Babilònia del 28/5/2015

You gotta get on with that, you gotta every piece of body Side by side Side by side I do this every time I do this every time Avui hem vingut un dia més a la Vilònia, avui estem en quadro Com es diu en castellà En quadra, sí Ara em dic un bac amb dues potes Avui estem a la Rosa Alcalá i el Cesco Ramos Hola, Cesco, benvingut Està molt solos ante el peligro Aquí, aquí, a defensar la plaça, vinga Clar que sí, que sempre Vinc de resistir sempre No hi ha més que molt maco, és una espai agradable I agradable també Per nosaltres hi esperem que perjudgués tan bé Si no ja s'haguéssim fet fora Portem ja tres anyets I amb altres aventures Ho porten bé Esperem que ho portin, és que nosaltres ho portem sempre Que ho portin, que ho portin bé Fantàstic, doncs, molt bé Doncs el que farem com sempre és parlar-vos una miqueta del món de la cultura Avui tractarem el tema de museus Aprofitant la vinantesa de la nit dels museus La rosa se'ns va anar a esplugues allobregat Mai millor dit, exacte Estem aquí a Río Desvern La gran sorpresa És molt maco Va anar a veure el museu Pujol i Boussys I el museu que en Tintorega està vinculat De Rajoleta famosa, que ara ho explicarà Que tal, no? Tenim de literatura, amb aquest cas, literatura espanyola, lògicament Perquè és el que diem Tenim artistes locals magnífics I bons literats locals, però també toca parlar de fora Arturo Perreverte, un peso pesado De l'acadèmia i un peso pesado Del que serà literatura espanyola Amb hombres bons I de cinema, ho farem una miqueta Un joc de pel·lícules No vull dir antigues, sinó de fa uns anys I de novetats, i parlarem, per exemple, Fixa'vos, des de la Ley del Mas Fuerte de Fassbinder Que això és una cosa magnífica i molt trajera Passant per coses molt actuals, molt banals Com Welkin on the Sunshine Per exemple, que és aquest musical Que ja explicarem Però també parlarem de Concursante Con Mornimient Nam I El Maestro de l'Agua, que és l'última opció La primera pel·lícula que hi dirigeix Que no ho fa gens malament, però bé Ja ho comentarem Aquestes coses que a vegades són sempre Doncs agrada més o menys Tindrem un moment per parlar De Vicente Aranda, que ens ha deixat Lògicament, un dels millors directors de cinema espanyol Amb 88 anys, i també escoltarem Fixa'ns, Fixa'ns, escoltarem un parell de cançons Que surten a la pel·lícula, així Doncs per sobre, perquè per recordar Sabem que és un musical dels anys 80 És una pel·lícula actual Que utilitza temes musicals dels anys 80 I també tindrem de fons A un senyor que es diu Renny Kravitz Que avui compleix 51 anys Que està vinculat al món del pop, del rock, de la música Doncs els últims 20 anys Ja ho està d'aniversari Doncs per molts anys 51 només, clar Això no és res Segur que d'oplica Ara veu, no pensem això Vinga, fin Comencem pels museus de desplugues Pels museus de desplugues que estan aquí al costat Són els MEL, M-E-L-A Museus de Desplugues de Llúbrega Doncs són dos museus de fet És que formen un conjunt És molt interessant de veure, és molt atractiu A més ho tenim aquí Supera, supera I a més hi ha facilitats per visitar També fan visites guiades, si vols O també pots agafar una dioguia Jo vaig tenir la sort a aprofitar la nit dels museus Que es va celebrar l'altre setmana Crec que ell li vendria el dia 6 Que era la nit, la nit obrien tots els museus Des de la set del vespre Fins a l'una, d'una cosa així I després totes les setmanes el dia 7 I també continuava i els podies visitar Però totes les museus de Catalunya Tot és el Macba, el Manac, el de l'Orcurgia Totes, totes El del design, sí, també exacte I doncs mira Aquest són dos museus que n'hi ha a Esplugues O que s'han museitzat Són dos espais millorits que s'han museitzat I actualment un és Can Tinturé Que és aquella casa tan maca i xideria Neorenacentista, exacte Tant maca que hi ha al centre de l'Esplugues Al carrer de l'Església Crec que és Beatona Sí, sí que ho és És una zona de maca d'Esplugues que jo no coneixia I segur que és agradable És una enqueta del encant de poble De convivència Les veïns que poden estar pel carrer Les terresetes també hi ha per prendre alguna cosa Em va sorprendre, no em imaginava així pas Esplugues I doncs mira, Can Tinturé Primer comencem per aquí És un museu de ceràmica Hi ha el que fa és albergar la col·lecció Que va formar un senyor que és ella Salvador Miquel Que aquest senyor era de Barcelona Res va morir al 83 només I ell es va dedicar a col·leccionar Rajoles Que tenia les obres que s'estaven reformant O d'edificis que s'estaven derruint Que s'estaven demolint a la ciutat de Barcelona Sobretot A la ciutat de Barcelona Que es feien les cuines Les menjadors d'aquestes cases Sobretot a la zona de la Barcelona Que és quan el barri va començar a refer-se I va fer una miqueta la renovació de la Barcelona Ell va començar... Les rajoles que ell va col·leccionar Eren de mitjans del segle XVIII I cap aquí Que eren maquíssimes Si veieu els plafons que tenen Està xulíssim Ell va col·locar molt ordenat Molt mal com el seu espai Amb els seus plafons explicatius A més, l'audioguia també t'ajuta força Però, creï-la, en un principi les tenia a casa seva És molt divertit les fotos que té de casa seva Perquè tenia totes les centímetres quadrats de les parets Pleins de rajoles Sí, sí, m'ha passat Però, bueno, d'un i dos, la labor La tasca que va fer aquest senyor De tenir-se recollint a aquestes rajoles Perquè és una preciositat I, sobretot, unes rajoles de mostra Que era la rajola típica Que feien servir a les cases populars, sobretot No amb una fenda de decoració Si només s'havia de tipus higiénic Fins i tot, això es col·locaven a les cuines O al terra de les cases, els menjadors I és una rajoleta quadrada Amb un motiu que es va repetint Per això es diu rajola de mostra Perquè es va repetir d'aquest motiu Hi ha sigui una flor, hi ha sigui un girasol O hi ha sigui un altre que es diu... Un motiu si concret que s'anava repetint Que era força freqüent A partir d'aquest motiu també hi havia altres dibuixos I ell també després va recollir Alguna més també va recollir Algún plafó, així també modernista, per exemple Sanefes o aquests arrenvadors Que feien després a les cases més pudents Més poder adquisitiu Hi ha posats, oi? I bueno, es van detenir a catalogar-lo Es van detenir a fer l'estudi A identificar cada una Una feina molt... Molt exhaustiva Doncs gràcies a aquesta feina Doncs ha arribat a nosaltres avui dia D'on rajola supermaques A més també hi ha un mapa Que t'explica les connexions que hi havia Amb altres països d'Europa Tenint en compte les exportacions Que es feien també O les relacions que hi havia entre diferents països O ciutats que eren productores de ceràmica A Barcelona hi ha alguna ciutat d'Itàlia De sobte tot el Mediterrani ho veus Està molt bé Per exemple, l'aplicació, mica a mica Després es va aplicar amb més tipus blanques Una mica més senzilla O tipus de funk I després, quan vam començar a utilitzar el blau de cobalt Que és el cobalt, l'òxid de cobalt És el que fa que després el clau hauràs en el fons Doncs aquell color blau, tan maco i tan típic Que són les blanques i blaves Les blanques i blaves, que són... Ara ens queda molt la tensió i les trobo molt macos Que hi ha unes i la gent les vol veure bé A la part de la ciutadella, on t'està el castell dels tres dragons Que és aquell espai, està tot ple d'aquestes ceràmiques de pujol i boussis Perquè la gent sàpiga què és Doncs un dia passeja per la part de la ciutadella Que mira aquella edifici entre una madreta Que és meravellós que és d'aquest domènic i muntaner Que van carregar aquest tipus de... Exacte, per això t'he sentit veure... Està recomanable veure els dos espais al mateix dia Perquè, si no, si no posa't dies seguits Perquè estan super relacionats Després em va visitar la fàbrica de la Rajoleta Que es coneixia popularment com la Rajoleta Del pujol i boussis Doncs clar, és que en aquesta fàbrica va ser on van sortir La major part de la producció d'aquestes rajoles Però ja no només era rajoles de mostra Amb aquesta utilitat, amb aquesta finalitat tan útil No tan pràctic, sinó també amb una finalitat més decorativa I llavors molta de la rajola del modernisme Per no dir tota pràcticament Que a nosaltres es va cobrar en aquests forts I es va dissenyar fins i tot Perquè ells tenien els seus propis dissenyadors també O gent que treballava dibuixants, que treballaven amb ells I llavors feien aquestes... El propis domènic i muntaner dissenyava... Sí, per exemple, mira... Aquí parla de directors artístics O sigui, tenia els seus propis directors artístics De Gran Tejeu diu com era el Joan B. Halós i Peris He dit que aquest és parada d'una excepcional ceramista Que també està molt lligada a la població dels Plugues Que és de Gran Tejeu i Halós I una altra dissenyadora també que va tenir el director artístic És el Francesc Kerr i Selves I el que tu dius, molts dels arquitectes modernistes Com era el Pope Gaudí, Agallissa, el Puigicada Falca, Domènec i Muntaner, la Fagoda... Jojol? Jo no el veig veure res del Jojol Jo no el veig veure res Igual més endavant, pensa que el tema de la rejuleta d'aquest forst, que de fet la rejuleta és la fàbrica L'espai que ocupava la fàbrica Des d'allà hi havia l'espai per rentar la fang o la rejola Els forts de diferents menes Tot el que jo posava a la fàbrica Doncs la idea és anar-lo... O sigui, ara és quan s'està museitzant Tot això ja forma part del patrimoni de la Ciutat d'Esplugues I l'Ajuntament ho va comprar I ara quan s'està fent tot això És superinteressant veure els forts Perquè a més pot centrar dins Els forts que hi ha d'aquest tipus d'ampolla, uns altres que són subterrani Uns altres que són mediabals Els forts àrabs també, amb els arts Hi ha un altre forc que és metàlic Segons l'alt tipus de ceràmica, que en cada moment Estava de moda o era la producció que feia a la fàbrica Doncs així anaven adaptant els tipus de forts És una de les xulades És una cosa que és el que diem I això és lògic, no tothom et coneix la ceràmica Evidentment de l'època modernista Perquè és la més cridanesa Si te'n vas a la casa a Batlló O te'n vas directament al Palau de la Música La ceràmica abunda constantment per diferents decoracions O a la pròpia hospital de Sant Paus És evident aquest moviment que hi ha de la ceràmica La tradició ceràmica Allà hi ha algunes fotos de composicions que es van instal·lar Exacte, que poden ser interiors o exteriors Rambadors, patis, interiors Exacte, a la casa navàs, briguent diferents llocs I aquest moviment Aquestes coses són les que realment és el que més coneixem Però no oblidem que la tradició de la ceràmica decorativa a Barcelona És una cosa que prové de l'època medieval Aquí som dels primers a nivell d'Europa Que s'utilitza aquesta tècnica per una tradició punament Perquè el Borny hi ha una tradició molt gran Amb aquest tema com d'altres qüestions vinculades amb la banisteria Amb altres qüestions Per exemple, un exemple de espai que ningú... No és que li faci esproada mira cap a dalt És per exemple, si ens fixem en el ramat de la cúpula De la façana de la Generalitat de Catalunya És una edifici de l'any 1597 És una edifici del reneixement Aquella cúpula és una cúpula sedemica preciosa És una cúpula de posolibàusis, perquè no existia en aquell moment Però em sembla que és del taller de Llorenç Rosselló Que és una altra molt conegut O la Casa de la Convalescència, aquest mateix taller Va fer unes obres magnífiques Seràmiques de paret i porrambadors A Sant Pau Hi ha unes peces meravelloses amb ceràmica Que la gent no... Que desconeix una mica I que està bé, que mirem el modernisme Però que mirem també la tradició ceramista A Catalunya hi ha Barcelona en concret Per tant, què ho sapiguem Sí, sí, és molt maclar És molt enricidó La fàbrica va funcionar Les primeres instal·lacions de la fàbrica Estan datades entre els anys 50 i 60 del cicle XIX Que hi havia, segurament, dos o sis francesos El Màrius Jordan, Borrel i el Joan Terrada I després una fabricada de possessió de totxos En principi era això Després ja va ser la década 80-70 Quan la empresa va ser comandada Llavors pel Jaume, Pujol i Bausis És quan ja va agafar molt de relleu Ja com a fàbrica de ceràmica ornamental És que per la qualitat, eren unes peces D'una gran qualitat i una gran belleza És un dels inventors de la ceràmica vidriada Això té molt a veure Després t'expliquen les tècniques també De pintar des per la ceràmica Amb el trapat, per exemple O amb l'altre que era l'Estercid També hi ha diverses demostracions de com es feien Després, posteriorment, al segle XIX Al final del segle XIX Ja passa a mans del seu fill Que és el Pau Pujol Llavors coincideixen amb la major època d'ordre de la fàbrica Amb el període de màxim esplendor del modernisme Que per això hem dit que tots els arquitectes Amb la màtics del modernisme Encarregaven i comprevan aquí les seves peces Tot el Gaudí, el que li agradava anar I remenar i emportar els trossos El trencadís, exacte Venien d'aquí, d'aquesta fàbrica Això sí que és veritat El tot el banc famós del pergüell És de trossos, de trencadís d'aquí de Pujol i Bausis Gran part d'ell, no tot Mira, es veuen el conjunt basimonial Mira, consta, per exemple Es poden visitar les bases de decantació Restant-se dels molins El racó del fang Efectivament de la maquina de la por O el conjunt de forts de fusió Que eren d'equa de tipus Els sàraps, els dos que hi han soterrat Els dos d'enformada en polla i el de reflex metàlic És molt interessant de veure I aquesta d'això, amb això ja ho vull explicar Us ho dic perquè si us ve de gust Aquest mateix diumenge, que és dia 31 de maig Es fa la 335ena trobada De col·leccionistes de Rajola Catalana Aquesta serà molt maca i serà mica antiga Allà mateix es pluga De Déu del matí, a dos de la tarda Els llargs de Cantinturem L'organitza l'Associació Catalana de Ceràmica A les d'Eus fa l'obertura A les d'Oxapos demostració de pintada de Rajola Amb la tècnica de la trepa A càrrec del taller de Ceràmica Sot Després es faran petits sorteis Diu de l'Ox oferts per als diferents participants Per cert que elles podran també mirar i comprar Si voleu alguna peça també de ceràmica antiga I a més hi haurà activitats paral·leres Tant el Museu de Cantinture Com el de la Ceràmica de la Rajoleta I a més hi ha l'exposició L'esport d'Ox ofertes a l'exposició temporal Que es titula Ceràmica per a la Salut O sigui, saps aquests potes a les farmàcies Doncs això ja l'exposició ara a Cantinture Això aquest diu més Fantàstic, però aprofitem que tenim aquí al costat I val la pena més Perquè veig que tenen costum d'efectivitat A més a nivell pedagògic també per a les escoles A nivell de família Tot això val la pena O fins i tot per fer un itinerari per a esplugues Clar que sí Sí, no que està molt bé I tant, i tant Hi ha una part molt poc coneguda Que és aquest convent Que es diu... Que és una peça de puxica de falc És l'edifici, és molt senzill Però és de puxica de falc I llavors es va aportar un claustre Que estava a... D'Amonció? D'Amonció, li he canviat el nom Exacte, estic d'Amonció Que em penso que està habitat per a Monja Sí, sí, sí, exacte Però és que aquest claustre Estava ubicat, si no em vull equivocar El carrer Monció de Barcelona I el claustre el van portar pedra a pedra Aquí esplugues quan van venir cap a aquelles monges I el que és l'església En si mateixa del que s'ha dit aquell convent Es troba a la Rambla Catalunya És a dir, a Rambla Catalunya no li toca Per construcció cap a edifici medieval Perquè no oblidem Que és a la xample Totes les edificis que hi ha exacte a la zona De la xample de Barcelona Són tots a partir de 1860 i escatx Clar, llavors què falla al mig? Una església, quan baixeu per Rambla Catalunya A costat de la Diputació Exacte, hi ha una església Que sembla medieval, sembla gòtica I és gòtica Perquè és portada pedra a pedra Llavors, allò és un trosset del convent I aquí van portar el claustre És un claustre molt a l'estil Del monestir de Pedral És molt senzillet Aquesta mateixa línia, les claustres del segle XV Molt estilitzats Sí, molt estilitzats Però molt senzillet també Però no hi ha cap capitell estudiat Una cosa molt austera, però és molt maco de veure I l'obren un cop al mes I un horari molt tonto No hi ha una, no hi ha més opció Perquè... Sí, sí, sí Però val la pena fer una volteta Que sé que parla també del conjunt històric del Turó de la Sagrera De Can Ramoneda, que és una masia científica Igual que Can Cortada Hi ha molta masia també, exacte Que estan retocadetes, amb el periodo també Alguns modernistes És un espai, l'església va patir molt a la Guerra Civil Tot sigui dit, va quedar com la de Sant Just Que també va patir molt Els components d'aquella zona És a dir, hi ha uns espais Que podien haver estat més millor Però es van destruir i tot va passar És lògic Descobrim esplugues Molta gent pensa que no té res de particular I bé, sí que té cosetes No estem parlant d'un gran patrimoni històric Però val la pena Patrimoni pròxim Molt bé, doncs passem a parlar una miqueta de literatura I ens anàvem a parlar d'aquest tema Aquesta obra que es diu Hombres Buenos L'art d'Europa de Roberto Jo personalment és un tio que m'agrada molt Jo el vaig descobrir amb el Club Dumas Un llibre que fa molt de temps Que va fer que era tremendament apassionant I sobretot es va donar a conèixer el senyor Pérez Roberto per el capitana de Triste Aquella trilogia, em sembla que era de trilogia de llibres Que ara estan fent amb una sèrie de televisió TV5 Bastant patètica, tot sigui dit Però al canvi els llibres eren tremendament apassionants I els llibres amb un ritme, amb un domini No és estranyar que Pérez Roberto Tingui un escó del que seria l'acadèmia I tant, si té una cadira, un silló No sé com és un silló, això No me'n recordo quina lletra té Però sí que té una lletra I realment és una persona que quan veus els seus llibres Els lleixes tenen el dones del parquet Vull dir perquè és una persona molt documentada Quan fa un llibre té una gran capacitat de vocabulari Que és increïble com es mou Quina facilitat, i a la vegada amb una certa erudició Jo hi ha un llibre que molta gent li ha agradat molt Però és que jo el tema nàutic a mi no m'acabarà de matar Que és la carta nàutica Bueno, si era un llibre que d'haver No sé què és la carta nàutica o alguna cosa I ho mirarem després Però en refereixo que és d'aquests llibres Que dius, jo em vaig agobiar tant Perquè era una cosa tan concretant determinada Que a mi no em va acabar d'entrar I m'agradaria que el que era d'aquest tema Disfrutaria com camells, perquè parlava de sexants Parlava de coses que jo em perdia Però és el que dius, m'he demanat d'aquest tema I m'imagino que també en gaudeix Però en aquest cas, he fet una proposta Es diu, Home, és bo, un llibre que a mi feia una miqueta de por Després de diferents aventures Que ha tingut per altres llibres vinculats amb drogues Vull dir, amb el Sud-Amèrica, tema de cartels i tal Que es veu que aquí va patint una miqueta Ara sembla ser... Com es diu el llibre? Em sembla que ho he pogut mirar De seguida t'ho dic I llavors, aquest llibre que es diu Hombres Buenos Sembla que tornava a agafar aquella línia Del Club d'Homes i d'aquesta època de la Latrista Per què? Perquè s'obica Al moment de l'acadèmia A l'acadèmia espanyola S'entén l'acadèmia de lletres i de ciències Com qualsevol acadèmia que hi havia en aquella època en Europa I es situa entre el 1750-1780 Amb aquest període Llavors és l'Espanya del segle d'or una mica més enllà L'has trobat? La carta esfèrica És molt prolífic Hi ha un llibre que es diu No sé què dels mares també Aquest és el que es veu que va... Aquesta, aquí es veu que no va agradar gaire El que va fer perquè va baixar bastant el nivell I va tractar un tema També, en aquest cas, vinculat... Posa'm el tema dels càrtels, de drogues i tal Però es veu que no aquí va... No va reusar Ha tornat una mica a buscar aquesta idea Això de les èpoques que hi domina, que hi controla aquell Madrid No del segle XVIII Llavors, què és el que ens explica? És la recerca de dos acadèmics Us diré el nom, perquè els noms són meravellosos Hermògenes Molina i el mirante Pedro Zárate És boníssim, perquè els noms sí que són absolutament Molt ben buscats Que són dos bons homes, sincerament Un és un senyor molt agradable I l'altre és un almirall que ha anat... Que també és bona persona I que li encarrega l'acadèmia que vagi a buscar És que és... Hombres buenos o... Hombres buenos No, no, no Llavors, el que fa és que li encarrega l'acadèmia Que vagi a París a buscar La famosa enciclopèdia francesa De Diderot i de Dalambert Que és el gran... La gran enciclopèdia La primera gran enciclopèdia, amb 28 volumes, em sembla que és... No sé quants... Són 20.000 articles, no m'he equivocat Justament amb un període... Quin període? És el període d'il·lustració El segle de les llums, del raciocini És aquell moment que es buscava, doncs, Diderot Justament és el gran defensor Exacte, és el moment d'aquesta, però és clar Amb una Espanya, també n'hem marcat, doncs, per la religió I tot això, clar, l'acadèmia Intenta buscar, doncs, aquesta modernitat I clar, és un llibre, doncs, evidentment, que no està gens d'acord La facció conservadora de la pròpia acadèmia I l'església està en contra d'aquests elements Perquè és una enciclopèdia dirigida per Dalambert i per Diderot Però que està totalment controlada per diferents científics De la època, com l'Ausier I altra gent que aporta novetats I això són novetats científiques I les ciències, l'església, sabem que estan barallades Per tant, és això Barallades i perseguides Clar, i llavors què fan? Semanis dos, lògicament, a París Clar, un viatge de Madrid, París, amb aquella època No era cosa de dos dies, no hi havia TGV Era un mes, clar, en Dana, i llavors què passi? Una conspiració Acaball i anava, no com? Amb Caruatge, sí, anaven allà i tal I llavors... Com a uns quants dies I llavors el que fan és que Aquesta part conservadora de l'acadèmia Contracta a un senyor que es diu Pasqual Raposo Boníssim el nom també, és que és boníssim Que el que fa és intentar evitar que arribi a aquesta enciclopèdia I llavors el viatge és fins a arribar a París Està molt bé, eh? Està molt bé el plantejament Llavors és Madrid de l'època París de l'època, un parís de tot el període Dels primers cafès, no clar, aquest contrast Allà es troba una persona coneguda, que és el Abate Bringues Que ens sona amb castanyes a la gent que estem amb el món De la història, és un abate espanyol Que se'n va a lluitar per la causa revolucionària No t'ho perdis, vull dir, que francesa I és un personatge autèntic que li posa veu I a partir d'aquí ja no diguis res més Perquè és què passa amb aquesta història Que hi ha pel camí, doncs, hi ha un muntatge molt peculiar Perquè el senyor Pérez Reberte, a part d'utilitzar Un llenguatge molt sofisticat a vegades Quan vol explicar certes coses que ho fa molt bé Entre ells dos, entre l'hermògenes i l'almirante Pedro Zarate Tots dos tenen converses Sobre el matrimoni de l'època, sobre la dona Sobre la necessitat d'un canvi il·lustratiu L'el·lustració, la forma de pensar de la gent Hi ha temes molt banals i temes molt profuns I juga això I a sobre, a cada inici de capítol T'explica més o menys com ha arribat aquesta... Com ha aconseguit tenir, per exemple, al lloc Les parades, les posades on anaven parant La part d'investigació t'explica la investigació actual De com ha arribat a la conclusió de la història que explicava després Jo està molt bé, és un cop d'actualitat Vaig anar a tal lloc i vaig parlar amb tal persona Per aconseguir aquest llibre, per saber quines són les postes De cada un, d'on paraven, amb els carruatges i tal Vaig parlar amb la meva amiga Pepita, però això és una cosa actual I a partir d'aquí, amb palma, ja, amb el camí Que van en direcció a aquesta posta I llavors es situa al segle XVIII I això és la joga amb aquestes coses I, bàsicament, és l'acció, l'aventura aquesta Els discursos que són extrapolables al segle XXI Perfectament, ja l'Espanya actual, perquè no, en moltes ocasions I aquesta tasca d'investigació que fa ell Per tant, és una combinació estranya, que a vegades et descoloca Però que val la pena, jo crec que és un llibre... Ara tampoc és el Club d'Umes No, el Club d'Umes era tremendament trepidant Has de tenir una base, un coneixement de l'època... Sí, té una preparació prèvia Hi ha coses per captar detalls i per captar la història Hi havia coses que em perdia, eh? On te'n vas, on te'n vas, on te'n vas És un llibre més erudit, no? Exacte Donava per suposat que coneixíem el senyor Feijó Qui és el senyor Feijó? A mi em sona aquest senyor que està allà No, era un pensador de l'època Una de les franceses se l'ha ajudat aquí Però són en campanes, però no l'ubiques Has de buscar una altra vegada la enciclopèdia No m'hauria dit que buscés la enciclopèdia Però recomanable, eh? Vull dir, anem a tirar amb això No, continuem amb la enciclopèdia, però revertim forra Rosa, havies de comentar alguna cosa del quixot? Sí, sí, sí Una miqueta, però penso que va la pena Que tinguin també en compte El quixot, tinc un reportatge que va publicar el quadernillo aquest cultural de la guàrdia empresarial Ah, sí, de la guàrdia, sí No l'he elegit, però bé, m'és que ara és que s'ha preparat una edició del quixot Jo ara parlo de dues coses Diferents, sí, de Miguel de Cervantes Una sobre el quixot, que és que a l'Andrés Trapiello a l'escriptor ha preparat una nova versió del quixot però amb un llenguatge actual Perquè ell pensa que és una de les assignatures que tenen pendents i és de les que més lectures jo s'han frustrat Jo no sé qui ha aconseguit llegir el quixot o començar, jo vaig començar el seu dia el tinc a casa i d'alguna vegada més l'he començat però pensé que ja no sé què... Mai no he trobat el moment, però bueno És una assignatura encara, pendent Ara el més adjuincada a publicar aquesta versió actualitzada, vull dir, amb llenguatge actual una miqueta de dos, per mirar d'apropar-lo en els lectors i després ja quan hagi llegit aquest reportatge ja ho llegiré ja ho comentarem també, perquè és de... de les aventures del quixot a Barcelona Recordeu que hi ha una part del quixot ell amb el Sancho Panza ve aquí perquè no s'ha d'embarcar, d'anar al port perquè no me'n recordo que hi anava doncs una miqueta de les aventures del que li va passar aquí en terres de Barcelona i l'altra notícia que us deia de Cervantes de Miguel de Cervantes és que s'estena a l'obra Entre Meses de la versió teatral que ha dirigit al José Luis Gómez jo me'n penso que ha d'estar molt bé perquè a més és el teatre de la varia que això fa molt bé i és que és qualitat, és autenticitat i penso que val la pena també i penso que ja està estrenat si ja està estrenat al teatre Romea i està fins als 70 junts molt bé, molt bé, molt bé i és una peça entre mesos que en aquella època era molt estimada amb el període que la va realitzar i molt representada això tinc coneixement sinó és l'única, no em vi a equivocar, el Miguel de Cervantes, no? No sé si va fer alguna cosa o alguna més crec que va fer alguna més alguna cosa de la criada pot ser alguna coseta divertida que ara avui seríem bo de vida sí, sí, sí el Fi de Cap són entre mesos, la Fi Cap això és aquest joc que ara s'ha de fer altres noms però és aquesta línia la idea que és una peça breu, divertida i de riu s'enterriça però el que farem és això molt bé, molt bé doncs a veure molt bé, doncs el que farem serà re un minutet perquè començarem a parlar de cinema i el que faré si ho sembla bé és posar-vos una re, una cançoneta per saber quina és la cançó que ve després i si ja volen entendre poques paraules segur que la cançó aquesta dirà ara a mi això hem ballat tothom en aquesta vida vinga, a veure si ho encerteu vinga, a veure si ho encerteu imagino que allàantic ho despiro que passa era una rosa合a l'hor alguma i ara els problèmes que posen el meu pare i ara els encertar domain es veu molt bé va emportar una cançó i em sorprèn però és la pel·lícula de Key Sane que és una cançó rosa, que és per ballar-la, no, no, va, ve d'agost, això per, bueno, i qui no hagi ballat aquest tema, seguríssim. Bé, doncs parlem de qualsevol cançó. Ja que estava pensant jo en Ibiza, ara, imagina't. El Sunshine. Sí, sí, tant. Doncs... Que ja estic volent veure el Sunshine. Sí, exacte. Qualsevol platja que anaves, tu vas cartets que et deien, no sé què és, són sèries d'anglèses que tenen així, i que se'n va a quedar la paraula. És un sunshine, vol dir, a lo casos. A lo casos, exacte, sí, sí. És molt típic, no? La posa de sol, millor dir la posa de sol. Hi ha un bar que es diu El Café del Mar, que es diu així, que és típic, allà, doncs, amb una música molt tranquil·la, molt relaxant, chillout, veure com se'n va al sol, heu de dir, que és aquesta línia, no? Sí, sí. Bueno, és una de les cançons de Catherine and the Waves, un dels grups dels anys 80 anglès més famosos, que, per cert, van a Festival de la Visió. Allò que viudeixi al cap... No preguntem en quin lloc... Exacte, perquè, bueno, perquè... D'això també hi podíem parlar, eh? Sí, de l'Adorné, que deu d'un ídol, pobre. Vull dir que tampoc somareixi, eh? Vull dir, és el que diem. És una cantant que porta molts anys, va fer bé, va fer bé. No, però és que va ser una cosa... va ser un festival una altra vegada, en aquest cas, tremendament, amb baladetes, no? Vull dir que hi ha vegades que no saps ben bé, sí, tot molt seriós. Hi ha hagut anys que ha sigut tot el ment que es posa, no es pot dir una altra paraula, però és que, filla, aquesta vegada dius, home, però és que aquesta vegada m'ha acudut ben fet, dius, home, però què passa, no? Sí, sí, uns escenaris, unes posades que han de ser... Exacte, no? I ara que l'Adorné hauria fet una mica així, doncs vinc a canviar de vestit, i això queda típic, d'abans ningú va fer-ho, dius, bueno, no hi ha una entesa, sembla a ser, però bé, no somareixia, perquè és una bona cantant, és una dona, una noia que ho fa prou bé. A més, dins del que seria el concepte, no?, de portar artistes europeus, físicament és molt europea, l'Adorné. Sí, exacte, m'ha dit, les faccions d'Andarrosa, Sueca, Uruguera... Això, i clar, i aquestes coses són les que una mica, doncs, a lo millor, es miren davant d'aquestes. Potser una cosa, la veia d'una miqueta, bueno... I és una cosa que també estàveu de cantar a l'idioma del país. Això sí, això sí. Igual que els francesos que t'haurien de cantar, els ceresos, els italians, que dius, xapó, perquè hi havia quantitat de països que van cantar, perquè la gent entengui. Vull dir, tothom a l'anglès es considera l'idioma oficial, europeu i mundial, i, bueno, i és aquesta la cançó. Jo crec que estic en planta bicantiva de la llengua pròpica. No, no, no, és que em sembla bé, vull dir, no? Us trobo que també... No sé si és que està recomanat fins i tot, que és fàcil les cançons en anglès? Jo crec que... És com una estratègia, per intentar guanyar. A veure si tant tenen més o pot en més països. Jo dubto que una cançó, la cançó que acabà guanyar, cantat amb suec, tal com és el suec, com sona, de bu, o és molt àspera, vull dir, o islàndia, vull dir que són aquestes llengües tan complexes, de cantar, que dius, no tindrien sortida, o no... Vull dir, però això ja són qüestions alternatives, i és aquella, bueno, moment de la visió. És que l'havíem de comentar. Clar, clar, clar. Doncs comencem parlant en Wolkin & Sunshine, una pel·lícula que fa poc anestrenat, i que, bueno, no és que realment és una pel·lícula que jo m'esperava una altra història, però al final no va ser el que jo m'esperava. Però les coses com són, no sempre tot pot ser magnífic i meravellós, ni molt menys, no? Bé, el director es diu Max Giga, que no ha fet res més aquest bon home, i tothom ha dit que és com una mena de mamma mía, del musical aquell que van fer primer amb teatre i després amb la pel·lícula, o a l'inverse, no me'n recordo ara, que era aquella pel·lícula que portava la Meryl Streep, i, bàsicament, que era l'actri principal i tot això. Sí, la mamma mía. Exacte. I tothom va dir, ah, doncs mira, és com una mamma mía, exacte. Però, tal, no. És a dir, sí i no. És a dir, la pel·lícula la porta en uns senyors, que són gairebé tots els coneguts, el grec guais no, però les noies diuen Joel Casey i Annabelle Sholey, jo les conec molt poc, i hi ha una noia que és una magnífica cantant que es diu Leona Luís, que va guanyar un programa d'aquest tipus operació en triomfo, allà a Anglaterra, que es diu Factorix, no? És una noia amb una veu meravellosa i no utilitzem per res, perquè com és l'amiga de la protagonista, canta tres estrofes i ja està donant cançó, dius, home, si tens una veu tipus mare i cara, i què fas? I en canvi, les actors principals canten d'aquella manera. Què és el que canten? Doncs cançons de tot tipus. És a dir, amb una història d'amor molt banal, inclouen aquests temes. A on, a la zona de la Púglia, a Itàlia, la zona de la Púglia és on està la Campània Ví, on està Naples, és la zona de la costa Adriàtica, la costa és d'Itàlia al sud, i és una zona que està molt de moda, és una zona que la Toscana va estar molt de moda i segueixi estant de moda, i ha tornat de moda últimament, i a partir d'aquí s'ha sonat també de platja, d'estiuets, més que d'alament històric o d'alament artístic, que també n'hi ha perquè les... No es veu si de turisme, si de platja i d'estiu, i tal. I a partir d'aquí van aquests turistes, que són anglesos, i a partir d'aquí es creu una història, una història d'amor, de coincidències amoroses, de dos germanes, i tal, però molt fluixeta. Va la pena perquè és una cosa... és un divertiment, vas veient com passen les coses, però encara així les cançons tampoc estan molt ben arreglades, els moments musicals tampoc són gaire bons, i a sobre les actuacions d'ells tampoc són gaire creïbles. Llavors, un musical ha de ser creïble, i això és molt important. Cançons que tenen de webs, per exemple, aquesta cançoneta... Aquesta també no working in this... Aquesta és la principal, lògicament, que és una cançó de la pel·lícula. La pel·lícula comença amb aquesta cançó, que és una cançó de Madonna, que es diu Holiday Vacances. Vull dir, quan comença, ella arriba de vacances, i aquesta cançó, quan se canta, que estic de vacances, que arribo i tal. I hi ha altres més. Vull dir, Sindhilaupers... Ja posarem després aquesta de la Sindhilaupers, potser la més coneguda també, i són temes d'aquest tipus. Alguna baladeta, també, en el moment de Tendres, ja no? Bé, les cançons netes. Bé, pel·lícula Sindhila, no tenien res de l'altre món, però per passar l'estona... En mi a vegades hem de dir-ho, però ma mamia, per mi... I allunyar les neures. I mira que ma mamia era una coseta, tova... Estava millor el musical, m'agrada molt el musical que està fent a Barcelona, a la Galbertia M. Estava molt bé amb la Nina... Sí, és tot molt bé. que també ho han fet genial. Doncs mamma mia, la pel·lícula va estar millor que aquesta. Ja has dit, eh? És el que hi ha. Tinc ganes així de distreure, sinó pensar en res i somriure en estona. Escoltem, abans de parlar, comentem l'amor de Vicente Aranda, que ens ha deixat avui. 88 anys, exacte. Pel·lícules mítiques, eh? Moltes, sí, va fer moltes adaptacions al... Sí, ara diuen pel·lícules. Va fer moltes adaptacions a novel·les de Juan Marce i de Fernandes Santos. La Puigdemont de les Varagues de Oro. Sí, sí, sí, va fer les Puigdemont de les Varagues de Oro. Tinc per aquí unes quantes i te diuen que caigui. Exacte. El amante bilingüe. Aquesta està ben bé. El amante de l'Antonio Gala. Libertàries, no me la recordo aquí. Era la mirada de los otros celos. Carmenti. Calientes de amor en Lulitas Club, l'una caliente. I les primeres, que era molt brillante por venir, que va ser a l'any 64 quan va començar. Aquesta no la conec. Los crueles del 69. La novia ens engrentada del 72. Sí, les no les conec. Potser potser, potser. Jo estava pensant, ara, aquella pel·lícula que vam veure... Que eren quatre històries tan recordades. Una era un casament. Que ja s'ha de vendre en el casament. Sí, relatos salvajes. Ah, vale, vale, vale. No sé, no vindria d'aquí també. No sé, no crec. L'última escena és veritat. O una d'aquestes altres de por, aquestes que... Tipo Gore, vols dir? Sí, una altra també que també surt la novia. Era el meu dia, però surt al final allà amb una motosierra. Ui, sí. Perfecte. Era conegut més aviat... El canvi de sexo també va ser molt... Sí, molt famosa. Va ser la primera coneguda, molt més coneguda. Però sempre va moure el món del sexe i l'erotisme a les seves pel·lícules. A Mantés era molt forta, tenies escenes. Asesinat en el comitè central, també. Tiempo de silencio de Fernández Santos. Fanny Pelopaja. El Lute, també en les urnes del Lute. El Lute camina o revienta i l'altre que era la segona part. El mañana seré libre. Bueno, hi ha una filmografia... Va d'una coneguda a Gran Sac Trius, eh? Com va ser, sobretot, la Victòria d'Abril, per exemple. O el Jorge Sanz, amb aquella por la Maribel Verdu. La Maribel Verdu també, sí. A Mantés va ser la gran pel·lícula seva. Premiada, multipremiada, nivell de golles i tal. Bueno, que va ser l'únic golla que va aconseguir. Sí, realment sí. Ni cap orífic, ni cap història. Però, bueno, almenys, alguna cosetó no es va tenir. Doncs, ja que estem parlant de pel·lícules amb potència, anem a parlar de Fasbinder, aquesta la lei del Mas Fuerte. Rosa, a veure què tal? Sí, sí. Aquesta té una idea, no l'havia vista. No, no, és potenteta. Sí, sí, em va sorprendre. A més, amb una estètica així que els anys... 75, que em sembla que és la pel·lícula, o 74, o por res? La pel·lícula la tinc l'any. La pel·lícula és de l'any 74. 74, veus? Sí, sonava per aquí. Perquè jo la vaig revisar fa un parell d'anys i tinc la sensació. El propi director també és un dels protagonistes. Sí, sí, exacte. Ell, després hi ha també el Peter Chatel. Exacte, la seva parella. I el Carl Seig... Bueno, els alemanys... No són actors coneguts, tampoc. A part del fastbinder que el coneixem físicament, els altres són actors. Com no fos la Xigula o una d'aquestes, que són les hòsties que va donar a conèixer ell, bàsicament no són. Bueno, és la història d'una persona humil, un treballador, que té un cop de sort, forma de la loteria, li toca la loteria, li toca enviar de loteria, i que això canvia i canvia la vida, pràcticament. Aquest noi és homosexual, havia tingut alguns clients, i llavors començava a tenir una vida de luxe amb un d'aquests clients. Crec que l'introduïs en un món de luxe, d'un nivell social, cultural, fiscció, econòmic, aprofitant-se del noi. Del noi, clar. El noi, perquè és un beneït pobre, és que estan tancant dits, que a nosaltres pot ser tant, tant, tant, tant. Suposo que altres és una xesta exagerat, però és una miqueta per veure també la... Jo dic que l'home és un jo per l'home, perquè és tal qual, com s'anà aprofitant d'ell. Veus que estan tots conxabats, per... per... per aprofitar-se, treure-li totes els diners, comprar un pis exionàtic, superchulo, moblar-lo amb mobles, que dius, ostres, mare meva. Allò era el que es portava a l'època, una cosa que és supercarregada, també és clar, de col·leccionista, de pesa de col·leccionista, perquè eren mobles, d'un dels que tenia la botiga d'antiguitat, i de mobles... És que és això, no és que es portés, és clar, és que és un tipus de mobla per a un poli determinat, i aquest... Exacte, a nivell econòmic, imagino que els seus gusts, com a gay, el millor, són els gusts més exagerats, potser que el millor, m'entens, amb aquell cas concret. Sembla que és per aquí, que jo me'n recordo, que aquella casa, jo m'agrada tu, senyor Antabas, i la moda, perquè el 170, la moda era línies amb més rectes possibles, recordem-ho, eh, vull dir. Sí, exacte, més functional, potser i més simplista. Hi ha aquests tiradors rodons, vull dir, que era una cosa, eren fòrmiques blanques... Sí, que no se'l recordem, eren molts altres. Tiradors blanques, ahir, eren mobles blanques i marrons, recordes aquelles tonalitats estranyes que es barrejaven formicats, clar. Sí, la formica, clar. Clar, clar, això era la moda, no tot això que veiem. Sí, és veritat, és veritat, sí, sí. Per això que veus que és un altre món, no? Sí, és diferent, és una altra línia. No la lluita de classes, sí, sí, perquè no, la diferència de classes, més clarament, l'amor també, perquè no, perquè sí que està enamorat, el sí que s'ha enamorat d'aquella persona, no? Sí, sí, sí. També és una marginació, perquè aquest nano no deixa de venir, té un passat, té un origen, però això és molt marginal. Clar, clar, evidentment. No té formes, no té educació, però és una altra línia. I fins i tot me'n recordo que en alguna escena també el deixaven com una mica en ridícul, no? Sí, clar, clar. I els altres s'enreien d'ell, no s'enputien d'ell, perquè s'està mancada en el procés de cultura, desabestada. Perquè es mou per un nivell que no és el seu, no? I llavors, clar, era com l'atmèrreal, no? Veus com es comporten amb ell, de quina forma més despiadada. Sí, sí, sí, misseta, no es pot anar a treballar. Sí, sí, sí, sí, sí, sí. Peròxia, i he d'inpecar-la, no sé, una sensació una miqueta, no?, que aquelles persones viuen amb una mena d'aigüeto, d'aigüeto cultural o de social, i de classe, i no són tan permeables les classes socials, no són tan permeables. No, evidentment, no. És un miratge. Sí, sí, sí, sí. Entres mentre tens alguna cosa que oferir com ets que es poden aprofitar, no és una mica la sensació, la lectura que es fa de tot això, ara això és molt interessant. Fasvindir és molt salvatge, amb les seves pel·lícules, és molt clar. I llavors no fa una pel·lícula un igual que l'altre, és a dir, les amargas blàgrimes de Petra Boncan, coses així, són absolutament... Hi ha uns dramas terribles amb certes pel·lícules, algunes vinculades amb això, amb la tristesa, altres... Per exemple, ja no me'n recordo com es diu ara, ja me'n recordaré, que parla justament del tema del racisme, no?, és a dir, com amb una cultura que apareix un senyor de color negre, i com la gent no accepta, encara els anys 70, també, amb aquella alemanya de barriada, pobra, que un negre, en aquest cas, estigui dins la relació de parella, creia tot un joc també per aquí al mig, no?, eh... Bueno, dius, s'ha tocat tema sempre molt determinat. Sí, és una mica com les transgressions, en aquest cas és això, és una persona de color, una persona negra que entra en un ambient de blanques, no?, però tenia molt de vivo el senyor Fasvindir, i jo crec que aquests temes, a vegades, amb una gran amplitud, no?, amb aquelles músiques de fons que són a vegades, que dius, Wagner, dius, opa, on tenem, no?, jo una mica l'he pogut estudiar, m'ha agradat, no tinc gaire molt present, perquè me'n vaig veure en les quantes pel·lícules, i cada pel·lícula és un cop, eh?, sobte, no?, vull dir, jo et recomano, Rosa, que veig més Fasvindir, i ja veuràs, cop. Segur, segur. Sempre em passa igual que amb la memòria, recordar-les. Però de la boca hi ha pel·lícules que val la pena, eh? Doncs tornem ara a agafar una altra novetat, una peça que es diu El Maestro de l'Agua, i és la primera pel·lícula del Russell Crowe, perquè hi ha gent que vagi despistada, el gladiator, vull dir que tothom va quedar marcat aquest senyor, fent aquest paper, doncs aquest australia, que tracta un tema que realment és, bueno, si més no peculiar, a veure, és una cosa que crida l'atenció, és la primera pel·lícula que fa com a director, això és important. El resultat és una miqueta... tou, és a dir, una miqueta... a vegades massa romàntic, a vegades massa dur, és aquesta combinació, a vegades que dius que s'escapa, una miqueta de les mans, potser és la primera pel·lícula que fa, no és una pel·lícula rodona al 100%. Tracta un tema vinculat al seu país, ell és australià, o de Nova Zelanda. Sí, de Nova Zelanda, és un tema que vincula més a Austràlia, potser, en aquella època. Primera Guerra Mundial, la Batalla de Gallipoli, un tema molt concret, molt determinat, amb el qual és un enfrontament de les tropes aliades, del Vàndul, d'Anglaterra, França, etcètera, etcètera, que demana a Anglaterra, com la corona anglèsa que era, lògicament, austràlia, ajut militar per lluita. I és una zona, que és la Peninsula de Gallipoli, és una zona estratègica a Turquia, exacte. I llavors, en aquella zona, en aquella espai en concret, és una zona que interessava que estigués ocupada per a tot el tema de Rússia, que era la primera Guerra Mundial, els que estaven en lluita, contra el bloc occidental, doncs perquè per ja podíem passar, era un pas, diguem, de materials, perquè era una mena d'espai, una mena d'estret, de Gibraltar, un lloc molt setèdric, i llavors interessava que jo estigués controlat. Va ser una guerra brutal, van morir 250.000 anglèsos, francesos i australians, però també 250.000 turcs en la lluita, perquè clar, també era territori seu i no volia que li traguessin. Llavors, esclar, es produeix el famós imperi automà d'aquella època, llavors, esclar, hi ha un conflicte bestial. Perquè explico això, explico això perquè ell està a Austràlia, ell és un taur. Aquesta gent que troba, que busca pous d'aigua, clar. Sí, un saori. És un saori, tens raó, perdona. Ui, que ha enviat el pare. Sí, però són dos paraules. Sí, taur, que ha fet la quintercalada, sí, s'ha menjat en el cap. Imagina, imagina. I vam aquests pals, allò que busquen l'aigua, quan es mouen, pamp troben l'aigua, no? I són gent amb una percepció especial. A Austràlia, s'ha dit que això és un país molt hàrit, llavors buscar pous és molt important. Estem parlant d'aquell pare, de 1915, aquest pare amb la seva dona, aquesta parella té tres fills, tots joves de la mateixa edat, una mica, un any de diferència entre ells, i tots tres s'enrollen a la guerra. I un s'engresca amb l'altre i se'n van, i ell no fa res. El pare és permissiu, en aquella època, la mare li diu que no les deixin, però ell se'n van tots tres. Ellos tres moren, la mare no pot suportar i la mare a suïcidar. Això parlo dels primers 10 minuts, de la pel·lícula, comença a forn. I a partir d'aquí... I ara veus que vindrà. I a partir d'aquí és la recerca d'aquest quan ja mor la seva dona, quan s'ho ha suïcidat, diu, vaig a buscar els meus fills per portar-los aquí, a enterrar-los al costat de la seva mare. I a partir d'aquí, de trobar aquesta gent amb aquells camps comuns, és una història... Però a vegades es barreja una història d'amor, molt delicada, molt ben feta, tot sigui dit. I llavors aquí és quan hi ha coses que estan molt bé i coses que dius, home, no estan tan bé. I això d'aquest procés, i jo no he sorprès agradable més cap al final. La pel·lícula està bé, s'aguanta molt bé, no està malament, és una estètica molt correcta, ella està molt... molt carinyós, resta el que veus és un tio molt dur, ella està molt tendra, molt somrient, molt enamoradís, quan somriu aquest senyor té una altra cara, vull dir perquè sempre està manforonyat i tal, i és una alternativa. Per tant, us ho recomano com a pel·lícula... bé, i a més la gent crea les pel·lícules romanticones, bé, però hi ha uns moments una mica d'usos, tot sigui dit, al moment de la guerra, perquè hi ha com flashbacks, és la guerra d'Unido. Allà hi ha bastanta teca, però bé, és una combinació d'amor i guerra molt curiosa. Mira, està bé, mira. Doncs sí, ens queden 5 minutets, Rosa. El que tu vulguis comentar...No, digue'm tu, concursante, Good Morning Vietnam, digue'm quina vols comentar o què et ve de gust. Bueno, mira, jo que sé, concursante, és una pel·lícula del... És un comentari de les dues. Sí, sí. Sí, que ja coneixem una mica, és un comentari de les dues. Sí. És molt curiós, aquesta pel·lícula. És un record que va fer també Buryet, Red Lights, Gran Piano, Don David del Diablo. Buryet. Tu l'has vist, Buryet? No, encara no és que em costa. Vale, vale. Sí, clar, quan ja expliques de què va, has d'estar mentalment... Però està molt ben feta. Sí, sí, no, segur que sí, segur que sí. Tira, tira. A veure, és una persona que participa en un concurs de televisió, per això d'aquí va al títol, concursante, i el guanya, el guanya. O sigui, després s'han de ser de proves, preguntes i proves i tal, i bueno, jo ho guanya. I clar, li toca empremir, li toca amb 20.000 coses, jo què sé, des de pisos, apartaments, baixells, de tot el que sent, eleccions domèstics. Però clar, tot això després, havies de pagar també l'impost que suposa, clar, de voler no té diners per pagar això. Sí que t'hi vens, però no té diners. Llavors entrem en una cadena de deutats, però impressionant. Està a punt de quedar-se sense res. Aquesta situació li porta fins i tot amb la seva novia, la seva xicota, que pensa diferent a ell. Ella sí que suporta tot, i el no. Però sí, abans no teníem res. Què més dona? Continuem sense res, o ens desprenem de la meitat de les coses per pagar tot aquest deutat. I així, ja, vivint tranquils. Tranquils també amb la novia, i al final arribem a una situació de límit. Una situació de límit, que només és important com pot acabar. Una miqueta a la situació, límit també, de com una persona se'n pot complicar la vida. Pots viure a la mar de feliç amb el que tinguis, i en canvi, mira com de cop i volta, se'n pot complicar la vida. I com reaccionarien les persones d'això? Tu també vas confiar en el pressió justo a la televisió. Que tenien aquests escaparats que tenien un cotxe, una casa, un no sé què jo pensava. Què és un problema? Era un premis brutals, i jo pensava, això és el que dius a mi impostos. Jo tenia 15 o 16 anys i pensava, això és el que costa una fortuna. Però no per un tema crematístic pensaves, és que que em donin diners, deien que molts d'aquests concursos, el que feien és que ho canviaven per diners, però a preu de cotxe va a segona mà. Perquè un cop ja té l'endurat, ja no és nou. Exacte. Tu ho recompraven. Dèiem, molt bé, sí, ja han pagat el cotxe. És més l'efecte mediàtic i la polèmica. Perquè molta gent no puc permetre pagar una segurança d'un ferrari. Els concursos són l'ongevos. Són molt diaris en el temps. Perquè és veritat que fins i tot hi ha el que és americà, que és el precedent, o lala, on es va copiar la idea aquí, és de el de preis és que a l'altre ja van dir a la tele a saber-hi ganar, per exemple. Porta és el més veterà. Porta, no sé si és de l'any 60 a poc. Això america parla, no? I encara continua. Porta, no sé si deien 10.000, però no sé si no s'entén la quantitat. M'ha pensat aquí, per exemple, que funcionen. Són fórmules que funcionen. Però hi ha la societat de capitalisme. Hi ha la societat de consultes que ja no tenim tant. Però sí que són propis de capitalisme. Però ja són més. Aquí hi ha programes que porten. A part de saber-hi ganar, que porta també 20 anys. El Pasa Palabra també porta en diferents canals. Ha passat a part de portar 20 anys. I ara també la rota de la fortuna d'Antena Tres també porta un món de temps. Són programes d'aquests que són molts d'ells extras de fórmules americanes, molts d'ells, i el que dius tu, que alguns d'ells tenen una llarga vida. És més curiós, tota la situació que es troba aquest personatge i com per reaccionar. És una pel·lícula molt interessant, molt correcta, i com pot arribar a complicar-te la vida, tenir coses, tenir una riquesa no econòmica, sinó material de productes, que dius que el meu és clar com ho puc fer. Es queden dos minutes que farem serà marxar amb una de les cançons també d'aquest walk-in-on. No en són, això és evidentment no sé aquesta, perquè ho canten és per primera cançó molt divertida, que és una cosa així com que no sé dir-ho mai, que és un segon, heu perdut, no sé com es diu, la cançó Girls Just Want To Have Fun, és a dir, les noies solament volen divertir-se, és la Cindy Lauper i la cançó és molt coneguda. Rosa, fins el dijous que ve. Ens veiem fins dijous, quasi molt bé. Bona setmana. I Girls Just Want To Have Fun. I Girls Just Want To Have Fun. I Girls Just Want To Have Fun. I Girls Just Want To Have Fun.