Babilònia del 18/6/2015

Això ha sigut un any xulo, ens ho hem passat molt bé i una vegada més us agraeixo infinitament que hagi guastat a l'altra banda. A tu també Jordi, gràcies per haver fet tot això possible sense la lladre vera. Xavier Rodan és el meu nom, us ha parlat tots aquests mesos. Moltíssimes gràcies, que tingueu molt bon estiu, una abraçada molt forta. Adeu! Doncs bona tarda, benvinguts a l'últim programa del Bavironi d'aquesta temporada. Tot sigui dit, oi que sí? Això de que les temporades acabin al mig any no sembla massa lògic, no és col·lar. Sí, és exacte, comencem al setembre. Arriba la calor, arriba l'estiu, s'hem aprovat. Però no patiu que el setembre tornarem aquí, tots plegats, a més ens acompanyarà la Lourdes, seguríssim, amb més seguretat ja, sí, sí, sí. Ja ho hem pactat, hem parlat del pacte milionari que hem hagut per fitxar de la Lourdes. Ets com un cel destino, tu, tothom, a les aigles, eh? Sí, sí, jo vaig fent això. Amb un milió d'euros a la taula, tots a rècord. T'imagines, no? Molt bé, doncs el que farem, com sempre, és això, parlar de d'art, de cinema, bàsicament, i acomiadar-nos una temporada més, que ja es guafarem després, es farem petons, abraçades, que el públic no nosaltres internament, que això de Babilònia pot semblar que aquí estiguem una mena de comuna, i això no és cert, eh? Bueno, bueno, però també a Babilònia també era ser el seu escoset. Però ens estimem molt. Clar, clar que sí, clar que sí. És que això no té perquè sí... No, home, no, clar que sí, no el pensem mai a la vida. Parlem del musei d'Història de Torrelles, la Rosa ens parlarà, en la profunditat d'aquest espai que hem desconegut, i he dit jo, més a Torrelles, no? Ara ho explico. Aquí ja, tenim la miniatura, ja. Mantinguem el suspense de la mica. Tenim la miniatura, ja, no? Sí, sí, Catalunya miniatura, també. Exacte. Els Jaumes han venaçat al centre d'Ars Santa Mònica, i ha vist l'Islà i l'Àngel, i altra gent, que també ens ho comentarà, el Serrat, fins i tot, hi ha coses del Serrat per diemits posades. Coses? No, per veritat, de cosa que ja hi ha hagut. Doncs ara ens ho comentaràs, i amb el món del cinema hi ha novetats, parlem del juràcic World, el viatge Sils Maria, parlem del Kingsman, servei secreto, i una novetat, una prestrena que els jaumevis, que se'ns ha d'avantar a tothom, amb la investigació en policial. També veurem pel·lícules del cicle que la Rosa has curat, mai millor dit, al Palau Macaia, amb aquestes les vides de Greix, i jo parlaré de dos pel·lícules de l'any 1990, una que es diu Julio Tinedosa Mantes, i què fem amb la abuela, patició del David, que me la va demanar, i me la va recomanar. Aquesta és molt bona, eh? La Tati Daniel, que m'ho vaig passar a teta, perquè el David em va dir una cosa determinada, que m'ho vaig passar molt bé, i ara comentarem després. Però això té més bé que el napeu, això. A induranta, amb 25 anys, més o menys. Sí, clar, jo era bastant més jove. No, clar. Bueno, sí, parlarem de la musiqueta que ens acompanyarà avui serà l'Enlal Ritchie, que compleix 66 anys, aquell senyor que va estar molt de moda als 80, amb aquelles malades tan maques, que es deien Hello, i escoltarem després el mig de programes si ens donem una cançoneta de la Carole King, una de les millors cantants de música pop i folk americana, amb un número 1, que fa 44 anys, d'aquest número que es diu It's Too Late. 4 dies, 4 dies. Vaja, el que tinc, jo gairebé. Bé, doncs... M'he tret dos anys, David, no m'has vist amb aquesta cara. Dos, dos, dos, dos. No s'ha encantat. Rosa. Hola. Comi. El museu aquest, que no sé com dir-li. A veure si vaig entendre bé, jo també. Vinga, és el museu... A veure, és un museu que hi ha a Torrelles de Llobregat. Sí. Ells li diuen al museu d'Història de Torrelles. Però clar, sí que hi ha una part d'Història de Torrelles. De fet, mira, el museu està situat a Cala Cinta, que és una masia, és una casa de pagès, del segle XIX, que la van restaurar i tal. Els propietaris són Esalmiquel Casas, concoberta, que, bueno, de fet, és el propietari del Forneret, el propietari del Forneret, que és el fort de pa de tota la vida de Torrelles. Les galetes són formes de torres. Ah, sí, sí. Sí, que estan puríssimes. Ja va ser hora que les portis. Més aquestes hores. Les portaré el pròxim dia, ja ho veuràs. I, bueno, van restaurar aquesta masia i llavors van posar... La planta baixa és un espai així, més com d'exposició de pintura, que van anar canviant, però el que sí que és estable és el primer pis, que és el Museu del Cinema, sobretot de projectors, superantics, de moltes èpoques, que és molt interessant de veure, més és molt amê també. I de cinema nique, que és el cinema que l'infantil, de lloguina. N'hi ha moltíssim, si és molt entrenyable, de veure, és molt entrenyable. És la cuesta de la primera planta d'aquestes coses del cinema. I llavors, la segona planta és el Museu dels Torrelles, que llavors una miqueta explica la història de la ciutat de Torrelles mateix, Torrelles de Llobregat, i després el que era la Casa dels Torrelles, amb els títols nobiliaris que tenien, d'on venien, altres poblacions que també tenen castells, com pot ser jo que sé poscorneia mateix, o... Sí, que tenen castells. Aquí no en tenim, s'enjust, que jo sàpigui. S'enfelia castells? Sí. No ho sabia jo. No, però s'enfelia també. S'enfelia castells, no ho sabia. Per exemple, també hi ha una altra castell, que ara és la biblioteca municipal. Bueno, una miqueta és, això és, recuperacions de materials, una col·lecció que havia fet la família d'aquest senyor, del Miquel Casas, i llavors la té posada allà, i és molt maco, la veritat és que sí, perquè la ciència ja és molt maca, és molt agradable de visitar. I, a més, ja la possibilitat, també, fins i tot de fer la planta baixa, si vol fer una cera breixó familiar, o vull dir privada, i està bé, també et serveixen càtering, fins i tot, no sé, vull dir, està bé, està bé. Vam anar a veure la festa de la sidera, que això ja és més gastronòmic. Bueno, però, escolta'm... I mira, la veritat va passar per aquí, vam estar visitant i, bueno, vam trobar interessant. Una sorpresa, no? Sí, aquella col·lecció de projectors de cinema és molt xulo. I les de joguina, els nics, també, és molt maco. Home, clar, és que el cinexin tothom, jo, de petit, recordo... Amb algunes pel·lícules... Jo tenia el cinemic, que les pel·lícules de paper, com de beixetal, no sé si han pintat a mà, pintat a mà, no, però eren rotolals, no sé de quina manera. Has guardat alguna, no? No, no sé què va passar. Jo tenia l'Excin Castilles i el cinexin, tenia les dues coses, i va... Està més espatllat, eh? No, clar. Bé, doncs, Rosa, ja que estem amb iqueses comentant cosetes, digue'ns que hi ha un parell de coses interessants. Mira, aquest dissabte també... No, sí, dissabte, dia 20, l'OBC, l'Orquesta de l'Orquesta Dona, de l'actual auditori, que anem vosaltres a veure aquests concerts tan xulos, doncs, i aquest any tornem a repetir el concert a la platja. I serà aquest dissabte, dia 20 de juny, a les... a dos quals de nou del vespre, a les 20.30, allà a la platja de la Perceroneta, de la Narotè i Vela, eh? Faran allà el concert, és a l'aire lliure, és gratuït, allà a la sorra, tu saps allà a la sorra, i està sentint el concert, i és molt maco, i se sent molt bé, eh? L'any passat vam estar, i és una xulada, veieu? Hi ha una gent dada impressionant, impressionant, però superxulo la gent allà, bueno, picant de mans, entusiasmada la gent que allà, la música, bueno, veus que realment arriba tothom. I el programa, quin és? El programa, mira, mire apuntats són, són músicars així, molt mogudetes, no?, i saiponeu-ho, després, per exemple, ahir sí, per la Sara Trusta, Júpiter, el planeta que porta la felicitat, de la sèrie de planetes de Holst, a nit a la muntanya pelada, de Mussorski, l'acabalcada de les Valquíries, de Wagner, l'edatjo per acordes de Barber, de dançar un carrer en un rugó de Brahms, la dança del Sabra, de Catxaturian, el concert per a trompeta i orquestra del Vinoni, Sant Soi de l'Ila, la vacanal, de Sencent, el concert per a Carinet de Moser, pirates del Carip, la maledicció de la perla negra, i quadres d'una exposició de Mussorski, molt maco. Això és molt conegut, eh?, vull dir, que... Sí, és molt agradable, perquè un que comença aquesta hora, després el sol comença a pondre, i és molt maco també, i el sol és allà tot vermell. Està d'això. Estava a tope. Però la gent es comporta molt bé, la gent allà asseguda la sorra, la gent molt bé, però família, si amb nens, si amb... Quin dia es diu? Això és aquest dissabte. Aquest dissabte. El dia 20, a les 20.30, o sigui, al vespre, allà a la Barceloneta. I cadascú de l'Hotel Vela. I després també, doncs, un altre... Un altre cicle que, de fet, és avui disjaus que comença als ambicions del SORS, és el Motiu de l'Irlandia Internacional de l'Orgull, L-G-B-T-I, o sigui, l'S-B-G-E-T, sexual, transsexual i intersexual. I és un cicle d'un cineforum, ja avui avui s'està fent sobre la pel·lícula Tormenta de Verano. El dia 29 de juny es farà a la biblioteca municipal les voltes, t'esperarà sobre la sida de Normal Fert. El 30 de juny a l'espai jove a la capella es farà de tema o es farà el fòrum sobre la transsexualitat amb la pel·lícula Transamèrica. I després, el dia 30 de juny, també, una mica més tard, ja a la nit, a les 2210, el fort romà es fa un espectacle que s'hi titula Transvicens, que és un espectacle teatral, que ara ha d'una escola de teatre que es diu El Vicho. Això perquè el dia 28 de juny se celebra l'orgull, o sigui això, gay, l'hébic, transsexual i tot això. És gratuïta, totes aquestes pel·lícules, aquests fòruns són gratuïts. Podríem passar també la pel·lícula Prait, no? Sí, que hauria perfectament. Sí, em penso que un dels espais també ho volíem fer, però no ho sé. El cinema, em penso que els cinemes, els cinemes de ballet també. Està ara de cartelleres que està justament encara està amb exhibició. Exacte. Jaume, parlant de Santa de la Santa Mònica. Ah, sí? Ha de ser com una mena de cosa. Tinc una hora. Clar que sí, no va molt bé. Tinc una hora i he trobat aquí i estava per allà baix. Bé, doncs molt interessant. Primer, de tot el Serrat, amb tota la seva història, vull dir un muntatge francament reiixit amb una potència extraordinària. Però que surt la seva vida, les seves coses, no? Sí, tota la seva vida. Tot el que en definitiva ha protagonitzat a nivell internacional, de la manera que es va transformar en una gran figura, amb la negació d'anar a veure opció, i tot allò. I què s'exposen llibres, discos, coses personals? Molt bé, coses personals. Interessant. I a més a més anem veient... Alguns vídeos informatius. Molt bé. Vull dir, complert, complert, complert. A més, a més, al mig ja hi ha com una sala, al mig és la sala baix, això. Sí, la claustra, a baix de tot. A baix de tot. Llavors, al mig ja, com una sala, i allà a mi em va donar la sensació que aquell dia, això era la setmana passada, havia de ser-hi allà, perquè allò estava molt preparat per poder allò. O sigui, molt bé. Però si aquesta va ser una molt bona sorpresa, la veritat és que quan vaig pujar en el primer pis encara em va sorprendre més, i vaig aprendre diferents coses. Una d'elles és com l'arquitectura va tenir, doncs, aquesta doble via, que seria la... la projecció en quan les coses més elementals i més tòpiques, però també aquella més... més brillant, més... més, no sé com dir-ho, jo, més gran, més potent, no més monumental, fins i tot, no? I la veritat és que em va sorprendre, vaig dir, uf, quines coses que han fet aquí, no? M'ha recordat, per exemple, el d'això, el mancaïn d'aquí, això d'aquí a Bilbao, per exemple. Ah, el Museu. Ah, això mateix, el Museu, amb tota aquesta planària. I llavors, el que vaig fer va ser contrastar el que jo havia vist, a veure qui en realitat hi havia, perquè jo no sé quina entesa amb l'arquitectura amb la meva pròpia jove, que havia tingut força crítica a aquesta col·lecció precisament perquè tot és massa, massa grandiós, i no és allò que... i sobretot ara que estem de crisi, doncs no t'ho crec. Però és un arquitecte concret, o són diversos, no? Sí, perquè he vist, i pel que he llegit, i tal, n'hi ha... n'hi ha una bona colla, eh? Vull dir, es veu que són... Jo pel que he llegit, doncs són... n'hi ha de tànger, n'hi ha de mèxic, fins i tot, estic parlant d'Ergardo Aragón Díaz, també d'Aito Barrada, d'Èric Baudelaure, aquest... Són tots molt actuals, eh? Són d'ara, eh? Sí, sí, són de... Sí, sí, els coneixes, vaja. Ah, bueno, són en campanes, però... Úrsula Viemann, Agüim Catris, o sigui que... Sí, sí, sí, sí. Molt bé. I n'hi ha d'altres, eh? Llavors d'eclinació magnètica, aquí estaríem, doncs, amb un vídeo de color, de 17 minuts... Vaja, vull dir... Molt bé. I això està muntat de manera que tu pots veure. I per últim, al pis de dalt, doncs l'Agesi Calant ha viatjat molt, no? Però no us creieu que és ella amb les pel·lícules que he fet, i no? No, no. És ella fent fotografies en el lloc que està. Sí, el fotògraf és fantàstic, eh? És molt interessant. Diguem, de l'espai que l'envolta, o sense... Ella no. Selfies, no, no? Ella pot ser-hi potualment. Fotografia artística, no? Fotografia artística, en blanque negre, sobretot, no? Les males realitats que l'envolta a cada país és encret que ell ha anat visitant. Però, una pila... Ah, no? Les vies, tu saps com és? No, no, no. La sala la coneixes. És imbèndia, jo és imbèndia. Tot allò que no és la volta, per aquí. La volt passaria tan gran... La volt passaria tan gran... Molt bé, eh? Sí, molt bé. O sigui que... I diguem que és gratuït, això. En aquest cas, el centre de Santa Mònica, encara, jo crec que seguirà, per l'avís, hi havia un dubte, però sembla que sí, o escolta'm, doncs aquella gent que vulgui veure art i més tres exposicions, amb aquest cas, sense cap tipus de cos. Països com Rússia, Finlàndia, Minnesota, Itàlia, Nova York, vull dir, molt bé. Vull dir, molt bé. Amb blanque negre, pràcticament totes, però molt bé, eh? Molt bé. Això és la visita d'un matí. Molt bé, doncs vinga. Doncs passem al món del cinema, i passem del món de l'art, al món del satèar, però el satèar de Jurassic Park, Jurassic World. Això què vols dir? No, no et pregunto si és satèar. Jurassic World. És la meva pregunta. El dia potser ja és digital. No, però em refereixo si la pel·lícula és la pena. És aquesta la pregunta directament, no? No, i no et partigueu. Es potser era art o no era art, no? La mar, no, no fotem. Ja sabem de què me l'estiro. Bé, és entretinguda. Potser està més bé que les últimes que havíem fet fa uns quants anys, que jo ja havia deixat anar. Però bé, la trama és... Estem el mateix, no? S'inventen un element que jo sembla que sigui la novetat i realment no ho és tant. A partir d'aquí, però bé, hi ha més una trama d'aventures amb diferents elements. Sempre hi posen dos o tres elements i jo ens van saltant d'una a l'altra. Molt que et xampareu. Sí, va per aquí el tema i més quan és un film així d'atenció, vulguis o no, d'elements nous, passa que li falta el punt novatós que tenia la primera, no? I que aquesta... home, no ho té tant. Jo parlo per mi, jo vaig anar amb un fill i, clar, per allò, no havia vist cap altre d'aquestes i, clar, era dinosaures, que això em està entusiasmat en tots aquests animalons, doncs, clar, ho va frapar. Quan comença allò, desmadrar-se el tema. És que havíem la visió d'aquest cinema, quan es passava quan anaven petits, nosaltres, doncs, és una visió espectacular. Jo com he patit en els del Harry Houston. Exacte, que també es quedàvem en un edat, i m'he quedat terrible, com estic enpassant, no? La percepció és diferent, no? No, no, bé. Passa escoltot, els actors, bé, són d'Arrel Lombrón, el Crism. Prat, se'ls diu? Sí, com a fill... Sí, com a filla de la Galàxia, la filla del Ron Howard, com has dit, la Brice Dallas Howard, que va fer aquella del Bosch, recordeu, la de Xamalan? Sí, la de Xamalan, el Bosch. I altres actrius ja no són... Les generacions més noves. Sí, mira, el que va fer aquest actor... Indi, que va fer aquesta del... de Xamalan, també, és? Sí, la de Xamalan, sí. Una que és d'un nen, un noi que es queda... que es queda naufra amb un tigre, amb una barca. Ah, jo, a la vida de Pi. A la vida de Pi, sí. Això no és Xamalan. L'actor que fa del noi d'adult, surt també d'actor. El multimilionari que ha d'haver de... ha d'haver de tot el tinglau aquest... de... del parc aquest. Jo pensava, jo sincerament, quan vaig venir a jurar, sí que ho pensava, diria que estaria bé això, que s'escapessin tots els bitxos, es començessin a reproduir i tornar a reclamar el món que els havia pertenyat, pertenyut d'alguna manera, no? Sí, sí, sí. Però no, no, es queda allà un altre cop tancat a la illa aquella, i ja està. Poc ambiciós, que són els dillunistes, no? Podíem fer un muntatge una mica més... cañero, no? Una mica més salvatge, no? Sí, sí, sí, no sé, vaig a dir, costa, estaria bé veure, no? Sí, sí, a la Terra vols dir que podria passar. A la Terra vols dir que podria passar. Per tant, tan bitxo-gros com aquell que menja. Per què no? Jo crec que no, perquè no tenen mossegà on tirant uns arbres de cridilla. No hi ha un que sol menja d'una... Clar, d'una prospida, eh, vull dir. Sí, sí, no, el tema no. Tu ho has fet, la pel·lícula, la pel·lícula ho hem fet per jove. Per jove. Perquè podien haver de fer la versió molt més gore, del que realment allà surt. Perquè hi ha escenes que veus que sí que gira la càmera i es veu una esquitxeta de sang. Però allà ho fas gore, i allà ho triomfes, però has de... És una xoca, també, una mica de por, però... Jo estava pensant una cosa, una mica bèstia, si vols tu, però... Pensant en aquests alimentarians, i es escapessin... I acabessin d'anar a la parada, d'anar a la parada, d'anar a la parada... Som una colla de milions, vull dir. Té que assegurar la parada. Escolta, que els tirin per allà, per la Xina, que hi ha 2.000 milions... Que no és cap comentari racista, sisplau. I ara ja està molt sensible, això. No, no. És que aquí som 6 milions. Aquí som 6 milions. Allà hi ha 2.000 milions. Si no puc... La competència, la competència comercial. Ara que les passen el desert, ara que ja no hi ha res... No, bueno, clar, allà. Està tan con un berever que va ser per ja pobret meu. Un camí. És un entreteniment. Ha vestit les vengadores i coses així. Molt de soroll per no res. Això s'ha de fer a Shakespeare. Sí, sí, sí. Evidentment, no té res a veure amb Shakespeare. No té res a veure amb Shakespeare. No té res a veure amb Shakespeare. Sí, com trobo a faltar films així, tot i que els feia el Kenneth Branagh, que és molt soroll per no res. Fa poca feina feinicienta. Està molt bé, tant. Està i tant, i tant. És una coseta, però és el top Kenneth Branagh. És com l'edator que vam fer com l'ha de dirigir ell. I no estava malament. I donava un punt així épic i legendari, que estava molt bé. Quan puguis mirar aquesta de l'Aventafox. Que està bé, està bé. És el que cap. Jaume, Olíviere Salles, el viatge a Sils Maria. Sí, tu saps qui és aquest? Són en campanes. Sí, sí. Jo he vist algú d'aquest home, segur. Per ell ja ho he vist. La primera pel·lícula que va fer amb la deixò amb la Vinòix, la Júlia Vinòix, la Vesca. Vinòix i tu. Segur. Exacte. A mi em passa amb la Oma Zurman. Està la teva quinta, no? Perdona, perdona. I ara jo en reobino en el bord de los tiempos de la ràdio, que quan sortia el nom d'Àngela Molina, aquesta ràdio, les palanganes tenien que anar a posar en per terra. I ara ja, això és molt injust. Ara ja la descartes per ella. Ara la Júlia Vinòix. Que m'estàs posant en el meu lloc, o... Pobrància la Molina. Tu m'has inventat tu, què? No, no, no, no. Pobrància la Molina. Sí, però ara és... És jaia, però cononra. Ah, sí, jaia com jo, és clar, perquè no fas bé de recordar-me això. Per això dic si ho inventes o... Sí, però m'estàs situant. És que la mort de l'Atònic no és únic, hi ha moltes possibilitats. El seu, ja que dic que la Júlia Vinòix ja fa anys, des d'aquella famosa blau del Kierlobski, que ja era l'objecte de desig del Jaume. Sí, sí. És que amb aquella pel·lícula, amb aquella pel·lícula, era objecte de desig de tothom, eh? Sí, sí, sí. Què? No, objecte no. És una mort de l'Atònic. Li hem de posar ànims, aquí. Òscar, Òscar, Òscar, Òscar. És exacte ànima, una mica d'ànima. És a prop de l'ànima, que no pas de l'objecte. Home, justament a blau, la Júlia Vinòix és molt espiritual. Estava per tothom. Ja va per tothom, a pànic o... Exacte, però estava molt espiritual. No ensenya res, ni fa res, ni ni res, pobretament. No, però estava per ser protegida, pobretat. Clar, clar. És imaginativa, creativa i tot allò. Molt bé. Jaume, que no sé com ha sigut, però els terrors veuen bé. M'ha mirat malament, eh? Ai, quan surtis. No, però està molt ben triada, eh? Doncs aquesta pel·lícula sí, que sí. Home, són els meus atrius favorits. Sí, és bé. Home, és fantàstica. Removem-ho, si els maria. Jaume, si no haguessin fet res. Exacte. Bé, doncs aquest és el viatge en què les emocions del temps al cos d'un actriu adquireixen un gran protagonisme. O sigui, això seria una elementalitat molt gran. Si no fos que aquesta senyora doncs jo penso que no accepta altres papers que no siguin d'una categoria semblant. No fa gaire que vaig parlar també d'una que va estrenar, que també era feia, era pintora, que tenia un problema en els ossos i tal. No el recordo, ara, com se deia, aquella pel·lícula. Però, bueno, vull dir, era que allà era molt més tòpica, molt més senzilla. Aquesta no, aquesta, francament, estem en aquesta línia. Molt bé. El que potser és més interessant d'aquesta pel·lícula, i dic, potser, perquè això hi haurà qui ho trobarà com inconvenient. En canvi, jo, l'hi dono la categoria de virtuosisme, és que el Berman ja va xistir, ja va fer el que va fer, ja està fet, i en definitiva, doncs, repetir-lo seria, jo crec, que un absurt. Com volia fer el Bodi Allen? Per exemple. Sí, però jo això ho tinc, però que molt interioritzat, i ho tinc molt clar. Llavors, jo crec que Berman era un gran realitzador, però que en l'època que li va tocar fer, o sigui, l'època que va viure i que va fer pel·lícules, jo crec que el que feia era introduir-nos en aquest món tan complexa que som els humans i tal, però, esclar, tot això ja està fet. Insistir amb això, jo crec que no, vull dir, s'ha de fer una altra cosa, i el Bodi Allen, al cap i a fi, ho entès. L'altre dia vaig veure, vaig veure que no és, per mi, la millor, però em treus al barret, és a dir, anar a pres. Doncs aquí ens trobem amb això, que al cap i a la fi, que abans la pel·lícula dius i m'ho deia un company meu que vaig estar amb ell a veure-la, i em deia que sí, però no m'ha acabat d'allò, no sé què, però és clar, perquè t'has de contestar a tu. És a dir, això és el que em va agradar moltíssim, no? Al cap i a la fi, ella està preparant un obra de teatre, ella és un actriu gran, està molt robassoneta aquí, però molt atractiva, està com... com està, molt què? Robassoneta. Ah, vale. Robusta. Robusta. Robusta. De bombeuràvem. De bombeuràvem. Sí, sí, no, això sí. De tomapani moja. Què no passen els anys? Si passen, m'ha durat molt millor. Diria això, sí, que si abans aquella imatge tal, ara també. Llavors, el que explicaven, és que ja... Ens atabalem, això no pot ser. No s'ha d'imaginar. Ai, por. Avui és una llicència, perquè és el tinto de marat a la temporada i és una mica així, com a festa de final de color. Exacte. I llavors, d'aquesta mateixa obra, doncs ella ha de representar no a la filla que havia representat quan era molt més jove, sinó a la seva mare. I aquí és on es produeix aquest... et conviden, en definitiva, a aprofundir sobre aquesta realitat d'algun actriu que arriba a un punt que li diu, sí, sinó que faràs la mare, i llavors això necessita un treball. Però, paral·lelament, això, que això ja és molt interessant, hi ha una xicota, que és com si fos una encinistradora, és com una preparadora de l'obra, o preparadora mental, perquè serveix per les dues coses. Automàticament aquesta dona agafa un paper molt rellevant i acaba abandonant-la quan arriba a un punt que entén que ella ja està preparada. I que el que faria de, a més a més, com que ella està preparada, seria més aviat en negatiu, que no pas en positiu. O sigui, hi ha un punt a la pel·lícula que hi ha aquesta, diríem, aquesta bandó, d'aquesta noia, i llavors ella es queda davant de la realitat, de l'obra de teatre, de la representació, amb un paisatge idíl·lic per allà dels Alps. Sí, és molt maco. Sí, estàs de debò. Sí, sí. Tinc entès que sí. Hi ha pressiós, i es passegen per allà, i llavors hi ha un fenomen, que és el que se'n diu una cua d'esquerra, que són uns núvols que passen per dins un barranc, i passen encaixats. I es veu, maco, preciós, però... I ella també l'acaba veient, o no? O gairebé que no, perquè hi ha com un... És el moment que aprofita aquesta altra noia per marxar. I al final coneix amb una noia. La reflexió, jo diria més profunda, és quan aquesta noia que l'acompanya per preparar-la, digue-li per fer l'obra de mare, o digue-li perquè les ment són prou febles, com perquè hi ha d'haver aquesta tensió, és precisament quan li diu, però per què t'agrada més l'altre, si jo sóc millor que ell, i tu m'ho acabes de dir, perquè l'altre aporta el que... el que tu ja vas aportar en el teu moment, que la meva mare fa una estona també, no? Tu, quan vas fer aquesta obra, i vas fer el primer paper, vas fer aquesta aportació a l'obra. I ara ho ha de fer, i tu no pots, però tu ja ho vas fer. Quan tocaven a la teva edat i tal, i ara aquí el que tens tu és el dret de fer de mare. Això és el que més m'ha agradat de tota la pel·lícula, perquè això és el que queda més clar. I llavors hi ha aquí una pel·lícula de molta, molta paraula, que fa una obra de teatre, a nivell de parlar, i llavors ve, vull dir aquí, que sí que us recomanaria és que... O bé, la veieu doblada, o us perdereu algunes cosetes que són molt interessants. Jo tinc intenció d'anar-la a veure amb doble. Molt bé, fantàstic. D'acord? Bé, són justament... Estem en adequador del programa, com sempre, i llavors, abans de que el David es parli del Quinsmann, parlem d'aquesta cançó de la Carole King, que era la dona del James Taylor, que va fer una cançó tan famosa de Jufe de Fren, que és una cançó molt coneguda, dels anys 70, i que li va dedicar a ell, perquè es veu que no es portava molt bé amb ella, i li va fer una cançó molt canyera, que realment doncs és un clàssic, no? I canta una de les balades, crec jo, més interessants, de la música pop-folk americana, és aquesta senyora, Carole King molt coneguda allà, molt l'estima d'allà, It's Too Late, i això fa 44 anys, vull dir, més interrupts. Escolte atomes. I now I'm so happy. It used to be so easy living here with you. You were like crazy and I knew just what to do. Now you look so unhappy and happy like a ghost. I it's too late, baby, now it's too late Though we really did try to make it Something inside has lied and I can't hide And I just can't fake it Oh, no, no We're both in good times, again, for me and you But we just can't stay together, don't you feel it too? Still, I'm glad for what we have And how I want each love to do But it's too late, baby, now it's too late Though we really did try to make it Something inside has lied and I can't hide And I just can't fake it Oh, no, no, no, no, no It's too late, baby, it's too late It's too late, baby, now it's too late Bé, tots vestits fets un dandy, no? A més, emparats sota el camuflatge d'una sastreria Que es diu Kingsman Ah, d'aquí, clar I que bé, que busquen... És bo que no sé què passa, que els empelen a un i tal Deixen ben partit I busquen sang fresca, diguem-ho així I fan una mena de càsting Per s'estudiar el que, quan ho cau en servei Vos n'han de substituir-lo per un altre I l'ensopècana a la primera, saps? I n'enganxen uns quants I bé, i en paral·lel, o sigui, mentre es fa, diguem-ho així, la tria del nou membre d'aquest servei secret Doncs hi ha una trama, lo típic, no, el supervillà de torn Que plegeix una malvastat Però com a així, avui dia, podríem estar acostumats Perquè, quan es tracta d'una oligarquia El que us collons a la resta... Això no es dius Sí, no, és que és un color de llocs així Doncs... No estem a l'hora d'infantir És el que hi ha, sí És típic, sempre han de ser uns quants per fotre-tots I bé, evidentment, el paper del supervillà El fa el Samuel L. Jackson Oh, ja li queda bé A més, amb un deix-papitzotos Parla així molt amb l'eseta Sí, és un paper molt histrionic, molt... Ja li queda bé Amb una sicària molt així, molt... A l'Oquilville, per dir-hi alguna cosa Ah, bé, bé, això en mola El lloc de Cames té... El lloc de Cames té unes cuchilles bestials Que fort, bé Jo fa unes esteses de cala en plató Però bé, no ho explico més, perquè... I es afecta d'espacials que bé, no? Es veu que és una borrada, no? O que diguem que hi ha una... Surta també el... Jo vaig a alguna escena, així, amb un altrailer Que volava el Khalid Firth, no? Jo he sumiat això amb una altra història Fa un parell de sals, així, no? L'Àgil? No, per això La escena d'acció que està bé és la que està ella Amb una serbeseria I hi ha uns quants matons de barri que van a per ell Que ell troba està prou bé El vell el que dius és molt àgil Per realment el concepte, no? No veus mai el Roger Murph en aquests vots, no? Ara ve, després... Al final té un punt en berro, no? I d'alguna manera... Les tornes, cap a l'oligarquia, se'ls esgiren contra I hi ha una escena molt... Que deixa sobtat, no? D'una princesa escandinava Que està personera del dolent I que ve, que li paga, diguem-ne, espècies A l'Aroi de Torne Però unes espècies molt particulars Ja ens entenem, no? I l'altre dia... Fa gràcia això, tu, eh? I l'altre dia, carai! Amb dos copes i un empolló de cava I on vas? No, que m'ha acabat allà, tu! Anem, anem, anem! El paradisto... Arriba i modra, no? Sí, sí. Díssima llibertes... Seré teva, no? Però d'una tèrnia de manera... Bé, no? Mare meva, vale, vale... Escolta'm, sí, sí... Vendré a veure la pel·lícula... Vendré a veure, perquè això ja està ben promocionada, eh? Sí, sí... Per un moment... Per un moment... El protagonista en recordava el dicàprio. No sé per què, eh? Físicament vols dir? Sí, físicament, sí. Físicament. Quan està així caracteritzat... Com jo tinc ganes de veure-la, ja ho comentarem després de l'estiu, clar, que la vull comentar i la vull veure. Això és el tema del rescat de les princeses de totes les contes de fala. Sí, però pensa-la. Que al final s'acaba casant amb aquesta no cal casar-s'hi tu. Les princeses també fan això. És que... Home, eh? Són del segle XXI, oi? La versió actualitzada dels contes. Ha canviat el conte, clar. Mira, és re, que la princesa aquesta veia la Fiona. La Fiona, home. En la princesa, molts gènere's, també, no? La Fiona? Ah, aquella... A mi m'agrada l'esrequer. Sí, que era una ogre, també, una ogre. Molt bo, eh? Molt bo. Jaume, una preestrena, no? Sí. Investigació en policial, a dues. La primera és investigació policial. Aquesta és una prova. Aquesta fa pensar amb el Tarantino. Ah, mira. Són Tarantino, Peter Pan. Vull dir, barreja tot això i què et surt? Però espanyola? Sí. Uf, uf, uf, uf. Ho ha fet complicat, això. Sí, que ha complicat, sí. Vull dir, a vegades dius, perquè ja es fa això, ja. I dius, no, no cal el que pregunto. I què? Una mica de desastre, o què, això? És que és més de allò tan poc... tan bo que... Si un va inventar el greix, perquè els coxinesi volguéssim bé... Doncs ja cinem, que es fa perquè és espanyol, no? Doncs jo penso... Foten un crepat de sorra, no? Jo penso que això és més aviat un crepat de sorra que no passen. Clar. De tota manera, va a dir que el fet de tenir una idea, i aquí hi està la diferència, que així, com per exemple del Tarantino, la primera no, la segona, la segona més aviat... La segona, el Pulp Fiction. Pulp Fiction. Que tenen aquella conversa, aquells dos... El Samuel L. Jackson i el John Travolta. M'agafa aquesta sequència i la posen aquí, no? La que estan d'esquenes. Totes les quines parlen. Que van en cotxe i van... Que van cap un apartament. Llavors, aquí no són dos gasters i tal, sinó que són dos que ens fan creure, que són policies. I llavors... Hosti, quina conversa més, tant tot com aquest... Sí, sí, sí. I tal. Llavors, això té un desenvolupament, que no ho explicaré, perquè si algú ho és prou divertit, han determinats moments. Llavors, aprofiten per explicar-te les històries de... de fidelitat i de... també, paral·lelament, que si estàs casat has de tenir la família i tal. Llavors, l'altre, no, l'altre és d'aquells que... que no té una mica com la illa, la isla... Minima. Saps que un policia està molt agafat amb el matrimonis. L'altre va per un altre cantor, però aquí no és el mateix cantor que aquell, però és un cantor... Més que va bé d'un altre cantor. Sí, bé, això. Llavors, esclar, vull dir, aquesta combinació amb una investigació que fan, perquè la fan la investigació, i aquesta investigació, al final de tot, té la seva sorpresa, li hem d'agradar ple per ells, però en definitiva és una pel·lícula que defensa el pitirpenisme. El fet que hi ha persones que es queden amb infants, i aquí, doncs, lògicament, tenen aquestes converses que no té res a veure amb clarantino, llavors, no? I vis la promoció al Coronado, potser? A José Coronado, a Vale. Vale, vale, vale. Qui és?A Recines. Perdona, vale, vale. El final de tot, eh? No és una cosa important. Molt bo, també, l'Antonio Recines. Sí, el fa bé, lògicament. No ho fa malament, no, vull dir. Colla, que t'acabes creient-los, eh? I després l'altre, és aquesta, ho haureu nunca. Ah, què tal, això? Ho has vist, no?No, la Maria Valverde i el nano aquest, el Dani Robira. Maria Valverde, tio, eh? En canvi, què va ser que vaig veure jo? Aquests que es volen casar allà a Londres, i fan anar a totes convidats allà, i no veig sols. Però és divertidor, o què? Això és una... He vist el trailer i he dit... Però és que et rollo una mica el Chapellidos Vascos. Aquestes comedies una mica embugides, no? Digue'm que jo no he vist els 8 Chapellidos Vascos, però sí que he vist aquesta. I no estic d'acord en què aquest cinema es faci avui, perquè això és fer... Vaig ja a mostrar el que no és, vull dir, de cap manera. L'Andisma, què? Sí, és l'Andisma, però no l'hem vist, tampoc. Però és una defensa absoluta de les parelles. Clar, això, exacte. La virginitat i tot això. Anar crònic total. Anar crònic total, vull dir. I a més que la família tothom t'estima i tothom té ganes de venir amb tu, i crec que... És aquestes comedies, digues-hi. I a més, és que sempre estan cridant. Amb els tòpics, no? Sí, totes tòpics. Aquestes comedies àcides que intenten buscar una mica aquestes comedies tipus de boda i tal, és a dir, la pots fer passada de voltes, la pots fer tremendament, queca, com això. Què et passa, tu? Vull dir, que és el problema. Però és que et queda més canyera, perquè es veu que la directora... És una primera pel·lícula, em sembla, de ella, no em veig equivocat. Deixava molta improvisació als actors. I llavors, com el Dani Rovira és un tio que és molt ràpid, és com a diant i tal, i això... Es veu que ha fet moltes coses per a la seva... I també surt la mèlodi, la cantant aquella de... Soy una rumbera aquella. No, no. És la germana del Dani Rovira. Clar, és una aquesta... Quan em va dir que sortia el baile del Gorilla, em vaig quedar a mort. De corrents, a veure la mèlodi. Jo, que agonéssim, era la mèlodi. Clar, això és horrorós. No sé per on l'agafen. No he fet mai una pel·lícula, aquesta, tia. Vaig a l'altre i vaig dir, però què fa, aquesta part, aquí, durant voltes? A més, canta la cançó principal, que és un xurro com una casa. Senzillament, jo no la recomano. No, no, per això. Estava ple al cinema de rítics i de tot, clar. Vull dir, imagina't. Però que molta fama, per allà, voltaven tota aquesta colla. I preguntes i coses per anar a marxar, ja. Ah, bé. No m'interessa. Rosa, també acabarem de parlar justament d'aquest cicle de Paloma Calla, amb les vides de Greys. De la Fundació de la Caixa, sí. Ja n'hi ha més pel·lícules d'aquestes. Ja està. Aquest divendres passat ja es va acabar. I, llavors, aquesta setmana comença un altre. Ah, molt bé. Sí, sí. El que comença aquesta setmana serà divendres també. El que passa és que no serà només es divendres. Serà algun dia junts, també és probable. Però, bueno, tot això estarà penjat a la web de la Fundació de la Caixa. Bueno, doncs serà sobre la... Com ajuden les noves tecnologies a fer-te envellir? A fer-te envellir. Envellir, envellir, envellir, baixar. Envellir baixar. Sí. I, llavors, la primera pel·lícula és un amic per a Fran. Sí, això. Allà arroga, sí. Hi ha unes quantes pel·lícules que... Bueno, ja et dic, no me les vaig apuntar totes, perquè encara no tenien ni la programa. Això és una novetat, és una primícia. Bé, escolta'm. Que t'hauré pintat molt bé, com les noves tecnologies. Molt bé, però estarem atents a la pàgina web, no? Passem del tema de la infantesa, el tema de la... De la bellesa? De la gent. De la professora, d'anar a passar gran, ja està. Crec que sí. No, d'aquella, no, d'aquella, d'en Brad Pitt, que anava ambellint, que anava sense una jove, no? No sé si era això. És més... A la tecnologia. Les noves tecnologies, com ajuden o intervenen o com a alguna manera. Doncs és cert, la maco. Bé, bé, bé. Envejecer, no enveyecer, envejecer. Oye, claro, teniu superat, això, però... Claro, que no... Bueno, llavors... Sí que... Tirem milles, tirem milles. De això els micròfons, us plau. No es tira per cap als micròfons l'últim dia, eh? Rosa Rosa. Fica, les vides de Greys, que ha estat l'última pel·lícula del cicle aquell de la pobresa vista amb ulls d'infant, i vam quedar que no només era la pobresa de la vista econòmica o material, sinó totes les aspectes, o les de més aspectes, no? Amb aquest cas ja es parlava del tema de la... de creixar, participar i jugar. O sigui, no només a l'àmbit escolar, o a l'àmbit familiar, o a l'àmbit de pobresa econòmica, sinó també a l'hora de fer això d'aquest creixement, acompanyar el creixement i la maduresa de l'infant, no? És una pel·lícula... És un... Tinc, tenia notat per aquí el director. Es diuen... Bueno, són dos, no? Espera. El Best-Increton, que és un dels Estats Units, és del 2013, és una pel·lícula molt recent, que va estar a Cartellera un any més. No fa gaire. Sí, no fa gaire, no fa gaire. I llavors, la pel·lícula és la... Una mica la història... Un fet... A veure, un període puntual de les vides de Greys, i Greys és una educadora que treballa en un centre de cuida de menors, nens que estan passant per un moment vital, molt difícil i molt dur. O sobretot, perquè han viscut unes experiències molt bèsties, molt fortes. Nens que... És clar, la persona que ha fet... El responsable d'aquest cicle és el Jaume Funes, que és psicòleg, educador i periodista. Ens deia una miqueta... Ja, molt bé. Ens deia que és una història sobre els nens perduts enferides per cicatritjar, que cuiden nens perduts enferides que acaben d'obrir. Uf. Els nens perduts enferides per cicatritjar és, per exemple, la cuidadora de Greys. I els nens perduts, que ara estan obrint aquestes ferides, són els nens que estan allà internats. I que han rebut... Que han rebut i que han tingut experiències. Que han tingut experiències. Mala pata de viure amb una família, perquè la mare entre drogues o alcohol, no sé què, que els hi peguen, que els maltracten, que no es cuiden d'ells... Abusos, incitot... Això són situacions molt bèsties, no? La vida que s'interessà el que acaba de dir. Ferides per tancar, ferides que acaben d'obrir-se. Això és molt bé, Rosa. I com a ella també se li obren les seves ferides. A veure, ella és una educadora molt professional, és molt bona, connecta superbé amb els nens. Ella... Bueno, arriba un moment que entra una nena, que ella ja se n'adona a parlar amb aquesta nena, a partir del comportament que té, pels dibuixos que fan i què fa i tal. I una mica de la relació que ella, si vol anar, vol tornar el que es desemba a anar amb el pare o no. I ella està començada de domingar que aquesta nena té un problema amb el seu pare. A veure, com fa ella per mirar d'averiguar-li d'ajudar aquesta nena? Perquè la nena no ho diu obertament. És que la nena això no ho dirà mai, obertament. I com ho averiguar finalment, i de quina manera l'ajuda... És impressionant. És impressionant jo, una mica després del foro, com està comentant. Era tot una tasca de contenció que feien aquells educadors, amb aquells nens, des del principi. Des d'aquelles crisis que els agafa, que ens hi cridar i fugir com sigui, no del centre sinó del món, i de què sigui. Ensenyar-los que això és puntuar, que això els passa, ser-ho tranquil, va, que se't passa, no sé què és, que estem aquí amb tu. Feina de contenció, no ensenyar autor. Autocontrolar-se. Autocontrolar aquells sentiments, aquella desesperació, aquella angoixa, que ja... I amb aquesta nena ja és el sumo. Com arriben a casa d'ella, a la nit i tal, i veus com agafen una escena molt bèstia, perquè dius que s'ha de passar ara, i allà amb el bat de veig vol dir costi. I com recondueix la situació, la pròpia nena. És un exercici de contenció impressionant, també. És una pel·lícula que jo no he pogut veure, les rescataré amb dret. Val la pena. Sí, perquè hi diré un moment que et despistes i dius, aquí l'educadora, ja no està gent d'educadora, s'està saltant tot a les normes, però què està fent? Jo crec que és una essència de cinematogràfica, senzillament, com que el cinema tot és possible, tu saps que la vida real, la ciutat no ho proposarà, de quina manera se li pot ajudar aquesta nena. Els adults que l'envolten, ja sigui un familiar, la mestre de l'escola o el mestre, o ja sigui els educadors del centre, són els que estan al costat d'aquests nens, i han de saber llegir el que els estan dient, i han d'ajudar-los d'alguna manera, realment demostrar-los que els estan recolzant, i que poden començar a denunciar aquesta situació, perquè és la manera de començar a sortir d'aquesta situació. I per ella també per la graix, per la nena, per suposat que l'ajuda moltíssim, i per ella també li serveix per començar a cicatitzar la seva ferida, perquè ella mateixa té la seva ferida, per ella, que li costa, a veure si té una relació que li costa, quan el nano és un encant, és meravellós el nano, que també li ha estat amb una família d'acollida, en canvi, ell tot li havia anat superbé, i ell després també es dedica a cuidar altres nanos, no? I ella li costa tenir aquesta relació amb aquest noi, i gràcies després a tota la interacció amb aquesta nena, com ella també comença a cicatitzar, a curar-se la seva ferida, i comença a poder-hi confiar més, i a viure, i a saber que ella també serà capaç de ser, per exemple, de ser mare, per exemple. Clar que sí, clar que sí. Molt recomanable la pel·lícula, crec que va ser una pel·lícula que va passar una mica així ràpid, i que val la pena recuperar-la en db de segur. Aquest és un cinema que no té la promoció, que és el que hi ha, no? I doncs acabarem amb dos pel·lícules, es queden re 8 minutets. Una pel·lícula molt ràpida, amb aquesta i una mica més antiga, anem a l'any 90, una que es diu Júlia T. Dosamans, una pel·lícula que han vellit molt malament. És una pel·lícula d'un senyor, d'un director siri, que es deia... té un nom raríssim, Baixar Shbib Ika, la seva parella, una tal Daphna Carter, Carler, perdó, va fer el guió i part de la direcció d'aquesta pel·lícula. És una història vinculada a l'any 90, i una cosa que estava molt de moda amb aquella època, és que les trucades telefòniques, quan el telèfon era essencial, en refereixo per la comunicació entre les persones anotant, i com es lligava per telèfon. Recordeu els telèfons eròtics de temps enrere, que estava molt de moda, això de que pagaves uns diners, però prefereixo que la gent ho feia, que pagaves amb lliça... Era un servei, era un servei. Hi havia una senyora, un senyor que et deia coses. Això al cap sortia un tros. El què? Ah, sí, exacte, això mateix. Doncs he d'aquesta que ho feia la Jessica... La Jennifer Jason Leigh, exacte. Això és una mica la idea, però, en aquest cas, parla sort. És un nano, que és el David Duchofny, que és el que feia Xperient X, que això el tenim més conegut, que està molt jovenet, que està iniciant el món del cinema, i llavors fa una trucada telefònica per inèrcia amb una noia, la qual ho fa en planta de l'estim telefònico i parla amb ella. Ella és una noia que té una relació una mica turbulenta amb la seva parella, i es coneixen per telèfon i s'enamoren per telèfon. I és una relació via telèfon, tota l'estona muntatja en paral·lel de casa d'ell, casa d'ell, casa d'ella, amb el qual hi ha elements de certa sensualitat, de cert joc, també, que es produeix per la fet de no conèixer-se, fins que es coneixen, i, a partir, quan es coneixen, no és tot el que era tan meravellós, ella pensa que l'enganya perquè la filla cap és una càrrega que ell feia de trucar per telèfon a les dones, intentar lligar amb elles, i llavors... Hi ha una sèrie de qüestions, però quan la pel·lícula hi ha un moment que està molt bé, i en uns 40 o 50 minuts, magnífics, amb aquest muntatge a pedre, quan llavors comencen a tenir aquest vincle, entre tots dos, és quan la pel·lícula comença a perdre força, perquè fan situacions com una mica molt obligades, no? Vull dir, està al balcó i passa una noia i diu, ah, jo tot conec, tu em vas trucar per telèfon, m'has aportat, no? És molt complicat que m'ho n'he estudiat com a Los Angeles i tal, no? I et trobi una persona que et conec, que m'has trucat per telèfon quan parla a porta del balcó de casa. Això és una mica la pel·lícula en sí, per tenir a ser molt moderna, imagino, l'any 90, però ara a vista que he de totalment trasbalçar-ho, i em vaig dir de malament, molt malament, i hi ha un final obert d'aquests tontos que dius, bueno, ja me'n vaig per aquí, que ara se'n va per cada lloc. Per tenir a ser una mena d'experiment, que jo crec que en aquesta època té un dia de seva gràcia, però ara ja no, queda fora del lloc. Però mira, recuperar pel·lícules que, en teoria, va tenir a ser avolada en una pel·lícula independent d'aquella època, que va estar als verds i molt de temps i tal, imagino que és com tot. No la recordo, no. És una pel·lícula que jo tampoc la tenia una mica penjada, però la vaig voler recuperar. I també el David em va recomanar. Que es diu que fem-ho amb la abuela, de ti, Daniel, que jo m'ho vaig passar pipa. És que quina dona més mal de John, si no es pot dir una altra paraula. Ostres, vull dir exacte, vull dir és una senyora que viu bé, i que l'únic que ha de ser de vida és sometre algú al seu voltant per machacar-lo i per destrossar-lo. És una única seva intenció. Es carrega, literalment, a la seva companya, una senyora de la seva edat, que és aquesta seva serventa, vull dir, a casa, però amb tota la intenció del món, perquè està cansada d'ella, perquè, a més, és una senyora que té una edat, està viudua, que és una mica paranoica, però és conscient, perfectament, dels seus actes. Vull dir, no és allò que diguis, mira, la millor, hi ha un procés i tal, no? No, no, no, és totalment conscient. Vull dir, fa senes absolutament d'això. Fins que arriben uns nebots, el nebot és el que és, no? I, clar, ella, quan està amb la família, és com que bona soc, no hi ha cap mena de... Vull dir, ara un principi sí. Al principi sí, clar. I diuen, ai, vine a viure en zones clar, vens la casa, en zones les tines a nosaltres, no? Però, bé, et vens a viure amb nosaltres, i que entri per la porta, despotrica de tot, de la dona, dels nens, que passats, que marxeu, que no sé què, vull dir, és una situació límit fins que conèixer, una mena d'alterego, que és una joveneta que la cuida amb una època determinada, i és una mica com ella, però en jove. I li marques límits. Aquesta dona busca que li marquin els límits a l'estona. I ningú li marca. Ningú li marca. Segobardeix. Una Peter Pan, també. Exacte. I fins al límit, que li fot una bufa. I això, perquè fa mala llet, no es pixa, tira aigua. Tira aigua. Però, i clar, pensa que és aquella pixum, o es presenta davant dels amics d'ella, de la parella que està allà, per exemple, no? I la que fa és que, de seu allà, i, clar, té una tele d'habitació, i es convida a dir-ho, escolta'm què passa. I llavors se'n checa i tothom omita el cul. Vull dir, amb mala llet, que s'ho han mullat amb mala llet, i no és que s'ho hagi fet. Vull dir, és que, ostres, és a dir, que hi ha molta mala bava. No ho vas riure amb això.No, no, amb un principi... No, a veure. No, no, perdó. No el vaig riure. Amb un principi, la pel·lícula em va semblar un despropòsit. Vull dir, rius com a llomres, un riure mitjirat. Perdoneu, no és cap despropòsit. Tinc uns amics que passen aquesta situació. Clar, clar, és que per què venen els tiros? No tenis trònic.No, no tenis trònic. Però sí, sí, jo vine a viure amb nosaltres, amb una senyora així, molt avançada d'edat. I després trobar-se que allò és com ficar un escorpi dintre. Sí, sí, el que diem es fot permís de la parella. Vull dir, a consciència, a mi això no m'agrada quan li agradava. Vull dir, m'ha txacat tothom.Doni igual. Vull dir, et recomana aquesta pel·lícula. Ara ja no viu amb ells, però el vaig dir, et recomana aquesta pel·lícula perquè us traureu els fantasmes de dintre. Això són infantilismes, són persones que arriben a la gran i són infantils. No han tingut que... no hi ha hagut manera de... Doncs aquella que la vulgui veure, en castellas, diu que hacemos con la abuela, es de la Etienne Chatilez, l'Atsila Chelton, la Catherine Jobb i la Isabel Nanti... Entenen una altra que també és molt divertida, però no recordo l'altre. Té molta mala vaga. L'altre que és divertida és estremendament caústica, és la paraula més correcta. Entén sal de... Perdona. La broma que hi ha al tòpic aquest de la mansinera, no? Quina mansinera? El que és? Ara he perdut. No, què fem? Diu que fem amb la abuela, doncs mira. A la xarra allà. A la d'aquest cas i a la de la pel·lícula, aquesta. Molt bé, doncs en res. Ens queden un minutet, l'úig és per acomiadar-nos de si xargos molt malalt. Molt bon estiu. Molt bon estiu. Feliz... Feliz any, no? Jo sé que dic ja, bon estiu a tothom. Ah, i bona rebella de Sant Joan i aquestes coses, com és en Pere. Clar que sí, no? I ens veiem al setembre. Segur, vaja, esperem... Home, hem de parlar d'alt contracte. Sí, sí. I com a mínim, insisteixo, com a mínim per cap 100.000 euros per temporada. Sí, però... De fer un contracte al dindat, d'aquests dindats. Però com que els guany són superiors, doncs... Exacte, però que ho farem encantats, faltaria. Vinga, doncs, ens escoltem d'aquí... Un parell de mesos, que passem molt ràpid. Que passem molt aviat. Fins aviat. Adeu-siau. La ràbia de Sant Just, 98.1. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador, dispositeu-mop. Informatiucomarcal.com