Bé, benvinguts a un dijous més al Babilònia i després de la ressaca dels Òscars. Com estem, Nacho? Bé, has dormit aquests dies? Un munt d'ampolles acaba, celebrant les victòries de l'escala pel·lícula que sortia, no l'han certat! Aquesta també! Això s'escusa per pimplar. Sí, sí, no correcte, però no vaig a encertar cap. Ara en parlarem, per això dic que la cosa... Bé, vam encertar algunes, però també molta sorpresa i, en fi, com cada any. Ara ja comença a ser constant. Entre les encertades, i amb la pena de no guanyar, que et vas tirar a l'ampolla, doncs finala, acabes allò pel terra, no? Pel terra, completament. Rosa, com estàs, guapa? Hola, molt bé, també. Jo sí que havia certat alguna. Jo tenia clar que el crim... Jo també, jo també. Bé, això vam dir a la tràdia d'antena, per tant, està enregistrat. Enregistrat, això s'ha de recuperar. No, però sí, està a Salagna i Roma també. Bueno, continua, continua. Aquest matí estava escoltant, no sé quin programa jo passant, canals. M'han dit que Roma és sincioni de coma. Es veu que és tan lenta, que és tan avorrida, segons un cert tipus de públic. Ja. Ja es pot imaginar quin canal és, no? Sí, però això s'ha sentit bastant... Canviem a la rima, eh, però bueno... Això s'ha sentit bastant i... Home, jo no puc parlar de Roma perquè no l'he vist. Sí, tampoc. Però tinc confiança en gent que era vista i és que m'han dit el mateix. És molt lenta, molt lenta. És molt lenta, que no passa res, que té unes imatges boníssimes del que és el blanc i negre, preciós i tal, però que... Bueno, anem a parlar. Bé, anem a parlar. Perfecte, perfecte. Teniu per què ell hi està, no? Teniu el mòbil i tal, que podem mirar, sí? Perfecte. Doncs el que abans de parlar d'aquest tema el que farem serà parlar de dues exposicions, bueno, una en concret, ara per ara, perquè arribarà el jaume d'aquí una estona, que és Agorabic, que has comentat. Sí, bueno, més aviat exposició, no, és com un cicle a la conferència, és una cosa... Bueno, què és interessant, no?, en el cor de Vic, en edificis representatius, ja l'explicarem de què va. Molt bé, molt bé, fantàstic. I la Rosa ens parlarà d'un espectacle musical, teatral. Concert, és una mica de tot, és un concepte molt ampli i molt eclectic. Que parlem dels Loflespia. Loflespia, sí senyor. I un grup ens agraden molt, eh? Sí, sí, sí. És que a més ho diuen. Clar, jo tinc que reconèixer que conec molt poquet d'aquest grup, i és una cosa que em fa pena, perquè jo que dius, bé, ja potser. Jo que a la meva vida no hi ha hagut coincidència amb aquest grup, i llavors ho sento. Però, fonament, perquè sé que tenen molt bona referència, dins el cicle independent és estimadíssim, hi ha un bagatge brutal. L'Índia de Barcelona. Exacte, l'Índia de Barcelona, i jo, doncs ho sento, no, és aquelles coses que dius, és un espai que no tinc. És que jo aquesta part és la que menys controlo, del panorama musical en general, en sério. És una part de l'Índia espanyola i catalana, la tinc molt... El factor de la fe, que ara no sé bé què és tan fe. Sí, el factor de la fe, també. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Si algú li posaré. Un dia faré una immersió absoluta amb aquestes coses i m'hi posaré. Parlem després de cinema, parlarem dels Òscars, i també parlarem d'algunes pel·lícules, ja que parlem del tema, i també espantarem algunes com la bona esposa, l'esposa, que es diu l'esposa, que té una certa reminiscència amb el títol que no sé per què, ja ho genament masclista, no ho sé, no parlarem això, perquè la temàtica és molt concisa, molt concreta i molt clara i no cal, jo crec que amb l'esposa és suficient per representar el paper que amb aquest cas té a veure, però això de l'esposa sembla que té connotacions. Si hagués dit així el llibre i la pel·lícula, doncs ja busquem el per què, però com es diu l'esposa, no sé per què, i anirem parlant del fotògraf de Munchausen, que deixa guanyar, insisteixo, és crua però hauria pogut ser més crua, és a dir, és molt més crua el hijo de Saúl i fiscalista de Schilder, fins i tot, que no passa aquesta, però encara i així la sensació de l'estona és a gobiant que ja parlarem del tema. Bé, doncs, Nacho, endavant... Agoravíc. Agoravíc, que és una cosa que jo no coneixia, però té una enviada especial que he enviat, m'ho he explicat. Sí, aviam, la quarta edició és una sèrie de conferències que es fan conjuntament amb l'Ajuntament d'Evíc i un col·lectiu que es diu Mestres de Vida, que és un col·lectiu format per sessona, per psicòlegs, per mestres, que ens hi deixen molt el tema de trobar-te a tu mateix, de trobar la teva llibertat personal, de que estiguis segur que ets tu mateix. La majoria d'aquesta gent que són psicòlegs, també estan en mitjanes de comunicació, hi ha el gabarroig, hi ha gent coneguda, hi ha gent que té... És com un vehicle, diguem-ne, per expulsar les seves teories, que al final són llibres, al final són interessos econòmics d'alguna manera, però tens una sèrie de conferències que són gratuïtes, en un entorn molt interessant, perquè són edificis històrics d'Evíc, que és molt maca, i tens a fer-ho vigatar en el Temple Arrobar de Vic, en la Fundació Antica de la Caixa Menyeu, en el Casino de Vic, que són edificis històrics, que només per l'edifici es diuen la pena. Llavors, són gratuïtes, tu vas allà, t'expliquen sobre diferents temes relacionades amb filosofies, en coaching, en coses més profones, com que hi ha una que deia Déu, una realitat evident, i alhora un plegant valentès, la cosa pot ser més potent, o temes com una posveritat, posveritat emocional. Es diuen els contes que ens expliquen a nosaltres mateixos per evitar patir. Bé, Maria Mercè con Angla, tot sota una sèrie de conferències que es fan una tarda i un matí, es fan un dissabte a la tarda, a partir de les 4 de la tarda, fins a les 11 de la nit, o quan sigui. I després, per matí, exacte, tu vas passant de escenari a escenari, i dius, tu també anaves a dalt i vaig, i després quan acabi, vaig un desplaçament o busc un moment o deixo una talló d'una altra cosa i tal, i llavors vas a la següent on sigui, que vas veient, llavors dir gratuïtes, amb gent que són conegudes a les mitjans de comunicació, conegudes a les llibres que escriuren, i que són gent, ja només són gent amb prou intel·ligència, que t'explica les coses amb una profunditat important, ben treballades les conferències, que és una conferència que t'explica a punts d'arquers, perquè tu coneguis, perquè tu t'interessis per les seves teories, per les 6 llibres que has escrit, i llavors aprofondersis en aquest sentit. Però bueno, com una iniciativa bona, per anar a passar-te un dia a week, per estar pel matí ja veient la ciutat, que és molt maca, per estar a la tarda per les conferències, si vols quedar-te a dormir, no et quedes a dormir fantàsticament, i el matí està aquest cap de setmana més a més, que ha fet un temps comuníssim, perquè vi que és molt maca, però quan fa la bòlgica que explica, fa una freda que quan jo em recordo donar a la filla aquesta que fan el desembre al mercat, i em diuen, ah, i tal, de vegades amb una freda jo, que dius, és maco, ostres, freda amb la que hi ha boira i de llustres, perquè som una mica més jo, pixapins, bueno... Ja està, ja està, ja està. Ja s'ha destapat, ja. Ja són allò gent fort. Bueno, una cosa maca, amb un ajuntament de vi que fa molta, molta cosa per la cultura, hi ha molta gent, sí, són un ajuntament bastant actiu, i bueno, ja t'he gratuït, i és la quarta edició, i aquest any no la podeu trobar, però si us ho apunteu, per aquestes dades, més o menys, més de febrer, no està aquí bé, se suposa que haurà una cinquena edició, igual, millor que fes de la festa, doncs mira, una cosa per això. No, no digues, no digues, no digues. Simplement, és un comentari vinculat perquè jo fa 4 o 5 anys, bueno, he anat a Vic més d'una vegada, però fa 5 anys que no vaig, i llavors vam anar amb una gent, escoltant, perquè no fem una volta i veiem bé Vic, com diuen, és fer un passeig caminant, a nivell de l'oficina de turisme, i realment ens vam donar, no recordo un plan i tal, molt curiós, i de debò vam fer un passeig de dues hores, més maco, per Vic, perquè fixa'm això, fixa'm això. Vull dir, era caminar amb tot el pont, no sé què, vull dir, anaves caminant i te anaven ensenyant tot el que hi havia, la torre romànica, de la catedral, no sé què, les pintures del cert, i te anava indicant, i escolta, va ser un passeig preciós, avantada que és maco, però si acabes allà, dius, ara vaig allà, a la plaça, no sé què, a la plaça Mercadals, però no sé, és el fet de fer un recorregut artístic, visual, exacte, la biblioteca, no es veu que també és maco, i a mi m'ho han explicat també de gent que s'ha anat a viure ara a Vic, i sí que és una cosa no agradable, la ciutat també per viure. Però és maco fer un recorregut al matí, doncs per viure. Sí, jo també ho tinc pandèmia, de fer, una cosa que m'atreu molt. Fem una sortida al dia, fem a Vic, si quan facin vídeo temps i tal, i fem un passeig, una punteta, i mira, ens venim per aquí. I a més, tenen, a nivell pedagògic, sí que és veritat, que és una zona lusona, és una comarca que és molt activa, a nivell pedagògic, jo diria que tenen, no sé si encara continua editorial, EUMO, que és una editorial especialitzada en temes de magistre, i també està allà, està a Vic. Hi ha un col·lectiu de personal molt potent, hem de fer moltes coses. Són dos mestres, la meva dona i una amiga, també van dir, van proposar de, un dia hem de fer una sortida jo, en plan de ràdio, a Vic, que és molt maco. Ah, mira. Ah, mira, doncs podem fer una volteta. Mira, ja tenim proposta. Molt bé, fantàstic, fantàstic. Ole, Ole, Ole. Ole. Molt bé, doncs, bueno... Hard. M'ha pillat el toro. No, però ja està. De vac, sí, un cas. Bueno, doncs aquí tenim el Love of Lesbian, i ara a Rosanna explicarà una miqueta, això. Farem una cosa, sobre aquesta música, ens explicaràs, i després posarem, a la mitja part, incèndio de nieve. Incèndio de nieve. Perdó, incèndio de nieve. Aquesta és la... Aquesta és qüestiones de família. qüestiones de família. Molt bé. Bueno, doncs és una passada. Si sentim el CD, ja t'emociona i t'enganxa, en directe és que és una passada. De debò que és una autèntica passada. Tenen un domini de l'escenari impressionant i de contacte amb el públic, i de comunicació amb el públic. A veure, no és només el protagonisme del santival, més del seu cantant, de la seva veu principal, que sí, que ho és, que té una potència de veu impressionant, una veu que pot fer amb ella el que vulgui, perquè si la veu melodiosa, la veu melodiosa, si la veu molt potent, amb molta força, també, vull dir, si canta en rock, amb més intensitat de rock, ho fa perfectament, perquè arriba a totes les nivelles. Però és que mira aquesta, que és melodiosa. Quina passada també, eh? Sí, sí. Veus això, eh? Mm-hm. És molt natural, el seu so. Sí. És una sensació com... Molt bé, és que no sé... És molt suau. Encara m'enganxaré, eh? Jo crec que sí, jo he enganxat. És que quan els coneixes, ja està. Quan els coneixes, ja està. A mi també he de confessar que són de San Vicenç, igual que jo, i a més vaig una mica presencials al seu s'origen, perquè van guanyar... A l'Ajuntament fa el tema de juventut, feien un concurs de maquetes, llavors hi guanyaves el concurs i tal, posta editava la primera maqueta i tal, llavors ells ho van guanyar també en el segon moment. Vull dir que ja van creure amb ell, no? Amb ells. Que tots són nois. Són els tres nois. A més, el Julián Saldarriaga, que és altra ve, avui veu guitarra, sobretot. Julián també havia estat allà... feien els seus pinitos també amb la política. Havia estat regidó de juventut, o sigui. I ja, però ja tocava molt la guitarra, ja cantava. Mira, una altra que és mestre, també va fer la carrera de Magisteri, però no s'ha dedicat, crec que no s'ha dedicat gaire. Ja ha estat més pel tema de la faràndula, i a més que val la pena. El grup indi més conegut de la ciutat de Barcelona, ha lligat bastant d'una marca de ciutat, allò... moderna, diguem-ne, no? Sí. I són la gent que porta mestres, però tu porten... 20 anys, és que han fet ja 20 anys, eh? A més, porten a les seves esquenes ja, bueno, d'un i dos si porten ja CD, gravacions, espectacles, és que han anat a tot arreu, a tot el món, eh? A América actúan moltíssim, a l'Argentina, a tot l'Amèrica Latina... És un grup personal presentatiu, també, molt, molt. A l'Índia de Barcelona, o sigui, no tant de Catalunya com de Barcelona, amb aquest missatge que té la ciutat de Barcelona, o sigui, com a política i tal i qualsevol. Sí, sí, sí. Ja he dit que han actuat per tot arreu, i bueno, aquí a Espanya han actuat a Sevilla, a Saragossa, a València, tot arreu, és que a Vigo, a Madrid, a tot arreu, no? Ens explicaven per què és molt divertit. A veure, és que ja et dic, són molt bon comunicadors, al sentit quan comença a parlar amb el públic, així, i explicava on aneu tota, no? Diuen, clar, avui dia és molt difícil ser català, eh? Diuen, dius, sortiu d'aquí, i anar per Espanya és molt difícil. Diuen, clar, tu arribes allà, tens un programador de l'Estrectac, i et dius, bé, estic català, estic català, estic català, sí, bé. I com dius que es diu? Com ho dius? Com ho dius que es diu? Tu banda? És una mica complicat, no? Però, bueno, actuant per tot arreu. Ells van fer, aquest espectacle, de fet, ha sorgit, perquè ja l'havien estat fent, fa com un any, l'havien estat fent per molts escenaris, per molts ciutats, el que passa és que no els hi havia donat, o sigui, demanaven de molts més puestos, però no el podien, no el van poder fer senzillament, no? I ara han tornat una altra vegada, però sempre amb innovacions, i amb coses noves, no?, i amb sorpreses noves. A veure, són unes bèsties de l'escenari, de debò que sí, és una passada. Mira, no llegeixo res. A més, el programa que hi ha a les entrades, clar, com si anessis al teatre, és un programa de teatre, un programa de mà, d'acord? Et diuen, diuen, la segona posada en escena de miralls i miratges, que és com es titula l'espectacle, al concert, i us ho posa a tancar un deute històric que a la banda tenia en molts ciutats que no va poder arribar a la primera edició. Estrenat el 2014, M&M, tornar als teatres. Els teatres, eh? Miralls i miratges no és una obra de teatre ni un musical. El podríem definir com un concert teatralitzat, basat en el repertori més somniador del cançoner de Love for Lesbians. La música, com a reflex de la nostra realitat, o la música, com a creadora de miratges, on refugiar-nos. Creia aquesta dubta. Una dualitat que, en moltes ocasions, és confon en una mateixa melodia i en un mateix vers. A l'espectacle és preciós. L'escenari ja és una passada només amb cartró. Fa tota la scenografia, que al principi sembla que és una mica allà per fer ulto, però després això agafa vida. Aquest cartró, aquests blocs que no saps ben bé si és un fons de què, d'una ciutat, què és això? Caixes que sobren, que s'il·luminen, que pots imaginar-te un cofre, que pots imaginar-te l'alament d'una persona, que pots imaginar-te el que vulguis, aquests miratges. Tècniques teatrals molt diverses, com ombres xineses, que és una preciositat, és una passada, les ombres xineses les abans feien anar puntualment quan ho necessiten, i això reforça molt les cançons, l'ambient i els climats que s'està creant a tot l'espectacle, i hi ha també alguna titella, titella surten unes quantes, però és una passada preciosa també, i hi ha fins i tot unes que són fonambulistes, quan canten la cançó de... Com és? Oniria, i... Ai... La tinc allà en el CD, que el Cesc Colater. Oniria i... Ai, quina rata. Quina dius, espera. L'última cançó, com es diu, Oniria i... No la tinc en aquest CD? No, em posa... Voy a romper las ventanas. No posa res d'Oniria, o la mirada de la gente conspira, o quan deia allà... Una altra paraula que vol dir també és que té a veure amb els sonnis. Una és Oniria i l'altra és... Orfeo. Dos són dos personatges, que a més el vocabari és molt ric. Els versos són d'una riquesa lingüística i semàntica impressionant. Doncs, fer un espectacle molt rodó, molt rodó, amb un principi... Et va sorprèn contínuament en tot el que va. Però és que arriba un moment que ja no et sorprèn totes les coses que arriben a posar sobre l'escenari, o que a vegades també te la gent s'han com a públic. Aquí ho dic, eh? Perquè hi ha uns globus així que inflen amb... Suposo que se'n ve, li oi així. Que també és impressionant, eh? És impressionant. Els junts, no jugant tant amb els junts. Clar, és que hi ha un moment que aquests espectacles musicals els espectacles dels músics. Clar, es veu que hi ha com una competició ja d'haver equipat més junts, d'haver equipat més efectes especials, més sororitat. I ells hi arriben un moment que dius que ja estem una mica cansant i una de tant. I ells van repensar... Anem a fer una cosa diferent, no? Anem a pensar una mica, fins i tot, com quan ganes un infant i et diverties amb les coses més senzilles al món, amb una caixa de cartró, amb un nino, amb un cartró fent veure que és un autor, que és el planeador, la cançó aquesta, i tota la posada de les cenes, que és, de debò, que és una passada. És que el públic estava amb dret tota l'estona. Mira que era el Teatre Auditori de Cornellà, que ja és per estar sent a dret, no és per estar ballant ni per posar-te a dret. Però és que estava amb tota l'estona a dret, una mica agraint tot aquell regal que ens estàvem fent. D'hi ha un moment, també, que ells diuen les zones... Sona sense micro. Diu un moment sense micro, que és quan baixen i parlen amb la gent del públic, a més, amb un talent molt divertit, també. Deu-s'hi explicar una miqueta. Són les cosetes que ja expliquen, les anècdotes que ells expliquen. I després, ja, clar, és una manera d'anar-hi... Els concerts ja s'estan acabant. No t'ho diuen, però ja vas veient, i tornen a pujar l'escenari, encara queden algunes cançons, més, amb més posada en escena, ja et dic que aquestes titelles feien de fonambulistes. És que és una preciositat, una passada. Preciós, un concert magnífic. De debò que és per repetir, jo, com miraré, el seguida haverà un torn a agafar, i ho diré a tothom. De debò que va ser la pena. Surts amb una... una vitalitat, amb una alegria, és una passada, és una lliça de vida. Perquè fan reflexions que sempre hem fet, de gent normal, de gent honesta, de gent... De bona gent, ja està, de bona gent, senzillament. Amb els problemes que pots tenir, com el cançó que hem posat, de problemes de fanciuria, o d'enamorats, problemes d'enamorats, de quan trenques una parella, hi ha una que segon d'assalto, aquesta és una passada, fa el trencament d'una parella, com si fos un combat de boxa. És el que sona. Aquest és el segon d'assalto, no? Sí. Sona molt bé, eh? Sona molt... Sona molt indi. És el grup amb diferència més... més potent, que s'acena d'aquí de Barcelona. Sí, sí, sí. Ells portaven el programa de vendres, de TV3, que fa poc que el feien. La banda sonora del programa eren són ells. Qui la canten, també. Ah, no sabia pas. Tenen discurs, tenen molts discurs, tenen Academy 1999, tenen promeses, crec que l'altre, el poeta Halley, en comptes del cometa, el poeta Halley també, juga molt, també, o una tequera cuento a chinos per a niños japoneses. Al principi sí que és veritat que van començar cantant en anglès, els primers discursos en anglès, però després van fer un pensament i van canviar el castellà. I s'han quedat molt còmodes cantant en castellà. Sí, la època igual era... En aquell moment ha parlat molta gent. Sí, perquè estava de moda, era una niqueta el que hi havia, i ja està. Vull dir-ho que el que us digui... Mira, el 1997, és la crea, ja dic 20 anys ja portant. Sí, va sortir molta discografia. Vos he tingut una sèrie de grups que cantaven en anglès, no? Sí. A l'altre disc que us deia, a partir del 1999, que és el que he postat avui, és la Noche Eterna, els dies no vividos. És que és un problema, és que és una versió. És una sensació, és una injecció de vitalitat i de trobar-te amb valors. El que farem serà acabada de descobrir-los, o de escoltar-los, a gent que els conegui, sinó a descobrir-los com jo. Aquesta línia, el Mincendios de Nieve, si us sembla, posem la musiqueta, ho escoltem ara, tranquil·lament, i després ja començarem a parlar de cinema, dels Òscars i d'altres històries. Buen tono! Si te no habrá más reproches, intento mostrarte que lo mío es real. Quise alquilar un cantante de peso y la verdad no es usted al leer esos precios. No serás capaz de odiarme. Tan solo quería ilustrar que quiera arriesgarme con certes porque el mío al fin cayó, al fin se vio. Si ya eres turesh, si ya eres turesh... Pa, PSU, Pa, PSU... Tu miras de abajo, llevo una banda especial. Dos cientos son ámbulos que sirvan de miedo. Fa autistas morenos y seis timbaleros. Dos mancos y espectros de noche, he encontrado a Ciudad. No serás capaz de odiar Si lo han peorado más Quedas en tus labios y me callas No serás capaz de odiar Si lo han peorado más Me callan Si no empezaremos a salvar Si alguien aún duerme Incendios de nieve y calor Calor Incendios de nieve y calor Calor Calor Calor Calor Calor Calor Calor Calor Calor Calor Calor Justo al contrario, portalece más Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán Súper a esto no serás cabán
