Babilònia del 7/11/2013

Un cast de cara joves que fan la funció inicial de fer de jovenets desdrebradors que se'n van al mig del bosc, com el Chris Hemsworth, que el tenim també a les cartelleres protonitzant tordos, i com Christian Connolly o Francans, o la presència de dos veterans de l'advisual americà, com son Richard Jenkins i Bradley Whitford, fent una autèntica parella d'or absolutament descatxarrante, que dona un contrapunt molt divertit. En aquesta balicula que de veritat és imperdible, si sou fans del gènere seguríssim, i si no també aneu tots a veure la cabenya en el bosc perquè, a més, s'ho mereix. Només estar en un cinema, sembla que en la Florida Blanca és on les trenen, però, en fi, aneu a veure-la, perquè és una autèntica goçada. Amb la cabenya en el bosc, ja me l'han dit obert, ens el convidem fins la setmana que ve. Prometo que estaré més en mimismo, estaré més compuesto i farem un programa una miqueta millor. Moltíssimes gràcies per ser aquí. Adeu fins i seus que ve. Passeu bé. Bon camp de setmana. Bona nit, un dia més al Babilònia, que avui comença una de les edicions més tranquil·les, perquè estem solets, tres persones, vull dir. Portem setmanetes, que no estem mai en mogolló. El ple és veritat, sí. No, i no és que plítica, eh? No, no, no. Aquests constipats i aquestes altres setmanes t'havien llitat. No, però ja ho veus. És el que diuen tots. És el que diuen tots. Causes majors. I l'anterior de la mitjana mèdia també. Cap problema, cap problema. Si falto jo malament, perquè jo estic aquí al darrere, també, a la paixera, i clar, i si no, jo no m'ho que sóc. Els comandaments no van sols. No van sols, no? Vinga, vinga. Que escurramors. Exacte. Home, per primera vegada... Gràcies, gràcies. No, aquí tenim la Rosa, el Cala, què tal? Hola, bona tarda, molt bé. I el David Montaner. Hola, què tal? Però jo els cognoms, per ser uns fitxes, eh? Sí, sí. Ràdio, RQ, eh? I donar més fitxes. Clar, clar, clar. I d'aquí poc donarem ja el currículum, tal com està tot, amb aquesta vida, ja, direm... Exacte, no? Ai, ai... Molt bé. Doncs, bé, doncs avui tenim un programa que parlem de 3 temes concrets. Un estarà vinculat una miqueta amb el tema de l'Osi, que la Rosa s'ha passat allà a parlar d'una excursió, doncs avui es torna a parlar d'una excursió, perquè és el que veia amb l'altre dia, no? Que no tot ha de ser art, no?, quan fas alguna sortida, pot ser coses vinculades amb la natura, no? I es parlarà de la Sèquia, que ja permanent res, que això ens ho explicarà, ens ho desbatllarà. Després, a la part de literatura, farem una mena de compèndi entre literatura, teatre i cinema, perquè parlarem de dues hores de teatre, que hem pogut llegir, una Espigmalion del George Bernard Shaw, que podem parlar també, doncs, de My Fair Lady, i les pel·lícules, evidentment, que estan vinculades amb aquesta pel·lícula, i la mort d'un viatjant d'Arthur Healer, que també hi ha una pel·lícula magnífica del Dustin Hoffman, que tothom ens recordarem. I a la part de cinema, comencem per una sèrie, Ulo de Colònia, farem la crítica d'aquesta sèrie catalana, que fa anar a TV3, i després parlarem de la vida d'Adel, de Blink Ring, de la Sofia Còpola, que paquem més en aquesta vida, parlarem d'un Star Trek del David, que ens ha vist una de les dues. Sí, però no, no, però aquest he recuperat la primera de les dues. No hem dit mai, però el David ve en plantre aquí, ve aquí amb les seves samarretes, les orelles del doctor Spock, és una mica raro, eh? Sí, que se'n va a deixar, m'has dit. No hem dit mai, però algun dia pensarem fotos, no, no, que és una mà, eh? A la web de la TV3. A sobre que... Té un treball sèrio. Trem un problema. Tens lliure i ja se sap, mira. Deus parlarem de la bicicleta verda, d'una pel·lícula d'Arriba Saudí, que també és molt interessant, i rependrem el final atrapado en el passat, que també és aquelles pel·lícules que, en el temps, oi. Ja no sé ni el que dic. Avui posarem una cançoneta d'una cantant que de ben segur que recordarem, potser alguns més altres menys, aquella gent creuera del country, doncs la Bonnie Wright, avui compleix 64 anyets. Sembla que no, però hi ha una edat. Jo també n'estic amb la Dolly Parton. Exacte. Però la Dolly Parton és de plàstic, directament. Però no cantava malament. No, no cantava malament. Per cert, sabeu que la famosa cançó, potser això sap el David, de la Whitney Houston, el I Will Always Love You, aquella cançó famosa i tal, era de la Dolly Parton. Era del 74. És una cançó, és una pel·lada country, que la Whitney Houston va fer una revisió i va vendre milions i milions i milions i milions. L'altre no es devia... L'altre no. L'altre va passar la cançó. Va ser un single de la Dolly Parton. Això no sé si era d'ella la cançó o seria d'algú... No ho sé, això no sé com funcionava. Hauríem de mirar-ho, però que la cantava aquella senyora. I també escoltarem de fons una cosa curiosa que no ho sabia jo. M'he imaginat per on a l'any 99 sortia el disc més venut de l'Història dels Estats Units. És el Michael Jackson, el Thriller. El disc d'exits de l'any 75 dels Eagles. És el disc més venut de l'Història dels Estats Units del segle XX. Del món. Del món no crec, però l'estats units seguríssim. Amb aquest cas emotiu és perquè el 99 deien que se separaven. I llavors van fer un grit hit d'aquests de grans cançons. I es van separar forrats. No sé quantes milions no he pogut esbrinar, però és curiós perquè el més venut ha viscut el Thriller de Michael Jackson. O algun diesel bispresley d'aquests d'exits que són molt renombrats. Però són coses curioses. Escoltarem de fons temes com Hotel California, i el Newkitt & Town i aquestes cosetes tan xules que queden molt bé per escoltar de fons. Bé, ja caiu. Rosa. Em toca. Caminando por la fe que deban resa. Caminando por la galla. Explica'ns. És un recorregut. Es pot fer a peu, es pot fer a cavall, es pot fer amb bicicleta. És una sequia que acaba amb enrere. I es va construir en el segle XIV per portar aigua del riu llobregat des de Val Seren. Pins amb enrere. Això són 26 quilòmetres de sequia. Per tot això es van haver de demanar permís si no m'equivoqueu a pera tercer serimoniós. Tenim un problema de sequera. Fa tres anys que no podem... Ni aigua per consumir, ni aigua de boca. Per veure, per la gent, per consum domèstic. I per suposar ni pels camps. I llavors van aconseguir aquest permís del rei per poder construir aquesta sequia. És superinteressant. Vaig veure com van salvar una mica... Que no hi ha gaire desnivell. Un desnivell total de 10 metres. Això és molt poc. I tota l'estona veus com si fos plana. Veus com passa l'aigua. Però no veus mai ser un desnivell molt gran. Sí que salva. Per exemple, hi ha diversos aqueductes. Perquè ha de passar alguna torrentera. I hi ha diversos punts també. És una xulada. Van fer la visita guiada, que sortia des del centre de visitants. Que hi ha a Manresa, en el part de la Gulla. Que és on acaba. Aquesta ceca, com es diu una sammagatzema, que hi ha aigua. És com un llac. Sí, sí, hi ha aigua. És molt xulo per anar a passejar. És un lloc d'esbarjo, d'esmanresans. Hi ha més d'anar allà al centre de visitants. Tenen també un bar així que feia una terra salcholíssima. Hi ha una granada, una granada, un esbranador. És un àrea de esplei molt xulo. Ha passat per la sèquia. Sí, és que la sèquia té una emplada de pen de pen del tram. Té una emplada de 3 metres o més. Ah, perquè la trapeixeu? Tu vas al costat. Un camí de ronda. I això s'ha de fer un manteniment. Hi ha la figura de la sèquia. Són persones que treballen en el manteniment d'aquesta sèquia. Llavors van fent murs d'agressiment. Ja intenten que sigui integrat amb el paisatge. O netejar-la, quan és necessari netejar-les. Si ha vingut, si han vingut riguades. O, fins i tot, buida el cap dalt. Si ve molt de volum d'aigua, tot això ho han de fer. I a més, tot això és de la ciutat de Manresa. L'aigua és propietat de Manresa. Això insisteix en molt. Això s'ha de servir encara? Sí, i tant, i tant. Veus l'aigua com va passar? La fan servir igualment per veure per consum de la ciutat de Manresa. Per tots els terrenys que van passant. El tram que et porten a aquesta visita guiada va anar a afinar les cotxes fins a la Seient. Va fer el govern tripartit. Van crear 8 centres de tensió turística repartits per les comarques de Catalunya. Amb la intenció que fossin un pol de sortida de comarques, per una miqueta de comentar el turisme. Encara queda viu. És l'únic que queda viu a la Seient. A partir d'aquelles comarques. A partir d'aquelles comarques. A partir d'aquelles comarques. Després va anar a la Seient en la Terra. Després va venir a Perdó de Catalunya i a partir d'allà dius que la miqueta de situan també. Perquè sé que hi ha bones a yetamina i minera. Per una miqueta de miners de dessert. És una miqueta una visió ampla. I com era important la ciutat de Manresa. És com una visió més històrica, però més enllà... Sí, exacte. D'aquelles porten a començament que camina. i ens vas a veure el que seria la seca, i com es fa un tram, home, en total estàs caminant dues hores, però insisteixo, es pot fer sencera, ja ho explicaré, ho dic ara, i a la primavera fan la transequia, que és el camí sencer, des de Balçareny, fins a Manresa, i es pot fer... 26 km. Sí, sí, sí, no, i és fa, és fa, no, és planet, és planet, vull dir. Caminar un pèl ràpid són set quilòmetres l'hora. Sí, del cul, sí. Hi ha gent que amb 3, 4 hores la fa. Sí, la pot fer, sí, tampoc bastant, sí. La pots iniciar des de Balçareny, i també d'altres persones ens van dir que també potser et pots afegir assallent, i en diverses punts pots començar per acabar, llavors a Manresa. Llavors, aquelles aigües són propietat de la ciutat de Manresa, ningú pot agafar-les. Ara vull dir allà sí, però pagant una multa, i ara es diu la paraula multa. No es diu un cano, per exemple. Ah, que bo. Es diu una multa, sí. Sí, sí, sí. Perquè era de la ciutat de Manresa, i llavors sí, imagineu-vos, algú l'agafaven, l'enxampaven robant aigua, agafant aigua per regar el seu ordre, les seves terres, senzillament, no? Sí, sí, sí. Doncs estava multat, i llavors la gent ho feia, les ensenyava perquè fos de nit, feien com una mena, ens van explicar com un tub, que era com una... la trompa, li deia Manresa trompa, llavors xuclaven l'aigua, llavors a partir d'allà, llavors l'anaven bombejant, saps, per tenir aigua. Però si t'enxampaven era això, era una multa, i encara avui dia sí que per tots els territoris que passen, sí que poden agafar aigua, ara ja avui dia sí que està per més, però han de pagar això un cànon, que es diu una multa. Que bo. Sí, sí, que interessant, eh. És molt interessant, la nostra passió és molt agradable, a més és tota la pla de vages, el pla de vages, i tens unes vistes precioses, vistes que minen allà entre els camps. Les vistes, amb les vistes de Montserrat allà, la sèrie de Montserrat, allà... És molt xulo, aquelles són. És preciós. I llocs per dinar, i així, després... Sí, depèn d'on vas separar, nosaltres vam fer només aquest tros, després vam fer una miqueta... Era una miqueta circular per tornar al mateix lloc quan havíem deixat els cotxes, vam anar a veure també els aigua molts de la corbatera, i això ja està, és el jubregat, a l'alçada ja de posar això de seguent, que hem d'estar en una miqueta amb el messos, per tot el tema de... És clar, és que les mines de potasa van fer... A mi són molt polèmiques, són molt polèmiques, hi ha una sentència ara del tribunal suprem, crec que és... Perquè hi estan fent molt mal a nivell mediambiental, potser aviam de tancar, fins i tot, i hi ha molta oposició per part dels obrets, i de gent que viu de tot això, no? Perquè està fent molt mal al mediambient, els acuífers, els estassalants... A més, tot el rebuig que crea la... Clar, perquè només aprofiten la potasa, la resta és una sal, que es pot aprofitar, però té poc valor, i llavors no s'aprofita, i deixen ja muntanyes... Un moment, Cardona, si se'n recordeu. Tot la part de sal que no s'aprofita, es va fer una muntanya allà, com el problema que comporta. Sí, clar, és una allà estima. Bé, perfecte. Una excursió peculiar, em refereixo que és allò que no plantejaries potser allò per passar allà, per aquesta zona, el millor, i jo, precisament, no coneixia, aquesta obra gràurica no la coneixia. Precisament quan vam estar, vaig agafar l'agenda, aquí porto la pàgina, vaig agafar l'agenda, i m'ho llegeixo tot. 3db.park de la Sèquia. Exacte. Molt bé. I ella té tota la... Bé, veus la metge de fotografies, també... És maco. Descobrim Catalunya, no? A la primavera podem apuntar-nos a fer la transequia. I ara ja, perquè ja ha posats a fer propaganda. Parem un cul, eh? Les jornades del Bacallà al Baigès. El 2 de novembre, el 8 de desembre. Home, hi ha també una sèrie de visites, també, als cellers, de denominació d'origen pla de Baigès, a veure si ens animem. Bueno, ja hem de fer una d'aquí aviat, perquè ja l'explicarem, eh? Ja l'explicarem aquí, perquè l'hi anem tots. Aquesta serà de enologia. Serà més seriosa. Enoturisme. Enologia. Això... Estem a següent, serà. Exacte. Deixa'm l'anus, no? I anem a parlar de Pic Valión, que també he donat la boca que tenia. No, que és conya. Passem a la literatura, el que diem, aquest compèndi que farem. Bé, doncs... És un parell d'obres de teatre, perquè mira, perquè el que diem, que descute les seves fricades i ho diem mal donat per llegir teatre. Sí, és ara de pla de llegir, a vegades, i a més hi ha agafat un bon recull de clàssics, de clàssics, o també contemporànis, amb aquest cas sí que ens hem quedat el segle XX, el 1912 en concret, en Pic Valión, que ha sigut un clàssic del cinema tant a la versió clàssica, no sé si és una pelivudada dels anys 40, 50, no recordo ara, i després no hi fer Lady, que es fa l'adaptació més musical, o més musical, no? La Audrey Hepburn, i és el William... William Holden, no, qui era ell? Espera, no me'n recordo. Ell és Audrey Hepburn, ell és un anglès. Ja s'apareixerà, ja sortirà. El que és curiós, és que tu hi deixes l'obra de teatre, i és un calc, la pel·lícula, les pel·lícules dues, tant en Pic Valión com l'altra, és un calc absolut, és que dius, com es planteja un teatre, o sigui que a vegades les discències, té molta relació amb el cinema, lògicament, sinó amb el teatre, no? Però hi ha un compèndi de realment haver, a les dues pel·lícules que jo recordo, a veure, potser hi ha més versions, respectar el 100% el text de l'obra, i sobretot el tempo, perquè està molt ben explicat, em refereixo que comença allà davant de la sèrie de Sant Paul, a Londres, amb la pluja, que surt la florista, i ella, com es diu ella, ella es diu Higgins, i ella es diu... I llavors, a partir d'aquí, s'inicia tot el procés d'aquesta noia que parla malament. La llicència famosa de la lluvia en Sevilla és una meravella, això és una llicència televisiva, cinematogràfica, perquè la teatre no surt aquesta història. Vull dir que subvia la part de prenentatge que deu viar de totalment. I llavors parla malament, i llavors arriba un moment que ja parla bé. Passa un temps. Com salt temporal. Exacte, salt temporal, evidentment, el teatre, i llavors això té a veure amb els actes. Correspondent un primer acte, un segon acte, tercer acte, i a partir d'aquí, com saltar el temps. Però d'una exquisitès magnífica, el que té aquest senyor Bernat Show, és un senyor que optava per aquesta mena de realisme social, de principis de segle, molt típica de Sats Units, no era anglès, no, perdona, sí, és que perdona, és que m'he anat a un altre lloc. Perdona, sí, és anglès, perdona, sí, sí, sí, m'he confosat, m'he confosat. Volia comentar-te, sí, perquè és que m'he anat a Artur Healer, que és el que ve després, i m'he anat a cap un altre tema, tens raó. Sí, però igualment és el mateix. El realisme de principis de segle és una cosa que va ser un plantejament, un retorn, tant en la Terra com a França a diferències llocs, però això és una cosa que es plan d'explicar-la. Però aquest realisme social, és una cosa que va ser realment. I llavors està molt de moda aquest tipus d'obra, que una mica he de veure amb les classes socials, i aquesta unificació de la classe social. Bé, recordem que el Higgins era on bord, vull dir que el que li ensenya té una mica bé i tal, i llavors la Pygmalion, que és ell fa de Pygmalion, doncs la noia realment és una pobra noia del carrer que va pujant i que fa una aposta entre aquests dos coneixadors de la llengua i tal, per veure si davant d'una festa de nivell doncs cola, cola una noia d'una classe molt baixa com si fos que deia una princesa, i gairebé, vull dir, no, cola perfectament, és el triomf, però amb aquest procés d'aprenentatge, ella també aprena a enamorar-se. És quan ella vol tenir algo més amb el Higgins, i ell ho pren com si fos un experiment, com si fos un ratolí de laboratori, i això és el que ella li fa mal, i al final sembla que la cosa pot quedar bastant arreglada, la pel·lícula s'arregla bastant, que a l'obra et deixeu obert. Deixem-ho, no passa res, perquè estem parlant... No me'n recordo, rex Garrison. Ara, sí. Tens raó, tens raó. I després, com se'n passa amb l'amor d'un viatjant, la pel·lícula l'heu vist? No l'he vist. Potser l'ho millor, sí, perquè és una obra de teatre excel·lent. És a dir, aquest sí que és americà. Una pel·lícula italiana, això. No, no, no. Potser hi ha una pel·lícula italiana, la mort del viatjant. La mort del viatjant és el d'Estein Hoffmann. No és italiana. Si han fet alguna revisió, com no fos, potser, la més coneguda és el d'Estein Hoffmann, l'obra de teatre. Jo tinc pres en la pel·lícula, i ja és una de teatre, i deies, mare de Déu senyor, que perfectament està fet que veig ho a fer d'Estein Hoffmann a la pel·lícula. Això és el revés, no? I en aquest cas, ha servit més la pel·lícula per ambientar, perquè és una de teatre que ja estem entrant dins del teatre una mica més contemporani, més cap endavant, on realment aquests temporals són molt més marcats, i s'ha de saber ben bé de què va la història per situar-te. I el teatre no és tan clar, perquè estem parlant d'un espai estàtic, i llavors han de crear amb diferents efectes, però explica molt bé el nivell escenogràfic, amb efectes de llums, d'ombres, d'espais laterals i tot això, com es generen històries de la història, és a dir, com es generen records de la infantesa, flashbacks i tal, això amb teatre és més complicat, amb cinema, espaspa, però et refereixo que és més complicat fer-te la idea llegint-ho, que és un teatre de teatre o has pogut veure la pel·lícula, t'ajuda moltíssim, i també és un... però vull dir, una calca absoluta, és a dir, el que és la pel·lícula, del que és el de John C. És un... aquí estem parlant d'un... no sé com explicar-ho, és un realisme... tremendo, és una pel·lícula... és un llibre, és un teatre de teatre... duríssima, i és que... és una pel·lícula de la història, i és un viatxant, que té dos fills, és un viatxant d'aquesta tota la vida de Déu senyor, americà, que porta 30 anys, fent això, i llavors... ell, doncs, bueno, a real moment, que a principiar de tot torna, ja, doncs, com molt atabalat, molt nerviós, ja té una edat, sembla ser capaç de deixar una mena de pressió profunda, té unes por, unes coses ja invuïdes per una setia de qüestions que va passar de la seva vida, de les dues nens prodigues i tal, però que al final la seva vida no ha sigut com el pare esperava, i el pare volia exigir molt dels seus fills. Ell, amb aquests viatges, tenia romansos, i amb altres dones. I llavors hi ha un moment en què un dels fills, però no que és motiu determinat, va buscar el seu pare Boston, per dir-li una cosa que té, i es troba que està amb la seva màndia. A partir d'aquí aquest fill és quan ja deixa d'estudiar, hi ha uns conflictes interns, el paper de la dona, de la mare, que es diu linda, que és com la dona a tot terreny, que sap el que està passant, però calla, no vi a contrari, no li crideu el vostre pare, i tal. I és un conflicte, lògicament, de pare amb els dos fills, amb un en concret, sobretot, i per un altre costat, la lluita dels fills amb la seva mare, per intentar que se n'adoni del que està passant. La situació arriba a uns límits, realment a vegades insuportables, que genera la mort del viatxant, genera aquell, agafa el cotxe, se'ls trompa a porall, i mor. A partir d'aquí, perquè ja... són dos o tres dies d'una tensió bestial, i al final, és un final que ja es podia preveure, no? El·líptic, vull dir, estem parlant de que agafa el cotxe, se sent un soroll, i la pel·lícula passa el mateix, se sent un soroll, un cop, i ja se n'ha entès que ha mort aquesta persona. Exacte, exacte, excedir viajant de mort, però vull dir que és d'una absoluta... A més, ell fa un paper, a la pel·lícula, brutal, i aquí, totalment despistat, no sap el que es diu a vegades. Demana, si us plau, la vida de feina, que ja és molt gran i que el deixin treballar a Nova York, i li diuen que no, que se'n vagi, que ja és un vell que no es vei per res. També es venen els poques escúrupols del sistema laboral americà, en aquest cas, i tot el sentiment de la família mitja, sempre pagant les lletres, no vull dir... El dient de tota la vida adaptat. Exacte, sempre adaptats, i la lluita del dia a dia... Però és que és d'una gòvia, a vegades, que dius, ostres, pobre home... S'ha llibertat morir-se, no? Directament, és una llibertació absoluta, perquè és que és això, perquè realment que ella no pot més, i bé, que els fills... Però també s'ha equivocat. Pensant que els seus fills podien arribar més enllà, quan els fills no poden arribar res més. Quan ella tingui relacions amb dones, hi ha una cosa molt tremenda, i és que la seva dona sempre està cosint les mitges. Sempre està cosint mitges, sortint de les que es diuen castellà. I en canvi, es veu una escena paral·lela com regala caixes de mitges a la seva mà. Clar, vull dir... És aquesta comparativa, no que dius, és molt fort. La monèpoca, les mitges, eren molt solicitades, no oblidem, perquè ara unes mitges no val re, però els anys 50... Hi havia poca producció... Exacte, m'entens? Però és que si podeu agafeu... La pel·lícula és meravellosa, i agafeu el... si podeu anar, no, és una obra de teatre molt digna, i fer-ho una ullada, perquè és que és... Frapan està molt bé. Molt bé, doncs... Bé, hem parlat de cinema, i ho farem ara d'una sèrie. A més, vull apuntar una cosa. Jo ara m'estic llegint l'Anna Karenina, i just quan acabi la novel·la, que trigaré, també, amb veure la pel·lícula del Xobert Wright, i podem fer-ho. Molt bona, molt bona, la comparativa. I ja ho hem fet més una vegada, i la Rosa ho va fer dos o tres vegades, i és molt interessant. M'ha passat la Índia. Perquè pots fer una comparativa, i les comparatives... I en aquest cas, David, en aquesta pel·lícula d'Anna Karenina, és molt bé, però és una magnífica adaptació. És que és una adaptació com teatral. Sí, és molt teatral. Molt bé, però molt ben feta. Vull dir, el típic, que veus que estàs parlant, i veus que al darrere està al moment, al escenari, no? Però té un cop de modernitat, com li passava l'orgull i prejuició, de la cosa és orgull i prejudici, que també tenia aquest cop de modernitat, una mica sent un clàssic, vull dir, ser molt clàssic, era bastant contemporàni, però aquí hi ha alguna cosa semblant. Molt bé, abans de passar al cinema, i que la Rosa i el David ens facin un supercompèndio de l'Ora Colònia, o una Colònia, i tal, no és que facin mala olpa, eh? Avui ens hem perfumat. Avui no, no, avui fan bona olor sempre, és la sèrie. Escoltarem un tema així, dos minutets, de la Bonnie Wright, i una, crec, per mi, una de les velades més maques del country americà, que es diu, I can make you love me. I can make you love me. I know lies. Just hold me close. Don't patronize Don't patronize. Because I can make you love me if you don't You can't make your heart feel something it won't Here in the dark, in these final hours I will lay down my heart and I'll feel the power But you won't know you won't Cause I can't make you love me I close my eyes that I won't see The love you don't feel when you're holding me The morning will come and I'll do what's right Just give me until then to give up this fight That I will give up this fight Cause I can't make you love me if you don't You can't make your heart feel something it won't Here in the dark, in these final hours I will lay down my heart and I'll feel the power But you won't know you won't Cause I can't make you love me if you don't Cause I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't I can't make you love me if you don't Vinga, vinga. Vinga, vinga. Vinga, vinga. Vinga, vinga. Vinga, vinga. Vinga, vinga. Vinga, vinga. Vinga, vinga. Vinga, vinga. Vinga, vinga. Vinga, vinga. Vinga, vinga. Vinga, vinga. Vinga, vinga. Vinga, vinga. Vinga, vinga. Vinga, vinga. Vinga, vinga. Vinga, vinga. Vinga, vinga. Vinga, vinga. Vinga, vinga. Vinga. Vinga, vinga. Vinga, vinga. Vinga, vinga. Vinga, vinga. Vinga, vinga. Vinga, vinga. Vinga, vinga. Vinga, vinga. Vinga, vinga. Vinga, vinga. Vinga, vinga. Vinga, vinga. Vinga, vinga. Vinga, vinga. Vinga, vinga. Vinga, vinga. Vinga, vinga. Vinga, vinga. Vinga, vinga. Vinga, vinga. Benvinguts al programa 40 de Godiva Bonaparte. Avui 40 Suicides i un Rhinol. Ens hem aixecat Superpunkis. Vinga, vinga.