A la nit dels museus, el Museu Ágvar de les Aigües us convida a descobrir l'exposició Agua-Aguas, una mostra que tracta el tema de l'aigua des de diverses cares, l'habital, l'artística o la literària. El proper 18 de maig, a partir de la set del vespre, veniu al museu a gaudir de l'espectacle recital de poesies d'aigua i de moltes més activitats. A més, el restaurant Jardí de les Aigües trobareu una carta especial de tapes i gimtonics preparats per a una nit tan especial. Més informació, el telèfon 93-342-3536 o ve al web 3bdoples.moseudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de cornellà, del metro i del trambaix. T'hi esperem! Museu Ágvar de les Aigües. On l'aigua viu? Fom. Bona tarda i benvinguts a un dia més al Babilònia. Ja portem 27 programes, em sembla que sí, oi que sí, Jaume? Quan arribem a mil, ja veuràs si tal, mare meva. Avui tenim a la Rosa, què tal? Bona tarda! Guapíssima, com sempre. Molt bé, gràcies. I això crec que no es veu per antena, aquest, no? I tant, mare. Fosem una camareta. Allò que fèiem abans també, eh? Sí. Perquè així ens... Vosaltres també esteu molt guapos, eh? Que també s'ha de dir. Bueno... Aquest programa tenim un nivell en tot el sentit. I tant, i tant que sí, eh? Sí, però... Aquí donem igualada. T'estem tots... Però no hi ha color, eh? Clar. Vinga, va! Bueno, ja parlem de gros després. Jaume, com estem? Bé. Bé. Molt bé. Molt bé. Que per cert, tinc aquí també un escrit que és una de... Les virtuts de l'avorriment. Això no ho has contemplat mai, tu, eh? No, no, no. Jo no tinc temps d'avorrimar. No. Vaja. Home, si que m'avorreixo intento avorrir-me alguna vegada, però en costa molt. Perquè... I igual, escolta, les virtuts. I diu, oh! I ara s'apunta... Potser m'hi apunto jo. I tant, que sí. Potser una edicció, eh? Ja he vist. Exacte, exacte. Ja que us parla el Cescor Ramos, eh? Que ja hi ha pres, eh? Això després de 27 programes ja em presento jo mateix. Estàvem esperant la teva presentació. Molt bé. Doncs avui tenim un programa molt, molt, molt, molt variat. Comencem parlant de la part més literata, diguem, del programa. Parlem del diccionari Vintage, el Jaume. Es parlarà de Gros. Ja parlarem de coses grosses. Jo parlaré d'un llibre que es diu Intemperi, del Jesús Carrasco, que és una cosa molt peculiar, que crec que farà molta gràcia a la gent. A nivell musical, la Rosa ens farà una doble presentació. El que seria per una banda, la música clàssica dins de la línia, una mica més contemporània, de Vèdrica Smetana, que va poder veure l'auditori de Barcelona, i contrastarà justament amb un concert de pastora, d'aquí som Forofos, crec que és un dels millors rups catalans, moderns i tant. I llavors la part de cinema serà realment variada. Tindrem un parell de clàssics, una que es diu Sintetxon Ilei, que he pogut veure jo i que realment és una pel·lícula molt interessant, que recordarà el moment que li expliqui quatre cosetes. I es parla també de Guaiaterp, que també és un d'aquests clàssics dels anys 90. Va ser una revisitació que es va fer als 90 per al Kevin Costner, potser. Sí, veus? T'ho vas a veure amb Libertivaliens. Res, a veure, doncs escolta, fem la comparativa. La Rosa es parlarà de l'última història d'Isabel Cochet, ayer no termina nunca. Jo us parlaré de La Casa i de Thomas Wintemberg, tros de pel·lícula, on de Rout, de Walter Sales, el que va fer estació... De Brassil, oi que sí? És una pel·lícula meravellosa. I el Guevara també, no? Sí. A la promoció hi ha alguna informació que he pogut llegir per això. I per últim també una pel·lícula que crec que el Jamo també li farà gràcia, que és el Tude Wander, l'última del Terrens Malik. Vull dir que... Les visia? Sí, i tinc a dir moltes coses. I bonos? No. Estàs una mica crític, últimament, sí. Sí, igual que La Casa, tinc a dir meravelles, diré coses molt dolentes. I per últim parlarem d'una conferència. Jaume, recorda'm que anava a la conferència, que veu-ne a vosaltres. Els efectes de la crisi que patim amb la salut mental, de tots plegats, ja no només és de qui té algun trastorn, si no... Un té molt interessant, i cada vegada més per desgràcia, la situació a bo que molta gent, la situació és límit, les tres, i això crec que és molt bé que ho podem comentar. Tindrem de fons avui els Beatles, perquè recordem que avui, justament, fa 23 anys, que va treure el seu últim disc, l'Editback, l'any 1970, el 11 de maig. I a partir d'aquí, escoltarem de fons, tot acostament, i tindrem l'acompanyament, com sempre. He sortit per aquí l'armònica del senyor George Harrison, i escoltarem els clàssics del senyor. I per últim recordar també que avui ha mort Ray-Harry-Hawson, jaume, al dels efectes especials, 94 anys, pel·lícules Jonas i los Ergonautes, Simbat, i aquells clàssics amb aquells monyegotes, que a Gran Gorilla, aquella imatge, era com una mica l'adaptació de Godzilla amb la versió americana, i que realment és carinyós recordar aquells efectes, visuals d'any 50, 60, que eren molt precaris, però que a la vegada ha creat tota una... una legió de fans, no?, de la sèrie B, que crec que la pena, doncs, en recordar aquest senyor perquè va crear una època i una escola. Molt bé, jaume, parlem de Gros, aquesta paraula i les seves connotacions. Ets un home gros, oi? Vull dir... Jo sí, no tens para. Faig metro 90, que vols que faci, i passo els 100 quilos, vull dir, ja no puc donar més explicacions. Serà una mentida, hi ha persones... Jo necessito que la gent m'estimi, que em digui coses. Necessito autoestima. Jo penso que... que no anava per aquí, jo vull dir que no. Vinga, digue'm. El que sí que és cert és que la nostra formació educació, el que ha provocat és que tenim avui, doncs, una sintonia molt més amable amb les persones. Si li veiem algun tipus de problemàtica, no l'hi ressaltem i li diem per la cara, perquè és de mal educat, això, no? Sí. I jo recordo que era petit dir-ho, no sé què en farem d'aquesta persona tan grossa o tan grossa, i era, francament, allò que diem, la veritat per davant, i el que tenia algun dels defectes o problemes que, en definitiva, tots plegats en podem tenir algú, però la timidesa seria un d'ells, quan, veritablement, a vegades, la timidesa era una cosa que la transhoràvem persones amb molta... amb molta qualitat en tots els sentits, no? Bé, doncs, grossa, és un mot que jo penso, i estic d'acord amb el senyor Vicenç Pagès, que ha caigut en desús, precisament perquè som més ben educats, i això sempre és un orgull, almenys ho veig així. Sabem reprimir allò que, moltes vegades, es pot desprendre de la primera empenta que pots tenir a l'hora de connectar amb alguna persona, i llavors, doncs, som prudents, i, en definitiva, no resoltem allò que li pot arribar a molestar o li pot arribar a fer mal. Diu, i ara ve tota la part còmica. Ah, vale, aquesta era la senyora. Ah, vinga, aquesta és la que estem esperant. Ens comportarem, eh? Ens comportarem. Ara expliquem la part còmica, i la part de la senyora. Bé, doncs, és molt gros. Resulta molt útil per renyar fills o els nens quan en comés una malifeta o un disbarat. No diguis res que l'has fet molt grossa de debò. Uns quants autors d'ara mantenen aquest adjectiu, Enric Casassa, Ramon Herrra, Maria Rosa Font, Andreu Gomila, Jordi Lara. En aquests mateixos casos, els tan ages tan deixen clarament els adjectius fort que ara t'ha atrat el mateix sentit. O abans es deia, la xicota em feia seguir un altre. És que és molt gros, això, no? Vull dir, saps allò, com es pot fer seguir amb un altre, no? O aquest altre que diu, ara sentim que fort, la Xurri li ficava banyes, saps? Sí, sí, són comentaris més actuals. Sí, és molt gros, molt fort. I el Xurri no ho sé. Xurri. Per assenyalar sorpresa, aquest fort té una bona colla d'arribals, entre els quals d'espunta brutal, que ha desbancat el que es posa, quina passada. Vull dir, brutal, ara sembla que d'allò. Però si ja saps què es diu, la quina passada. Hi ha una amic nostra que ho diu molt. És una pel·lícula brutal. Sí, sí, heu sentit moltes vegades això. La nostra civilització ha tingut la gran guerra, la gran depressió, el gran dictador, la gran escapada, la gran dormida, el gran gasvi, la gran estafa del ronca-roll i el gran Levoski. Aquesta ens en recordem molt bé. Per no ser menys, nosaltres hem tingut la gran encyclopèdia catalana, la gran via de les Corts Catalanes o la Terim, la gran Barcelona i la casa gran del catalanisme. Som un país petit, però tot ho volem així de gran, molt gran. Bé, doncs jo penso que et fa pensar una cosa d'aquestes, perquè entre la petita introducció, que ja sé que no se'ls ha fet gaire agradar. No, no, no, molt bé. Ens hem comportat perfectament. No hem mogut el rigot i per res. Que parlava d'educació, qualsevol es vol dir. Faltria. Qui ets? Qui ets? Qui ets? Bé, doncs res. Un altre dia parlarem, què li agrada de gros als homes i a les dones en aquesta vida? Sí, per dir alguna cosa. Perquè això no ho anomena aquí, eh? No, és curiós, perquè ja... I a on estem parlant de sexe, eh? Vull dir, a tothom li agrada... Un petó molt gros. Una síndria gran. Tot allò que és gran, potser llueix, és potser una formació visual, fins i tot, però vull dir que... Però tots els adjectius tan grans, com gros, tenen la mateixa excepció, la mateixa excepció de cosa, potser jo té volum. Exacte. De tamanho gran. Sí, sí, sí. Però no vol dir exactament... Sí, també, clar. Sento una estima molt grossa per tu, eh? Clar, però en canvi veus que hi ha dues paraules, per definir també això, perquè després hi ha la paraula gras o grasa, que toca en un principi de lloguer. Exacte, que hi anem a una lliqueta... Clar, jo faig el pensant, i sense voler pensar en castellà, en castellà s'utilitza la mateixa paraula per les dues coses. Diu, gordo, gordo. Has fet una cosa molt gorda. Molt gorda? Sí. Ahà. Però també es pot fer... Això és una cosa molt gorda, no? Una cosa molt gran. A mi en castellà és diferent. Perdó, en català és diferència molt bé, no? Sí, és diferència molt bé, té raó. Sí que és per a únicament una persona, d'alguna persona que pot tenir una persona grasa. I en canvi, com a adjectiu, que pot qualificar una cosa o uns fets, sí que es fa servir més grossa i grossa. Hi ha més gran, també. Fantàstic. Sí. Doncs veiem... Una paraula més, això. Ah, tenia en compte. Gràcies. I ja sabeu utilitzar-la. En el espai i en el temps, i en el internet. A vegades que la gent utilitza paraules i no sap ben bé... Concentre la importància de les paraules, no?, de conèixer el significat, la riquesa del vocabulary, sabeu utilitzar-les, i a més, adequar-la, utilitzar-les a les quals... Jo tinc una anèdota en castellà d'una companya meva que era periodista i tenia un llenguatge molt maco, un dia fent broma de forma irònica, no? Li va dir, és que el que més m'agrada de ti és tu estoltícia. I l'altra va dir, oi, això és un piropo, no, t'estic dient un imbècil. Exacte. Clar, quedava com si fos una paraula... Sí, cultà, és un cultisme. I clar, però sonava com maco, estoltícia, que era com... Ah, no sé, com... Sí, sí, de categoria. De categoria, no? Una logi. No, t'estic dient un imbècil. Clar, dius... Però això està molt bé, que a vegades dius, les sensacions sonores de la llengua tan castellana, catalana, francesa, doncs a vegades... És molt important conèixer a l'idioma, que estiguis el que utilitzis habitualment, diàriament, cotidianament, el que estiguis aprenent perquè sigui una altra llengua, o si estàs fent servidors, perquè a molts de nosaltres els passa, que estem fent servidors a vegades pès, i això és molt important. Jo tenia una professora amb magisteria, filologia espànica, en concret, però que es pot aplicar a tot. Que diu que la llengua és la clau que obre tots els calaixos. Totalment. Si domines la llengua, domines pots entrar en qualsevol àmbit de la cultura, de la política, qualsevol àmbit. Tot. Si és molt important l'euretòria, bàsicament és molt important amb molts llocs. La comprensió i l'expressió de dues coses. Exacte, exacte, això sí. La comprensió també sí. I no cal treure màsters, no? No. No cal, no cal. A veure, és necessari segons la fina que puguis tenir. Sí, imagino que sí, però... Sí, tot depèn. El coneixement de la llengua és importantíssim. Però s'ha d'entendre la comprensió... Si tot t'ha d'entendre el teu món, i persones que es dediquin a fer coses manuals, o una formació així més, que no seria tant de... És important també, perquè a l'hora d'explicar-ho, a l'hora d'entendre el procediment de l'entatge, tot és important també, no? Molt bé. Hem de seguir, perquè tenim coses que parlar, i ara justament parlem rosa d'aquest tema de la comprensió. Sí. Entrem en un llibre que hi ha pogut dir, que es diu Intemperi, un tonet d'un tal Jesús Carrasco, el seu primer llibre, i estem parlant, justament, de la parla castellana. És a dir, és una història seca, xuta, com es diu en català, i mira, utilitzant paraules en bonus, podria ser aquesta manera. Estem parlant de l'història d'un nen, amb un espai rural indeterminat, no hi ha noms, que no hi ha noms, que un poble rural, d'algun punt d'Espanya, no es diu exactament on és, i d'aquí es troba amb un pastor, una persona que ha d'estar cuidant unes ovelles, i comença una relació personal, absolutament, xuta, torno a insistir en la paraula, perquè per on costat el pastor l'està acutxant, l'està dient vigilant, però per l'altra no li demostra cap tipus de sentiment. Però després hi ha una setmana de demostracions que amb el temps, fins i tot ell, que és un nen jove, creient que té uns 10 anyets, intenta apropar-se per què aquest noi futx. I després us s'esap, perquè amb aquell poble, amb aquella Espanya, crec que es planteja franquista, estem parlant de l'Espanya de 1950, perquè jo he pogut més o menys entendre, patia vac sessions per part del... no sé com es diu en català, però a l'Algurtzil, a l'Algurtzil de famós de l'època, en aquests que... em sembla que és com un jutge, sí, era el policia, era com una mena de policia, el que dius tu, com un jutge, però a l'època franquista... Són aquells carrers que es van crear, que eren mitjans públics, però tenien la funció de vigilar, també no com el Seren, però porten escopeta, van des que tenia... va, potser, per allà fora, per la persona més rural. Era una persona que no era militar, ni era ni guària civil, ni res d'això, sinó que només havies aviat un càrrec civil, un càrrec... Sí, sí, sí. Era nominat per al governador, suposo, per al governador. I llavors... Passa una silla de qüestions amb aquesta recerca, imagino que aquest senyor el busca, perquè sap que... bueno, que ha fet abusos amb aquest noi, per això aquest noi futx té un motiu i molt greu de marxar, perquè el seu pare donava anar a plàssic, a canvi de diners. El seu pare és una persona que era borratxa, i a partir d'aquí li va dir els diners per emborratxar-se mentre el nen el deixava amb aquest senyor, i aquest senyor feia coses amb el noi. I això crea una història amb un espai concret, amb un coneixement bestial de les terminologies agràries, i... bueno, una cosa, vull dir, en castellà, en un llenguatge bastant culte, pel que seria el nivell... I pel fet. I pel fet, no? Sembla que de llenguatge m'hagués aviat pobra. Exacte, doncs no. Amb aquest cas no hi ha gaire bé diàlegs. És un llibre... jo crec que és un futur bon escrit que tindrem. No és una ració molt... I val la pena, molt recomanable d'estar aquí. És un cas resco. Es diu que és nou i no he fet mai re, i la primera novel·la, és una novel·la així, molt maca. Vull dir... Rosa, parles de música. Parles d'aquesta duplicitat. Aquesta duplicitat, complementarietat. Una cosa no treu l'altra. Bé, doncs, són dos concerts molt diferents, però molt macos, dos. Un va ser a l'auditori, fa un parell de setmanetes, que encara no he pogut comentar. Aquesta vegada és... A veure, l'autor... A veure, que ho producies tu. A l'autor és... Bèdric, jo diria que és metana. Jo diria que és metana. És Chec, és la néixer a la buèmia, que ja és jo tan macada de Chec, ja. I el director també Chec, que va venir expressament a la OBC, a dirigir la OBC, que es diu... Un tal, Giri, crec que és... és l'Obasec. No, és per allà d'aviat. No, l'avec, no sé... És l'Obasec. És molt complicat. És un director que actualment és el director de la Orquesta Filarmònica Checa des del 2012, que abans ja ho havia estat. És una persona que més ha dirigit també la simfònica de Praga, la simfònica de la BBC de Londres, de Rotterdam, una persona super, molt, molt, molt, molt bo. I l'autor, el compositor, el Bèdric, aquest que hem dit, els metanes, és una persona que és... Bueno, és un compositor plenament ubicat, situat al final del segle XIX, des del romantistisme, de la corrent del romantistisme. En aquell moment del romantistisme, diu que té una miqueta la introducció que fan el programa, diu que la opera i el poem és simfònic, que es van convertir en es mitjans naturals per expressar l'ego i per extensió la idea de nació. Pensem que el romantistisme era això, és tot l'expressió de nació. Els nacionalistes era més coincidia històricament i cronògicament amb l'emleixement dels nacionalistes, també a Europa, de les petites inquietudes de nacions, perquè havíem avançat petit, però amb ganes de ser grans. I a Catalunya la renaixença, no l'oblidem mai. Exacte. Llavors, a Bohèmia, com a regió, com a territori, diu que en aquell moment el creixement polític i econòmic va coincidir amb la davallada de la influència cultural de l'imperi austríac. I tot plegat es va traduir amb una consciència és la vista cada vegada més present a les arts, que van començar a glorificar la nació xeca, com és el cas de l'obra que hem escoltat aquell dia, fa dues setmanetes a l'auditori. La sinfonia consta de tres de sis. Bueno, es titula la meva pàtria. Diu, m'ha vist, molt d'això, la meva pàtria. I llavors consta de sis poemes. 5 poemes ja és... Per exemple, el primer poem, que es diu Viscerat, anar al passat esplendorós d'aquesta ciutat. Viscerat és una ciutat... és una ciutat d'ella medieval, situada sobre la roca al costat del riu Vitava i prop de Praga. Molt maco, ja està. I va ser, coneixes... Jo, Praga, sí, aquesta ciutat, no sé, aquesta ciutadella. Està la sortida, està les enfores, però és preciosa. La època aquella també era imperialista, de fet, és això. La època de la Casa de la Bohèmia, perquè era així. Era la zona justament potent, de l'època medieval gloriosa. Venia d'aquí al pont de Carles 5, no em veig equivocar, però el Carles 5 d'allà, de la Casa d'allà, no la d'aquí, d'aquell moment gloriós. Exacte, molt bé, molt bé. Doncs aquella ciutat va ser aquella ciutadella, la seva, dels Reis de Bohèmia. Molt bé, Xesco, com te'l tu estàs explicant. La melodia, un dolent que representa el fruit del riu, reapareix títricament, i es converteix en motiu de tota l'obra. Que maco. El segon poema, és el més famós, i és veritat, perquè ja quan l'estava sentit, dius que sí que és veritat. Et recorda una miqueta, jo sé que en publicitat s'ha utilitzat molts fragments. A mi em recordava una miqueta ser veu l'anunci de la Mil de la Grafassa en Francisco. No, no, no, és que a mi no em sortirà. Mira, no sé, ara si el podem portar... Algú en dia portarem. Estic localitzant així amb la gravació. És molt conegut, molt conegut. És una musiqueta molt... A veure, molt agraïda, amb aquest aspecte. Doncs porta el nom de Riu Vitava. Descriu el curs de l'aigua, des de les petites deu són neix, així com diverses escenes, que tenen lloc a les seves rives, un casament que en parol, una dansa d'animpes d'aigua a la lluna, fins a la violència dels ràpids de Sant Joan, l'ample corrent que travessa a praga, nuevament la fortalesa de Visserat, i finalment com el riu desapareix majestuós en direcció a l'Elba. Que macuna, no? Molt romàtica, molt romàtica. Imaginar-hi, díl·lic, paisatges... amb la natura... Ens falta solament l'Ophel i el riu que es vol suicidar i vol perdre... El món de vista per al seu estimar. Després hi apareix també un actú de consell, el que hi ha... Hi ha la legenda d'una doncella, el senyal Sarka, que explica la història d'aquesta abasona, que dolguda per la infeiditat de seu amant, llora venjança, sobre tot el gènere masculí... Bueno, si no, ni queda temps. Són aquestes llegendes tan maques, que hi ha d'això de principis, ni xarxes del segle XIX. Hi ha una legenda que no me'n recordo, d'un tal ocien amb dos esses, que va estar molt de moda la pintura, la música, la literatura. Era una història d'aquestes brutals. Com un Sant Jordi, el drac i la princesa, per fer una simbiosi, un ocien amb la seva parella. És una cosa molt recargulada, però magnífica. Es posa molt de moda el XIX. És que és molt enganxadís. És una melodia que s'utilitza molt. A veure si la trobem la setmana que ve la posem. Hi ha les quatre estacions a Vivaldi, o la Carmen de Vicent, la opera, aquella àrea que canta, que tothom ho coneix. La tria estava bien per la tele, la opera en Texans, i veus com tothom... Estaven gravant el programa a Plaça Catalunya, i veus quan el presentador comença a tocar els primers acords de la Carmen. Veus que tothom la sap cantar. La sap tarar. Són aquestes coses que formen part de l'acervo, dels grans èxits de l'opera. Veus que realment, si tinguessin més accés, tots en general ho apreciaríem més. I de pastora, també, la gent canta bastantes. M'agraden les quantes. Sí, home, és que ja porten un recorregut. El concert de pastora també és genial. Va fer el coliseu al festival del Milèniu, del Milèniu, el festival del Milèniu. No, perdó, del Milèni. És que sempre en confonio amb la paraula. Del Milèni. Va ser macíssim. Pastora, com sempre, és genial. No només ja per les cançons, la lletra... Ells tenen moltes cançons. A principi, sobretot, ho feien amb moltes cançons castellà. En castellà. Grans despedides, quanta vida, és que hi ha molts punts. Lola. Ja tothom ja ha dret. I l'últim disc, una altra galàxia, que ja ho han fet en català i en integrament. Us recordo que els components de pastora són Dolor Beltran, i els dos germans arriba, Pauet arriba i Caim arriba. Després hi ha un altre noi, que era l'Angelet. Però em penso que és cosí, que també forma part del gru, perquè porten... Em penso que eren 4 músics, més... Sí, 4, 1, 2, 3... Però és que sí, en tots els uns sí. Sí, sí, sí. Moli, tens el molt xulo. L'aposta és preciosa també. Tota l'estona el Pauet arriba i va dibuixant. No sé com es diu aquella màquina, que tens la transparència, d'això per fer transparències. Llavors el va pintant allà amb aquarella, i tot això tenen projectat a l'escenari. Llavors, el que és la... la tota l'ambientació l'està fent, l'està dibuixant era en el moment. No sé si ha dit algun nin o alguna cosa. Fa referència a les temes que estan encantades. El principi també fan referència a la cultura, que la cultura... A veure, la cultura es pot retallar i que la cultura és molt important, i que som cultura també, és la humanitat de la cultura, per lliure. I els impostos i... No sé, jo animo molt que la gent se n'hi havia anar, perquè fins i tot havíem fet uns descontes impressionants. Hi havia entrades el 40% de descontes... Però hi havia encara si, estàvem a mig buit, el que deies tu, és una llàstima. I això és tras, mig teatre, que no pot ser. Hi ha un grup tan potent com Pastora, que no ompli un teatre, és que això estem parlant de la crisi, i no és que, a més, és el que diem, és un grup multidisciplinar que té molt de nivell, que pot agradar un públic... Molt heterogènic, a més, molt heterogènic, tant de cultura com de condició social, d'edat també, perquè hi havia gent amb els nanos, hi havia gent més gran també, hi havia parelles heteros, parelles, homos, les vianes, de tot. Vull dir, veies de tot, no? Un món de gent, és que hi ha qui arriba molt de gent. I tothom disfruta molt. És un grup molt obert, i això és una llàstima. Bé, doncs, abans de part... Anim-ho, anim-ho. Sí, anem a aquestes coses, i que no... Encara que sigui amb una tràpalo que costi 7 o 8 euros, intentem no perdre la cultura, perquè jo he dit moltes vegades... Jo he dit moltes vegades... Jo he dit moltes vegades que a l'ésser humà, quan deixi de... de tenir cultura, tornaràs a ser un salvatge. Jo sóc dic d'aquesta manera, és molt bèstia el que dic, però jo crec que ens diferencia, part de moltes coses dels animals, el que respecte, vull que et refereixo, però justament la cultura és una cosa d'elles. És l'evolució, és l'evolució, la ganes de prendre, la ganes de viure... Roma ja pensava en Losi, és a dir, Roma pensava en Lòtium, en comptes del negòtium, el negòtium era la feina. I a Lòtium, el propi estat, promocionava cada dia festes i coses salvatges que feien allà, el policiu i tal, però vull dir que ens refereixo, que això ho vigilava moltíssim, perquè la gent fos feliç i que tingués un ossi. I aquí això no es mira al puntet i se'ls vol carregar. És la formació completa de la persona. Jo amb educació també ho tinc claríssim, la gent que posa això que m'ha estudiat o que s'ha dedicat a pedagogia o aquestes coses... Sí. És l'educació completa, sencera de la persona. I llavors això és l'educació perquè faci esport, que físicament també et cuidis, que és el que tinguis. És molt important. Culturalment, intel·lectualment, les estresses bàsiques també, a nivell de manualitat, és educació musical també, ètica també, és educació integral de la persona. Totalment. Sí, sí, sí. Bueno, a menys aquí com a mínim... i ciutadans lliures, la capacitat de criteri i de pensament. Evidentment, i que no siguin molts, que no siguin pens. Que no siguin pens. Sí, ho parlarem ara. Però coneixeu una miqueta amb el tema musical? Si ho sembla, abans feia masment, per fer una mica un bric, trencar una miqueta, fa poc, fa uns dies, em sembla que és a... no sé si és a Estocolmo? Estocolmo, sí, exacte. A Nover al Museu d'Ava. Sí. I em sembla que serà una mena com de 5 plantes, amb les quals podràs posar-te vestits, que no són els originals, però estan totes els vestits. Jo he vist una mica les imatges. I clar, els... Com un lloc de peregrinatge. Sí, sí, per als seguidors d'Ava. I llavors pots ballar, llavors hi ha una cosa que tu balles, i es mou també un dels 4 components, que balla amb tu. Tu agafes el micròfon, i tens aquí els holograms, dels altres, i es canten a més, i es van girant, i veus com si estiguéssim amb tu i tal, no? Bé, és el que hi ha. Els seguidors d'Ava serà una meravella, i aquí som una miqueta seguidora. Aquí som uns quants, també. Això no sembla que sigui un valor d'aquests com el que es mantava fa un estona... Bueno, però no és ser cultura, perquè és un museu. I això és el que dic jo, ja val la pena, i no podem discutir si qualsevol museu és cultura. I no ho dic per aquest, i jo per aquest he trobat un motiu ideal per anar a l'escola. Que són inservibles. Però com a mínim la persona que vas es divertirà. La gent que vulgui anar, i això ja és cultura. La ràdio és cultura, és el que dic jo. Aquest programa mira com a mínim aquella gent que per desgràcia, per la situació, no pugui anar al teat, no pugui anar al cinema. I tal, almenys estem donant les claus, perquè almenys la gent pugui saber el que hi ha, i quan es pugui que es facin. I això ja és una de les conseqüències. És que tot això ho enllaçarem. La importància de tenir aficions, de sentir-te viva, de jugar amb la roba d'ava. Clar que sí. Ara tenim dos minuts i mig per escoltar la primera cançó d'Abany 1974, guanyador del festival Dorovisió, i cantaven això del Waterloo. La ràdio és una de les conseqüències. La ràdio és una de les conseqüències. La ràdio és una de les conseqüències. Hi ha algun rotllo que dona als senyors d'Ava. La ràdio és una de les conseqüències. La ràdio és una de les conseqüències. La ràdio és una de les conseqüències. Tenim 30 minuts per parlar de 6 pel·lícules. La ràdio és una de les conseqüències. La ràdio és una de les conseqüències. La ràdio és una de les conseqüències. La ràdio és una de les conseqüències. La ràdio és una de les conseqüències. La ràdio és una de les conseqüències. La ràdio és una de les conseqüències. La ràdio és una de les conseqüències. La ràdio és una de les conseqüències. La ràdio és una de les conseqüències. La ràdio és una de les conseqüències. La ràdio és una de les conseqüències. La ràdio és una de les conseqüències. La ràdio és una de les conseqüències. La ràdio és una de les conseqüències. La ràdio és una de les conseqüències. La ràdio és una de les conseqüències. La ràdio és una de les conseqüències. La ràdio és una de les conseqüències. La ràdio és una de les conseqüències. La ràdio és una de les conseqüències. La ràdio és una de les conseqüències. La ràdio és una de les conseqüències. La ràdio és una de les conseqüències. La ràdio és una de les conseqüències. La ràdio és una de les conseqüències. La ràdio és una de les conseqüències. La ràdio és una de les conseqüències. La ràdio és una de les conseqüències. La ràdio és una de les conseqüències. La ràdio és una de les conseqüències. La ràdio és una de les conseqüències. La ràdio és una de les conseqüències. La ràdio és una de les conseqüències. La ràdio és una de les conseqüències. La ràdio és una de les conseqüències. La ràdio és una de les conseqüències. És una de les conseqüències. És una de les conseqüències. És una de les conseqüències. És una de les conseqüències. És una de les conseqüències. És una de les conseqüències. És una de les conseqüències. És una de les conseqüències. És una de les conseqüències. És una de les conseqüències. És una de les conseqüències. És una de les conseqüències. És una de les conseqüències. És una de les conseqüències. És una de les conseqüències. És una de les conseqüències. És una de les conseqüències. És una de les conseqüències. És una de les conseqüències. És una de les conseqüències. És una de les conseqüències. És una de les conseqüències. És una de les conseqüències. És una de les conseqüències. És una de les conseqüències. És una de les conseqüències. És una de les conseqüències. És una de les conseqüències. És una de les conseqüències. És una de les conseqüències. És una de les conseqüències. És una de les conseqüències.
