deixen entrar. Jo després hi ha una altra obra que és un altre francès, que és Antigona. I això és quan ella vol donar terra al seu germà. A l'obra de... No sé si és Antigona. És en francès, és Antigón. Sí, Antigona. I això no li deixen donar terra. Ja demana al ver del rei que deixi enterrar el seu germà. Però la veritat no és tampoc. És el seu germà, el seu germà, pare. Sí, sí, sí. És un germà mitològic. És potentíssima això. És complicat, és complicat. És complicat, és complicat. Però aquí va guanyar amb tot això. Creé on té, creé on va arribar a ser rei. Ja està, ja està. Imagina jo que està quan va saber també tot això, que havia estat amb el seu fill i que havia tingut fills del seu propi fill i que aquest propi fill havia mort també al marit. Sí, sí, el pare. Jo que també s'acaba suïcident també. És un drama, és això. És això, però ho fa molt bé. Molt bé, molt bé. Està ambientada a l'època i tot, estem parlant, no? Ah, sí, no, sí, no. Busquen un pus de modernitat, i sobretot si que el veus que va posar el seu traje en plan de vidre, aquest teta, si, tres quarts. El va més modernet, també, si que va calçat amb una sabateta moderna. En canvi, els altres, si que veus que és més una miqueta, posen així una mica de cèrtica, sobretot els pastor, la gent del poble. Vale. Però no van vestit en plan así, tu un i cas, no. Fa molta petxó que et pots imaginar l'agressió actual per allà amb una muntanya. Fantàstic. Doncs a veure si enganxem per all aquest edifici, que valdrà valdre la pena. I passem al món dels llibres, David, escrit de presó, Joaquim Forn. Què tal? Bé, bé. Aviam, me van regalar aquest llibre. Sí. No, no fa massa, no va ser així. No era cap aniversari ni res. I... Perquè, clar, no recordava haver llegit un llibre d'algú que explicés la seva vivència d'haver ingressat a la presó. Mm-hm. Aviam, si se suposa que... que ella vius en un món així... en què boneges... doncs... la llei i que ja te risques entre l'empresó, doncs per tu hi ha un món que dius, ostres, doncs prou... Sí, que ja saps que, més o menys, tard o d'hora i tens números d'anar-hi a parar. Però si se suposa que ets un polític i aquí no entrarem consideracions, sinó que no has viscut aquest... Evidentment, per tu, el fet d'anar a la presó és més aviat... Estàs a l'altra banda, que acostumes de qui ho gestiona, això, no? No ets pas qui tinguis números però encara que avui dius polítics doncs per X o per I doncs... però molt per corrupció concretament... Per un delicte, clar. I llavors, en aquest cas, doncs, és un individu que... que li toquen a la presó just o injustament no entraré aquí a valorar-ho. Val? I és, doncs, el... el xoc, aquest de sorpresa que a qualsevol de nosaltres és que és molt fàcil un accident de trànsit un moment de por o a qualsevol tonteria et poden portar a aquesta situació però molt fàcilment i no ens en són conscients, eh? I sense... sense el resom mediàtic d'aquesta persona m'has proposat un exemple, eh? Bé, eh? El llibre està escrit amb una prosa molt senzilla es nota que qui ha narrat... A veure, qui ha fet... l'original, la narració original no és un paio basat a les lletres és un polític pot tenir molt bona... molt bona narratòrica i molt bona... com diu això, dialèctica, no? Però que no ho sé, que no sé si és el cas perquè em sembla que va estar poquet de conseller d'interior va estar tres mesos o així no massa. El que el va fer més de renom els atentats del 17 d'agost i després l'1 d'octubre però ja està no feia massa temps que estava de... Sí, era molt novel. Era estrenat. I, per tant, no és aquells polítics de llarga carrera que... que et falla una laboratòria aquí, quan xerra que s'imposa i això pot anar relacionat amb la forma d'escriure que pugui tenir més trassa, o no? No, es nota que és... que l'escriptura és molt planera és com ho poguessin escriure a qualsevol de nosaltres molt ben narrat, suposo que, evidentment, aquí ha hagut una correcció eh... com si fos sintàctica i un grafic. Segurament l'editorial no m'ha de ser per ser ajudant, també. Perquè... es nota que... és una escritura senzilla però correcta, molt correcta. Amb massa correcta amb repeticions, ni reiteracions, ni... les frases estan ben escrites, subjecte ver, predicat, doncs... està tot molt ben correcte, no? Una edició. Sí, sí, està molt ben medit, molt ben estructurat, tot i que no fa servir paraules estranyes, ni un vocabulari molt rics, no és per a algú... és algú que entra en una presó i ostres, ostres, ostres. I, simplement, és com un diacari, bàsicament. És sobte, no?, perquè... com uns individus, uns polítics que van a parar amb una presó, doncs... com es relacionen amb els altres presos, com els acullen... normalment bé, però, clar, aquí cal dir que el llibre està només escrit durant la perió que van passar ells a Estrimera. No abarca el fet d'aquells quan van anar a presons catalanes. Que no sé si és el mateix en què el com que canviï. Potser a nivell de funcionariat és diferent, perquè pel que explica, hi ha funcionaris que es dediquen a fer la punyeta, altres no, altres, però com a tot arreu. Hi ha gent que és molt correcta, que fa la seva feina, i hi ha gent que li pot... el foror que pugui tenir dintre... Es posiciona, quan potser el tipus de feina que fas allà has de mantenir neutre, no? I quan ets funcionari, en aquest cas? Perquè llavors s'ha de ser molt més neutre que amb aquest element, és a dir, funcionari de presons, en aquest cas. I que no hem d'oblidar que els funcionaris han de custodiar. Exacte. I han de vetllar per la salut i per la seguretat dels presos. Són els responsables d'aquesta persona. Però importa que sigui blanc, verd, groc, o de qualsevol color, de qualsevol defensa. Això és molt important. Hem de garantir la salut, la seguretat, el menjar tot. Estan aquests funcionaris. L'únic que s'hi evidentment tenen en consideració vers ells. I suposo que vers ells i vers qualsevol que no sigui delinqüent habitual. És que si no tens... si ets un paio que acaba d'ingressar amb una persona per primera vegada a la teva vida, no et posen en molts mòduls on hi hagi més conflictivitat. Si no procuren ubicar-te en llocs doncs de... com de respecte en què la gent, diguem-ho així, està més... entre cometa civilitzada. No hi ha baralles, hi ha unes normes. Evidentment la presó es regeix per unes normes molt estrictes. Qualsevol... qualsevol falla amb aquestes normes i ets expulsat d'aquests mòduls i vas a parar una altra cop a un mòdul conflictiu. O sigui, que has de tenir molta cura. Molta cura, en segons què fas. Una dormir-te o el llit, quan criden a sortir, pots suportar... suportar una falta. Clar. Tots estan, evidentment, a la quentra de dintre ja siguis polític o siguis... Clar, no sé si amb l'Ordang Arín també se li regeix aquestes normes. Ja, sí, sí. Bueno, ja aquí diu que no està molt clàssic reben en la presó, però no s'ha vist cap potor a la presó. Ara sí que has complicat les coses. No, no, no, no. Refereixo per ser qui és, sinó pel fet que ell està sol amb un pavelló. I amb una presa de dones. No té cap company. Clar. No és una presa de dones. No, no, no. Ja no és per això. És pel fet que ella està sol. Allà és ell sol. No hi ha ningú més. Perdoneu, jo estic amb una presó de dones. Sí, sí, sí. Això diu entre ningú la vista. No convio. Exacte. Però no, en refereixo amb el fet que ella està... No pel fet de ser qui és, perquè jo crec que si estigués amb una presó. Perquè em sembla que... I això és una presó activa que molta gent té i que desconeix que tu, si ingresses voluntàriament a la presó, tens dret a escollir la presó. Sí, sí, sí. És una cosa que et vagin a buscar. Ja està, també. Però si tu dius, no, no. T'han condemnat i dius, escolti, vostè ha d'ingressar-te al dia a la presó. I tu presentes voluntària on sigui i tries tu la presó i pots dir, pots joveïnar, jo què sé, en la model no, perquè ja està tancat. Val per quins? O quatre camins. Tu vas a aquella, no la que tens aquesta, mira, aquest dret que t'ho tornen. I aquesta, evidentment, com no poden barrejar-me amb dones, perquè jo ja seria un despiporre i més sent qui és, el duquem palmado, doncs el pam posa el sol. Clar, ja, ja. I llavors, en aquest cas, no, clar, i no té que conviure amb altres interns. Els polítics catalans sí que han de conviure amb altres interns i si els aplica, jo entenc que la reglamentació interna, doncs com qualsevol altra que està dintre, que és normal. Doncs el cap deia d'estar es fugint una mica de... Sí, no vull posicionar. Això m'ho guardo per mi. Ja està. Bé, un llibre recomanable, eh? Jo sóc molt bèstia, no callo. No, no, no, vols que m'ho refereixo d'una cosa molt clara? Si ho dic, si vinga, si estan els de la manada al carrer, no entenc lo altre. Ja està, així de Claudic. Això no puc dir. No és una qüestió política. Té una preventiu. Aquests cinc desgràciats al carrer esperant que es portin a presó perquè no fan el mateix. Si és molt més greu el que ha fet aquests cinc fills de sa mare que no el que ha fet, és que, clar, perdoneu. Crec que és una cosa política i una cosa terriblement com a tal. Exacte. Jo crec que aquí hi ha una vara que no és mesura. Jo tinc els meus pros i contres envers el món, de com està evolucionant el tema del procés com a tal. Som molt crítics. Però, en aquest cas concret, em sembla anticonstitucional, de la feina que estiguin a la presó, ho sento. Necessiten que se li faci un judici. A partir d'aquí, ja parlarem, però, mentre estan, un any ja tancats. Això és plau, eh? És un escarmament. Exacte. I, en canvi, els altres excers es diuen a robar encara ulleres de sol quan ha violat una noia. El 1714 va haver un general català, però que no era català, que era l'Antonio de Villarroel, que era un general borbònic. Es va passar als austracistes i va defensar la causa catalana en el setge de Barcelona. Evidentment van perdre. I aquest home, pel fet de ser un recomete renegat, el van tancar a una presó pitjor, jo... A unes masmorras, que pagalícia. A unes masmorras, quan pujava a la mar, no, a una masmorra. Quan pujava a mar, s'inundava la presó. S'inundava, i ell estava xopi. I no, no, van treure d'allà, i es va morir allà dintre. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Estem demanant que anem fatal de temps. Digues. No podrem parar, perquè fos com anem de temps. El Nacho n'ha dit res, encara bé. Clar, clar, clar. És que és un dictador. És que és un dictador. Portem 37 minuts de programa i hem parlat de tres cosetes. Vull dir, ja el Nacho n'ha parlat encara. No que t'ho hagis portat. Abraço l'últim programa. Aquí també l'explicaré una política. Pica, pica, que no és el pica, pica. Mare de Déu, això va ser el dijous. No, que portes tu. Que porto jo. Comento molt ràpid una novel·la i he parlat el Nacho de Dayamon Flash. Molt bé. Estem parlant de situacions de presó, dures, el tatuador d'Aswych, que ja ens ho diu tot. És un llibre que jo vaig agafar una miqueta així. Bueno, tornem a trobar-nos, per desgràcia, amb la típica temàtica, de l'Histadexiler, que va ser la meva història. Vam fer la meva il·lestrip recordeu a Televis Espanyola. Sí, sí, però jo me'n recordo. I no deixava ser una miqueta d'això. A mi vol. A una petera o una altra. Llavors, el tatuador d'Aswych és la història... El que té és un llibre que té una esperança des del minut número 1. És una relació d'autèntica. Real. No és el que sigui mentida. Del tatuador, encara no sé com es diu aquest bon home. Però no diu mai el nom. Sempre es fa anomenar com el tatuader, que és com es diu en alemany. I la jita, que es diu així, que és una noia jove que ha conegut el camp de concentració. Però saps que es salvaran. Des del minut número... I què tatua? El número. Ja me'n vaginava, però... Els números de tota la gent. Llavors, és una persona que, entre amb aquest espai d'Aswych, evidentment el procés de com arriba, com es tracta com si fóssin... Remat. I a partir d'aquí, com entren amb aquests espais, com han d'adormir amb 3 persones al mateix llit, etcètera, etcètera. I tot el que s'inicia, com fan trets per gust, aquests a l'SS des de les seves espais de control, quan s'avorreixen, tot aquest element, i apareixen, evidentment... Com has deia aquell doctor Mangel? Mangel. No és bono, també apareix com a personatge, perquè va estar al costat aquest tio, perquè, clar, ella ha d'intentar viure amb aquell infern, literal, i té la sort de poder fer de tatuador. Llavors, és un càrrec, una mica més important, llavors dorm amb una habitació sol, porta una maleta amb la qual, quan li veuen... És un pròminent. Sí, és un pròminent. I que està per sobre, pròminent és el que controla en aquestes situacions. Hi ha determinats càrrecs que estaven especialitzats en determinades coses, i aquests tios, bueno, com a mínim, es salvaven. Quan feia les reaccions i tal, com anaven una cosa que interessava els alemanys, perquè havia d'haver-hi el pròminent, que li deien. Però encara sí, hi ha moments que està a l'acord de flux? No, no, perquè eren judeus. Se salvaven, bueno, o no. Doncs s'avorrirà de persona. Mira, la lista de Schindler, la que era arquitecte, que, com li discuteix, algú al cap... Sí, la tia aquella que se la carrega. I dius, ara la pel·les. Sí, sí, sí. És bestial. I com veus les relacions, clar. I sobretot la part femenina. Perquè, clar, estan separats, ogicament. Però la part femenina hi ha una de la noia que s'enamoren allà, no? Doncs en un principi està bastant resguardada, però la seva companya, que està a la part d'administració, i tal, es converteix en la favorita d'un dels encarregats allà, i es passa per sobreviure. Dos anys aguantant un tio sabós, fastigós, sàdic, que li fa mal, que li fa molt, clar. Tot això és aquest àmbit horrorós, que s'haurà de passar gana, d'estar malament, i tal. Era sobreviure, sobreviure d'aquesta manera. Clar, què és el que tens de bo? Que saps com a mínim els principals dels protagonistes saps que aquests es salvaran. Perquè des de mi en número 1 tu estan dient encara que la gent del voltant va desapareixent. Està claríssim, no? Canvres d'incineració, tot aquest rotllo. Per exemple, el seu company, un dia al... Com es diu, Mengele? Sí. Es posava a les fileres, de les noies, llavors les agafàvem, es girava al cap, li obria la boca, a veure quines dents tenia. La miraven i tal, sobretot a les dones, que és el que buscaven. Algunes eren per uns personal d'ell, molt fort. Vam fer el que vaig fer, a nivell sexual, i les altres experiments, sobretot, hi havia un espai quan entra, que es troba tot de dones, absolutament, fetes un desastre, si es quedaven a màster, molt horrorosos. I hi ha un dels que s'emporta, que el seu company li talla els testicles. Però va veure si té gan o no té gan a tallar els testicles, un home. Experiments d'aquest tipus horrorosos, absolutament, com si fossin ratolins de laboratori. I això, menys mal el que diem, saps que acaba bé. Però t'explica, és una altra... És això, una altra vegada entres en aquest món, que dius, si us plau, que això no tornem, no? I que, si us plau, doncs ja està, aquestes coses, perquè tal com s'estan posant d'Europa o Andalucia, aquells d'allà, que no arribem enlloc. No, no, no, dic allà. Però dic Òstria, dic Bulgaria, dic Bèlgica, d'Itàlia... No ens volies espontar. No, la història sí que, per desgràcia. Esperem que no ho visquem. Nacho. Hola, amb porca. Aviam, parlem de cinema, farem una introducció petita d'Esperemis Goya, en què surt una pel·lícula després, suposem, suposem el temps de l'equipant. Ràpid, que ja estan a l'Esperemis Goya. S'ha sortit totes, també ha sortit l'Esperemis Gaudí, que aprenem un altre dia i tal. Una piscina de ràpida, de que, bueno, jo dic no he vist campeones, la veritat, aquí hi ha gent que la vista, però m'ha tret 11 nominacions. Osti. I la presentada és Òscar. I clar, tu acabes dient, bueno, aquí hi ha alguna cosa, diria això, com vam parlar de la forma de l'aigua, us recordeu, que van dir coses semblants, doncs aquí igual, dius, vale, entre totes les pel·lícules que després, aquí, estan nominades, que sí, aquesta de... Tots lo saben, o bueno, hi ha unes quantes, que el rei no... Que viuen que és genial el rei, no, eh? És brutal, eh? Entre totes aquestes, i les que no han entrat, una del Carles Vermut, que ha d'haver-se dit el... El títol humanament és Nàia Te Cantará, un fos pel·lícula. La Natia Anígril. Exacte, aquesta, que és una cantant que té amnèsia, té un actiu d'accident, té amnèsia, té una fan, diguem-ne, que l'està... Amnèsia Nemri. Sí, l'Amnèsia és la cantant, i hi ha una fan, jo aquesta no la vista, és la Xinopsis, i bueno, és interessant, que l'ajuda a recuperar la memòria, i ara recupera el don de la cançó, diguem-ne, perquè l'altre és una fan, se la coneix perfectament, i l'està ajudant. Com s'articula això? No ho sé, amb el senyor Carlos Vermut, és que ara parlem de la pel·lícula aquesta... Opera Prima, si està ja amb un flash. Bueno, aquesta pel·lícula... No t'hi ha hagut res, hi ha pel·lícules de si el boiaïn, la pel·lícula que està a les distàncies, que va ser triomfadar el festival de Málaga, doncs tampoc li hem donat ni tensors, ni una nominació, i dius, vale, si hi ha pel·lícules que són potents, s'entén, però on s'anomenen els campeones, se sent una cosa com deia, això s'ha de nominar aquesta pel·lícula, perquè és una pel·lícula molt políticament correcta, i al final... Jo això és el que he trobat. Com va dir algú, al final de la civilització, no acabarà amb la guerra nuclear, ni amb el canvi climàtic, ni amb el políticament correcte, se la carregarà, perquè al final estem arribant ja a uns punts que dius, ostres, i dius, tant, tant ha de ser, que hi ha desigualtats, hi ha coses que s'han de posar en primer pla, diguem-ne, però tant potser tant, i nosaltres estem passant una miqueta, una miqueta de reflexió ràpida. Bueno, és un negoci, continuem. És un negoci, potser que a ningú s'arrisca... I has de ser a dictar el règim que hi ha en aquell moment, i llavors et contracten, si no... Molt ben dit, molt ben dit. Fa poc hi havia, no ho sé, que jo dic que no sé quin dia, i no m'han deixat l'acte, aquest senyor que ja és... No és massa gran, però el deia... Diuen, és que no em contractaven, i ara ja, amb la edat que tinc... No. Diuen, la edat que tinc i els estalvis que tinc, i ara em puc permetre de fer resoltes, que jo volgui en petit format, en teatres petits, ja ho diré. A l'Alberto San Juan no, un altre. A l'Alberto San Juan també és un altre, que està en el tema de teatre independent, en el teatre del barri i tal, que per cert està venint molt per Barcelona, eh? Bueno, sí. Gràcies. Parlem del Dallamon Flash. Ràpid, Dallamon Flash és la primera pel·lícula de Carlos Bermud, un madrilenyó que es diu Carlos del Rey, va agafar el nom de Carlos Bermud, té tres pel·lícules, aquesta primera, 2011, que és Dallamon Flash, després Magical Girl, de la que es va parlar aquí, i aquesta, que hem dit, Dallet a cantarà. Tres pel·lícules, aquest home venia del Mont del Cormetratge, va fer ja... va tenir una reso important, venia del Mont també, feia guionista de còmic, feia historietista i tal, i una persona bastant polifacètica, qui va tenir aquesta primera pel·lícula, Dallamon Flash, que va ser com un bastó diguem-ne, ha més aviat pel tema formal. Home, jo tenia moltes expectatives, la he vist, i veritat que és una pel·lícula que copsa, però bueno, potser és això, oprima i potser és més... és més potent formalment que no altra cosa. Fa servir la tècnica de... aquesta tècnica que es veu a Pulp Fiction, per exemple, de dir, bueno, jo vaig posar en escenes en les quals no està tot el... tot el quadre de la història, sinó que és un trosset d'una escena des d'un punt de vista d'un personatge, després salta un trosset de escena des d'un punt de vista d'altres personatges, i al final és com si fos una obra, diguem-ne, que vas fent així i passant filant, hi ha una escena al final de tot, que ho lliga tot, cap a baix, diguem-ne, no? Això que és complicat, està reixit, veus veritat que al final no és d'aquestes... dius, hòsties, que ha quedat tot, mira, que ha quedat tot perfectament definitivitat, encara tens dubtes, no?, quan ves al final, dius, ostres, aquí... aquí hi ha un tross que... o no està ben lligat, o ha deixat així perquè jo pensi, bueno, això està reixit. Les peces individuals estan bastant ben treballades, són com petites miniatures, que parlen diferents temes, perquè cap a la fi això hi ha una pel·lícula, hi ha un tross de misteri, perquè hi ha una nena que la segresten, després hi ha un tross de diferents aspectes dels personatges en què surt temes com la pedofilia, perquè hi ha hagut aquí uns sabussos a la infància, hi ha uns temes de la infidelitat, unes temes, bueno, que... les quatre o cinc històries per se... Visitor, hi ha un tema d'un superhéroe, diguem-ne, no?, hi ha una persona que surt per allà, que té com poders, hi ha unes... una dona, diguem-ne, que s'ha anomenat aquest personatge especial, bueno... Tot això està clar. És difícil d'explicar, perquè no és una pel·lícula d'aquesta, si tinc un argument, diguem-ne, una burrada, memòries d'Àfrica, que tens clar que és un argument, no, això no té res a veure, són flashes molt diferents temes, pincellades d'actors que són poc coneguts, però que ho fan molt bé, el guió és molt bo, molt natural, i això fan bastant natural. De vegades, segons com si el guió és dolent, que és una mica massa teatralitzat, que és tot molt natural, això és una cosa que és complicat, diguem-ne, que tinguis una atuació natural, surt una trio argentina que no recordo, que fa força, força bé, aquests argentins, com parlen, que no coneixen l'accent, nosaltres també, ens sembla una altra cosa, però, bueno, està força bé, i, ja et dic, miniatures d'actuacions bones, bon guió, lligades al final, per aquesta escena final, que lliga tot, penses, una història, més aviat curioses, i val la pena, perquè al final, tu estàs veient la escena i queda una cosa per sota, dius, ostres, aquí té, m'està dient, i tal, formalment la càmera tampoc, és que sigui allò unes, però, bueno, sí, que està molt ben posada en el moment, no és els planos fijos, o els plans per sota, i acaben donant una sensació que aquesta és una mica saps allò, que després, jo no he vist la màgica al guèl, però deien que va continuar amb això, és una brígula que tu ets una mica de mal rotllo, que tu ets una mica de mal rotllo, diguem-ne, aquí igual, aquí és el començament. I mala bava. Exacte, aquí també hi ha mal rotllo, mala bava, però és difícil d'explicar si és un argument linear. M'has explicat molt bé, perquè hi ha un moment que dius, ostres, no m'ensenyes el que vull, que m'ensenys, coi, no? Vull dir, aquesta part, morbosa, queda amagada, però saps que passa alguna cosa, no falta informació, però sí que ho veig perfectament, ho heu explicat, i grans papers, insisteixo, petits, però grans... Aquí hi havia més potència actual, diguem-ne, estava Barbara Lenny, suposo que hi ha el tio, perquè aquesta pel·lícula la vam fer amb 25.000 euros, la pel·lícula d'Adaemon Flash, 4 duros, com qui diu, perquè això per una pel·lícula és irrisori. 4 subvencions, 4 duros i tal, però molt reici, que no cal, no cal... I mira-la, perquè és curiós, és el punt de partida, de la crítica que s'ha fet aquest home, el debut prometedor, la resta, o sigui, la màgica algú era com la consolidació, i aquesta tercera, que en Nadia te cantarà, jo no la vista, vull veure-la, havíem si la propera que parlem aquí, i han dit que, bueno, que s'ha quedat... que ja no, clar, aquí hi havia de donar un sal més, i potser no l'ha donat, és correcte, però potser no l'ha donat, això és una crítica, s'ha de veure... El mío segueix la mateixa fórmula, i jo no canvia. S'ha de veure i s'ha de... Doncs ja està. Fantàstic, genial. Molt bé, doncs, de pel·lícula de 25.000 euros, a pel·lículon, Bohem Rhapsody, Jaume... De 26.000, no? De 26 milions, imagino. Bueno, està bé. Jo trobo que el que he dit està molt interessant, perquè hi ha pel·lícules que són arriscades, i les que valorem com a... com a obres, no? Perquè és clar, és l'invent, és la capacitat que té el realitzador. Però bé, això... Amb el Bohem Rhapsody és complicat, perquè allò és un espectacle... Sí, sí, sí. A més, hi ha un seguit de tòpics, que són repetitius, i llavors dius, bueno, ja ha de sortir el tio aquell, que precisament, quan canta la cançó més menys ninguda durant tota la pel·lícula, és quan el veus allà, dius, hosti, com no vaig a veure això? Sí, sí, és boníssim aquell. Perquè no s'entén gaire, perquè en canvi, aquest senyor ha triat, ha promocionat, ha produït el derseid of the moon, de Pink Floyd. Llavors no acabo d'entendre com és que no... Agafa un disc absolutament complicadíssim d'entendre, i en canvi, no entenc que Bohem Rhapsody que porta trossos d'òpera, o intencions... La reacció de Bohem, per què no vas veure això? No vas veure això, clar. A més, amb una època tan boja, com eren els 70s, que hi ha tantes conviccions, tantes psicodèlia... Què era el productor? El productor era el primer productor. Llavors va marxar amb un altre lloc, i va ser una bomba. Fixa't, era molt llarga. És igual, eh? Per arreglar-ho fórmules. És de Pink Floyd, que durant 2 minuts que de cançó. És una mica allò, no? Però la veritat és que tal com vas veure en la pel·lícula està feta amb una perfecció. Ella està molt creïtuda. És el que vulguis, i tira milles, no? És igual. Si em val 20, 20, i si em val 40 també valdrà. Ella està molt creïble. Ella està molt bé. I els que porten el grup també. També, també. S'assemblen molt, eh? Avui hi ha un pebrot. El guitarrista és que dius que són molt iguals. Hi ha aquesta sensació, i és el que porta la veu cantant en referèixer amb el que seria el més semblant possible, les moviments, tot això. I a la feina d'onas, dius que coi. I a vegades que la veus una mica a una distància, és que és ell. És que és molt igual, és que fa el mateix gés. És que la música, evidentment, ha estat tota remasteritzada. No són ells cantant ni molt menys. Això és Freddie Mercury. Amb totes... Els productors executius són Brian May i Roger Taylor. Per tant, han deixat anar tot el que serien les pistes de so perquè puguin fer el que vulguin. Per tant, en cap moment, jo tinc huïdet amb això. No canta ningú que no sigui Freddie Mercury. Probablement amb diverses coses que han d'equivocacions, de netejant el refons. Estic convençut. Dic jo, m'equivoco, mirem, mirar-ho bé. Amb totes les pistes que van gravar. Això dius que van gravar... Mira, esclar. Tot això que dius, quan veus que fallen, és una rada de pista, una rada de pista. Això està gravat amb Rebox. Totalment en aquella època. Potser està digitalitzat. Em va interessar molt la manera que tracten el Freddie Mercury. Perquè és una persona que, sobretot amb la noia, aquella que sigui bé i tal, amb la que ella li confessa tot el que sent i com ho viu. Que molt poca ja no sabia això. Exacte. La vulnerabilitat d'aquest home queda molt ben reflectida. Precisament perquè... És el que li pregunta. Jo, quan estic a l'escenari, allà no t'ho mullis. Allà sóc jo. Sí, sí. Però fora és una persona dèbil, és una persona que necessita. Aquesta característica la vaig trobar amb el que fa. Vull dir, vaig anar seguint a part de les cançons. Hòstia, tu. Jo vaig anar al concert de Quincomba a venir a Barcelona. Això s'ho explica l'altre dia i jo... Jo també. Jo sí vaig fer... Cagueu. Que jo no, que jo no... Hòstia, la jo, mare meva. Em torna la tondua. Em veia però absoluta. Pecado capital puro. Va ser molt gran, allò. Va ser molt gran. És que ho recordes. Jo tinc la imatge de dir allò i el procés prínestic és el més bèstic. Vull dir que per dir alguna cosa... No és mai ròl·ling. No és ròl·ling. No és ròl·ling. És una mica de ròl·ling. Una amiga que tenen un grup. Són fans de broses príncins. A més han conegut a més amb els concerts. Hi ha gent que no pot ser potés el Sebastià, i a dalt s'ha de quedar aquí de Barcelona. I llavors queden quan ve aquí Europa, queden i van junts a veure els concerts. Hòstia. És una manera d'estar al viàs. Sí, sí, sí. David és 3 minuts al parlar de Ralf d'Estroza Internet. Sufficient o llarguem mitja hora més. Molt bé, mira. La pel·lícula ens parla del món anticuat de les màquines recreatives. Sí. En què els jocs ja comencen a... El temps els comença a passar a factura, perquè comencen a patir trencaments, de que s'hi estrenca una peça, una altra. I són màquines que, mentre es van tenir en públic, molt bé, però quan no tenen públic, doncs... I llavors està fotut el tema. Ja veus que aquí gestiona aquestes màquines és un senyor gran, ja li queda poc marge de vida aquestes màquines, però és que, clar, no se sap que dintre aquestes màquines viven personatxets. Personatxets fets de uns i zeroes, com ells mateixos viven. És de dibuixos aniversals, la pel·lícula. És la segona part de... Rom per Ralf, no? Rom per Ralf. I bé, és els dos protagonistes, que és la Vanelope, que és la protagonista d'un videajoc que és de carrers de curses de cotxes, i el Rom per Ralf, que és un com un personatge així fortot, tipo així, molt gegant, que trenca a tots us, no? I bé, i s'entén que el joc de la noia, doncs s'ha trencat el volant i s'entén una conversa, perquè ells senten la gent com parla fora de les màquines recreatives. I guà, això es pot trobar... perquè l'home diu, ui, a veure, mira, què val això? 200 euros o 200 dòlars. Diu, no, si la màquina no recau d'això en tot un any, diu, no, no em surt de compte. Mira, saps què? La desendullaré. Just abans de desendullar-la, tots els personatges surten corrents de la màquina pel cable de l'endoll per anar a un altre lloc i, així, quedar resguardats per si la paga, es moren tots. I, doncs, muntant el wifi, es veu que l'home m'ha muntat wifi a la sala recreativa, i bé, i han d'anar a buscar... i la història és aquesta. Però és que la història... Hi ha tronca en tot el que avui dia és el món d'Internet. En tot el que implica. Jocs d'Internet, clar, la nena que està... clar, la nena té un problema, és que està avorrida d'aquell joc. Te'n dius que és qui és, que hi ha fins als collons. És la carrera, sempre és igual. Sempre és igual, les mateixes voltes. I, doncs, arriba un moment que, clar, ella descobreix la riquesa, la pluralitat d'Internet, els jocs de curses que hi ha, que la gaudeix, perquè tots són circuits nous, reprogramen, amb les màquines recreatives sempre el mateix. No havia ningú que n'és actualitzant el software i n'és creant no els circuits i noves coses. No, no, no, jo era el mateix. Clar, jo sóc d'obre un món brutal. Està molt bé la pel·lícula en el sentit de com interpreta, simbòlicament, quan fem un clic, intentem navegar. Aquest clic, la meva, és un personatxet que apareix per allà i que va a preguntar amb una biblioteca, que és el cercador, com el que tu vols buscar per Internet. És curiós, perquè representa els diferents empreses d'Internet, doncs, amb edificis. I adivineu qui és en l'edifici més bèstia? Quin? Art de la telefònica. O la Google. Ah! Molt bé, no? No, no, no, no. Això és un paillet. No m'agrada dir que tinc broma. Algú ja és com un element químic. Bé, doncs acomiadem 30 segons. Bona nit. Sí, vinga, bona nit. Tornarem. Volberem. Molt bé, exacte. I ara ens cantarem una nadala. Molt bé, perfecte. A quatre veus. A quatre veus. A capela? Adéu. Adéu, mama. Adéu.
