Babilònia del 23/10/2014

No tenim molt de camí, home. Amb aquesta, al final posa memòria d'aquí, ja sé que... Quan es posen estos, normalment ja es queda poc. Quan es posen aquesta música, també es queda poc. És com una pel·li molt sòbria, molt continguda, i de cop i volta molt original i molt... molt guai, t'atrapa, t'atrapa. Ja està, que l'hauríem fet bé, i ben escrita per tenir la gent que és un dels grans. No falla mai. Escriptors de la literatura negra actual. Exacte. Carlos, Jaume, i moltíssimes gràcies per ser aquí amb nosaltres. Gràcies a tu per convidar-me, i aquest què? Aquest qui? El Jordi, estic bé. No sé, li diem alguna cosa. El tècnic aquest... Gràcies a tots per ser a l'altra banda escoltant-nos en aquest programa que fem amb tant de crinyo i tant d'amor. Recordeu projectafluzo.blogspot.com projectafluzo.com projectafluzo.com projectafluzo.com projectafluzo.com projectafluzo.com projectafluzo.com projectafluzo.com projectafluzo.com projectafluzo.com projectafluzo.com projectafluzo.com projectafluzo.com Txum, txum, txum. Doncs tornem a ser-hi un dijous més aquí al Babilònia. La Rosa acaba d'estornudar. Se l'ha aguantat, eh, tu. Gràcies, gràcies. Salut, gràcies. És el que diem, això és el directe, i a mi m'encanta. La temperatura que fa amb aquests canvis serà calor afret, ara sí, ara no. Perquè és el que diem, si això fos a televisió i fos enregistrat, això ho haguéssim tallat perquè no queda políticament corrent, però és que la gent es torno a allargar. Però és humà. Si es torno a desit penjomoc, no passa res, no es veu. No, però... No estàs en el meu cas. No creguis, eh, coltivament amb això de la tecnologia i de posar la camareta que l'hem passat, recordeu, fa dos anys ho fem allà, eh. Sí, però no m'agrada massa, jo, no. Estàvem controlats, eh. No m'agrada, jo. Molt bé. La ràdio és la ràdio, no te n'estàs ni mai. Jo crec que sí, és el misteri, no, d'aquí, és el darrere d'aquestes veus magnífiques. Vols dir, no? Sí. Jo és que el misteri de la ràdio m'ha agradat sempre, no? Jo crec que això no reconeix la veu i tal, d'aquestes magnífiques veus que tenim aquí avui, evidentment, en general, no? Bé, bé, no tothom, eh. Clar, home, és el que diem, no tothom pot pensar, no sé, que la Rosa fa dos metres alçada, és rosa, vull dir, el Jaume, doncs, bueno, també, el David... Jaume, completament. Es podria imaginar, o al revés? Avui saps què és, clar. O al revés. Que escufa 1,50 metres. Clar, clar, és que això no té res. Vull dir, clar, no vol dir res, no? Això ja havia de ser per internet, que era second life, se'n recordeu? Ah. I la gent s'inventava un perfil físic i tot allà. Era com una segona vida, mira, internet, era una altra persona, però igual, aquí de ràdio, mira. També és veritat, és veritat. De tota manera, jo tampoc... Ja avui anàvem per Molins de vei i m'han preguntat a vostè, l'hi he vist a la televisió, van dir. Ah, molt bé, veus? Ah, clar, home, no té res. Ah, ja ho sé, la desplugues. Mira, jo fa molts anys treballava amb una ràdio, que havia un locutor que tenia veu... És mediàtic. Que tenia veu de dona. El seu veu molt prima. Que tu tenies. No, no, jo, no, no. Jo treballava amb una ràdio, un avió en locutor, que encara és que exergeix, que es diu Pascua, i està amb ràdio teletaxi, una ràdio d'aquestes, així una miqueta més de Gapanyà, i llavors té la veu molt femenina, una veu molt prima, molt fina i tal, i això. I jo recordo, quan estava treballant amb ells, que va arribar per la Porta Unes Senyores, portant-li un meravellós joc de llit, treballat jo amb rodabets i tal, i quan va sortir va veure que a un senyor es van quedar espantades. Però ell jugava aquesta duplicitat amb la veu. També m'agrada que en realin jocs de llit. Però és que la veu es pot matisar. Tu la veu aquí, tenim uns butonets, que si jo apreto cap a un costat, la veu del David deixa de ser profunda i és més fineta. Clar, no és com la ràdio. No seria el David. Bueno, jo ho miraria. No en plan pitufó. Però bé, que és el misteri de la ràdio, que això és una cosa molt maca, i saber què hi ha al darrere. Molt bé, amb la Rosa, hola. Hola, bona tarda. Hem dit dos metres de dona, guapíssima. Gràcies. El Jaume, petitó, 30 anyets. També una persona, no? I el David és potser menys de gràcia. Aquí tots són molts macos i molt correctes. M'estem tots aquí, un dia més, i com sempre... És el més asseñat. Sempre, sempre. Clar que sí, és políticament correcte sempre. I el Xesco, el jefe de tots. Sí, el jefe de tots, com la pel·lícula aquella de l'Ernest Bonteria. Exacte, sí. El jefe que després era l'altre, el que estava a central. El cas que li feia, no? A América. Molt bé, parlem d'art, avui el Jaume farà doblete, parlant-nos d'una exposició que es diu Passatge Intangible, del Miquel Vidal, i una exposició que es fa aquí a Sant Just, el cell de Can Ginestar, jocs d'art, amb artistes, infants i mestres, que és molt recomanable. Fàcil de veure, perquè el tenim aquí a la edifici de Can Ginasta. Parlem després de teatre i música amb la Rosa, amb Check-In, Check-Out, que és una obra de teatre, i també a l'auditori, el rèquiem de Faure. Ja s'ho ha dit bé, sí? Sí, molt bé, faure. Sí, jo francès, però jo... Bueno, callo. Literatura. Pararem, jo, en aquest cas, del segundo assassino, de la Sara Pimborov, que és una obra molt curiosa. Pararem a parlar del... Ostres, com és? Ja que el destrip... en català, destripador? Ja que l'has budalladó. Exacte, no sóc jo de paraula ara. Doncs parlarem de Ja que l'has budalladó. I també la Rosa ens parlarà d'endeu de Conel Placer. Un gran escriptor, per ser-hi, i un bon referent, evidentment. Cinema. El David es parla del Lobo de Wall Street, magnífica pel·lícula, i també de Lincoln, el Jamal d'una estrena, Dioses y perros, i al present viva la Libertat, que també és una pel·lícula curiosa, que el Jamal ja va comentar, però que crec que és maco tornar a parlar, perquè és un pel·lícul com una casa. Jaume, vi a lliure perquè parlis de l'art mundial. Ja han cantat, en sèrio, vinga, davant. Sí, aquesta pel·lícula, això que ja ho has esmentat tu, paisatge intangible, és, bueno, vol abocar la memòria, el temps, el record, la creativitat, la vivència, i també l'espera mitjançant els conjunts de treball. Llavors hi ha persones, hi ha llocs, que oi, per exemple, un personatge important, Walter Benjamin, suposo que a la memòria de tothom, no? Jardí, Descendiment, Pedramar, Torelles i Tribut, vinculats a 6 llocs diferents, que són a Portbou, els jardins de Vòbul, Vòbuli, perdó, Florencia, el Port de Barcelona, la Padrera, el Jardí de Sant Aulària i també Vallvitge, realitzats amb tècniques diferents que reflecteixen la pròpia evolució de l'autor. La veritat és que em va cridar molt l'atenció. Això està ni més ni menys que a l'Hospital de Vallvitge, a dins de l'entrada a visita. Veus una exposició, llavors t'acostes allà, mires, aquí tinc 5 mostres, i automàticament dius, veure què és això, tu mires bé, què vol dir, llegeixes 4 cosetes com aquesta, i veritablement és una manera molt simple a la interpretació de l'art sempre quan la teva predisposició sigui aquesta. Tot això que jo he esmentat, penso que és vital, perquè és clar, tu mirant tot això, no ho captes, no ets tan entrat en el tema. Estan parant d'un art contemporani, dretament modern, perquè viuen les imatges, com instal·lacions, com sense... Utilització d'elements. Sí, elements molt vius, i paral·lelament també abstractions, com per exemple aquestes 4 del catàleg, doncs no sé com si fos un cos, que podria ser nu o no, és igual, més aviat sí, i llavors hi ha un llum que reflecteix una part d'aquest cos, però que et fa pensar que, com aquest, que et fa pensar que un llum reflecteix una part, que et fa dirigir d'una part del cos, automàticament es genera un llum, la qual fa visible tot el cos. I això a mi em va semblar molt interessant. Si em permeteu llegiré un parell de coses, sobretot d'això que he esmentat. Per exemple, de Walter Benjamin, diu que em prendo dues obres realitzades amb collatge a partir dels fotocòpies, xero paisatges, segons Daniel García Miracle, i a boc el valor intelectual del filòsof alemany, i la seva tràgica mort a través d'imatges de memòria creat per David Caravan, i del cementiri de Portbou, que el paisatge feresta que els envolta. Va la dir que Walter Benjamin, si més no a mi, se'm va fer molt entrenyable, precisament arrel d'una pel·lícula que va fer un amic meu, que és en Manel Cosoi Ferrer, i que plantegava tota la filosofia. El film es deia Babauo. No, en Walter Benjamin, Babauo era sobre... Perdona. Sí, Babauo era sobre el delin. I aquesta es deia Walter Benjamin, no me'n recordo. L'última frontera. Exacte, molt bé. Llavors, l'altra qüestió que també penso que és interessant, que és el jardí que he esmentat abans, són quatre composicions fetes mitjançant el collage, que evoquen el pas del temps en els jardins de Bòboli, inalterats des del segle XVI, les escultures del relleixement es substitueixen per reproduccions fotogràfiques modernes, i els murs de Xiprés creen arquitectures contemporànees. Quina combinació. Una combinació francament regida. Jo penso que tot això és allò que tantes vegades podem individualment renunciar, i crec que jo us faig una bona invitació. Perquè això dius que està entre l'hospital d'Avel Vitser, a consultes externes. Ah, vale, vale, vale. Tu vas a visitar allà, o a fer-te una anàlisi, i com que jo hi hagi dalt, últimament... Que aprofites per fer beves posicions dalt. Això ho podeu veure fins al desembre. És bona idea, eh? Jo crec que sí. Un binar d'art, d'espais tan majoritaris, per desgràcia em refereixo, però quan a mínim, que diguis que a mesos esperant, pots veure art, em sembla magnífic. Clarament que sí. Molt interessant. I ara parles d'això dels jocs d'art, d'aquí al costat, del celler de Can Gina. Això també és aquella altra qüestió. Jocs d'art amb artistes, infants i mestres. En definitiva són una col·lió d'artistes, aquí s'enjust, que aquí a Can Gina es posen obres que dius que això és potent. Però paral·lelament, resten convidades amb coses que tenen a veure amb els mestres i amb els alumnes. I la veritat és que surt com una cosa que et crida molt l'atenció, perquè clar, és que no té una harmonia aquesta capacitat, diríem. O sigui, els diferents elements en joc, en aquest cas, les persones en joc, no tenen la mateixa capacitat de crear un art. Vull dir, la professionalitat, digue-li si vols, que jo crec que no és professionalitat, que també, perquè és clar. I llavors la veritat és que a mi m'ha cridat molt l'atenció, m'ha semblat, i a més, jo crec que aquí a Can Gina està, i precisament com que estem aquí, aquesta ràdio, hem d'anar a promocionar el que es fa aquí a casa. Bé, l'exposició són 29 espais dedicats a artistes plàstics de diferents disciplines que responen a una trajectòria del taller elaborada en el temps, amb accions més llunyanes i d'altres a més recents. Dels artistes tot considerant la vivència estètica com la gran educadora de l'esprit, fixeu-vos-hi bé, hem transcrit alguns dels seus pensaments i paraules, citacions veus, que han generat projectes i estratègies didàctiques per tal que els infants, amb les seves capacitats de descoberta, explorin, s'expresin i mateix religin en obres els seus propis eventsos. En definitiva, una bona convidada també, d'aquelles sigulars, d'aquelles que probablement no hi pots pensar per tu sol, i per això estem aquí, per fer pensar també. També és un accés gratuït, que això recordem, i ja que estem parlant una miqueta de Can Gina està, recordem que, per la gent amant del món de l'art, hi ha el tall de les plàstiques, i ja que estem en una mica d'on fem autobombo, jo que deia que em coneguin a mi en persona, no, has de comentar una cosa, que en una mica es va comentar l'altre dia, és que hi ha un apartat, que es diu Història de l'Art, lògicament, dins d'aquest espai, i a partir del gener, es fa un curs trimestral, que és dedicat al renaixement, el 480 Italia, que li parteixo jo, no és perquè sigui autobombo, sinó perquè creiem que és una experiència... Una mica, sí, oi? Sí, sí, és després important, més que res, perquè en aquest cas, el que estem plantejant és ampliar un altre grup determinat, i de gent que estigui interessada, el que ha de fer és apuntar-se, a trucar per telèfon el 930-480-9564, i a partir d'aquí, us apunteu qui vulgui apuntar-se, i ja està. Bé, no és que m'hagi fet autobombo, perquè és una cosa que té a veure amb l'Ajuntament. Aquí estem, en aquest cas, no? Clar, clar, clar. Evidentment és una espai... Ja, però ni m'ho vull fer a la descripció. Jo crec que sí, que val la pena. Molt bé, doncs dit això, i ja que m'ho has tingut el moment. Parlem. Un momento para publicidad. Para la publicidad, no? Si hi haurà unes minutes musicales, això era de l'època de la Maria Luisa Seco, se recordeu, i de la... I aquella, com es deia, la Naranjo, que feia de continuïtat, que a continuacions, escucharem unes temes, i després un, dos, tres. Unos consejos. No es recordeu, això. Tot amb perifullada. La Luisa Seco era la amiga de los niños. Sí, també. Aquesta onte us ha fet continuïtat. Aquesta feia la caixa de música i feia altres coses, no? Però d'un temps sortia allà i deia, ara veurem, i això ho feia molta gràcia. Des de petit em feia gràcia. Com a canviar la tele. Sí, sí, sí. Jo podem obrir una... això de tele, també. Sí, sí, sí. Com voleu? Una secció. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí, no, hi ha coses molt interessants. Ja m'ho vaig passar bé. No sé quin canal era, que feien un recordatori de música. Ara s'ha estrenat a Dani Eva. Que vaig veure un tros, em vaig quedar, vaig dir, quina tranquil·litat, aquí, sortint la gent amb voles, de molt respecte, anar-nos, dius com ties, i no cap censura, que acostumar-te a la televisió, que no sé què, que pixelin. M'han dit que hi ha algú que va bé en sortit. Ah, bueno. Ells... Bueno, clar, us platico, comentaré aquí com són les coses. Però, bueno, que ja és una cosa, jo ho explicarem un altre dia, però jo una mica vaig passar canes, dic que és això, que estic veient, no? Sí, sí. Ja vaig haver-hi enganxat durant mitja horeta, i a veure què passa, i té la seva gràcia, el joc. Jo ho explicarem després i tenim temps. Rosa, teatre. Check-in, checkout. Vinga. Bueno, això és una obra de teatre, que va representar la setmana passada, a Mas Nou, i sabeu què? Bueno, jo quan fan... És teatre mater. És a dir, el grup es diu JAT, vull dir, Grup d'Aficionats al Teatre, del Mas Nou, i, bueno, es preparen durant un temps, i fan obres de teatre, i de veritat és que jo sempre reivindico molt, perquè és que ho fan molt bé, reivindico molt el teatre de mater, perquè estan fent una altra, que és molt interessant, no? Aquesta obra és una comèdia. És una comèdia. Penso que hi havia una pel·lícula, també. L'argument és... És a París. No me'n recordo ells. Arquitecte em penso que és un architecte, que viu, bueno, un home solter, així, guapetó, et tal, guapot, que està estaliat, té tres promeses, les tres són hostesses de vol. Us en recordeu? I mai coincideixen, perquè totes tres tenen, primer, que són de països molt diferents. Una és americana, o sigui, nord-americana, l'altra és alemanya, i l'altra és italiana. I, clar, les seves línies sèries, una vol a l'Itàlia, l'altra... L'obtensa. L'obtensa, i l'altra era americana, o sigui. I, clar, les línies que fan de vol, les línies que cobreixen, no tenen res a veure, i mai coincidiran. Per tant, ell està segur, perquè, a més, porta un control superestricte dels horaris que tenen cadascuna d'elles, i sap que mai no coincidiran. Ah, i punyatero. Sí. Que golfilla. És molt divertit. Gràcies a tot això d'una peua, una situació de... No, que sigui un golfillo, no. Mira, ui, aquí ja té un debat. Vinga, ja una... Estan tres dones a la vegada. Com que no. Jo perquè ells estic amb ell, també. Home. Ai. Home, perquè estan tres dies a la vegada. El que sí. Bueno, però és que tu no saps que després cal una d'elles el que està fent, també. Ah. Ah. Ah, vale, vale, vale. Ja vostè no són golfilles. Que ens pensem una mica... Bueno, salva una. Prumiscues. Prumiscues. Prumiscues. Sí, perquè el que pot semblar, una idea així, una miqueta més nyonya, de dir, ah, això no, és un golfillo. No, després veus que, realment, elles tampoc no es mamen al dit, tu. Pues molt bé. Elles també es van fent. Poc de dos. Què es dir? Res, continuem. Volíem amplificar aquesta informació. No. Mira, que et poso la peladona, eh. No ho sé. Antecullat, oi? No, bueno, que és broma. És d'enredos, no? És una comedia divertida, molt fresca, amb situacions molt gracioses. La minyona, la minyona és divertidíssima, el paper, és la fa, mira, jo us diré els noms, perquè és que de debò que s'ha de reivindicar. Mira, el fan la Gemma Mercader, el Josep Rossell, l'Antonio Camps, Roger Piferrer, Betina Blanc i Montserrat Condemines. La directora també era Montserrat Condemines, que també s'encarrega la cenografia, i el Roger Piferrer, també s'encarrega de la cenografia i de la tradució i l'adaptació de la obra. Després té una altra persona, que es dedica al Júmil Sot, que és el David Soler. Això, que val moltíssim la pena, és molt divertida. I jo penso que és que, quan veiem aquestes coses, que tenim pels teatres... Has dit que això és el teatre? Això és el Mas Nou. Van fer el Canomet, que és un centre civil, que tenen tota una programació de teatre. Van fer dos dies. Jo espero que igual poden tornar a repetir. Però segur que hi giren, per Catalunya. Ara estan preparant... Espero que sí. Estaven preparant una mica. Estaven preparant també un musical. Després ja van fer Mamma Mia, David, i ho van fer genial. Ells s'ho passen prima, però és que el públic... Per això dic que tenen molt de nivell. Per això dic que tenen molt de nivell. Però és una matèria tocant, ja, professional. Ara aquest any han fet 25 anys, ja, de transactòria. Jo crec que més en matèria podem parlar de professionals. Com nosaltres, a la ràdio i... Clar, clar. Sí, sí. Fem la ràdio com a rosa. Això és una miqueta de la programació que fan allà. Igual que a tants municipis, i a tants centres cívics, que val la pena que una miqueta seguim aquesta programació. Aquesta obra de teatre és molt divertida. Després veus una miqueta de la situació. La minyona és impressionant el personatge que fa, perquè imagineu-vos si hi ha pobra aquí. A veure qual li toca fer el menú italià, o qual li toca fer les franfors amb xucrut, quan arriba a la Alemanya, o cada fe. No la podem llevar superrespistada. O sigui, ha de posar la foto de una o de l'altra, i al dormitori... Per canviar, hi havia una obra de teatre que es deia... La Micca Arriba. Sí, sí, sí. Abans tenen sumaments. Sí, també, exacte. Sí, és això. O la Micca Arriba. Clar, una miqueta al detonant de tota la situació, és la Micca Arriba, i llavors, clar, li explica tota la situació, i ell està allà, i li toca, al final, lidiar, amb totes aquestes aspectes de la Micca Arriba, i això ja es preveu, que al final arriba en punt que ja totes tres coincideixen, i allò maco, que es vagi precipitant tota la situació. El desanyàs, que t'esperes. I després ja veus que ells tampoc no eren unes santes, que ells també poden mirar cada una. Excepte l'italiana, que al final, clar, ja se sap. El francès i l'italiana, pues mira. Però els italians en general són bastant... Com tot, però som bastant conservadors, amb temes matrimonials, de relacions... Sí, tant totes són més... La moral catòlica... Clar, i això que està molt més imposada allà. Podem allà al costat, tu. Clar, clar, no, no. Tampoc del sud d'italia cap avall, bueno, clar, ja es lesies, és que vulguis, no? Hi ha 4 milions de lesies i no sé quantes. Hi ha 4 per dir una bestiesa, però que no... De tota manera, jo no sé... No sé quina posició té el David, que també m'interessoria. El que jo he dit és, precisament, perquè penso que una cosa que és important, és que una persona probablement pot calcular molt bé i ser útil, i que això no generi cap tipus de problemàtica. Pot ser, això, no? Llavors, no sé, vull dir... Quan parles d'utilitat... D'utilitat, vull dir que sí, hi ha 3 persones... A mi ho d'un servei... A tres persones. Tampoc és així. Ah, vale, vale, no, no... Tampoc és així. Hi ha hagut un moment que m'he perdut. No, no. Aquí dins hem començat en gegaces acondicionats, hi ha hagut unes calorades... No sé què ha passat. Però per què? Estan les hormones una mica revoltes, aquí. Exacte. Doncs mira, que avui posarem una de les cançons més... No, però mira, jo no ho volia explicar, però, bueno, al final veus com una americana, també li fa adeu a adeu, perquè ella també s'estava veient amb dos o tres, i al final es queda perquè m'és l'interessa. Bueno, això és com a esmariniesta, tenia un avi a cada porta. I ningú s'escripava els destits. No, no, absoluta, absoluta. I l'Alemana, al final s'enrotlla amb el seu amic, que està allà amb l'amic de gent del protagonista, que vull dir que no, que les dones no són tan poques aquí, les enganyades. Això no es recupera també el lobo de Wall Street. No, no, i a més avui la cosa... Avui la cosa està calenta, perquè avui escoltarem una de les cançons més eròtiques de la història de la música, i no estic parlant de la típica, ja té mai no emplí. És una cançó de la Madonna, ja explicaré per què el donant dos, que es deia eròtica a l'LP, i un llibre que es deia Sex, que ho explicaré després. Que és que serà també, però jo era una mica gay. Sí, sí. Era una mica... Clar que sí, que sí, que sí. Relax, don duit, relax, no lo hagas, me callo. Rosa, l'auditori, el reggae, mira, passem del sexe per a la reggae, això ja és l'últim. És un canvi de registre. Exacte, exacte. Mira, aquest és un concert que vam fer la setmana passada, també el cap de setmana, a l'auditori, i també una miqueta, el que s'està fent, de música clàssica, va ser un concert deliciós. Amb dues obres, la primera va ser Frank, molt bé. La sinfonia en re menor, que consta de 3... 3 baixes, 3 temes, 3 moviments, 3 moviments, 3 moviments. Jo ja estic rient encara amb l'altre. Concentro. I l'altra, preciós, s'ha de descobrir, el césar Frank és boníssim, preciós, una passada. I la segona peça, que es va interpretar, va ser el Requiem, del Gabriel Foguer, jo per mi és el millor Requiem, mira que hem sentit el demo, és més durot, és més durot, és més llarg. Aquest canvi no és tan llarg, aquest són 38 minuts, i és la dorada correcta i perfecta. Jo tinc el CD, la dorada. De fet, és com una cançó d'abra sol, però amb un Requiem. Et posen la lletra amb lletit, també la traducció amb català, i de potser anar seguint perfectament, perquè clar, aquesta peça, aquest Requiem, va estar acompanyada de dos cors, perquè és cantat. El cor madrigal, i el cor dièder càmera, tots dos són d'aquí de Barcelona, cantants a l'escenari, dos d'ells feien de solistes, la llicenda Pujals de Soprano, i l'Auri Besard de Baritum. Preciós. El director va ser un director convidat, que és Alem Manuel Crivine, perquè sabeu que el director titular és el Pablo González, si és qui, no m'equivoco el nom complet, però de tant en tant, fan molt d'això de convidar, i llavors ells també van anar a d'altres jocs d'Europa al món. Doncs una preciosa idea, que és un concept deliciós, que val la pena, molt maco. És una miqueta seguir la programació que s'està fent a l'auditori, a més amb uns preus, que tampoc no... Jo el somen acabant l'altre, aniré a l'auditori. Què vas a veure? El concert aquests de músiques de pel·lícules. Ah, molt bé. Són molt bons. Sí, actua un cop, només fan una representació. Que és de la OBC, o de la banda de Barcelona? No, no, és internacional. Un dia van sortir a l'Ormiguero, a Antena 3, davant de la televisió, i va ser espectacular. Va venir a Harrison Ford i li van tocar a l'Indiana Jones. I és que em vaig ser activa, perquè ella va quedar a fer de la Harrison Ford, perquè potser no hi havia sentit mai, però amb una rapidesa, amb una capacitat, li van buscar el que perdia, i el tio es va quedar. Va ser com un dia menjar, però amb una capacitat i una perfecció absoluta, que semblava el John Williams a tope. Vull dir, molt bé, molt bé. Segur que estarà molt bé. Boníssims. Ja costa el teatre nacional. Sí, és aquell, és aquell. Nosaltres ja el pròxim concert que tenim. Podíem mirar de veure. És un altre també, que és Pir Green. També és amb el vídeo, i també l'orquesta en directe. És el que fa en 3 o 4. També hi ha un que és sobre la Pixar, i després hi ha el Juliol, també de Artist. De Artist. També el volem anar a veure. Clar, la projecció de la pel·lícula, i llavors en directe la... Fantàstic. El que és, clar, l'auditori. L'auditori ja podem quedar, si volen. Quan dius? Sí, sí. Això era el Juliol, al final de temporada. Sí, això encara... Ho podem mirar. Això va ser l'última pel·lícula que vaig veure, de Artist, abans de tenir el meu segon fill. Ah, mira, recordes allà? Sí, perquè m'ho recordo que anàvem amb una panxota, i va ser, va, aprofitem, que encara... Ah, que encara... Però després serà més còmplica. Molt bé, molt bé. I la venga ho diu molt, eh? Sí, és moltíssima la pel·lícula. Després de la literatura, pararem ara d'un llibre, que és molt curiós, que ha caigut a les meves mans, i dius, mira, quina cosa més curiós, no? I a vegades, el que deia, sí, de la Sara Pimboró, que és una escriptora anglèsa, que escriu d'una manera trepidant, molt correcta. I, clar, el primer que pedes, quan veus a portar del llibre, és que, a més, tu deixes anar bastant, que és... Jack... No ho diria mai, l'esbur de llador. Ho dic bé, l'esbur de llador. Però clar, estem parlant dels segones, és a dir, és a Londres de l'any 1887, que Jack l'esbur de llador de les llibres, però que hi ha un altre, sí, que limita, però limita encara anar més enllà, una línia molt més enllà de les bestieses. Super al mestre, no? Super al mestre, perquè, en aquest cas, es quartera a les dones, en aquest cas concretament, i només li deixa el tors, no li deixa res més, ni el cap, perquè no es reconeguin. I llavors hi ha tot un procés... El raret, eh? Sí, no, bueno... Però què estàs parlant? És un llibre... Escolta, és un llibre com si és el llibre del Jack el Destripador, eh? Sí, també. No, a veure, és un llibre policiac, Victòria... És un llibre que s'ambienta amb el tema Victòria, i amb Londres d'aquella època, és fos, buiros, exactament, és magnífic, perquè els personatges principals, és un doctor, és un forense, i tal, aquest home cau d'hòpics locals d'opi, no dosis, no d'opi, d'allà de la ciutat, no? Opi, opa! Vull per desviar una miqueta, perquè jo volia ficar baza, però després allà... Com a aquell film que el protagonitzava el... el d'això, el... De mal dir-ho. De mal dir-ho, ja, és que estic ja... Sí, el Johnny Dipp... El Johnny Dipp. Ha fet l'inferno, o sigui, és a dir, un d'això, forense, i que investigava els assassinats de l'enxac a l'esbudallador. No sé si l'has vist. Hòstia! Està bé? És el que està explicant tu, eh? Sí, però en aquest cas, a lo millor, no crec que és una novel·la nova, és recent, però no... Però no investiguen a l'esbudallador, investiguen a un altre assassí, que és diferent. Però que llavors, aquest assassí com a tal, resulta que a part de la seva acció, és a dir, hi ha una influència d'una mena d'entredins del cinema de por, o de la literatura de por, perquè aquest personatge està influenciat per una mena d'esperit, que és un esperit real. És la pel·lícula. Sí? Doncs és recent, eh? Una pel·lícula que tenia, potser. Que apareix per darrere el monstre. No, no, no. És que són altres coses. No estem parlant de... que el d'esbudallador surt amb dos línies. Però què has explicat fins ara? Era jo, era la pel·lícula. Vale, vale, però en aquest cas... Era un metge forense. Exacte. Però hi ha un metge forense, que apareix un cessardot, que apareix una persona maloliente, que té una problemàtica, que té unes evidències... És un llibre absolutament... bueno, raro, peculiar, però que té una línia que dius... El film aquest és la relació d'ell, perquè ell investiga, perquè té una marca de manera d'assassinar molt concreta. I ell és la relació que estableixen les prostitutes, les quals són les víctimes preferides del d'esbudallador. Bàsicament és així. Ja miraré la pel·lícula, veure què tal. Que insinuen que és un membre de la realesa. Ah, sí? En aquest cas no. Ah, bueno, això sí. Això ho sabia, sí, perdona. I per això no el van trobar mai, perquè el van trobar. O sigui que encaixa perfectament. En aquest llibre, el que hi ha és que es queda com un segon tema. És l'excusa pel títol, en aquest cas, sí que tenen quan actua i t'explica en quatre cosetes, però bàsicament el personal principal és aquests segones així, que no ha existit mai, que és fals actualment, i que creen una aventura al voltant de jo. Però la crea tan ben feta que arriba un moment que dius, et creus que aquestes així també existís en aquella època? I la dius que està molt ben portat, estrepidant, és curiós, i que podem fer una bona pel·lícula, però que si també hi ha aquest precedent... Bim, bim, boro... Amb Jack. Però bueno, està bé, està molt bé. I llavors, dies i dies. Protesto. Ostres, sempre han de ser dones que les maten. Bueno, clar. Però és que estem parlant de, clar, és que per desgràcia és el segle XIX, fins al XIX. Sí, però que ja ho entén. És un tema universal. Però és que si ho mirem fredament, dius, per què ha de ser això? Sí, però és que sempre hi ha una forma d'escriure, que dius tu, que això tens raó. És molt freqüent, és que és molt freqüent, no? Sí, però... Jo és que no ho entenc. Però amb aquesta temàtica... És que sempre tinc com un rebutx, cap a aquestes coses. Sí, mai tant. A veure, que a mi m'agrada la pel·lícula, el de les bodèies, tot això, mira que bé, no? Sí, sí, sí, sí, sí. Sí, sí, sí, sí. Sí, sí, sí, sí. A un altre. Diu, però ja està. Diu, no, no, però la pel·lícula, la ficció, la ficció. No entén d'aquí i calma. Però després dius, el tema ja s'ha tocat. Per què s'ha de seguir tocant aquest tema? Perquè fascina. Inventem altres coses. Perquè la gent hi fascina el fet que algú amb un cert de força poder o crueltat doncs submeti o, en aquest cas, assassini, a gent que es deia. Però ara que hi estiguem en contra, fascina. El morbo, no? Però hi ha morbues, bàsicament. El perfume igual, a la novel·la el perfume i a la pel·lícula també es veu. És que són per... I són llibres que enganxen. Si t'agrada una mica el tema del misteri, el tema dels thrillers i tal, t'enganxen, t'enganxes. Ara està en pencachó amb Déu, però no es tracta de sentir-se un... Ostres, aquest li agrada això, vaja pinta. És el polo posat. Molta gent que és... anys llum de ser una persona així. Ostres. I saps que és ficció, igual que el cinema fantàstic. O com la gent que li agrada el cinema, el cinema negre o el cinema de gánsters, o lo soprà, dius. Jo no seria mai gangster i no podria, però a mi m'atreu a veure això. Exacte. I en pricòs del tecà ximique, que són insuportables, de veure i les veiem. O de Michael Hanecken, que té una potència bestial i que s'enganxen i ens quedem frepats i diem, m'agrada Déu senyor, per què? Vull dir que s'ho portarà. Això passa també amb els llibres, no és el mateix. Hi ha llibres que t'enganxen d'una manera que dius, a veure, estic llegint una bestiesa, però enganxa, perquè està ben escrit, perquè el que dius té una cosa que et transporta una època que està ben explicada i que tu pots creure fins a un límit. I ja està, això és totalment loable. No vol dir que t'agradi un tema o un altre. Això és genial. La Rosa ens parla de la Déu de Conel Placer i parlant de plaer. Deixem-me que posem, com estem millor, a la meitat del programa més o menys, un tema de la Madonna, l'any 92, veient-se un disc, com una època que la Madonna estava totalment embogida. Un dius que es deia eròtica. Perdona, no ho ha estat. Sempre, però amb aquella època estava... No va dir una bestiesa, però anava així com molt... Sortida de molt. Exacte. Va dir la paraula sortida. Va treure un disc, una elepeca que es deia eròtica, i va tenir un llibre, que era immens, així de gran, un llibre que havia de fer uns 30 centímetres, que era amb tapes d'alumini, que estava ple d'imatges d'ella, mitjna, sense cap tipus de pudor, amb relacions heterosexuals, lesbianes... Ella sortia amb l'únic amb el... Una cosa com molt... molt evident, visualment. I el disc, pues clar, evidentment és amb anglès, perquè la cançó era un toc, una miqueta, doncs així més aixecat, no? Ho dic perquè avui es compleix 22 anys, va ser un dels llibres més venuts aquell any, costava una bestiesa, el llibre se costava com 10.000 passetes d'aquella època, era molt car, i jo el tinc a casa, ho sento. Però que... Vaig pagar aquesta cuantita. Vaig fer cua, vaig anar a matinada, perquè jo en aquella època era molt fan de la música en general, i comprava moltes cosetes vinculades de les meves. Més fric no puc ser, David, ja ho sé. A partir d'aquí doncs... Ja m'ho dic, ja m'ho dic. Quines coses, quines intimitats... Exacte, però bueno, m'agrada molt la música, ja ho sabeu, ja ho sé, hi ha coses que és la música actual. Exacte, exacte, és impossible. Ara és un toxo, ara és un toxo. De fet, vas estar quants anys fent el programa MKM? Doncs 15 anys. Més que música, aquí a Radio de Lugares? 15 anys, cada dimarts de la meva vida. Especialista en música, en història de la música. Vinga, doncs escolta'm la cançó, però a veure, no... Ja m'engega una altra vegada l'aire acondicionat. Que m'agafarà calor? Sí. Si funciona. Hi ha hagut aquí una... parleu, parleu. Parleu. La Madonna. L'Àngela Molina de la música. Ah, sí? Faig una idea. Ah, vale. Calleu. L'Àngela Molina de la música. Que t'agrada, no? M'agrada. � M'agrada. M'agrada. M'agrada. M'agrada. M'agrada. M'agrada. M'agrada. M'agrada. M'amina millor. Oh, you left yourself a while Let my mouth go where it wants to Give it up, do as I say Give it up and let me have my way I'll give you love, I'll hit you like a truck I'll give you love, I'll teach you how to Oh, I'd like to come to the beat of your blues Oh, I don't know You wrote it, you wrote it You wrote it, you wrote it You wrote it, you wrote it You wrote it, you wrote it You wrote it, you wrote it You wrote it, you wrote it Once you put your hand in the plane You can never be the same There's a certain satisfaction In a little bit of pain I can see you understand Tells what you're saying Tells what you're saying Tells what you're saying If you break a glass of water I only meant the ones I love Give it up, do as I say Ja veieu com estava la Madonna És una cançó que la dona volia transmetre Doncs ho venien al VIPs, que era amb exclusiva, a la Gran Via I em sembla que obrien a les 8 del demà... No, a les 8 del... No, no... Tancaven a les 3, obrien a les 6, obrien molt aviat Perquè era com mig 24 hores i tal I llavors em sembla que vaig arribar a la setmana de la matinada Una cua que hi havia, que arribava fins a la cantonada I, bueno, van ser justos És una mica com ara quan surten els telephones iPhone que la gent els esgota a la mateixa dia Doncs en aquella època era música Es feien coses d'aquest tipus, coses de col·leccionista que volaven amb una velocitat bestial i si no, feies 4 per dies Qui ho ha vist i qui ho veu? Sí, sí, clar, les coses han canviat Vosquem una tenda de discos per a Barcelona? Sí, no la trobes Un discos que està allò ja no és tant Hi ha alguna cosa, però és com segona mà Segona mà i primera mà, una cosa molt estranya Aquella època de discos que estava al... El Virigi, el Virigi Megastor No, no, no, el Carre Palai De discos així... Pel allò 14, eh? Això, allò ja no existeix Allò era una mina de discos antics El podies trobar allà de totes, a unes rancheras Mira, el xum m'agrada la ranchera No, no, però unes coses, però per dos euros però m'amífica, eh? Va, desapareixa Rosa, en deuda con el placer Bueno, és un hito de la música del fons Vinga, sí El plaer s'ha de portar el dia Això és important, és important A veure, és una miqueta el joc que fa el John Danchester Perquè ja sabeu que és una persona super... No el conec Molt, molt vàlid, és molt atrevit És... jo crec que serà... El temps serà un escriptor de culte, no? O si no, o si no, o si més no, per certes... Per cert tipus d'electors, no? A veure, o si tu... Us recordo que va néixer a Hamburg És del 62, però va creixer en moltes ciutats A Calcuta, Rangún, Abronella, Hong Kong A Oxford es va casar re, no nevada Perquè el seu pare era diplomàtic Llavors li va tocar voltar pel món Això li va comportar una riquesa cultural impressionant Llavors és... Escrit novel·les, jo aquí ja he comentat, per exemple, el port dels aromes Això és una miqueta explicant el que era la ciutat de Hong Kong El port dels aromes era la ciutat de Hong Kong Sí, ho recordo I era una miqueta al laboratori del capitalisme És una miqueta amb els cinesis del capitalisme És de molt bé la novel·la com està entremada Després, el capital, que és l'última també que va casar escrit que aquest és el 2012 i el 2013 és quan va estar aquí ja publicada També, sobre el capitalisme insitu a la ciutat de Londres amb diferents personatges i tal, també ho vaig explicar aquí un dia Ara he elegit aquesta en deuda amb el plaer que també va ser un èxit impressionant quan es va publicar A més, amb aquesta novel·la va guanyar el premi es diu Betty Trash, em penso que és una periodista És un premi, potser reconegut allà a Anglaterra La crítica és boníssima amb aquest llibre De fet, és que sembla que sigui un llibre de receptes de cuina, un llibre gastronòmic, però tampoc ho és pas perquè és una novel·la, ell és un personatge està escrit en primera persona, el personatge s'ha inventat és un assaig, és diu Tarkin Gwinot i llavors t'explica això, la seva afició a menjar Però tu t'ho vas explicant en novel·lat com fa alguna segona estació de l'any doncs algunes receptes, per exemple Que és cuina anglèsa No, és una miqueta de tot, perquè ell parla de cuina turca qualsevol cosa que parli, diu sí, perquè això es sembla jo què sé, a tal menjar de Grècia, a tal altra de Turquia i a tal altra de jo què sé, del noruega Té un coneixement sobre la cuina anglèsa, però molt àmplia No és la millor del món, ni molt menys És que no Molt pastís de carn, ni molt de gossos Sí, sí, sí, és una mica salvatge Però de debò que no és un llibre de cuina, tampoc Es parla de més coses, parla de més coses Per exemple, hi ha un moment ja que sigui el final de la novel·la allà es veient que tot és una miqueta un joc també que ell la sap portant aquí, perquè és autobiogràfic o seu autobiogràfic, parla també del seu germà, el seu germà serpista Llavors ell diu que aquesta... no novel·la, el que està fent és... mira, ho dic amb les seves paraules Diu, jo no m'he permitit, quan parla, a l'hora d'aquestes eleucuracions gastrohistòricosico-autobiocentropofilosòficos Era una miqueta com ell defineix que és el que ha estat fent durant tot aquest procés És molt, també, per l'amor de l'art, també, del plaer de l'art Per exemple, amb el seu germà és artista, el seu germà és escultor després, bueno, no he explicat tampoc molta cosa que ni passa al germà els pares també sí que van morir, llavors ell s'hi instala a Provença clar, és que és una persona que és un dividor amb aquest aspecte, un vivant és un vivant de disfrutar de la vida, de disfrutar dels plaers perquè té una situació econòmica volme que s'ho pot permetre és clar, claríssim, no té la seva casa allà, en Osport després té la casa que és a la Provença, vull dir, passa temporades que sembla que no s'hagi fet una altra cosa a la vida que dedicar-se a gaudir de la vida i dels plaers, no? Quina enveja, no? Home, potser Home, potser, no cap lloc en viu, eh? I l'arriba a dir que, per exemple... Te'n treballa, ja ho tens treballada Sí, és que no caldria, no caldria, no caldria Mira, per exemple també hi ha... Mira que abans a Disosta sí que es va atrevint a parlar de més coses diu que en el... en el món que això lliga molt amb el que abans estava parlant de l'ondres i del jac, aquest... Diciós A l'esbudallador? A l'esbudallador, sí Ara ja m'ho serem amb àmori, eh? Que hi ha dos persones o dos personatges d'aquest segle bueno, de sempre, la veritat és que de sempre, no? Que busquen la supervivència, vale? Que són, o sigui, la neutralitat, la supervivència que és l'artista i l'assassí Precisament No, no, si ho penseu bé Sí Diu... que és molt característic, això que deia el David al segle XX... al segle XX veu una persona matant amb un altre És molt... és que ho tenim com molt assumit, ja Sí Sí Una persona que fa, jo que sé una matança o que organitza a veure estar buscant també una neutralitat, que s'empal·li d'ell s'ha recordat d'alguna manera, no? No és igual que un artista Clar, clar O sigui, arriba, al final, va fent una miqueta una sèrie de consideracions com qui no vol la cosa la va deixar anar a caure i, bueno, és molt interessant Bueno, doncs mira, un llibre peculiar, no? Sí, perquè per res hi ha diverses coses Veus els plaers en general, no? Per res hi ha diverses coses Una cosa molt graciosa, molt divertida, que em va semblar a mi és una miqueta per no quedar-nos amb aquestes dues És, per exemple, quan parlava de l'Ioli clar, això em va quedar molt l'atenció l'atenció que és típic també de la Provença de la Provença Francesa Sí, sí, sí, i no mencionen absolut Catalunya no parla sobre el tema de l'Alioli Que no ens coneixia Clar, és això i llavors explica una miqueta com s'ha de fer, com s'ha de fer però ho explica d'una forma així com molt elegant no és una recepta de cuina ni molt menys ho explica d'una forma molt elegant Molt bé Que va la pena a John Lancester Jo és que recomano a John Lancester Un cop l'has descobert, d'habitat és que ja vas buscant altres sobres I una altra, bueno, ja entrem al cinema i una pel·lícula magnífica de David és el Lovo de Wall Street, que és que a mi m'encanto que explica, no en la pel·li, que està molt bé Pots es conèixer un historiador que es diu Arnold Toimby que va prediure a l'Àuge i la que aguda de les civilitzacions Sí, sí que em sona amb això, són en campanes Doncs el senyor Scorsese fa el mateix Són totes les seves pel·lícules Parla de l'Àuge i la que aguda de tots els personatges que ens presenta allà Ja podem passar per Casino, per un dels nostres per... No sabia dir-te quina més Totes les que vulguis és Àuge que aguda Això és el mateix Centrant-nos en un altre tema Capitalisme pur i salvatge No hi ha majúscules, no hi ha més No hi ha més No hi ha més És un personatge fet a si mateix que l'únic que té és molta ambició que estudia molt que no té escrúpols No en té cap, ni un Cap, ni un Que pateix, bé Entra a treballar amb un bufet amb un... com es diu? Un gamit de bròquers Una corredoria de bolsa Exacte I que els enganxa el crac del 87 a Estats Units I era una època, evidentment quan hi ha el crac d'aquests de corredors de bolsa, però no em fan falta massa És un Miguel Blesa I em va trobar una molt petitona molt petitona però que es dedicaven a les accions petites de petites empreses però clar, amb unes guanyes d'uns 50% Les bones basures 50% Cosa que ja està acostumat a un 1% i coses d'aquestes Amb la seva làvia, la seva experiència al red del bambu Tant neix al red del bambu que el tio agafa, s'endú part dels treballadors allà i monto a la seva pròpia empresa I a partir d'aquí, a més, és curiós, però la senyora li diu Home, tio, estàs estafant a petita gent a treballadors, perquè les estàs trucant i les estàs venent accions que són una merda El que has de fer no pot ser, el teu penses Diu que els hi vendrà els rics i és el que fa que el que és com veritatament es forra No, no, de riu injut, res i no donen els pobres i això queda ell i enriqueix la situació banquia i enriqueix els seus preferits els enriqueix escolta, escolta, escolta fem una petita inflexió si hi ha diners llavors tu et posen davant del mirall i et diuen, home, que estàs enradant aquí gairebé no en té, no? Molt bé, doncs a llavors Tens raó, té moments de sensatesa i de pietat i de humanitat Hi ha moments molt puntuals, això, sí Pocs, però n'hi ha I quan li fa mala la seva dona, també, quan l'enganya també el... Però bueno, a la sena següent ja li està portant l'anell a l'altre, no? A l'altre, sí Ah, les rosses, que brilloses Llavors, jo... És un tòpic, eh, no? Que el que entenc... El que entenc és que, quan es dirigeix directament en enriques és que canvia totalment la decoració llavors està dins al mateix sistema ja Sí, home, clar Però si és el que pretén ella, eh A part del que pugui pretendre hem d'analitzar, jo crec O sigui, una persona pot ser dolenta, no? Però pot ser dolenta fent el bé fins i tot, no? En definitiva, despullant aquell que va amb 24 vestits i encara hi quedarà un, per dir-ho d'una manera És molt diferent que vagi de cara, doncs, el que només en té un i el deixa totalment nu M'entens, que vull dir, no? Llavors, jo crec que aquí hi ha una... Però hi ha un moment que ja és allò Sodoma i Gomorra A part de... per les raons obvies que la pel·lícula mostra els nants, no? Sí, sí, però a part d'això hi ha un moment que, o sigui, a ells es planteja fer les coses legals o il·legals i simplement en l'únic condició hi havia un l'il·legal on donarà més quartos sí, però s'ho fem il·legal i no hi ha cap mena d'excrúpol ho fem il·legal i punt i sense parar a pensar que pots tenir la febir darrere que allò no és correcte el que sigui, que no hi ha... diguem-ho així si alguna vegada és correcte el corporativisme entre empreses que s'ha de passar pel forro però és que estem parlant d'una mica el que passa en bànquia no durem més voltes, més o menys però hi ha unes semblances brutals gent dels escrupuls que es marquen ells a l'avió evidentment però creixi el blessatiu 17 milions d'euros ja som bons, ja es agafaria jo home, és que... el que veus és que, arreu un moment que el comportament i la dinàmica de la actuació no difereix gens d'un traficant de droga a qualsevol en absolut perquè hi ha un moment que tenen tants quartos i no saben què fer i com amagar-los s'ha de inventar però arriba un moment que volen... i com es diu això i no, cap de torno i testa ferros per poder enxufar quartos però arriba un moment que la riquesa i la versió qui té més és el més fort a mi m'ha quedat molt i és un no parar és que el capitalisme o aquest sistema és que no té tope la meva línia a mi m'ha quedat molt la conversa que té ell molt irònica amb l'inspector de l'FBI que li diu en un moment diu, clar, pensa que jo estic... jo he detingut que porta molta generacions en aquest negoci i tu ets un mindundi, tu que vas arribar com dient-li tu creus que per tu no vindréig, a tu? per molt que em vulguis enllornar amb els teus llats luxosos que em vulguis sobornar que hi ha gent que porta generacions, generacions, amb aquest sidral i l'han cagat i els hi he detingut, que vigila perquè és... i evidentment està allò de la salvació i el pot, el pot la gana és que ja no diria que ni és el tema del diner és el tema del poder de sentir-se al centre quan fa aquells discursos als seus treballadors allò és el paradigma allò és el somni fet realitat de qualsevol empresari d'aquests Cabernicola, que tenim per aquí en el nostre país que els treballors l'adorin, no d'alguna manera hi ha una duració cap a l'empresari i si jo crec que ell deixa anar a ser i a ganivets i diu, Mateus, entre vosaltres i crec que ho fan, ho fan sense dotar-ho Sí, sí, sí I a pobra desgràcia No, és que jo tenia un rato de temps que estava netejant la paixera No és que no, no Ja pots fotre la cansa, tu que tu aquí no, aquí de Santona és en tot el sidral aquest Que té molt de suc, està molt bé la pel·lícula Jaume, dioses i perros Sí, això és una altra cosa molt diferent Vull dir, estem immersos en aquesta crisi tan rellosa Una pel·lícula espanyola I llavors, vull dir, el que planteja és que a més a més han tingut l'inconvenient dos germans que van tenir un accident i un dels germans queda afectat a la nancadira de rodes i els seus pares van morir Lògicament, això no ho aguanta ningú Vull dir, si a sobre de la crisi et trobes en una situació com aquesta i llavors el desenvolupament de la pel·lícula és en aquest cam i en aquest camí i com de la manera es poden crear dependències i des temps obligacions que tristoquen qualsevol tipus de planificació que puguis fer de la vida que tingui una coherència humana quan en necessitats de virtuts i defectes o de distraccions i obligacions Què és el que em deies tu fa una estona ara? Tant treballar, tant treballar Bé, llavors aquí a més a més hi ha un amic també que no troba feina i tal El que passa és que quan arriba a un punt de la pel·lícula que fa un girt absolut tot el que representa exposició d'aquests elements és prou interessant està ben fet, ben filmat ben interpretat, a més a més però en el moment que arriba cap al final hi ha un girt que explica que malgrat tot ens en podem sortir i l'aparició d'una noia que la farà pensar el farà pensar amb ell d'una manera de dir-me, tu escolta que estic aquí, jo estic aquí jo sóc vàlid per tu i jo m'entens en què veia i li proposa una nova dimensió i això serà aquest serà el punt d'inflexió i acaba molt maco Bé, excesivament maco però és un final feliç que no només és el fet de quedar-se amb ella però té un final, no és un final obert com les perruqueries sàvia imaginaus-ho com va això i sabeu què vol dir per als odioses? què vol dir? són lluites d'apostes que et veu a la fi ah, ara sí que recordo apostes i legals de gossos de gossos, no bromes d'un i dos i és espanyola aquesta pel·lícula us dic d'aquí, és això? sí, digue-m'ho això és una pel·lícula que ha fet el David Marquès i el Rafa Montesinos l'interpreta Lugo Silva i la Megan Monteneg Monteneg, sí el Rafa Montesinos és un actor sí, he cregut molt bé ho fa molt bé hi ha un altre també que jo l'he vist més ràpid olé, factura ja va tocando també que es vagi cinem aquí no, no, el tia venia a cine amb espanyol l'aís de mínima, t'hi ha de perravar-ho, és que està molt bé el niño també estava acceptat la bona i avui que són pel·lícules l'impossible estava a prova són pel·lícules que van tirant l'aís de mínima el David, la podeu veure aquí a Sant Feliu el que passa és que només la fan a partir d'un quart d'onze a la Vespre cadascun d'aquests dies i les s'hi sapten i menja molt bé doncs per rematar i re, un minutet dedicaré perquè ja el ja em va parlar aquesta pel·lícula bastament, viva la Libertat de la Roberto Andó amb el Toni Servilo, que està meravellós jo també l'havia vist no recordava rosa i és una pel·lícula que hem de dir d'aquest líder de política itàlia Toni Servilo, el membre de la Gran Bellesa tota aquesta sensació d'aquest personatge que cada cop i volta es troba agobiat o escansa d'aquesta situació política i el seu germà Vassó que en aquest cas és un filòsof i és una persona que té unes conductes diferents dona una visió d'un filòsofic moral, històric com vulguis a aquest plantejament i aconsegueix donar-li un canvi tot el que hi ha una mena de por curiosa però la filla cap no sé, és una pel·lícula que té molt a dir i el final és un final d'aquests també que et diuen poc però és una pel·lícula d'una factura però magnífica jo crec que val la pena recuperar aquest tipus de cinema però és una pel·lícula que és una persona que ha fet molt de cinema però jo tinc la sensació que ha fet molt de cinema o aquí ens hem perdut alguna cosa d'aquest home que no sabem res d'ell però que dius com pot ser si és una pel·lícula més anomenada als premis Donatelo que t'ha enjuntament amb la gran belleza i aquestes va quedar mitges però és una pel·lícula deliciosa que té una frase molt magnífica tota aquesta combinació de filòsof que ha sigut un rotllo però és magnífica sembla que té a veure persones que no és que precisament sigui un lobo de bolestrit no, no, no exacte, és una persona com a mínim sap el que... que a vegades està aquí però a vegades tampoc està aquí i té la diferència que hi ha entre un psicòpata i una persona que pot tenir problemes mentals per mi és això i jo em quedo amb aquest maravillós molt a vegades deixem-ho així perquè no ens queda temps i a part d'això, si no seguiríem la setmana que ve, si ho podem tirar endavant adeu-siau, adeu-siau, adeu-siau. Tant d'èxit de públic està omplint gairebé cada dia Sí, volem veure un d'aquests drogues més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals Tu t'equivoques en un penal, en un basse en Madrid pots quedar crucificada per vida Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona Just a la fusta vivim seny just en directe cada matí de 10 a una Gràcies a tots Gràcies a tots Gràcies a tots