Comencem un dia i jocs més a la Bielònia amb la... Què és això? Què! És un joc! És un joc! És un joc! És un joc! Bé, comencem un dijous més, el Babilònia, amb la... Aquest és el segon, eh, només. Aquest segon de què? Ah, segon. Ah, va bé, va bé. Segon de què? Ha passat un segon, ja? Bé, no. Bé, no ho sé, però queda bé. És un dijous més, no? Exacte, sí, sí, no n'hi ha molta diferència. És impecable. Amb la grata acompanyia de la Rosa Alcalá... Hola, què tal, bona tarda. Com? Sí, sí, molt bé. La amena presència del Jaume Vidal... La minència. La minència. Ah, sí. Si antes que havies dit això... No, no, no, no, la magnífica... No, la minència és el Nacho. L'elèctrica minència del Nacho. El Nacho Alonso. Com estem? Exacte. No, amb molta força perquè m'he perdut molt... Ah, ja, ja, ja. Molt aquest any i... Molt bé. L'any passat, de fet, no? Doncs, aquest any, a recuperar. Callem, i el Nacho que parli, 55 minuts, no? Que demono. Jo quedo tranquil i encantat de la vida, eh? Sí, molt bé. Semono de ràdio de micro, el semono. Clar que sí, clar. Que t'agrada tu. Ah, m'hi parla. Mare meva, deuen lliure i jo... Va, i tu presenta'l també. Qui és aquest? Tres hores garland, li dic que no... Xesco Ramos. Molt bé. El de la paixera, no? El que està de ràdio. El realitzador, no? Què es diria? Bueno, falta mirar, realitzar més coses amb aquesta vida. El tècnic de so. Sí. El currito. Teniu d'emparar algunes pumpolles, no? Sí, sí, sí. I estaria bé. I era ja fent de peix, ja pluc, pluc, pluc. D'imagines, no? Sí, molt bé. Com a Dori o com a Nemo, allà? Bueno. Com a Nemo, potser, no? Nemo, sí, més aviat Nemo. Basta. Ah, i a més, és... A més, mana. Exigent, aquí. Fem el somari, home, que si no comencem mai, no? Doncs avui tenim un programa de cinema, totalment, de moltes cosetes, que veurem curioses algunes, com no, i una petita recomanació que farem ara, en qüestió d'un minut, clar, jo, el que no calla, que és una recomanació de l'exposició de Can Ginestà, que fa una amiga i companya, d'aquí, d'Altaia d'Arts Plàstiques, de Sant Justes Bern, i després parlarem de cinema, directament. El germà parlarà del bici, del poder. Ai, això, ja ens explicaré això del bici, com funciona. El naix es parlarà de Cold War, la rosa es parlarà de Jean-François, i el sentit de la vida. Jo us parlaré de confessions d'una mente perillgrosa, es deia això, sí, comenta perillgrosa, i probablement també us parlaré del dit púl 2, que jo soc amant d'aquest heroi, perquè és molt divertit. Però, bueno, ja veurem, ja veurem. Però també de parlar de... Ja veurem. Bueno, ja, no ho sé. Misteris. La pandèmia no és que tinguin altres opcions, no ho sé, però ara he pensat, i ja. Ré, això, el naix, us parlarà d'un documental que es diu Pornocrasi? Pornocrasi, que és com, així, com a... Moteucràcia, o listocràcia, doncs Pornocracia, diguem-ne, el govern del Porn, que és un documental molt interessant, que ha estat per un excertriu del Porn, que es diu Ovidi, que és semafrancès, o així, que ha investigat una mica com són les trames mundiales que estan al voltant d'aquesta indústria billonària, i és bastant, bastant curiós del que es va dir, eh? Sí, sí. Ja ho explicaré. Sí, sí, sí. Sí, però és un documental ben fet, o sigui, amb premis, va presentar sandals, i tal. No està bastant bé. Sí, i a dir, coses molt, molt interessants, i molt... Bueno, es garrefosa en algun moment, de tot aquest tema, perquè és curiós, molt curiós. Fantàstic. I la Rosa, m'has dit que volies comentar després... Bueno, el Rússia i el Sexo de la Meden. Ah, molt bé, molt bé. O Amanece, que no és poc. També, també podem parlar. Bueno, doncs això, si tenim temps que estiguin en temps segur, farem un matxembrat o farem alguna història. També ens entenem posar per al mig un momentet una cançoneta. Ja sé que no hem de repetir, però val la pena, perquè recordem que fa uns 10 dies que ens aproximadament van donar els globus d'or, i va guanyar la millor pel·lícula, Bohemian Rhapsody, i el senyor Rani Melik es diu, el que fa de Freddy Mercury, Rani Melik, com si l'hagués dit? Malek o... O Malek. Com es diu... Rani és segur el nom. Un nom si és Malek, Malik, però... Malek, diria jo, però... Malek, doncs doni-ho. Que va guanyar com el millor actor. I posarem per aquí el Don Storm Minau, que és una cançó, que és una pel·lícula, que és una meravella de cançó, que és molt divertida. I ja està, un moment de frenar. Doncs res, el que farem ara és simplement per començar una recomanació d'un minutet, quan la veurem, perquè el Jaume no es perd cap ni una de les exposicions del senyor de Can Genestar. Les he vist totes. Jo que estic donant classes a l'Hospital. Tinc que dir que... Moltes vegades me les perdo, però aquesta em toca més de prop, perquè és una exposició que fa la Maria Àngel Sabat, que justament avui es fa la presentació, avui dius, i a partir d'aquí presentarà una exposició que es diu Pintures al Pastel, i que és una autèntica meravella, el que fa aquesta senyora, perquè té molts punts de vista, porta molts anys, és una alumna meva, diríem, pintora de prestigi, cordobesa, i que porta, insisteixo, 30 o 40 anys en aquest món. Té una capacitat increïble de representar sempre, sobretot, el que són natures mortes, però molts senzilles, doncs un pebrot, dos llimones, dos tomàquets, té una capacitat de donar-li un toc impresionista i a vegades més enllà, post impresionista, i fins i tot simbolista, vull dir, perquè et fa unes coses amb negatiu i una potència increïble. A més té la capacitat de fer pintura gran i pintura petita. Té un punt lleugerament vinculat amb aquest realisme, com diríem, castellar endalús, que hi ha una tradició amb aquesta línia, molt més potent, sobretot... Morilla estava pensant, no morí un feia. Però potser el que seria el Julio Romero Betor, que hi ha una línia molt més del segle XX, aquesta estètica, una mica es remou, però en canvi ella li dona un toc de gran modernitat, que això és el que realment crida molt l'atenció. I fa una mena de col·laix molt peculiar, si els posarà, jo crec que sí, que agafa publicitat de diaris, i llavors genera una pintura al pastel a sobre, amb una estructura molt curiosa. Per tant, val la pena, té uns paisatges molt macos, crida molt l'atenció, sobretot hi ha unes flors que fan primer pla, d'una mesura bastant gegantina, que està bé. Per tant, és una abraçada realista, a millor impresionista i una mica més enllà, aquest toc de reunió. Em permets, he vist una frase allà, perquè jo ja he arribat a veure-la, i digue-ho, que s'està muntant això. Hi ha una mena de quadra, o un cartell, i diu que l'art no és per... per... Deixa-me rumiar com ho fa. No és per interpretar-lo, sinó per sentir-lo. Per sentir-lo, sí. Bueno, no, a veure, jo crec que sí, és a dir, hi ha obres que no t'importa, a veure, no importa, no importa el que vulgui explicar l'artista. Això passa molt amb l'art abstracte, hi ha peces, a mi, marrotco, a mi m'encanta, i no et vol explicar res de particular, et genera uns paisatges, unes fantasies abstractes, que et genera alguna cosa, i no pots explicar-ho, no pots interpretar-ho. I hi també volia això, que no pots interpretar-la. Però sí que ho sento, sí que et remou. Vull dir, per dir-ho d'un exemple, senzill d'una cosa que provoca, que no m'interessa, clar que hi ha un rara fons de per què fa això el senyor Rotko, vull dir, com Kandinsky, com a altra gent que és més conegut, amb l'àmbit. Però és això, i llavors ella vol estar present amb l'exposició, perquè vol explicar-nos que cada dia, és a dir, la gent que vagi, aquests quadros són com una mica fills, entre cometes. Jo, per exemple, hi ha un que és un gerro, m'ho explicava, ara fa un momentet, un gerro que està allà al davant. Per això ha arribat tard. Moltes coses. No, però heu nascut aquesta que m'ha agafat, i que tinc que anar cap a la ràdio, que em mataran. Llavors hi ha un gerro que té allà, i que dius que és un gerro molt maco, que està dins de la mena d'oval, així, com una textura, com si fos un marbra i tal. I llavors ho veus allà, i és pintura, això. Estic emprenant de pinturar el pastel. Això és realista, això és... Però és que aquí hi ha un símbol al darrere. És la gerra de la meva àvia, que utilitzava per rentar-me a mi quan era petita. Ostres, que xulo, no? Dic, ostres, i això no ho posaràs. Dic, no, no, jo estic aquí per explicar-ho. Dic, bueno, i he posat a la part que ella considera simbolista. És un símbol, però això és molt personal. No veus que jo vull transmetre això. Per això dic que ella vol fer una exposició una mica diferent, amb el qual es dedicarà un cos i ànima. No sé qui ens ho farà. Això ja ho anirem esrinant, però valdrà la pena, perquè segur que entaurarà conversa. Vull dir que... Aquesta gerra ho sentava quan jo era petita. Sí, sí, sí. Clar, clar, és bastant raro, perquè aquí, realment, no hi ha mai ningú. Llavors, ella no he viscut per les tardes i tal, però jo sé que cada dia durant un mes estarà una estona, una altra. Té bona pinta. A mi ja em dutxava amb una llopera... amb una regaladora. Clar, sí, sí. I creixia, sí. A mi em menjaven quan anàvem molt, molt petita, amb una cosa d'aquelles desencs. Un barreny en desenc, no? Sí, sí, sí. Això ho hem fet tots? Sí, sí, clar. I l'aigua és que el fan l'aigua a la cuina. A la cuina. I llavors amb un pot anaves tirant l'aigua a sobre. I bé, per això. Tio, anaves a fora i això era... Un moment de felicitat absoluta, perquè és molt petit i estava sent allà, i estava s'ha de disfrutar amb el sol, i amb el... Clar, clar, sí, sí, sí. Sembla que som de la Potserra, per això. Com parlem? Bueno, som de la Potserra. Però també... et dutxaves poc, perquè això... No podies fer-ho cada set, cada dia. Un cop per la setmana com a màxim. I si podia ser dimenge, no? Un cop per la setmana, clar. És que ho anaves a dir, i això era el dimenge. Clar, clar, clar. Sí, sí, sí. Clar, clar, clar. Ah, o vinga, el somarreta, o vinga cap allà. A més, la cuina era el jo més calentonet de la casa. Clar, clar, sí, sí. I també ho feien. Teníem poc a terra, llavors. Clar, sí, l'estufa. Nosaltres no teníem poc a terra. No, nosaltres teníem una estufa de botar d'aquelles immenses, i ja vos fotíem allà, clar. De petroli, no sé de petroli. De petroli, de petroli, de petroli, de petroli. Clar, clar, clar. Sí, però jo fins als 8 anys, sí, sí, no és almenys, jo tinc, a veure, 30, pos compta... No, ja havia aigua corrent a les cases. Clar, clar. Ah, jo no me'n recordo. Sabó, bueno, sabó era pastilla de sabó. No hi havia el gel líquida, que és tan còmode, o el dosificador, era pastilla de sabó. Pastilla de lux. La lux o la inodiprávia. Nosaltres teníem un sabreig que venia d'un canal que passava allà, corrent allà, i amb aquella aigua ens veniavem. Ah, mira, després de base. Això sí que anava corrent, totalment. Però corrent, corrent, eh, corria l'aigua, no sé per on, i aquí ja sobra, no? No, no, molt bé, molt bé. I tant, i tant, i tant. Aguantem el que faci falta. Molt bé, doncs després d'aquest moment cuéntame, ens hem anat allò... Quina llorança. Cuéntame, allò. No se'l cantarà aquí present. Bueno, va bé. No, passem d'això. Jaume, passem al cinema. El vici del poder, a veure què tal és això. És la més voler, doncs va estrenar divendres, aquesta, eh. Sí. La veritat és que quan li vaig posar l'ull, vas dir, ah, aquí sí, que hi vaig jo. És el vicepresident senyor Chani que va ser el que... bueno, va dividir tot el cotarro en el fill dels presidents, aquella, com se diu. Primer va ser el pare. No, el Kennedy, no. No, el Dick Chani, el vicepresident de bulls. A les bulls, a les bulls. Ah, vale, vale, vale. Sí, perquè va estar... D'oblidant el va anar a buscar casa seva, perquè ja l'havien tret del mig, perquè era un paparra com una casa representant. I llavors, doncs, el crida i li diu, jo no tinc gaire experiència, perquè sóc jo, em quedo en una cosa tal, i aquell, ho estic, aquesta és la meva. Aquí ho anaré jo. Llavors coincideixel, començament de la pel·lícula amb el 2001 i les dues persones, de la manera que la pel·lícula va explicant com es van anar argumentant i com es van muntar estratègies des de diferents partits fins i tot, i diferents elements de control de la societat americana, és clar. I la veritat és que és un plaer veure aquesta pel·lícula. Curiosament, quan sortia, que estava solet al cinema, això ja costuma passar, si, home, en aquests cinemes... Escolta, allà, o d'això... L'esplau, o a l'altre de... Jo he anat a l'altre, sí. Allí m'he trobat la senyora que neteja i diu que li ha agradat la pel·lícula. Dic, miri, dir-li que aquesta és una pel·lícula per no agradar-te. Perquè el que t'explica fa mal. Vull dir, el que cal és interpretar-la, aquesta pel·lícula. I si la interpretes i acabes tenint uns arguments molt sòlids, doncs ja saps que això passa. Però llavors, tampoc et fareixes, perquè, si no, quin sentit té la vida, no? Ja, d'on se m'acanen mirant, m'ha dit, m'ha dit... Vaig a seguir rentant a terra, allò... M'ha agradat, m'ha agradat, perquè s'ha acabat així. Molt de gust, i li he adonat la mà i tot, i marxant. Bé, és una... però és un sentit... Sí, és clar que sí, està molt bé, això. I és que és veritat, la pel·lícula aquesta no pots gaudir-la, perquè és tota la rastrosa que fan de la manera que tiren el dictador, el consellant d'això. Vull dir, com aquest va jugar un paper importantíssim, eh? Però és una pel·lícula, diguem, d'on es direccions d'aquestes, potents, d'algun director d'aquests... El que va fer Vi Plaz és... Vi? Vi Plaz... Aquella de la bateria. De la bateria. De la bateria. Ostres! I també l'Alan. Que és l'Alan, m'han dit. Sí, sí, de l'Alan, senyor. Com es diu aquesta criatura? El Chacel, també en Chacel. Ah, sí, sí, el Chacel, sí, sí, sí. Bueno, aquest va fer la primera... Has de dir a Vi Plaz, això, no? Com es deia? Vi Plaz, Vi Plaz. Ah, Vi Plaz. Ah, Vi Plaz. Vi Plaz, això, vale, Vi Plaz, sí. Vale, vale. Això era bestial, aquesta pel·lícula. En canvi, era de l'Alan, i jo vaig d'espotricar d'ella, i vaig marxant... Aquest dia a la ràdio m'ho preguntaven, i diuen, no, aquesta no. Clar, si no té res a veure, una cosa amb l'altra. I això, imagino que té res a veure amb tot l'altre. Dic jo perquè els conceptes, el que m'has d'explicar, és una cosa política i d'una profunditat imagina. Però molt, molt, molt. Hòstia, doncs l'hi faré una, perquè... Vull dir, tota aquesta sospita que té tanta gent, de manera tan planera, veig que jo diria, i elemental, d'aquests controls que ens vagilen aquí, aquí ho fan evident, això. Perquè d'altra manera no podien... Sí, sí, sí. No podien autoargumentar-se per fer una guerra com la que van fer. Diuen, a veure, si es diu quan vam saber que ja no hi havia ni molt menys... de bombes d'això... Sí, sí, d'aquesta explosió, d'aquest racisme, de racisme, no sé què més... I tot això va passant. I ho passa amb una elegància, tio, jo... No vull saber, però... No, no vull saber, però la pel·lícula que està no és la que toma. Ah, no? No, ha hagut aquí un documentalista fallat. On té el documentalista? Ah, sempre hi ha internet. Ara en va, quei, que no sé exactament qui és, perquè he vist aquí una de les pel·lícules, segurament. No sé si aquest home, el que dius tu, ha intervingut d'alguna manera, que no ha tingut... No podria ser, potser a la producció va algú a l'ombri. Maybe, maybe... No veig, no veig. Però no és la que... No, que la de la dàni, xaval. Però això en que dura, et veig tu? Sí, sí, sí. Sí, molt bé, molt bé, i tant. He tingut aquí en Vilo. Fantàstic. Doncs la veurem, amb aquest cas. La pàqueta de la ràdio. Sí, però com té, perquè... A més, a més... Com criem les tortures altra vegades, de la manera que... Perquè ens veu només quatre coses, però per l'escalar imaginació, la guantada molt, tota la història. Sí, sí, és canyero, allò que... Sí, sí, sí, sí, però són pel·lícules que s'han de veure. Vull dir, aquesta realitat que ha passat. Escolta, escolta, perdona, això t'hi xafen tota l'estona. És una coseta que he vist. El protagonista és Christian Veil, que està caracteritzat com el Ticce, ni que era un tio així. Grà, així i tal. A mi m'ho han de dir, que aquest tio és el Christian Veil. Sí, senyor. Segur, perquè es veu que fa un paper de nassos, no? A mi no em va agradar gaire, ell, no? És que, esclar, els actors actuen, no? Sí, sí, sí. Quan veus que imiten, i m'entens, llavors et queda, com diu, massa repetitiu. Que lien un altre angle i tal. Al final ho poleixen bastant, però... Masses bestones, a molt lloc, allò que feia el Txènia i aquell, que jo no coneixia ni pensar-hi. No, jo coneixia i ho he vist. Això, això. I que l'altre, el que fa de bus és el Sam Rockwell... Això és fàcil, és un estatí a internet. I que també està, vull dir, bastant irreconocible, no? Però el del Lola. I també és una passada. Tu l'has vist allà, a batma, a segons quines pel·lícules, que està en aquell almequinista, i està prímida, i aquí es veu el tio, jo, com a la Txènia i un senyor d'aquest... Perquè és que mengen bé, diguem-ne. T'han posat allò alguna... No ho sé, però s'haurà de veure així amb... Sí, no, segur. Seguim, Nacho, Cold War. Tinc un problema. Tinc un problema? Amb escascos, ara millor. Això és quan... Tu ho estàs veient bé, no? Sí, sí. Bé, doncs, pel·lícula Cold War, que sembla que ja es va comentar l'altre dia... Sí, la Rosa, l'Acalemís, el Jaume, que no l'he vist. Sí. L'estrena aquest Nadal, aquí hi ha Espanya, a Catalunya. De Pau Llikowski, no sé si ho dic bé, és un director polacó que va... Pau Llikowski. Pau Llikowski, o sigui, bueno... El que va fer... El que va fer Ida, correcte. Ida, que sonava amb... La Tica torna a veure, eh? La Tica torna a veure, eh, de Monja, però no embarassades. Ja hi ha per rende això després. Va ser més capat. Va tenir bastanta bona collida entre la crítica i això. I aquesta també, la crítica. La Pusat Fantàstica, i realment, és una pel·lícula romàntica de les que m'agraden a mi perquè no és una història aducorada. Puslar-la a la nos, una història real. Com són de vegades aquestes coses, no? Com són de vegades històries d'amor, que de vegades són molt complicades. Llavors, a pel·lícula en blanc i negre... Què s'ha dient? Perquè, com està parlant d'una època molt concreta, està parlant de Polònia, en els anys 50, plena guerra freda, dictadura comunista, allà, totes les esferes del que és la societat intervingut per la policia política, per tot això. Ells són uns... Ell és músic, i ella ja aparecerà, l'explicarem què és i tal, i té una companya ja, i té una academia de dansa, que sempre estan allà, el comissari del partit, que és el comissari encarregat d'aquestes coses artístiques... És la reivindicació de el que és el folklore. Clar, correcte. Ells han anat pel territori buscant les sarralles folclòriques... No, però vull dir que al final... Ells fan una dansa normal i tal, i el comissari polític diu, ostres, no estaria bé... El partido, m'ha dit, no estaria bé de fer això, recuperar el folklore i tal, una cosa patria i tot allò venga. Llavors fan allò, un càsting, de tota reu, gent de l'àmbito rural, diguem-ne, que canta les seves cançons i tal. I una d'aquestes és una noia, que és el més allunyat de la imatge, aquesta de la dona pastoril i tal, perquè és una dona una mica especial, que ve d'una presó, i que ha tingut un problema. Aquella frase diu que és fort, perquè es vegi la contundència de la pel·lícula, i tu, per què t'he fustat? Perquè estàs en prisió. A mi no, dice, porque mi padre me confundió con mi madre y tuve que utilizar un cuchillo para enseñarle la diferencia. Oh, no. Aquesta frase és... És molt vera, no hi ha d'armes tan malament. La noia té personalitat, té molta personalitat. El tio s'enamora d'ell i és una mica més ràpida. A més, ella és molt extrovertida, també. És una persona molt sensual, també. Es vol extrovertida, parla amb tothom, es comunica... És jova, la canta bé. I, al final, tenen aquesta història d'amor, que, com s'ha comentat aquí, amb nosaltres fora d'antena, dels àmbits territorials, fora de tot, perquè ell marxa l'exili, i, esclar, allà, marxar l'exili és més complicat, no? No vull dir perquè... Bé, si no pots tornar o si tornes a passar, no sé què. I has d'estar tan una mica preparat. Ell, per exemple, sí que una mica posa una persona més de món, que té una bagatge, no? Ella, d'entrada, és una persona amb menys formació, no sap ni francès, ni que allà li costa més dir donar el pas. Clar, ell marxa a París, ell el segueix, els retovan allà. El estore d'amor és molt tempestuosa. També d'un moment en què ell fa servir una mica, per no? No té niça, també, sí. El... bueno, que hi ha un director allà, li doni no sé què, i dius, pues habla con ell i tal, i jo, al final, a la pia, dius, pues sí, dice, me ha costado con él, dice, me lo hizo seis veces en una noche, no como un director de orquestra, amb ell, no, diguem-ne. Los cuensan a Palau i dius que és una història molt real, de coses que passen, d'un amor... Un amor loco de estos que no pueden estar en uno sin el otro, tampoco se n'entena, ¿no?, y al final... El final, pues, té un final dramàtic, però, bueno, que és bastant romàntic, d'alguna manera, no? Sí, una mica amb la línia, també. És un final que no direm quina és, però que sí que tu penses... Ostres, atendries tu un final... És molt explícit. Un final així, un final així, de la teva història d'amor, doncs el millor, dius, perquè no, no? És molt... sí que és molt romàntic, molt arrebatado, no? Bueno, és una mica, no, perquè et sembla l'excusa, també, no?, a l'argument per mostrar la polònia de la posguerra de la guerra mundial, no?, els que marxen, els que es queden... Tot és fred, tot és gris, tot és llaneu... L'ambientació, no?, la situació històrica... Notes el cold, notes el fred, diguem, en general, no?, tot plega, tot és així... Gris, i la gent aquesta s'està buscant la vida, perquè la situació és complicada... A més, la pel·lícula s'enblanquineta, també. És molt determinant, també. Sí, sí, sí... El que em va agradar molt l'atenció, el fàcil que era passar, quan estava a Berlín, el fàcil que era passar a l'altra banda, eh?, al Berlín occidental, que després ja no, després ja es va cultivar el mur, però els primers anys, o els primers moments sí, que era fàcil passar, una maleta de mà, tu ho passaves i poter hi ha re, i ho taturava, i ja està a la domina... El tio s'enespera una bona estona que vingui, que al final no ve, i no té cap problema, i acaba passant, i tal. I més famílies, perquè més famílies... També és realista, no? Exacte, no t'estan veient una cosa com... com tu pensaves que són les coses, sinó més real, més matíjo, no?, i... És ambientada, molt ben ambientada. El blanqui negra molt maco, i el cinema guanya molt, eh?, perquè es veuen escenes, uns planos i tal, una direcció d'aquella... la càmera molt fixa, moltes vegades, i si tu no t'has de direcció, es vol dir, no començarem a dir ara els planos i tal, s'ho recordo amb molta càmera fixa, això sí, eh? O sigui, no històries d'aquestes de... Trablins i no, no, molt aixut tot, no? Sí, sí, sí. T'està presentant una història que ja és prou freda, com la gran freda d'aquest ambient. Jo recordo la idea, com això, com ho dic, tu, eh?, una art, direcció molt clara, molt estricta, molt... Sí, sí, sí. Molt aixuta, no? Molt d'auto. Sí, però molt bé, molt bé. Molt bé. Bueno, fantàstic. Doncs vinga, Rosa, ens anem a la producció francesa i catalana de Jean-François i el sentit de la vida, no? Sí, exacte. Molt bé. El nom es diu Francesc, que passa molt de fet, i portavella i la llengua original és català. Però els mateixos actors, l'entradiolida, també han endulat el castellà, i quan s'exhibeix, amb castellà. Els protagonistes són la Gata Roca, que fa de la mare del nen, el Pau Dura, que fa de psicòleg, s'està veient el paper de psicòleg, està divertit, no? I després, els dos protagonistes és així més joves, que és el Max Mejías, que fa del nen, del Francesc, del Jean-François. I la Clàudia Pons, que fa de la Iuna, que és l'altre personatge d'una adolescència, és una miqueta de la història d'aquestes dos... La miqueta. Bueno, que s'escapan, fosgeixen per motius diferents, i se'n va anar per a França. El nano, l'Ostapatinga, s'haig de menjar en escolar, el Pau d'Estaque, no ho viu, no el deixen viure al col·le, i al final decideix com que troba en eslababos una de les vegades que s'amaga l'abau, perquè no li vengen si pobra. Troba que algú ha deixat, ell diu un pamplet, que es diu El Mita de Sissif, de l'Albert Camí. L'Albert Camí. L'hiucamús. Camús. L'hiucamús. I és al psicòleg que li diu, Ah, Albert Camí, que en francès es pronuncia Camí. I diu, sí, sí, és un animal de molt, perquè és un dels exponents de l'existencialisme. Diuen, sí, què vol dir això? És que pràcticament es planteja en quin és el sentit de la vida. Llavors, el nano vol anar a conèixer el senyor Camí a França. Es pensa que no sap que ja no ha mort, ja es feia 50 anys, ja se sap. Però si la seva idea és aquesta, fosgeix, escapa, i llavors es troba amb la Lluna, que és aquella altra noia, que és una altra motiu també, també matxa, i tots dos amb un cotxe, dos cap a França. És una mira, és la Rod Movie, que és dos personatges tan especials, no? I tant d'aquesta aventura, que, bueno, ja després hi ha... I també és una mica possible que s'enamora d'ella, però ja va buscant un amor de l'estiu, que és francès, i que ja primer vol passar per casa de l'altra noia. I que no té carnet ella. No, què va, no té carnet. No té carnet i se'n va a París. Però passa tot París, tot París a París. Sí, sí, sí. M'hi hagi per aconseguir menjar, per aconseguir menjar, perquè porten molt pocs diners. És molt divertida, és molt maco, és molt agradable, de dir, bueno, malgrat les situacions, dures que ens pugui presentar la vida, i més amb aquestes edats. Al nano, clar, sí que té la seva mare, però el pare va morir en un accident, no sé, clar, i aquesta edat de 11, 12, neix, que és una edat difícil, i és l'adolescència pràcticament. És un principi de pàboca, diu. És un pàbo. Sí, no podeu tenir la figura que és paterna, potser, i la busca d'aquesta manera. Ell parla també del tema del suicidim. Sí, sí, parlen bastant clar. Això jo crec que és important, perquè si no sembla que passarà una mica així ràpid, però no és important el tema. El toquen així una mica de buf, de Sosloaio, que es diria. Però sí que és toca, no? Perquè el idioma és que diu al camí, diu que a suicidar-se és de cubars. I el nano diu, jo crec que no, o suicidar-se és de valents, perquè és que ha de ser molt valent, per fer això. I diu-s'hi, ostres, i per què toca en aquest tema, i el nano veus que de pobra... A veure, que la situació que està patint és com va a dir... No hi ha de la vida, però bueno... Clar, revisant el mitjà de Sisyphe, que sí que l'he revisat, Sisyphe és un personatge, és un home, no? Que, bueno, com que va enganyar els 10, va patir després un càstig. D'acord? El càstig va ser que havia de pujar una roca molt grossa, per una pandè en una muntanya. Era el càstig, no? I llavors pujar-la, pujar-la amb molt d'esforç horrible, fins que arribar a dalt... Clar, els moments que està a dalt... Sí que una mica toca la llibertat, no? Però aquesta roca torna a caure, pendent d'avall, i després el Sisyphe ha de tornar a empenyar la roca, tornar a pujar-la, a la capa de dalt. És un càstig etern. Dura per tota l'eternitat, no? Però clar, igual que prometeu, prometeu també li va passar. Prometeu va ser perquè va robar el foc als 10. I el va donar als humans. Els humans, exacte. I llavors va ser castigat per això. És que els deu ser molt bèsties, els deu ser una mitologia gréga i molt bèsties. I el Sisyphe, el que va fer, va ser que va burlar la mort. Va burlar tant a tots. D'aquí el tema de la suicidia, també. Era el tema de la mort. Perquè primer... No sé per què, primer quan mor una vegada, llavors enganya una mica tant a tots, i torna cap a la terra. Cap a la vida dels vius. I després, la segona vegada, que ha mort, sabeu que els grecs i els romans els... Com es diu? Els ritus funeraris són molt estrictes, no? Perquè és molt important, perquè després la... A més, has de fer una cosa fiam la boca, perquè l'ànima surti i tal. Llavors, llavors, ell li diu a la seva dona, que quan ell mori, que no li faci tot el ritual ben fet, que se l'estalvi, que no el faci, que quan arriba a l'altra banda, clar, tant a tots li dius, que si no t'han fet el ritual ben fet, què fas aquí si això no pot ser? Això és la meva dona, la culpa de la dona. Diu que no ho ha fet bé i tal. Diu que deixem que torni i que jo li renyi, i no sé què i tal. I tant a tots es deixa enganyar. També deixa burlar i llavors torna a la terra. I ara ha burlat, per segona vegada, ara tant a tots a la mort. I viu molt sància, al final sí, sí. Ja va morir de vell, de vell. I va ser quan li va fer el càstig. És la burla. És la burla a la mort. És la burla a la mort. Això és tot el tema també. I després el segon llibre, que això ja sé que no investigues més. El segon llibre que després es troba al lavabo és el castell de Cafca. Ostres, sí. Que també és una miqueta que hi ha en persona. Sí, sinó que no hi poso gaire tampoc, però... Jo n'hi do, jo n'hi do. Ja veu que amb aquella noia és igual, no? Però se li ha obrir la possibilitat amb una altra noia, que és la que deixes llibres allà al lavabo. És una pel·lícula... És una pel·lícula petita. És petita, però té molta cosa. Jo trobo que passar-les a aquesta sala... Sí, sí, sí, perfecte, perfecte. És una passada per comentar coses. Amb una aire així divertidet i tal. Però toca temes molt transcendentals. I per la filosofia, els nens... Hi ha molt sentit de la transcendència, també. Fantàstic, fantàstic. És molt recomanable, molt marat. Jo he pensat no parlaré d'Havid Puldós, i parlaré de la setmana que ve. Mira, a final m'he pensat... Perquè em vull carregar dos pel·lícules molt ràpidament, em parlaré d'una altra més en sèrio. Però, res, utilitzaré un minut per cada una. Una es diu La Monja. Ostres! Mira, no he sentit a ningú que parli bé d'aquesta pel·lícula. Quina cosa! Que voldria o quina cosa! Sabeu que aquesta sèrie de pel·lícules, que s'ha inventat i que van sortint per all enradant, és una cosa dirigida per Corin Hardy, que no sé què conegirà la mare a casa, o deu ser una criatura d'aquesta sèrie, és que l'han fet d'una pel·lícula. Que ha sortit d'una versió. I és una cosa... No et creus ja la situació. Una mena de capellà satànic d'aquests exorcistes que el Batica envia amb un esti romà, on hi ha unes monges mig vampíriques, mig zombies, mig no sé què és allò, que va amb una novícia, que encara no té clar si vol o no vol, i llavors apareix un senyor, que és francès, que viu allà, que li tira els tejos a la novícia, i a partir d'aquí entren allà dins, i apareixen les monges per ja assassines, i munten un pollastre de nassos. Però per què l'expliques, tu, aquesta pel·lícula? Home, per què? Es vol salvar l'estona i demà l'estona, clar, una cosa, una cosa, una cosa, una cosa... No ho he vist, però dos fanàtics de les pel·lícules de terror que se'n passen qualsevol cosa, m'han dit que és dolentíssima. I aquests dius són indolgents. Mira, amics, que marat el dius, és dolentíssima. No et creus nada, però des del minut número 1, és que en cap moment ni la Monge que surt per allà, dius però què, tu em vols fer una mina en surt i tal, perquè dius que on vas amb aquest maquillatge, que sembla... no sé... Despropósito absoluto. Però bueno, clar, vull dir, horrorós. La Monge fora, no la veieu, directament. I l'altra que... bueno, la podeu veure perquè és com... Tiene Gracejo, que es diu en castellà, es mamma mía una y otra vez. Clar, eh... La mamma mía de... de Aba o no? Sí, sí, sí, la primera, la primera ve. A veure, a veure, a veure, a veure, a veure. La primera de una pel·lícula, ja sé que és un poco, o tinc un punt musical oide, que m'emborren aquestes coses. No sé, és que em van donar moltes coses a mi al cinema. No, mamma mía la primera. Sí, estava bé. Jo era també a teatre, quan va venir el musical a Barcelona. Sí, jo també l'he vist. Què problema, mamma mía, la primera... Hi ha un grup de teatre del Masnou, també la van fer molt bé. La primera està bé. Porta la pel·lícula de Meryl Streep i tal, bàsicament, i la gent que es mou al voltant, no? I és una cosa si fresca, estiuenca, que dius, bueno, aparèixer l'elenc dels possibles pares de l'actitud, que és el Pirs Brosnan, el Estelens Karsgård, i em deixo un alcohol infirts, que aquests són els conegudes, no? Vull dir, com a tal, i altra gent, i la manda Siegfried, que és la nena, en qüestió. Què passa, doncs, que recordem que al final de la pel·lícula, si m'hi equivocàsim amb mamma mía, li passa alguna cosa o alguna qüestió, que la segona part és perquè la Meryl Streep, perquè imagino que no acceptaria la segona part, o no sé per quin motiu puja el cel. És a dir, no és que sigui una verja, sinó que amor, pobre senyora, no sé si és per una malaltia, no sé, ara em ballo una miqueta al cap, perquè la vaig veure fa un parell de mesos, la filla, que vol obrir un restaurant, al lloc on la mare s'havia forjat al seu camí, per entendre'ns, allà, amb una illa d'aquestes, rollo micono-santorini, que dius, unes vistes, unes azules, una cosa, eh, vull dir, allò, en Grècia era estadòpula, anuncia de l'oico, és aquell. Què passa, doncs, torna'm a la mateixa història. Cançons d'ava, que no sonaven a l'altre, com va, té 4.000 cançons, i les que siguin i tal, i bono, versions i tal, cantada José José Cuantos, qüestió, que aquesta senyora, aquesta noia, el que fa és obrir aquest restaurant. I, mentre estan, són flashbacks constantment de coses que es recorda de la seva mare, quan era jove, una mica aquesta qüestió de la joventut d'ella i la joventut de l'altra. I, afinal, tot això, acabam una gran festa, que arriben els pares, diversos punts, de no sé què, de no sé quantos, i per rematar la festa apareix xer, la cantant xer, i actriu. Clar, què dius? Comor, he fet 72 anys, aquestes criatures, i està igual, que tenia 40. És com la Monja, no? Brutal, brutal. Exacte, és la Monja, però, quan li treuen les tirites al darrere, fa brots. Però, clar, és una cosa... No pot ser, no vull dir, aquesta dona de dormir amb gel, o directament amb clorofor. Ara, a la nevera, a la nevera. Quan es movia es notava l'edat. Sí, no podem negar-ho, clar. La xer, una senyora que tenia ritme i tal, però aquí, quan es mou, és en plan... Mira, m'ho he movit. Que se m'ho van a la càmera. Exacte, no? Sí, sí, sí. Però, bueno, a veure, per esforçar d'estornet. No, millor a l'altre. És anul·batat. Això és repetir esquema, repetir, repetir... És voler treure una mica més d'hora un filó, que no... Amb coreografies molt llonyes, cosa que la primera tenia una certa gràcia. En aquest cas, la segona part no era bona. No val la pena, no val la pena. Però, bueno, sí que apareix Maria Stryp per llarg, que recordo un parell de moments amb un flash, una mica així, més romàntic i tal, però és aquella. Bueno, doncs, què fem? Voleu que posem una cançoneta de... Sí, no? A veure, mira. I després seguim parlant ja amb la pel·licó de les monges embarassades. Sí. Però, saps com has deia? Finalment, no? El documentalista ha anat jo. És que, bueno, el nom... Hi ha algunes dubtes, no? Duques monges embarassades i ja veus que sortirà. No sé ni jo, eh? Vinga, vamos pa' allá. Bueno, mentre estan, escoltem... Escoltem aquesta bella melodia. Farem allò en pla de minuts musicals. Jo que has fet la televisió espanyola, temps enrere. Escoltem aquesta bella melodia, aquesta bella copla... Has de parlar com una locutora de continuïa, de que ja estan revenides. La Marisa Naranjo, una d'aquestes. La Marisa Naranjo. A continuació... Lleachamos en nuestros minuts musicales una canción de un grupo que hace rock y hace mucha música, una música muy fuerte. Se llama Queen y la canción Don't Stop Me Now. No, no. Ha hagut un problema. Perdoneu, ha hablado a continuidad. Y es que no es eso. Per tant, ara sí que sonará la cançó de Queen. Vale. No, no. No, no. No, no. Bueno, ja està. No, no, són 3 minuts. No, és la de B.M. Rhapsody. Aquesta dura sí, sí, pico. Aquesta dura 3 minuts és una riva. Però és un dels clàssics d'aquells primers... Sí, sí, sí. Bé, jo sé del primer disc o el segon disc. M'ho recordo ara, però només és allà. Sí, sí, sí. Justament el period que ens explica la pel·lícula B.M. Rhapsody, que ens han dit que ha guanyat aquest globus d'or, que pinta molt bé a veure si... Complica't, serà que guanyi la millor pel·lícula, però potser li donaran a millor actor. Al final... Això faig un petit apunt que volia fer. Sí. Al final, B.M. Rhapsody cap als Òscars, campió en escapa del Goya, perquè un s'ha guanyat el globus d'or, l'altre ha guanyat els primers forquer, que és com l'Alte Sar, l'alguna, o sigui que van allò... Exacte, una miqueta. Per cert, que sapien que també aquest any que ve s'estrena Cocodril Rock, que és algo semblant, però amb el Don John. Per tant, s'està posant de moda aquesta història de poques concretes, no? I això que no sé qui és l'actor, no recordo ara, no era desconegut, es veu que també fa un paparàs de Nasus, per imitar aquest... Mr. Filon. És el que diem, ens falta David Bowie, ens falta en tota la sèrie de monstres. Tenim Filon de grans monstres que han mort, Josh Michael, d'aquesta gent per fer pel·lícules. I grups, també. I grups, també, clar, evidentment. És el gran clàssic que d'any et troben un d'un cantant o d'un grup habitualment, no? Recordem Tinexals. Tina Turner. Ray Charles. Ray Tina. Aquestes pel·lícules que dius... Què passa? Estan bé? Bueno, doncs què? No s'ha aclarat? El documentalista ha d'imitir. No s'ha crejat això. No tenim clar. Per aquí hem de parlar de pornòcret, de pel·lícules monyes embarassades, i la Rosa no me'n recordo com ha sigut carinyo. Lucía y el sexo. Jo també en tinc a parlar de les mentes perilloses, però si donen temps, parlem. És que se m'acopla amb dues pel·lícules, no? Sí. Aquesta d'ell se m'acopla amb l'altra, i sé que no em té braves a veure. Però potser no millor, que a vegades fas la reunió. Perquè això de les embarassades... Sí. ...de l'Elna. Aquesta és una pel·lícula que ja l'havia vist. A més a més, la vaig tornar a veure aquest dia, i la veritat és que em vas apsionar molt, perquè falta un treball allà... Ja. ...de fer-te... o sigui, de què provoqui la credibilitat. Sí. Quan ho estàs veient, vull dir... Quan trobem la connexió, ho comentem. Vull dir, la setmana que ve, ho aconsegueix. Vull comentar alguna cosa diferent. És la resistència al franquisme. Ai, per cert, una cosa molt, molt, molt ràpida. Jo recomano fer, evidentment, que segur que l'heu seguit vosaltres, a la carta, la gran il·lusió. Ai, què tal? Està superbé, això. Ara fan els dimenges. Dura res, 40 minuts, no hi és a història del cinema català, des del principi fins ara. No, no, català amb connexions, lògicament, amb Espanya, i amb altres punts, però, bàsicament, català. És interessantíssim. Des van començar des de l'inici de tot, des de l'eslomier, lògicament, però de seguida... ...a fructuar-se l'abert, els germans banyos, el mar rud... Vull dir que de debò val la pena. Agafeu-lo, jo he seguit els dos i et magnífic. Vinga, pares de pornografia, o de pornocracia. Pornòcracia. Pornòcracia. I abans, una punt fora que m'he recordat ara, aquest cap de setmana, es trena Mister Glass, que és la nova pel·lícula de Nais Seamalan. Anda. Sí, que fa una barreja del protegido. Adiós. I múltiple, no fotis. Correcte. Jo m'he quedat així, perquè a més s'ha ficat la Disney per mig, i he fet així amb les mans, veus? A Bruce Willis. Poden veure, correcte. Llavors surten tots els de les dues pel·lícules, surten el Mister Glass, que és el dolent, el villano... És una pel·lícula de superhéroes, però tamitzada per la creativitat de Nais Seamalan, o destrossada, no ho sabem clar. Això hem de veure. Aquest efecte no t'ho dic a gaire, però sí, últimament sí. Viurem d'una pel·lícula que era puntual. Ara això, aquesta barreja, surten... El bo, que és el superhéroe del protegido, que és el Bruce Willis, el dolent és el villano Mister Glass, que és el Samuel L. Jackson, que és la cadira de rodes i tal. Un altre dolent és una de les personalitats, la personalitat més xunga i bestial de múltiple, una que es perdia en la bèstia o així. Al final, surten així. Aquesta és una altra villano, i una altra de les noies de les bones, diguem-ne, és la noia que sobreviua a múltiple. Amb tot això es fa una barreja i surt, no sé qui més, no recordo qui sigui més. I surt en una pel·lícula barreja de dues, molt pafans del director i de superhéroes, que ja ho veurem com. Però com a mínim, mira, jo, com m'agrada molt el Nais Seamalan, no s'ha de deixar caure. I el que fa molt tipre és el mateix, el James Macauloy. Sí, sí, sí, el mateix. Una barreja i ja van que ho sortirà. Ja està. Dicho. Pornocrasi. Hòstia, no guarreria. Guarreries, bastant curiós. El documental del 2014 que ha passat per festivals, que s'ha estenat fa poc anèclis, és un cinema documental sentit més clàssic, formalment, molt, molt, com és un documental, que ha fet per una exectriu porno, que es diu Obidi, però com se'l acaba de fer el nom que tenia a la guerra, diguem-ne. Ara és una tria, una documentalista, escriptora francesa, que és una mica reconeguda, i ha fet un reportatge bastant insiciós, sobretot a la indústria del porno, ja no la que potser tenim a la ment, que era l'indústria del 70, que tan verd l'atabuguinites, per exemple. Sí, sí, sí, ja n'hi ha de pel·lícula. Això ha evolucionat i ja no té res a veure. Esclar, estem en el 2018, que hi ha hagut energies a l'auge d'internet, diguem-ne, ho ha destrossat i ho ha canviat tot. I, bueno, el que potser és una sèrie d'entrevistes amb molta gent que està ficada des de Triuset, el món del porno, des de periodistes, d'Eres Pigle, que han fet investigacions, des de gent que ha estat en el món, o sigui, en tics productors del món del porno i tal, fa una verbiu, que és el següent, diguem-ne. Això que coneixíem abans de les productores porno que estava en el Valle de San Fernando, a la Califòrnia, això s'està acabant, perquè per un costat la gran crisi que va haver, que ha afectat a totes les esferes del capitalisme occidental, que és la crisi del 2008, es va carregar a moltes empreses d'aquestes, i després, el tema del porno per internet, se les està carregant les que queden, diguem-ne, no? Jo em vaig quedar, dic... Diguem-ne que la producció se les està carregant, perquè no hi ha manera de competir amb els servidors d'internet, que és bastant curiós, totalment tramat, diguem-ne. Això que va començar, com uns tios que sabien molt d'informàtica, i van començar a fer streaming, a streaming és posar contingut en línia, diguem-ne, és la paraula tècnica, d'aquest por, diguem-ne, una mica llarga de pagament, i era un tema més de canal, només, però a la canal és diferent, en comptes de veure-ho per al cinema X, diguem-ne, o veus a casa teva, diguem-ne. Això ha evolucionat, i al final s'ha transformat en una indústria que el que fa és vendre gratis el porno, que té contactes amb totes l'industria del porno, i el que fa és piratear, així, salvagament, tot el que troba per allà, contingut, contingut, gratis, contingut, gratis, piratis, i, diguem-ne, un objectiu, doncs, el de rentar calés. El de què? El de fer una rentada mundial de diners de altres orígens. On? En el documental no queda clar les orígens, però clar, evidentment pots pensar una cosa. Per què? Perquè tot això és... Han muntat tot un entramat d'unes empreses molt fosques, en què hi ha una gent bastant estranya que ha comprat, o sigui, hi ha una empresa molt desconeguda, que es veu que tot té... allà s'estaven un munt de portals, que és Iphone Hub, que és i no sé què, que és i el Hamster, no sé què, tot això. Totes les portals són més conegudes, com a mínim d'oïdes. Hi ha unes empreses per a aigües que estan per sota, que són una mica raras, una empresa com la Jalibart, una que tenia el Xeni, que són empreses molt raras, i això, què són? És com una empresa de l'Anticristo, que està ja manipulant la humanitat. Són empreses que es dediquen. Jo tinc una empresa que està en la sista Skyman, en societat, que els servidors estan a Canadà, i que el que fan és vendre, contingut, els servidors d'Europa, i tal. I el que estan és amb aquest tràfico de les dades, perquè cap i a la fi és, jo et passo, no sé, quantes meves de vídeos al mes, i tu me les pagues. És la mateixa empresa amb una altra conglomerat amb les pagues. En aquest moviment de calés, amb un llavall... Clar, diu que això no... no sé poder... Encara es queda, no? No se'l pot arrastrear, diguem-ne, perquè no tens molta manera de saber quants meves has passat, o quantes vegades has reproduït, això està una mica fosc i tal. I diu que això, al final, clar, si tu tens diners del narcotráfico, de la prostitució, de les drogues, i vols fer una rentada d'aquest entramat, el passes per aquí. I diu que això és difícil de demostrar, però que tot aquest entramat és apressat per això. Ostres. I això, donant un munt de porno gratis al medioplaneta, primer d'això, estan rentant diners, s'estan carregant la indústria del porno tradicional, diguem-ne, que estava i tal... Que s'havia de pagar, aquesta indústria. Sí, que potser era més innocent, que estava més controlat, perquè això és un tema d'adults, però era d'una altra manera, era un negoci i tal, i ara el tema s'està descontrolant. A més, ara, amb la pressió d'aquestes empreses que estan tancant i que cada cop es fa menys, el porno, ara, és més extrem. La satriusitiana, ja, diu que aquí, te tienes que pinchar para aguantar una elección de 50 horas. Te vas a depender... Són fortes, són coses fortes. Te vas a depender dilatadors, per aguantar no sé quins tamaños... Unes coses que deies. Però per això, tot aquest esquema, tot aquest esquema de porno gratis que està machacant aquestes empreses, i deia que el tema evolucionat, i que ara el negoci, diguem, és real, diguem-ne, són les càmeres. Les càmeres personals. Les webcamps, sí. Això diu que abans, a tot el negoci del porno estava a Hungría, que hi havia, jo tot una quantitat de productors a Hungría, i el vaig a San Fernando, allà, a Califòrnia, i que ara està... A tot el tema dels webcamps, està a Romania, a Colòmbia. Ostres. No sé per què. Suposo que també hi ha una explotació sexual, i unes dones necessitades, i que són països pobres i tal, clar, i que a Catalunya ha sortit el dron de ceros, i hi ha moltes històries, a Colòmbia saben que és un país complicat i tal, tot això també genera una dinàmica. Diguem-ne, que seria el negoci més normal i visible, en el sentit de que tu dones un servei i que obres uns calers. La resta és tot, humor, que s'està fent servir, per una altra cosa, i que està completament descunt. Però també hi ha nomes, imagino, que estan amb aquesta càmeria. Sí, sí, sí. També hi ha nomes que utilitzen les camps, també amb un sector més gay, i no són una cosa femenina. No, no, no, evidentment. Però és que sí que està molt orientada, clar. Sí, sí, més orientada. Sí com sí. Perquè cap i a la fi, sí, és polimasculí, que explota el tema gay o explota l'altre tema. I tràfic de dades, no? És a dir, aquella gent que entra amb aquests espais, això també jugarà amb aquest tema, no? Com que vols dir, com... De d'informació, és a dir, clar, la persona que entra, aquesta persona, ja sabeu que hi ha espais, espies d'aquestes... Igual, ja ens queden els cookies i... Exacte. El documental no deia això. El documental és que hi havia un entramat aquí, que estava fent tràfic de... Jo venc, no sé quants vídeos que són, no sé quants megas, lligues, al minut, al mes, al que sigui, de les vències d'una empresa de Canadà i d'una empresa d'Europa, que a cap i a la fi, l'empresa té el servidor de Canadà, però té a la sista Skyman, té la societat i el domicilió fiscal, o té la bussenburgo, tots aquests entramats, que al final és... s'estan movent diners justificats, que és gairebé com les copes del bar, no? Diguem-ne que tu quantes copes has servit? 80 copes, no es controla. L'equivalent de quanta transferència has fet? Tota aquesta transferència i me l'han pagat, i llavors he retornat i tornen... I són diners que estan movent-se amb un llavall, i que estan fent servir per blanquejar unes altres coses. I em vaig quedar d'acollons. Sí, sí, sí. No es coneixia i és un tema que diu que val la pena, és rigorós, està ben fet i dura hora i pico, però molt bé, molt bé, molt interessant. Pornòcrates, sí. I és que està Netflix, o si no el podeu baixar, a la cadena d'aquestes dades. Sí, sí, sí. És segur que es poden mirar. Molt bé, fantàstic. I no deixem el tema del sexe, en aquest cas, no? Lucía i el sexo rosa. Molt diferent. És que, i perdoneu, però jo flipo molt, que s'intenti donar una normalitat amb uns temes, que el que hi ha aquí és una bus enorme, sobretot contra les dones. No és normalitat, és una realitat. És una realitat, però sí que és cert, que el component que sigui gratis està traient-lo de la normalitat. Però, Clàssia, tu et dones una cosa que em poden gratis, això no ho aturaràs. El preu sí que tura, perquè ja tal, però si tu pots accedir a un contingut, sense cap... A més a més deia, diu, mira, abans tu anaves a un cinema i et demanaven el DNI, i diu, ara tu pots entrar a qualsevol nen de 8 anys, pot entrar a qualsevol tema. Sí, sí, deia, deia. Si la majoria de les webs només et demanen, ja sigui això, ja sigui a busos a menors, és una barbaritat que internet suposa. Però sempre que comentem aquestes coses, jo penso que sí que en defenem aquesta reflexió. Tu mateix ho has dit, no? En aquests països on i en dones que creen econòmicament, i llavors s'han de dedicar. Això no ho hem d'oblidar malament. I no oblidem mai tampoc la quantitat, sobretot actrius, sobretot dones que són suicidats. Clar, clar, perquè... Però això és el que passa que... No és ni mojigato ni molt menjarista de la persona. És una dada real. Però el que està clar és això, el que deia el Nacho i el que comentaves tu. Hi ha un moment en què el consumidor d'aquest tipus de pornografia ni es planteja en cap moment que aquesta criatura... És un avanç d'aquest tipus de negoci. Clar, clar, és terrible, això. Bonos ha estat molt molt, no? Però està molt de la pornografia, sempre ha sigut així. És que això ha sigut, des de mira, justament a la gran il·lusió, és a dir, a la gran il·lusió, és a dir, els primers que... Les primeres prèvies pornogràfiques, que al fons 12 és el 13, el número d'oara, és el que consumia aquestes pel·lícules, que fa el Ramon Baños, que és un dels grans aionsis, són prostitutes i els seus proxenetes. Sí, sí, això diu que és l'ofici més antic del món. És el que ensenyaven, clar, clar. És l'ofici més antic del món. Això des d'aquell moment. Evidentment, llavors aquestes prostitutes pobretes meves amb aquella època la capa social més baixa que hi havia, i que s'havia de dedicar a això, per desgràcia, per el que sigui, o perquè la vida et porta jo, que sé. Però és terrible, és terrible. És un àmbit que s'analitzes, batallaris, espels, però... L'ofici del sexo. L'ofici del sexo és tot, al contrari, és una dona que disfruta del sexe. Sí, sí, sí. No sé ben bé per què van anar per a la illa, no sé què ha passat, ja va per a la suposa que s'hi vist, a Formentera. És una pel·lícula d'Amor y Omedel, no? I, bueno, ja va per allà. Hi ha una entramata, ja, de la història, des de la història d'amor o de la relació que té amb un noia mal... Com es diu? Ah, sí, la Paz Vega i el... Sí, Paz Vega i el Millan. No, Millan, no, com es diu? Bueno, mirarem, però... Sí, sí, sí. Fem una època i era desaparagut bastant. Vosaltres també estàvem en la cara... Sí, també. Tristan Ulloa, ara. Sí, sí, era paragut. És una mica clar, no al sinís, sinó la... Jo què sé, la... La consolidació. La consolidació del bono de les relacions... entre uals, entre homes i dones, sense que hi hagi cap relació necessità de casar-se. I és una miqueta de crames, amb la illa on està ambientada està molt crames, no hi ha ningú, és l'època que no hi ha ni turisme ni res, està la casa de Gospes allà. I, bueno, doncs, està molt bé, no? Després, ja clar, ho arreja una miqueta amb el tema de que ell és escriptor i té una història de que és una història seva, una seva personal d'ell, però a la vegada també està... ell està vivint dins de la seva novel·la mateixa. Sí, paral·lelament, l'està escrivint, però també l'està vivint. Suposo que serien mateixos que ha tingut una relació anterior amb una altra dona, que és la Raja... que també ja s'ha quedat embarassada a la teva nena, apareix també la nena, que també es diu Yuna, que és la pel·lícula que ha comentat abans, no? Crec que també hi ha la seva paternitat, i no ho sé, ell també té una mica una versió així. Però, bueno, està molt interessant, i sobretot per l'època que aquesta pel·lícula és el 1.000 d'1.000, ja fa 20 anys d'aquesta pel·lícula. I al seu moment va ser com molt... molt novetat i molt novedosa tot el tema de... de tractar, posar això a la sexualitat... Una mica explícita, des del punt de vista explícita. Hi ha una reacció i no és ell, és un doble, no és el Disney o jo. Jo recordo que això als fotogrames ho vaig llegir, en la seva època, que els dobles dels nusos no eren ni el Sandira Padbega ni ell, vull dir, que no, és aquest senyor que era un actor seriós... Ojo, no vull dir que un actor seriós no pugui tenir una reacció, evidentment que sí, però potser no va voler, no va voler. I on he de pagar, sí, eh? Veus, això és la diferència. Això és molt típic, moltes pel·lícules. Ja no és la típica pel·lícula que venen les suecas, no? És que és el que es feia. És el que s'havia fet fins allà. A la fredoranda, no? Sí, sí, sí. A la fredoranda hi ha un tema, els dinieros. Tractat com més normalitat, de dir... Són trius perquè és tan ridícul perquè és que sembla que estan fent una paròdia. O sigui, això no pot ser. Jo sí que és una incursió, ja com veure la sexualitat, ja com més natural, més normal, i ja està tan... Per partem, és que m'adona, ja està. Molt bé, fantàstic. Doncs res, ens queden 30 segons, no? Què podem fer? Podem cantar alguna cosa també? Doncs bé, ens trobem la setmana que ve. Deixem una miqueta de música, tenim a Quindafons, ja pa. Sí, bé, molt bé. Vinga, bon anir, teu. Una direcció autopassada. Ha fallat el que sembla més fàcil, la passada més. No deixa sortir el llevant. El partit ja agafa una mica l'aire que li interessa l'equip d'Albert. 27 minuts de la primera part. 0-0 el cap nou. A l'anada el llevant va guanyar 2-1, de moment. Per tant, els classifica el conjunt valenciar. Costa que marqui el terreny d'avui del Barça. Messi, Coutinho i Dembelet ja han estat titulats en dos partits més. Aquesta temporada, entre els tres, només han fet un gol quan han sortit junts d'inici. Va ser Messi contra el PSB. La centrada des de...
