Babilònia del 12/12/2013

Exactament, Mandela. Y terminamos con Al Pacino, Porquillo Espector, y Chihuetel Eijofor por dentro de tal sinón de él. Chihuetel Eijofor, que podría ser... Ahora este sí que no me acuerdo, pero podría ser que estuviera nominado como mejor actor por 12 años de esclavitud. Es que no sé si es el mismo, pero el nombre me suena. Sí, sí, es el Prota. Chihuetel Eijofor es el protagonista de 12 años de esclavitud. Exactament. Bueno, la gente está de doblete este año, y mira, alguno se lleva a dos premios. Repasada la lista de las nominaciones principales, si te parece lo dejamos aquí. ¿Qué día es? 12 de enero, ¿no? La gala. No tenemos la gala. Vale, pues todos atentos, porque no lo vamos a decir otra vez, pero bueno, ya se sabe que... que un poco los clubos de oro dan algunas pistas para como irán luego los Oscars en las categorías de cine. Sin embargo, bueno, las categorías de televisión, así están, no me parece el todo mal, y ya está, y la semana que viene trae material fresco, que vendrá vacaciones y necesitaremos alguna serie, ¿no? Ya tocaré empezar a hacer listas, porque series en emisión ya te digo que pocas. Ah, bueno, vale, vale, pues venga, vamos, podremos hacer listas. ¿Te quieres preparar una lista de series, de comedias, de dramas, todo esto? Voy a ver qué me preparo para la semana que viene. Bueno, tú mismo. Inspírate. Sabes que el micro es tuyo durante todo este ratito, y ya está ahí, nos explicas lo que te apetezca, que siempre es interesante. Sendal Barri con el amigo Seismibarri, muchísimas gracias por estar ahí, nos vemos la semana que viene. Cuídate, y esta vez sí que tapate, por favor, que ahora sí que viene el frío, pero... pero... polar, ¿eh? Sí, intentaré, lo intentaré. Venga, un abrazo. Bueno, adiós. Hasta luego. Música Música Música Música Bueno, anem tancant ja la paradeta, però us fem una darrera recomanació, perquè penso que és bastant interessant això que s'organitza aquest mateix dissabte, dia 14. El cinema Aribau Club, que és una mena de descarte de l'inédit, el festival que es va celebrar fa ara uns setmanes, que és un festival de documental musical, de cinema i música. Ara han decidit que van haver tres pel·lícules que van quedar fora de la programació, per una qüestió, suposo que de calendari més que res, i han decidit que les posen juntes. Han organitzat una cosa que es diu B-feater Inédit, One Hit Wonders, que recopilar aquestes tres pel·lícules i les posen seguides. Ara Aribau Club, com us dic, el dissabte, dia 14. No cal que les 9 hores totes tres, les podeu anar a veure per separat, i per separat us costaran 5 euros cadascuna d'elles, però si les aneu a veure totes tres seguides, doncs per 12 euros teniu un abonament. Són tres pel·lícules que penso que són bastant interessants, una que es diu Goodall Freda, que parla de la secretària dels Beatles, nada menos, una que es diu Jimi Hendrix Here, My Train, I Coming, de Bob Smithon, doncs això sobre el Jimi Hendrix, i un quart d'onze a les 10 i quart de la nit, una que es diu The Stone Roses, Made of Stone, dirigida per Shane Meadows, el director de Dicis England. Tres documentals musicals de tres figures claus de la música Rocky Pop dels darrers 40 anys, que les teniu seguirets a l'Aribau Club el dia 14. I amb això ens acomiadem amb aquesta recomanació de l'Inédit, fins la setmana que ve que serà el darrer programa de l'any. Dijous 19, em sembla que és, però ja farem una miqueta de repàs del que ens esperarà. Fins llavors, molt bona setmana, i gràcies a tots per ser a l'altra banda. Adeu! Bona nit, benvinguts un dia més al Babilònia, a un programa com ja sabeu dedicat al món de la cultura. I avui, com la setmana passada, tenim la Rosa, que tal? Hola, bona tarda. Com estem? I el Jaume? Això ja comença a ser un tòpic, eh? De trobar dos a dos altres tres, eh? Haurem de començar a cobrar més que els altres, eh? Home, perquè res va per assistència. Haurem de fer un conveni especial aquí. Exacte, el problema és que si cobréssim, què és un altre plantejament, aquest, no? Nosaltres fem aquí castells de... Sí, sí, exacte. Bé, ens fem il·lusions, eh? Sí, però... Molt bé. Doncs avui tenim un programa bastant complert, que es diu bastant farcidet, i realment el que farem serà parlar... Avui parlem grebé de tot menys de música. De música, no, avui, no. De música, no, la veritat és que no parlarem gaire. Per no dir, bueno, si posarem música, això sí, faltaria, com sempre, que no falti aquest programa tan de fons com una cança especial, que amb aquest castell dedicada, doncs, justament a Nelson Mandela, no? I un d'aquelles cançons que van fer un grup sud-africà, que es deia Jónic Lecan Sabuca, i aquella Simbonanga, en honor del Mandela, quan encara hi havia, després de 95 anys, de repartir pau i una sèrie de valors, que, lògicament, cap líder polític, crec jo dels últims 30 o 40 anys, l'ha tingut. Comencem parlant d'art. La Rosa es parla d'exposició de Pissarro, que hi ha el Caixaforum, que, a més, ha de poder fer guiada, que sempre és un plaer. Una mica, doncs, et vagin explicant, encara que és un artista, que realment, visualment, hi ha moltes coses, però que bé que ens informen i que ens donin clar. Exacte. Després, a la part de literatura, començarem per un llibre il·lustrat, que es diu Jo fui a G.B. del Javier Icaz i el Jorge Díaz. El joven em deia que era un llibre vintage, per aquella gent que tenim entre els 40 i els 50 anys. De la manera que estàveu entúcies mal, oi, te'n recordes que jo ho tenia. És un llibre molt determinat per un període, però una època molt determinada. La gent que té 30, la gent que té 60, potser ja queda una miqueta... Una miqueta, potser, cap amunt no tal, però ja quedaria... Bueno, però també s'ha quedat... A les vostres fills, clar. Els pares veien també el que els fills veien a la televisió, i, per tant, també és recordatori. Els homes parlaran d'aquestes paraules del Salvador Escriu. Màgiques. Màgiques. El que deia parlem d'igualtat, de balot, i parlem de... el macho. El macho sóc jo, eh? Que quedi ben clar. Ah, piqui. Com a mínim és un més. Home. Sí, sí. El macho, el fa, no? El macho, el fa. Deixiu, parlem, avui? No, el jaume també és un bon mascle, eh? Vull dir... Avui demà. Aquí tots... Bueno, avui us deixaré parlar un altre. Amb aquesta manera ja veureu que em té connotacions. Diferentes, eh? Ja veureu. Molt bé. La sensibilitat i la duresa de memòria d'uns uspintats del Lluís Llach, una obra que jo he pogut també llegir, la Rosa, que ens ho comentarà, i és un llibre magnífic amb mieta de la Guerra Civil, espanyola a la Barceloneta, bàsicament d'aquí de la ciutat, i molt, molt, molt tendre. I al cinema farem realment una mena com de llistat de pel·lícules importantíssimes, dos novetats, parlem de Presoners, de Denis Vileneff, i de Tres Voles Mas, del Javier Ruiz Caldera. I llavors també farem un... pel·lícules una mica més vinculades als anys 90, 80, com és el Fujitiu, la llista negra, Invictus, Desapareguda i Ariel, que ja veurem les seves diferències. I el jaume també es farà un comentari sobre un curt, sobre la salut mental, que es diu Quàntica Emocion. No es ve, Rosa, tot teu al pisarro... Perdó, una cosa sí que em falta dir, és que de fons tindrem avui a la Dina Washington, que és una cantant de jazz molt coneguda, i una cantant que va morir fa avui 50 anys, justament per a unes sobredors de barbitúrics. Per tant, va ser una mort... doncs un suicidi. En tota la regla, a Dina Washington una dona magnífica, d'una veu espectacular, però que bé, que la seva vida va anar cap a aquesta línia. Veu, s'ha creu, aquestes afamerinesis. En canvi, ahir va fer anys el cineasta Manuel de Oliveira. Exacte. Va fer 105 anys. Déu-n'hi-do, eh? I és un càrrec de la seva filla... Sí, la seva filla explicava a la premsa i així, que ja té preparada un projecte, una pel·lícula, pel 2014, o sigui, o vinga. Aquest senyor morirà amb les botes posades. Però l'efecte totalment, eh? 105 anys, eh? Encara donen pel·lícules. Déu-n'hi-do, Manuel de Oliveira. Per molts anys. L'hauria de ser possible viure tants anys, amb una... Sí, sí, sí. Amb una capacitat com la d'ell i tal... Sí, sí. I, com a mínim, amb aquesta ment clara, no? Aquesta lucidesa. No és quin contrast el que acabes de dir de la cantant amb la vida d'aquest senyor. És absolutament contrària, no? Totalment, sí. Una persona que té una veu, que sap, que crea que ha fet... ha provocat fins i tot següent el deliria més de quatre persones, i a canvi, doncs diu, prou, s'ha acabat. Jo no puc aguantar-ho així. I, en canvi, el senyor Oliveira, doncs, a una edat que hi ha per toca... Jo me'n recordo de quan era jovenot, que deiaim... A quina edat ens retirarem? Sí, però saps què passa? Que a l'edat que ens retirem ja no serveim per rei. Em pensava... Home, prou, ja. No, però el començament era aquest, eh? A partir de 60 ja zero, eh? Jo crec que la Dina Washington era una de les millors veus del jazz. És que és una veu... comparable amb el meu winehouse, a l'actualitat. Aquesta veu trancada, eh? Al igual que Billy Holiday, que va ser una altra persona que va morir buscant ella mateixa l'amor, no? Vull dir, en aquest cas, amb un excés d'addicció a droga. És que són... Sí, sí, sí. Aquest sentiment del jazz és una miqueta, com jo comparo a vegades amb el que hi ha, no? Vull dir, del flamenc. Tenir que el com interior compart llançar aquesta forma de cantar, no? El que sigui és més... El cantejó, no? En canvi, l'altre és més tràgic. És una altra cosa, jo crec. Però per a tota aquesta tragèdia vocal que dic jo, l'àmig winehouse té una veu prodigiosa, però és que era una persona tormentada, no? I això ja va acabar també, suicidant-se per un excés de drogues, no? Vull dir, no perquè jo busqués, però això ja va passar en tota la regla. Bueno, ja estima que els gènis desapareguin d'aquesta manera, i, si contéssim, faríem un grapat massa. Alguns, alguns gènis, no? No tots, no? Clar, va, per allà ha aparellat una persona problemàtica, o l'estòlia personal, o més a saber... Antonio Flores, un dels millors compositors espanyols, per exemple, no? També, vull dir, si féssim un tot un estudi, m'agrada més que... Sí, aquí jo crec que tindria un tema per parlar molt d'estona. Sí, mirem també els estudis que s'hagin fet. Sí, sí, són es quadres realment... No li hem d'estar al lliure, amb una sèrie d'idea. Complex. Contrastant amb el senyor Olivera, com deia. Exacte. Olivera, perdona. Que tenim molta teca, eh. Comencem, comencem, comencem, comencem, comencem, comencem, comencem, comencem. Pisarro, pisarro, pisarro, pisarro, pisarro, pisarro. Pisarro. Pisarro. És un pintor francès, és un pintor que va néixer al 1830, i va morir a París a 1903. Va néixer a Sant Thomas, una altra ciutat, una altra poble. Per tant, és un pintor molt contemporani, pràcticament. És un dels precursors... És més desconegut, però és un dels precursors de l'impressionisme, aquest moviment pictòric, que es va dir tant d'èxit, i que és el que deies tu, Txesco, abans quan feies la presentació o la introducció dels temes avui del programa. És un pintor que està molt bé anar amb una visita guiada, que t'explica més coses, que et fan per atenció amb detalls, que veus tant d'éssima riquesa de matisos, de colors, de sensibilitat amb aquests quadres, que, si vas pel teu compte, arriba molt bé el públic. L'impressionisme té això. Una escena, una imatge, un paisatge puntual, que sap expressar la totalitat dels colors, dels gestos, la impressió d'aquell moment, la vida, és sobretot molta vida. Camila Pizarro té molta vida amb els seus quadres, molta vida. No només pinta un paisatge o pinta una escena, sempre hi ha alguna persona o alguna cosa que li dona vida. Per exemple, el programa, el programa de mà que et donen el catàleg, veus el bosc aquell, amb aquells arbres, aquells faig, tot de fulles al terra, full allà de tardor. Això podria quedar molt maco de colors i molt ben pintat, però, clar, podria quedar molt fred i sense vida. En canvi, ja et pinta un senyor que està per aquí, que està agafant alguna bolet o alguna cosa, i després dues senyores que van caminant, una de elles ja porta un feig de llenya, li dona una vida impressionant. Està civilitzat, ja. Té vida. Està civilitzat. Sí, des del punt de vista, vols dir que hi ha persones que no n'hi han salvatges, o no salvatges, perdó, animals, només, o una... Sí, no sé si t'interpreto, ja. A veure què vols dir que estàs civilitzat. No, que si hi ha persones que vol dir que ha arribat la civilització, i que en definitiva el bosc no és ja vers. Ah, clar. A veure, els impressionistes. A veure, aquí el que sí que hi ha parlant del tema de la natura, ja ens anem introduint una miqueta amb la pintura, amb els temes que pintava Pizarro, ell comença pintant motius de natura. Ell sempre abogava moltíssim per sortir a fora, a l'exterior, i pintar a l'exterior. I que no importava el temps que feia, si estava plovent, si nevava, si feia fred, si feia vent. Aquell pul que havia agafat. I animava a tota la gent que estava pintant com ell en aquell moment, a pintar els estereos, sortir amb els caballets, amb tots els estris. Això és d'una tècnica del plenèr. El plenèr, sí senyor. Ja està, ja s'ha donat. Sí, sí, sí. És això, el plenèr, sortir a plenar natura, ple d'aire. Llavors el que sí que feia era, per exemple, dibuixar la mateixa, o pintar millor, pintar la mateixa escena, el mateix paisatge, en diferents moments, per exemple, de l'any, en diferents estacions. I gràcies a la sèrie de quadres que té, quan està pintat el mateix paisatge a la primavera, que a la tardor, o un dia de pluja, o un dia de neu, o un dia que fa sol, o el matí, o a la tarda. Li agradava molt fer aquestes comparacions. I de fet, és preciós, és maquíssim la tècnica. Ells ja et dic que això... A veure, a veure, té una naturalesa forta, no? El que passa és que després, vull dir, l'evolució una miqueta seria aquesta, de pintar la natura, d'estar pintant els cesteriors, amb tota la riquesa de matisos cromàtiques que pot tenir. I en canvi, després, una miqueta passa el temps, també perquè, a veure, la guia ens ho posàvem una miqueta en relació també a que també hi ha entre la industrialització, ja comencen els anys que hi ha a les ciutats, llavors a pintar, en els seus quadres ja comencen a pintar més ciutats, més escenes, per exemple, al Port de Javre, per exemple, o de les ciutats que ells va estar vivint. Doncs els vaixells, les ximeneies, els fums, les fàbriques, els trens... Clar, aquí hi ha veus una miqueta de l'evolució també. Ell, de fet, també, ideològicament, era per tenir una família burgesa, el que passa és que ja va ser molt trencador amb tot. Ell ja es va enamorar de la minyona, imagina't quin show aquell, en aquell moment, va començar per para, bueno, imagina't, el que li diria el pare, no volien, no volien. Aquí tenim obres que ens ho replanteixen molt bé. Va començar, ell ja va tenir dos fills, fins i tot abans de casar-s'hi, després es van casar... A veure, ell, en aquell moment, viure de la pintura no era viure, perquè en la pintura no donava de si, no? Ell ja va ser molt cotitzat i és un dels pintors a França més millor valorats. Doncs bé, vull dir que ell... procedent com procedia d'una família burgesa, ell, en canvi, no tenia idees burgesses, ell tenia més idees de tipus anarquistes, sobretot, de tipus dels drets de sobres, no és que no és des del punt de vista anarquisme, en plan, com a vegades pensem, no sé, de terrorisme extremista, no, ni molt menys, era al principi les idees de l'anarquisme. O sigui, era molt trencador en tot. I llavors per això dic una miqueta que es veu aquesta evolució, a mi de que la societat es veu industrialitzant, i a més a més perquè també li va passar una cosa a nivell físic, ell va patir una malaltia ocular, i llavors el metge li va dir que millor que no, o sigui, que a l'exterior res de res. I va ser quan va començar a pintar des de l'interior de l'habitació, des de l'estudi, clar, llavors mirant la finestra, no apareix en les quadres, no es veu al mar de la finestra seva, en les vistes de paris impressionants, que això és maquíssima, aquelles vistes, aquell picat, no? Des de dalt. Mirant els carrers, amb la gent com passa, els carruatges, amb dues direcions, els que s'han bancapallats, que venen cap aquí. És preciós, això. Aquesta etapa és molt peculiar. Aquestes impressions són maquíssimes, maquíssimes. A més, és la tècnica aquella, que això sí que l'ha utilitzat en tota la seva obra, que és la de construcció. És a dir, ell quan està pintant, pinta com taquetes, si tu t'apropes el quadre, veus taquetes, veus pincelladetes, pincelladetes, pincelladetes, no és ben veu puntillisme, això també hi treballa molt el tema del puntillisme, però veus aquelles pincelladetes, pipipipi, això és això, clar, de prop, o sigui, res, a 10 centímetres del quadre, això és que això són 10, 20 centímetres, ara aquest, ja distanciats, llavors sí que veus com aquelles taques de colors formen formes, mai millor dir, per dir-ho d'alguna manera. Pincellada desfeta, pincellada desfeta, de construcció. De construcció, exacte, que és correcte el concepte, però aquesta manera que es planteja, és com desfer la línia, no és el puntillisme, com molt bé dius tu, i és aquesta de construcció, però perquè la gent ho veu, és un terme més habitual, la pincellada desfeta també és un terme que es pot aplicar. Pincellada desfeta molt, és una apreciació, a contrari, que és molt correcte el que es diu. Doncs preciós, ja m'ho has dit, hi ha quanta lluny, és quan veus la sensació de formes, llavors. És magnífic, quan fas aquest estudi visual. El que veus tu una pincellada o dos, i després quan t'allunyes, veus que és una persona amb un paraigua. És una xula, és una apreciació. Una feinada. Jo em vaig arreglar tota l'estona del Museu d'Orsè a París també, que hi ha totes les impressionistes. Ja vaig patir un mal d'estenda, el vaig arribar allà. I una mare meva diu aquí, això és la felicitat, estar aquí mirant aquí. El que hi ha al Museu d'Orsè no hi ha cap lloc del món. És una joia, és impressionant. És magnífic. Doncs això, què més? Aquesta evolució que ha fet ell, ell també per exemple, no és tan... vull dir per aquesta ideologia, aquesta ideologia amb consonància, amb els temps que ell està vivint i que la societat està vivint, no? Ell és més de pintar col·lectivitats que no pas individus. És una miqueta, no la reivindicació, sinó el que s'està vivint en aquell moment. Sí que és veritat que té algun retrat, algun autorretrat fins i tot, té un que ja és grandet. Però els impressionistes no fan gaire retrat. Però té molt poqueta cosa. Té un també de la seva dona, un de una filla seva, una nena que estava amb la toneta, però molt poqueta cosa. Retrats de família i d'amics molt grupers, o de col·legues. La gent que passeja pel por, que estan treballant, carregant coses, o que estan a la ciutat. Sí, sí, sí, no hi ha res. És un quadre que val molt, molt la pena. Hi ha un quadre, però d'una exposició molt molt la pena. Tots procedeixen de museus i també de col·leccions privades. La fan aquesta exposició al Caixaforum. Fins el 26 de gener, encara hi ha temps per veure-la, o per tornar a veure-la, perquè és una precisió. Farem una segona part rosa, perquè jo la vull veure també. I llavors l'hi darem una altra volta, i llavors començarem una altra tema. Però des d'aquí, i a més, especialment tu, a Rosa, que t'agrada aquest tema de l'impressonisme, que justament en aquella època apareixen les primeres dones pintores, i entre elles hi ha una que es diu Berta Morisot, que és un encant, és una autèntica joia de l'impressonisme, que deien que també buscar sempre que els mateixos per certs moviments, és a dir, aquí tothom diria, diga, monet, manet, no. Cisarro. Exacte, cisant. Sí que és cert, però trenca, ja sembla una miqueta més cap a una línia, més cap al segle XX, més cap a un cubisme final, un concepte, no? Però què és l'impressonisme? Aquest focus tan marcat de la pinzallada desfeta, d'aquests interiors i exteriors segons el format, tenim aquests tres, o com els referents, no? En Cisarro és un dels últims que s'han dit en compte, però hi ha molt més. Hi ha un tal Gustaf Kalebot, que és per tornar-se a tonto, i en canvi sempre queda amb un segon pla. I la Berta Morisot és una altra meravella, com a Catalunya tenim la Lluísa Vidal, que s'ha de tenir en compte, d'aquestes dades impressionistes catalanes. Vull dir que aquestes coses, vull dir que una mica també, a paper de l'art amb la dona, que fins al segle XIX no apareixen les dones, que és complicat, la Camila Clodell, comença... Exacte, exacte. Sí, sí, és que... No sé si hi ha algun referent a França al segle XVII o XVIII, però és que jo ara mateix, que recordi la primera, és la Berta Morisot i la Lluísa Vidal aquí a Catalunya, en 1850. Jaume, igualtat, avalot, macho. Sí, sí. Començarem per un discurs molt agradable, que és el que... Aquest és una d'aquelles paraules que el senyor Joan Carles Gallego, que és el secretari i actualment de Comissions Obreres, secretari general, evidentment, doncs diu que és la que es quedaria. És clar, vull dir, l'utilitza molt el senyor... Salvador Espriu, no? I llavors, doncs, la veritat és que m'ha fet gràcia perquè després la posarem al costat del Josep Maria Álvarez, que és el de l'UGT, i després acabarem amb aquesta paraula. Diu el senyor Gallego, diu que igualtat és la riquesa de la diferència i la diversitat. Comença bé. És el que això argumenta perfectament el fet que vol conservar aquest món, no? Sense igualtat no hi ha llibertat. Les persones naixem i som diferents i no renunciem a ser diversos, o sigui, que en definitiva, fins i tot ens agrada, no? Volem ser tractats igual i gaudir de les mateixes possibilitats en l'accés a la riquesa social. Aquí ve també el punt interessant. Riquesa social. Igualtat és redistribuït d'una manera justa la riquesa que el treballador crea en definitiva, o que el treball que ve clarament és la transformació de la matèria, és clar, que és el que li dona la riquesa. Bé, jo penso que molt bé, tot i que aquesta és una paraula que l'utilitzem de tota manera. A balot ja és una altra cosa, no? M'agrada més aquesta paraula. T'agrada també, eh? Ha estat determinant per la història dels monuments obrés i les lluites socials aquí a Catalunya també, és clar. Es tracta d'una paraula forta amb ressonància que sugereix la idea d'acció i combat popular, que ens trasllada els carrers a les demostracions de rebeldia contra un poder represor i que ho fa com a acció col·lectiva i conjunta, és clar. Això seria prohibit, això? Imultable, fins a 6.000 euros? 3.000 euros o 300.000 euros? Això no ho va aprovar, no ho va aprovar, no ho va aprovar. Ai, doneu, senyor. No, que no. Això seria com tornar a la incisió. Sí, no. I per acabar, el macho. El macho. Diu, quan era petit, diu el senyor Joan Marcadit, que, com sabeu, molt bé és poeta. De Sant Just. I de Sant Just és... Clar, la biblioteca porta el seu nom. Clar, sí, sí. Quan era petit, el meu poble natal se nauja, que no era d'aquí, deien, deixa pixar el macho. Que mentre pixa, reposa. Això ja me'l recordo. Hola. No, digues això. Explica que ens tens aquí en Àscar. Deixeu pixar el macho. El macho era un caballot. El macho no és l'home. El macho és un... És animal de granja. No, no, és un... Això com si fos un cavall. És un element. A casa me'n tenia un de macho. Clar, però era una granja o una casa de pagès. Una casa de pagès, exacte. I quan el deixaven pixar, vull dir que això s'entén bé, oi? Sí. Llavors descansava, oi? Oi, el macho. Perdoneu-me. Tota un campixar descansa, m'hi perdonareu, però quan allò que dius... Ai, que no puc més, no? Queda't. Bé, però ara que n'has, ell ho diu de... Macho o macha, vull dir que... Sí, mascló, família, aquí, eh? Això. I ell, com que és molt aixemrit, aquest home, diu, és el que haurien d'exigir dels nostres polítics. A veure, què... Què vagin a fer aquí? Ai, això és molt bo. Em sembla que haurien de fer uns quants, que haguessin tot aquest, tot a dia, al lavabo, vull dir. Perquè se'n vagin al lavabo, això. El Díez, el Montoro, tota aquesta gent, el Gavillardón, vinga, va tot el dia pixant, tu. A veure si ja relaxen, eh? O pixant, o fent popó. A la Fira de Santa Lluci estava pleníssima de que ganés, que era iertidíssim. Sí, tots els polítics pràcticament, que ens dava a partir de... Tenen la seva figureta, eh? Sí que ho n'hi van, també. Estava la Moraneta, guaita, que la gent... I les dones, també, eh? Les dones polítiques, la... Ui, la Moraneta. A l'Àlice Sánchez, que amb això també té el seu. Ui, la Moraneta. La mussolatura, bueno, hi ha quantitat, que tenen les dones també, que estan allà que ganeres. Ai, bé. Avui ens esteu allà... Sí, no, clar, nada, li estem relaxats. El Matxo, que recorda, aquest senyor Joan Margarit, diu... Els que hauríem... El pagès tot tu, quan el Matxo s'aturava, li fotia un joc de garrotades, perquè no deixés de treballar. Diu, l'intel·ligent seguia el consell, que us acabo d'explicar. El va pisar i llavors seguia treballant. I després treballava, més descansada. I harmoniosament, amb el seu... Amb el seu avó, no? A més, algun Matxo, i perquè tenim la fama de ser més dropos que les dones, sempre, potser unes quantes errotades, li diria bé, a més d'un, eh? Ai, ja està mirant persona. I tant que sí, eh? De molts anys, l'home ha fet molt poca cosa, eh? Tu i la casa, com a mínim. Això va paradans com més grans menys garrotades, o més. Això voldria saber-ho. Depèn de la persona, hi ha gent molt gran, que és molt aixerida. Jo ja ho sé deixar parlar del tema, va. Bé, ja està, ja està. Ara entraré a un tema més amable, és molt divertit, jaume, però més amable en el que és el tema, justament en aquest cas, la Rosa i jo tenim més sinèrgia en aquest tema. Sí, perquè hi ha un llibre d'un tal Javier Icaz i Jorge Víaz, que és Yo Fui a GB. És un llibre meravellós, un llibre... Ah, sí, Yo Fui a GB. Les que abans eren a GB, la GB, té el segon subtítol. No somos nostálgicos, más que nada, porque no hay nostalgias como las de antes. Quina mica és cert, vull dir. Home, clar que la joventut d'ara recordaran allò, no? Però a nivell musical no recordaran gaire cosa, tot sigui dit, perquè la música és molt repetitiva. Dime, ja, home. Perfecte, amb el florido pensil l'has llegit, també. Doncs jo el tinc. Ostres, jo l'he pensat així, i crec que es va fer una obra de teatre, i que sí, també, amb el florido pensil. Però aquesta línia potser ja és més d'una altra generació. Encara més antigues. Són uns anys abans. Sí, sí, sí, no són uns anys abans. Però escoltant, els llegeixes, i ja es fa un comentari, clar, vull dir, que és com tot. Es va fer un llibre, també, això. Realment és molt complicat comentar, aquest llibre complicat. Haurien de parlar de tantes coses que no acabarien mai, no? Des del rellotge Casio, amb calculadora, s'han d'ocandar, s'han d'ocandar, s'han d'ocandar, m'han cantat, m'hi s'han d'ocandar, no? Ja més hores era pirata. Però és que era s'han d'ocandar, Orzo Weymacingerceta, Heidi, Marco, la casa de la pravera, tot, vull dir, és que anaves tirant, i és que seria un no parar, no? El cup rubic, el rotring, que abans comentava que havien dit el rotring, és una cosa que ja estaria els cromos. El que és de l'album de vida i color. Clar, el clic de famòbil, el cinexin, és que no pararíem mai. Els escolos aquests, els dràcula, les gominoles aquelles. La regalèsia, que és molt sagava, que això és una mica més de la... Però s'ha posat molt de moda també, amb la nostra època també, allò. Sí, la regalèsia que hi ha. I aviam, a mi m'agradaven unes, però no era el paludur, us ho deien paludur. Paludur, sí, paludur, sí, això és el que seria. Unes altres, que eren unes rodetes, és una regalèsia, una regalèsia de color lland, de color vermelles i de color negre. En forma d'espiral. A mi això m'encantava. O aquelles que eren com unes capsuletes que dintre també tenien regalèsia negre, però per favor eren de sabó, sí o no. No, realment... Et donaven un duro i podies anar al kios de la vella. El kios de la vella, li diem aquí senjors. Era el kios de la vella, aquí al paludur, i era una nama a comprar ja. Que li robaven coses. Perdona, però és que ara m'ha vingut a la memòria. Vaig ho hem relacionat, no ho hem acabat de relacionar. El macho és com si fos una mula, però màscla, no? La mula, però hi havia el màscla, també, lògicament. Llavors això es creuava el cavall amb el burro i sortia una mula. O també sortia el macho. Clar, clar. Vull dir que quedi clar que no... S'ha patir el mig. És el que seria un mulo, que és la traducció. Com no es pot explicar, deixeu-me cair allà d'eulínias i ja burrau que fàcil ho entendré. És en castellà, eh? Si t'aprenguessis els rios i les cordilleres mentre mordis que vas una goma a Milà, si has comit panadilles de mòstoles, si estaves entre dues terres i no trobes el lloc de tu recreo, si per a tu el temps era oro i jugaves al preu just, segur que fos l'EGB. Si vas amb ombres o t'acabaves la caneli, si el primer que vaig llegir va ser el llibre gord de Petetes, i la primera lágrima va ser perquè Marcos comiste fue un frigo dedo. No hay duda de que tú fuiste también a EGB. Los pitufos, naranjito, parchís, eté, las chapas, el 600, orzo, huey, los minerales, los gusanos de seda, los rotring, la telindiscreta, la beja malla, los lagartos de ube, la botilde de Final Countdown, la canción de Yuro. Todos los que fuís fuimos a EGB sabemos que hay mil historias que contar y estamos deseando retroceder en el tiempo para recordarlas todas en un libro totalmente ilustrado y escrito que es este caso. Yo fui a EGB. Jo crec que la millor explicació la tenim al darrere del llibre. I la beja malla. Està molt bé les il·lustracions que té. És el que diem, no? És que no acabaríem, estaríem tot el programa i no acabaríem, perquè són tants records. Vull dir que va ser una època tan plena. I aniríem a parar el macho, el trobaríem. Seguríssim, seguríssim. El trobaríem parell durant voltes, no? I llavors n'hi havia molts, eh? Perquè en aquella època, aquí és en Just, jo recordo que estava aquí la passada, en unes dies d'aquí, i segur que vaig llorar de machos, jo, un munt, per aquí. Rosa, memòria d'uns suspintats, del Lluís Llach? Sí, bueno... Tu ja l'havies llegit també, i l'havies comentat, que estava molt bé, i dic, doncs mira, per curiositat, jo, si us soc sincera, no sé, no pensava que el Lluís Llach... Tingués aquesta capacitat? Tingués aquesta capacitat per escriure una novel·la, eh? Lluís Llach, a veure, està força bé, té un nivell literari, que no és o ets tampoc, perquè... Però no és baixet, eh? No és molt correcte, molt correcte. A més, digueu molt bé tota la història. És la vida en gravacions, comença la primera gravació, segona gravació, que dius, això que és una gravació, i veus que és un senyor que està parlant amb un altre, un tal director, que ja fins que no avancen la novel·la, no veus el meu directo, què és? No sabés què passa, no? Exacte, no? I veus una història molt... Sí que és molt tendre també, però la vegada és molt dura, jo he passat a Estona, que vaig patir molt, perquè, ostres, mare meva, mare meva, mare meva... Clar, a més a més, també penses, de la guerra civil espanyola, ostres, s'ha escrit molt ja, és necessari tornar a escriure més, i hi ha coses, encara que no s'hagi explicat, doncs és bo que sí. És bo que sí, és cert. És bo que sí, clar, que ha discutit la seva petita història, o pot novel·lar una història que la gent ha explicat, o no ho sé, no? I la història d'aquests nanos que van néixer i viure a la Barceloneta, doncs trobo que és molt rica també, en quant a originalitat, sobretot, la relació d'aquests quatre són dues nois i dues noies, que és això que néixen, i és que pujan junts, no? A mi em va agradar moltíssim les capítols que ells anaven a escola, que eren les escoles dos de la República en aquell moment, l'escola lliure, de l'ensenyament lliure, i era com sortien els nanos de les aules i sortien endavant al port, feien la classe a sobre d'una barca, de la modernitat d'aquella època, la modernitat en general, que es plantejava, que era molt fort dels pares, de relació que hi havia per als fills. Clar, i per això després, quan arribarà a guerra, que amb ells els va agafar que eren molt petitets, eren els nanos de la Quinta del Viveró, que després els van portar, clar, la Generalitat, que era el govern que hi havia, els van reclutar per anar a la Batalla de l'Ebre, directament. Clar, llavors veus aquell nano allà, a la Batalla de l'Ebre, dius, mare, veu de l'amor hermoso. Quina manera, no?, i quina bestialitat, quan sembla que ja va s'oblidant, que això va quedar una miqueta com més paït, tot el tema de la guerra espanyola, de la Grecia Civil. Ostres, i encara quan recordes coses, quin mal que pot arribar a fer, no?, o l'altre nano que després ha d'anar, clar, com que el fan arribar als guanyadors, els vencedors... Unes de les coses. I el portarà al Castell de Montjuïc. Allà aquells llostres que li faran, la fusera allà d'anà ell, o quina... Digue-la, digue-la. Quina cabronada li faran, li tenen preparada. Exacte. Aquelles capítoles que són tan bestias... Però al moment Montjuïc és cert, estic convençut que hi ha molt de cert perquè l'altre dia amb aquest especial de Montjuïc... Amb l'especial de Montjuïc, allò que hi ha molts de gent, quan li parles de gent, sobretot de certa edat, i de la cara, si dius que hi ha Montjuïc, era un monstre. Per les coses que es van arribar a passar. Jo crec que hi ha molts historiadors, aquest moment, el tracten molt seriosament, i no és que... desvirtuació d'un historiador que sigui més o menys republicà, o més o menys catalanista, o més o menys espanyolista. No, aquí no hi ha cap línia. Tothom concedeix bastant amb aquella situació. Sí, sí, sí. Bueno, doncs... Penso que val la pena, si algú té ganes de reviure una miqueta, o mirar aquesta... aquesta basada, per aquest punt de vista en Lluís Llach, doncs, val la pena. Molt bé, doncs, ara el que farem serà escoltar un minutet, perquè anem, com sempre, de temps, una mica justet. Aquesta cançó que dèiem, dedicada al somandela, que, clar, hem de fer menció d'aquesta persona, que lògicament va complir... va complir durant 35 anys, també, una persona molt... Que jo també l'engevit. Molt l'engevit. Realment és una persona que va durar molts anys, i que és una llàstima que ens ha deixat un minutet, que ens ha deixat un minutet. Ah sí, bon angoo, mandelatina, la pèrcuna, la pèrceli cuna. Ah sí, bon angoo, mandelatina, la pèrceli cuna, la pèrceli cuna. Ah sí, bon angoo, mandelatina, la pèrceli cuna, la pèrceli cuna. Ah sí, bon angoo, mandelatina, la pèrcuna, la pèrceli cuna. Ah sí, bon angoo, mandelatina, la pèrceli cuna, la pèrceli cuna. Ah sí, bon angoo, mandelatina, la pèrceli cuna. Ah sí, bon angoo, mandelatina, la pèrceli cuna. Ah sí, bon angoo, mandelatina, la pèrceli cuna. Bé, és una pel·lícula que, en un principi, planteja com un precepte, doncs, bàsicament, molt l'anodi. És a dir, que em refereixo que és una parella de parelles, vull dir que se serveixen accions de gràcies, una parella de color i una parella de blanques, per entendre'ns, que tenen dos filles petites i dos fills més grans i, com a tal, estan passant el dia dels amics junts al dia d'accions de gràcies. Què passa? Surten les nenes a jugar, a fora, a buscar unes coses i desapareixen. I, a partir d'aquí, dius, vinga, una altra pel·lícula de personatges separaguts, de n'hi ha qualque siguin nens, que siguin grans, que siguin petits. Va, tornem, agafem el policia, la recerca, el pare desesperat i tot això, la mare desesperada, que és lògic, no? Però tornem-hi. Mare de Déu, senyor. No, és a dir, sí, però no. No hi ha cap que es salvi. No hi ha cap. Vull dir, de bo, vull dir, ni el pare, ni la mare, ni la... Tots són humans. Són humans i tenen reaccions humanes i, a vegades, reaccionen d'una manera, en positiu i altres en negatiu. I, llavors, és molt curiós perquè, de seguida, saben qui és el possible. S'així, que és un nano, que té una edat de 20 i pico d'anys, però té una problemàtica en l'especte... Jo l'he vist. L'has vist, aquesta pel·lícula, que té com una mena d'infantilitat. És com un nen, no? I llavors és quan el Hugh Jackman treu tota la fugositat, tota la força del que és el pare... El pare... Desesperat, no? I el Tanca... I, al final, sabem què fa. Exacte. I aquí hi ha tot un joc, absolutament, de veure qui... A veure, què estan fent, si ho estan fent bé, si ho estan fent malament, si el policia ho està buscant com diumana, que el policia sí que ho fa d'una manera, però no és el tot correcte. I aquell final obert, que és terrorífic, que no el direm, no? Que et deixa, com diuen, ara què? De tota manera... Una pel·lícula íntegra, dos hores i mitja. Però una pel·lícula, que dius, com passa? Com es posa una pel·lícula sobre aquest tema? Que és una mica trilladet, i que dius, m'agrada, adéu senyor. Molt ben fet, això. Jaume, te'n recordes, ara, no? És una pel·lícula? No, ben bé, perquè no la tinc molt... Així, molt molt present. Deu tenir, fa 4 o 5 mesos, vull dir, és una pel·lícula. I, a més, ho fan tots de bé. El Hugh Jackman ho fa de bé, la Melissa Leo fa molt bé. És que tots estan ben portats, és creïble la pel·lícula del 100%, és un espai indeterminat, jo crec que amb aquesta zona de l'Amèrica del nord, tocan a Canadà, sempre plou, sempre neves, sempre... Saps? I, escolta'm, perfecte. Final, troben les noies, això sí, això es podem dir, que es troben, vull dir, més o menys, però hi ha tot un joc, que encara que s'explica l'argument, s'ha de veure com reaccionen cadascú, i quines posicions tenen, vull dir... A vegades podran tenir la sensació que una persona que ha estat segrestada ha deixat de viure, i, a canvi, aquesta pel·lícula ens planteja que això no és ben bé cert, i això és el que fa més bé ella. Molt bé la pel·lícula. Recomanables 100%. Rola del Canadà, oi? Rola del Canadà, sí. Prisioneros, eh? Molt bé. Tres bodas masques, això és una altra història, una comèdia, a Rosa. Tres bodas de mas. No, no, és que és important la... La preciació. De mas. O sigui, estan de mas. Estan de mas. Són les tres bodas, les tres ex d'aquesta noia de la protagonista, que és la Inma Cuesta. És una que un cotxe es trompicia amb una núvia. Pots ser. És un cotxe que s'ho ha disparat i es carrega una núvia. Sí, és aquesta. Té un plante d'actors i d'actrius impressionant. La protagonista és Inma Cuesta, el partener. Un dels parteners és el Quim Gutiérrez, que també està genial sempre, superdivertida amb aquella... Moltíssima. Amb aquella pose que sembla que no ha fet res, però si cobra la boca ja dius... Molt bé. Estava dient una miqueta al plante d'actors. Al Pacoleon, no? Al Pacoleon, que també fa... D'un surfista. D'un surfista amb rastes. M'han impressionat amb una boda que fa allà a la platja. Impressionant, divertidíssim. Amb rastes, amb rastes. El personatge de la mare d'ella, que és la Rosy de Palma, també és genial. Genial és boníssima. No sé com va recuperant. No sé com va recuperant. Ni de les paraules que diu ella. És impressionant. La vida, el paper de dona que li ha tocat, però que ella s'ho va veure contra això, diu no me voy a amargar. Voy a vivir aquí intensamente. Sí, però com és ella? Com és la Rosy de Palma? Jo què sé, és que surten quantitat de gent superconeguda. Maria Boto, Laura Sánchez... Aquestes no són tan... Però bueno... Em veia la convida a aquestes bodes de tres ex, de tres gent que han conviscut. És tan bona persona que no sap dir-li que no, i la pobra d'anar a les bodes. I ara en aquest moment no té parella, dius que faig. Però professionalment les coses, menys o menys, li van una miqueta... Tampoc li van del tot bé. Però li han posat allà un becari, i aquest nano pobra li ha acompanyat a les bodes. I són totes les situacions. Imagineu-vos divertides que poden passar amb aquestes bodes. A mi és un humor molt fresc, molt viu, molt creatiu, molt de vivo, molt de vivesa. El director és molt important que ho diguem, que és el Javier Ruiz Caldera. Qui és aquest home? És la tercera pel·lícula, os han recordado de Spanish Movie, o de promoción fantasma. És un tio de comèdias. Comèdia però molt ben fetes, comèdias americanes, i a més estan fent molt bona promoció d'això, perquè hi ha... Per exemple, està fora de concurs, està fora de la sessió oficial, però en canvi se l'han muntat bé per fer la sessió de tancament. Fantàstic. No sé què puc dir. Una cosa més, també, que està rodada Castell de Fells. Això és un plus. És molt divertit. La gent que passegem sovint per Castell de Fells, veu el passeig marítim, veu aquelles urbanitzacions, aquelles cases, aquelles torres. Té el seu punt, també. Sí, molt divertida, molt divertida. Comenten amb mig minutet. Sí, i això també. El cinevaix. És una pel·lícula que es destrena, que és la vida d'Adel, del director... Queixi. El relatif. Queixi. El cinevaix s'ha aprofitat en aquest cap de setmana, des de demà de vendre els dilluns, per fer una retrospectiva de les seves pel·lícules. A més a més de la vida d'Adel, projectaran també cuscús i un anterior, que és l'escurridiza o com esquivar el amor. Aquí volgui fer un seguiment de què jo recordo molt cuscús, que és preciós. Penseu que totes les pel·lícules d'aquest senyor han tingut premis. A l'escurridiza han tingut 4 premis César, que són els màxims que donen l'Academia de Cinema Francesc, i a més a més cuscús també va tenir premia al Festival de Venècia, el Festival Europeu de Cinema. A veure, són... Perfecte. Molt bé. Doncs Jaume, quàntica emoció, i a partir d'aquí comentem les 3 pel·lícules, no diguem plàcics, però de fa poc. En tot cas comencem per la quàntica emoció. És un cormatratge. El Festival de Cinema de Cornellà, com sabeu, que harem parlat en aquest programa, es va produir ara aquest mes de setembre, i després de l'estiu, i va donar, com a resultat, algunes pel·lícules prou interessants. I una d'elles és aquesta, tot i que no va tenir premis. Però aquesta és interessant, la veritat. A mi em va soptar molt agradablement. Quina és la qualitat que té aquesta pel·lícula? Perquè que retrata perfectament amb la disbauja que representa unes formes de viure a la vida que corresponen les avantatges que tenen determinades persones sobre d'altres. I llavors això genera com una connexió buèmia que en definitiva qualsevol cosa pot ser reu. Una mica com la pel·lícula de les dues noies. Sí, de tres bodas de mas. Com se diu la... La imacuesta. Ah, a veure. La que acabes d'esmentar de la vida d'Adel. Ah, la vida d'Adel. El conflicte que hi ha entre les dues és precisament perquè pertanyen a dos contextos socials diferents. El context és el mateix. Llavors aquí en aquesta pel·lícula el que tenim és això. I això ho vam passar en el centre de rehabilitació comunitària de Cornellà, en aquest cas, però que això serà segur una experiència que aportarem a diferents punts i es passa a diferents persones amb problemàtiques mentals que fan els seus deures per dir-ho d'una manera. En definitiva és rehabilitar-se per ser útils en el teixit social. Llavors, doncs, va ser molt interessant que, de la manera... És molt interessant de la manera que reaccionen i porto 3 pel·lícules, 3 curs d'aquests passats, una de llarga, a vegades els fa més massa llarga. I més si és com la vida d'Adel. Que són dos hores i mitja, no? Sí, li havia dit també en dos hores. Sí, per això. Llavors està molt bé. Tot és una qüestió de utilitzar les mecàniques de comunicació quan heu arribat per l'Abo i saps que sí. Home, seria... L'aplicació és pel mòbil. Aquest tipus de cura es penjessin al YouTube una serie de tecnologies que podien dir perquè tothom té una forma privada. Ah, magnífic. Ja ho vull mirar. Si us interessa un dia. Perquè els cormatratges per desgràcia no tenen sortida comercial, gairebé. Ojalà ho fèiem abans que posaven el cormatratge i la pel·lícula després. A veure com a... Vaja, vull dir, per distreure i el mantisteix per entendre. Per entendre i per donar conèixer. I tanca, sí, molt important. Molt bé. Bé, i el que també he presentat... O sigui, va ser... Un dia vaig a la tarda, ens vaig veure tres pel·lícules. Una era el fugitivo. Sessió de tarda. Sessió de tarda, exacte, la llista negra i aquesta que... Invito-us a la part del vespre. Quina és la relació que vaig veure entre tres pel·lícules americanes? No hi ha cap mena de dubte amb això. Ho sabem tots molt bé. Llavors, la primera d'ell és estar interpretada pel Harrison Ford. Jo crec que un dels millors papers dels que he fet a nivell interpretatiu és el que llueix d'una manera especial. Però precisament perquè és el bon. Això també juga un paper bàsic, oi? I, llavors, el que em va sobtar és precisament aquesta manera que el senyor Hitchcock va deixar una emprenta en el cinema que ha animitat d'altres realitzadors i, en aquest cas, és l'André de totes. Diu que no. L'Andrius Davis, que és el realitzador fugitiu, i penso que el que fa, precisament, és un resum reiixit del que va ser aquella sèrie famosa amb el senyor Jankins, no? Correcte. I per què és reiixit? Perquè és una manera molt especial i bàlida el que és el gàtic del ratolí. O sigui, aquell que s'escapa i el que està preparat perquè no s'escapi, amb una paraula. I això ho porta molt bé, la pel·lícula. Hi ha un punt en el film que diu... Diu, ara aquest, ja va al darrere d'ell. Diu, fins aquell moment no el trobava per allò. No hi havia manera de canxar-lo. Però hi ha un moment que ell ja li va dient que seguint això, que aniràs a parar i el fil exacte. O sigui, això em va semblar molt interessant. I sobretot això, i destacar això, precisament, que crec que és una pel·lícula que resumeix perfectament el que precisament va fer a la televisió i que no cal que faci. En canvi, sí que es faci amb pel·lícules. Ho veig així, de clàstic. Llavors, l'altra pel·lícula és aquesta, la llista negra. Aquí estem amb el senyor Harry. És un home contundent, és un policia compromès. És el Harry? És com una seqüela de Harry el sucio? No. Jo crec que sí. Fodria-se. És el mateix estil amb aquell vist o l'altre. Vale, vale, vale. Vagafa una mina en aquella època de tres o quatre pel·lícules que jo crec que acabassem. És que se'l carrega totalment, el tempo aquell d'aquí a més ràpid. És igual. Tu dispara, que no em tocaràs. No em fallaré ni mig milibador. El mig de... Del front. Vaja, vull dir una cosa. Una vegada ens podem preguntar al senyor Clirisbut com va acceptar aquest tipus de papers. Jo el que crec és que té aquesta doble barter moral, definitiva, si els dolents són tan dolents, com creu que aquesta és una altra qüestió? Sí. Com que ara ja has d'entretindre-te aquí, ell, l'actual... Amb algun paper d'aquests de Harry el Sucio, hi ha una certa pietat, amb la gent que és bona hi ha pietat, per part de Harry el Sucio. Quan són dolents, els carrega el veïn mig del front. Sí, no, no, però sí. No és tan dolent com sembla. Jo crec que sí, jo he vist Harry el Sucio i de segona part no me'n recordo. No sé què també. Jo crec que sí. Jo crec que sí, que té una mica el mateix, aquest de heroi. Això he matitzat, això, que està molt bé pensat. O sigui, aquesta diferenciació que hi ha, no, per tant, el temps aquest és dolent, això no es pot aprofitar de cap manera. I tot el contrari del que passa amb la pel·lícula El Fugitiu, on tenim el Gadi el Ratoli, aquí no, aquí tenim el Segellador, per dir-ho d'una manera o sigui, el que digui s'ha acabat, que vingui, clar, ell sempre és una mica l'objectiu de l'altra. I llavors, el fet de ser una mica com el Gran Torino, jo penso que amb el Gran Torino ho resumeix totalment, això, que passa que amb el Gran Torino ja és un home arribat al final. Sí, sí, que té el seu caràcter, però... Però interessant. Amb tots els inconvenients que té el Gran Torino, però que paral·lelament serveixen per destacar doncs el que tu acabes de insinuar, per destacar que en definitiva ens hem cridat, ens hem fet així, i practificar això no és tan fàcil. I no obliden que és una forma d'educació americana, que aquí seríem diferents, vull dir, aquest productiu us demana poder existir a Catalunya, segur. I amb el Segell Invictus probablement també estaríem amb una cosa bastant semblant, és curiós, com en el mateix dia veiem l'actual i després el veiem... Sí, sí, però hi vas agafar bastant jaçant, una cosa amb l'altra. Perquè Invictus, si té alguna virtut, és que destaca un fet que és incoestionable. L'esport portat en el punt de fer coincidir a les persones del desig més primari que en definitiva és guanyar, doncs allò en aquell país funcionarà, anirà més bé i aquí en tenim una mostra a casa nostra. Probablement, sense aquests 5 anys d'èxit, no hi hauria plantejaments com els criar en aquests moments. Bé, a Sud-africa, a Sud-africa vas anar a un campionat mundial de futbol per cosa inaudita africa, m'hi diuen, parlem, de futbol de futbol. Sí, exacte. Però que em refereixo que hi ha hagut un procés d'evolució amb aquella zona sud-africana, aviat hem de ser davant de la part hate, que això és una cosa superada, però com a mínim bastant arreglada, dins del que cap, però com a mínim és una nació... És curiós, perquè moltes vegades aquí presumim que es va fer una transició política amb la democràcia que tindria una esferta sintonia amb la virtut que va passar a Sud-africa, que és allò de sense violència. I això va ser gràcies a un senyor que es van posar allà a posar-se d'acord, que en definitiva és el que ara s'està movent, perquè això pugui arribar a ser altra vegada. La cosa és que hi ha qui és mou, que no sembla que... que vagi a favor d'això. Però que és curiós tot això. És per aprendre. Jo penso que invicto, té molts inconvenients i és una pel·lícula molt tova. És de les toves, el senyor. Jo crec que no és de les encertades. La més complexa. Però sí que té algun punt que dius que val la pena. Sí, que val la pena. És destacar que aquest home va estar 27 anys amb un punt com aquell i fa anar al director el cap de l'equip. Perquè vegi que allò és el cap i la fi també, un mà. Sí, sí, sí. Evidentment. Hi ha coses. La pel·lícula crec que val la pena analitzar-la, perquè el primer cop pot una mica dir a quina cosa més senzilleta, però clar, i una mica allà l'hi vas trobar. Segur, segur. Molt bé, doncs es queden 5 minuts i amb això el que farem serà acomiadat amb un parell també de pel·lícules de l'any 88, que he pogut veure. També jo, dos pel·lícules que m'han encantat, les coses com siguin, ja que dius, sorpresa, és que va, el cinema europeu és meravellós. Ja està, deixem-ho així. Estan cinema americà, tu has fet una bona relació però jo crec que el cinema europeu, que no tot és bo, hi ha pel·lícules molt interessants. I, bàsicament, jo vull destacar una de les dues, que és Ariel de l'Aquicarius Machi. Tinc a dir que dins de la meva coneixement no he vist mai cap pel·lícula de l'Aquicarius Machi. I sabem que és un senyor finlandès, que es dedica, bàsicament, a recarcar un tipus de cinema amb mietat amb les classes més pobres de la zona nòrdica, que ja és una mica, no diga, complicat, perquè hi ha tot arreu, ja pobresa, lògicament, però la part nòrdica acostuma a ser sempre aquesta imatge de ciutats bastant. Vull dir, amb un nivell social determinat, i la gent que ha estat a Finlàndia i a Suecia no es veu gaire. Però clar, hi ha aquesta gent que treballa a les mines, que treballa a les... vull dir que en refereixo, que existeix aquest concepte. I aquí és el que es planteja. Amb aquesta pel·lícula Ariel, que és el nom d'un vaixell, és una pel·lícula que porti molts anys, que va ser que al final marxa aquesta persona, a buscar un millor futur, representa a un home, a un senyor, que treballa en una fàbrica, que tanquen per un x-mortiu, si s'ha d'anar, és de la zona més de la Pònia, de la zona del nord, i ha de marxar al sud cap a Helsinki, cap a la zona més industrial que té a Finlàndia, a treballar. Marxa amb un descapotable, a Finlàndia no dic res, perquè el pare és un doig d'aquells americans, i entrem amb una mena de voràgine, que recorda Wing Wenders, que és que té una patina, aquesta pel·lícula et diria fins i tot de rot movie americana, però a l'Europa. El personatge és un personatge brut, deixat, que la vida no té res de particular, sinó que el viure el dia a dia viu en un espai, en un albergue d'aquests socials, es coneix una dona, les converses són absolutament brutals. Hi ha un moment que està parlant, es coneixen fa poc, queden per anar a sopar, i aquella mena de se nit ja tenen relacions, però li diu, vols sortir amb mi? Sí, jo tinc un fill, tenim la família muntada, d'acord, podem viure junts, esclar, ja està, en arregle de vida. Ah, mira, s'ha posat d'acord. Totalment, i ja dius, però què és això? Venen queixats els cinesos, ja ho... Pel·lícula de 70 minuts, hora i 10 minuts, i amb això t'explico una història, absolutament, que arriba fins al límit ell d'acabar la pressió, aquesta decadència, però amb una parsimònia, una tranquil·litat, una freadó nòrdica, també tot sigui lliure, la forma de fer cinema d'allà, que acaba amb bon resultat, perquè aquestes equivocacions que ell li comporta a la pressió, venen donades per la necessitat de tenir cap endavant les coses. Pel·lícula molt recomanable, curta i encantadora, i una altra, que amb aquesta tampoc farem molta explicació, és una pel·lícula que es diu The Vanishing, ho dic amb anglès, perquè la podíem confondre, quan abans deia amb el Jaume, la traducció en aquesta ja va ser el mateix, desaparecida. Llavors no és aquella, és una pel·lícula de George Closet, que és el senyor holandès, no francès, i que la pel·lícula tracta molt ràpidament del que seria una parella, que se manda vacances, ella baixa la banzinera i desapareix. Tornem amb una desaparició, i a partir d'aquí, a partir d'aquí aquest home, clar, la busca la busca, no la troba, i passa un temps, i de cop i volta apareix un personatge amb una família ideal, ella és professor, és un tio supermatemà, és físic, tot ho controla moltíssim i tal, i per una altra banda, tres anys després, aquest marit que busca la seva dona, però que inicia la seva vida, tot això és en paral·lel, i de cop i volta, hi ha una sèrie de qüestions que fan que es vagin trobant a l'assassí, que és aquesta família perfecta, aquest senyor físic, amb el que seria el marit que porta la seva dona, arriben a trobar-se, fan un viatge junts per descobrir que li va passar la seva dona, i és un final absolutament esgarrifat. No l'explico. Vos l'has emprivat després, però no ho explico perquè realment val la pena esperar fins a l'últim minut per dir, mare de Déu, senyor, què passa aquí? No hi ha cap sang i fetge, una pel·lícula que t'esgarrifa només per la mateixa posició. Olanda, el que deia amb Olanda, Paul Verhoeven, en recordeu, aquelles pel·lícules que feia al principi, el quartó, i tal, doncs anem per aquí per aquesta manera de fer cinema, que això també s'ha de recordar aquella Olanda del 1880, que està molt bé. Déu segons, adéu. Adéu, adéu. Adéu-siau, fins després. Adéu, adéu. Ara escoltes ràdio d'Esvern, sintonitzes ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just, durant la ràdio d'Esvern. La ràdio d'Esvern és la ràdio d'Esvern, la ràdio d'Esvern. La ràdio d'Esvern és la ràdio d'Esvern. La ràdio d'Esvern és la ràdio d'Esvern. Benvinguts al 42 programa d'Odiva bona part de Radio d'Esvern, com he pogut comprovar la playlist d'avui o la sessió d'avui és molt especial. Atlètic, no, lo següent. Difficilíssim traduir la selecció d'avui. No obstant tot té un filconductor, un estil, una referència i més o menys un generó quarent, si és que té quarentia. Es diu la llista d'avui, el programa d'avui Exotic Beatmakers, els acèdores de la música exòtica, que té tots un mateix estil. Psicodèlia, jazz, sol, afrobit. I aquesta sessió d'avui va des de Tailandia fins a Gambia, el que acabo de sentir d'on ve, d'on és de Tailandia, de Siam. I ve dels 80's, 70's, finals dels 70's, principis dels 80's, al·lucinant. Al·lucinant el que es feia a altres continents i com sona, no tinc paraules, i a partir d'aquí he començat a treballar per desenvolupar el programa d'avui. Espero haver-ho aconseguit, bàsicament, per lo típic i lo especial i estrany, que sona tot plegat, fascinant. I! I! Give me! Give me fibras! Come on everybody! Let's do that fibras! Mmm! Hope me everybody! Let's do that fibras! I got me done in a doctor, so this I got me done in a doctor, so this I got me done in a doctor, Doni la mà a l'èixer. Quime, quime, viva. Quime, quime, viva. Quime, quime, viva. Quime, quime, viva. Quime, quime, viva. Quime, quime, viva. Quime, quime, viva. Quime, quime, viva. Quime, quime, viva. Quime, quime, viva. Guime, viva, yeah, gime, gime, viva... Tant que no t'hi ve. Tant que no t'hi ve. Tant que no t'hi ve. Tant que no t'hi ve. Tant que no t'hi ve. Tant que no t'hi ve. Tant que no t'hi ve. Tant que no t'hi ve. Tant que no t'hi ve. Tant que no t'hi ve. Tant que no t'hi ve. Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no t'hi ve. Tant que no t'hi ve. Tant que no t'hi ve. Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que no... Tant que... Tant que no... Tant que no... Tant que... Tant que no... Tant que... Tant que... Tant que no... Tant que... Tant que no... Tant que... Tant que no... Tant que... Tant que... Tant que... Tant que... Tant que... Tant que... Tant que... Tant que... Tant que... Tant que... Tant que... Tu vols que faci monfeix, passar-hi a la platja? O que riqui les gràcies, que tinguin tot el món bé? Algú que te ve les balones i tot el món bé? I el vespre vas potar bé? Ja no coneixes prou bé? Les cares són les mateixes? I els vices creuen que també? Són els dies en tan boixes i els dies passin? No saps que no pots enxampar? Les veient un pas amb oradeu? Cotges fascines als quals tu mai podràs pujar? Però saps que tu ets molt més? Que tots els cotxes aquests? Més que un rellotge d'auret? Molt més que un tancorret? Molt més que una carícia? Ja està menys freuda? Tancorret, tancadera de vos? Tant que llegeixes tan solitari? Ja ho t'estrèc? No sé com més m'ho voceo? Com les coses tan... Tant que jo la lliqveguin és? Ja ho saps no pot bé? Si et mira m'ocupes? Tant que m'ho agrada bé? Ja és una dona veritat? Sí, sí, sí. És la Una. Notícies en xarxa. Bona nit, us parla Sergi Ribes. Les executives dels diferents partits polítics i la pregunta de la consulta. El porteveu del PSC Maurici Lucena diu a la xarxa que té clar que la consulta no es celebrarà. I el Barça de Bàsquet perd per 69 a 65 a la pista del 6 de cadamus cou i depèn del mateix per pencar la fase de l'eurolliga. Les executives dels diferents partits polítics catalans es reuneixen aquest divendres per analitzar l'acord sobre la bata i la pregunta de la consulta. Recordem que la pregunta serà doble. Vol que Catalunya es devingui un estat i en cas afirmatiu vol que sigui un estat independent, convergència i unió, esquerra, iniciativa i la CUP. També han pactat que la consulta es faci el 9 de novembre del 2014. El PSC, com era previsible, s'ha desmarcat de l'acord. El seu porteveu parlamentari Maurici Lucena té clar que no es celebrarà, són declaracions a la xarxa. És una consulta amb una data i una pregunta, o unes preguntes, que tots els protagonistes d'aquest pacte saben i et meten en privat que no es podrà fer en la data pactada. Això té un component tàctic per assegurar el president Mas i el seu soci parlamentari un ridícul que hagués sigut espantós. Ells ho reconeixien si no haguessin arribat un acord i, sobretot, el que els ha permès és arribar la setmana que ve amb la majoria parlamentària que els permeti provar els pressupostos. També han declaracions a la xarxa la presidenta del pacte local pel Dret de Decidir de Badalona i exalcaldessa socialista Maite Arquer s'ha mostrat decebuda per l'absència del PSC de l'acord sobre la consulta. Sí, m'ha sabut creure. Jo crec que el PSC no li tocava estar fora d'aquesta pregunta. Primer perquè ara s'ha presentat la data, s'ha presentat el que, i ara era un moment de posar a sobre de la taula tota la legalitat possible que hi ha, que hi ha, i que ens diuen que hi ha, i que ens informen que hi ha. Aquesta nit, al ple de l'Ajuntament d'Arenys de Mun, amb el vot en contra del PP i el vot a favor del PSC, ha abruat una declaració de suport a la consulta. Joan Rebeseda, alcalde republicà d'Arenys de Mun, en declaracions a la xarxa. Aquest debat i aquesta feina ara estan a l'àmbit que li correspon, a l'àmbit del Parlament de Catalunya i a l'àmbit de buscar suports internacionals. La legitimitat democràtica d'un Parlament que vol tirar endavant una consulta és importantíssim, que tinguem el suport internacionals a més al nivell possible. L'agència catalana de l'aigua ha celebrat aquesta rilla de Tarragona en una sessió participativa per revisar el pla de gestió del districte de Conca del Fluvial de Catalunya per valorar com es troba en el rius, tal com determina la directiva de l'Unió Europea. Reus Digital, Josep Cartanyà, bona nit. La primera trobada s'ha centrat en les conques del rius Gaia i Franculí, i les rires de Ruidecanyes, que l'ha fet Golf de Sant Jordi, lleveria bandellós baix Camp, la punta de la Mora i que l'ha fet Torra d'en Barra. Durant dos anys, la revisió del pla de la conca fluvial de Catalunya consistirà en fer una diagnòsia de l'estat de les conques del rius i prendre mesures per millorar la qualitat de l'aigua. Montsenyzo, cap de participació i cooperació de l'agència catalana de l'aigua. Valorar tant la diagnòsia, la radiografia del cica de l'aigua, com les mesures i per tant la solució en la recepta de com millorar aquest estat de qualitat ecològica de les aigües. La trobada ha reunit representants d'ajuntaments, empreses i entitats media-inventalistes. El fabricant Gironi de Motus, Ria Jubol, incrementant 10% les vendes, entrar al nord d'Àfrica i obrir-se més a l'Àsia. Per aconseguir aquest objectiu, la firma de Figuera serà l'emportar Llença del Mercat, el Cityline, un nou escutard de gamma alta pensat per a usos urbans, Jordi Riera, conseller delegat de Riejo. Entre aquest model i el resta de la nostra gamma hauríem de ser capaços de vendre un 10% més durant l'any 2014 al resta dels mercats ja existents o altres nous que s'obren com a potenciar els mercats d'any que ve, ja siguin al nord d'Àfrica perquè més legis els dius que hi ha. Tenim algunes possibilitats de començar a obrir mercat a la Índia, el resto de mercats asiàtics, veureu-ne una mica en funció de com es vagin tancats diferents acords, quines són les nostres reals possibilitats durant el 2014. I acabarem dia en busc a la compra venda d'habitatges de l'octubre, que ha operat d'un 9% a Catalunya segons l'Institut Nacional d'Estatística. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. This is not the way I play it Not at all, never the way I play it Not at all, not at all Not at all, it's my head I don't know, baby I don't know it at all Let's sing it all No, no, no I wasn't invited To the parties I missed out All the space in my head I'm burning, burning Oh, I know It must be on the rainbow That I know But you used to turn up You've never met me before I wish I could tell you For this is not the way I play it No, let it go That's the way I play it Not at all, not at all Not at all, it's my head I don't know, baby I don't know it at all Let's sing it all No, no, no No, no, no No, no, no No, no, no No, no, no Avui l'Albert arriba a l'hora Em dona el cava I el poso a enserre I arriben l'Hector i la Clara Porten la nena A veure mi d'anar al cotxe Jo obro la porta a l'ajudit Avui vençala M'encanta el teu vestit I va arribant tota la colla Quan sona a taula Treca el sopar Un menjar exquisit, vull provar aquest vi Qui vol cafè? Hi ha gintòdics també I juguem al joc d'aquelles nits d'estiu Te'l parleu tan fort que la nena adorre L'Hector diu, jo mai mai he desitjat Fer un petó a l'ajudit I afegeix, jo mai mai he desitjat Deixés el seu marit Tothom em mira i ningú veu I aquell d'art imaginat Se m'ha clavat el cor I ho reconec i faig un glob I veig que tots riuen de cop Però l'ajudit et seca el got Em mira i diu, jo mai mai no he pensat Que seria més feliç el teu costat Jo mai mai no he pensat Que seria més feliç el teu costat I jo em conja l'ull i l'abam every one i same i de cop I potser ho pots mirar Every one i same i de cop Kennedy Yettr American Why would I I love this power If you're in bed When you're bare some weight A man can Shame on you Shame on you Shame on you Oh, baby, when you crash Raise a tear to my shame on us I'm chubby in the face in a world I'm looking slim Time to put it coming I can't even look myself in the mirror Then again I guess I haven't got it When I'm really mad And the shame in the chamber I'm living life To the lowest power If you're in bed In the best way A man can If there's another day When the shame in the chamber I'm living life To the lowest power If you're in bed In the best way A man can Shame on you Shame on you Shame on you Oh, baby, when you crash Raise a tear to my shame on us A man can If there's another day When the shame in the chamber I'm living life To the lowest power If you're in bed In the best way A man can If there's another day When the shame in the chamber I'm living life To the lowest power If you're in bed In the best way A man can If there's another day When the shame in the chamber I'm living life To the lowest power If you're in bed In the best way A man can If there's another day When the shame in the chamber I'm living life To the lowest power If you're in bed In the best way A man can If there's another day When the shame in the chamber I'm living life To the lowest power If you're in bed In the best way A man can If there's another day When the shame in the chamber I'm living life To the lowest power Autèntica música pop i creativitat I'm living life To the lowest power If you're in bed In the best way A man can If there's another day When the shame in the chamber I'm living life To the lowest power If you're in bed In the best way A man can If there's another day When the shame in the chamber I'm living life To the lowest power If you're in bed In the best way A man can If there's another day When the shame in the chamber I'm living life To the lowest power If you're in bed In the best way A man can If there's another day When the shame in the chamber I'm living life To the lowest power If you're in bed In the best way A man can If there's another day When the shame in the chamber I'm living life To the lowest power If you're in bed In the best way A man can If there's another day When the shame in the chamber I'm living life To the lowest power If you're in bed In the best way A man can If there's another day When the shame in the chamber I'm living life To the lowest power To the lowest power To the lowest power To the lowest power No tenia Aquests pudents M'estàs Vas provant Allò que et ve de gust Tantes nits Ven el ple Tents llocs on tot el sol Sempre acabes descuidant-te Sedilles puders als altres Cada cop que estic amb tu Fa molt desastre Que el temps no s'afurien Sé no tenia aquests pudents Va, va, va Va, va, va Va, va, va Va, va, va Va, va, va Va, va, va, va Va, va, va, va Sempre acabes descuidant-te Sedilles puders als altres Va, va, va, va Va, va, va, va Va, va, va, va Va, va, va, va Va, va, va, va Va, va, va Va, va, va, va Va, va, va, va Va, va, va, va Cada cop que estic bé amb tu, se'n fa molt més mal. Aviam tes el meu paper, no te haré nunca puder. Si quieres puedes en directo ganar Con decoraciones al valor que raro es, que raro es con golpes sueltos conseguir. Cinturones negros del amor. Yo dije que tu contestaste, no, no, no, sabías bien que yo, yo, yo estaba almando de esto. Me hiciste hasta aquí, junto a la espina y a callas que tú, así me ha dado la señal. Sobre papel, la historia se irá igual que me iré a donde me van a buscar. Si quieres ver la noche entera estallar contra las ventanas, sígueme que extraño es, extraño es tras tanto tiempo capturar. Cinturones negros del amor. Yo dije que tu contestaste, no, no, no, sabías bien que yo, yo, yo estaba almando de esto. Me hiciste hasta aquí, junto a la espina y a callas que tú, así me ha dado la señal. Sobre papel, la historia se irá igual que me iré volando todo en la cena. Me hiciste hasta aquí, junto a la espina y a callas que tú, así me ha dado la señal. Sobre papel, la historia se irá igual que me iré volando todo en la cena. Sobre papel, la historia se irá igual que me iré volando todo en la cena. Icat puncat. Icat puncat. Icat puncat. Icat puncat. Icat puncat. Icat puncat. Icat puncat. Icat puncat. Icat puncat. Icat puncat. Icat puncat. Icat puncat. Icat puncat. Icat puncat. El tiempo se toma su tiempo y a veces ni eso. Y yo aquí haciéndose, aquí haciéndose, te amo con las caras. Y yo aquí haciéndose, aquí haciéndose, te amo con las caras. Y yo aquí haciéndose, aquí haciéndose, te amo con las caras. Y yo aquí haciéndose, aquí haciéndose, te amo con las caras. Y a veces ni eso, y a veces ni eso. Y yo aquí haciéndose, aquí haciéndose, te amo con las caras. Y yo aquí haciéndose, aquí haciéndose, te amo con las caras. Y yo aquí haciéndose, aquí haciéndose, te amo con las caras. Y yo aquí haciéndose, aquí haciéndose, te amo con las caras. Y yo aquí haciéndose, aquí haciéndose, te amo con las caras. Y yo aquí haciéndose, aquí haciéndose, te amo con las caras. Y yo aquí haciéndose, aquí haciéndose, te amo con las caras. Y yo aquí haciéndose, aquí haciéndose, te amo con las caras. Y yo aquí haciéndose, aquí haciéndose, te amo con las caras. Y yo aquí haciéndose, aquí haciéndose, te amo con las caras. Y yo aquí haciéndose, aquí haciéndose, te amo con las caras. Y yo aquí haciéndose, aquí haciéndose, te amo con las caras. Y yo aquí haciéndose, aquí haciéndose, te amo con las caras. Y yo aquí haciéndose, aquí haciéndose, te amo con las caras. I feel so like it when I feel so happy again. I feel so like it when I feel so happy again. I feel so like it when I feel so happy again. I feel so like it when I feel so happy again. I feel so like it when I feel so happy again. I cut puncat. I feel so like it when I feel so happy again. No em farà un dia, se'n fot de mi. Un dolç carní, em surt del cor. Però és el destí, pel tenorí. A mitja tarda t'esmaies, a mitja tarda t'esmaies. A mitja tarda t'esmaies, a mitja tarda t'esmaies. A mitja tarda t'esmaies, a mitja tarda t'esmaies. A mitja tarda t'esmaies, a mitja tarda t'esmaies. A mitja tarda t'esmaies, a mitja tarda t'esmaies. A mitja tarda t'esmaies, a mitja tarda t'esmaies. Al setembre hi ha un entrant Driving on night You could be a shadow Beneath the street light Behind my home Driving on night I sure miss you Past the motel Looking at the pines Driving on night Looking for a ferry Maybe I'll pass it Driving on night Driving on night Driving on night Driving on night I'll sure look pretty It's like a city Walking down the aisle Driving on night Does daddy have a shotgun? Is daddy never need one? Or go another mile? Driving on night Driving on night Driving on night Walking out by windowsill Wondering if I would do still Wondering what's mine Driving on night Driving on night Driving on night Driving on night When you walk into the room All the people change their tune You're the ladies with your best friend Closets are my slow way Maybe I'll pass it Driving on night Driving on night Driving on night Driving on night Driving on night Tell me what you're gonna do Life's around and you feel blue Wasn't meant to be this way Send a call back to the old days Ah, I see The part of the tune when the west is too Selfish Fist it all the same Fist it all the same Fist it all the same Fist it all the same Fist it all the same I don't know how to say it I get down at my knees in my room In the evening when no one's around And then I turn on the radio I turn up the sound, I say no No don't fall through I need you to call I need you to call I need you to call me up Right now I call you but I don't know how It started out when I was ten years old I climbed into the driver's seat The car started to roll down a hill And I fell deep in love with the lady Who I hadn't yet met Oh, but she made me her baby right then And that's when I started into this dream And it's not done at a wake up I don't know what it means But I know that she's out there God, I know you can hear me I want love to be real I want you to be near me But the radio's broken The phone's out of service And you've got no connection And it's making me nervous I say no, no don't fall out I call out in this night Last hour I'm feeling a mysterious power God, I am nothing but a boy in my room A boy in my room I'm feeling a mysterious power A boy in my room A boy in my room I'm feeling a mysterious power I l'ha fat que amb les mans brutes Un objecte n'ha estat pur I al moment l'he deixat caure I per uns instants He quedat suspès il·luminat I és una esfera plena d'aigua Que tot t'ho torna transparent L'ha tret de fora de casa I l'és prefant d'un cop ben fort en un martell Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent I clavo els pits a dins la terra Com dues urpes de corals Vendria ser una olivera Que el ves i un to Han corvat el gif al vent Vull te'l amb el centre de la terra Vull viure envoltat a llocs Un foc que encremarà per dintre I ho deixaré a casa plena d'engrals Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Cau el sol i el dia s'endurà Tota la tristó de la gent Vaig caure sobre un llit de fos Tots les talles fan un carret cor I m'ho ha vist oets i trons pel carrer major Un gran drac traient por als caixals En senyels ullals Vaig caure sobre un llit de fos Tots els timors fan carrer de pla d'acord En una taula llarga, en una taula que s'encada Posa cap a la taula ja de pot i de fama El senyor Arcal ensenya'l als dents Vam als 4 dents Carriure'n com metges i fes-te perdots I no hi hagi mai més tristes esticots Això és un somni de pressupost On és possible tot Carriure'n com metges i fes-te perdons I no hi hagi mai més tristes esticots Això és un somni de pressupost Oh Oh Oh És New Year's Eve Oh California's gonna kill you soon I'm hiding in your mouth now Back home, the kitchen's warm with Christmas wine And every girl is gathered next to the ground You would have to look for heaven But you're far from that heartline tonight So quietly we've lost another year The desert put about the ring you're in You'll find your way and I'll miss you again Basta boys are spinning to the wind now Back home, the hammer always has to fall Because it's barely hanging on the wall Someday I know you'll never leave me But you're far from that heartline tonight Basta boys are spinning to the wind now Back home, the hammer always has to fall Because it's barely hanging on the wall now Features and dreams, lips like strawberry wine You're sixteen, you're beautiful and you're mine We're all ribbons and curls, who are the girls? Eyes that sparkle and shine, you're sixteen You're beautiful and you're mine You're my baby, you're my pet Rebellion of all the night we met It touched my head, my heart went home Ooh, every kiss, I could not stop You walked out of my dream, into my arms Now you're my angel divine You're sixteen, you're beautiful and you're mine You're beautiful and you're mine You're my baby, you're my pet Rebellion of all the night we met It touched my head, my heart went home Ooh, every kiss, I could not stop You walked out of my dream, into my arms Now you're my angel divine You're sixteen, you're beautiful and you're mine You're sixteen, you're beautiful and you're mine You're sixteen, so beautiful and you're mine You're my angel divine You're my angel divine Oh, friend, what you're doing out there Come inside, sit yourself on that chair Yeah, yeah, yeah, yeah It's been a long time since the last time And many burdens have passed through our hands Night and day, and day and night Night and day and night Do you know what I mean? I try to say I'm sorry You're the star in the sea You're not just anybody There's a light in your eye That I can't seem to reach All the air in the sky Is the shining on me I always knew that you would not hang around You and me were like the thieves of the town Too many girlfriends but not enough love Too many late nights and not enough sleep Strung out, wasted, no good and shameful, the life we tasted, they're on the table Do you know what I mean? I'm trying to say I'm sorry You're the star in the scene, you're not just anybody There's a light in your eye that I can't seem to reach All the head and the sky is a shining guy I opened my heart and dreamed in my head But most of the time, you stayed and I played And you thought that you just felt the warmth inside the cold cold outside the door I'm trying to say I'm sorry You're the star in the scene, you're not just anybody There's a light in your eye that I can't seem to reach All the head and the sky is a shining guy I opened my heart and dreamed in my head But most of the time, you stayed and I played And you thought that you just felt the warmth inside the door And you thought that you just felt the warmth inside the door And you thought that you just felt the warmth inside the door I opened my heart and dreamed in my head But most of the time, you stayed and I played And you thought that you just felt the warmth inside the door I opened my heart and dreamed in my head But most of the time, you stayed and I played And you thought that you just felt the warmth inside the door I opened my heart and dreamed in my head But most of the time, you stayed and I played And you thought that you just felt the warmth inside the door I opened my heart and dreamed in my head But most of the time, you stayed and I played And you thought that you just felt the warmth inside the door No, no, no, no, no... Vaig veure els problemes passar rodant per davant Com les boles de pulge que ens van nascombrar Vaig delitar pensar coses que mai Mai podré explicar I va, sé quan a cel se'n va Obrir de bat al bat Cel tan blau Cel tan blau Cel tan blau Gairebé tocar Cel tan blau Cel tan blau Cel tan blau Cel tan blau Cel tan blau Cel tan blau Cel tan blau Cel tan blau Faig i vi i torno Tu i sempre torno a marxar Però sempre m'ha acompanyat aquell Dir-me'n una mica estrany Cel tan blau Fais-hi gaire cas O més quan a tic O més quan a tic Cel tan blau Cel tan blau Cel tan blau Cel tan blau Cel tan blau Cel tan blau Cel tan blau Cel tan blau Es suave la voz De alguien al despertar De alguien a quien cuidar Salgamos de aquí Nadie me espera ya Así que olvídame Donde estás tú Suave lluvia de ti Te espero junto a mí Y entonces corre y corre Mejor no te atrape Mejor no quedarse aquí Que yo sea tu nombre Suplica esperanza No puedes salir de aquí Es nueva la cruz Que aguanta el despertar De la que pude amar Ya soy uno más De los que va detrás Del tiempo y su mitad Donde estás tú Suave lluvia de ti Te espero junto a mí Te estoy sola Tirando tus fotos Pensando en cómo salir Reabando en nada y en todo Cambiarme por dentro Y un día poder venir Te soy peligro y guapo Más alto y más fuerte Mejor que cuando me tuí Ya no soy aquel Quizás me equivoqué Quizás exageré Donde estás tú Ahora quien cuidará Los sueños en el fin Y no siempre nada Sin cuando nos vemos Me olvido de ti en el fin Así que salgo y vuelvo Bienvenido a la rutina Los minors sin dormir Y soy mi abuelo Y bajo los fuentes Yo quede nada de mí How's the ground of the clay I dropped all the hell to come When it fell I'm at the Texas Sun They're gonna mess me around, Lord They're gonna mess me around, Lord Come on, mess me around, Lord They're gonna mess me around They're the only few drinks in control But sometimes the drunk head isn't enough I'm gonna drink the water till the water is all gone I'm gonna drink it till the water's gone Every breath I take is like an attack Every inch I move is down inside my bag They're gonna mess me around, Lord They're gonna mess me around, Lord Come on, mess me around, Lord They're gonna mess me around, Lord They're gonna mess me around, Lord They're gonna mess me around, Lord She walks in so many ways She wanders alone in the shade She shakes herself in the dust Whispers of things will be silence She turns that cell in the scene Clouds burst, our eyes never meet Ideas starting to move Slow as we drink from the sunshine As you go, so I go When you stand, I will stand Stronger than the wind We live in houses of light Our dreams came with a sad night She listens, all things are right All things are just as they should be The blinds in the silence She moves among them She lives among them As you go, so I go When you stand, I will stand Stronger than the wind She walks in so many ways She wanders alone in the shade She shakes herself in the dust Whispers of things will be silence Icat puncat, autèntica música pop i creativitat Icat puncat Tell me how to find the sea Tell me how to grow the leaves Who comes to you in your need If I were to take the bleed Teach me how to turn the key Tell me how to set you free If I were to come to you What would have happened to you I'm your life, I'm your life Taking all the sad points Taking all this world to do If you need to help me I'm your life, I'm your life I'm your life, I'm your life I'm your life, I'm your life I'm your life, I'm your life I'm your life, I'm your life I'm your life, I'm your life I'm your life, I'm your life If that's how it has to be Then all I need is their need What's supposed to always do With a girl, a girl like you Let's go our time and shoot What's supposed to do I'll never, I'll never love you Em diu en Rúvia, jo sóc la Rúvia, en escuta voràvia de la màquina i l'oliva. Rúvia, m'haig d'anir rúvia, però amb la barna periferica m'ha passat de la rumba. El tren de rodelí, m'ha carregat de vida, m'ha carregat de silencis, mai arriba per la via. L'artèria cosmopolita, un vejant la nit i el dia, mitja vida per la via, si has nascut a rodaries. M'haig d'anir rúvia, que em diu en Rúvia, on de quasi val i lent, oriental i occidental. Rúvia, m'haig d'anir rúvia, on de fora es neigut si pregui se bailar la cumbia. Bolígon industrial, però amb la viña comarca, el pobí aparellosa, que a se punts fent l'animal. A Grintin, 5 pasos, doble, a Grintin, quin mas del doble, que a se punts xupant benzina amb el poc de la cantina. Rúvia, m'haig d'anir rúvia, però amb la barna periferica m'ha passat de la rumba. Rúvia, que em diu en Rúvia, on de fora es neigut si pregui se bailar la cumbia. M'haig d'anir rúvia, però amb la barna periferica m'ha passat de la rumba. Rúvia, m'haig d'anir rúvia, però amb la barna periferica m'ha passat de la rumba. Rúvia, que em diu en Rúvia, però amb la barna periferica m'ha passat de la rumba. La meva rúvia és un crit, treu la ràbia cura el ferit. Per això sempre ha vençat pel marge, canta amb les ganes del qui viatja, d'una ferida ella veneixa, l'anta amb la sembra del qui vol creixer. És la llengua bastarda del llarg, lladre d'amor i de ballades. Mai n'he vist Rúvia, que em diu en Rúvia, en escutabora via de la màquina i l'oliva. Rúvia, mai n'he vist Rúvia, d'on de pares nebujuts sempre qui se baila en la cumbia. Rúvia, Rúvia, Rúvia, Rúvia, Rúvia, Rúvia, I know they lay on the land of the square ends of this town I look around at the faces I see as I take my thoughts out for a walk Nowhere things stand like the back of my head Down in front of the states that couldn't set your eyes When holes act in the rage of the bodies in the sky And looking up at the faces I clearly can see that it's not going down the way they plan Like the back of my head Like the back of my head Some other world today seems yard and supray And has this nostalgic note I lose all track of time, my skin off, my back is down I'm not going anywhere so I don't want to be left I'm not going anywhere so I don't want to be left Like the back of my hands I know if there's a God That only he understands what to us to seem so wrong He's looking down on creation the same way that I'm looking down As I'm playing the baby grand At the back of my head Like the back of my head Like the back of my head And... Oh, I broke these stones And I'm trying to get home Like a loser's reach Too strong and short to hit the peaks Yeah, so lost alone Yeah, trying to get home There's another few shadows But the little bit gets lost What else really matters Oh, such a cost Like a loser's reach Too strong and short to hit the peaks Yeah, so lost alone Yeah, I broke these stones Yeah, trying to get home And another few shadows But the little bit gets lost What else really matters Oh, such a cost Like a loser's reach Kicked around, displaced by fear Oh, I broke these stones But I'm trying to get home Like a loser's reach Too strong and short to hit the peaks Yeah, so lost alone Yeah, trying to get home Trying to get home Trying to get home I broke these stones Oh, trying to get home Yeah, trying to get home I can't call to any line that's open Static's always rolling on their way So long ago my brain, your heart got broken Now the songs I wanna hear they never play Is it real life? Can you play that song? Are you playing it all? Cause I've got no one to call, no one to call I've been searching with the compass broken Now I'm looking for a song to call I've been searching with the compass broken Now I'm looking for a song to call Now I'm looking for a song to call Is it real at all? Can you play that song? Are you playing it all? Cause I've got no one to call, no one to call Is it real at all? Is it real at all? Can you play that song? Are you playing it all? Cause I've got no one to call, no one to call Jennifer called, told me about her latest admirer Said someone should make a pamphlet cold So you think you're in love with Jennifer They're all guys with steady girlfriends Panicking at where they're at Chatting face, let's never become like that Become like that Become like that Become like that Become like that Like a sinking rock tied to the lake of a person I'd rather be a flat stone Skipping across the ocean When the Melbourne summer is endless And the warm wind leaves you helpless Life's too good To become someone else's Become someone else's Become someone else's Become someone else's Become someone else's How's been this hopeless young fool? Tracey sang about me was true It all depends what lens you're looking through Maybe, but all I know about love I learned from you Tracey Bats are sucking on cherries Banging from the trees Has anyone told you what your fangs have been for? Little buddies that long some feelings And what it tells us Sleeping on my arm till it becomes someone else's I don't know what else is sleeping on my arm till it becomes someone else's Become someone else's Become someone else's Become someone else's Become someone else's Become someone else's Become someone else's Become someone else's Become someone else's Vaig plagar i això em va fer canviar Obligat de passejar per nous que res No sóc tu, m'agraner i vaig trobar tu M'agranes, m'agranes, m'agranes molt Preucupar-se, sucupar-se abans d'hora Em fa ràbia bé per tot tant temps Però ara entra dintre dels pronostics Que les coses acabin bé Ma grana és, ma grana és, ma grana és molt Oh, li quents d'Islàndia, ja era hora Que el futur em sembla transitable Oh Oh Un brigat de passejar per nous carrers I la sota un magraner, i vaig trobar tu Oh, li quents d'Islàndia, ja era hora Que el futur em sembla transitable Oh Ma grana és, ma grana és, ma grana és molt Són les tres. Notícies en xarxa Bona nit, us parla Sergi Rives, les executives dels diferents partits polítics que reuneixen aquest divendres per analitzar l'acord sobre la beta i la pregunta de la consulta El porteu parlamentari del PSC Maurici Lucena diu a la xarxa que la consulta és irrealitzable En esports Mireia Belmonte guanya l'or als 200 metres papallona als europeus en piscina curta de Dinamarca, a més la neadora de Badalona estableix un nou record d'Europa Les executives dels diferents partits polítics catalans es reuneixen aquest divendres per analitzar l'acord sobre la beta i la pregunta de la consulta Recordem una pregunta doble Vol que Catalunya es devingui un estat i, en cas afirmatiu, vol que sigui un estat independent Convergència i Unió, Esquerra, Iniciativa i la CUP també han pactat que la consulta sigui el 9 de novembre del 2014 El PSC, com era previsible, es desmarca l'acord i el seu porteu parlamentari Maurici Lucena té clar que no es podrà celebrar Ho deia aquesta nit en una entrevista a la xarxa És una consulta amb una data i una pregunta o unes preguntes que tots els protagonistes avui d'aquest pacte saben i et meten en privat que no es podrà fer a la data pactada Això té un al component tàctic per assegurar el president Mas i el seu soci parlamentari un ridícul que hagués sigut espantós que els mateixos reconeixien si no haguessin arribat un acord i, sobretot, el que els ha permès és arribar la setmana que ve amb la majoria parlamentària que els permeti provar els pressupostos També declaracions a la xarxa a la presidenta del pacte local pel Dret de Decidir de Badalona i exalcaldessa socialista Maiterke es mostra decebuda per l'absència del PSC en l'acord sobre la consulta Sí, m'ha sabut greu Jo crec que el PSC no li tocava estar fora d'aquesta pregunta primer perquè crec que ara s'ha presentat la data s'ha presentat el que i ara era un moment de posar a sobre de la taula tota la legalitat possible que hi ha, que hi ha i que ens diuen que hi ha i que ens informen que hi ha .... Aquesta nit el pla re de l'Ajuntament d'Erenys d'Amun amb el vot en contra del PP i el vot a favor del PSC aprova una declaració de suport a la consulta Joan R匙besceda, Alcalde fades de repaplicar・・・ Aquest debat i la feina hi han sag кому alámbit que li correspon al Parlament de Catalunya que s'ha buscat suports internacionals la legitimitat democràtica, de un Parlament que vol tirar endavant una consulta és important que tinguem suport internacionals als metàl·li del nivell possible. Sós racisme recorrerà a la absolució a l'alcalde de Badalona, el popular Xavier García el Viol, dels delictes d'incitació a l'odi i a la discriminació. Lamenta en què la sentència legitimi els insults durant les campanyes electorals. José Pinyin porta veu de l'entitat. El que defensem i el que hem de continuar defensant és que faci una lectura més extensiva i àmplia d'aquest delicte. Pensem que d'una altra manera no s'estan preservant els drets humans i que molt al contrari, que s'està donant prioritat a la llibertat d'espressió i als discursos de l'odi cap a col·lectius. L'Ajuntament de Badalona justament es planteja eliminar el defensor de la ciutadania elegant motius econòmics. I el fabricant Girónida Motos Ríejo vol incrementar un 10% les vendes entre el nord d'Àfrica i obrint-se més a l'Àsia. I per aconseguir l'objectiu, la firma de Figueres llançarà el mercat al Cityline, un nou escotter de gama alta pensat per a usos urbans. Jordi Riera, conseller de l'agat de la marca. Entre aquest model i el resta de la nostra gama hauríem de ser capaços de vendre un 10% més durant l'any 2014 al resta dels mercats ja existents o altres nous que s'obren com a potenciar els mercats d'en Cavé i a ser en el nord d'Àfrica perquè hem llegits els dius que hi ha. Tenim algunes possibilitats de començar a obrir mercat a la Índia, al resto de mercats asiàtics, veureu-me una mica en funció de com es vegin tancats diferents acords, quines són les nostres reals possibilitats durant el 2014. I la compra de vendes d'habitatges a l'octubre que hau prop d'un 9% a Catalunya, segons dades, en l'Institut Nacional d'Estatística, en total van ser 3.115 habitatges, gairebé 300 menys que l'octubre de l'any passat. Tot i la la ballada, la venda de pisos, va creixer la demarcació de Barcelona un 9% però es va enfonsar a Lleida i a Tarragona. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local.