Babilònia del 4/12/2014
Magazine d’actualitat cultural: cinema, literatura, art, teatre, música i debats.
Tu dius que ve a les 8 del vespre de Radio Desvern, com cada setmana, gràcies. Carles, jo com ells. Gràcies, Jordi. Adéu fins a la setmana que ve. Siniament! Un dia més al Babilònia que estem, com sempre aquí, amb ganes d'explicar cosetes del món de l'art, de la literatura, del cinema, de la música, del teatre... I bé, doncs, estem amb la Rosa, que tal? Com estem? Bé, sí. I amb el Jaume? Hola, molt bona tarda. Bé, eh! Fantàstic, no? Si no tot, dèu-n'hi-do, moltes coses. Intentem que vagi el millor possible, tal com està el món, i tal com està la situació, i intentem que sigui... Exacte, estem tranquil·lets. Molt bé, doncs avui el que farem serà com sempre, explicar-vos moltes coses, intentarem acabar. Una mica complicat, perquè tenim com 10 o 12 coses gairebé donant voltes. I començarem amb la Rosa, que ens parlarà d'un recital de poemes, caminant amb l'Antonio Machado, amb el grandíssim Jose Jose Cristán. I després, una sorpreseta, ja ho explicarem, eh, que la Rosa sortirà. Molt bé, el Jaume ens parlarà de 12 idees per pensar el món d'avui, eh, de Gerard Rocik, que és una reflexió, una mica filosòfica, però de tant en quant va bé, no? Vull dir, el tema dels plantejaments, sobre... A veure què et sugereix a tu mateix, el que proposarem, serà que penseu i vosaltres també participeu, no? I també seguirem amb música, un concert, Pedigind, un conte il·lustrat a l'auditori, i, com sempre, cinema. Parlem de hermosa joventut, de diplomàcia, relatos salvajes, open windows, omar e indomable. Per tant, una gran quantitat de pel·lícules d'actualitat, i alguna que altra de fa res, 3 o 4 anyets, però que val la pena, eh, això d'aquesta última d'Esteven Soderberg, aquest gran director que sempre ens sorprèn, doncs, una miqueta. Tindrem així una miqueta de fons, escoltarem a Roy Orbison, que avui fa 26 anys que ens deixava, una de les grans veus del rock. I també al final de tot posarem res, uns minutets, d'una de les... L'anomenada princesa del pop, la Britney Spears, aquesta senyoreta que compleix a 833 anyets, i que ja ha passat per tot el que puguis imaginar, pel martiri de les drogues, directament, i una cantant que va començar amb molta força, i que després, mica en mica va caure en aquest món, un món però molt fosc, abtodament perduda pensaven que acabaria directament morta, perquè fins i tot prenia que el mans de cavall, i m'he millor dit, és a dir, que el mans de cavall, com a tal, pel seu cos, que és el que diem, que fas a broma vegades que, com aprenguis això, sembla que de cavall, i que et matarà, doncs, prenia directament això, i al final abans rescatar, i ara, doncs, d'unidor. És la segona oportunitat que has d'anar moltes vegades, amb aquestes hòsties, sempre, sempre. Molt bé. Doncs Rosa, caminando con Antonio Machado. Mira, Antonio Machado. Mira, la institució de la vegetal és de los días azules al sol de la infancia. Oh, que maco. És cert que, quan en Antonio Machado va morir, li van trobar la banda, la brisa, s'acontava amb la literatura, aquests dies, aquests dies, aquests dies, aquests dies, aquests dies, aquests dies, aquests dies, aquests dies. I m'he sentit en comptar, les institucions que s'havien passat en el nostre procés de la vida marxat, aquí, a l'Espanya, creu, a peu, a Pirineu, en la Silamara, i hi ha un cop a l'Espanya, un cop lliure, i des d'una manera molt gràfica, la vida molt trista. Jo trobo que, des que sempre que m'has estudiat a l'Espanya, un estat, és un gran poeta, i tenen una grandíssima cultura de la literatura en l'Espanya, però a la vegada també es fa molta pena la vida que la tenen. Doncs sí. A partir d'aquell amor que va tenir a l'Espanya, que es va casar a l'Espanya, ja no es va morir tan ràpid, i totes les formes que va fer algú tan ràpid. I tu, que et numes al dia 25 de novembre? De novembre sempre. Ah, sí, em sembla que sí. Però bueno, ets igual, numes a fer punts i tal, o a fer-te acompanyada d'una violoncerista, de la aurora, i és una miqueta aurora en qui una aurora mantiene. Ells, que treballen en violoncer, en diverses espècies, de la música clásica, des d'una nana, dos o quatre muleros, la lola que va a l'Espanya, les esmorillas, les sancions típiques. Ells, que estén a la soledad larga, els carabans, que són un trasciment, el lloc d'arquem, les folies d'Espanya, Galopes, altres, bueno, la miqueta sempre és un poem, el poem potser és una nana. Són poemes d'una miqueta, un repàs de la antemogia, de poemes d'Antonio Mercado, ells ens han dit un poeta de l'Espanya del 27. El primer era del 98, en Pio Baró, fa aquesta gent, en Inglàn, que una miqueta es reunien al voltant de la pèrdua de Cuba i de les Filipines, les colònies espanyoles, el Tultramar. I després venia del 27, que era al voltant del centenari de Góngora, que era la generació del 27, que va fer Alberti, García Lorca, Machado, moltíssima gent. Quina generació, eh? Maraveu. Sí, castrada. La llestima de la guerra, que potser haguessin donat encara molt més aquests grans autors. Ja estàveu mirant l'edat que t'hi era al 86, perquè era un idiota que ha fet moltíssimes coses, que ha fet moltíssimes coses. Quintros de pel·lícula. 77, no, sí, 77 anys. Sí, sí, sí. Sí, sí, és una de les veus que reconeixes a seguida, quan ho diu, quan parla. Molt bé, molt bé. Molt bé, molt bé. Molt bé, molt bé. Tu has parlat de filosofia, però probablement més concretament haurien de dir ideologia, perquè ell, lògicament, es va trobar amb el que es va trobar perquè tenia unes idees molt clares, molt revolucionàries, per dir-ho d'una manera. És una miqueta per repassar l'antologia d'on es pot fer una miqueta per seguir la seva obra. Clar. Molt bé. Doncs bé, la surta és la que deia, i que va la pena, que ni jo no, que no tenim la gravació de les coses que estan, però sí que tenim la mantio prada com música i les poemes que es titula. I el que sonye que tu me llevabas, escoltem-lo. I el que sonye que tu me llevabas, escoltem-lo. I el que sonye que tu me llevabas por una blanca vereda en medio del campo verde hacia el azul de la sierra. Hacia los montes azules, una mañana serena. Sentí tu mano en la mina, tu mano de compañero, tu voz de niña y mi oído como una campana nueva. Como una campana vida inferes de una alba de primavera. Era tu voz i tu mano en sueños tan verdades. Tiva esperanza quien sabe lo que se trabe la tierra. Soñe que tu me llevabas. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic. Fantàstic.