Babilònia del 1/1/2015
Magazine d’actualitat cultural: cinema, literatura, art, teatre, música i debats.
La setmana de 5 a 7, la Tarda de Reis, a Catalunya Ràdio. Tu, què és la mana? Una veu normal. Aquesta any a Catalunya Ràdio, així és el teu Nadal. Un dia сar compatible. Catalunya Ràdio, les notícies de les 9. Bona nit, us informa Eva Comta. Dimiteix el director de missions i continuïtat de Can Elsur per la FIFI en la transmissió de les campanades la nit de cap d'any, José Luis Pereñíguez, ha posat el càrrec a disposició de la Direcció de la Ràdio Televisió d'Andalusia en un comunicat a la Direcció de la Cadena segura que aquesta decisió queda al marge dels resultats de l'expadir en obert. De moment s'apunta Arrores Humans atribuibles al menys a tres treballadors, segons les primeres valoracions de l'empresa. Recordem que la transmissió en directe de les campanades va quedar interrompuda per publicitat el subdirector de l'entitat acceptant la renúncia i ha cessat el fins a la directora de missions de la cadena. Notícies breus Jordi Canal. Els preus del transport públic i en el cas del transport privat als peatges s'han congelat per aquest any i en alguns casos experimenten fins i tot un lleuger vertiment. És el cas de les tarjetes T-10 que en el cas d'una zona costa anar a 35 cèntims menys a l'àrea metropolitana de Barcelona també baixa el preu de la T trimestre per persones a l'atur, la T70-90 per famílies nombroses i monoparentals es congelen els preus al transport de les altres demarcacions i arrodalies i regionals de Renfà. Oriol Junqueras, creu que encara que governés podem l'estat espanyol mai deixarà fer una consulta als catalans. El president d'Esquerra Republicana ho ha dit en un entrevista a Europa Press. Jo estic convençut que l'estat espanyol posarà totes les traves que pugui sempre la democràcia a Catalunya, diguem-ne, i que això malauradament tampoc no canviarà en la mesura que hi hagi un o dos cap de govern diferents, etcètera, etcètera, que no és una qüestió del cap de govern, que no és una qüestió del partit majoritari. Els equips de rescat ja han identificat dos cadàvers de l'erbus de Ràcia sinistrat a l'oest de la costa d'Indonesia, corresponen a una hostessa de l'acompanyària i a una passadera demà arrependrà la recerca de les caixes negres de l'avió segons el director de l'agència de recerca i rescat d'Indonesia. El Comitè Nacional de Seguretat del Transport està fent la seva feina des de Pancalunbun. Aquest divendre està esplegant el seu equip al lloc en del accident a la recerca de les caixes negres. Es fa publicar internet un vídeo en què apareixen dues joves que firmen ser les coparans italianes segrestades a Síria l'estiu passat. Italian no ha confirmat l'autenticitat d'aquest enregistrament breu en què les noies que apareixen tapades demanen al govern de Mateo Renzi que passi tot el possible perquè tornin a casa. Cap detall permet confirmar l'autoria dels segrets i a diferència d'altres enregistraments no apareixen cap cas la bandera de l'estat islamic branca filial del Caida. El prestigiós economista francès Tomà Piketty recomana el govern del seu país que es de dir qui és rellançar econòmicament franca i es deixi estar de decidir qui és més honorable d'aquesta manera. L'autor del capital del segle XXI ha rebutjat ser un dels candidats a l'alegió d'honor que és la més alta distinció concedida per l'executiu francès. Piketty havia estat pròxim al partit socialista francès i havia donat suport a França Holanda en la seva campanya presidencial l'any 2012, però després s'ha distanciat d'ell per les polítiques que han impulsat des del govern. Un dia a una foto 31 fotògrafs 365 dies Catalunya 2014. És l'exposició gratuïta que recull el testimoni fotogràfic de 31 fotoperidistes i que s'ha inaugurat avui al centre de Santa Mònica de Barcelona. La mostra recull 365 imatges quotidienes de l'última any a Catalunya són imatges de fotoperidistes que treballen en 11 mitjans de comunicació o bé com a freelance. El conseller de Cultura Ferrer Mascarell que ha inaugurat la mostra ha assegurat que es tracta d'un magnífic fresc de tot un any al nostre país, la nostra vida social, dels sentiments de la gent i un retrat profundament nomat també a l'exposició es podrà visitar fins el 12 d'abril. El Barça de Bàsquet ja és a Berlín amb les absències de Navarro i Ericsson, però amb el retors d'Olesón i Abrines, demà les 8 del vespre jugaran el debut al top 16 de l'Eurolíga a la pista de l'Alba Alemany, en l'estrena del top 16 el grup dels blauranes Victòries del Galatasaray y el Panatina y Cos. En futbol l'espanyol s'han trenat avui i portes obertes a la ciutat esportiva, d'altra banda els blauranes avui han tingut descans. A la sessió de demà ja s'espera l'arribada d'Albes, amb permís extra i també de Messi i Neymar. L'espanyol rebra a l'Ei Bardiument i a l'Estat acorrellant el Prat i dues hores després a les 9 del vespre el Barça visitarà la Reial Societat. I en bé, la segona jornada de competició a la Barcelona World Race, la recata que cobrés la volta al món sense escales ni assistències, els regatistes estan a punt d'arribar al estret de Gibraltar, manté el lideratge de la prova des d'aquesta matinada a l'embargació guanyadora de l'Ancpassal d'Ugobós, tripulada per Pepe Ribes i Àlex Thompson. Fins aquí les notícies. El Club de la Mitjanit, que hi torni a haver un triplei català i motos, que a més sí guanyi un altre pilota d'or, que l'espanyol jubi a Europa, que torni a guanyar la Champions League. Aquests potser són els vostres desitjos, però quins somnis esportius demanen els vostres fills el rei Max? El Club de la Mitjanit, volem saber què desitgen els més petits de la casa en l'àmbit esportiu. Potser guanyar la Liga Escolar, que tots els nens i nenes del món puguin practicar l'esport a més als agradi i conèixer els seus esports. Els nens i nenes que vulguin ja ens poden fer arribar la seva carta esportiva als reis. El nostre correu Club Arroba, que et ràdio.cat. Entre totes en seleccionarem una, que llegirem la nit de reis al programa especial del Club de la Mitjanit. Esport i màgia a fars i guans. A mi amigo Blanco Herrera le pagaron su salario, sin pensarlo dos veces, salió para malgastar-nos una semana de juega y perdió el conocimiento, como no volvió a su casa, todos lo dieron por la vida. En els propers minuts us farem una ullada a algunes de les coses bones i no tan bones que han passat dins del programa musical català llarg d'aquest 2014. Un any una vegada més, mercat per la crisi, mercat per el 21% de l'Iva i mercat, sobretot per la gran notícia d'aquest 2014, l'amor del rei de la Rumba, de Peret. L'amor de Peret, sense dubte, ha estat la gran notícia musical de la música catalana, una de les bandes que hauríem de destacar i que tenen a Peret com a referència i una de les bandes que destaquem, entre altres coses, per al seu nou disc, per al fet d'haver estat una de les bandes que ha girat més, que ha fet concerts més multitudinaris i que ha tingut més seguidors al llarg del 2014, és, sense dubte, aquesta que sentireu ara. I la gran banda del 2014 que deixem enrere, Xarango. Jo soc músic d'Aquerre, del teu pas soc d'Italyaira, deixo la alegria d'aire, per quan vulguis per al temps, soc fill del marc de desespera, educar la sang al seu verí, sobre la pell el sol ens crema, si estem junts crema a la nit, malgrat camino sense cap casa, sobre xupuc dels teus petons, vinc a encendre foc a l'entrada, jo soc músic d'Aquerre, del teu pas soc d'Italyaira, deixo la alegria d'aire, per quan vulguis per al temps. Xarango, a ulls d'un servidor nostre dels grans triomfadors d'aquest 2014, van participar de dos dels festivals més multitudinaris i nous, també que es van estrenar aquest any. L'un, la recuperació del Canet Rock en participació dels més grans artistes que tenim avui en dia en quant a poder de convocatòria, van descom Manel, van descom Love of Lesbian, grups com els Amics de les Arts i un llargíssim etcètera, van participar d'aquesta recuperació d'aquest mític festival que es fa Canet de Mar i que sembla que tindrà la seva continuitat de canal 2015 amb la recuperació, segons es comenta dels mítics Sopa de Cabra. A banda d'aquest concert multitudinari del Canet Rock també Xarango van ser protagonistes del Mediterraniament, festival realitzat durant les festes de la Mercè a la platja de Barcelona amb tres bandes com Manel, com la Troa Confui i Xarango i on es van aplegar milers i milers de persones, malgrat les diferents visions habituals de la crítica i de la Guàrdia Urbana. I la música de Xarango ens serveix també per comentar-vos que hi ha hagut una farba essència una vegada més de l'anomenat mastissatge a casa nostra. Gent com la Troa Confui, Abrinite, La Pegatina, una de les bandes més internacionals, conjuntament amb Bongo Botraco, han estat algunes de les formacions que han fet més concerts en guany des de casa nostra i cap a fora de les nostres fronteres. A més a més, Xarango estrenava en guany un nou festival, el Clownia, tot un èxit en la seva primera edició, que augura també una llarguíssima continuïtat. I seguint les passes i molt de prop de Xarango, una de les bandes que podríem considerar com van de revelació d'aquesta temporada es diuen Ocas Grasses. Jo vull ser papa, jo vull ser rei, vull ser la nòvia d'un home forrat, teny un vaixell i una xirafa, viure de l'aire i de l'esperitzant, ja pots agafar-ho tot i anar-te-ne a tomar pot. I viure amb amor i anar a cull i flors i menjar il·lusió i cagar petons i comprar coupons i votar eleccions i menjar il·lusió i comprar coupons. Ser president, votar corbata, comprar una torre amb un tobogat, tenir un jardí ple de petroli amb una gàbia per els immigrants, ja pots agafar-ho tot i anar-te-ne a tomar pot. Les Ocas Grasses, aquí podríem donar perfectament aquest títol de banda revelació del 2014. Una banda que ha participat de molts falsitvals, molts d'ells també infantils. Una de les tendències que està creixent en el nostre país és l'aldoferir espectacles musicals per als més petits de la casa. Alguns festivals, com per exemple alguns clàssics, són Arquíts, el Mini Música, l'acostiqueta de Figueres, el Petits Camaleons a Sant Cugat del Vallès o el Minipop de Tarragona, marquen aquesta nova tendència d'un nou públic que s'ha d'anar apuntant quan més petit millor a seguir la música del nostre país. D'altra banda, alguns festivals, doncs han fet figuer en aquest 2014, és evident que els ajuts institucionals no arriben, que la recaptació amb l'Ival 21% cada vegada es fa més complicada i que la gran competència de festivals en un mapa sobre-assaturat de propostes fa que alguns no puguin sobreviure. Una proposta com la de Giuapop, que engegava aquest any la seva primera edició amb un cadà però que no va ser possible al final, per qüestions econòmiques, marquen una mica aquest abans i aquest després del panorama de festivals a casa nostra. Però si parlem de tendències a l'Alça, una que continua i gràcies al recolzament televisiu, és el del Can Coral, Passat al Món del Pop o Happy Day, continua sent tot un fenòmen. És evident que la fórmula televisiva és sinònim d'éssit, ho hem vist en altres ocasions, a països com els Estats Units o Anglaterra, com la Vot, per exemple, a Espanya i a Catalunya TV3 apostava per el Can Coral, des d'una perspectiva més actualitzada i amb repertois per a tots els públics. El resultat, algunes d'aquestes bandes girant per al nostre país. Però qui se'ns dubta, s'ha endut el gat a l'aigua per el que fa a concerts plens de bassar, tant a dintre de casa nostra com al territori espanyol, com fora de les nostres fronteres a cap a Europa. En parlant de l'aparella, que amb el seu últim disc han aconseguit omplir tots els teatres del nostre país i de fora de les nostres fronteres, una parella que esperàvem en candeletes i que, finalment, han fet una obra conjunta. Silvia Pérez Cruz i Raül Fernández Miró. Compans, si sabeu on dorm la lluna blanca, digueu-li que l'avui plenú. Puc n'estimar-la, que encara hi ha combat. Compans, si coneixeu el cau de l'accident, oi al mig de la main, jo l'aniria a veure, però encara hi ha combat. I si un trista ja m'aturi, caig a terra, porteu tots els meus fans, i un ram de flors marmelles, aquí i d'anestimat. Si guanyem el combat, ta, ra, ra, ra, ra, ra, ra, ra... ta, ra, ra, ra, ra... ta, ra, ra, ra, ra, ra... Compans, si ansoleu el prit, i me'l veuràs diures, me'l vaig, us vull agar, que per poder-les viure, ja me n'he fet solet. I si un trista xar, m'atura, m'atura i caig, que a terra porteu tots els meus tants, tio un gran de flors vermelles, o qui te n'estimava. Si guanyem molt, combat. Una de les múltiples reinterpretacions que inclou aquest Granada, el disc publicat per Silvia Pérez Cruz i Raül Fernández Miró, en aquest cas una cançó d'Yuís Llach, l'abril 74. És, sense dubte, el millor disc d'aquesta temporada, produït a casa nostra. I ja que parlàvem d'Yuís Llach, doncs ha estat molt actiu, també en llarg del 2014, més per qüestions de reivindicació política i també per qüestions literàries. Tot i que els grans clàssics de casa nostra, han estat actius, hem pogut veure damunt dels escenaris, a Maria del Mar Bonet, hem pogut veure qui copia de la Serra, hem pogut veure a Raimón, hem pogut veure Marina Rossell publicant aquesta tercera part de la seva trilogia dedicada a George Mustaquí. Però si algú ha estat protagonista d'aquests grans clàssics, amb la seva antologia desordenada, aquest estat, Joan Manuel Serrat. Tu amor, fuegos y penas, Joan, que en la piel tengo el sabor amargo del llan, tu eterno, que han perdido en ti cien pueblos, te algecidas a estampul, para que pintes de azul sus largas noches de invierno, de fuerza de desventura. Tu alma es profunda y oscura, de tus atardeceres rojos se acostumbraron mis ojos, como al récord o al camino. Soy canto, soy impusteo, me gusta el juego y el vino, tengo al noa de marinero. ¿Qué le voy a hacer si yo nací en el Mediterráneo? ¿Qué le voy a hacer si yo nací en el Mediterráneo? Joan Manuel Serrat publica un extensíssima obra amb la seva antologia desordenada al costat de grans artistes, com Lolita, amb qui canta aquest Mediterràneo. És un dels clàssics del nostre país que continuen demostrant que estan en actiu i amb ganes de fer coses. No com altres, que decideixen plegar, tot i que plegar, com aquell qui diu, amb un extensa gire i per tant també treballant. Ho anunciaven a la Mercè del 2014. L'Orquestra Plateria, celebrant els seus 40 anys d'existència, decidia iniciar la seva última gira. I se alena la cándida niña de la sociedad. Se ha fugado con un trompetista de la vecindad. El par de la busca ha famosamente y lo está convocando. Toda la gente y la madre preguntan gustiada en dónde estará. De nada sirvieron regaños, ni viajes, ni moda. Ni las promesas de amor que le hicieran los niños de bien. Fue tan buena la nota que entró el tenumil de trompeta. Que entre acuerdes de cariño interno se fue ya con él. Se han mudado a un cuarto chiquito con muy pocos nuebles. Y allí viven contentos y llenos de felicidad. Mientras vistes los padres preguntan en dónde fallamos. Vigen con su trompetista, amandose están. Un cemente se escurre en los días en aquel cuarto chiquito. Mientras que las mansiones lujosas de la sociedad otras niñas que saben de cuento al dormir se preguntan. Ay señor y mi trompetista ¿cuándo llegará? Otras niñas que saben de cuento al dormir se preguntan. Ay señor y mi trompetista ¿cuándo llegará? Dijalen está contenta en su familia transmisión. Dijalen está contenta en su familia transmisión. Se escapo con un trompeta de la vecindad. Dijalen está contenta en su familia transmisión. Dijalen está contenta en su familia transmisión. Dijalen está contenta en su familia transmisión. Parlem de clàssics en aquest inici d'aquest resum del millor de la música del 2014 a casa nostra. L'Orquestra Plateria 40 anys des d'aquella primera festa, primera nit de cap d'any, i seguim parlant de clàssics, però de clàssics d'una altra generació que també han digut el seu protagonisme enllar d'aquest 2014. Una formació com Els Pets han estat damunt dels escenaris presentant les cançons del seu últim disc L'Ària Petita. Si es m'ha sabiat diguem el franquès a siat Va bé puc passar més tard o anar al bar d'aquí al costat I fer temps per mi no pateixis si vols pots fer la teva I jo vaig fent, ja no queda gaire, crec que una capça plena És un moment, veig que heu repintat Portes-hi finestres de l'Obsel No no tinc passet, però un groc que serveix amb mi I gairebé, si estic molt millor fa un mes que vaig trobar feina A fornir, no no estic va sola, em veig amb algú de verga Fa poquet, i al costat d'allí t'han enganxat un botac I al retrat teu home en diner I sota el cerrer, i em diu sense dir res Que ara et toca ser feliç I em dau en crema, i ara sé que et cal fer neteja I huirà-te la vida de mi Els pets que van ser grans protagonistes també a l'última edició del mercat de la música Viva de Vic Deixant petita la plaça major de la capital d'Ozona I en un mateix mercat, en el que també al Teatre Atlantida vam poder veure un dels retors més esperats i que, a més a més, es va produir amb un èxit absolut Retorn de l'ex-um-papa, retorn d'un dels grans genis de la música del nostre país Retorn d'un dels grans incompresos Torna als escenaris, torna amb nou disben aviat, Adrià Pontí Jo veré xanxla amb uns esclos M'he arribat un bon dia Tereu un uvol al cap I m'enamoro, és el meu dia De nit avui pot sortir el sol Tu ja saps ser-t'ho una cosa Tu ja saps ser-t'ho una cosa Ui, uits i goripes I la meva ombra em pacàs Ui, uits i goripes I la meva ombra em pacàs Ui, uits i goripes I la meva ombra em pacàs La via marieta és on No està quieta, sobre enriqueta Un xuleta se'n passa el sermó Un dels retors ens dubta més celebrats I esperem que sigui per llarga durada El de l'Adrià Pontí amb les seves cançons de sempre Amb cançons d'un papa i també amb cançons noves Un altre dels que també hem pogut enretrovar-nos A damunt dels escenaris tot i aquests rumors Que apunten al retor de sopa de cabra del 2015 Gerard Quintana amb el binòmic Conjuntament amb Seri Marester També han estat protagonistes d'aquest any que deixem enrere Digue'm què vols, digue'm què sents Dona'm el vesc amb el meu cor m'has pres Treu-te la por, ja no serveix Deixa que vull visquer amb el somni d'esper's Digue'm què pots, digue'm on anem Deixa'm entrar i el teu camí serà el meu I ens ha de sol, però amb aquest vesc Som més forts quan no podem perdre res I acabarem aquesta primera part dedicada als clàssics Que ens han deixat els fenòmens, a les modes, a les tendències Amb també un altre dels retorns amb els seus essencials i reveses L'exambús totalment entrevistat a escenaris On els vells i reductibles de l'anomenat rock català No és cap joguina que es viu i és de veritat Quan estàs sola amb ell que ningú el mira És quan barri-ne qui saps si l'entendrà El tuve i el bailet ens encaré més del que pres Trepitja fort, ròcides, més valent del que estàs jo, dibuixa el ziól Somriure que ningú el podrà, no acabaràs la vida Com un cavall de cartrós, trepitja fort, ròcides, més valent del que estàs jo Rock és fort com el seu nom indica No hi ha una fita on no hi pugui arribar La mare l'ha portada a la piscina, ja la domina Molt millor que en Tarzan, el tuve i el bailet ens encaré més del que pres Li diu que tant, oh, ah Trepitja fort, ròcides, més valent del que estàs jo, dibuixa el ziól Somriure que ningú el podrà, no acabaràs la vida Com un cavall de cartrós, trepitja fort, ròcides, més valent del que estàs jo El teu vehicle és un cotxet sense reduxers sempre endavant, oh, ah Trepitja fort, ròcides, més valent del que estàs jo, dibuixa el ziól Somriure que ningú el podrà, ningú el acabaràs la vida Com un cavall de cartrós, trepitja fort, ròcides, no tinguis punt Trepitja fort, ròcides, tot allò que vulgui ser serà bocat, artista O potser seràs bofet, doblegaràs la vida com un vaixell de bebé Trepitja fort, ròcides, més valent del que estàs jo, dibuixa el ziól Trepitja fort, ròcides, més valent del que estàs jo Trepitja fort Trepitja fort, ròcides, no tinguis punt Trepitja fort, ròcides, tot allò que vulgui ser serà bocat, artista Trepitja fort, ròcides, no tinguis punt Trepitja fort Podria ser lliure, d'energia, d'un canvi, d'una revolució, una espectacle. No saps dinar, comprar o agafar una pancarta, esperar les rebaixes o amb una rexarta. Per des que tens senzill a l'eva, sóc que mai serà teva. Una sensació original que ja mai m'hi recupera. Sóc un demneu ni tan sense greix ni bombolles, que de tan insipit i like ja no fa por ni cremar. És una nit escamada de l'altra vellongera. No hi ha dubte que Mishima són una de les bandes més importants de casa nostra. Els seus discurs així ho demostren. L'Ància Cacura és l'últim treball que han publicat la banda de David Carabend. Una vegada més encertant-la amb un bon grapat de cançons que marquen una certa distància i diferència amb la resta de la producció del nostre país. Com també l'ha va marcar en el seu últim dia és la Maria Rodés, que ha dedicat ni més ni menys que la copa espanyola. ¿Por qué me despierto llorando con temblores de agonía? ¿Por qué tus ojos, mi vida y ese color de tu pelo? A un dormida me dan celos gitano, gitano de la mamià. Miedo, tengo miedo, miedo de quererte. Miedo, tengo miedo, miedo de perderte. Sueno noche y día, que si no te me quedo, tengo hay vida mía. Miedo, mucho miedo. No hi ha dubte que aquest Maria canta coples un dels discs més extraordinaris d'aquest 2014. Maria Rodés cantant copla espanyola i portant-la a un terreny molt particular, com va fer, per exemple, Martírio fa uns anys enrere amb aquelles coples de madrugar. Un altre dels homes que també ha tingut molt d'èxit, aquesta temporada després de tancar la seva gira del jo mai mai, després d'apareixa, com a protagonista, gairebé i van de sonora d'aquella pel·lícula de l'estiu, torna Joan d'Ausà amb un disc anomenat On Seràs Demà. Atureu la bellesa un instant, la tingue les mans. Namoritzo el color del cristall per trobar-no demà. El gest més petit és capaç de fer-me adoptar. Segresto els segons que se'n van, presento el final i sé que algú girarà de nou al top circulant On Seràs Demà. Sembres que obreixen el pa. Observo els anells de metal que em vau regalar i intento tocar-te les mans, però no et soc capaç que algú girarà. Joan d'Ausà ha fet també un dels bons discos d'aquesta temporada. N'hem tingut molts i de molt bons. La producció catalana sempre dona bones sorpreses. Comencem una mica amb aquells que acostumen a ser sempre a les travesses. Per exemple, Pau Vallvé. Pels dies bons és el títol del seu últim disc i una vegada més demostra tancat en el seu estudi allunyat de la gran ciutat, un dels homes de casa nostra capaç de fer cançons molt grans. Seguim junts fins l'estimaça Diu que demà plorar No ens perdiures sense normes que l'ús es fa que guai a mi s'enconquista així amb illa. Fem-nos tot el que va entrant que jo vull ser que aquí em vulgui perquè tinc tot el espirineu. Buscant noves fórmules imaginatives, col·laboracions entre diferents artistes, buscant desmarcar-se una mica de línies marcades anteriorment, altres anys, o per altres artistes. Pau Vallvé, pels bons dies, es diu aquest disc, una de les obres destacades d'aquest 2014. No farem una llista, no farem un rànquing, no posarem números. Senzillament, volem destacar aquells artistes una vegada més o que per primera vegada han demostrat que passen de fer coses realment grans. Aquest és d'alguna vegada més rotunditat des de la senzillesa més absoluta, Joan Colomo, amb el seu La Filia i la Fòbia, una col·lecció de cançons imprescindibles. Hi ha gent amb la que connectes molt. Hi ha gent que sempre t'ajuda, no està sol. Hi ha persones que et faran tirar endavant. Hi ha amics que sempre t'acompanyaran. Hi ha alguns que els veig de tant en tant. Altres que ja no els veig quasi mai. Però a tots els porto molt dins del meu cor. La vegades no me n'adono que tinc molta sort. La vegades no me n'adono que tinc molta sort. Sentint la música del nostre país és quan ens en adorem de la diversitat de sons, de la diversitat de propostes, de ritmes, des del pob de Mixima, per les coples de Maria Rodés, l'intimisme més fos de Joan de Usà, o per exemple aquesta virtut de la senzillesa de Joan Colomo. Tenim de tot i tenim bandes roqueres. Des del país Valencià, un lloc on hi ha un planter d'artistes espectacular, malgrat la dificultat que tenen moltes vegades per donar a conèixer les seves obres, però una vegada més, des d'allà, ens arriba una de les millors propostes del 2014. El poder del voler. El seu últim disc, Senyor i el cor brutal. És que no saps que és massa tard. Vaig enollar-te davant dels sans i que la creu que has carregat. Res una excusa, però no pensar. El teu cor no és de ningú. No cal que el guardi ser nom de Jesús. Que el meu senyor li dona igual sempre que calles i no el sés el car. Així que hi ha de l'anomimat amb la difòria i per l'elcat per a algú que disfruteu el temps i que demostre que estem fets. Ho tenen difícil, aquestes bandes, que no són les més conegudes, que segurament no són les que congreguen més gent en els seus concerts, i que no són tampoc les bandes més mediàtiques o que apareixen més hores o més minuts en els mitjans de comunicació. Però de ben segur que és aquí on s'amaga el talent, s'amaga aquesta virtut de fer grans cançons, com és el cas de senyor i el cor brutal. O com és el cas d'aquesta altra banda, una de les formacions que, pas a pas, que de mica en mica estan guanyant adeptes i ho estan demostrant amb els seus discos i amb les seves propostes sempre imaginatives. Això ja ha estat un bon any per la lleia. I al cap, si es comptes a aquesta cançó, agraïts formes, nois pel cel estrofe d'allò, i tu, pèrpots sobre d'allò, teu cos, que és el cap. Quan comença a transformar-te, es veu que hi ha una altra banda, que es diu en elargot que pica en pedra, que una vegada intenten publicar coses interessants i arribar al gran públic. Alguns a més èxits que d'altres, però de ben segur que el panorama musical és una lluita o una guerra difícil del dia a dia de trobar espais per tocar, i també per fer una feina de creativitat de música. A tots ells els hem d'aplaudir per les seves propostes d'aquest 2014. Com per exemple també el treball publicat per un home persistent i que sempre hem de tenir en compte com és San Joséx. No hi ha mirades com les d'abans, no hi ha grans festes ni trons ni llars, no hi ha receptes, no hi ha sopars, no tinc espelmes pels meus altars, pels meus altars, no hi ha esperances com els de l'abans, no hi ha fotuts sense on anirà, però jo vull creure, vull somiar, que un futbol meravellós arribarà. La música de San Joséx avui sonant també en aquest resum amb el millor del 2014 per el que fa la música a Catalunya. Hem parlat de grans clàssics, hem parlat d'algunes bandes, esperances, i clàssics algun dia, sense cap mena de dubte, però hem de parlar també del futur, hem de parlar de com tenim els fonaments, com tenim el planter, aquesta gent que està aportant noves idees, que amb un primer disc demostra ser capaç de fer coses meravelloses. Tenim aquí noms que realment han sigut importants en aquest 2014, un d'ells, per damunt, possiblement de la resta, el de Joana Serrat. Per fortuna som en un món en el que avui en dia ja no cal felicitar-se. Per la presència de veus femenines, el panorama musical català, ja és quelcom normal, ja és alguna cosa que ningú discuteix. Molts noms, grans noms, que estan fent una feina fantàstica, com el de Joana Serrat, amb aquest primer disc anomenat segon disc, de fet, però primer, quan a Rassò mediàtic, gent com Anna Roig i l'Hombre de Toncien, com Iza, Núria Grajem, com Serapi, com Esther Cundal, com Clàssiques, Laura Simó, Carme Canela, moltes veus, sense dubte, que configuren un panorama musical encara més ric i encara més plural. Seguim amb més formacions, que han donat la campanada aquesta temporada. Són una banda rockera per excel·lència i també una d'aquella revelació en joves que apunta molt bones maneres. Un moment, que no hi ha pressa, tu tranquil, que estàs bé, ja on estàs, no corris tant, no t'espera ningú i ho saps, jo estic bé, no patigueu, aquí l'aire és diferent, així ho sent. Fa una dura i bons aliments. És molt senzill, jo vull mor, els estals a la nit, ho sento molt, no vull ser un ionàtic a onàtic, és molt petit, brumàtic, no podria abandonar, una bona costum, que escriure estima en la muntanya, si un dia baixaré, ens enganxarem, pot quedar a la silla o me'n mandiré. Sí, abans parlàvem de València, hem de parlar també de les illes, on també, evidentment, hi passen moltes coses interessants, amb gent hiperactiva, com és el cas de Cris Jaunico, del, ja t'ho diré, amb estudis que funcionen la perfecció i amb bandes que estan fent primers discos realment extraordinaris. Gent com, per exemple, projecte MUT, o altres formacions interessants, que podrien confaccionar una llista d'artistes a seguir durant molt i molt de temps. També el programa de la nomenada Música Negra continua amb una ferbessència espectacular, la coneguda com Black Celona, ens dona noms, i jo sí, en aquest resum del 2014. Música Negra Potser la notícia trista per el que fa la Música Negra, de casa nostra, sigui la desaparició d'una banda tan mítica, com els Pepperpots, d'allà d'aquestes cendres de la formació Gironina, ha sortit bandes com Marina Vivifeix, que esteu sentint ara, i també hauríem de parlar, evidentment, d'una banda internacional de casa nostra, com els exàmens que han donat molta agarra i d'un projecte multitudinari, la Negro del Soul amb la música de Jamaica. I que són la Grammofon All Stars. Música Negra M'agritut i Jamaica, amb una epicentra que continua sent també, al marge d'aquest Black Celona, la Mirona de Sal, on cada any se celebra un magnífic festival, com és el Black Music Festival. I parlant de nous noms, hauríem de apuntar gent, que ens va donar un llibre elèctric Renaldo y Clara Xavier Líez, 4 hiverns, o Clara Andreys, de València. I també de València apunteu aquest nom, un dels que serà segur fenomen dels propers mesos, es diuen Su, i practiquen un hip-hop molt, i molt particular. Si voleu apuntar futur musical del país, apunteu una Z i dues Os. Soy una persona que mostró en el magtón el worshp With my friends Caula calora la所porn Bau un bex del ritme No estem fent merda fascin scent Lolour amarr del primer target de mandela El sol així l'pees on a estemis Estic fent temer i esperant expansion Somrius Erem Felisosament tires de mil colors Tinc les conflites d'un suicida, tinc por I vull tornar als meus impulsos, ser pràctic Que si ella sona d'hotre mole, lo màxim Venen trompetes, no és d'Ilespi És Einstein del sampler, en calma, brother I volen simple, volen que venga el discurs que ven Que no qüestionen, volen que caigui que puja el tren I aquella gent que em demana frases, que em diu que tornen No s'imaginen lo mal que em sent Però vull apasar el drama Vull tocar el font sentir que crema Jo tinc set de vida, no de fama No vull que un error siga un problema Però vull apasar el drama L'autocompació és una condena Jo tinc set de vida, no de fama Tots amb aquesta mirada de futur acabarem aquesta ullada Hem parlat d'algunes de les grans bandes, dels grans clàssics Hem parlat també d'aquella gent que lluita dia a dia per fer coses bones a la música i aportacions culturals en el nostre país i també aquesta mirada de futur per la gent jove, encapsulada en guany Doncs sense cap mena de dubte per Joan Serrat i que apunten molt bones maneres Però seria injust, no acabar el programa sense escoltar música d'un altre dels noms que ja hem citat però que se'ns dubten ha estat un dels grans triomfadors del 2014 Diu que ara descansaran, que faran vacances Més d'un els trobarà a faltar Amb ells avui acabarem aquest resum Gràcies per escoltar-nos, us ha parlat l'Albert Puig I qui posa l'altancament musical Aмы Easterman, a les lòfimes de lesbians Todos los혀s raros fuimos al conflicto Reavió en teleparta dedub equatorie Me dio la hangte sin val finishedasons i te'n costava 8,80 a los fanáticos de Jomoy. Gent a l'estadio ja cantava i s'està demà. Primeras filas, vuestra obsesión. Decies que jo moriré. El govern espanyol, aquest cop de la mà del ministre Lluís de Guindos, continua a fer un reconeixement de l'estat espanyol. El govern espanyol, aquest cop de la mà del ministre Lluís de Guindos, continua a fer un reconeixement de l'estat espanyol.