Babilònia del 9/10/2014

Is this love I'm feeling? Doctor Hunter, can't you see I'm burning, burning? Oh, Doctor Hunter, is this love I'm feeling? Please don't leave your love on me Take away my name Take away your love on me Never be the same Oh, Doctor Hunter, can't you see I'm burning, burning? Oh, Doctor Hunter, can't you see I'm burning, burning? Oh, Doctor Hunter, is this love I'm feeling? Come with me, I make believe we can travel to eternity Oh, Doctor Hunter, can't you see I'm burning, burning? Oh, Doctor Hunter, can't you see I'm burning, burning? Bona tarda, benvinguts, un dia més aquí al Babilònia i estem amb la companyia dels nostres magnífics col·laboradors, com sempre, amb la Rosa Alcalá, què tal? Hola, bona tarda, molt bé. Amb els nostres vols dir teus, no? Amb els meus, clar, perquè, clar, tot som... és el que diem, no? Aquí, aquí, aquí. Bé, amb el Xau Mavidal. Continuem, continuem. I amb el David Montaner, i el que us parla, el amo del cotarro. Ah, aquí, aquí. El capo. Us paga nomines, Xaval. Sí, no, que ens tens aquí explotats, aprofitem per reivindicar. Exacte, exacte, he fet una consciència, eh? Com la pel·lícula que he vist avui, reivindicar constantment. Reivindicar costa, després en parlarem. Molt bé, fantàstic. Doncs perfecte, el que farem ara és una mica fer el somari, com sempre, i comencem comentant la nostra companya Rosa, ens parlarà del Kai Jueu, de llibres avui d'un i dos. Tenim tres llibres per comentar, un que es diu Dr. Cibelius, del Jesús Ferrero, m'ho explicarem què és, la mujer loca del Juan José Millas, és un senyor de tota la vida ja de la literatura espanyola, i una novetat, un senyor que es diu Paul Penn, que té aquest nom anglès, és un nano jove de Madrid, que va fer un llibre que es diu El brillo de l'eslociàrnega, si que, per cert, d'aquí poc es parla en cinema. I parlant de cinema, parlarem de l'Incol, parlarem de dos dies i una nit, en un pati de París, solo se manté sobrevivent, ja no va dir alguna vez, i no, ja ha mirat més cap any dels llibres armos, i les vides de creïns. Per tant, pel·lícules crec que, bueno, doncs interessants, diferents, i el que farem també és escoltar de fons a un grup mític dels anys 70, que és Fleetwood Mac, perquè el seu component essencial, que es diu Linsey Beckingham, compleix 66 anys. Els mateixos anys que un senyor que es diu Jackson Brownie, que també compleix aquesta edat, i que també escoltarem un dels seus temes més famosos, que es diu Stay, que segur que reconeixereu tothom, i a lo millor, doncs, ja no sabeu qui és, però seràs Jackson Brownie. Com a jo, els pastetes de xocolata. Eh... D'hi treus l'Ai, i és una E, perquè, clar, no és Brown, acaba tan... No, és un dels... Ah, escoltos. És un dels cantants més coneguts a Nord-Amèrica, aquí ha arribat molt poc, però val la pena descobrir cançons que segur us sonarà, d'acord? Escolta, a veure si no li fem més interrupcions, ja, que ho fem molt bé. No, no, no, no, no, sí, vinga. Vinga, estimats col·laboradors. Això quedarà com un clàssic, eh, ja ho sabeu. No, que és broma. Rosa, parlant del caixueu. Ah, ja, vinga, per començar. Sí, senyor. Bé, doncs, haig de començar a dir que poca cosa es conserva del caixueu. Sí, no, clar. És que t'imagines com a Girona, per exemple, allà, el caixueu, que és una passada, no? Ho acordo, exacte, no? El d'acord o no ho l'he vist? Jo sí. Bé, doncs clar, t'imagines això, o com a la Girona. Però no és això ni molt menys. El que fas és un recorregut exterior, això sí, però crea un recorregut... imaginat. Sí, bastant imaginat. Els carrers, els edificis que hi havia i tot això. La Cinegoga, que encara sí que es conserva una dilla. Ah, i la Cinegoga, parla, parla, explica'ns-ho. Però la Cinegoga no fas la visita. Posaré cullerada, eh. El carrer Marlet, tu què vas veure? No, nosaltres el recorregut és tot exterior. L'única difícil que visites interiorment... Mira, us sento una miqueta més, és del Museu del Muba, del Museu de Història de Barcelona, de la ciutat de Barcelona, organitzar visites guiades a diferents itineraris, diferents coses a Barcelona. Llavors aquesta és una d'elles. I aquesta comença a la placeta de Manuel Ribé, que és on hi ha el centre d'interpretació del Montjueu. Llavors, a partir d'allà, ja fas la visita de lo que és el centre, s'explica'ns, és un carrer, és una casa, perdó, que és el segle XVI. Amb restes una mica més antigues, més antigues, però de fet és del segle XVI. Llavors, allà hi ha informació del que era el Montjueu, hi ha exposicions també temporals, sobre també les parteres, per exemple, com donaven allum. Va ser molt curiós, això és que em va adquirir molt la prioritat, això és que em va adquirir molt la prioritat de tot el que hi havia allà, a part de tota la educació religiosa, les estudiades, les escritures i tot això, però em va fer molta gràcia, no? Gràcies, em va adquirir l'atenció, perquè les dones joves, que eren parteres, que assistien als parts, també anaven a cuidar de les joves, les dones joves quan estaven. Però clar, no podien, de fet, no podien atendre-les d'alguna manera, perquè eren d'una altra religió, elles ja eren gentils. La jove no podien atendre les cristianes, això ara, m'estava fent lluna a publicar aquí. És que és molt curiós, perquè quan t'expliquen aquestes coses, avui dia, des de la nostra mentalitat, no ho entensis, però si la medicina i ajudar els altres d'estar a la base de tothom. No podien, no. El rei cridava des de pel·lo comptar les metges joveus, i no ho veien. Teníem molts coneixements, exacte, i els banquers eren molt banquers. Se n'aprofitava la cultura cristiana, la cultura estanta, la que hi havia institucionalitzada, i políticament la que estava al poder, s'aprofitava moltíssim. Es beneficiaven molt de tots els coneixements dels joveus. Algú que hagi vist el Mercat de la Venècia, exacte, és el mateix. Aquell és vital. T'utilitzo, una mica, el més útil a la que hi ha. Jo sóc qui et dec molts diners. Perquè els cristians no podien gestionar la usura. Amà està en contra de les escritures, els joveus, utilitzant els joveus com a prestamistes, perquè els cristians no podien. I quan estava fins a dalt... O m'hi cargo la deuda o m'hi cargo el deudor. Una forma fàcil. A partir d'aquell centre, els joves de veure i les exposicions que tenen allà. A més, hi ha els plafons explicatius de com era. El que el joveu, perquè n'hi havia dos, el que ell petit i el gran. Llavors, que se't fan amb tota la explicació, en tot moment tu has d'imaginar. És la pega que vaig trobar. Potser havia estat una mica massa ingènua, pensant que sí que es volien més restes, però no. Després de totes meves, sí que surts al carrer, llavors fas un recorregut, per diferents carrers. El carrer s'han olorat, el carrer s'han sabent, la baixada s'han teulàlia... El carrer s'han olorat, hi ha una botiga que venen només productes coixers. Llibre, sobretot llibreria, llibreria, i alhora vins coixers de... Sí, és veritat. Sí, sí, està molt bé. I veus el dependent i va amb la qüipa? Aqüipa, sí, aquí hi ha coses... I el nen que he jugat també, per allà també amb la qüipa, per allà amb un llavall. La tonsura. Sí, sí, sí. El carrer de Marlet també, el carrer s'endumena, el carrer de Sant Ramon d'Alcalde, alguns carrers encara conserven una miqueta de nomenclatura, Sant Ramon d'Alcalde. O també arribar a un moment que estàs allà amb una creuilla, entre Carrer de Valls Nàus, Buqueria, Vinyó i Carles, i t'expliquen que t'estaven els valls públics, tot el que socialment suposava uns valls públics. I bueno, és un exercici d'imaginació. Quan va haver el programa? 1.300 durant 4 anys, en l'acabacent, no m'hi ha equivocat. No, realment el que deia Rosa és el que deia, és una llàstima, no?, el que ell major i una mica el coneixo, i llavors et trobes amb aquesta idea, és imaginar. Hi ha algun edifici, encara que es manté, i aquests edificis que s'ajunten al carrer em sembla bonic. Aquests carrers no ho han comentat, però el fet que estiguessin tan junts, que estiguessin aquesta forma d'en comptes de ser rectes als edificis, s'ajunten per la part superior. Justament és per penjar les pulitzes i per pujar els materials. Mira aquesta forma, perquè no toqués el que és el producte a la paret. Estaven construïts d'aquesta forma així, que feien com forma de piràmide, un costat i l'altre. L'inverse, llavors clar, així anava perfecte. També deien que estaven molt juntes, quan venien a fer algunes... bueno, requisar alguns cristians o el tren, llançaven de balcó a balcó les mercaderies, perquè no li robessin. Això és una cosa molt típica, per exemple a Praga. A Praga sí que es veu molt. I a Praga ho expliquen això. Aquí hi ha una zona que es veu perfectament, aquesta filosofia. És típic dels calls, aquests edificis, tan junts. Això de dir que són coses molt interessants. I també recordar que no oblidem que el Palau de la Generalitat era tot un espai de cases joves, que a partir del programa es va subacadar a la Generalitat i on tastar el famós petit de Tarongers, que era una antiga casa jove. A més o menys jo el primer president de la Generalitat. Jo va ser gratuït, me lo quedo, me lo cojo, i a partir d'aquí vaig començar a ampliar el Palau de la Generalitat, la part del Carseon Orat, la Carre Visba, i després el Palau de Sant Jaume, 3 ampliacions, que és una vegada ja havíem parlat, però no deixa ser un espai agafat als joves després de l'expulsió jove. Molt bé. A les edificis que té la Generalitat actualment, hi ha també una exposició. Aquí sí que vam entrar. Mira, que ara m'estava recordant, i jo ho tinc aquí apuntat, perquè això em va agradar molt. I a l'exposició hi ha el Domus de Sant Orat, que es diu, són el Domus de Sant Orat consta d'una casa i locals comercials de la barcino romana, del segle IV. Què interessa en això? Hi ha unes tits medievals també d'alcalde. Això sí que és molt interessant de veure. Això és el carrer de la fruita número dos, que és actual Palau de la Generalitat, que ha estat tancat i és obra o bé, si es fa un acte no institucional, sí, institucional, perquè a més acompanya la visita, o que ja també es fa l'acte, o puntualment per fer, com per exemple, les visites guiades, o així. O sigui, ha de ser pràcticament, si t'aprèvia seria. Ah, molt bé, que interessant. Doncs mira, es vol saber-ho, perquè són aquests espais que mai es veuen i que van la perdre. I el que allà estava de limitat. Podien tancar el barri, si vull dir. Els arcs, els arcs famosos que han desaparegut molts, eren les entrades. I llavors, allà, on hi havia controls, que hi havia alguna mena de vigilar, una mena de seren, tancant el barri i tancant el barri. Però els famosos arcs, que encara es veuen, amb alguns carrers, no gaire, hi ha encara que es diuen arc de Sant Domènec, que hi ha un arc de no sé què, que no hi són que l'arc... Exacte. Aquest no existeix l'arc, però hi ha altres llocs sota el call petit, que està per sota del Palau Santella, que és per sota del Palau Sant Miquel. Allà, encara queden, es veuen més arcs d'aquests. I ja que era la delimitació. Sí, una mica de limitar. Amb aquestes formes, sabien que aquell espai era seu i no entraven. Jo s'ha dit que hi havia una mena de vigilants, també. La mena de persones que vigilaven per la pròpia... per la pròpia seguretat de l'espai, però no entraven els cristians, perquè es consideraven com una mena de... que eren uns personatges que solament servien per això, per el tema d'usura i per el tema mèdic, que eren molt bons i demagat ho feien. No vull dir el que deia, no? Vam assistir a molts parts, però el demagat, el rei demanava tenir un juguer, un metge, que no recordo, el tenia com a metge de capçalera. Exacte. A la senyora Cristiana, perquè la senyora Cristiana no volia que la partera posés una juguera. Clar, que tot això ve d'Antúvio, tot el tema de l'època nazi, que tovien referèixer al concepte d'aquest odi, i aprové des d'infinit. Des d'algun de la Bíblia també, que van ser els jueus que van matar Jesucrís. I tant, i tant. Dos noms propis números. On hi ha el centre d'interpretació d'alcalde jueu, que és aquesta casa que us deia, és una curiositat, té restes del segle XIII, i va ser propietat de Josef Boniac, que era teixidor de vells. De vells, de vells, de roba. Que era un ofici, que també s'estaven molt ben considerats. I després, l'exposició, que acoll ara l'exposició, és títola Salomó, ben a dret de Barcelona. Aquest senyor va viure entre el 1235 i el 1310, i era rabí. I el subtítol és el triomf d'una autodòxia. Aquesta exposició el que fa revelar la importància internacional, que per al judaisme, va tenir alcalde de Barcelona. Tenia molta influència a Europa. I la figura del rabí era molt important. I en concret, aquest senyor, el Salomó ben a dret de Barcelona, era una persona molt influent, i li consultaven prou moltíssimes coses. No només hi ha de les seves escritures, del seu llibre sagrat, sinó de coses de la vida quotidiana, del nivell social i el nivell polític. Molt bé. Doncs deixem una miqueta, aquests senyors tan xulos que ens fa la Rosa. Portem uns quants, els que ens farem encara. I passem a la part de llibres. Jo vull comentar un pari de llibres que he pogut llegir aquests dies, un molt curtet i l'altre bastant més ampli. Un es diu Dr. Cibelius, amb zeta, no amb cibelius, i és un llibre d'un tal Jesús Ferreró, va ser guanyador d'un premi de literatura a L'Ogronyo. No estem parlant d'un premi nacional, però com a mínim local. I és una temàtica molt curiosa. I estem parlant d'un cirujà, que ha ambientat, l'actualitat, que el seu pare té unes capacitats, i va descobrir una mena de producte que feia, que tu podies fer un trasplantament de cervell d'una persona a una altra, partint d'aquesta base, i no es refusava, com si es fes un trasplantament de fetge, amb el mateix concepte, amb el tema del cervell. Entres en una dinàmica, és un llibre que té una pinta d'entra gòtic, que em refereixo a l'element victoria d'aquestes pel·lícules de Jekyll i Mr. Hyde, d'aquesta línia d'una mica de la foscor, d'aquells hospitals, d'aquesta línia, sempre molt del segle XIX, i és ambientada a l'actualitat. Llavors aquest senyor, aquest cirujà, és una persona prestigiosa, té el seu hospital propi, i llavors la seva ambició és aconseguir fer això, un trasplantament de cervell, és a dir, amb el cos d'una persona, trasplantar aquest cervell. I és clar, tot això amb el que comporta. Llavors clar, què passa? Hi ha una situació determinada, en què un famós, per dir-hi d'aquesta manera periodista de l'època, pateix un accident, a un ciclista que és un filòleg, i llavors es manté el cost d'aquest periodista, que és un senyor al·legat, no vull dir guapo, fort i tal, amb el cervell, que era un periodista molt frívol, llavors li aconsegueixen posar aquest cervell d'aquest filòleg. Imagineu-vos, un cos acostumat a la vida, saps? D'aquesta manera, a més de sortir, més del sexe no li importava, l'altre, una persona solitària, pensativa, llavors això provoca totes unes reaccions que tenen que veure d'una forma evidentment fantasiosa, amb el que seria la forma de ser d'un amb el cos de l'altre persona, el que seria aquest vincle romàntic del cap i el cor. És a dir, aquest vincle, quan el cos reacciona davant de veure els familiars, per exemple, dels pares del que és mort, mentalment, però físicament viu, llavors clar, és una situació molt curiosa, està molt ben portada, al final potser patir una miqueta, però encara que hagi explicat aquesta història, el llibre no me l'he carregat, el doctor Zeta. I llavors de seguida apareix aquesta història i és com es desenvolupen aquestes relacions humanes, diuen, clar, els pares veuen el seu fill i diuen, tens la mirada diferent. Clar, no ets tu, però en canvi l'altre intenta ser, surpar, identitat, i en canvi, quan va veure els seus pares autèntics, el del cervell, els pares diuen, però has vingut aquí el que ha matat el meu fill, clar, és una situació absolutament magnífica, molt ben portada, i que està molt bé. Per tant, ho recomano, és un llibre petit, no sé, heu tingut el centesífico de pàgines, però, bueno, entra molt bé. Això els germans d'Arden van fer una pel·lícula també. Semblant. Que es deia que també... És molt interessant, també parlava una mica d'això, a veure com posem... Com ens situem davant d'una tragèdia, com és la mort del propi fill, i llavors el que representa que és el que ha provocat l'accident, i, conseqüentment, la mort, que no recordo massa bé ara, però que tenia com una mena de... de lleugeresa, de comportament, que precisament la mort s'havia provocat, perquè el Xaval anava, doncs, eh? Una mica... També hi ha una altra pel·lícula. El Xaval s'ho ha de fer bé, i el té com a alumna, oi? Exacte. El acaba tenint com a alumna. Molt bé, molt interessant. Hi ha una altra pel·lícula que pot lligar amb tot això, encara que no sigui exactament igual, que és del Rokatsel i la Jean-Güinman, que és obsessió. Que és... Ostres. Us en recordeu? Lluyanament me'n recordo, sí, sí, sí, és veritat. Que el pare d'ella... i ella té un accident i tal. Serà el doble circ, no? El circ era circ. Sí, la pel·lícula estava molt bé. Hi ha un final amb una mena de paller, dins d'una... Sí, sobre això que dius, no? Sobre aquesta convivència en persones que... Bé, jo com que també vaig tenir, a la vida real, el meu pare que va morir, també, atropellat, doncs... Però el problema va ser greu, també, qui va atropellar el meu pare. Ui, va bé, coses. Vull dir que són el que deia, molt bé. Amb aquesta línia científica, aquest tema de ciència ficció, per dir-ho d'aquesta manera, et trobes amb el cas que dius, home, et va veure els pares, clar, amb el cervell del seu fill autèntic, va veure el que ha matat el seu fill, dient, soc el teu fill, i els pares diuen, surt d'aquesta casa, abans de que et mati. És aquest joc de personalitats, de reaccions, de sentiments que està molt important. I en definitiva, que no te saps substreure de la culpa. Exacte. La culpa pareix constantment. Ho tens, la culpa, o tu has estat ocupat. És una mena físic i mental, a la vegada. Clar, és una utopia, perquè serà impossible mai posar el cervell, jo què sé, meu, al cap d'algú de vosaltres. Mira, fins ara... No ho sé, el passat no es podia fer dels plantaments d'òrgans, tampoc. Sí, també és veritat. El cervell són tantes connexions. El cervell diu que és molt complicat. Després, probablement, el cervell també. M'ha servit d'imagines que està bé. I per rematar aquesta línia, ja parlem rosa de la mojar loca, parlem d'una altra llibre. No, però no, tu no saps loca. Bueno, tots tenim el puntet, tots tenim el puntet. Clar, no, no. Doncs és un llibre que aquest sí que faran... Aquest sí que faran en cinema, no sabem qui serà el director. És probable que sigui algun director espanyol, perquè l'autor és el brillo de l'eslociàrnega, és el llibre, com es diu, i és el Paul Penn, és el pseudònim, d'un senyor que no he pogut saber com es diu autènticament. I llavors aquest home planteja un llibre que té una premissa inicial. No té res perquè, si no, el llibre se'n va norris. Això sí que són les dues primeres pàgines. Comença el llibre en què una família sencera, pares, dos germans, una germana i l'àvia viuen amb un soterrani, en un sotano, i tots hi estan deformats físicament per cremades a la cara, bàsicament, i a les braços. D'acord? El llibre de l'eslociàrnega és un llibre d'aquí... Està aquí pel dòler, com que ja la mare comença. Que música, ho has deixat de llegir per això. Com dius que sigui un llibre? El brillo de l'eslociàrnega. És un thriller d'aquests que dius, mare de Déu, senyor. Potser és una cosa que si ens passés autènticament aquí, a nosaltres, a l'umió tindríem una reacció diferent. Jo ja sé que ho dirigiràs. Això per festival de cinema fantàstic. Perquè passa gairebé el 80% dins d'aquest sotarrani. I et dic, són situacions al límit algunes d'elles, hi ha elements... De moltes coses que no vull entrar, perquè si no... Per què estan allà dins? Tu a principi dius, a veure. Jo no vaig pensar que va ser llegut alguna explosió nuclear. No sé per què que et plantejos. Però són tot allò que passa, per què aquella família està fent allò. I ja està. I el llibre està molt bé, t'enganxa't. És un thriller t'enganxa, t'enganxa, t'enganxa. Ja veuré amb la pel·lícula. I és molt cruel. Les relacions d'una gent tancada amb uns sotarrani són reaccions que si cal et dono una bufetada, t'enputxo... Hi ha moltes coses. Jo menjar com arribarà. Ja t'ho diré. No puc dir-ho. M'ha d'anar a trempir alguna cosa. No puc dir-ho. No puc dir-ho. No puc dir-ho. No puc dir-ho. No puc dir-ho. No puc dir-ho. Però té canya. A veure què faran el cinema. T'has fixat en això. I menjar com arribar, perquè és clàssic. Sabeu per què està allà baix. No sabem si són humans. Pots ser per diferents raons. Però és allò de pensar en només hi ha vida quan ens alimentem. No s'alimenta. No hi ha cap mena de problema. Mare meva, igual hi ha més habitants d'altres. Hi ha productes frescos. Això l'endrin. Estem pensant en una cosa totalment de ciència ficció. Delicatessa, no? Ja t'ha dit que no. Però és que està fent tot això. Això és bo. Quan comença a llegir el llibre et passen pel cap tot això. Pots ser més complicat o menys complicat. Per això dic que us ho recomano. M'has deixat el suspens total. Hi ha tres parts del llibre. La mujer loca. A veure. El protagonista és el propi Millas. L'autobiogràfica. Jo no sé si això no ho vaig trobar. Si era autobiogràfica o era inventada. No ho figura. És a col·laborar amb una associació que ajuda molt i dignament. I el que fan és acompanyar amb aquestes persones. Que estan passant una situació supervestia i reversible. Sol i engrim. Sí, sol i engrim. Estan traient unes perles. Aquella altra pel·lícula francesa. Edu Arger Robinson. Aquella francesa també de fa poc. Com era el cel o el verde? Jo no recordo res de l'estiu. Va de cartellera. Hi ha més gent a l'associació. És anar a fer acompanyament. A conèixer la família. El criden per anar a fer un acompanyament. D'entrada no vol. L'adreça d'aquella persona. Una persona que està postrada en el llit. No es pot moure en absolut. No es pot moure en absolut. Resulta que havia viscut en aquell pis. Això li fa una miqueta de gràcia. La coincidència i la curiositat. Una miqueta per aquesta curiositat. Finalment si hi va i fa la visita. No té d'entrada. A veure si fa l'acompanyament. No té d'entrada. No té d'acompanyament. No té d'acompanyament. No té d'acompanyament. És d'acompanyament. És a nivell de conversa. El passat d'ella. A l'estiu està vivint una noia. I ella és com si tingués en el seu cap una clínica de les paraules. Com si fos protramàtica, com si fos estudiar, estudies filologia o així. Fins i tot la noia havia tingut una feina, resulta que el jefe, el cap, l'encarregat era filòleg, però estava treballant encarregat amb un supermercat. I ell intenta propar-se més amb aquestes per això. Ja veus que la noia ha pogut tenir dificultats per relacionar-se. Aquí ja és bo que hi ha una patologia de posposació social, de relacionar-se amb altres persones. I clar, la veus que patís molt amb això. I en canvi, Marjor José Milla es pot connectar molt bé. Ell s'interessa molt per aquesta noia. I de fet veus que les visites que fa a la casa és una miqueta per la història d'aquesta noia i per la forma de ser d'aquesta noia, i per una miqueta de dificultat que té aquesta noia. És a dir, que planteges que es pot haver inventat aquesta història per parlar d'aquestes prebleses. Però és que ell també parla sí, sí, sí, totalment. Però és que ell parla que ell també, en el seu moment, també ha tingut algun tipus de posació de dificultat, també, no? I és molt maco la relació que s'extrebreix en aquella casa, perquè afines són com una família. Aquells matrimònics saben que ja deixaran de ser-ho, perquè la senyora ja no estarà amb aquella noia que no és filla, però en canvi sí que és com una filla. El Juan José Milla és que arriba, el escriptor que arriba, que també forma part, és el fet d'anar-se a trobar un cop per setmana o quan sempre que pot en aquell domicili. La relació entre ells, de caliu, de carinyo, fins i tot. I fins i tot també arriba un senyor, perquè és molt senzill, també, però d'aquestes imbuders. Sí, vull dir que de paisables... El papa francisco, no? Sí, és molt interessant. És molt interessant. Ara no l'ha empalat, com a Juan Pablo II. No és primer. Ah, primer, perdó, perdó. És que aquestes coses... Ja, bueno, però aquella època no l'ha empalada. Diuen-se. Perdona, perdona. No, que és molt sensible, té molta sensibilitat, i és amb aquella relació que es trobi entre tots 4 o 5. És com una... És un punt de trobada ja, no? Allà troben com un centre que els dona sentit també les seves vides. Dicoses en el moment que ja aquesta senyora no serà. I tot això, com ho rependrem, com ho refarem, això? És interessant. De debò que és un exercici. A vegades sembla que és una miqueta així, com que no passa res, perquè quan comença a parlar de les paraules... És una miqueta de mitjans, això. Però passes aquests moments i de seguida veus. És que a mitjans és un erudit, aquest home, col·laborar al país, és un dels col·laboradors habituals, és un tio que té una visió crítica i a vegades fa com cròniques de la vida amb els seus llibres. I té aquesta capacitat, que tant quan et fa aquestes històries que poden ser molt tendres i a vegades fa històries una miqueta més no tendres, vull dir. Una base, vull dir. I altres són més llunyanes, i una altra és l'entitat i una cosa, vull dir. Que prisa. Sí, sí, a mi m'agrada molt. Jo soc milles i tinc que llegir-lo, però... Sí, sí, aquest és molt recent. Molt bé, doncs vinga, per recomanacions, avui llibres, els que volem. Ara començarem el cinema, però m'escoltarem aquesta cançó que deien del Jackson Brownie. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Ara direu tots, ah, ja sé quina és. I tal, però és que... Sóly m'encanta ell. Ho dic perquè hi ha una segona veu No sé si senyor, és ell mateix que canta. Atenció a la cançó que la coneixeu és una cosa molt curiosa. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur. Atenció a la cançó que la coneixeu segur.