... Doncs, comencem l'últim programa de l'any, 2019 i ja ha passat el temps, quina rapidesa, no? 2019 i tornem al 2020. Com ara, millor, no? Millor, sí. Llavors el que hem de fer és, jo baixo i vosaltres pugeu. És la única manera. Perfecte. Doncs això és. Ara ho tinc. Ara millor, no? És que estàvem parlant de... teníem problemes amb els micròfons i amb els auriculars i ja s'ha solucionat. Bé, doncs el que us deia, doncs això comencem la temporada, voleu callar? Sí. Que som llounens? Aquí. Senyora, sí senyora. A veure. Quan no mires nosaltres aquí... És que venen les festes, ara ja estem. Senyora, una mica esbarutats. No, ja, ja, ja. Nosaltres ja estàs per a la cartolla, aquí. Sí, sí, sí. Realment, eh, realment. Molt bé, molt bé. Espera't un segon que... Jo no et convé, tu, eh, pare. No, no, no. En absolut, en absolut. En absolut. En caldo. Doncs el que us deia. A veure, és que hi ha una mica de desmadre avui, eh? Un segon. Ara, ara. Especial de generació manada. És que no desmadre, a tots els nivells. Parlo també de nivell tècnica. Vull dir-te com ho diu, eh? Vull dir-te com ho diu. Això és una cosa que hauríem de parlar. Nosaltres hem estat a la generació manada, és veritat. Sí, sí. De petits us manaven. Sí. I ara també us manen. Ara també. I al mig... De aquella forma. Una mica de llibertat. Fèiem veure, eh? Fèiem veure que manaven. Ens ho deixaven creure, no? Sí, sí. Molt bé. Molt curiós. Fantàstic. Molt bé. Doncs res, avui tenim la companyia grata de la Rosa Alcalà. Hola, què tal? Molt bé. Bona nit. Fantàstic. És un watch cada dia, això. Molt bé. Igualment. Sí, sí. Com tenia el Jaume Vidal. Sí, hola. Que s'ha hagut un cocodrilo per aquí, un cocodrilo per allà penjat. Ah, sí? Sí, sí, sí. Això és bo, eh? Això és bo, eh? Això és bo, eh? Això és bo. Aquí hi ha nivell, eh? Exactament. Sí, sí, sí. I el David Montaner. Hola, què tal? Que va de berri groc. Sí, sí. Eh? No, això no és el Betis, no? No, és blanqui groc. No, blanqui verd, no és igual. Deixem omiliat, miliats. Blanqui verd. Eh, no, que és broma. Ja és tal de la camisa floreada. Ei, molt bé, eh? La camisa floreada, eh? Avui tots hem vingut. Eh, bueno, no direm d'on és. No, per exemple, perquè, si no, fem publicitat. Bueno, doncs el que us deia, no vaig a pujar més això, aquí tinc una festa entre els auriculars i els micròfons. I nosaltres, que no... Des d'aquí, diem, si us plau, Rayo Desvern, com Pricascos i Micros. Sí, sisplau. Sí, sisplau. Perquè cada any estan més tronats. Sí, sí. A veure si el Paranoel o els Reis... Porten bé... Sí, sí, si són els auriculars. Més que els micròfons, que de tot i... Bueno, els micròfons aquells d'allà són bons, eh? I aquest que tinc aquí, això són sandhacers. Per tant, això és potent. Però, clar, però també ja porten un temps. I d'escoltes com són. Bé. També és potent, sí, sí. Avui parlem de música. Aleshores començarà a parlar directament del Messias de Gendel. No pot ser la cosa més nadalenca. O prena de l'enca, digues-m'hi com vulgueu. Exacte. Sí, perquè estem a punt ja. Sí. Els hem parlat de pintors de cornellar. Una exposició que s'ha fet allà a la ciutat. Cada any es fa. Que es fa cada any. I cada any té més categoria. Exacte. I com seguim al Nadal, jo es parlaré d'una escriptora mater. Que sempre va molt bé. Parlar de persones que encara que hi hagi al darrere una edat, que no la diré, evidentment, doncs és una persona que sempre fa molta l'escriptora i ha escrit un conte de Nadal per nens i per adults, que es diu l'Esporneta i la seva missió. I parlaré d'aquest llibret petitonet, que no és una persona molt tendra, ja és una mica explicaré qui és, i a partir d'aquí això. I de cinema. Doncs una mica com, buf, aquí tenim una barreja important, de l'Hit, que ens parlarà el David, una potent presentació d'aquest de Jonsis, d'aquesta pel·lícula. La Rosa es parlarà de la tomba de les nociérnegas, ens anem al Japó, a la factoria Ghibli. Sí, al Japó de Ghibli. El Jaume se'n va de la catapunt, exacte, el Pirata i la Dama. Però quina sorpresa que veig tenim. Sí, sí. Molt bé. Ara ho expliquem. I jo marxaré cap aquí, que per actualitat, amb l'Islandès, de Martin Scorsese, que ha d'unidor, d'unidor de la potència de la pel·lícula, i ja comentarem cosetes, fins i no desballar gaire coses. Mira, més pintors. I el David ens ha explicat alguna cosa després, que no hem apuntat, però alguna coseta més que hi vulgui dir. Perquè es dona temps a parlar d'alguna sèrie, o d'alguna història, potser parlarem de voice, o parlarem d'aquesta sèrie que has comentat tu, una mica ja parlem. Molt bé. Doncs res, comencem amb música. El messia és de Handel. A veure si puc trobar alguna coseta per aquí. L'Eluya, per exemple. És el més conegut. Aquesta no la coneix, no? Tira, tira. Home, és una de les àrees. No és una àrea, perdona, la canta les corals. Molt bé. És el messia és de Handel. És típic de Nadal, com tu ve has dit. El que passa és que aquí ja comença dient que per molt que a la nostra tradició occidental l'estem a esprogramar aquest concert als vols, vols de Nadal, realment és de Quaresma. És de final de Quaresma, perquè el que explica és tota la passió de Joaquí. Ah, la suïtat. Esclar. Ostres. Llavors, de fet, ho va pensar, ho va fer. Quina rada, eh? No, no, no. Una rada perquè és programa ara. Però, bueno, és que és així. No hi caus amb això. Asociar-lo amb el Nadal. El que es fa és que és com un sermó, que recorda la profecia, primer, de l'Antictestament de la vinguda del Salvador. La segona, ja és tot el tema de la passió, la resolució i l'ascensió de Crís cap al cel. I la tercera part, que ja, bueno, la constatació que l'ascensió humana, doncs és vulnerable i que acabarem morint i aquestes coses, i que això és inevitable. Llavors, es celebrava just quan acabava la Quaresma. Vale? O sigui, per la Pascua. A veure, és jargueta de dura... Mira, 140 minuts. Dos hores i mitja. Dos hores i mitja gairebé. Sí, sí, sí. Però, bueno, val molt la pena. Aquesta representació o aquesta interpretació millor dit va ser completa, sense talls, ni adaptacions. És una obra magna del repertori sinfònico coral que es diu. Per què? Perquè n'hi ha, a part de l'Orquestra, de la OBC, l'OBC únicament surt pràcticament als instruments d'acorda, violins, violars i violonxells, no hi ha cap baix. Després n'hi ha un piano i quatre instruments de vent, dos oboe, flaut, flotin i així. I una trompeta, que també, quan són les trompetes de la... La resurrecció de la resurrecció i tot això. I ja està, o sigui, realment n'hi ha poc interpretes, no? Però sí que n'hi ha quatre solistes, que són Soprano, Mésor Soprano, Tenor i Baritón. Tot són d'aquí, mira, la Marino Josa, que és una Soprano d'aquí nostre, la Maria Pinto, que també és una Mésor Soprano, l'Alejandro del Cerro, que té la Santander, aquest senyor, però també actua molt d'aquí amb l'OBC. I el Josep Ramon Gullibé, que és el Baritón. I a mes, a mes, dos chords. És el chord Brogner, de Barcelona, i el chord Lieder, càmera, que actua normalment amb l'OBC. Bueno, doncs... Maquíssim és un curset molt maco i ha dit que té tres parts, tot en funció de la... de la vida i de l'explicació que fa aquest oratori. De fet, insisteixo, que estava pensat com un sermo. El general va... composar amb tres setmanes. Hola. I ja està. Vinga, va, allò que es diu... Tan ricament. El va... Estem parlant del segre 18. El va començar el 1730. No, perdona, això no és quan va començar. És el que va pensar de fer... A veure, intentava fer com si fos... una ópera... A veure, intentava fer una forma nova, no? Que no fos una ópera, però que tampoc fos una sinfonia tal com s'estava... concebuda fins a aquell moment. Llavors, vosaltres va inventar aquesta... sinfonia, però que a la vegada té una història, té un argument, vale? Un argument que és molt senzill d'estar aquí. I, bueno, no necessita senografia, que això també era una novetat. I, a la vegada, té la unió de l'orquestra, més curats, més això. La Lluya tan famosa que està... Què passa? Que ja ens el sabem, aquest tros. Vos que posi un altre? No ho sé, no ho sé. Jo, com més de la Lluya, he passat de la Lluya. M'he dit que no. El va estar anant a Dublin, que és un test de bail en aquell moment, amb molt d'èxit. En canvi, quan després ho va fer a Londres, a Londres ja no li van reconèixer tant. Va ser posteriorment, quan ja sí que seria reconegut molt aquesta obra. I, bueno, el que deia al principi, la que ja s'explorrava als vols de la dalt. Bé, doncs, bàsicament seria això. És una obra molt coneguda, val la pena, és una miqueta llargueta, això sí. Però, bueno, la orquestra, la interpreta, l'OBC, la interpreta de forma impecable. Les curals també estan perfectes, estan magnífiques. I, bueno, i els quatre interprets, els quatre solistes també són genials. Sí, sí, sí. I en aquest cas és una representació musical, que no hi ha cap cosa estranya. No, no, no. Cap cosa moderna, cap cosa contemporània, ni res, no? Ni cosa rara, no. L'orquestra dels cors i els solistes. L'orquestra, els solistes, i hi ha les dues coses en total. Això ja és un punt. 75 cantants. 75, crec que vaig comptar. A més, és fàcil, la lletra està amb anglès, la fascriure amb anglès, i llavors l'OBC té el font, el que és el escenari, el font de la paret del fons, i allà hi ha el projecte de la lletra amb català i amb anglès. Ah, molt bé, això és molt important, perquè, si no, Donidor és molt important. Sí, sí, és una lletra molt senzilla, la lletra de la passió del Crist i a vegades és molt repetitiva, perquè és molt repetitiva. Les joneses adeu, el senyor... Sí, sí, això és aquesta línia. És el tema d'aquest. Jo us puc recomanar una cosa, en sembla que ja ho he fet alguna vegada, que els dissabtes i els dimenges, a les 9 del vespre i del matí, per donar-ho del matí, doncs podeu connectar a la dos i hi ha un concert, sempre que dona gust. És molt maco. Però això fan... Però no em facis dir quina era, perquè això no... Però ho procuraré recordar-ho i, en tot cas, un dia, perquè a vegades... Això és una cosa que fan des de fa bastant de temps, és a dir, molts anys, això. El matí del dissabte, el de matí, sempre és la... El dimenge és la que ho fan una mica, però el dimenge no fan la missa, a la dos, no fan missa a la dos. No sé què dir-te, eh? Ho fan a la 13, home. Però jo crec que fan a la dos. A TV3 no fan missa. A TV3, bueno, no ho sé. Un espai que està molt bé. Però em sembla que a la dos sí que fan missa, eh? Ja t'ho diré jo. Aquest dimenge et truco quan escoltem la missa. Quan estigui postrat davant de la televisió, així. Jo et trucaré. Jo recomano que, particularment, m'he aficionat fa poc a la missa. A la missa? No. Però què? Ai, xesco. A la... A la música barroca. A música barroca? No, no, no, no controlo això. Doncs escuteu-lo. Si teniu Spotify, el concert de Nadal està molt bé. Ho puc imaginar, però amb les trets, perquè tot el rotllo barroc, però estem parlant de clavitzem, baló i tal, i aquestes històries. Triqui, triqui, triqui, triqui, triqui, trin. Que digueu això. No, però és com sinfonia. Que bovac. Que bovac, però no sé. Sebastián, bovac. No, no, no. Jo dic coreli. Doncs no ho poso a descobrir. No em sona el nom, però no m'he posat mai a escoltar res. Toteu-lo, està molt bé. Molt bé, fantàstic. Doncs mira, s'ha acabat de l'Eluya. A la, s'ha acabat el programa. Adéu. Vinga. Que no, que la gent t'esconnecta, i després no connecta. Vull dir que és una hora molt dolenta, perquè fan moltes coses a la televisió, bones, molt bones, depèn de què vols. Bueno, Jaume, una exposició. Pintós de cornellar, de llobregat. Sí, amb els cornellenents, també tenim aquesta sort, de disposar d'uns quants pintors. Mira què et poso, a la de Este Fideles. No t'ho perdis, això ja és per morir-se. Està maledat, la dalt. Som l'embeja de les bostes de la parròquia, la programa que feien aquí també. Som l'embeja total. Digues, Jaume, ara que estic relaxat, parles. Amb pintura, cornellar més o menys és el mateix. Sí. I cornellar. I llavors, doncs, aquell dia és com... No ho fas tot, eh? Probablement hi havia un centenar de persones allà, en això, probablement, perquè és una mica difícil. És en el castell, que les es posen diferents pintors de cornellar entre ells, el meu fill. El Joan Vidal. L'Arguès. I em va explicar per què l'Arguès. Diu perquè l'Arguès en francès vol dir emplada. Ah? Sí. L'Arguès, eh? Sí, exacte. Jo preteno això i tal. Molt bé, eh? No he trobat això. La veritat és que algunes persones... Jo vaig estar així, com m'estan propi, a veure els que passaven per allà. I deia, fantàstic, algun d'ells, saps? Va dir, què he dit vostè, què he dit? Això és una altra cosa. És la mateixa línia que jo vaig poder veure, o no farà qüestió d'un parell d'anys. Sí, però encara més... Tot el mes. Hòstia, a veure si fem una escapa de jo voldria veure-ho. Sí. Home, clar, clar. M'ha dit que potser vindria. Sí. I estaria bé, no? Aquí, ara, ell ja està amb una situació... Ja sé que no has de parlar només d'ell, eh? No, però el coneixes a la seva obra. És potser més greu. Ha passat a un punt, diria, que no místic. Va, anava dir místic, m'ho has fet de la boca. No, no místic, no. És com més enllà del que un és capaç d'imaginar, però... I llavors el que ha relat a ell constantment, quan en parlem ell, jo, perquè avui ho he de veure. Clar, jo. Llavors, que tu m'escoltes, em diu, i això és una que sé. Llavors, doncs, hi ha com una espiritualitat molt maca, però que jo no crec que sigui místic, això. Però potser espiritualitat, que és un altre concepte. És un altre concepte. És el mateix. Això ja entens tu. Explica la diferència. Ui, és que és una cosa... A veure, el místicisme és una cosa com més genèrica. I l'espiritualitat és el que sent cadascú a l'hora de representar les seves obres, des d'un punt de vista interior, molt interior, i que pot tenir una reflexió més religiosa o no, o més vinculada a... Més transcendent. Més transcendent del món en què tu puguis estar o que puguis sentir. I el místicisme és com una cosa més genèrica. Sempre jo plantejo que el místicisme que es parla del barró, sempre té uns canons a seguir. Però l'espiritualitat, no. La manera espiritual en què el greco treballa és molt diferent a el que fan altres pintors que se deixen a una escola. Per dir alguna cosa. Que hi ha el greco... Però jo crec que és aquesta la idea, potser. Està realitzat. Com a pare, com a tot. Com a tot. Bé, doncs és interessant. És capada i ho veiem. T'ha posat veu clarical. Sí, estic a punt de cantar la de les Fidelis. A més, també. Ara em poso de barito, no? Ja la dius. Que és trati de Rosalía. Mira, digues, digues. Hi ha pintures d'un valor molt estic mòbil. Jo conec un telèfon de dos pintors. Quants pintors hi han esposat? Uns 40 i tant. D'un i dos, no? I quantes obres de cada pintor? Un parell. Qui clar és que està limitat, això. Ara saps què està dibuixant? M'ho deia avui, Dionícius. Però ja en té un, te'n recordes? Sí, sí, sí, sí. Que era una cara, no? Dionícius. Sí, sí, sí. És el vaco. És el vaco romà. Un de blau. Molt bé, molt bé. D'acord? Doncs a veure, si fem una escapada, mira. De 6 erons. Sí, sí, sí. Si ens arribem, ho fem, ho fem. Quan els altres quadres, tots són d'una qualitat estimable. Vull dir, no veies allà un... Sí, que potser... Naïf, pintura naïf. No, no. Un classicisme, probablement. Hi ha alguna cosa? Hi ha algun paisatge? Vols dir, hi ha algun no? Un parell de paisatges. Però un paisatge realista. Sí, un parell. Esclar, hem estallar, i dius, dir, aquest no, però aquest altre està molt bé. I en canvi el que creiava més l'atenció era l'altre, no? Però està bé que hi hagi aquesta combinació. Molt bé, molt bé. Va venir el partí del caldo, ens el fem discurs, també el president del grup, o sigui, una cosa molt ben feta. Trobo jo, i n'hi ha sempre d'exposicions. Molt saber-ho. Ara ell té garras, ell es posa allà de tot, i ja veurà si ho aconseguim, ja veurem. Ara de moment el més que ve anirà a més de febrer, perdó, anirà a qui s'ha enfadiu, que també ja està. Ah, s'ha enfadiu? Ah, amigo. Ah, perfecte. Aquesta serà d'ella, eh? A on, això? A on serà? Allà de la Mas Lluís. Ah, vale, si no se l'has posat allà dalt. Sí, sí. Bé, doncs mira, escolta'm, qüestió també d'Alec Cartajaro. Sí, sí, fantàstic. Ara no la pel·lícula ja, no. No, encara no, encara no. Ara ens toca parlar d'un llibre, d'un conte més aviat, no? Que és d'una alumna meva de Barcelona, que és una dona molt inquieta, que és escultora, és una noia que té la nostra edat, és a dir, tampoc direm edats, no? Però que no estem parlant del que diem d'una persona ni que ser emergent i tal, vull dir, ja ha fet moltes coses en molts àmbits, no? I a més té la sort i és un, bueno, de ser... Necessitir-lo, però bueno, familiar, molt directe del Joaquim Baireda i el Maria Baireda, dels pintors de l'escola Dolot, que són un referent amb el paisatxisme català, no? I aquesta... Ma mare té un Baireda. Té un Baireda, sí? Ah, pues, nen, això, escutitza, eh? Sí, això diuen. Si no el vol la mare, som els amics, estàs pensant, eh? Li dic, clar, clar, clar, perquè jo això ho puc arreglar-ho, eh? Crec que és un Baireda. O de l'escola Dolot, segur. O de l'escola Dolot, però si l'escola Dolot em meti al seu nivell, vull dir, que crec que sigui un altre. Si és un Baireda, no, hòstia, ara m'has matat. Sí, com Josep Berga, bueno, un d'aquests, no? Però la signatura, fixa la signatura a veure què posa, perquè són bastant grans amb la signatura. Bé, no és això simplement, no? Llavors, és una dona que em va dir a l'altre dia, és que a mi m'agrada molt escriure, no? Ostres, digui, però t'has dedicat de manera oficial, perquè l'altre sí que ha fet pintura, ha fet escultura, ha fet coses així d'exposicions, no? I dius, no, dius una cosa que estic fent, i a més estic amb el món dels contes, no? Llavors, l'altre dia, va tenir el preciós detall de mi i a dos o tres companyes de la classe, que s'han fet molt amigues, amb aquest grup bastant maco, no?, sobretot elles, no?, que són les alumnes, i dit, ets que això t'ho regalo a tu, no?, i em va regalar el llibret, allò, amb un espiral típic de la fotocopiadora, no?, però molt maco, no?, amb una lletra així d'ordinador, però així com si fos una mena d'escrip, no?, de cartografia i tal, no?, i l'obra es diu l'esporneta i la seva missió, i és un conte de Nadal per nens, per grans, com diu, per nens i per grans, no?, i és un conte de Nadal. I a mi em vaig quedar molt enamoradíssim de com escriu, perquè és molt tendre escrivint, i la tendresa és una cosa molt important, perquè utilitza a vegades aquests diminutius, però d'una manera molt determinada, i sobretot perquè és una història que està clar, que ella és molt fàcil, perquè està pensada pels nens, però hi ha un reafons, que això és el que parla, per als pares, o per als adults, en cap moment pot generar controversia amb la mentalitat d'un nen, però a vegades, quan un pare llegeix, això té una importància marcada. L'esporneta és una estel d'una galàxia, una mica llunyana, de la nostre, de la violàctia, que té molt poquetallum, per això és llesporneta. I llavors, aquesta pobretta, quan juga amb les altres estels, resulta que no la veuen en l'atrapitxen. Tot això... Sí, sí, sí, sí, sí, sí, és una metafòrica, tot plegat, i llavors, per això dic que és per nens i per adults, que cadascú que es quedi en la lectura, i llavors es talla i resulta que a una gran veu li diu que ha de fer una missió, com tothom en aquesta vida, d'acord? Ja ho veuràs. Clar, aquí estem parlant de la consciència, del no sé què, tot això que comença a moure's, i llavors a partir d'aquí comença aquest viatge, i diu tu has d'anar a un lloc que es dura terra, que tens una missió, i amb aquest camí que va cap a la terra, trobant amalaments d'aquest espai que hi ha per a ell. Vuit. Sí, bueno, vuit, i també ple, és a dir, antics estels que eren com ella, que amb el temps han aconseguit ser lluminosos, es troba amb la lluna, que no entén la seva funció, vol apropar-se el sol. Ah, la seva funció. No, no entén ella. Ja dius, ha quedat bé. Ella, no, no, sí, sí, de la lluna. Fem voltes, no? Clar, perquè ella és la més sàpiga que ha de ser, que ha de tenir molta llum, vull dir, que ha de, però clar, li diu no, però tu no saps que jo estic reflectint la llum del sol a la terra, a les nits, clar, dius, ostres, clar, que sí, això ho dius, ho saps, però que en refereixo que dius, mare meva, no, el que hi ha aquí al darrere, no, i llavors em va veure el sol, no, i llavors té por que el sol clar, tanta llum, que no li puc fer mal a ella, i el sol li diu, però és que no et preocupis, jo sóc així de redenir fort perquè he trobat amb el meu interior de la força, és a dir, no tinguis por a les coses, la llum surt de tu mateixa, i mica en mica ella va agafant més llum, més llum, és a dir, és més segura la vida. Que ens ho explica, a tu, aquí. Espera, espera, espera, espera. No, bueno, és una cosa molt de matern. Home, és que en comptes de l'explica... Clar, és que sí, no, malament. I llavors, a partir d'aquí, doncs, això va evolucionant, i llavors, amb l'aquesta part final, d'arribada cap a la terra, es troba amb un altre... bueno, aquest no ho diré, aquest personatge no ho diré, i l'altre tampoc ho he de dir-ho, però que representa el mal, no és el diable, representa el mal, i que té una altra simbologia, dins de l'àmbit del Nadal i d'altres coses, i llavors aquest li fa por, realment, perquè té una por molt estrident, molt potent, etcètera, i a partir d'aquí intenta, doncs, es fan amics en el fons, perquè diuen tu no ets tan com sembles, no ets tan crudaner, ets una persona que vols fer por, però tu no fas por. I llavors, d'això, va gendrant una seguretat amb ella per trobar la seva missió, la seva pràctica, la seva pràctica és quina missió ha de fer a la terra, i bé, i a final arriba la terra, i llavors, quan arriba aquí, la seva missió és una missió molt clara i molt determinada del dia de Nadal, i ja està, i callo, no dic. Doncs a l'explicar... Us ho puc imaginar? Us ho puc imaginar? És un estel... On se'n va? On va? Es queda en un lloc determinat de la terra, i fa una lloc concreta... A l'estel de l'Alba del Nadal. Clar, l'estel de Nadal. Exacte, per això dic... No explico més. Vull dir, és a l'estel del portal de Badlèm, a l'estel que coneixem tots... Imagina si era important. Ja pensava que no era ningú, i imagina que era una missió tan important. Per tant, que és molt maco, però és que explicar el que és en si mateix és com ho remou tot, la gent seguretat, és com l'originalitat d'aquest compte. I de veritat, és que jo estic encantat. Demà que la veuré, la felicitaré, i, a més, ho he hagut comentar-ho, i, realment, si és animar a seguir escrivint i a fer coses, endavant, a més, té un llenguatge molt maco, és en català, escriu molt bé en català, és molt lleuger, utilitza paraules a vegades del català, més d'ençà, més antic, que dius, no? Vull dir, no me'n recordo, però aquest català és tan nostre i tan sucós. Però bé, magnífic. A veure els canals de quina manera intentaré convèncer perquè es pugui aconseguir aquest llibret o alguna manera, o a veure si una mica el promociona, o intenta anar amb un editorial que li vaig dir, però dius que ella encara està amb això, amb aquesta bassant. Molt bé. Molt bé, David, passem al cinema i parlem de... parles d'IT, IT-U i IT, gairebé 2? No, no, no, IT-U. Jo he vist el 2 de la futboleta tan laire. No, no, no, digues-ho. De revient. De revient, de camino a casa, de revient a la cabeza. Digues, digues. Molt bé, no me'n recordo el director. És un hòmit com a italià. Ahir no me'n recordo un poc jo ara. Tens raó, sí, sí. No me'n recordo com és. D'acord. Bé, Stephen King ha estat por, ja amb la pel·lícula, evidentment. Jo em vaig llegir el llibre afra com estava fent servei militar, ja us podeu imaginar els anys que fa. Doncs farà més de 30 anys. I en 18 anys també. Sí, sí. Quintotxo. O sigui, costa molt. La lectura des de IT és que has de tenir un poder d'abstracció molt bèstia per arribar a imaginar-te tot el que passa allà. Perquè... És que no és fàcil. No és fàcil. A més, ara... Imaginar-te, molt bé. Sí, sí, sí. Perquè ara va enviar el film, dius, ostres, ara entenc per què no en tenia res, perquè és que amb la pel·lícula també hi ha costa. O sigui, la pel·lícula, evidentment, t'ho fa més gràfic i captes més, no? Però... Però, ostres, a nivell literari... de la marinera. Bé, el film és... per qui no s'apiga la història, és una ciutat... No sé si és un prop amb igual... Això és... Això és main, no? O Derry, no? Derry és una poble que es diu Derry. Sí, sí, és allà mateix lloc. És molt perillós, sempre. Sí, sí, sí. I que bé, és bé, és un poble que... Ostres, té un... Igual que hi ha pobles que tenen índex de malalts de càncer, més elevats que altres llocs, però aquest poble té índex de desaparicions de nens, doncs més als altres llocs, curiosament. I això, què és deu? Doncs sembla ser que... milers i milers i milers i milers i milions d'anys va caure un esteroide a la Terra i va anar a parar aquí, on... on està el poble aquest de Derry. És el que aquest esteroide hi portava una criatura, una criatura que va romandre a la Targada durant molts anys, milers anys, fins que va anotar presència humana en aquest poble. I a partir d'aquí, estaven lluny en rutina que cada 27 anys despertava d'aquest... d'aquest... d'aquest latar, d'aquesta hivernació, hivernació. I es dedicava de burar persones. Mira. I el... estava un any així, i al cap d'un any tornava a dormir-se, 27 anys més dormint. Una criatura que es va permeabilitzar amb la societat humana i va adoptar, doncs, usos i formes de fer dels humans. I, per tant, va creure convenient com ja la cosa ja estava més cap aquí, a adoptar una forma, doncs, còmica, en aquest cas, un payaso. D'on ve, això, aquest, d'aquest? Per què l'escriptor adopta aquesta forma d'aquest ésser com a forma de payaso? Perquè l'escriptor, com va escriure-hi, va coincidir, diuen, i tot i que vas a l'escriptor anagat, però jo crec que hi ha moltes... que és molt possible que va... aquella època es van agafar un home que es disfressava de payaso i s'agrastava i assassinava nens. Sí, això també passa. Pongol, payasos d'ella. I aprofitava les festes que el contractaven, doncs, per fer de les seves. Això suposo que va marcar molt el Stephen King, i ho va traslladar aquí. Doncs... És el meu objecte. Sí, llavors, en aquesta... amb aquest permís que tenim aquí, doncs, el llibre i la pel·lícula tenen un decalatge d'anys. El que la pel·lícula està passant als anys 80, el llibre ens engapassa als anys 50. I el que tinc entès, que la pel·lícula segona passa a l'actualitat, el llibre passa als anys 80. Sí, cert. I llavors, bé, és igual. El cap de la fi és una colla de nens, que són els perdadors, els que ningú els vol ajuntar, que són submesos a vaccicions per part dels... dels xulets. Els xulets, el poble, els delinqüents. El bullying de l'època. I el nen tartamut, i el nen... grassonet, i el joeu, i el gracioset del grup. Sí, sí, és una colla típica que... Que dius, bo, que deu-me'l, que ens ho han passat malament. I... La noia incompresa, també una noia. La noia incompresa també hi ha de prostituta. Sí, sí, sí. Un petó, ja veus, clar. I on ja està, ja. Aquests prejudicis per boca dels adults. Sí, sí, sí. Són prejudicis a nivell generacional de nens. És que els prejudicis són d'adults. No, no, són d'adults. Els nens no en tenen encara reconvenció. I ho traslladarà, què fer amb aquesta? És que aquestes en tenen tot teu. I és una preciositat de nenes. És una cosa un encant. I té comprensió cap a ells. I li agrada la poesia, i... Ostres. I a partir d'aquí... Digue-m'ho així, clar, són carn de Conreu. Carn de... Sí, de Conreu, pel Pallà Soquet. De víctimes, sí. Que es mou pels clavegarams del poble. Oling. Sí, no ho saps, això. No, però sí, hi ha la... El trailer de la pel·lícula, que també. És bé que surt una pilota que va rodulant i va cap a un. Però això no és res, eh? La pel·lícula és una cesta. Jo només veient això, digo... I aquí, a partir de la trama, s'inicia en la desaparició del germà d'un d'aquests nois. Que no cal. És que és... És només començar, dius. És la típica escena que s'alima el barquet de paper, el germà de paper, el plou, i se li va pel regorot així... I cal pel desaig de la sèrie. I allà dintre està el Pallà Soquet. I li dona tel vols. I el clar, el nen, així. I el Pallà Soquet té les habilitats de camalar-se'ls. Clar, quan el nen es tira obres per enganxar el barco... Ostres, tu. Allà hi ha una escena gore. Hi ha partides de bé, gore. Sí, sí, sí. Gore. Directament. I dius, home, ara el tano. Jo sóc bastant reàssi veure films d'aquests, perquè reconec que... Ah, no, però és que estic fent quins, això. La pel·lícula, a mi les pel·lícules de por... Si són sobretot, si són sobrenaturals, no en veuràs massa. Ai, no, jo sí. Però, mira, t'has suscadat. No, però aquesta no. Jo la veo tot. Està molt bé. No és per nens, òbviament. Clar, evidentment. El que veus és que són els roles que tenen els pares, els nanos en vers els seus pares, no? El que desapareix els germans, els pares adopten l'opció... No, no, l'opció, la posició d'ignorar-lo amb ell. O sigui, el fet de morir-se a un fill, això fa que l'altre que hi hagi anul·lat, absolutament, no? Un altre està submès per la mare, que el droga, però amb medicació del que és tipus placebo, no? Simplement pel fet que el nen fer-li entendre al nen que sempre està malalt, i per tant sempre dependrà de la mare. Ja, jo l'entro. Un altre rep abusos parlant del pare, a nivell sexual. No sé fins quin punt, però sí, sí, i la considera com una propietat. Tothom és un ventall de dir, i tant de ciclòlegs, però a base de bé. El King és així. Sí, sí, sí. I pel que he vist, pel que he llegit, perquè, a més, la segona part, tots d'adults adopten... adopten roles similars, quan els querem petits. El que teniu una mare possessiva, doncs d'una dona possessiva. El que teniu un pare abusador i maltractador, doncs el marit també ho és. I així, dius l'ama. El que és simpàtic és còmic. El que està gras és un tio que està superguapo i tal, i fort i guapo i tal, i és al revés, en aquest cas siga canviat, un canvi. Vull dir, els roles són d'una manera determinats d'adults. No em va curiós si la pel·lícula em va agradar. Si no, està molt bé, està molt bé. Jo pensava que era a veure, perquè... No, i la segona part no dirà res, però bé. Em recordo de la pel·lícula de 1985, que era bastant... Era una tele sèrie de 3 patentors, i tant. Jo aquesta la tinc. Jo vaig baixar amb... Bueno, callo. Fa temps vaig mirar una selecció de pel·lícules de Stephen King, seguint a l'ordre de les llibres. Sí. De Salem Slot, el misteri de Salem Slot i tal. La semantia d'animals. I acceptant aquesta semantia d'animals. Ha fet una nova de la semantia d'animals. Ah, sí? Ha fet una nova? Molt interessant. En refereixo que el que vaig fer va ser i vaig mirar, i la major part eren telefilms, acceptant les típiques. No, d'ara és que hi ha irbor, ni tot això i tal, i la mitja d'oscura i tal, que feia el Timotihato, ni tot això. Les primeres, moltes d'elles, accepten Carri també, Carvera pel·lícula, i jo, per exemple, però algunes, tres o quatre, eren sèries, i aquesta no té les sèries, dos bars, un, tres. Cristín, sí que era el cotxe que hi havia de voli i tal, però no sé si Cristín era sèrie o era pel·lícula. Era film? Però era telefilm de televisió. Era film als anys puntant, que era carn de canó de videoclub. Sí, sí, totalment, jo que dius, cujo, vinga, ara vaig a veure. I la que està molt bé és la última de Carri també. La última de Carri no l'he vist. No l'he vist, no l'he vist. Doncs la recomano. Bé, perfecte, doncs vinga, veiem a l'1, 2, jo l'he vist a les dues, i m'ho he passat molt bé. Però jo sóc una mica així, bèstia salvatge, doncs... No, jo tenia que estar sorollós de ser-ho. És que a mi el cinema m'agrada que em diguin coses. Sí. Però en què diu coses? Sí, està molt bé. A mi el cinema em poso davant de la pel·lícula i sigui de terror, sigui de mort, sigui del que sigui. Tots són actoràsos, eh? A mi vell, no me'n recordo ara. Sí, sí que chesten, el James McEvoy... I hi ha un altre que també és conegut, que me'n recordo ara, però que també són coneguts. Però que em refereixo, que jo, en aquest cas, com a ego puntual del cinema, vull dir, quan em poso davant de la pel·lícula, vull dir, és que m'agrada més o m'agrada menys, però intento extrapolar-me, vull dir, sigui un western, sigui una pel·lícula de terror, és a dir. I en aquest cas, intento veure, què és el que hi ha, no n'hi ha clar, a vegades costa molt, però jo no tinc problema. No m'ho explicaré, però no vull perdre coses. No m'ho vaig passar, pipa. La nova, la recent. Sí, sí, sí, sí. Comentes, o després, o si hi ha temps, o si hi ha marxa. Bueno, doncs, Rosa, la tomba de les lucirneques, no sé com es han català les lucirneques, les... com es diu? No sé com es han català les lucirneques, com es diu? Cuca de llum, no? Sí senyora, cuca de llum. Les cuques de llum, sí. És una pel·lícula dels Estudis Ghibli, és la japonesa, del director Celisao Takahata. Ui. No, no, que ets popular, eh. És una... Home, la pel·lícula està molt bé, molt bé. Bàsicament és una pel·lícula antibilisista, vale? On ja sabeu que són els dibuixos animats, vale? La història és una mica... A veure, és real? Bueno, és real, vull dir, realista, però no sé si va ser certa, no? És a la Segona Guerra Mundial, la guerra de quan Japó entra en guerra, amb Europa. Sí. I, bueno, sobretot amb els Estats Units, les grans d'això. A veure, la història d'una família que ja ha escrat a la guerra i al Japó, això és interessant sempre, perquè nosaltres tenim més costum de tenir la versió de la par occidental, a Europa, als Estats Units, i això és molt xulo, perquè també es van patir moltíssim, al Japó, la població també va patir molt. Doncs és la història d'una família que són, bueno, estic picant, no és la mare, el pare. Perdona, van patir més. Segurament. Perquè Estats Units no van tenir inversió, ni un bar de justos. Exacte. Molt bona por, que jo va ser més aviat militar. Exacte. Però no van patir, no? Sí, la població no va patir. De lluny, home, va patir... I els ciutadans que van enviar allà, i els problemes que van morir... Afectació directament. Inclus, perdona, la nota, els Estats Units van agafar ciutadans americans d'origen japonès i es van tancar en camps de concentració. Simplement pel fet de ser japonesos, i després es van deixar anar, però perquè es desconfiaven. Com? Que no fossin espies o que no fossin històries. És aquella pel·licòpia. Sí, sí. A mi que la situació és aquesta, és que la guerra està... Ja porten la guerra. Hi ha bombardejos, els veus com hi ha la gent, cada cop que són en les alarmes, els han d'anar als refugis, antiaheris... Aquesta família, el pare, és un oficial de l'armada... de l'armada japonesa, està crestant missió, està a la guerra. I es va viure amb la mare, amb una nena petita, la nena va tenir... no sé si entre 4 o 6 anys. Petitona. I el germà. El germà pot tenir uns 14 o 15 anys. Però ja està grandent, però és molt jove també. Amb un d'aquests bombardejos, la casa queda destruïda, la mare... no la troben, o que allà la troben, que ha mort. I llavors és el nen que es queda cuidant de la seva germana. Amb una situació imagineu-ho, amb el país de guerra, intenta aconseguir aliments, intenta que tots dos estiguin bé. Amb un principi marxant a casa dels tiets, que els estan... es mantenen i es cuiden, però bé, de un i do, el caràcter de la tieta, no sé si és qui és la germana... d'ella. És el senyor, el germà, la cunyada. Té una miqueta com als paris, que és aquí, passant. I que hi ha poca aliments, ja s'obre, alimenta dues boques més. Doncs, bueno... És dur, és dur, perquè jo sóc tres com sobriure en aquestes criatures. Al final marxen de casa dels tiets, i se'n van allà als camps, fora allà de la ciutat. Ells no estan vivint a Tòquio, estan vivint més en una zona més agrícola. I llavors marxen, després de casa dels tiets, encara més al camp, intentant que algun pagès li ajudi i tal, però al final estan vivint en una cova, pràcticament, el nen i la nena. I llavors, això, com s'intenten, s'obreviure amb el que poden, demanant caritat a la gent, o a vegades arribant, robant una mica dos de la cullita o del camp. Després ja veus que ja també es posa amb l'alta, regles que estan vivint en condicions, si plou, si... És molt... A vegades és un drama, és un drama, i et dic que és antiberisista. Li senti dir que acabes amb uns lagrimons... Acabes, home, que acabes, que acabes, i perquè és això el que tu dius, és el que va arribar a patir la població. Les il·lusions són molt macos, com tots aquests que fan els estudis gibles, els personatges estan molt ben... molt ben... definits. La història és molt dura, és dura, però bueno, és interessant de veure. Jo crec que... segons per quines edats, els instituts... Sí, crec que sí. I tant, que sí. És el punt de vista de l'animació. És la pura realitat. Jo comentava a casa meva, amb el meu fill, no sé quines pel·lícules els hi van posar, dic, ostres, em sembla molt bé, però, per exemple, aquesta que dius tu, o un clàssic, que abans es passava molt a les escoles, i ara ja s'ignora que és d'Ersos Zala, per exemple. Jo crec que això... Crec que això és un... Exacte, sí que la vam veure així. La vaig recuperar una mica, la vaig estar veient un tros, i, ostres, allò és un can a... a la ètica, al bon fer, a l'amistat, a tot, al respecte per la natura, al saber sobreviure. A mi ho podria ser la societat que va venir mare, el que passa és que l'hem pervertit, però ja caldria parlar. És com una catàlisi. Sí, sí, fantàstic. Molt bé. Jaume. Hola. La pirata... El pirata i la dama. Per què no podria ser la pirata i el baron? També podria ser, eh? Sí, home, aquí hi ha... No hi ha inclusió, aquí... La pirata és a Ginaldellis, no? No, només hi havia pirates homes, home. Pirata i la dama, eh? I la dama. Sí, sí, sí, no, no, no, per mi confós, no? El pirata es diu, es deia, Arturo de Córdoba. Corre. És un actor que jo recordo, sobretot, a la pel·lícula La ferida lluminosa. La ferida lluminosa. Una ferida lluminosa? Sí, sí, sí, sí. La pel·lícula, eh? Ens anem a la prehistòria. Els anys 50, avui. Sí, sí, sí, sí. El 44 és aquí. Sí, me'n recordo aquesta pel·lícula. No he nascut els anys 50. No, no, no. I llavors, no. Però és que a mi m'agrada, perdona, d'això. Sí, no, no, jo no entenc. És que és aquest, recuperar aquest saber. Síndrome del Cebolleta, que es diu. Però això no és l'escusa. No, no, no. Mira, jo... perdona, això és un segon. La setmana passada em vaig empassar. El maquinista de la General. A l'Heroi del Riu. El moderno Serlo Holmes i la llei de l'Hospitalitat. Basterkitt, on les quatre... M'ho vaig passar, però... Anormament bé, disfrutava com un camell. Que no les he vist cap d'elles, eh? Jo i Vespre vaig veure... Sí, sí, emperatris. I su destino. Això és la tercera, em sembla, no? La tercera és. No m'insultis. No, no, no. No, no, no, però jo em vaig empassar les tres, eh? Però a iniciativa teva? A iniciativa meva. No m'ho puc creure. No m'ho vaig empassar les tres. Jo també que ets xerrat. Jo faig això. Ja que estem amb això, saps? Però la vaig posar al costat mentre dura la guerra. Hola. Quina? La se sentem per atriz, aquesta? Hola. Maraveva. No, són valors que... Sí, sí, sí. Que remenem els humans, no? Molt bé, ja, molt bé. És que la veritat és que em vaig quedar amb una persona que no entenc de política, de la manera que ella encaixa tot el que representa que té, que és una, bueno, té un problema als pulmons, no? Sí, eh? Tu per culós. Ah, vale, sí. Sí, sí, sí. Va, llavors, sí, una parentana. Bueno, la dona del meu pare, o la que no era la meva mare, va morir d'això. Va, llavors, doncs, hi ha una seqüències allà, sobretot quan el més rebel, el més rebel... Però estem parlant de la pirata, de la pirata i la... Ah, perdona, perdona, estàs parlant de l'assessí. De l'assessí i su destino. Doncs representa que és un... Su destino, que li pregunta amb una gitana i una gitana... Guau! Eh, sap que li veu que li ha de passar. Em va semblar molt interessant fer aquesta comparació, perquè no quantes vegades necessitem doncs tenir punts de divergència entre el que vivim i el que podríem viure, també. I tant, que podria ser molt interessant. Però ara anem per la pirata. Vinga, la pirata i la dama. La dama i la pirata, i la... No, que no dic res. Vaig a encadar allà amb el llit, uau, uau, uau, uau, tot el que vaig veure, sí, sí. Tens té la llit i tot? Sí. Sí, sí, des demà i la veia. M'agrada molt, el telvió. Ja has tirat el llit, no veient la pel·li? Ja ben posadet i ala. Si no dormo, mires, perquè no m'interessa. Clar, si no t'adorms, val. Ah, el pirata, el que jo que deia. I la dama. Doncs ella és la Joan Fontà. Imagineu, joveníssima, joveníssima. Guapa, guapa, guapa. Sí, però que ja no... A matar era més jove la gent contenta. La gent contenta més jove. I es portava a matar. Però matar, eh, per dir-te que gairebé ni... ni van anar a l'enterra una de l'altra. No, no, no. Molt bé. Bé, doncs és una pel·lícula d'aquella impensable, no? Vull dir, un pirata, que a més a més és un senyor com una catadral, que només roba en els canterans. Estan parlant de... Sí, sí, sí. De la vinjut de les mares. De la vinjut de les mares. Sí, sí, sí, ho és, ho és. I estàs trobant aquesta dama, no? Sí. Qui és el pirata? Qui és, no sé si has dit... Que tal de Córdoba. Ah, tu no aquest, perdona. Un tio així, bastant al·legant. Vull dir, era... Ja ho diu, no? Sí. Com el nom de Córdoba. Però que és de Córdoba, de Córdoba, però de Mèxic, no? Comunidad algo, así. De Córdoba, però de Mèxic. De Mèxic, ah, era, oi? Clar, clar. És que sí, no era recerca. La ferida lluminosa, si mai teniu oportunitat de veure-ho, és asseguro que és la primera obra de teatre que vaig veure jo, de petitot, no? Ja em vaig quedar al costró. La vida pot ser així, de dura. No hi havia manera. Va fer una pel·lícula. Jo parlo de la pel·lícula, de la Laura de Córdoba. Comprova-ho. Hòstia, posi'm, mira, l'Artur. Arturo García Rodríguez, conegut com Arturo de Córdoba, va ser un actor mexicà protagonista de l'anomenada època d'or del cinema mexicà. I la pel·lícula és mexicana, llavors, o no? És bàsic, és això. Però jo ja la ja em fa un time. Que jo sàpigues d'aquí, eh, no ho sé, ara mateix. M'he agradat molt. Filmografia, gelosia, thialito-bufó... No ho sé. Va fer alguna pel·lícula de la Guerra Civil, perquè és de l'any 38, Refugiats a Madrid, es diu. Ja n'han capos en cinc quantes pel·lícules. Es gaudia, per exemple. Escondemonte Cristo, sí, sí, sí. A veure, jo el que destaco d'aquestes pel·lícules no és pas que estigui d'acord amb elles, ni que m'hi senti bé, bé i tal, però és que moltes vegades trobo que ens apassionem massa. L'altre dia vaig sentir una frase molt interessant. Escolta per contestar, no per reflexionar. I em va semblar molt interessant, això, no? Normalment, pum, eh? Escolta, però després surt el nostre... Sí, sí, sí. Contestació. I, en canvi, diu el que caldries aprendre a reflexionar, no? Em va agradar molt, perquè no sé qui m'ho va dir, no me'n recordo, però serveix per això, no? No importa massa quina pel·lícula. Franco és té home, per exemple. Sí, és bo. Que no, que sí, sí. Com el que escoltava i del box, no? És que és això. Diuen, vosaltres sou uns nacionalistes, nosaltres, i això me'n recordo, que ja ho vaig llegir. En canvi, nosaltres som patriotes. Fanyoles. Això és diferent. És diferent per ells. És la diferència de tenir un estat darrere que et recolza i qui no té l'estat. O sigui, que el patriotisme el transformen en un element... Amb virtut. Que l'esqualifica tot a qualsevol resistència que pugui existir. Això és el fascisme. L'altre estàs llavassat, és... Llimonada. Molt bé, perfecte. Doncs això parlem de l'Irlandesa. L'Obra Magda, l'Obra Magda. L'Irlandesa és com a vengabassa, o no, vengabassa. Res, jo no parlo gaire, perquè jo sé que la Rosa la vol veure, això i el David. La primera acaba, no. Allò amb la vista. Allà em va sorprendre gratament. Vull dir, jo pensava que seria més pesada, més lenta i tal. Però són 3 hores i mitja, vosaltres 3 hores i 20, perquè és el de sonidos de crèdit. I bé, és una pel·lícula que m'incrida molt l'atenció, perquè acollo una sèrie de personatges històrics, dintre que seria la història, el senyor al Jimmy Hoffa, que aquell personatge vinculat amb el món... És basté, el que fa el Patshino. És una burrada el que fa aquest tio, és el Creus. Això ho fa també en Nikolson, va fer una pel·lícula de Jimmy Hoffa. Sí, va fer un altre també en Nikolson. Era que era de dir a Hoffa, de pel·lícula. Sí, però encara està més bé el Patshino. A més, el que es diu és que és bo que es fa la tècnica de rejuvenir els sectors. Sí, sí, sí, és tan rejuvenit. I llavors quan estan més grans, jo crec que estan molt, molt... Molt grans. No, no, no. Jo crec que no estan tan grans ni són tan joves. És a dir, quan estan grans sí que es maquillen per fer-los grans, però no estan tan grans tampoc, és a dir. Però és una meravella tornar-se a trobar en Robert De Niro, amb el Patshino, amb J.P.E.Shinobi, d'aparellar el Hardiketel... Com? Sí, sí, aquí fa un papeló meravellós. És el que està al segon de bordo i tal, per allà donant voltes, el segon de bordo és un dels capos. Però refereixo que dins del que seria, els papers el Patshino i sueta Robert De Niro que porten els d'Ajuntament. Queda molt l'atenció després d'aquell famós duel a Hit, vull dir que no es volien trobar a les escenes, i tal resulta que aquí comparteixen, es fan patons, es miren, es troben, es busquen, es fan còmplices, és a dir, és totalment diferent. Això d'Ajuntament és boníssim. És boníssim, però en aquella època potser estaven tant amb una Ellie tots dos, que no volien tenir... Exacte, i aquí és el que diem. No ha maritzat perquè, clar, l'edat i tot això... Jo l'escorcesc i soc al. Exacte, soc al. Bé, reimplement és això. És una pel·lícula amb un dinamisme. Jo, a banda d'aquesta estètica Netflix que vam comentar l'altre dia, existeix, però jo veig bastant escorcese aquí, jo veig el ritme escorcese, i és magnífic aquests flashbacks que fa. Vull dir, doncs passa això, pam, pum, pam, pim, pam, i torna a la història. No ha passat gaire. Exacte, doncs vam matar aquest pum, pam, pam, pim, pam, i torna. Què ha passat aquí, no? Les ejecucions són... Sí, són sumaríssimes, allò que dius a la Vinga, va, no? No m'ho exacte. I, a més, l'Afrador, que trasllada al irlandès, el Frank Sheeran, que és el Robert De Niro, que és una persona que dius que és un pare de família. Aquesta manera de ser d'aquella època, que les nenes estan aquí, la dona està allà, amb aquest rotllo... I treballa, exacte. Sí, sí, hi ha una aire, però és més... És doble vida, o sigui, tens una vida familiar i tal, i tens la vida molt fa, que ja va implicar amb el teu ufici de gangster. Però aquí està molt bé, perquè et presenta tots aquests capos que es mouen per aquesta màfia italiana, per a totes les zones que diríem d'allà, màfia sindicalista, per a un costat, per a una altra també, màfia genèrica, no? I està molt bé, perquè és que tot... Vull dir, en un principi penses que això pot ser un esparpent, però després no, en un principi vas tenir molta poba, es diu i això, serà un esparpent com una casa. No, vull dir aquestes, entre cometes, belles lòries, que encara estan en actiu, que fa molt bé, a veure per on van, i com sigui el patxino ultra... és super, jo com es diu, i per actuar, o com es diu això ara, em sap greu, sobreactuar, jo sóc la paraula, el Robert De Niro el mateix, i el JP, si que els tres te se'ls anar, no... Potser el patxino està una miqueta desbocat, però Robert De Niro està perfecte, i el JP, si és un paper que dius, ostres, no, que... No té res a veure amb casino... No, no, no, vull dir, el JP, si que sembla com un escorpí, que de seguida te la pots fotre, aquí és una persona que està allà, és un dirigent, és un dirigent, i diu... aquest molesta, ja està, jo no cal que digui res més, per pensar-hi. És l'època dels Kennedy, no? És un insinuador. És l'època dels Kennedy, no? Exacte, l'època dels Kennedy, exacte, estem parlant entre el 60 i poquet, i el 75, moment en què, bueno, ja no dic res més, del hofe, tot el que passa. I després, se'n va més endavant, és a dir, una mica, quan es fan grans i tal, vull dir, hi ha un element que ja seria una part més final, no? Però bé, vull dir, molt bé, jo crec que és una pel·lícula molt sencera, val la pena, té el que té la pel·lícula, però té l'entitat escorcesse. Jo pensava, quan em vas aguantar una mica, es diu, em fa molta por que això sigui Netflix, però aquí hi ha pressupost, aquí hi ha... I molt bé, molt bé. Aquí hi ha la casa de la ministra. M'he hagut de recrear, llavors, totalment, la música és magnífica. Jo havia portat per aquí l'únic que no... Una de les cançons que sona, que és Pérez Prado. Vull dir, el Mambo Number Five sona per allà, al principi, i el Mambo Number... Vull dir, hi ha un moment que està envallant allà, i amb una festa que fan, i sóc per aquí, música dels anys 50, clar, 50, 60, clar, la música prèvia, el que vindrà després, però bueno, és el que hi ha. Ah, guai, molt bé, molt bé. Queden 3 minuts, David, no sé... Bueno, però és que, com parlar de debuts en 3 minuts és impossible. No sé, David, és que és complicat. I la vaig comentar al seu moment. Sí, però em refereixo, és una sèrie de superherois que són tots una colla de desgraciats. Bueno, és que estan tots... estan tots ficats en una corporació. En una corporació... que els té en nòmina. Els té en nòmina, i llavors, evidentment, inclús els contractes, els llogues, no? Sí, que sí, per la imatge, per guanyar... Sí, els alcaldes van... Escolta, és que tinc un problema de delinqüències, si podries jugar a algun superheroi i tal, perquè vingui allà i comença a fer una mica de neteja. Però són festivals. Sí, doncs mira, m'has de pagar tant, tal i tal. Ostres, em demanes molt, no sé... Sí, sí, doncs també en el superheroi fot una neteja allà de la delinqüència, vas de bé... Sí. O tot si és el Homelander, que és el passiat. Aquest no té escrúpols de camí. Aquest no té reis. No, no, no... És un ésser absolutament... És un èsser absolutament... A més, és molt fort. La vincula que té amb la capta d'aquesta corporació... Ostres... Un dia una part dels psicòpotes i la seva varietat... Sí, evidentment, la varietat... És molt lleuger, dir-ho d'aquesta manera. Però és veritat que té unes coses que dius, què, què, què, què... Passar aquí, no? Vull dir que se li va donar forma determinada a certes coses. Hi ha empatia, no hi ha res... És que en part d'ells no hi ha empatia. A part de la lúcia estelar, que és el noi que és més sensible, els altres, ja em diràs... I per part dels debuts també, eh? Bueno, sí. Sí, també és veritat. Sí, sí, també hi ha... És que s'engana, és clar, és clar... És que és molt difícil explicar-ho això amb dos minuts. Potser s'ha de veure, no s'ha de veure. Aquesta sèrie s'ha de veure. Per exemple, l'idea dels supereixers, que són bons... És brutal, eh? Si ets sensible a imatges bèsties, no la miris. No, no, no, perquè realment... Hi ha moments que dius... Ja no la mirarem. Bueno, però per què no? Ja ho podeu explicar. Ja la destiparem quan tornem de les vacances. Sempre estem a temps de curtir-nos. Bueno, res, ens queden 45 segons per la setja Bon Nadal a tothom. Bones festes, bon reis. I tornem, tornem... I tornem... I tornem...