Un dia més. Doncs hem vingut un dia més el Babilònia, i avui estem solers, avui? Som en quadre, avui. Ens han abandonat totalment, això no pot ser, eh? No pot ser, no pot ser. Hem de fer fitxatges així com més de, no sé, de luxe, eh? Sí, farem baixes i altres. Exacte. Doncs ho que dèiem, avui estem al David Montaner i el Txés correm-nos. Aquí donant-nos la vez que es diuen que està allà. I doncs parlem, oi, bàsicament, del que seria el món de les pel·lícules. Alguna seria també per aquí donant voltes. I escoltarem també alguna cançoneta que està vinculada. Jo sí que he portat una que està vinculada amb... Jo puc anticipar un llibre que m'estic llegint. Ah, bé, doncs perfecte. He posat perquè és una mica... Sí, una mica jo... Doncs ara ens ho comentes. Ens parlarà del llibre al David i després parlarem d'una sèrie, que, bueno, que em falta re, també acaba un capitulet com el que de coses que es diu Senseit, que és una sèrie molt peculiar, que ja es ho comentaré. I també pel·lícules, pel·lícules de recent estrena, com seria, doncs, Triple Frontera, Super Lopez, Capitana Marvel, que aquí em perdo. Sí, ja per perdre. I parlarem també de la Casa de Jack, que no sé si es va estrenar la Casa de Jack. Sí, crec que sí. S'ha estrenat d'aquí. Sí, sí, sí. I l'escola de la vida entre d'altres, i altres que si l'has donat temps seguirem comentant. Bé, doncs també ja es dic escoltarem musiqueta per aquí, i alguna cosa també és que parlem d'aquest llibre, o comentes una miqueta d'aquest llibre i ja ens seguim... Sí, el llibre el vaig comprar a Amazon, i és del famós periodista que es diu Wot Woodbark. Ah, vale, sí, em sona. El que va fer tots els homes del president, un dels protagonistes reals de la història, que ara no sé si el paper que interpretava el Dustin Hoffman, o el paper que interpretava el Robert Refort, no sé, quin dels dos. I en aquest cas ens parla... Bé, hem parlat tampoc d'estri per ell llibre aquí ara, sinó que d'alguna forma el títol del llibre és Trump Mied on la Casa Blanca. Això és dir, el llibre que estàs llegint? Sí, sí, sí. I el llibre comença amb una anècdota, perquè és una anècdota, però que ja mostra el què d'aquest individu, que està allà. Resulta que per aquests pleroics que sigui, que el llibre l'explica més endavant, doncs el Trump volia, si o sí, anul·lar un tractat amb Corea del Sur, amb la qual, doncs, aquest tractat permetia que hi haguessin forces americanes de Corea del Sur, establertes allà, un bases americanes de Corea del Sur, i això facilitava que, si una d'aquelles, Corea del Nord, llancés un míssil cap a Estats Units, cosa que ja es considera prou factible, doncs el temps de reacció eren de set segons. Ostres. En cas que no estiguessin aquestes bases nord-americanes a Corea, pel fet de trencar aquest tractat, el temps de reacció dels Estats Units seria de 15 minuts, des de les bases d'en Sant Lacà, a Hawaii, que és territori nord-americà. La diferència de temps, doncs, és brutal, és el mateix poder detectar un míssil quan el cap de set segons hagués sigut llançat, amb la conseqüent contra reacció, que no pas detectar-lo al cap d'un quart d'hora, quan gairebé està sobrevolant ja a la meitat de l'oseà, i doncs el tio sol volia polir però així, perquè considerava que jo volia massa pasta, que el fet de tenir tropes allà, volia massa pasta. I doncs què passava? Que hi havia un... no feies els personatges, perquè hi ha el llibre, fins on vaig, només d'altres he llegit un tros, una tercera part, hi ha una de personatges que surten, que ja em perdo. Però aquest era un assessor financer, que en Sant Lacà venia de... Ai... Sí, una empresa d'aquestes d'econòmiques que hi ha allà, que és molt coneguda. El Leman Brothers, una cosa d'aquestes. No era Leman Brothers, però una d'aquestes sí com molt. Sí, sí, sí. Una molt coneguda, no? Que va passar a tenir un càrrec d'importància, no? Doncs què feien? Es va que hi demanava... Ara em passeu aquest tema per escrit, amb un paper, i perquè, amb un esborrany, perquè el signi, no? Però clar, president d'aquests, té una pilota de papers personat. Què feia, aquesta gent? Doncs miraven la pila de papers, i quan detectaven que el seu secretari, clar, tenia l'obligació de fer el paper aquest, no? Li havia fet el paper, doncs ells el agafaven, i se l'endullen, i l'emagaven per a ell. Ostres, perquè no ho pogués signar. Que brons, no? No, que brons, no. Ah, no, no, clar, clar. Que tenia clar. Ells tenien un sentit de responsabilitat molt més elevat. Que no pas? Sí, sí, sí. Evidentment, mirant-ho sempre des del punt de vista nord-americà. Evidentment, si tu tinguessis un punt de vista anti-militarista i pacifista, diria, sí, sí, que ho signi, que se'n vagin les tropes d'Estat Units de Corea i tal. Però si tu mires des del punt de vista nord-americà, que el que vol és la seguretat del seu propi país, signar un tractat d'aquests, sense pensar, sense reflexionar, perquè aquí el que t'està dient és que aquest paio no reflexiona, sinó que es mou per impulsos. Doncs, clar, jo he sigut, ostres, que m'estan dient, no? Sembla que el cap d'un... després, el cap de temps, vas tornar a sortir el tema, perquè els temes són recorrents, i ell se'n recorda, no? El cap del temps se'n recorda. Potser del dia a dia no, però el cap de temps se'n recorda. I doncs el van poder anar convents de tota la situació aquesta, no? Però és només un detall, no? Un detall, perquè el que és curiós és que... ningú donava un duró per ell. Sí. Ni tan sols els seus primers... assessors i seguidors de la cursa cap a la presència als Estats Units, no donaven un duró per ell. Ostres. No va ser un sorpràs, un sorpasso. Un sorpasso llobastiàl, no? Sí, sí, aquest, el famós Steve Bannon, que ara s'ha convertit en una mena de gurú ideòleg de la dreta més ultra-liberal que hi ha als Estats Units, i un dels promotors de la regulada feixista que hi ha aquí a Europa, amb Vox, o partits d'Hongria... És aquest, tio? Sí, sí, aquest és un dels assessors que fomentat això, no? Estats Units mai... No sé per què aquests partits de la ultradreta mai se'ls diu feixistes. No sé per què, però... Que no ho he pogut inklar, per què? Però el Trump, diguem, fa polítiques gairebé feixistes, reaccionàries, i moltes vegades... Ara ja no sé si és assessor amb aquest Steve Bannon, ja no és assessor del Trump, va ser el director de campanya del Trump, això sí, fins que va... No sé, encara no he arribat a aquest punt, fins que va deixar de col·laborar amb ell. Sí, sí, sí. I no sé, de moment el que estic llegint és però m'interessa, en el que passa és que és tal... volum de dades i d'informació, clar, suposo que a nivell periodístic, per un periodista, està més avassat, però els que no són periodistes, doncs no estem avassats a avançar tantes variables, ara aquest individu, aquest altre, aquest entramescena, és complicat, i em vaig saturar i vaig preferir anar a una novel·la de ficció, perquè la tenia més apamada. Segueixo llegint la part de... Estic llegint ara la sèrie robòtica de... Ara estic per la sèrie robòtica, he fet una pausa a la saga Fundacions, perquè ara els que en queden, que en queden dos, que és Fundació I Terra, i en sembla que és l'últim, Fundació I Terra és l'últim, ja. Ara em queda aquest últim, i ara m'estic llegint la part robòtica, perquè la Fundació I Terra, o sigui, ajunta les dues sagues. Després em van treure més, en sembla, però ja són llibres que són preqüeles de la Fundació I Terra. Per tant, ja no m'importa. I ara em queden robots, estic llegint robots de la... de la matinada, per dir-ho així, després hi ha robots imperi, i llavors ja llegiré l'últim que és Fundació I Terra. M'agrada meva. No n'hi do, eh? Això és un altre món, també, d'aquests... Sí, es nota la diferència. Mira, ara que ho dius, estic ja més de la meitat de la Fundació, no, de robots de la matinada, i d'alguna forma es nota, ja, la diferència de texta i d'escriptura respecte a Fundació, que està escrit als anys 50. Aquí estem als anys 90, 80, 90, i es nota molt, perquè... parla obertament de sexe, probablement. Es planteja, inclús, una relació humà, robot, de manera sexual. Per què? Perquè ja és un robot que és, com diuen ells, és un maniforme, l'han fet. Absolutament... Un human no notaria la diferència d'aquell robot. Un roboticista, com diuen ells, sí, clar, evidentment, però un human no notaria. I llavors, bé, és una trama d'intriga al voltant de l'història. I ho sap fer molt bé, aquest home, perquè t'agafa una trama d'intriga detectivesca, i al voltant d'això t'obesteix en tota la saga, en tota la saga espaial, diguem així, que et portarà a tot el que és l'imperi. O sigui, s'ha parregat prou bé, està molt bé. I quan acabi ja us la acabaré de rematar. I tant, que sí, m'ho acabem de comentar. Molt bé, doncs, abans de parlar de pel·lícules, vull comentar una sèrie, que per cert, tenim Spotify. Finalment, la tècnica, aquí hi ha un domina a tot, després de tants anys, i m'imagino que és com tot, amb aquesta vida. I, bueno, hem trobat una mica la banda sonora inicial, que és una... crec que és una petita meravella, la pròpia cançoneta, en un principi, però és que és una petita joia, aquesta sèrie, sincerament. Com es diu? Es diu Sense 8. Sense 8. Sense 8, aquestes coses, i són de les Germanes Wachowski. Ara són germanes. És germans, clar. La lana i no és com es diu l'altra. Però, bàsicament, qui dirigeix gran part dels capítols és la lana i el Tom Tweaker, el que va fer el perfum. També està com a direcció. Va fer l'atles dels núvols. Sí, dels núvols, exacte. Vull dir que estem parlant de directors, les Wachowski, perquè són les de màtics, però quan eren Wachowski, em vas colir. I ara, doncs, una miqueta, això. Llavors, és una de la bo, és una sèrie que era... era tan ambiciosa que se la van carregar, a nivell econòmic. És a Netflix, aquestes coses, i això. Però Netflix, en aquest cas, la impronta Netflix no es nota tant com amb altres. Que dius, uf, a vegades dius, aquestes pel·lícules, aquestes serien les que van de tirar. Bé, són dos temporades, d'uns 10 capítols cada una, però són capítols d'una hora, i alguns són capítols d'hora i mitja, fins i tot. Vull dir que en refereixen bastant ben elaborats. I llavors, un últim capítol, que havia tercera temporada, però li van dir, nen, s'ha acabat el pressupost. Fes com una pel·lícula de dues hores i mitja, i, a partir d'aquí, acaba amb això. I és que, insisteixo, les WhatsApps que, en aquest cas, han passat quatre pobles, perquè ubiquen a diversos punts del món a 8 persones. Però, quan parlo de su punt, vull dir, Corea, San Francisco, Nairobi, Berlín, eh... la Índia, és a dir, a una cada punt del món, gairebé, és a dir, personatges que estan interconnectats entre ells. Aquestes connexions venen donades per la... per la teoria antropològica dels homos censòrius. És a dir, que és una teoria que jo he llegit per a ell, que es creu que hi havia, no sé si me'n recordo, si és entre el... n'hi han dit, cromanlló, ni no sé quin moment, determinat, hi havia uns humans, bueno, uns humanoides d'aquestes característiques, que tenien la capacitat de comunicar-se mentalment. I que també tenien la percepció, gràcies a un... amb un cerebel... cerebel, o allò, uns humans d'un català. Cerebel, es diu cerebel. Que molt especial i molt concret, ple d'impulsos, no? Les percepcions és que la persona no es lament sense ser el veu, o sense la seva, diguem, una mica, el que seria la part... eh... com es diu això? La part de la kinèsica, no la part... quan es poden, malament, es podem comunicar, com es diu això? Ens entenem. Comunicació mental, no? Sí. Però mental, també, és física. Física em refereixo, que pot estar al teu costat, físicament aquesta persona. Tu te l'imagines al teu costat. Llavors, clar, què passa? Això, a nivell de tècnica, és molt guai, però a nivell real, és a dir, a nivell econòmic, clar, és que estàs movent a 8 actors per tota la geografia mundial. Ja. Quan coincideixen, per clar, no és allò que dius, no, no, no, està al costat del Big Ben, i quan estan tots vuit, estan allà, boom! I quan estan, allò que sé, a un altre lloc, és que allò és corea, no pot ser un altre lloc, perquè vull la gent, que pel carrer, vull dir, ens refereixo que... Hem d'optimitzar el rodall. Exacte, i era un no parar, clar, i imagino que també estarà muntat d'una manera que es facin assenes, però, clar, la forma de vestir, clar, estem parlant de, doncs, el total de 20 típicos de capítols, aquí, on presupost, de nassos, eh? I en quant s'han deixat? Com? En quant s'han deixat de capítols? En teoria havia una tercera temporada, sencera. Ah. I llavors, clar, han fet un capítol de dues hores i mitja, i amb això ja esteixen. En liquida la tercera lloc. Clar, en liquida la tercera, i en teoria no hi ha més, no? A veure, els actors... A veure, són alguns... Un és el Miguel Ángel Silvestre, que crida l'atenció, perquè el Miguel Ángel Silvestre fa d'actor. Fada indie. No, no, no, fa de mexica. Bueno, sí, bueno, no anem massa juny, amb aquesta idea, fa de mexica, però, a més, fa de gay. Ah. I, ostres, a més, són les Wachowski, tio. I les Wachowski. En aquest cas, no? I clar, són molt fècions, molt clares. Són la primera temporada, a més que la segona, la primera temporada. És més clar amb el tema sexual i és més oberta, són més... Però hi ha unes escenes amb una potència, que jo em vaig quedar, com es diu, hola, que fort. Sí, sí, sí, són més. Sí, sí, són molt allò. Doncs a veure, hi ha un nom masculí, hi ha algun nom femení, el... Ja et dic, el Miguel Ángel Silvestre, tu juro, aquest tio és hetero, estic un mensut, però, ostres, tio, és que, si veus unes lotes, amb el pavo, tio, que jo em vaig quedar, vas dir, però què és això? Però, clar, però tant... Sí, sí, sí, però tant creïble que dius, fill de put... Ui, perdó, vull dir que... Que fort, no? Vull dir que em refereixo, com tu planteges d'aquesta manera, o que ve que ho fas, no? Però no sóc amb ella, ells, sinó també altres personatges, també. Hi ha una barreja de gent, no? Vull dir una taula típic, tio. O sigui, i tots són uns personatges que t'acabes enamorant d'ells per la seva manera de fer. I és magnífic, perquè... La trama, què? Sí, la trama és, bàsicament, que hi ha... un senyor que es diu el doctor Whispers, que hi ha aquest nom una miqueta, el doctor Suspiros, i tal, i això, que forma un dels clans, perquè dins d'aquesta línia hi ha clans, clar, aquest Senseit és un clans, ni en altres... Que tenen aquesta capacitat. Exacte, però que fan altres clans, no? Hi ha un fil conductor, que és de Darryl Hanna, que apareix amb els primers capítols, i després la cosa ja desapareix, el mapa, que estan vinculats amb una d'aquests clans, no? Hi ha un aquest, que és el Whispers, corresponent, que és el que s'encarrega de destrossar aquests clans. És a dir, que té... És com una mena de sàdic, no? Que intenta, és a dir, captar-los per convertir-los en zombies. És a dir, per convertir-los en el seu clans, però com si fossin zombies treballant-li, treballant-li el cervell, i tal, allò, per intentar portar-los al seu terreny, i convertir-los en assassins. Tot això hi ha una cosa de termini, i el més genial és que quan li passen algú d'ells, apareixen tots vuit de cop i volta, i llavors cadascú té unes virtuts, i unes coses negatives. És a dir, un sap lluita molt bé, l'altre és un policia, l'altre és una noia de laboratori, que sap controlar el tema de les drogues, d'Itàlia, això. El actor, quan cal actuar, actua, és a dir, perquè... És molt... està molt ben perill. Hi ha un muntatge, clar, és Quachopsky, pa, pa, pa, pa, pa, a vegades, no? Hi ha moments que la música és un gran videoclip, és aquestes coses que passen, les càmeres lentes, l'estàtica molt correcta. Els acompanyants, a dir, no solamente els vuit, sinó les seves parelles, i acompanyants, i amics que hi ha al seu voltant, són igual de carismàtics que ells. Hi ha un treball de càsting magnífic. Els altres, a val de la Dalil Han i el Miguel Ángel Silvestre, hi ha un camp Sona, en campanes, que és el berlinès, el alemany, que no sé, li veig amb alguna pel·lícula, no em diguis com es diu, i tal. I, bueno, però, en sí, està molt bé, et vas enganxant. Es fa repetitiva la Sona temporada, per exemple, perquè passen diverses coses, però que sempre... Són 33 temporades, encara prou bé. Clar, i llavors, una miqueta és això, no vas veient que els hi passa cadascú, la seva vida, les tradicions de cada un dels països, un backup polític, allà, a Nairobi, es veu, no sé, una boda india, i aquestes coses que dius, és un grisol d'una cultura general, i com entre ells es porten sempre perfectament bé, mai una pica baralla, s'entenen perfectament, fan urgies, però urgies mentals, hi ha un parell que es veuen així, que a més es toquen entre ators i tot, no sé jo què diguis, no els xico amb les xiques, no, no, no. És a dir, hi ha un moment boníssim, perquè, clar, hi ha dos dits que són heterosexuals, i arribar al Miguel Ángel Silvestre diu que l'altre dia ens els passem molt bé, i l'altre, ostres. A tu t'ho accepto, perquè és un senseït, però l'altre no ho acceptaria. Té aquesta broma, aquesta cosa, aquesta mala llet, amagada per sota, que dius, però bé, està molt bé la sèrie, a mi se m'ha passat molt, molt ràpid, i a més hi ha molta acció, és a dir, també hi ha molta, hi ha molt tret, ja s'han fet, també, sobretot acció de cara, quan aquesta cosa es paria d'una volta. Bueno, està bé, té una certa gràcia, jo te la recomano així per anar veient, perquè és molt infantil, t'aclar, perquè hi ha unes idees de la menys, que no... Sí, per això dic que no és una cosa més... Això que es va escoltant és la banda sonora, és una banda sonora com molt... a vegades, així, molt feina, i em va una mica la pinça, i depèn de quin espai toca, la música és més ètnica, és més índia, és més... dents, perquè està San Francisco, a la festa de no sé què, i tal... I molt a molt. És una cosa com molt... No sé, té un punt, fins i tot diria... jo què sé, una mica... embugit, no? Però bé, està bé, està bé. A mi, com a mínim, m'ho va recomanar una amiga i tal, i em va dir-ho, estic amulat molt, el meu nebot també va dir-ho, i m'hi vaig a veure, i m'hi vaig a enganxar, i ja està vista. Molt bé, doncs hem de veure... més coses, que hem parlat de pel·lícules, triple frontera, a veure què tal. Bueno, també és el net... Sí, explico que sí. Però bé, aviam... com és just una mica tip, i mira que no n'he vist massa, ja, de Netflix. Són molt sossos. Sí, les pel·lícules sí. Les sèries encara, les pel·lícules sí. Són les que estiguin... Aquí hi ha algú que marca... mira que la temàtica d'aquest film podia ser... Hòstia, molt... Algú d'Uruguai, és una frontera, no sé què, no? Sí, és la triple frontera. A Argentina, no? A Colombia, a Brasil. No, a Brasil segur, perquè surt... a Brasil i... No surt a Uruguai? O a Venezuela, a un lloc d'aquests. No, sí, a Vale-Vales. Són abans, una mica un fos. Però això no queda clar, sí. Jo he posat el nom de triple frontera, però... el nom de tampoc donar... no és protagonista de la pel·lícula. I doncs, de què vol el film? Va d'uns exmilitars, expolicies, sud-americans, alguns exmilitars no-americans, que es coneixen, les roics es coneixen tots ells, amb una història que no acaba de lligar massa tampoc. Però, bueno, més o menys et fa saber que els coneixen. Surt a l'Oscar Isaac, el Ben Affleck, el Pedro Pascal, que és el que havia fet Narcos... Aquesta lisa que és boníssima, aquest tio. Quin? Com has dit el nom? Oscar Isaac, sí. Aquesta és el que ha fet, darrerement, les de Star Wars, el pilot... I aquest havia fet una pel·lícula... Sí, segurament. Aquest ha fet el viajero, aquella pel·lícula que va guanyar a l'Òscar. O no? Hòstia, no, no, perdona, perdona, que em dic un fos, no. Perdona, tira, tira, tira. No, no, no, no, no. Tira, no, no. Aquest ha fet de... Bé, normal. No me tampoc destaca el Ben Affleck. Dia un altre, dius un altre. El Charlie Human, que havia fet... Ha fet algunes d'aquestes de... Pacific Rim i tot això. Vale, vale. Vale. I pel·lícules d'Axiva, bàsicament. Bàsicament. I algú altre que ja no sé qui és. Sort un actriu també sud-americana, que em son d'haver revist algun altre lloc, però tampoc l'enquadro massa. Sí. I és per d'aquests militares que es troben, per robar allò que dius, allò que dius, qui en roba un ladrón, si n'anys de perdó. Però és per robar un narcotraficant. Que saben que guarda els diners a dintre casa seva. El que passa és que es guarda una manera molt peculiar. Però li podien donar una por... Perquè al principi dius, ostres, promet, no? Perquè quan arriben així a la casa del narcotraficant, clar, primer, com són militares així, com Andos, d'alguna forma, analitzen el terreny i tal, i el primer que veuen és que hi ha una execució sumaríssima d'algú que ha fallat, amb algú, i els pèlen allà davant dels ulls d'algú d'ells. Diu, hòstia, aquest tio, a fort, no? I sí que veus que un moment veus la cara del narcotraficant, però ja s'ha acabat. Ostres. Un personatge que podia donar molt de joc, ja està. Desapareix de la trama del fil, i ja no en saps res més en tota la pel·lícula. Dius, hòstia, quan podia donar molta xitxa, no? És una mena de, com se diu jo, doce del patíbulo, per dir algo, de l'època, però en aquest cas, bé, a nivell crematístic, o sigui, vaig a robar aquest paio per forrar-me, no? I no donar cop amb tota la meva santàvida i allò que em quedi, no? Però és que es deslevas... És deslevasat el que apareix a continuació de la pel·lícula. I no vull destrossar-la més. Ja no té cap... Dius, hòstia, aquí es li agrada la Sant Quixín, no? Quan acabes a veure allò, perquè clar, digue-m'ho així, quan ha acabat el robatori famós, no arriba a mitja pel·lícula. Dius, ostres, a la pel·lícula dues horetes llarges, dues horetes i algo, no? A sobre és llargueta, no hi ha que dius, és que és hore i mitja, pim-pum... Però l'altra mitja de la pel·lícula, dius, què passa? Ja no m'interessa res. Si no passa res... Clar. Si aquestes pel·licòs és de tenir-te enganxat a la batalla, no? Sí, sí, sí. No passa res. Sí que passa alguna coseta, però... Dius, ja està. Ja està. Ostres. No, no, ostres, però fatal, eh? De unidor. De unidor. Sí, sí, sí. A les últimes de Netflix em va recordar... Jo vaig veure una casa eniquil·lació. Sí, també la vaig veure. Que al principi una paranoia molt... Molt... Molt prometadora. Sí, una prova. Però després queda tot desllevassat, una paia mental brutal del realitzador, una mala guanyada de la Natali Portman... Totalment. Totalment. És que més... A mi em fa gràcia, perquè són actors bastant coneguts... També sortia l'Oscar Isaac, eniquil·lació. No el recordo. Sou de la Carlesa, quan... Sí, senyor, senyor. Per exemple, són una mica empanes... Sí, sí, sí. Sí, ara ha vingut el cap. Sí, sí, sí. Lo que em dic més que em dic... En canvi, el món seri és que no... També que no estava malament. No sé si era una casa de la Veineel... No, era de Fox. Jo era de la Fox, perdó. Però no vull dir que no... Imagino que és com tot. Que a les pel·lícules tenen una línia... Però l'altre dia vaig veure... Jo no ho sabia. Vaig estar sentint un problema de ràdio... Netflix té una gran base de dades, igual que a Google, evidentment, una base de dades brutal d'on navegues, on vas. I tot això, tot aquests paràmetres i això on estàs localitzat. Això és una informació valiusíssima, avui dia. Netflix també ho fa a nivell dels gustos dels seus suscriptors. I agrada això tan lent i tan... Llavors, d'alguna forma, elaboren films i sèries en funció de les tries dels seus espectadors. Però, clar, això es radica quan tu crees un logaritme, o sí, en funció dels gustos, que d'algú que... Clar, el problema és que intenta agradar tothom, i el problema és que no agrada ningú. Perquè no... o sigui, si mires i et quedes... Sí, sós su, no, jo no acabo d'encaixar amb tothom, i jo no... Però jo no entenc amb l'hora del videoclip, que em refereixo, que hi ha un molt dinamisme, que hi ha una sèrie de elements i tal, com és que fan aquestes pel·lícules que tenen un ritme lentíssim. Quan estem acostumats, vull dir, quan, justament, vols dir, sobretot és un públic més aviat jove, crec que jo no ho sé, és a dir... No sé, Netflix no et pensis que és un públic tan jove. Però bé, però jo crec que veiem pel·lícules com hi ha d'acció, amb tota la potència, o pel·lícules fantàstiques i tal, que dius, bé, més o menys, serà com es consigui, potser volen fer un producte com de qualitat, però, jo què sé, potser canvien el temps. Jo crec que es basen massa, potser, en estudis. És com ara les enquestes que estarem polítiques, no? Darrerament, és que no aclava ni una. Però això és igual. Dius, suposo que fan estudis de mercat, a porció de la seva recopilació de dades, de lo que tria la gent i lo que deixa triar, i jo crec que si fem una pel·lícula, en funció d'aquesta visió, d'aquestes dades que se'ns ha parat aquí, això triomfarà perquè és un producte que no té substància. No he vist Roma, per exemple, que també és Netflix. Ja no he vist tampoc. Però Dibanca és allò que deia el Nacho Coma, o no sé qui deia, que a Roma hi ha Coma, de Coma, d'estat o de Coma, que era superlenta també, que era una pel·lícula que era... La lentitud no és...No és problema, en absolut. Però es veu que tampoc t'explica res de l'altre món. És una cosa que dius, sí, que s'està molt ben parida, però que no t'explica res, que tampoc no puc opinar... Però de moment no aconsegueixen entrar als festivals. En pel·lícules nèctriques no aconsegueixen entrar als festivals. Sí, sí, sí. Hi ha realitzadors com el Steven Spielberg que s'hi oposen fermament. Una pel·lícula que ha d'anar a un festival de sala cinematogràfica, no ha hagut l'apentit de pantalla. Per això hi ha altres festivals, tipo... tipo... com els diuen aquests que guanyen el... El... Ah, els Emmys, tot això. Els Emmys són premis de televisió, encara que sigui una plataforma... Per streaming... Però algunes pel·lícules han sigut presentades a cans i coses d'aquestes. Sí, però no han entrat a concurs. Que jo sàpiga no han entrat a concurs. Vale, vale, vale. Sí, clar. Cants no es conto. I té una part, una secció, que és la qualitat d'una la pasta. Sí, sí, sí. Triple fontera per diàleg-ho. No sé què, són uns quins concursos... No entrarà a concurs, però sí que entrarà amb una altra banda. I això suposo que reporterà un guany. Sí, sí, sí. Perfecte. No m'ha acabat. Jo tampoc. No sé si és Netflix, no me'n recordo. Però què sé, és més antigues, Bikings. Bikings, no sé si és Netflix. No sé. Ara no me'n recordo. També hi ha les focs que fa coses i altres... Però hi ha una societat, també. És que a totes les sèries hi ha un moment que dius, ostres. No és tan malament, té alguna escena. Hi ha algun capítol que està prové, sobretot un que fan els sacrificis humans. Però alguns altres dius... Jo vaig... Ara han fet la nova temporada, per la Barcelona, que és l'American Gods, els deus americans. Ostres, quin cuny. La primera, la segona, la primera... Però què és això? Discrimino molt, ja. M'estirem fer el tema mitològic, que hi ha un rotllo patatero, però que on van? És com ahir que fèiem Antena 3 dioses d'Egypto. Bueno, no em tirava... Els meus fills es van enganxar. Però és això, és un producte... Era un producte així... És com si ara veus la mòmia, aquella de les defense somers. Sí, ja. Ostres, però aquí hi ha un problema. Aquí la gent que una miqueta controlem el cotarro, et trobes que ja tothom era oros, anubis, què passa? Ah, sí, jo és... Això és com molt cabrero, vull dir una cosa d'aquestes. Jo estava al·lucinat, pensava, però... Com li posi oros al protagonista? A veure, quan era oros era el Déu dels Déus, portava tòricament un bec de falcó, i aquell era en plan com a vengue. No és cuero, es diu, perdona, el cuir. Això a Egipte, com si portava una faldilleta d'allí, que feia molta calor, i va anar així com molt lliures, de la mena de vestir-se, i tal. Però, clar, unes contradiccions brutals, una bestiesa. Però jo entenc, vull dir... Són productes fets per al públic adolescent. Però és que, ostres, després resulta que li segur que algun dia algú li explica als Déus egipsis i diu, però no pot ser, però sí que té la xicle. Té aquestes problemàtiques, també. Però ho entenc, vull dir que... Com a mínim és una forma d'interessar a la joventut per al món egipci. També és una opció, però és la que tenim. Bé, anem a veure una altra, anem a escoltar, ni que dic ja, a parlar de Superlòpez. Que tenim... Jan. Ah, sí, sí, sí, sí, perdona, sí. Estava com passa que canties el nom del director. A mi m'agradaven els còmics de Superlòpez. El director és el... No és com has dit de nom, és el Caldera, de Cognom, Juan, no sé què, Caldera, que és el que va fer Anacleto, l'agent de secret. Ja té experiència, clar. Tenia punx. Sí, sí, sí. Tenia punx. I el principi era molt canyera. Després la cosa es complicava la massa i baixava de ritme. Però al principi, ostres, potser té més els actors. A l'Imanolària és l'altra i al Jove, com es deia. Ah, no me'n recordo. És d'aquí, sí. Sí, és d'aquí. Ara ja he sortit el nom. Doncs aquí passa una mica el mateix. A vegades recordava una miqueta la percepció d'estar veient una pel·lícula dels fèsers. També hi ha una mica de fèser, el tema de Mirarro de Petín, per dir-ho al mig d'una volta. Per sorrealista, no? Sí, una mica sí. Clar, evidentment, clar, això que diem, sobretot, quan està a la terra és el Dani Rovira, que li queda bé el paper, li queda bé. Perquè és que és un tió que és un còmic. I no sé, a mi em va agradar molt. És un tió que m'agrada, a mi que em cau bé. Aquest cap m'aniria a fer unes birres, que vols que et diguin. És persones que et cau bé. A partir d'aquí, la pel·lícula té a veure amb el que passa amb el còmic de Superlòpez. A partir d'aquí, hi prové d'un planeta determinat. Amb aquell planeta, hi ha una sèrie de... hi ha un villano, que és el Ferran Ranyer, juntament amb la seva filla, que és la Maribel Verdu. I llavors, com ja, quan neix, té un superpoders, aquest nano, que evidentment el que ha de... que clar que aquest villà, que és el que dirigeix aquest planeta, ha d'habitar per totes les mitjans, que no li passi... que no surti d'allà. Això passa amb els cinc, cinc, cinc, cinc minuts. I llavors, què passa? Els pares d'aquesta criatura decideixen enviar-los a la Terra, com una nova especial, petitoneta, a la seva mesura. I clar, i on recala... Doncs allò, el mig del camp, amb una família així de camp, i tota la història, avui no vull dir ni on ni com, perquè és simpàtic, perquè té a veure amb Catalunya, i tal, bueno, fa gràcia. I a partir d'aquí, doncs, és ell, que intenta dissimular els seus poders, o no, i a partir d'aquí, doncs, passen coses. I llavors, se fa aquesta demostració, superman, ens entenem, i el gran problema és que, en el moment en què arriba a la Terra, clar, i aquesta persona agafa aquesta criatura, dius-te'ls, quin bigòtic aporta aquest nen, no? I dius, bueno, li vaig a treure, i agafa l'elèctrica, i fa res i tal, no? Diu, mira que havia quedat, i es torna a baixar i ha tingut el bigòtic. I llavors no se pot treure en sa vida. Va creixent i el bigòtic ha posat la criatura. I és això, i llavors veiem com va creixent, i el que li passa a ell, i com va descobrir els seus poders, que és molt divertit, quan aprena a volar, i és que ja em moria del riure, perquè dius, tio, però, a més, quina mala llet, perquè saps com vola el superlòpez o no? Ostres, no em recordo ara. És a dir, com vol el superman? Amb les mans esteses, no? El superlòpez fa així. Amb les banyes. Llavors, clar, ell prova, clar, i jo vaig a provar com superman, perquè ell és conscient d'aquest clar, del superman, i llavors fa que es posa, és que m'és burro, dius, a sobre d'una torre, allà, com una mena de sitge, allà que hi ha, i es posa allà, i dius, vaig a dir, i fa, boi, que hi has fotut una hòstia, però clar, una nata d'aquella és de, fo! Allò que dius, pla, contra el terra, allò de 15 metres, però clar, com és superlòpez, no li passa res. Està clar. I que dius, però com pot ser i tal? No sé què, però jo sé que puc volar, no sé quantos, no? I fa així, llum, no? A més, que fos amb les mans així, pam, no? I llavors fa bu, i tal, no? Diu, ostres, no? Vaig a provar l'altre, no? I fa així, llavors, clar, es torna a boig, t'escontrola. És una fantasia, realment, divertida. Jo m'ho vaig passar molt bé, ara, a centrar-me al joc, a centrar-me al joc, malament, rai, no? Però bé, molt simpàtica, molt agradable, i està molt bé. A veure, dins del que sé del paper, Alejandra Jiménez, que és la que li fa de partener, també està molt divertida. Qui més hi ha? Tinc una discòmica, també. Hi ha un que és un còmic, no m'ha recordat com es diu, és un còmic d'aquests, no sé com es diu, ara és conegut, d'aquests de la motxetxada nuïa i tota aquesta gent. Hi ha dos o tres actors que van sortir del Bacete, que a la dos feien... Era una mica com Femina i Cançado, que és aquest rotllo, una mena d'un humor de poble, molt així, d'aquella manera molt caústica, són molt simpàtics, són molt queixons. M'han olit el corto? Sí, no, això és una altra filosofia. Això és massa allà. Aquest és més balababa, és com allò més actual i més buscant. Bé, és que molt bé, molt correcte, l'estètica està molt bé, i genial. Va guanyar un oscar als efectes especials? Sí, un oscar, un golla. Un parell, i també per una altra cosa més. Va guanyar dues coses, em sembla. O de sol o algo així per l'estil. Però per passar l'estona està perfecte. Ara reglamo tu amb la capitana Marvel. Si no, vull dir que ara podem solucionar això. Tu no estàs al dia del món, aquest dels vengadors. A veure, allò que dius, m'interessa fins a un límit. Jo, per exemple, quina bogeria. Com t'ho diria? Obligació, entre cometes, ho obliga. El fet de tenir fills em va dir que els agrada totalment aquestes coses. Doncs bé, a mi tothom, a ningú li amarga un dolç. I a mi, bé, m'agraden a veure pel·lícules aquestes. Hi ha algunes molt bé, molt bé. Molt bé és ben fatotes que altres, no? Jo puc dir que vaig anar a veure la primera, que era Iron Man, i allò és un producte que està molt bé. Està molt ben perill, està molt ben fet. Té molt de dinamisme, que és el que se li demana a un producte així. Iron Man està molt bé, com a primera pel·lícula així del món Marvel. O sigui, del món Marvel, des que Marvel controla els productes, l'altre dia vaig estar llegint una història. Perquè Marvel va veure als anys 90, va començar a fer figa. A nivell econòmic. I van decidir anar venent drets dels seus protagonistes. Ens van vendre els X-Men, van vendre els Spider-Man, que a partir d'aquí es va vendre la Sony, i a partir d'aquí es van fer les pel·lícules amb el Sam Raimi, amb el Tobey Maguire. Que estava molt bé aquella. Sí, estava molt bé. I després, no sé si alguna més van vendre. El Hulk també el van vendre, o el van seguir, un temps, i després va ser quan van començar a fer la pel·lícula Iron Man, que això els va donar molts beneficis. I a partir d'aquí van tornar a recomprar els drets, i van començar a poder fer els vengadores, i sí, perquè sembla que el Hulk de l'Angli no era de la Marvel. Jo crec que no, mira'm la sona. I doncs la primera Marvel va ser la del Iron Man, i a partir d'aquí van anar recopilant una altra cop els drets, i van poder ja fer els vengadors, perquè tu no pots, si es van notar els drets del Hulk, no el pots incloure amb una pel·lícula teva. I doncs van poder anar fent, i darrerement ja hem pogut adquirir el Spider-Man, que era de la Sony, i sembla que alguns han arribat sols amb el fet que la Fox o la Disney ja ha comprat la Fox, i no sé què, ja ho tenen tot a pamar. Doncs que va ser la Marvel. Això que sona és davant de sonora, no sé què és. Sí, sí, que va ser la Marvel. Va ser la Marvel i música així moguda. Sí, tot està molt lligat i molt controlat, per què explico això? Fa un any van estrenar la primera meitat de la darrera pel·lícula dels vengadores, els vengadores són l'Iron Man, el Hulk, el Capità Amèrica, el Capità Amèrica, sí, l'Alcon, la Viuda Negra, i el Hulk, no sé si l'he dit. I el Thor, també, i ja estan tots els més principals, després hi ha d'altres més secundaris, després hi ha també el Pantera Negra, després hi ha la Visión, i hi ha d'altres, la Bruja Escarlata, és tot un món, però aquests són més secundaris, els que he dit són els més principals. I no sé si m'estic deixant algun. A l'any Man, també, a l'Homoformiga, està molt bé, i entre aquí els gestions, que us coordina, diguem així, és el Nick Furia, que és el paper que fa el Samuel L. Jackson, que va amb un pagat a l'ull. Aquí a la Capità Marvel sabrem per què porta el pagat a l'ull. Llavors, tot aquest entremat de personatges van començar a tenir la seva pel·lícula individual, l'Iron Man per una banda, el Hulk, tot i que no la feia a la Marvel per una altra, després també el tort va tenir les seves dues pel·lícules, la primera la va realitzar el Kenneth Branagh, per exemple, que li dona un punx. Tot i que la gent se'l va carregar, per mi la pel·lícula està molt bé. La primera de tot. Sí, surten Toni Hopkins, l'Anata Lee Portman... Però està bé, és un divertiment molt... Jo et podria dir Iron Man, la primera, no sé si l'has vist. Sí, això està molt bé. La primera, Sagona, és la del Michael Kitton, no? No, la primera és la del... Que també surt actor. No, no, no, no. No, Michael Kitton. No, no, l'altra, és aquell, sí, sí, vale, vale. Te'n confonem amb el Batman. Sí, sí, que hi ha allà. Batman és el mundo de C, no t'he retardat malament. Sí, sí, no, aquest sí, és l'altra, és aquell que va ser... El Robert Downey Jr. Sí, aquests que l'he vist. Aquestes pel·lícules, el Cap d'Amèrica també, va tenir les seves pel·lícules, per mi és un personatge més fluixet. És el més idealista, és el més patriota, el Cap d'Amèrica, no? Però potser no és ni molt menys el més pudorós. Jo soc el Hulk, per exemple. Si em dius quin personatge li agrada més, el Hulk. Per què? Per què? Perquè és el que tots haurien de ser quan ens toquen els collons. Escleta d'aire. Potser aquí toca la pera, jo es fa tot d'aire i t'arrabanta. El fotravantallós? Sí, fins a arrebentar. Sí, sí, sí, sí. Bé, i aquí li agrada més l'Aeroman, perquè és la part més tècnica, més mental. Evidentment, el personatge no té poder, sinó que, gràcies a la seva intel·ligència, s'elabora un traig de medida, a mesura, perdó, que és el que li dona el poder aquest. I jo és que el van fer, els van ajuntar tots amb una pel·lícula que es deia Los Vengadores, va ser un festival allò d'acció. Aquesta sí que la vaig veure. Sí, està molt bé. La cosa va de caure una mica amb altres... Secuelles, no? Secuelles de Los Vengadores, que la cosa ja grinyola una mica. I ja van dir, bueno, anem a arremetar aquest producte, i van treure a Los Vengadores la guerra de l'infinitor. Ah, també està el doctor Estranho, també. També surto al mig. O i, en parada, inclou l'última de Los Vengadores, els guardianes de la Galàxia. Quin enrenou. Sí, sí, sí, és un buat. I en aquesta última, diguem-ho així, és la guerra contra el mal o maló més malo del mundo mundial. Allò més dolent que pots tirar la cara, que és el Thanos. Sí, sí, un nom de l'amor, no? Sí, sí, sí. Bé, no explico la trama, perquè tampoc... I sembla ser que en la segona part de Los Vengadores, que ja acabarà, apareix la capitana Marvel. És clar, hem de fer-li una pel·lícula a la capitana Marvel. I qui és la capitana Marvel? L'actriu és la Bri Larsson, que va fent l'habitació. Sí, sí, sí. Però quins poderstès, que no tinc ni idea de qui és aquesta criatura? Aquest és un... Era una ex militar, que uns alienígenes d'una altra planeta, que són una raça d'uns guerres brutals, diguem-ho d'alguna forma, la capta, la gafa. La gafa accidentalment la sagresta, i adquireix ella, perquè ella adquireix uns poderes d'un accident, d'una nau espaial alienígena. Sí. I se la queden i la similen, d'alguna forma. I ja veurem que això no és tal com es presenta, i els bons són tan bons i els dolents són tan dolents. I està ambientada, bàsicament, als anys 90. La pel·lícula no és de les millors ni molt menys, ni molt menys de tot el saga Marvel, aquesta que han fet. Sí, sí, sí. Es peca molt, té, li falta, et punx. Sí, que l'actriu és carismàtica i té el seu què, no? Però la pel·lícula sí, i com a pel·lícula iniciàtica del personatge és molt fluixota. Ara veurem, aviam, aquesta cerrera pel·lícula, que ara fan els vengadors aquest mes, l'estrena final de mes, i veurem com encaixen tot això. Quines vengadores és? Quina és? L'última, ja. És la segona part de l'última pel·lícula. Perquè la penúltima, ah, sí, l'última que es va estrenar... Diguem-ho així, el Thanos aconsegueix el que vol. Explico a algú que ja s'ha sapat de tothom. I és que amb un xesquil de sus dedos, perquè porta les gemes de l'infinito al puny, és capaç de aniquilar la població de l'univers. Imagina't, no? El 50% dels éssers vius que viuen al univers que eren aniquilats. A partir d'aquí ara ve...Aquí et sigues dolent, eh? Sí, dolent, però està molt bé, el personatge. El personatge el fa el... Sí, el Josh Brolin. Sí, sí, sí, aquest ja li fa la pinta. Sí, sí, sí, molt bé. Evidentment, caracteritzat com a Thanos amb efectes digitals, però molt bé. A l'estima dels vengadors està molt bé, com a mínim, és molt potent. Aquesta en dic que ja és la cabosse. Evidentment, per motius paternals, estic obligat a veure la si o sí. No passa res, és una forma de petra. Sí, sí, m'agrada. La descripció que t'he fet del món. M'agradaria conèixer-la, perquè jo sóc bastant amant. No he sigut mai massa forofa dels còmics. Jo de la fulc, de la resta no. Jo llegeia de petits espai d'hermans, sí que tenia, però és l'únic que potser el que quan sí s'espidaven, sí que he vist tot el que s'havia espidat. M'han intentat allò, pim-pam, pim-pam, veure. El hool sí que he vist la de l'Ànglid, i alguna més que vam fer després, no sé quina va ser també, o alguna cosa que estava vinculat al hool, no em diguis que era, però que ja està, però no he tingut massa Superman. Jo de petit tenia un còmic, evidentment, que m'ha desaparegut. No sé què ha passat. És curiós perquè barrejava. Era un còmic genial. És curiós perquè normalment Marvel i DC còmics no col·laboraven entre sí, però amb aquest còmic van col·laborar, perquè clar, van sediar els drets de cada personatge. Això seria interessant. Jo ara crec que aquest còmic valdria una pasta indecent. Jo el vaig tenir a les mans i va ser millor durant molt de temps. I jo crec que... A vegades apareixen coses que tenen un valor futur, i coses que encara avui hem de pensar de no llançar-les, perquè potser això ho vaig tenir jo a les mans, i no sé si d'ús es va estripar. Era amb nanos i aquella por és clar, és un producte... Jo crec que avui hi havia molt d'èxit. Molt bé, doncs... ens quedan encara 12 minuts. Per tant, tenim temps de parlar d'una pel·lícula terrorífica. Quina? Ah, sí? Doncs la casa de Jack, que això, de David Bowie, que és Fame, sona constantment... Ui, sona una mica raro, però bé... Sí, és una mica... Sí, és a l'aparell. Doncs, bueno, no sé per què sona aquesta cançó constantment, o sigui, sona com 4 o 5 vegades, no? Potser per rodar Fame... Què pretén? Què busca? Perquè és rarit d'una sosa, aquest nano. Sí, si un paio... L'única, en aquest cas... Ara és bon trier. M'ho he tomat tot. Vull dir, és de l'infomaniac, passant per l'anticrís... El que em vaig quedar allà. Rompint-ho a les oles i em vaig quedar allà. La part de rompint-ho a les oles i de veure l'escuridada és una meravella. Això és un altre àmbit, no? I llavors, quan ja es posa fosc, quan ja es posa canyero, és quan ja amb el tema dogma, i ja quan ja se'n va messant, però és el període en què hi reconeix que ha estat... Estava tot el dia borratxo, drogat, fent les pel·lícules. És a dir, que hi havia un rarafons també. Amb el tema dogma, també. Es veu que era un director bastant maltractador. Sí, sí, sí, sí, molt bèstia i tal. Trots de cabron. Sí, però perquè també anava sempre picat, és a dir, de tot arreu. Hi ha gent que va dir que no, que ni fa de dir tornar... Ara et dic una cosa, si mires quanta gent ha treballat amb ell, és clar que hi ha primera època, no tant, però si mires després, ostres, el volíem de foc... Són perquè aquest va quedar bastant fart. Sí, sí, sí, aquest va dir fins a anar. És clar, és que a més, en aquesta pel·lícula de l'Anticrís, hi havia institucions molt violentes, també, i molt dures, i molt masclistes, i molt potentes, i molt dramàtiques. Aquí estem parlant de la història d'un senyor. Es diu la Casa de Jacques. Amb l'anglès és la casa que va construir Jacques, seria la traducció. És el Matt, que no digui malament, el Matt Dillon, que no digui el Matt Damon, i tal, que també està perfecte, que està molt bé, és a dir, amb una... Sí, sí, de pirat, no? Últimament fa unes pel·lícules una mica especials, i aquesta també és una de l'especial. Fa de ser ser en sèrie, és el que tenim. I jo em faig creus que aquesta pel·lícula fos estrenada a Canes, era un espai que no era, era en un grato, a Mallard. I va ser estrenada. Sí, una miqueta. I a Rey, a Rey d'això, a Canes se la va carregar. Lògicament, això entra a més a Sitges, com va ser el cas. Vine, vine, vine. Llavors Sitges sí, Sitges sí que la va acceptar, i és Sitges, és molt l'estètica de Sitges, o podria ser aquesta estètica. És el Matt Dillon, que des del mirant número 1 se't presenta com un sèrie en sèrie, i llavors ell té una conversa constant, amb un senyor que es diu Verge amb Ebaixa, i que jo ja estava amb l'Aureya una mica mosquejada, perquè aquest tio és el Bruno Gans, el de l'Ondimiento. Sí, sí, sí. El que va fer de Hitler, de l'Ondimiento, o d'això i tal. Estant-ho d'estona parlant, és com si fos una mena d'alterego, o com si fos una mena de consciència. Com bones a ser en sèrie, que entre cometa hauria de ser, i ha sigut una bestiesa, és un tio intel·ligent, és un tio que és sensible, metòdic, té un trastorn, opció compulsiu, que és el de la neteja, no t'ho perdis, perquè hi ha una ironia per sota, de tota la pel·lícula, que té una mala llet, allò que diu, com pot ser una sèrie en sèrie, tenir el toc de la neteja? Home, és que li va bé la vida. Li va, però és curiós, perquè... No ha de deixar rastre, el tio. Exacte, però quan vaixe ja ha matat algú, i va al cotxe, i veus començar a veure imatges, ostres, a sota de la cadira, i torna a pujar 4 o 5 vegades al lloc de l'assassinat, és a dir, tant se li han fot, que puguin enganxar, vull dir, sempre tingui arreglat a la seva problemàtica. Jo recordo una escena, que la vaig a l'altre aire, que és el tio rossega uns cosos pel carrer, i deixa tot un regarot de sang. El tio es queda així, hòstia, i just en aquell moment... Fasca, ca un turment tot de cal... I li fa la feina, no? Però quan gira el cos i l'obra, es queda mig cos per quedar tot arrossegat. Hòstia. Perdut la carna, perdut els ossos, queda... I és gràfic, no? Sí, és ràpid, el moment, però dius... Clar, no queda... És això que el que té aquest tio, que et fot uns cops... El problema que té és que planteja una sèrie d'incidents. En concret, 5, 3 dels 5 dels 60 possibles, que heu pogut dir. I a partir d'aquí, t'explica històries. Per què és el que construeix ell? Ell és arquitecte, ell és enginyer, però vol ser arquitecte. Clar, perquè ell n'hem de construir una casa constantment, però no la pot construir, perquè com és tan perfeccionista, la tira en terra i comença a fer-la. I llavors arriba un moment que no dic res, que sí que fa una casa. Ja no dius més. A partir d'aquí, ell té un espai, una mica com feia d'externo, que tenia el seu espai de... No veia d'externo. Em refereixo que tenia el seu espai. En el cas és un congelador, amb el qual pot fer moltes coses, amb el congelador. I llavors es pot fer un congelador industrial que hi compra, i a partir d'aquí fa el que fa. És un tio que se li veu tal, té un cercarisme en el fons, però la vegada és un tio que se pantavan a la gent per aconseguir el que vol, que la fia cap és això. És una persona que en teoria... Els 5 incidents que ho marca molt clarament són els garrifosos. El posa després de punta. Hi ha un que fins i tot... vincula a una família amb dos nens. I la cosa ja va més enllà. Sí, sí, sí. Vull dir, sap com posar-te després de punta. I no saps quan reaccionarà i com ho farà, és que és aquesta cosa del que passarà, què passarà. I mentre tant va insertant pel mig escenes, de documentals de coses, de coses recorrents, amb certament obsessives, sobre el lleó, sobre l'ovella, sobre un pianista que és compulsiu. Aquí també hi ha una mica de Peter Ginewipari al mig futut. Hi ha un punt que dius que això em sona d'algú. I a partir d'aquí tot això es va envoltant d'una poteòsic final amb representacions artístiques, té obsessió per William Blake, que és un pintor molt conegut, fins a arribar a crear la barca d'edat. Sí, era com un romàntic simbolista, era un tio molt raro. Com el Turner, una cosa així. No, no, no, no. Fic com aquella època i no sé si m'equivoco. No, és una mica posterior del romanticisme, però estem per aquí, no anem malament. Sí, però està una mica... Tarnes feia paisatges. I aquest feia uns personatges raros. Més el romanticisme, però més gòtic. Sí, és 1.800, com tu dius bé, 40. Si el Turner és més 10 o 15, 20. I llavors, fins al final, que aquesta vinculació amb aquest Verge, que apareix, finalment, doncs... Bueno, hi ha una de ballar dels inferns. Però si ja el principi ja és bestial? Sí, literal. I en aquest cas, aquí és quan ja has de ser la repera i controlar una miqueta el món de Dante, i el món de Virgíli, Verge, Virgíli... Hi ha molta iconografia. Exacte, jo una mica aquesta vinculació... I tal, i bueno, i ja és això. Bé, a veure, no mata, no mata. Amb aquest cas, la part sempre... No sí que mates. No, sí que mata, mata molt, mata molt. Però et refereixo que la part, més que sempre, i busca la part més sexual, també, que és un tio que acostuma anual a la gent, i que genera aquestes coses, no aquí no es produeix res. No hi ha un petit nu, però té un motiu de ser. Però no hi ha aquesta cosa. Ha anat a buscar el savisme. Ha anat a buscar la part més truculenta. La provocació ha vingut amb aquesta part per això, per l'assassinat, al igual que l'anticris, per l'altre tema religiós, ni per l'altre tema sexual. Sempre ha buscat, ha quedat a buscar això. Li surt bé, a mi no em desagrada, el que vaig veure ara. M'has de tenir uns tallonsis per aguantar la pel·lícula. Els quedant 3 minutets, doncs si pots parlar de l'escola de la vida, o deixem per la segona que ve, ho deixem, anem comentant. No, no, no, no hi ha així cap més. Podem comentar qualsevol cosa. Com a tal. Amb això que et deia de la casa de Jack, sí que hi ha un moment determinat, en el que a mi em fa gràcia, perquè aquest bon home resulta que els actors importants, com l'home Thurman, és allò que dius pim-pam. Pisto, no he vist-ho. També és un altre que no me'n recordo. És una senyora molt coneguda, que es diu, no sé què. No, no, és una dona també coneguda, que també es diu, a veure qui va traient, a final no, a final es trobo gent que no és tan famosa, però no té manies. Vull dir, en aquest cas, amb carregar-se a la gent amb una velocitat increïble. Jo vaig en un tros, no sé on, un trailer així, que només comença, qui agraeix qui és ell amb ell? L'home Thurman amb ell? A veure, ojo, ara no vull dir una bestesa. Si gairebé simultani, no? Ell és així, en sèrie, però dius... Perdona, però és que ella és odiosa. Ja, però és que comença arreando, dius, ostres. No se suposa que l'assessis... És el que diem, ella... No, evidentment ningú mereix la mort. Però ella és odiosa. I llavors, dins d'alament d'aquest home, bastanta paciència, va tenir amb la criatura. Perquè de debò, clar, és veritat, perquè hi ha un moment que dius a veure... Tu, la pel·lícula de què va? D'una sèrie, en sèrie, no? Què hem de fer? Clar, jo que dius... Això és molt bé, a l'escolta. Perquè t'allarga, t'allarga, t'allarga, t'allarga... I llavors, a l'home és esperat, pata, bomb! I dius, ja està, no? Ja tocava. Perquè és això, el que pases parlant de la pel·lícula, no? I bé, bé, i això. I llavors, hi ha moments que sí que ho allarga... Jo la vestroculenta, la de la part familiar, eh? Jo vaig posar els pèls de punta. No seràs tan desgraciat de fer el que vols fer. I ho fa. L'únic que té una certa commissaració, almenys amb les criatures, eh? Vull dir... És molt, és molt, és molt ell. He deia que aquí estava Sarefa, falta un minut, encara. Diu que ella estava Sarea, amb aquesta pel·lícula. Però ja et dic jo que... És com el Capità Haddock, que està pitjor quan està sobre. Exacte. Perquè quan veu. Doncs jo crec que aquí li tocaria rellar-se i drogar-se. Home, és la primera pel·lícula que diu que està Sare, fent la pel·lícula o de l'esperit com a tal. Vull dir que, clar, i dius, home, jo pensava que serà una cosa molt més... No, no, no, no. És una forma de ser. Vull dir, és un tarantar que aquest home agafa i que planteja la seva vida. Doncs res, ens queden 20 segons. Acabarem amb la cançoneta que recorrentment de Feim, perquè ell busca una fama que no aconseguirà mai, o sí, o potser intenta ser molt evident per ser famós. Veieu-la, si voleu, i ja ho comentem. Molt bé. Ens veiem la setmana que ve. Fins ara, adeu-siau. Fins ara, adeu-siau.
