Babilònia del 20/11/2014

Un dijous més, en aquest cas coincidint amb el dijous 13, que no vol dir que tinguem mala sort, és els divendres. Avui no tindrem mala sòrica, perquè estem molt bé, estem amb la Rosa. La gent no ho sap, ho deus saber, però abans de començar el programa ja portem una bona xerrera aquí nosaltres. Aquest senyor que està darrere de la paixera, ningú l'estima entre aquests aparells. A més, quan és a l'estiu, aquí fa calor, però quan això s'ambienta, no hi ha cap problema. Avui tenim 3 apartats a la Vilònia, comencem parlant de d'art, i la Rosa es parlarà de la visita a l'Hospital de Sant Pau, el recent estrenat hospital de Sant Pau, que es paga, que jo sempre critico aquestes coses, però bé. I el Joan es parlarà d'una exposició vinculada amb la literatura, que es diu El Canal de la Infanta, que és la pràctica. La literatura parlem d'un conte coreà, que no es dona cada dia, que es diu la gallina que somiaven volar, i de nou el Joan ens parlarà d'un recull d'articles molt interessants vinculats amb el món de la literatura, i té un altre recull d'articles molt interessants. Tenim novetats de les 2014 estrenes i altres que són de l'any, l'isla mínima, caminant d'entre les tumbes, o mar, French women, i com és en francès? Rosa? Jo sé jo amb el meu anglès, i a final acabarem parlant de Kings of Summer, que és el nom de l'anglès del francès. Benigut. Benigut. Com es deia? Jo no he de quedar... Tu, en castellà, en castellà. Exacte, amb rus, amb rus. I tindrem com a convidada de fons, amb aquestes músies que posem a l'Udcassal, que avui compleix 56 anyets, de res, i també escoltarem un tema dedicat també a un dels grans compositors... Anava a dir anglès, però és americà, crec que va fer molta vida a Londres. Neil Young, que compleix 68 anys, amb un tema que es diu Heart of Gold, que és un clàssic de la música Folk, de l'any 72, que escoltarem quan arribem a l'equador del programa. Doncs comença la Rosa parlant de la visita a l'Hospital de Sant Pau. Molt bé. Què t'ha semblat? L'Hospital de Sant Pau, que de fet és l'Hospital Restaurat, perquè han fet és treure tots els elements que tenien afegits de quan era una clínica, era un hospital. I s'ha recuperat el que era l'origen, els pavellons, tal com estaven. És una visita que he pogut fer aquest estiu, i com que tu comentaves el tema del preu, sí que és veritat que és veritat. Però bueno, el estiu jo aprofito per recordar que es fa la promoció de la ruta modernista, l'Ajuntament de Barcelona, i llavors pots visitar tots aquests monuments o espais modernistes a mitat de preu, 50% de preu. Ah, perfecte, perfecte. Ah, llavors val la pena. Clar. A totes meves també és qüestió de mirar quan fan la jornada de portes obertes. No, a veure, si tu expliquen, hi ha un guia i tal, em sembla magnífic. Això no criticaré mai. Sí, hi ha un guia. Jo recordo que quan vaig anar que era un moment de portes obertes, prèviament el que començàvem el cobrament és que sense guia et demanaven 10 euros o 8 euros sense guia, per això que era car. Vull dir, em sembla excessiu, que dius que és clar, que problema, però com a mínim que t'ho expliquin, la gent que li falta la base, sinó, home, és maco, visualment és molt espectacular, però va bé que et vagin dient cosetes. Home, sí, sí, sempre guanya moltíssim més de tot. Doncs mira, han estat 4 anys d'obres, per rehabilitar-lo, per recuperar-lo, i a partir de febrer d'aquest any del 2014 és quan s'ha tornat a obrir el públic. Hi ha, en plan, això de turistes, de turistes, de visites, de visites culturals. És un... de ver, és una de les obres capdals del modernisme, el va dissenyar i el va construir el justiment equimontaner. Ja vam estar parlant també l'altra setmana, de la visita que vam fer nosaltres, també, a l'Hospital Peramata, el psiquiatric de Reus, que també era dissenyat per ell, també ell va dissenyar també el Palau de la Música Catalana, que són les 3 obres capdals del justiment equimontaner, és aquest arquitecte. Quan veus les 3 obres veus que realment sí que tenen molts punts en comú, i molts elements constructius i decoratius, que són una miqueta recurrents. I és bo que vagis a veure les 3. Sí, perquè a més som maquís. Jo no sé, jo ho trobo i em penso que tots ens apaguen moltíssim. És molt maco de veure, perquè a més és que és un concepte diferent d'hospital. Era una ciutat dins de la ciutat, una ciutat hospitalària, és la ciutat de Barcelona. Era idea aquesta, que els hospitals han de ser un lloc on realment la gent es cuidi, es guareixi i es recuperi i és possible. Per això ell va pensar que necessitaven espais. Per això va pensar fer pavellons individuals, que després ja es feia pels especialitats. O fins i tot... Bueno, llavors encara estaven separats. Les dones són una banda, els homes són una altra. Les dones a l'esquerra els homes a la veritat, em sembla. Sí, sí, sí. I és superinteressant. De fet, ha estat declarat per la UNESCO Patrimonium Mundial, al 1997 i ha estat declarat fins i tot Patrimonium... Subhumareix. Un valor arquitectònic impressionant. Impressionant. Bueno, val la pena tot. Mira la construcció que m'ho fan. El que sí que és interessant és que un despatxocinador del que quan va ser a l'hospital, de fet, a l'origen de l'hospital en sí, era l'hospital de Sant Acre i Sant Pau, que va començar el 1401... No aquest, sinó quan realment va començar. El carrer hospital. El carrer hospital exacte. Aquí va estar l'origen de l'hospital. És molt interessant també, perquè només entra, mentre esperes que et vingui a buscar el guia, hi ha un audiovisual, que es va repetint. Ah, i t'ho expliquen tot. I t'explica, llavors, l'origen de la institució, de l'hospital de Sant Acre i Sant Pau. I permeta'm un comentari. Tot els museis que corren al voltant de tot l'edifici, és l'història de l'hospital de Sant Acre, des del 1400 fins... o no abans, des dels primers hospitals que van haver a Barcelona, fins a l'hospital de Sant Pau, que és molt curiós perquè vas veient una miqueta el que va fer el rei, que va presentar aquest hospital... És molt interessant. És el seu, el que era abans, l'antic hospital de Sant Pau, és un diàleg seu de la biblioteca de Catalunya. Exacte, exacte. Sí senyora. És molt lluny. I és preciós. I que ara, a més a més, a la part del carrer hospital, també no és la biblioteca, sí, una mica, pels jardins. Si hi ha també el que és el teatre de la biblioteca, que s'està fent obres de teatre també, una companyia que es diu, ara no me'n recordaré, però que estan fent obres molt, molt bones. També ella està a l'escola de la Massana. Sí, també, exacte. És aquell espai. Exacte. I la capella també. Tot això. Que s'han obert fa poc. És gòtic. Exacte. Sí, sí, sí. I ja han fet, ja han obert la capella, no fa gaire, que està al costat mateix, per al carrer hospital, i ara es fan exposicions d'art, allà, de fotografia, i tenen a pots veure, una miqueta retocada, però també val la pena, no? Perquè és una cosa que fins ara estava tancada al públic. Sí, sí, sí. No és molt interessant. Mira, una curiositat, per exemple, és que la Vinya va ser quan es va fer l'inici de la construcció del nou hospital, d'aquest que ara coneixem. Aquest és el que ara es pot visitar en plan posació turisme, després hi ha l'hospital actual, però el que és el modernista es va construir gràcies al lligat del banquer Pau Gil. Sí senyora. Clar, i ara ens veus que per tot arreu hi ha les inicials P, G. Què dius? I això què deu ser, què deu ser? Casualment, no sé si casualment, però com que es deia Pau, suposo que li va fer molta il·lusió, doncs va turcinar també la construcció d'aquest hospital, i per tot arreu surt això i també la creu també. La creu? No és tan sovint com a l'avió en Gaudí, que en Toni Gaudí, sí que sabeu que era molt més religiós i tenia un sentit molt espiritual també, de les construcions que ell feia. Aquí el justiment de Quim Montaners és un home no és tan creient, està invuït per això, perquè és la cultura de l'època, està molt invuït a la societat. Es diu que aquesta creu és la creu de Sant Jordi? La creu, sí que és la creu més. És aquesta combinació, que no és la creu d'Audiniana exacte, té un punt religiós, però també té un punt humanatjant a la ciutat de Barcelona i a Catalunya. Sí, sí, fins i tot és curiosament relació amb això, perquè veieu que els pavellons estan... A veure, no és que estigui simètric, però sí, a Vandadet, a Vandesquerra, veus com es van construint pavellons, i ara deixant un espai central, com una mena de ram, un espai per passejar, perquè pugui moure's bé, que passi bé l'aire, que estigui encarats pel sol, al sud, que allà hi ha ira sa, que això dels lliures va a l'altre cooperar-se. A la part central de tot aquest espai, del Recinta, hi ha un edifici també, que era la sala de cirurgia. Exacte, sí que ho és, sí que ho és. I molt, molt curiosament, ha estat apant l'església. Si mires des de l'entrada, ens ho van explicar, dius, mira, no sé si era coincidència o va ser molta casualitat, però, clar, l'horrarà li va dir, home, que hi hagi una església, però ell, doncs mira, va col·locar. A davant, doncs aquest pavelló crem una mica reivindical, que és la ciència, no? Aquí és la ciència, el que realment està... El que cotxa. Sí, sí, sí. Guarin, amb els malars. És molt recomanable, a més, també és entrenyable, perquè, clar, a mi el guia pregunta, bueno, no sé, vostès havien alguna vegada visitat el hospital, o ja no sé, havien tingut algun contacte, no? I sempre hi ha aquests, perquè bueno, però ja havíem vingut a visitar, no sé, aquí, o algun malalt, algun familiar, no? I per mi, doncs mira, era molt curiós, perquè jo sí que havia anat com a pacient. Havia anat com a pacient, sí, per l'asma, havia anat ràstic superbé, van curar molt bé, i havia anat com a pacient externa, no? I me'n recordo que era una xulada. A veure, home, tu estàs malalt, no tens ganes d'anar a l'hospital, no? Però era anar a visites externes, i la veritat és que era una xulada, poder anar a aquest hospital, eh? Se t'oblidava que estaves... que trobaves malament. No m'ha caïret bé, una mica malalt va bé, però... Sí, dius, mira, és que sabeu... La mà que era per positiu de la vida. Exacte. Doncs era una sort, poder anar ja, no? I sobretot, si era això, pues visites externes, i ja està. El que diem abans que vam fer la sortida de reus, l'Institut Peramata va ser a previ el que seria l'hospital de Sant Pau. Sí, una miqueta com el... Va ser el banc de proves. Exacte, el banc de proves diguem per després ampliar, perquè susfixeu els interiors que hi ha dins de l'Institut Peramata, que és preciós, és el mateix que trobem a l'hospital de Sant Pau, però molt més encara magnificat, no? Hi ha coses semblantes, amb les decoracions, aquelles valostrades que vam veure en forma de vidre, no? Amb la ceràmica, si ens teníem un vidre. Exacte, i això ho trobem allà, i tot això va ser com un banc de proves, clar, en el límit de la... Sí, a l'hospital, també, les figures decoratives de vegetals, amb motius vegetals, de flors, de... És magnífica, això. Molt bé, és una passada alta. S'ha d'anar a veure... S'ha d'anar a veure de... de bona posta de reunió, de clases, però, clar, hi ha moltes utilitats, hi ha moltes utilitats de les diferents estàncies, no? Clar, l'edifici que estava a l'esquerra era l'antiga biblioteca canvó, i ja estava tancada. Llavors ara l'han obert, i és un plaer veure aquelles sales que hi ha a banda esquerra, quan entres a banda esquerra, allò és preciós. I allò no es veia abans. Clar. Ara ja dic que ara ja està totalment nuda d'objectes d'hospital, o sigui, de pràctica hospitalària, no n'hi ha, per exemple, han retirat tots els aïtres acondicionats, tots aquests aparells que penseu en les passades. Clar, i ara està preciós. Està preciós perquè és tal qual és tot, no? I els interiors n'hi ha un parell de pavellons que es poden visitar també per rins, i va la pena mirar-lo. Avui dia es dedica no només... Bueno, turisme, que és la font d'ingressos, perquè m'imagineu el que és conservar i mantenir això, eh? Sí. És escar, és escar. I també es dedica... El tenen llogat a posar institucions, o, per exemple, a la Casa Àsia. Ah, s'ha anat cap allà. Doncs ja també té allà les seus. No, que és d'unidor. Deixen la Casa Àsia, que estava a la Casa Baró de Quadres, de Falc, i se'n van allà al Domènec i Montaner. No, no, no. Escolta, m'encantaria canviar de casa, però d'aquest tipus, eh? Guaita, eh? Alguna cosa semblant també... Reaccionada amb la ONU, també... coses així, institucions... Algú també d'hiveria. Vaig veure... O d'acompanyar d'avions. Algú que vaig veure per llavors diu... No sé què pintar això aquí, però bé, mira, és una forma també de patrocinar i de promocionar l'espai, no? Els sostres, també, les cúpules... És magnífic. Les imatges, les estatues que estan allà, les estan... És molt maco de veure, només és un passeig, és molt agradable. Doncs molt bé, doncs, en recomanadíssim, i ara el Jaume ens parlarà d'aquesta exposició... El canal, sí. El canal de l'infanta. Bé, jo penso que per començar i per situar-nos, doncs és... El canal de l'infanta tenia una... un quilòmetratge de 17 i mig, gairebé, eh? Sí. 17 i mig quilòmetres de recorregut. Tenia aquest canal i sortia de Molins de Braille. Ah, perdó, sí. Passava per Sant Joan d'Espí. Allà, llavors, passava per cor d'allà i arribava fins a l'hospitalet. L'objectiu de la construcció d'aquest canal era convertir, doncs, l'agricultura pobra de la Vall Baixa. O sigui, allà, precisament, on nosaltres, fins i tot, sense ser pagesos, teníem un camp. Evidentment, els pagesos són els que dominaven i els interessats amb aquest fet i que va permetre introduir, també, aquest canal, doncs, el maquinisme a la comarca. Què vol dir el maquinisme? Doncs que, en definitiva, allà el que es va fer i, curiosament, molt a prop de casa, o sigui, allà on vaig néixer jo, que el meu api, precisament, hi va fer una casa al costat d'aquest canal, tant per la part de dalt com per la part del costat, perquè hi havia dues derivacions. Una anava directament a Sant Vicent, a cap a l'hospitalet, i l'altra anava fins al Prat, fins a la desembocada. Un llobrecat, d'acord. I llavors, on just allà, a casa meva, allà, on el meu api va construir una casa, que avui això està ubicat en el carrer Alps, i això ja no existeix, actualment. Sí que existeix, perquè es va fer, però ja no funciona. Allà mateix hi havia una fàbrica que es diu que hi és, que hi és encara a nivell físic, però que ja no funciona, que es deia Can Rosés, i que aquesta fàbrica tenia un munt de telès, no? Vull dir, es feia molt detaixit. Llavors, doncs, aquest canal va, o sigui, va dividir cordellà, igual com el pont del tren de cordellà, també dividia cordellà, més passaven per un pont estretot, que no hi havia gaire manera de passar-hi, doncs ara no, tot això ja s'ha fet ampla, i diríem que aquesta divisió... I ho ha aguantat part, no? O no és veu, aquesta divisió? Exacte, han descobert allà i l'han deixat penjat. Doncs el canal també partia, llavors es van construir tot un seguit de ponts que van fer, doncs, que aquesta divisió ja no existeix. Bé, jo voldria dir que és un testimoni històric de primer ordre, sense el qual no es pot entendre la realitat de cordellà i de la comarca. Evidentment, això ha estat a cordellà, perquè aquesta exposició ja havia estat a l'hospitalet fa qüestió d'un any, diu, i aquí del que es tracta és de reivindicar la seva memòria, la preservació, recuperació i, si s'escau, la realització dels elements que encara hi ha del canal, que en definitiva ja són més aviat pocs, com sabeu, a vegades ja ho puc haver esmentat, doncs jo per tanyo també estic dins d'un grup organitzat per la defensa del patrimoni cordellarenc, que es diu l'Avenç, i des d'aquest grup, doncs el que fem és reivindicar aquest xisteix. Poces coses s'han conservat, és veritat, però al costat mateix de l'Aroski encara hi ha un petit reducte del que això era un funcionament, i també abans d'entrar cap mercader es va poder conservar un tros de pont d'aquests ponts, que jo deia, que si el voleu fer el recorregut, no és que sigui una meravella, això, però sí que és un testimoniment d'aquesta història. És de recordar ja fins a l'hospitalet. Això mateix. Va a dir que aquesta exposició, malauradament, a mi em va passar parlar d'ella la setmana passada i que hagués estat adient, perquè haguéssiu tingut temps d'anar-la a veure. On es fa? Allà el Manc Tamata. Ah, ja s'ha caducat o volia. A la Biblioteca. A la Biblioteca, Marta Mata, en definitiva, l'antic, si era cinematitat, de convaliar. Sí, exacte. Sí, o Manc, tant que sigui. En quantes pel·lícules me'l vaig veure, jo, allà, no? Clar, clar. En definitiva, doncs, m'ha semblat parlar-ne, perquè penso que aquestes coses són interessants. El cinemapís encara hi és? No, hi és físicament. Però no està tancat, no? Sí, està tancat. Jo recordo més el pis que no passa al titan. I t'ha piat. T'ha plorat, jo. T'ha piat. Mira, mira, que era garant aquell cinema. Una bestiesa, aquell cinema, recordo jo. Molt bé. Em van fer quatre, després, com les cales. Sí. Que és de convaliar, doncs, el que vaig gaudir. Ara, després, vam fer allà la Josqui i posteriorment tenim aquests esplau, que diu que és el millor que hi ha al món. Bé, bé. Jo és que el tema de les sales comercials dels centres comercials, jo... Aquí no entro, perquè entre que et pots trobar que t'entrin allà 40 anys amb les crispetes i et fot la pel·lícula en l'aire, i a mi no m'agrada, eh? Jo habituo el 100%. Va, l'edic, les pel·lícules que tu vas veure... No, no, segur que no. És molt difícil que ens passi això. Però que també és complicat que el centre comercial les posin, també, no? Serà més difícil, no? Sí. Vull dir, et pots trobar, com alguna vegada m'he trobat, que descuidat sense saber, va saber què està passant aquell dia. Me'n puc arribar allà, hi ha una cua quilòmetre. Clar, clar. L'exemple, aquests dilluns que fèiem festa col·legit, els dents, impossible. Vull dir, n'haig viure a cua per veure... Clar, clar, clar. Que siguin els vots trocs, o com se diguin? Vots trols. Els vots trols aquells i tal, que... Però bé, aquí també, dia de l'especte de l'imagino, sortiré més econòmic, no? D'aquestes patades i vagis, i els tres dies aquells... T'arribles, no? Sí, l'has de veure això. Clar. Ara van assegurar que acorde allà, en el daliola d'Oskie, tornarà a obrir 14 escales. Ah, bueno, a veure. Però confio que tal, que facin rigor cultural. Exacte. Però si estem parlant de centre comercial, et posaran els preus comercials. Potser alguna vegada, alguna que dius... Bueno, a vegades sembla que sigui comercial, però no ho és i te la fot. I llavors... Sí, a la vegada sí que hi ha pel·lícules així bones, que també arriben a l'escola. Exacte, que no cal que sigui exacte. És la mínima que vull parlar de tu. Aquesta està passant, precisament allà. O sigui que algunes d'aquestes vaig a veure, clar. Molt bé. Doncs passem a la literatura i parlem una miqueta d'un conte coreà, que es diu la gallina que Somia va embolar. Està en castellà, en català... No sé si esties al llibre. És una... Ho diré ara. Una baixa escritora coreana, que es diu Sunmi Wang. Vull dir, busqueu-lo per internet, perquè serà complexa la gallina que somiava a combolar. Vull dir perquè serà més fàcil, perquè és el nom que costarà retindre'l. Sí. Són 100 i poques pàgines. És un llibre que porta 10 anys als llibres més venuts de les llistes coreanes. Ha venut més de 2 milions de còpies, d'altre del món. I és curiós que un llibre aguanti tants anys. No sé si és una altra. Però que tinguis una altra. Tots els llibres són els que tenim aquí. Les mancances de la zona, no són les que tenim aquí. Aquesta capacitat de partura tan espectacular, que tenim que ens arriba a tot allà, potser arriben menys coses. Però encara així és un conte que sembla... Podíem dir no infantil, però és un conte, com a tal. Però que té unes reminiscències, que s'han de fer allà, no? Explico la base, no explicaré tot, perquè si no onion, se'n va al norris de història. Però és el que passa amb les 10 primeres pàgines. És una gallina. No sé com es diu en català, ponedora. És... Caposa-ous. Una gallina cloeka que es diu... Caposa-ous, és a dir, que és a dir que això. Fabrica-ous. Fabrica-ous directament, no? Sí, a vegades. Però d'hora d'ous. Jo, a veure, sense tenir-ho coneixement molt gran i sense resumir de res, lingüístic i tal, però la punadora és aquella que escalfava els ous. Sí, sí, sí. És que n'hem per aquí, n'hem per aquí. Esclar, o sigui, ella els podia fer o no. Normalment sí, que es feia. Però llavors ella feia cloca, com dius tu, i en definitiva s'escalfava fins que rebentava, i s'entien els pollets. Però aquesta pobretta... Clar, perquè això és la... Sí que sortien els pollets, sí que vivíem. Era per reproduir això que tenia pollets. Això ho visió, eh. Esclar, és que per aquí ho feia. Clar, és que per aquí va la cosa, perquè ella és una gallina que simplement posa els ous. Però no els pot escalfar perquè es produeixi el fenomen de que sortia el pollet, i ella vol ser mare. I aquí hi ha un problema, llavors, pobre meva, arriba un moment que, per desgràcia, els últims ous que fa són ous que no tenen, no tenen ja el que seria la pell. Perdona, però ella ho és de mare, si és la que posa els ous. Sí, però els treuen. No els escalfa. Els treuen, clar, ho treuen. Això és la injustícia social. Exacte, aquí és on està el problema. Clar, en aquest cas, el que és la mestressa agafa i s'ho emporta. Llavors ella, com no té la opció de poder posar cap, llavors s'ha de buscar la vida. I llavors arriba un moment que resulta que se n'adona la... bueno, la que porta la granja, que la granja era baixa, que, bueno, escolta, em diu, posa els ous, però ja es posa tan malament que la pell, el que seria la caescara i tal, està malmesa. És tova, per tant, ja no serveix ni per posar ous. No és la millor manera. Exacte, i pobreta, doncs què fan? Bueno, doncs mira, la portem allà i la sacrificuem. El dubte era on es la mengem o la sacrificuem. I la porten a un lloc, és on es sacrificuen, però ella es posen allà aquelles que no serveixen i tal, i llavors ella se salva, gràcies a l'ajut d'un ànec, reial, no sé de qüestions, no? I ja ho deixaré aquí i llavors... El aristocràtic. Sí, llavors se salva i, clar, queda lliure. Són pedigri. Clar, queda lliure. És que està... Doncs ja està, no, d'aquests nous pranks, no? És molt maco. Espera, llavors queda lliure, com a tal, i a partir d'aquí, que passa, està donant voltes i es troba un ous amb un niu. I, clar, i començar avui a veure on t'estàs, si hi ha una mare, què és el que hi ha, què passa, què no sé què, i, bueno, llavors el comença a escalfar-lo. I a partir d'aquí, no dic res més, perquè ja t'ho decida de connotacions i el perill d'un personatge... Aquella és una qüestió també de raça. Vindrà, vindrà amb el... Clar, no, és que no vull liar-la. Vindrà amb el... Doncs això, amb el pollet... No cal que ho aclareixis del tot, però vull dir que hi ha una qüestió d'aquesta. I també hi ha un perill exterior, que és la comadreja. Ostres, clar. Com diuen... Vigila el que fas, que la societat... Escolta, això ho teniu... Aquest perill el correm nosaltres també, i el saps. Exacte, exacte. Per això dic que és molt simbòlic, és que és el que diem, el cinema comadreja... Com a la lliure que vol ser mare... Com es diu comadreja en català? Sangunera. Sangunera, sí? Ah, vale, vale, és que no, no sé com... Aquest xucla, tot el que t'ho tens i et deixes... No, però a l'animal es diu sangunera? Sí. D'animal? Ah, no, no, no, no ho sabia. A casa l'has vist, tu? Sí, sí, sí, sí. En el vi xucla foten... Sí, sí, sí, i que va... És una sangunera. No, no, en aquest cas no té cap sentiment. Clar, estem parlant de què els animals els parlen, entre ells. És una sangunera. Sí, sí. No, no, no, però és una comadreja. És una mena com de... Ai, comadreja. Clar, clar, clar, és una mena com de... És una mifera, així. És com si fos una nútria, exacte, però de terra. Va pel aigua. És com una rata gran d'aquestes. Va pel aigua. No, no, no, no, per terra. És per terra, des de terra és el camp. Com adreja, eh? Sí, sí, sí. A veure, sí, ara potser hauria de declarir la diferència, qui pot haver... Exacte. Jo, pel que t'interessa, és una mena com si fos com una... entre una mofeta, una cosa d'aquestes, un animal d'aquestes... No, per olor, sí, però per la forma física. La forma física de la família aquella de la Marta... Sí, com una esquirol gran, una cosa d'aquestes. Una cosa d'aquestes. Però és carnívor. Bé, ja ens hem entès. Amb el que hem dit, amb la part d'endurant, concret... Exacte. No vull dir res més, però d'aquest cas, per no complicar la cosa, o no les vetllar. Ara hem de fitxar un violacoviolaga, també. Sí. Bé, doncs... És això, bàsicament. A partir d'aquí, doncs... Bueno... Clar, això ja... Fem una mica de tot, però, clar... Sí, estem més especialistes. Doncs res, doncs és això. A partir d'aquí, doncs... Ja és lliur. És molt curtet, és un llibre encantador, i a partir d'aquí, doncs... A veure què traieu, no vull anar més enllà, perquè, senyora, les vetllem... Sí, és maco. Quina és, què passa, què ho succeix en el món, no? És com una... Sí, però hi ha molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt. És a dir, de principi, doncs, aquesta mena de... Doncs, de dir, ets un... Una feta social, no? Vull dir, ja no se veig a esparrer en aquesta vida, ja ets gran, no? Vull dir, a partir d'aquí, és la capacitat de persemar o la capacitat de persemar, el perill de la seva mare. Esclar. Les preguntacions també racistes, que pot comportar el fet de ser o no ser, o estar dins un grup o no estar dins un grup, l'acceptació, el retorn o altra vegada, aquest galliner, a veure si t'accepten, però no t'accepten, perquè ja ets diferent, ojo, aquí ja ho... Però per infinitat, i, a més, ja no dic ja, evidentment, un final que dius, vale. Ja està, jaume. Parla d'aquest recull d'articles que en comentaves. Sí, em fa molta gràcia. Avui he parlat d'una poeta coneguda com la noia del Mucador, que es va cartajar amb el president companys quan era un adolescent. No sé quantos dos eren adolescents, no? Vaja, vaja. Aquesta senyora actualment té 94 anys, i recorda de memòria l'últim poema que va incloure l'última carta que li va escriure en el senyor companys, i el transcrivim a partir de la seva pròpia veu. O sigui, la veu serà la meva ara. Ah, molt bé. Imaginem la veu ara. Aquesta senyora que devia tenir, devia quan va morir el companys va ser l'any 41. Sí, l'any 41. Sí, però per aquí no? No, per aquí més o menys. L'any 40 va ser molt poc després del final. Jaume, hauràs de pujar a 8 octaves, la veu, cap amunt per imitar la senyora, corresponent. 94 anys. Benvolgut, president. Avui el sol s'ha dormit a l'aposta. Ho haurà volgut apostar? Sí. Apostat si la claró seva arriba més enllà, on no ha arribat. Ha corregut prats i marges, viles i poblats. S'ha ficat per entre escleixes, finestres i forats. S'ha trobat davant d'unes reixes que mai s'havia fixat, que més enllà d'aquelles reixes pogués estar habitat. Hi ha vist unes cares tristes, d'uns homes molt honrats, que per defensar un poble estaven allí tancats. I la claró, de Fenera, per satisfir els seus afans, ha descobert que allí hi havia el president Lluís Companys. Llavors, emocionada, que fins allí hagués arribat, ha dit a tots aquells homes que ja teniu la llibertat. Els homes que allí hi havien han sentit que ja teniu la llibertat. Tots han saltat d'alegria. Tots d'alegria han plorat. I enllaçats tots, per les mans, aténs a un sol llunyar de tamborina, han entonat a grans cants la preciosa Sant Espina. Jo penso que... Que amam, que amam, eh? Molt mal, molt mal. Vull dir, són molt males d'aquelles que dius, ui! Sí, sí, sí. Llluís Companys estava casat, tots ho sabem. Vull dir, va tenir una filla, tenia les seves problemàtiques, i un fill, i tal. Vésperon, aquí apareixen 94 anys, una persona que va tenir això, ja parla, després de la guerra, precisament, molt poc abans de morir. És un cartetx el que van tenir, o és més enllà d'una relació epistolar? Jo diria, pel que expliquen aquí, volia de llegir tot l'article, que no recordo ara mateix, però que no, que es van conèixer, i que bé, que tenien aquesta cooperatració, moltes vegades feia, jo penso que sí. I quan hi vaig parlar, el president sempre en deia, que estic més Catalunya, i em desitjava sort, però l'hauria necessitat més ell. De tota manera, tots sabem que Llluís Companys pràcticament va renunciar a salvar-se, perquè tenia la filla que s'havia desorientat en el seu control, i ho necessitava, i automàticament, ell va anar per treure'l, de on el van agafar, i ell va dir que no, que ell no marxava, va dir que no en vaig jo, i deixar aquí... El 17, bé, veient el 17. De tota manera, aquesta pregunta que m'acabes de fer, ja us ho contesto al proper dia. Fantàstic. Doncs passarem ara a la part de cinema, abans el que farem serà, com deien, recordar un dels cantants més oblidats de la història, és un senyor que es deia Neil Young, va formar part d'un grup que es deia Crosby Estilan Naix, hi ha un Crosby Estilan Naix que va ser molt conegut el 60 i el 70, i hi ha una cançoneta que va arribar aquí, va tenir bastant d'èxit que es deia Hurt of Gold. Fem ara mateix. I want to live, I want to kill I've been a miner for a heart of gold It's these expressions I never hear But keep me searching for a heart of gold And I'm getting old Keep me searching for a heart of gold And I'm getting old I've been to Hollywood, I've been to Redwood I cross the ocean for a heart of gold I've been in my mind, it's such a fine line That keeps me searching for a heart of gold And I'm getting old Keep me searching for a heart of gold And I'm getting old És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa És una música meravellosa Adéu