Babilònia del 25/6/2015

Venia aquí molt esperançat, i jo crec que avui ha tingut una petita injecció de moral veient que funciona. Molt bé, doncs demà, com que hi ha els entrenaments oficials, i sabrem la Grella, sortirem d'adobtes d'aquí, està amagant cartes, i en canvi qui ho està donant tot. Demà hi ha gràcies, bona tarda. Adéu. Torrem a sortir al carrer com cada dia, som a pèl de la Diagonal, i estem esperant tots plegats, hem sortit a veure si arribava aquesta onada de caló, que ens diuen que arribarà temperatures de fins a 38, 40 graus. De tota manera, encara no ha arribat, ens diuen que arribarà en un no res, i que la tindrem aquí a sobre fins dimarts. Potser és efecte de la caló, o la seva variant aquella del caloret, que es pugui sentir encara, que es pugui dir en ple segle XXI, que allà on triomfa la immersió lingüística, estem tornant a la aldea, ho hem sentit així en aquests termes. I això el dia que els científics ens han fet veure, el forat negre més brillant, el l'univers que ressuscita després de 26 anys llargs, d'estar no tan brillant, no tan ple de llum. És el B-404-5-N, que provoca un esclat de llum impressionant mentre menja una estrella. Bé, potser més d'una hauria d'estar en un forat negre. Anem al tren. El que està clarament en un forat negre no és directament Grècia, sinó com a mínim l'acord amb Grècia, que no acaba d'arribar a l'eurogrup, també ha acabat sense acord avui, però intentarà aconseguir-ho en una nova reunió dissabte, no sé si allà d'aquest Catalunya vespre s'haurem agudat en llou, hi havia una reunió també de dirigents europeus, però la veritat és que la majoria dels metataris encara veuen possibilitats d'entendre'ns, però d'altres, com els alemanys i no els anons qualsevols, parlen de passos enrere, clarament, en les relacions a matenes. Això de Grècia és el compte aquell de mai acabar, ja ho saps, Òscar, en esports? Doncs mira, el que és el compte de no acabar mai és les eleccions del Barça. De moment, precandidatures continuen fent actes i comencen els retrets, ahir vam sentir a Catalunya Ràdio com Joan Laporta posaven dubte que no hi hagués algun interès ocult de la directiva actual amb Catar. Avui, Josep Maria Bartomeu, bé, anava a dir que no ha respost, ha dit que aquestes acusacions es responen totes soles, com no volen entrar en el cos el cos sembla que té instruccions de no entrar en el debat directe amb Joan Laporta. Això el dia que la comissió gestora del futbol club Barcelona ha pres una decisió. S'ho ha estat rumiant molt, perquè no quedava clar si era una de les atribucions que tenia segons els estatuts, però, finalment, ha decidit acceptar l'oferta de Leverton i vendre Gerard d'Eulofeu per 6 milions d'euros, un jugador que no entraven als plans de Luis Enrique, l'any passat el van viar a seditar el Sevilla, i el Barça es va fer un recompre. Aquí tampoc no serà la pròxima temporada. La plantilla del Barça és Denis Suárez. El Barça negocia amb el Sevilla, poder incorporar-lo a l'estiu un any abans de quan s'acaba la seva sessió al Sevilla, la FIFA però ha informat al Barça que si el rap escava, no el podria inscriure fins al desembre per l'ascensió famosa que reucega el Barça. Per tant, els directors blogrants han decidit deixar-lo al Sevilla, que allà pugui jugar des del setembre, i ja veurem què passa a l'estiu que ve quan s'acabi aquesta sessió. Hem analitzat amb profunditat la crisi del Barça de Bàsquet. Han estat d'acord tots els nostres experts, que és el final d'una etapa, però tots han donat un vot de confiança, com a mínim una temporada més diuen a Xavi Pascual a la banqueta. I a la banqueta de l'actualitat, i tenim tot això altre. Per exemple, el president de la ANC Jordi Sánchez, que admit que no serà fàcil dir que sí, a la proposta d'Artur Mas, perquè la societat civil impulsi una llista sobiranista unitària. Fàcil no és, jo crec que això ningú se li escapa. Fàcil no és. I hi ha molta gent que ho veu bé, hi ha molta gent que no ho veu bé, hi ha gent que té por que això ens vigileixi, hi ha gent que creu que és encertada la proposta, hi ha gent que creu que és un error. Sánchez assegura que en la línia vermella de l'Assemblea no traspassarà, serà dividir-se internament. Unió metristan obrirà un expedient als membres del sector independentista del partit que podria acabar en expulsió per haver-se constituït en plataforma de suport a Artur Mas. Era una estratègia calculada des del 2010, calculada, molt pensada. D'una banda volien trencar amb la Federació, d'una altra volien dinamitar el procés. És la presidenta del Parlament, Núria de Gisper, que ha acusat la cúpula d'unió democràtica de tenir una estratègia calculada per dinamitar el procés. Ramon Espadele l'ha acusat de deslegir-te i mal Parlament. I el dia és un dia de satisfacció per aquest que sentirem. Vaja, el sentirem en el nom, quan el diuen com a nou president valencià, el socialista Ximo Puig. Senyori, és com que el candidat ha obtingut la majoria absoluta, queda llegit president de la Generalitat, el molt honorable senyor Ximo Puig i Ferrer. L'any investit aquest vespre ho ha sentit amb gràcies al suport de compromís i de poder. Tot i això, el partit liderat per Pablo Iglesias li ha donat un suport crític, perquè 5 dels seus 13 diputats s'han abstingut, i Puig ha obtingut just la majoria absoluta que necessitava. Mentre estan a les illes, ha tancat definitivament el pacte de govern entre socialistes i més, amb 5 conselleries per cadascun. Diel Barceló de mes serà vicepresident, portaveu i gestionarà un macrodepartament. Això, mentre l'expresident va usar, pressionat pel sector crític del PP Balear, ha anunciat que et dimitirà en els pròxims 15 dies com a president del Partit Popular a Balears. Deixeu-nos dir una altra cosa sobre la política en aquest cas és espanyola, és el Suprem que imputa formalment els expresidents de la Junta d'Andalusia, Manuel Chaves i José Antonio Grinyán, en el cas dels zeros fraudulents, i els acusa d'assaltar-se la llei amb tota consciència i tot coneixement per motius polítics. Manuel Chaves i també els dos exconsellers imputats s'han afanyat a renunciar a la seva acta de diputats al Congrés. Del país deixeu-nos explicar unes quantes coses, aquest acord institucional pel caval mínim, el tram final de l'Ebre. La Comissió de Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre demana a l'estat el triple de l'aigua que preveu l'actual pla hidrològic, una xifra que s'ha consensuat en grups ecologistes, regants, govern i ministeri. I l'altre, que la Generalitat no veu irregularitats administratives en el correbó que va causar la mort d'un veïd amb polles al Vegebre. El president del Congrés va dir que les cornades que va rebre l'home de 80 anys a les festes de Sant Joan són un accident puntual. Del món, d'això, també, destaca una cosa. Només una, però mereix la pena ser destacada, perquè sembla que Obama censur el Tribunal Suprem dels Estats Units valir del seu Obama Kerr, la llei de cobertura de salut que és un pilar de la Presidència de l'actual llogater de la Casal Anca. I el president nord-americà que ho considera que l'han volgut dir-ho anul·lar. I hem dit al llarg d'aquest programa que no és habitual que algú et meti els errors i avui hem sentit com ho feia Elsa Artadi. És lleig, no queda bé, i és una cosa que no ens pot tornar a passar. És la directora general de tributs i jocs de la Generalitat i és molt clara molt que el primer premi de la Grossa de l'any passat que des de ser va ser clarament un error. Per això, a la Grossa de Cap d'Any del 2015, tindrà menys números que l'any passat i una millor distribució per evitar que això torni a passar. I també s'oferirà fer participacions de manera gratuïta a entitats i empreses i es millorarà la venda on-line. Just avui ha començat tot el procés, tota la venda de números, encara que la realitat és la galó que fa a vendre la grossa de Nadal. Nadal queda una mica enllà, però comença el procés en aquest punt. El que no queda gens lluny és la redacció d'informatius de Catalunya Ràdio i des d'allà ens controla en l'actualitat la Montse Quadreny, que va ser molt bona nit. Què expliqueu? Doncs mira, primer anirem a Girona, perquè el rei Felip Sisè ha reivindicat la unitat d'Espanya en un acte Girona, ha estat en l'entrega dels premis anuals de la Fundació Princesa, i allà hi tenim l'Albert Requena, que segueix aquest acte. I com ha fet aquesta defensa de la unitat d'Espanya, Albert? Doncs mira, ha dit Felip Sisè que ja en el seu primer discurs, quan encara era príncep, va defensar un projecte de país integrador que assumia la esperanza d'una Espanya que decidió hace muchos años, mirar hacia el futuro y no hacia el pasado, que decidió sumar y no restar, que decidió unir y no dividir, que decidió desterrar-los en enfrentamientos para siempre. Més de 800 joves participen o vi demana el Forum Impulsor, que organitza la Fundació Princesa de Girona, coincidint amb la inauguració una setantena de persones convocades per la CUP, han fet una xulada contra els monarques. La CUP i la policia han impedit l'accés a l'acte dels dos regidors de la CUP de l'Ajuntament de Girona, que li volien entregar una carta on rebutjaven la seva presència i li demanaven que no utilitzés el nom de la ciutat. Molt bé, gràcies Albert, molt bona nit. Em penso que avui era dia de bastantes accions polítiques, si no recordo malament, hi havia el líder de Podem en un míting a Badalona. Sí, que sabia el Martí Ferreró. No sé si és per Martí Ferreró que podria ser perfectament. No, potser de campanets. Són per líder de Podem? Efectivament, són per Pàbio Iglesias. Ha tingut un autèntic bany de multituds, així que ha aparegut aquí el barri de la salut de Badalona. Ombla un parc que en forma d'enfi teatre, molta gent ha escoltat-lo. I, a més a més, està desplegant un duríssim al·legat des del primer minut contra Convergència i Unió de Catalunya i contra el Sistema Dipartimista PSOE a Espanya. Pel que fa a Rajoy i Sánchez, ha dit que li recorden el duet Pimpinella, que fa dècades es dedicaven a fer cançons, i a fer gires musicals. Es caracteritzaven per fer veure aquesta dada enfadats, però assegura que era pura impostura. Doncs això és el que els passa a Rajoy i Sánchez, que es barallen per la mida de la bandera, però tot és pura impostura i a Catalunya, i que és una cosa que es diu contra Convergència i Unió, referint-se en tot moment, ara Convergència els digui, que els n'hi tenen les seus embargades. Ha parlat que no es defensa la bandera catalana en casos de corrupció i de defredació d'impostos, com és el Caspo Jol, assegurat que a Catalunya és una nació i la nostra patria, ha dit, és la gent, icted que decideix, faz un pas al Parlament. A Oriol, els diputats de l'Àfrica Liaple de Catalunya ja han rebut la sentència de Junts Departaments, es faresser des del coronavirus, que el endingistor està transitionsant loops nou. que li sentim molt habitualment el líder de Podem. Ens controles el que digui a partir del que m'ha escoltat ja a partir d'ara, Martí. Gràcies. Molt bé, fins ara. Molt bé. Què més, Montser? Doncs també podem sentir el líder de Ciutadans, Albert Rivera, que accepta el repte de comptar els vots a favor de la independència el 27-S, tot i que nega que siguin eleccions amb caràcter plebiscitari. Declaracions que ha fet el acte del deseniversari del manifest fundacional del seu partit, i ens ho seguim des de Barcelona i Nasi Abat. Molt bé, Nasi. Bona nit. Bona nit. El president de Ciutadans supre allà que el 27-S no és un referèndum, però en tomen els comissis del setembre com una manera de saber qui està a favor i en contra de la independència. Todos sabemos que no son un plebiscit o ni que es un referèndum, pero bueno, si alguno está dispuesto a contar votos, yo he encantado. Yo acepto el reto de contar votos, votos, eh? Digo votos porque la electoral ya sabemos cómo es. Votos. Vamos a contar votos y vamos a ver si la convergencia sin unión y Esquerra Republicana son más que el resto de catalanes. Vamos a comprobarlo. En l'acte del deseniversari del manifest fundacional del partit, Rivera assegura que Ciutadans impedirà un nou govern de mà a Catalunya i garantirà una majoria constitucionalista a Espanya. En tesos gràcies, Ignasi, ens està sortint un flag informació molt polític. Hi ha alguna altra cosa que no sigui política? Doncs mira, de la Met Internacional, un informe que excupa el govern sotafricada a la massacra de 34 menès l'any 2012, i en canvi recomana una investigació fiscal exhaustiva contra els policies que els van disparar i parla també d'una operació defectuosa que no s'hauria d'haver produït mai. El president del país, a Copzuma, ha presentat aquest vespre en una al·locació televisada les esperades conclusions del document elaborat per una comissió d'investigació judicial. Molt bé, Montse, alguna altra cosa? No, deixaríem aquí. Perfecte, moltes gràcies. Bona nit. Doncs això és l'actualitat del 25 del 6 del 2015. Situem-nos ara en un altre mes d'un altre any, maig 1990. L'UGT de Catalunya celebra aquell dia maig del 1990 que el més vaig al seu 8è Congrés. Hi ha la Geix, com a secretari general del sindicat, Josep Maria Álvarez. Aquestes que sentim són paraules de Josep Maria Álvarez 4 anys després d'assumir la responsabilitat al capdavant de l'UGT. Concretament, donen una manifestació de l'U de Maig parlant d'una cosa, la reforma laboral, que d'uns anys en sa hem hagut d'assumir en nom de la crisi i de la recuperació econòmica. La reforma laboral va ser una reforma de l'U de Maig. La reforma laboral va ser una reforma de l'U de Maig. La reforma laboral va ser una reforma de l'U de Maig. La reforma laboral va ser una reforma de l'U de Maig. La reforma laboral va ser una reforma laboral i d'uns anys després de l'U de Maig. És el que va passar el nou dia. La reforma laboral va ser l'únic que va passar l'únic que va estar en nom de la crisi i de la recuperació econòmica. Doncs avui Josep Maria Álvarez ha enquedenat 7 mandats. 7. Com a secretari general ha dit que plega. Després de 25 anys el relleu es farà al Congrés Extraordinari de l'Abril. Josep Maria Álvarez, molt bona nit. Ara t'escoltàvem en una intervenció del 1994, passa el temps ràpid, i sembla que les coses malauradament no han canviat gaire. Probablement, en l'àmbit laboral han anat a pitjor. Doncs sí, era la reforma laboral d'aquell moment i hem estat patint més i més reformes laborals fins la definitiva, que ens ha cap alcutat en aquesta situació que estem vivint, d'absoluta de regulació, de manca de drets, laborals, socials, fins i tot un atac molt considerable a les llibertats és el moment que es toca viure. I per què marxa ara Josep Maria Álvarez de l'UGT? Bueno, doncs perquè em vaig comprometre a l'anterior al Congrés que plegava, ara farem Congrés ordinari, hem avançat al Congrés un any, el sindicat està immersa en tots els llibertats de canvis, organitzatius importantíssims, i jo crec que és l'hora del relleu, és l'hora de que una nova direcció del sindicat pugui tirar endavant tots aquests canvis. Perquè en aquests moments, quan mira enrere aquests 25 anys, què li queda? Què se n'emporta? Bueno, la veritat és que no tinc un massacés per pensar això, perquè fins i tot el mes d'abril tinc un temps per continuar treballant i jo penso que treballar molt intensament, però segurament que jo de lo que estic més orgullós és de la pròpia organització. Jo crec que en el fet de l'UGT una eina molt potent per defensar els llibertats d'aquest país, una eina molt plural, molt transversal, que crec que sense l'ajuda ha sortit a Messi de la situació en què estem. Com serà el relleu? Qui li agradaria, Josep Maria Alvarez, que fos el seu substitut? Doncs, quan un se'n va, se'n va totes les conseqüències, i el relleu és cosa dels que entren, no? I jo, amb aquest sentit, crec que això li pertoca a la gent que en aquests moments està dirigint les organizacions del sindicat, i no a mi, i amb aquest sentit, el que sí que em veies en l'absoluta soledat de que l'UGT de Catalunya té quadres potents, tant nomes com dones, per poder fer un relleu que rellanci l'organització i que si tu hi no vas fites, que segurament doncs que després de tant d'anys serà més fàcil de despolifar altres persones. I pel que fa aquest gran enemic que han tingut durant tots aquests anys, que és, bàsicament, tots l'hem tingut, que és la crisi, vostè quan sent no només els brots vers, sinó que s'apunten a altres coses que tenen formallada més de plantes més altes en el sentit que sembla que estiguem sortint de la crisi, com ho veieu? Bueno, jo crec que aquesta és una crisi que ha vingut per quedar-se. Jo no crec que hi hagi solucions màgiques ni molt fàcils. En realitat, crec que el planeta, i especialment la Unió Europea, està immersa en una crisi que uns intenten que la sortida sigui una sortida amb el que els poderosos cada dia tinguin més, i els treballadors, les cases populars, doncs volem justament que aquesta, la sortida que està a crisi, es faci partint de la riquesa, no? Crec que aquesta és el tema i el tema més important que hem d'intentar solventar laboralament per a fer cap als classes populars, és amb això amb el que estem. Un país que han crescut les persones més riques durant els últims anys, al voltant d'un 40%, sembla que és un país profundament injust, quan hi ha moltíssima gent que no té diners per donar-los dies que es menja de surfils, o hi ha molts nois en cap àcides que s'han encarir les matrícules, perquè no hi ha beques per citar només dues qüestions, podríem parlar de la creació d'ocupació que s'està fent, que, bàsicament, el que s'està repartint el treball i els sou, i estem assistint a una nova tongada de gent que ha d'entrar a treballar per 400, per 500 euros, amb jornades en contra de reduir, però en realitat, després, de fa moltes o més hores, crec sincerament que la sortida a crisi, si no es fa solventar en aquests temes de fons, serà una sortida pels que no han estat mai en crisi, pels que l'han tingut tot i l'ho tenen tot. Amb aquest quadre que pintaves i amb tots els drets laborals que s'han perdut durant tota aquesta crisi, tot aquest terreny perdut es recuperarà algun dia, per fer-nos la idea que això potser no recuperarem el que hi havia abans de la crisi. Jo crec que recuperarà. Sincerament, a més a més, crec que avui hem de ser més optimistes, que eren ahir, no? Tinc la sensació que a Catalunya, al conjunt d'Europa, hi ha vents favorables per la recuperació. Amb aquest sentit, crec que el resultat de les eleccions municipals pot ser de manifest, fins a quin punt la gent no està disposada a rescindar-se, vol canvi, vol compromís, vol sortir a la crisi tots, no uns poquets amb molt, i crec que aquest és el camí, la lluita a la societat i, sobretot, que els que tenen la possibilitat de representar-nos, doncs ho facin pensant amb la gent i no amb els poderosos. L'UGT s'ha posicionat clarament en el procés a Catalunya, a favor del dret a decidir. En algun moment, fins i tot, va sorprendre algú que un sindicat que, en teoria, està dedicat a altres coses també fes això i s'ha defensat molt clarament per part vostra que havíeu de estar al costat de la societat. El procés, en aquest punt, en què està i a les portes d'unes eleccions, com el veieu? Bueno, jo crec que aquest és un procés que segurament és més llarg del que alguns serien vaticinats i, en tot cas, a mi fa l'efecte que el que cregui que en funció d'un resultat d'una selecció, d'un dia o d'un altre, aquest és un tema que s'ha de tancar, s'equivoca, la societat catalana vol decidir el seu futur i em fa l'efecte que, quan primer ho pugui fer, primer podrem començar a treballar amb la direcció que decideixi la majoria de les ciutadans i de les ciutadans. Quan un poble vol, pot. I jo crec que ningú ens podrà anar a aquest dret que ens sembla que és un anel de molta gent i que segurament que una vegada resol aquest tema, doncs ens podria ajudar a situar noves fites, sobretot des de la perspectiva de les necessitats que té la societat catalana, que són moltes, i que, subint, no poden estar la primera ínia, no poden estar amb els grans titulars, perquè hi ha altres temes que impedeixen que sigui. Per això jo sobres que crec que aquest és un tema que no es pot deixar per molt de temps. Però, en tot cas, també, en el separadament, considera que la paciència i el napligat és un altre element que hem de tenir en compte que és molt important. És Josep Maria Alvarez, la secretaria general de la UGT de Catalunya en el seu pròxim Congrés. La nova direcció s'escollirà el Congrés del 6 al 8 d'abril de l'any que ve. I després d'aquest Congrés? Doncs l'obriré, és que no. I tampoc és una cosa que m'amoïni, no? Jo he viscut sempre amb el meu sou. M'he enlloc retallat una miqueta, però continuo amb el meu sou, i és amb el que penso viure, i a partir d'aquí vull ser molt lliure per decidir si vull fer alguna cosa, o, senzillament, vull quedar-me a casa meva o treballar des d'una associació, o treballar en una situació que és molt important. Tant que ha citat les coses que es poden fer per continuar treballant per les teves idees en realitat, és l'únic que m'agradaria ser coherent amb el que ha estat durant aquests 25 anys, i que la gent de l'UGT i el conjunt d'estabilització d'estabilització de Catalunya es puguin sentir orgullosos que una persona, si més no, ha estat coherent amb el que ha estat sempre. Senyor Alvarez, moltes gràcies per tots aquests anys que ens l'ha fet arribar i per tant l'ha fet arribar als ullens. Moltíssimes gràcies, sort en aquests mesos que queden, i sobretot en el futur. Gràcies a vosaltres, perquè sempre heu estat ahir, i sempre heu ajudat, gràcies. Una de les coses que podria fer el senyor Alvarez, si vol, és viatjar nosaltres a fer-me cada dia a través de l'escaip. Joan Biosca, Buenos Aires. Colombia viu conmocionada al ser rescatada una mare i al ser onador de 8 mesos després de sobreviure 5 dies desapareguts a la selva colombiana. Víctimes d'un accident d'una avioneta, mare i fill, estaven perduts des de dissabte passat quan viatjaven en un avió taxi i van haver de fer una atarratge d'emergència juntament amb el pilot en mig d'una zona remota salvàtica. El pilot de l'aparell va perdre la vida. Liomenja es va localitzar l'aparell i es va veure també que la porta de l'avió estava oberta el que va donar esperances als equips de rescat pensant que hi hauria supervivents, la mare ha patit cremades i alguns cops, mentre cal nadó a estaïlès. Els equips de rescat colombians ja plegaven ahir quan van localitzar a la mare i al seu fill. Filarmònica de Monique, Roi el Filarmónico Orquestra, Valerí Gérdia, Danil Trifoló, Maria Jó, Pires i molts més. Temporada hibercàmera. Entraves ja a la venda a hibercàmera.com La cuina de l'Anna, el bany del Sergi Latresa, la dutxa de la Sílvia, sabies que més de 15.000 persones han renovat el seu bany o la seva cuina amb l'heroi Merlin? I tu, tria l'espacialista, confia en l'heroi Merlin. L'heroi Merlin, dona vida a les teves idees. Arriba a Barcelona el nou espectacle de Joglars. VIP, una comèdia àcida sobre l'educació condescendent i la sobreprotecció de la mainada. Delú el 8 de juliol, a la sala Barts i en el marc del festival grec. Set del matí són el despertador, obres ulls, l'esmorzar, el nen a l'escola, la feina, córro a dinar, la reunió totes quatre, tant de correus per contestar, massa trànsit. El punt avui, el teu moment d'independència diari, a partir de diumenge edicions a Barcelona, Camiebre, Girona, Lleida i Meresma. Lleida i Meresma 4 minuts i dos quarts de 10. I per alguns, i no són pocs, demà serà un gran dia. I és que demà es comença a vendre aquí, a Catalunya, l'Apple Watch, el darrer invent de la companyia nord-americana, es tracta d'un rellotge, el diu el nom, un rellotge intel·ligent, associat als iPhones i que només es podrà comprar per internet. Té una pantalla retina quadrada, les bores arrodonides, que són els que es poden comprar per internet. Té una pantalla retina quadrada, les bores arrodonides i el cos de metall, i és personalitzable. Hi ha de dues mides, de 38 o de 42 milímetres, i inclou una mena de resum de la informació que més es fa servir als iPhones. És per això que s'hi poden rebre missatges i fer o rebre trucades i correus electrònics. No és Òscar que no fem prou amb la teva descripció del producte algú que ja entengui. Bona nit. Som dos que no en sabem gaire d'això. Jo com a mínim no ho sé. Ens posem a les teves mans perquè ens diguis d'entrada l'Apple Watch, que està a punt d'apareixa. Val la pena esperar-ho amb delit com tantes coses del món dels jeans o no? Sí. Jo et diria que els clients que tinguin un iPhone el volran una altra cosa si el necessiten, però voler-ho al contrari. A mi em recordo una mica per dir-te alguna cosa. Recordeu els iPads? Necessitàvem un iPad? No. Algú em voler tots? Sí. Sí. És important per a Apple perquè és el seu primer producte nou des de fa 5 anys. És quan va entrar el primer iPad. És el primer producte dissenyat des de la mort des d'apareixes tifs jocs. I els clients que tinguin un iPhone segur que s'hi quantitzen o tenen un rellotge d'aquests intel·ligents. Si no tens un iPhone, és un rellotge. No fa res més. Això no vol dir que sigui l'únic rellotge que poden fer-se un únic rellotge connectat amb el rellotge. És un rellotge que no poden fer fins ara. És un rellotge que no poden fer fins ara. Però si és el que està més integrat. Què aporta aquest rellotge? El que farem els rellotges habituals d'iPhone és treure menys el telèfon de la butxaca. Com tots els rellotges connectats que hi ha al mercat, alguns d'ells també competibles amb Apple, altres d'ells també. El telèfon de la butxaca, la pantalla del canell, les notificacions que ens havies de veure a la pantalla del telèfon. Per veure qui t'està trucant, quins correus electrònics es remunt, quins WhatsApp, això és útil. I si un dia me'l deixo a casa, no tinc l'impuls de tornar-lo a buscar. Això el telèfon sí que em passa. Per tant, no se t'ha fet necessari, encara. No, reconec que hi ha coses que trobo a faltar, però tampoc em semblen imprescindibles. Per exemple, el rellotge d'Apple i molts altres que braçalets d'aquests connectats intel·ligents, que fan una gran mobilitat, que són moltes, que es mobilitzen a la teva actualitat física. En vas a dormir amb ells, en quantes hores de dormir, i en quantes passes has fet. El d'Apple, si portes molta estona segut, durant l'audiència et diu una mica el canell. El d'Apple és un d'ells, i el que li passa a la majoria és que l'audiència es dura molt poc. A mi em sorprèn molt que ja els consumidors haguem acceptat tanta tranquil·litat que hem d'endullar el telèfon mòbil cada dia, i no sé si vull endullar un altre parell més cada dia. I està pendent d'endullar-lo. Perquè la durada que l'Apple especifica de la bateria de l'Apple Watch és de 18 hores. També hi ha gent que diu que, segons com l'utilitzi, dels que ja l'han fet servir de forma intensiva, que els dirà gairebé... El voltant de dos dies, però també hi ha gent que la fa servir molt i diu que li arriba el vespre, amb un 15% de bateria, vol dir que l'has de posar a carregar. Això sí que és un canvi amb el que és habitual, perquè quan tu portes un rellotge moltes vegades te'l deixes posat i tires dies i dies, no recarreguis ni te'l treus pràcticament. No, per això et dic que es introduï amb la teva rutina diària un altre parell més que has de carregar de forma habitual. Això també dependrà de la utilitat que els hi trobis a les aplicacions, i l'hòbils que siguin els desenvolupadors, són aplicacions. A la primera generació de l'APL Watch, el sistema operatiu, funciona com això, com una extensió del telèfon mòbil que pots deslebutxar. APEL no fa gaire setmanes representar una ampliació del telèfon operatiu que permet que els desenvolupadors facin aplicacions que funcionin sense el telèfon, que serveix per exercici físic o per es d'aquest estil, però sobretot el que veurem són aplicacions que són extensions. I n'hi ha algunes d'interessants, per exemple, que tenen un telèfon de notícies, de titulars, d'un diari digital, que està al teu telèfon, és un internet de punt titular, i després apareix el telèfon, la pantalla, i quan et cheques el braç per llegir-lo, el rellotge interpreta que el que vols és llegir-lo, sense que et llegis de tu carrer, ja t'ensenya el text de la notícia. Han format, diguem-ne, l'IBSM, perquè el que cap a un telèfon d'un rellotge ha de ser el telèfon de la notícia. Amb això estem ensatant la nova revolució entre cometes, això dels wearables, em sembla que en dieu, no sembla bé com traduir-ho, i aquells gins que portes a sobre. Sí, els dispositius tecnològics que es porten posats. No l'estem ensatant, el que és possible, perquè ja hi ha coses. Jo ara mateix porto el rellotge connectat, i el fa més al que el porto, i el que és possible és que es popularitzi, com a mínim, entre els usuaris d'iPhone, que el nostre país no són tants com podria semblar, malgrat que hi ha usuaris molt visibles que el porten, i sembla que n'hi hagi molts, però els Estats Units és un percentatge molt significatiu del mercat i a la Xina, llavors l'apel vendrà molt llatges d'aquests segurs. Però, de dispositius d'aquests connectats, n'hi ha que són específics per activitats física, doncs tipus Fitbit, tipus Jaubon, i després hi ha rellotges connectats, com el Pebel, que funcionen Android i iOS, i hi ha fabricants d'Android que tenen rellotges, Hola, no sé, Huawei, pràcticament tots els fabricants de telèfons mòbils ja tenen un rellotge connectat que va amb els seus telèfons. Un parell de coses, una m'ha semblat dir que aquí dependria una mica de la veritat dels que facin créixer, entre cometes, aquest invent, del que hi vagin posant a fons i a l'afís, i això acaba donant-te més coses de les que té ara, en un futur potser que agafi encara més força que no pas la que té, en aquests moments, no? Home, absolutament, però és que és una mica la mateixa història que els esmarfons, que els telèfons, els telèfons mòbils, doncs no se'ns havien fet imprescindibles, perquè la gent pensava, doncs escolta, per què necessito trucar quan estigui al mig del carrer? Però és que al moment en què t'adones que tinguem un cop més d'això, que el cost d'acordar el saldo bancari o fer una pila de coses que abans no s'han acudit mai, fem una ordinada de butxaca, probablement amb els rellotges això ha de evolucionar. Per què s'ha de dir que l'Apple Watch, qui cadir a les tres, serà menys funcional del que ho és, perquè, per exemple, amb l'estratègia actual de pès i a partir d'ara ho podras fer també amb el rellotge, costant el rellotge connectat amb el teu telèfon a el terminal de punta de venda. També sé que allà ha estat lleig, això ha tingut molt d'èxit, perquè allà estan molt poc bancaritzats. Bé, bancaritzats estan molt, però el pagament més modern, el sistema més modern de pagament que aquí en diem contacte l'estat, allà pràcticament els introduït en el telèfon. I aquí hi ha moltíssimes botigues. Aquí només el banc Sabadell ja té més termini als de punta de venda per pagar sense una torgeta contacte l'estat, o el telèfon mòbil, dels tots els termin als de punta de venda competibles de la mateixa PTA i que ja estàs units. L'ordre de la magnitud és diferent. I aquí encara no està clar que el PTA arribi. Per exemple, el PTA només funciona, estàs unit, estàs unit i ara arribarà al Regne Unit, Anglaterra, però aquí encara no és una parlata, encara estan negociant com es reparteixen els cròmuls amb els bancs. No hem comentat, Albert, una cosa que segurament molta gent que ens escolta deu estar molt pendent. Això quan costa, sí, el preu. Sí, home, ja ho veuràs molt variable, perquè el PTA té tres versions del rellotge que cadascunadament es pot personalitzar amb una quantitat enorme, una veritat enorme de braçalets, de pulseres. El model més econòmic costa 400 euros, exacte 399 euros. Que es diu Apple Watch Sport, és el carcassa de l'1.000.000 i un braçalet de, diguem-ne, de silicona. Hi ha unes quantes vegades. Però això pot anar pujant, llavors hi ha un model més car que té carcassa de cert, que es diu Apple Watch, i llavors hi ha una altra, que és l'Apple Watch Edition, que pot arribar a costar fins a... per fer-ho fort, a 17.000 euros. 17.000 euros. No en va bé ara. Ara no en va gaire bé, ara, no. Jo no els porto a sobre. Jo no em porto a molt. Però és d'or, o què és? Sí, sí, és d'or, macís, i la pulsera també és d'ori, i hi ha pulseres. O sigui, aquest model, la versió més econòmica, entre cometes, costa 10.000 dòlars, i la més cara en costa 17.000. Tu has de demanar hora per què te l'ensenyen, digués que. Perquè també Apple amb els rellotges aquests també trobes un nou model de venda, que és que tu has de demanar cita perquè t'ensenyin els rellotges i el venguin. Home, no és això. Jo crec que sí, que hi haurà gent que tindrà molta curiositat. Necessitar-lo. Jo crec que necessita un rellotge intel·ligent, no hi ha ningú que el necessiti. Però estic de prop, també estic convençut que hi ha moltíssima gent, moltíssima gent que vol. A mi, personalment, el que em frenaré a més, a més de tots aquests enginys, és la poca durada de la bateria. Sí, això ja ho fes, ja ho fes. És introduir una altra... Com us deia, introduir una altra rutina... Una altra element més a la teva rutina diària, perquè el que veu fer molta ràbia és que es carta uns diners amb un rellotge, perquè a més un rellotge, fins i tot la versió econòmica, tampoc és barata. 400 euros amb un rellotge no hi ha... No hi ha gaire gent que surts amb l'aire dels suatges, diguéssim. No hi ha gaire gent que estigués posada a gastar-se. No hi ha gaire gent que li ha trobat utilitat, que, a més a més, els gastes, i a mig matí del dia següent, et trobes amb que no... Amb que s'ha mort, potser no s'ha mort. Amb que s'ha quedat sense bateria i l'has de carregar, doncs gairebé que no es farà. Doncs bé, bateristes, poseu-vos-hi una miqueta i feu que les bateries durin una mica més, que aquesta és una demanda de l'albercuesta. Sí, però no sé si depèn dels bateristes o dels comerciants, perquè sí que hi ha algunes bateries que duren molt més, però segurament a les marques no els interessa, no? No, absolut, jo crec que... En general, ja no parlem de rellotges, sinó també de mòbils, tauletes, ordinadors... La tecnologia de... La densitat d'energia que poden amagar-te amb les bateries va creixent. Si les bateries actuals són més... Durant més que les de fa cinc anys, per dir-ho d'alguna cosa. El que passa és que el consum dels aparells que han d'alimentar aquestes bateries té més que la capacitat de les bateries. I això, l'única solució, l'única manera de resoldre-ho, és fent que, o els aparells, consumeixen menys, o bé que, que és el que està passant, cost sigui més senzill carregar-los. Ara, els telèfons mòbils, per exemple, ja tenen unes modalitats, alguns models recents, tenen la modalitat de carregar ràpida, que és a dir, que en mitja hora el tens carregat al 60%, i llavors ja pots continuar funcionant, o bé, sistemes de carrega sense fils. Això, amb les bateries, que és una cosa que té de mal funcionar. També has de dir que, si tens un rellotge d'aquests connectats, pot ser que et trobis que la bateria del telèfon et dura més. Perquè, com que el treus menys el telèfon de la motxaca, per encendre la pantalla, i la pantalla, a més de la connexió, és l'element que agasta més la bateria. Si al llarg del dia encens menys la pantalla del telèfon, pot ser que et quedi compensat. Doncs ja veieu que hi ha motius també, per tenir el rellotge, encara que sigui per aguantar més la bateria del telèfon. Sempre, en el cas del Apple Watch, sempre que sigui un iPhone. Escolta'm una cosa, Albert, el nostre rellotge encara no Apple Watch, ens diu que estàs a punt d'agafar un avió, per tant, no podem fer perdre més temps. Moltes gràcies per ajudar-nos a saber si el volem o no el volem. Ja ens ho pensarem. Moltes gràcies. Ja m'ho estic creu. Molt bé. Molt bé. Catalunya Ràdio. T'apuntes a la setmana fort de Catalunya? Setmana fort de Catalunya? Sí, només del 20 del 30 de juny, però al lloc de la setmana fort de Catalunya trobaràs descomptes superespecials en unitats limitades perquè et puguis emportar el teu cotxe nou per a l'estiu. Me'n vaig corrent a fort, són només 10 dies, i després ha gaudit a l'estiu amb el meu fort per descomptat. Xarxa fort de Catalunya. Electricadar-me celebra els prants anys amb un concert al Museu Nacional d'Art de Catalunya amb l'Ara. Amb Carlos Núñez, Tot i Soler, Blaumut i Sharon Cort de Decors com a artistes convidats. I amb Oriol Casals, Ampar Moliner, Montserrat Carulla, Sílvia Bel. A més, podràs gaudir d'una visita a la col·lecció d'Arm Modern del Museu. El 9 de juliol vine al concert d'Electricadar-me. Ja a la venda, a l'Ara.cat. Si vols enprendre o tens una pimer, aquest any Vít Barcelona t'oferirà dues grans àrees específices. Vít d'empren ofereix solucions per posar en marxa els projectes dels emprenedors. Vít Pymés et dona totes les eines per consolidar i fer créixer la teva empresa. Si tens o penses tenir un negoci, no hi pots faltar. Vít Barcelona va i Barcelona activa. Accelera el teu negoci. L'ull el 2 de juliol, a fila de Barcelona. Quan siguis lliure, torna a la maria de la pau i ja anem més passional amb una gran novel·la de solidaritat entre dones. Quan siguis lliure, una novel·la de col·lular. Camí de les 10, camí de tres quarts, també. Recordant algú, algú que va fer... Un paper, va tenir un paper molt important a la història del cinema. Aquesta és la seva veu. És Orson Wells, el centenari del naixement del qual commemorarem aquests dies i que multiplicar les novetats vinculades amb l'influència cineasta els últims mesos s'han publicat diverses biografies, diverses entrevistes, també assajos del director, entre d'altres, de Ciutadà Keyn. Entre d'altres, el director de Ciutadà Keyn. El director de Ciutadà Keyn. El director de Ciutadà Keyn. El director de Ciutadà Keyn. Entre d'altres, de Ciutadà Keyn. Entre d'altres, perquè fer altres coses farà no ver ni bona nit. Bona nit, aquesta és la seva obra mestre. Sí, sí, una qüestionable. Hem escollit, en poses aquí, tres llibres. I el primer segurament és el que inclou més curiositats. Is that really your idea of how to run a newspaper? El Morders con Orson Wells, una edició compilada pel prestigiós i estudiador nord-americà Peter Bischin que ara publica anagrama en castellà. Es tracta d'un llibre que transcriu alguns enregistraments històrics del cineasta conversant amb el realitzador Henry Jaglom, on parla, sense cap mania, d'estrilles del bíjole. Molt bé, no te n'escaparàs. Exemple de les crítiques faran... No ho sabia. Doncs mira, de l'actor Spencer Tracy diu que era odiós. El mestre del suspens Alfred Hitchcock considerava que estava sobrevalorat. Sobrevalorat. I del cineasta Charles Chaplin destacava que era un arrogan. Són paraules, evidentment, d'Orson Wells. Els amics no fa temps passat. No deixem el gènero d'entrevistes, que dona per molt. Ciudadano Wells recull converses entre el director de la dama de Shanghai i el cineasta Peter Bogdanovic a l'última projecció. Si reflecteix la mirada privilegiada que Orson Wells tenia sobre la ràdio, la televisió del teatre i, evidentment, el cinema. Es va publicar el 1992 en anglès i ara l'editorial Capitat Swing l'ha traduït al castellà. En aquest cas, també, ha de ser interessant, aquest seguit de reflexions de l'auto de llibre picarbotano. Si ets dubt d'un cinèfil, recordem cronista importantíssim nord-americà que ha dedicat monografies imprescindibles a John Ford i Friedland. Wells va arribar a considerar aquestes converses amb el director Peter Bogdanovic, la seva absoluta autobiografia. I, finalment, l'última que hem triat, l'últim llibre que hem seleccionat, d'Orson Wells, l'escrit esteu arriant vau. Per tant, en firma catalana, s'ha d'anar a l'empeque de Catalunya. Esteve Riembau està considerat un dels millors experts de Wells al món. Luches de Calibo i el Festival de Málaga han publicat les coses que hem os vist. Riembau i descriu la passió del cineasta per Shakespeare i el personatge de Falstaff, un alter ego d'Orson Wells a Campanades de mitjans. De fet, rectificant-se un odi amb ell, llibre també és un homenatge a la pel·lícula que va rodar en part a Cardona. I, a més, amb els 50 anys de l'estrena del que va ser. L'últim projecte recordem de ficció que Wells va aconseguir muntar. El rodatge, en bona part a Catalunya, a Cardona concretament, va ser una bogeria. Havia de durar 12 setmanes i, finalment, es va llargat el plegat 6 mesos. Va, fem una mica un espinov amb els títols d'Orson Wells. Misa el Morzos con Orson Wells, Ciudadano Wells i les coses que hem os vist. Moltes gràcies, ciutadà de Ferran. El problema és que cap dels 3 és en català. És una llàstima, perquè no hi ha biografies en torno d'Orson Wells en català. No sé si el tio... Fem una crida aquí perquè n'hi hagi, no intentin haver-ni. Gràcies, Ferran. Bona nit. Són 3, 4 del vespre, després de sentir coses sobre Orson Wells, fem una mica de factoria. Bank Sabadell us ofereix aquest espai. Sabadell, el bank de les millors empreses i el teu. Factoria sensible. Jordi Llobert, professor i crític literari. Ella ha citat un llibre francès publicat en un editorial denomenada que les biblioteques de França ja no són el que eren, i que el seu futur es troba entre la completa desaparició al ci de les grans ciutats o un canvi complicat de format. Què vol dir canviar de format com proposa, amb certa preocupació, l'autor d'aquell llibre? No et vol dir transformar les biblioteques públiques en centres d'esbarjo, espais on la gent gran vagi a buscar-hi escalfó o a jugar les cartes, i llocs en què la gent jove no anirà precisament a buscar-hi novel·les de dir que en estols de Llobert, sinó DVDs o CDs de música moderna. Aquest destí és una conseqüència ben lògica del fet que una gran majoria de persones a França i a qualsevol lloc on hagin arribat les noves tecnologies ja no llegeixen. La lectura és en realitat una ocupació que es va escampar per tot Europa gràcies a l'invent de la impremta al segle XV. Durant centúries, la gent comuna, no els rics, no van tenir altra manera de distreure'ns que llegint. Però en aquests moments en què els nens adriben el món amb un ordinador sota el braç, com abans s'hi arribava amb un pa. L'activitat de llegir s'ha tornat estrembòtica i, sobretot, massa lenta. Tothom vol rapidesa, immediatesa i distracció. Un nou invent ha matat les virtuts de l'invent de Gutenberg. Si el sistema escolar del món se'n sé, no posa fred a la dictadura de les noves tecnologies, l'enalfabetisme general serà cosa assegurada. Factoria sensible. Seguint-nos també a www.catradioconcat. Bank Sabadell us ha ofert aquest espai. Sabadell, el banc de les millors empreses i el teu. No t'ho perdis. Les propostes de Catalunya a ràdio. Els líders de sopa de cabra, l'ax embusto, pecs, gossos, sang traït, glaucs i ja t'ho diré, junts a l'escenari del Canet Rock, interpretant les cançons que els van fer famosos, un concert únic i repetible, la banda impossible i les millors bandes del país. 12 hores de música i festa. El 4 de juliol al Canet Rock veurem sortir al sol. Més informació a canetrock.cat amb el suport de Catalunya Ràdio. No t'ho perdis. A l'Àngel Llandete. El líder de Clems Night i el de Senyor i el Cor Brutal. Naix Vill i València junts en directe des d'Arbúcia. Ips, Barzley i Senyor i el Cor Brutal. Presenten Coting Out The Atlantic, el concert estrella de l'última edició del festival popart. Aquest dissabte a les 10 de la nit ha acat.cat. No t'ho perdis. Catalunya Ràdio. Catalunya d'Espra. 10 minuts, vaja, per ser exactes. Si mirem el mostre com era allò... La Palau Watch. Això no ho veia bé. 11, 11. No li prenguessin pas un minut. El senyor Vosman, que després farà... Carregat de petards, avui. Carregat de petards? Sí, d'altre dia, sentint-los. I generen un home topeia. Això ho has parlat amb el senyor Murillo? No, però ja tindrem ocasió de fer-ho. I pensava... Escolta, des d'altre dia vaig pensant en músics que d'integrat no diré petards, però si un home topeia o fonemes i una mica incomprensibles, que a vegades, de fet, no vol dir res, no? Si recordeu, per exemple, aquell exercici del canto cilabato que sentim l'altre dia amb Cini. Cotito, cotito, cotito, cotito, cotito, cotito, cotito, cotito. Mi, fotos, a mi, fotos, a mi, fotos, a mi, fotos, a mi. És aquest tipus de fonemes, així, molt repetit. Això és molt complicat. Això és la generantola. I, blà, blà, blà, aquesta suma de fonemes. I, malgrat tot, musicalment funciona, no? Però, doncs, quants exemples, conscient, que segurament me'n deixo molts? Per exemple, començo un Jordi O'Conte, i una cançó que em fa molta gràcia, perquè ell mateix explica que a l'inici no vol dir res. No vol dir res, perquè tu... No vol dir res, perquè tu... No vol dir res, perquè tu... No vol dir res, perquè tu... No vol dir res, perquè tu... No vol dir res, perquè tu... No vol dir res, perquè tu... No vol dir res, perquè jo... No vol dir res, perquè jo... He dit.... Hem fet tants quan hem intentat cançar cançots. He tentat cançots. Demana bé, eh. Parto d'una prova d'on de sonar de Let the Shop of Horrors, la versió musical. Amb dos dels sons més freqüents, a més nom, aquest tipus de exercicis era en idioma, que són el Darú. Darú, Darú, Darú, després això va anunciar iogurts, em sembla, si recordeu? Mira, si no. Si no ho sento, no recordeu. Darú, iogurts, aquest tipus de jocs. De fet, aquest apartat el deduça i m'agrada molt perquè genera fins i tot jocs el propi títol de cançó. Hi ha una cançó de Blossom Deary que es diu Doodle Song, i hi ha una cançó de Blossom Deary. Està molt bé, Blossom Deary, però l'altre és que d'avui per l'altre hi ha dos discoseguitos. Hi ha un punt d'envà. Està molt bé, una, dues, quatre cançons, però la següent ja costa. Comença a complicar. Un tema l'any 95, una mica més modernet, que és un grup que es va dir Combustible Edison, i és una cançó que es va fer molt, molt famosa, gràcies a un cormadratge ben. En una pel·lícula una mica especial de Tarantino i companyia, que és un company de Bartigogo. De la de Deutuia, de Deutuia, de Deutuia, de Deutuia, de Deutuia, de Deutuia. Costa fins i tot si haguessin de transcriure el que diguem, que ja hi ha moltes d'es, hi ha llargues, hi ha coses, de Deutuia, Deutuia. Aquesta n'hauria fet la sintonia de qualsevol espai, és d'aquelles que... Un serem bé perquè exacte, perquè no mereixen molt. Meryth Mong, aquesta té encara més mèrit, s'osificseu primer perquè són dues dones, i segons la de la de la de la de de Deutuia. primer, perquè són dues dones, i segon, perquè no hi ha ni una sola consonant. Sí, perquè em podria ser una cançó més pròpia, el programa que ve després, però... Però jo m'imagino que no, jo m'imagino que són gent que venen de córrer, es diu... Ah, sí. Joan Atenis. Escolta. Escolta. No, escuteu, es diu Walking Song. No, hem d'entendre que caminen i que caminen amb fia. I quan camines fas això? No. No utilitzes consonants quan camines? No, no, no. Aquí són molt vocàlics. Un hit de l'any 70 d'uns grup escosès, que és un d'aquests grups, que són ones hit wonders. Es van dir, es van dir el jo. Ara sí, que se m'ha dedicat una estona això. Bé, middle of the road, i el títol també és estany de cifra. No és que en anglès l'entengui molt millor, eh? Però el chepa-chepa-chip, fins i tot la transcripció de la cançó, diu així, chepa-chepa-chip-chip, no? Però va ser un èxit fabulós, en el seu moment. Sí, sí. Crec que el middle of the road no em va tenir capaç. Va ser el gran èxit d'aquest grup escosès, no? Anem al que els gràcies. És un altre registre, i és un altre registre que també atenció al que feia en el tema finals blaus. Cadem així, valdrà la pena estimar-nos una vida sencera. Sí, sí. És un altre registre que s'ha fet servir anteriorment, i que mira més cap al hip-hop, el hip-hop-eja, rigueja, una mica. Estem en aquests territoris. Replays. Replays és un grup que es va fer encara més famós que amb les seves cançons, amb una versió, una versió l'any 78 d'un tema de The Edges. És una versió l'any 78 d'un tema de The Edges. És una versió l'any 78 d'un tema de The Edges. És una versió l'any 78 d'un tema de The Edges. És una versió l'any 78 d'un tema de The Edges. És una versió l'any 78 d'un tema de The Edges. És una versió l'any 78 d'un tema de The Edges. És una versió l'any 78 d'un tema de The Edges. És una versió l'any 78 d'un tema de The Edges. És una versió l'any 78 d'un tema de The Edges. És una versió l'any 78 d'un tema de The Edges. És una versió l'any 78 d'un tema de The Edges. És una versió l'any 78 d'un tema de The Edges. És una versió l'any 78 d'un tema de The Edges. És una versió l'any 78 d'un tema de The Edges. És una versió l'any 78 d'un tema de The Edges. És una versió l'any 78 d'un tema de The Edges. És una versió l'any 78 d'un tema de The Edges. És una versió l'any 78 d'un tema de The Edges. És una versió l'any 78 d'un tema de The Edges. És una versió l'any 78 d'un tema de The Edges.