Babilònia del 2/7/2015

i ja és a Milà. 30 quilos pagarà el Milan per Baca, que deixa el Sevilla. I atenció perquè acaba de anunciar el Milan al fitxatge d'un altre jugador del brasil·ler Luisa Adriano, que arriba del Shakhtar, per tant sembla que el Milan s'està gastant els calés en aquest mercat d'estiu. I a més a més recupera 3 milions perquè ven Adil Ramí, el defensa central que havia estat d'entre d'altres al València, al Sevilla, on va jugar al centre de la defensa. Són les 9 d'un altre tard de vespre nit, calorosa, càlida, xafugosa fins i tot a la capital del país, a Barcelona. En un dia en què tenim notícia, atenció, WhatsApp, tenim notícia de petits detalls del fononcionament d'aquesta ENA que sembla indispensable en la nostra vida. Diu l'empresa que està treballant a l'opció de marcar com a no llegir un missatge de WhatsApp. És a dir, que tu l'has llegit i aleshores li marques com no llegit, pels altres, és com si no l'haguessis vist i així tens més temps de respondre. Un petit detall que no està malament i que pot ajudar en segons quins casos. Hi ha que parlem de detalls, això sí que ha estat un detall. Un príncep saudita destinarà 29.000 milions a la caritat. Abt de la Bet, Bit de l'Al, que així és com es diu, més o menys, es diu així, anuncia que tota la seva fortuna la dedicarà a això, a fer caritat. Sempre hi haurà qui dirà que potser no és la manera de lluitar contra la pobreza, però baixa una ajuda, sempre és una ajuda. Nosaltres anem entrant perquè hem de posar lletra a l'actualitat que tal com estem. Programa B, preparat, sí, molt bé, molt bé. Era el Xavier Solà, perquè quan tu entres a la ràdio el que pots trobar-te és que et trobis amb gent, gràcies, i et trobis també amb música. Vaja, com anirem, ara estem sentint, no sé si arriba a ser música, això, sí. Tenim començant a provar les bateries, diríem. Les bateries per arrencar, aquí són. Són les sueques, una banda de Barcelona, no és el primer dia que treuen, són tres dones i un home, que això, en el rock-n-roll, a vegades no sol estar, i fan aquesta mena de punt una mica ambugir amb temes d'educació física, i tens cara de cotxe. Com ho veus, tens cara de cotxe. També és veritat que som una mica injustos, perquè només sonar una bateria no és just. Són molt bé, sonen molt bé, eh? Fet els podem sentir, si vols. Teniu l'aventatge que feu el programa a l'entrada de Catalunya Ràdio, que demà, que entro, els trobo. El cabaret, a la... vaja, ara aquesta hora, començarem. Sí, ara mateix, no hi falta res. Doncs escolten, que vagi bé, i ja us escoltarem. Moltes gràcies. Bé, ens fa de tota la resta de música. Posem-hi nosaltres música, també. En aquest cas, la política ballat a la música, que ahir va donar amb les seves declaracions junqueres. El pas al costat, ahir, del líder d'esquerra, ha marcat el pas de la política avui i els pròxims dies, i activa la possibilitat d'una única llista electoral independentista de la societat civil, el 27S, que no inclogui cap polític. Des de la CUP, reconeixen, per exemple, les dificultats, la reconeixen, però de batran, diuen la proposta. Així, si el fero amb tan pocs dies, trobem una opa, un pèl, responsable a la formulació que va fer Mas, a tan pocs dies de les eleccions. L'NSI òmnium aplaudeixen a aquesta proposta de llista independentista, sense polítics, que Esquerra i Doni suport també ho aplaudeixen, i, a l'hora, les dues entitats fan una altra cosa, neguen ser els impulsors de la idea. Valorem, positivament, el gest d'Esquerra Republicana de buscar espais de confluència que reforcin l'idea plebiscitària. Doncs les coses estan així en la política, òscar. Sí, Déu n'hi do. Avui hem tingut un dia de comiats. Per sorpresa, Marcom ha anunciat que deixa de competir amb les motos, passa a ser director esportiu del Dakar. No ha fet declaracions, les farà la setmana que ve, però en tot cas sí que hem pogut saber que es tracta d'una oferta irrefusable que li ha fet replantejar-se el seu futur, perquè tenia decidit continuar, com a mínim un any més, de fet, haver renovat el seu contracte en KTM, i tenia previst disputar el pròxim Dakar. Però aquesta oferta, per ser director esportiu, li ha fet el pes i, per tant, ha decidit deixar la moto. No hem pogut parlar amb ell, però sí amb tres companys guió rivals, que han compartit amb nosaltres la sorpresa, però també la satisfacció per veure un català al capdavant de la prova, i que estan convençuts, a més a més, que Marcom serà capaç de tornar a donar el prestigi, que, segons ells, havia perdut en les últimes edicions el Dakar, per problemes a vegades amb l'organització. I l'altre comiat del dia és el de Carabàtics, jugador del Barça d'Envolve, ex-jugador ja del Barça d'Envolve, perquè ja ha dipositat el milió i mig d'euros de la seva clàusula de racis, i jo tot fa pensar que serà així, que marxa el Paris Saint Germain, encara no s'ha fet oficial. Hem parlat amb el seu entrenador, fins avui, amb Xavi Pasqual, que, d'una banda, ha destacat el comportament com un senyor de Carabàtics, en els dos anys que ha estat al Barça, que només és per motius personals que marxa, no té cap problema ni econòmic, ni esportiu ni de relació amb els seus companys, i, a més, també reconeixent que serà molt difícil, per no dir que impossible, substituir-lo. Diu que algunes de les feines de les responsabilitats que tenia Carabàtics, perquè una única figura no la trobarà. 9 i 5 minuts. D'un dia han passat bastantes coses, força coses que han de ser explicades, per exemple, aquesta decisió de l'alcaldessa de Barcelona, suspesa la concessió de llicències del llotjament turístic a la capital del país, durant un any. Anem a fer una foto fixa, anem a veure exactament què hi ha, on està, si és irregular, si és irregular, en lloc d'anar pagant focs, cada cop que surten, doncs anem a posar ordre, que és el que vam dir que faríem. L'alcaldessa de Barcelona de Colau justifica per ordenar el model de turisme. La mesura afectarà 30 projectes hotelers. El sector confia que el pla que es farà aturi els establiments i legals. I en un tram final de legislatura, i amb el ressò d'una precampanya, que aviat s'instalarà la política espanyola, la Mariano Rajoy anticipa la rebaixa de l'IRPF a la nòmina de juliol. Dado el actual estado de ejecución de los presupuestos de este año, el gobierno procederá a adelantar al 1 de julio de este año, al día de ayer, la rebaja del impuesto de la renta de las personas físicas que estaba previsto para el próximo 1 de enero de 2016. El president espanyol justifica l'avançament, com sentíem estava previst, pel gener del 2016 per la millora de l'economia. Els més beneficiats seran els treballadors que cobrin més de 35.000 euros a l'any. Mentre estan al nombre de desocupats, baixa amb 21.000 persones al juny, aquí a Catalunya. Al Conjunt de l'Estat espanyol, la reducció és de 95.000 persones, amb un total de 4,1 milions de parats. Són dades de la turra registrat del mes de juny. Els sindicats alerten que la majoria dels nous contractes són temporals. La turra és un mallegat segur, aquest és un altre mallegat encara més gros, si ens atenem a quins són les víctimes i els afectats. Gairebé la meitat dels nens i les nenes que viuen amb mares soles a Catalunya són pobres. Així ho denuncia un informe de l'Organització Save the Children. La majoria d'aquestes dones estan a la turra, i m'alviuen amb poques ajudes i amb la pensió que els passa a la seva ex parella. Yannis Varoufakis, que ha tornat a parlar, ha portat uns dies una mica amagadet, ha tornat a parlar, lliga al seu futur el resultat del referèndum. Doncs ho contesta clarament. Si el resultat és un sí, li pregunta, continuarà d'aprenent el resultat, si el resultat és un sí, diu no continuaré així, de clar. Si els grecs voten a favor de l'acord amb els creditors, el ministre de Finances ho han sentit abandonant el govern. La victòria del nou, segons el president de l'eurogrup, situaria Grècia a un pas de la sortida de l'euro. Per tant, tots fan el paper que els hi pertoca. Des de Grècia, Varoufakis diu que se n'envai, per tant, amenassa amb això. No sé si la gent li sabria molt greu que marxés o no, però en qualsevol cas, des de l'altra banda, que estan a un pas de deixar l'euro, mentre estan al Parlament, el nostre, insta a tancar progressivament els centres d'interament d'estrangers com el que hi ha a la zona franca de Barcelona. I han votat a favor tots els grups, a excepció del partit popular i de ciutadans. I aquesta tarda, a fa una estona, un cop s'han acabat les activitats dels casals d'estiu, s'ha tornat a permetre al bany el tram de platja de Blana Centra, on segurament ho heu sentit allà del dia, si havia aprovit el bany després de detectar-hi algunes algues, que provoquen picors, sobretot en nens. Al municipi hi ha una jatla bandera groga de precaució. L'Institut de Ciències del Mar n'ha agafat mostres per analitzar-ne l'origen. I deixeu-nos escoltar la música que Barcelona pot sentir d'aquí uns instants amb el batrat músic anglès Paul Wheeler. Que tu, aquest vespre, tenim el Josep Martín allà, vull dir que el podeu anar a buscar. Vaja, és tan interessant el Josep Martín com el Paul Wheeler, però potser primer s'ha de sentir el Wheeler, després el Val Martín. Això als festivals Jardins de Pedrales de Barcelona. Wheeler ha presentat el seu últim disc, Saturn's Pattern, però també ha tocat alguns temes antics de les seves quatre dècades de trajectòria. Ja veurem què ens explica el Josep Martín d'aquest concert. Què ens expliquen des de la redacció? Tenim la bona nit. Aquí teniu concert o no? No, de moment no. Tenim novetats, per això. Teniu novetats, ja és això. De moment vol dir que n'hi haurà. Pots ser. A la redacció mai saps què pot passar. De moment tenim novetats polítiques. Com quina? Aquest vespre, per exemple, per exposició del càrrec la nova presenta de les illes, la socialista Franzina Armangol, això ara mateix ens explicarà la Sara Riera, perquè el seu discurs ha suprellat que vol tornar estrella els llassos entre els països catalans. I això ho ha dit amb aquests termes, Sara? És un altre canvi de formes, que és que et volen restabilir les relacions institucionals, una altra vegada, entre les illes, al país valencià i també a Catalunya. Recordem que és el Parlament Balear, amb la majoria absoluta del Partit Popular de Bausà, va arribar a aprovar, i d'això no fa ni un any, que els països catalans no existien. Va ser una declaració molt sonada de la cambra de les illes. Doncs bé, Armangol, avui ha fet aquesta altra canvi de formes, dient davant de tothom qui assistia en aquest acte a aquestes relacions institucionals. Escolta'm amb els termes amb motius amb què també ho ha dit. Sara presidenta de les Illes Balears, dels pobles de Manorca, d'Aidissa, de Formentera i de Mallorca, pobles que m'estim, que tenen una llengua pròpia i comuna, amb una història i una cultura que formen la nostra identitat, una cultura i llengua que ho compartim amb altres pobles, com el país valencià i Catalunya. Amb els quals crec que hem de treballar conjuntament. Sentíem també l'emoció que aixecat això entre el públic, gent que feia molt temps que esperava que reestablicin aquests llassos. Dir-vos que Armangol ha promès el càrrec en un acte públic, hi han assistit més de 700 persones, al Consolat de Mar, i ho ha fet acompanyada de tot el seu govern, de quatre expresidents de les illes, entre els quals el seu antecessor també, José Ramon Bausà, hem de dir que només faltava mates dins de l'etapa democràtica, i d'una amplia representació de la societat civil balear, i, evidentment, no han faltat els dirigents socialistes. En aquest cas, el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, el nou president del país valenciat, Ximo Puig, també ha acabat d'estrenar, i el secretari general del PSC, Miquel Iceta, que avui, en Pere Navarro, també han estat aquí palma. Doncs una mica de màgia, això, eh? La desaparició dels països catalans que ja s'ha acabat i s'ha recuperat. Moltíssimes gràcies, Sara Riera, per les explicacions, palma. Molt bona nit.Bona nit, fins ara. Què més, bon ser? Mira, encara clau política, tenim una nova baix al govern, a causa del trencament de la Federació de Convergència i Unió, ha dimitit el delegat de la Generalitat a Madrid, Josep Maria Bosch, militant d'unió i un home de confiança de Josep Antoni Duran i Lleida. El govern no ha anomenat de moment el seu substitut. Bosch s'ha estat dos anys al càrrec. En la seva carta de renúncia, diu que sempre ha intentat mantenir el sponsor diàleg fins i tot en moments especialment complexos. De moment, molta política. Sí, ara dues informacions d'interès de servei. Que no són de política.No. Pineda de Mar el Marisme ha tancat quatre de les seves platges després que els sucorristes han vist quatre tintureres passades... Quatre tintureres? Sí, això és el que diu la informació. Quatre tintureres passades la set d'aquesta tarda. Segons la protecció civil, les platges estaran tancades fins demà al matí com a mínim. A primera hora es farà una visualització de la zona i, si no hi ha presència d'aquests animals, sobrarà amb normalitat les platges. Molt bé, doncs, tintureres a Pineda de Mar, coincidint amb el que t'ho diuen, amb la set comencem nosaltres i ell es arriba. Volem sentir-te. Una altra informació de servei, perquè molts abonats de fecça indessa de l'esquerra de l'Eixample s'han quedat sense llum des de tres quarts d'avui del vespre a fons de l'acompanyant informat a Catalunya Ràdio, que està missat en aquesta acte d'una varia general que afecta els carrers Mallorca, Provença, Còrsega, Rosselló, Biodomà i altres del districte de Sants Montjuïc. I això encara continua ara, eh? Sí, perquè l'empresa segura que els tècnics, com tant, podria tenir la varia resulta d'aquí una estona, d'aquí un quart d'hora amb el contacte. I atreueixen a aquesta varia un punt de demanda molt alt, derivat de l'onada de calor, que el nivell de producció no ha pogut satisfir. Per tant, no és exactament una varia, sinó un excés de demanda. Sí, un excés de demanda. Què més? Doncs ara dos apunts de l'actualitat internacional que també hem conegut aquesta tarda, noves amatances de Bokojaram al nord és de Nigèria, a l'objihadista ha causat més de 540 morts a diferents masquites del país africà. Els atacs es van produir ahir al vespre, però s'han sabut avui. I que l'estat islàmic ha destruït la sátua d'un lleó del segle I abans de Crist, que era l'entrada del museu de Palmyra. El director general d'antiguitats i museus siria ha confirmat aquesta notícia, ha afegit que aquesta és la sátua més important que els jihadistes han destruït fins ara a Síria, tant per les seves dimensions com per el seu valor arqueològic. És una peça que pesava 15 tones i feia 3 metres i mig d'alçada i que va ser destruïda fa una setmana tòtica, fins ara no se sapó. I és l'estosa més important que ha fet fins ara a Palmyra. Aquesta és la més important. Bé, doncs no ens en podem pas a alegrar precisament de la destrucció d'un patrimoni, que és d'ells, però també de tots plegats. Alguna altra cosa, des d'aquí? De moment ho deixem aquí. Molt bé, no ha arribat a ser un concert, però ho ha sonat bastant. Deu-n'hi-do. Moltes gràcies, bona nit. Deixeu-m'ho ser una mica d'història. La plataforma patroliera Deepwater Horizon, explotada per Vitispatròlium i situada a 64 quilòmetres de distància de les costes d'Alvigiana, explota i s'incendia. A la deflagració Moran, 11 treballadors. 17 més resulten ferits. Dos dies després de l'accident, la plataforma s'enfonsa i vessa a l'Ocea Atlàntic 4,9 milions de barris de cru. Mil barris al dia, que afecten bona part del golf de Mèxic. Una quantitat equiparable a la superfície de l'illa de Manhattan. El president dels Estats Units, Barack Obama, parla de la pitjor catàstrofe natural, a la qual s'ha hagut d'enfrontar el país. En les setmanes posterior, els esforços s'escentren a aturar la fuïta. La companyia BP fa diversos intents per tallar el flux de patroli però sense èxit. Un mes després del sinistre, les taques de fuèl arriben al Delta del Mississippi i a les costes de Florida. Les plantacions pel medi ambient i per la indústria pesquera de la zona són incalculables. El conseller delegat de la patrullera BP, Toni Hyward, demana perdó als afectats i promet tots els esforços per trobar-hi una solució. Una solució que arriba 86 dies després de l'explosió. El 15 de juliol BP aconsegueix, per fi, segellar la fuïta. I avui, 5 anys després de la catàstrofe amb la zona parcialment recuperada, després en parlarem, BP Saber Apagar. BP diu que sí que apagarà té un preacord per les indemnitzacions que haurà d'abonar després d'aquesta situació de desastre que es va veure al sud dels Estats Units. Parlem amb el nostre corresponsal a Nord-Amèrica, Xavier Vilà, molt bona nit. Què tal, bona nit? La quantitat és de bastants zeros, eh, Xavier? Doncs sí, molts diners, gairebé 17.000 milions d'euros. Aquests són els diners que BP es compromet a apagar en els pròxims 18 anys a diferents parts. El govern federal, a 5 estats de la Unió, Florida, l'Obama, Mississippi, Texas i Louisiana, i també a uns 400 governs locals, tots profundament afectats per aquest besament històric provocat per l'explosió del Pau Macondo, el gol de Mèxic, aquell 20 d'abril del 2010. Barry Coldwell és el fiscal general de Louisiana. Louisiana aconsegueix el que ens cal, com a restaurar la costa i una compensació proporcional. Proporcional a un sinistre que va provocar la mort d'11 persones i el besament de l'equivalent a uns 200 milions de barris de petróleo a la zona afectada. Aquell client va ser el pitjor desastrecològic de la història d'aquest país i va provocar l'amor de nombroses, haus, peixos i mamífers marins, un autèntic desastrecològic. I amb aquesta indemnització anunciada avui, Xavier, es dona per tancar del litigi entre la petrolera BP i els estats afectats o no? Mira, aquesta és la intenció de les parts implicades, que la cor segèl·li, aquests serrells legals pendents, que apenjen per l'impacte que va provocar aquell besament. Clar que no està tot tancat, perquè la Justícia Federal ja ha de dir la seva, ja ha de donar el vist i plau definitiu, d'alguna manera confirmar la validesa de l'acord. I en aquest sentit, el temps que es trigue en això, és un factor vital, o deia Matrota, que treballa per la xarxa de restauració del golf. Estem perdent a rentar la costa i mentre més aglomospara pel diners, més haurem de restaurar. de l'Estat d'units l'Horet a l'Inch avançat avui que el Departament de Justícia treballarà a preu fet els pròxims mesos per transformar aquesta entesa anunciada avui en un decret de consentiment que, per cert, s'exposarà el públic en general, perquè els ciutadans aquí puguin dir la seva. Si tot arriba a bon por, com s'espera, aquest serà el major acord de solit mai entre l'administració nord-americana i una sola companyia. Insistim que són molt zeros, una xifra de molt zeros, ara a la indemnització, però és que abans també ha desun botxocat diners, bastants diners, BP, per antejar les zones afectades, per fer front a altres indemnitzacions. Per tant, això no li està sortint gratuïtament, eh, BP? Tens papa i bòlic i sobre perquè és una xifra que mareja. Aviam. Des d'acabar a passar això, BP s'ha gastat 54.000 milions de dòlars netejant, resolent qüestions. Aquesta és una quantitat que equivala els beneficis combinats d'aquesta companyia des de l'any 2012, segons una anàlisi que feia aquest mateix vespre al diari econòmic o al Estritjornal. Pensa que abans d'aquest preacord d'avui, BP, ja havia satisfet 38.000 milions per afrontar els costos de netejar el litoral empantanegat de cru, indemnitzar empreses i particulars afectats i pagar les multes administratives associades al besament. Tot i això, fixeu-vos que les accions de BP estan pujant aquesta hora de l'ordre del 5%. Això demostra que els accionistes interpreten aquest preacord com l'apitafi d'un episodi nafàs per l'empresa, però clar, i el que és més important per les famílies dels 11 morts i per l'ecosistema del gol de Mèxic que està arrobinat per les pròximes generacions. Aquestes són les dues víctimes, sí, més importants del que va passar. Xavi, moltíssimes gràcies, bona nit. El Xavi, ja ho explicava, la pitjor catàstrofe ambiental de la història dels Estats Units va deixar un escenari de soledor. La fauna marina va quedar totalment afectada, ara ens ho deia, ocells en negraïts pel cru, taques de fuèl a la superfície i a dins del mar, i l'economia de la zona, basada en la pesca, en situació gairebé de fallida. Avui dia, 50 anys després del desastre, les costes de l'estat de Louisiana, de Mississippi, de Florida i de Texas tenen un altre color, el de la recuperació, però això sí, en matisos. En aquest temps, la petroliera ha netejat més de 1.200 quilòmetres de costa. Tot i això encara queden restes de cru amb punts específics del golf, segons l'equip de científics encarregats del seguiment de l'estat de les costes. Pel que fa a la pesca, per descomptat, ha de ser molt més dur que avui dia, és segur consumir peix i marisc procedent d'aquesta zona. En canvi, hi ha altres investigadors més crítics. I et verdeixen que els efectes del besament en la fauna marina encara són preocupants. Un informe de National Wildlife Federation conclou que el desastre ecològic ha afectat 14 espècies d'animals. Concretament, en aquests últims anys, s'han localitzat fins a 900 d'offins en barrencats o morts. També s'han trobat mortes, milers de tortugues i s'han detectat anomalies genètiques, encachalots, diverses espècies de peixos i en la reproducció de les ostres. I pel que fa a la indústria a l'esquena? Els pescadors de la zona de l'Ousiana creuen que tot i que les platges i l'aigua estan netes, la recuperació econòmica i social està molt lluny d'arribar els nivells anteriors al desastre. Diu que el desastre és el que ha de fer a l'esquena. Comprovem, anem a la zona. Raül Estrada, director de comunicacions, de Greenpeace, Mèxic. Bona nit, buenas noches desde Barcelona. Buenas noches a la lintoyo. Gracias por la llamada. Senyora Estrada, 5 años después de la catástrofe, se puede hablar de recuperación total, y que se tenga este tipo de multa por los daños catastróficos que causó el derrame de Vipi en 2010. Es una realidad que no existe una remediación profunda y sobre la catástrofe que se ha registrado a raíz de este derrame de petróleo que duró más de tres meses. Y es una realidad que no existe una remediación profunda y que se ha registrado a raíz de este derrame de petróleo que duró más de tres meses. Con la experiencia que tenemos con otros derrames petroleros que han ocurrido, por ejemplo, en el caso del Exxon Valdez o en el caso del Preskish en España, existe experiencia científica que demuestra que después de casi veinte años ocurridos estos desastres, aún existen daños, aunque aún se presentan daños en zonas posteras, en De hecho Marino. Entonces, no se puede hablar de una remediación ambiental que sea exhaustiva y profunda. Cuando se tienen este tipo de impactos y sobre todo cuando no hay trabajos que puedan demostrar que existe un retiro absoluto del hidrocarburo que se presenta en las zonas y sobre todo el hidrocarburo que se sedimenta en el De hecho Marino. Creemos que, si bien es cierto, que esto puede ayudar a muchos de los pescadores que se han visto perjudicados en la zona de Estados Unidos y que se han visto perjudicados en la zona de Estados Unidos y que esta demanda es histórica, esta multa que se presenta del lado mexicano también existen problemas, del lado mexicano también existen por lo menos veinticincomil pescadores que pertenecen a sesenta pesquerías, que están luchando por presentar el mismo tipo de demandas por los daños que se han presentado a sus recursos para poder subsistir de la pesca y esta demanda pues llega muy tarde porque el gobierno mexicano en 2010 rehusó es presentar una demanda contra el virus petróleum solamente en el caso de 2013, en 2013 el gobierno del presidente Peña Nieto accedió a presentar este tipo de demanda y existe pues ahora otra demanda presentada por los pescadores de forma particular para poder acceder pues a los mismos, a la misma indemnización del lado mexicano porque finalmente los daños no se detienen con una frontera física, sabemos perfectamente que del lado de Estados Unidos y México se comparten costas y que muchas de las especies migratorias dejaron de llegar a aguas mexicanas después del derranco. El vertido dejó en las aguas del océano atlántico casi cinco millones de barriles de crudo ya nos estás explicando que aún hay secuelas del desastre ecológico también los especies marinas puede llegar el mar la naturaleza a asimilar un vertido de esta magnitud. Mira, difícilmente, difícilmente porque no existe una evidencia científica que demuestre a la luz de desastres petroleros que han ocurrido por lo menos en los últimos 30 años en donde exista una remediación o que se han hecho trabajos exhaustivos durante todo ese tiempo. Una de las cosas importantes por las cuales no sea he podido eliminar este tipo de desastres es que no existe una atención a los daños que se presentan a los daños ambientales y no existe responsabilidad por parte de las empresas que provocan estos daños sobre cómo trabajar para remediar el impacto al mediacidente y el impacto a las comunidades cercanas. A partir de la fauna marina, la indústria de la pesca que dò usted ya ha hablado de ella, muy afectada, son los que intentan ahora conseguir también una indemnización. En estos momentos se pesca en la zona y seguro consumir pescado y marisco de esta zona, procedente de esta zona. Perdón, no entendí esta parte de la pregunta. Digo si en estos momentos se sigue pescando en la zona y si es seguro consumir ese tipo de pescado o de marisco de esta zona afectada. Mira, desgraciadamente, por parte del gobierno mexicano y por parte de las autoridades de pesca del país, en toda la zona del Golfo de México, el lado mexicano ha existido por décadas una contaminación constante por vertidos petroleros, no solamente por el de British Petroleum, y se ha alertado muchas veces sobre los altos niveles de metales pesados en moluscos principalmente. Sin embargo, pues se siguen haciendo este tipo de pescas y se sigue haciendo una pesca de muchas especies que son de uso comercial. Si tiene ciertas regulaciones sanitarias, pues no es la mejor, no es el mejor producto pesquero que podemos tener en el país. Sin embargo, esta es la forma de sentir para miles de personas que viven de este tipo de actividades en el Golfo de México del lado mexicano. En estos años, BP, British Petroleum, ha limpiado muchos kilómetros de costa. Ha hecho suficiente, ha limpiado bastante, le quedan muchos puntos oscuros todavía en el litoral de Estados Unidos o en el de México. Sí, por supuesto. No hemos visto realmente un plan de acción de British Petroleum en el que en el momento, en el día a día, continúe haciendo limpieza sobre este derrame. Realmente, estos trabajos no los conocemos, no los hemos visto, no han sido reportados por la prensa, y esto es precisamente a lo que nos referimos. El suponer que solamente el mar está limpio porque ya no se ven las manchas de do Corburo en la superficie es una manera muy ingenua de pensar que existe una remediación ambiental sobre un daño de esta magnitud. Te refito, en el caso de las experiencias del British y del Exxon Valdez, los sedimentos que se han visto, la presencia de do Corburo en órganos, por ejemplo, de aves acuáticas, de especies que habitan en el fondo marino, nos dará la experiencia de que esto no es suficiente, que los esfuerzos deben ser exhaustivos y que, finalmente, ninguna de las empresas petroleras están en estos conflictos, haciendo preparaciones en el mundo, están dispuestas a invertir en hacer una remediación ambiental exhaustiva. Senyor Raúl Estrada, director de comunicació de Greenpeace, Mèxic, esperamos hablar con usted en otra ocasión por otros motivos más positivos que estos, en el recuerdo de un desastre que les afecto muy directamente. Muchas gracias desde Barcelona. Muy buena nit. Buenas noches a todos. Cataluña Radio. Cada dijous, carreguem el quart de nou. Reviurem tota l'emoció dels castells i sabrem tot el que pot passar amb la gent de castellera. Compartirem èxits, decepcions, nervis i il·lusions. I també ens fixarem en la part més tècnica dels castells, amb més anàlisi i debat. Prepareu-vos per què comença el quart de nou. Quarts de nou. Avui, a 3, 4, 12 de l'aní, al 33. La cuina de l'Anna, el bany del Sergi La Teresa, la ducha de la Sílvia. Sabies que més de 15.000 persones han renovat el seu bany o la seva cuina amb l'Heroi Merlin? I tu, tria l'espacialista. Confia en l'Heroi Merlin. L'Heroi Merlin, dona vida a les teves idees. 7 del matí. Són uns despertadors. Obro els ulls, les mosar, el nen a l'escola, la feina, corro a dinar, la reunió de les 4. 60 correus per contestar. Massa trànsit. El bon avui. El teu moment d'independència diari. Edicions a Barcelona, Camiebre, Girona, Lleida i Marésma. Pràcticament, dos quarts de 10. I, per tant, bon moment per anar pel món. Ja m'ho has deu, Brussel·les. El centre de Brussel·les ja no s'hi arriba en cotxe. La ciutat ha estrenat aquesta setmana una ampliació de les zones de vianats del centre fins a abraçar 50 hectàries. La converteixen a les zones de vianats més grans d'una gran ciutat. O per ser exactes, en la segona, després de Venècia. Segons diuen els experts. I també en argumenten que les avingudes del centre estaven embossades, quasi sempre amb soroll i pol·lició. Produia per un tràfic que, en gran part, era de trànsit travessable al centre de la ciutat per buscar una altra destinació. I ja parlem, han passat, perquè ara aquests veïcs han hagut de buscar alternatives per evitar unes arteries arredificades en exclusiva els vianants. La mesura és contestada per dos cantons per una banda per automobilistes que tenen com es complica la circulació un cop anulades a aquestes avingudes. I també des de l'altra banda per vianants que no veuen en bons ús la construcció de 4 nous pàrquins al perímetre de la nova zona de vianants. No veuen quina falta fa. I de l'exterior tornem cap a casa nostra. Factoria sensible. Bank Sabadell us ofereix aquest espai. Sabadell, el bank de les millors empreses i el teu. Factoria sensible. Salvador Ginet, professor de sociologia. Menys política personal i més polítiques per a la gent. Aquesta hauria de ser l'objectiu fonamental de la nostra vida pública. Els que senten i contemplen els nostres mitjans de comunicació perceben el món com si fos un teatre de personatges emparenta i cabralla. On les qüestions que ens interessen a tothom, la qualitat de les escoles, la molt dolenta situació del medi ambient, la millora de la sanitat, fossin enteraments secundàries. El principal són ells, els noms, els qui i no el com, ni tampoc el que. Ni tan sols les vacances d'estiu que s'apropen ens lliuraran del personalisme i del vedatisme. Ja veureu com els diaris dediquen numeroses pàgines a dir-nos com i on passen les vacances. Noics i la senyora Zeda. Ni tan sols la calor ens lliurarà d'aquesta maledicció mediàtica. Quan ens preocuparem dels fets i no del que opina algun polític del que li convé dir dels fets? Factoria sensible. Seguim-nos també a www.catradioconcat. Banc Sabadell us ha ofert aquest espai. Sabadell, el banc de les millors empreses... i el teu. Catalunya Radio. La finestra indiscreta. quin és? Darvan cintur per els seus classes de conducir. Aquest diner empendrem a conduir a viure? Ai, no sé, no sé... I tornaré de veure els clàcics del matrimonero Cellini, Níñez, Derrmann, i altres que ferà del Verdi. John, puedes hacerlo. L'hanfate i no mires-te atrás. Sembla mentida, però torna. Terminei, torn, tan bé. La finestra indiscreta. Les matines de divendres a 17 d'una a tres, amb Àlex Urina. I 17 d'allui visual celebrem 70 anys del compositor flissard amb els seus ossos pirates d'artanyans i romis neda. Sentir gelògia de forma moderada és normal i fins i tot saludable. Però quan les gelògies exagerades poden convertir-se en una cosa patològica. Per què sentim gelògia? Què poden fer per superar-ho? De Déu a 11 de la nit, les mil i una nits de la Maria de la Pau Genè. Seguim-nos al Facebook de les mil i una nits, al Twitter mil i una nits, al app de Catalunya Ràdio i a Can Ràdio.cat. Aquest i ja us les mil i una nits parlant de la gelògia. No t'ho perdis. Les propostes de Catalunya Ràdio. Aquestes vacances pots recórrer 10.000 quilòmetres per fer una partida de billes amb el gran de Bousquí, travessant-ne veresca per carretera, allotjant-te el gran hotel Budapest, veure un espectacle al Molent Roix o un clàssic al cinema Paradiso. Del 3 de juliol, el 7 d'agost, puja a Salamón Jouíc i viu un estiu de pel·lícula. Consulta la programació a Salamón Jouíc.org, recomanat per Catalunya Ràdio. No t'ho perdis. Per primera vegada, el festival Castell de paral·lada Max Emanuel Csánczic, el fabulós contra tenor que està fent furor a Europa, l'excel·lència i el deliri musical envolut més poc de la lírica, el 10 d'agost a l'Església de paral·lada, amb l'orquestra Vespres d'Arnavi dirigida per Dani Espasa, una cita ineludible pels amants del barroc. Més informació al festival paral·lada.com, amb el suport de Catalunya Ràdio. No t'ho perdis. Catalunya Vespra. És nit d'acció, perquè estan passant coses a aquesta hora aquí al nostre país. I qui viu més bé de tots és Ferran Overni, perquè... Atenció, que se'ls veu. Overni sempre. Viu com el rei. Està de festa, una, i està a la platja. Bé, per ser exacte, és al costat de la platja. Per tant, Ferran, no et pots queixar? No, no em queixo, però no se'ls veurà. Escovarà aquest dia com a jornada de feina. Jornada de feina diràs. Sí, tot i que m'hauria agradat que hagués fet una mica més de sol, del que en aquests moments tenim a la Marbella, a Barcelona. Hauries d'haver venat un avançament de la festa. I molta humitat, eh? Això, el Marc ja ho té, escolta. Estàs a la Marbella, eh? Sí, sí, i a més a més, molt ben acompanyat. Sabeu que aquesta nit se celebra la festa d'estiu del cinema català. Sí. S'esperen uns 500 persones de la indústria, i la veritat és que aquí hi ha un ambient molt senot, eh? La festa comença oficialment a les 10, però que entre 8 i 10 ja m'han anat veient la presència de, per exemple, la cineasta Rosa Vergés, l'actriu Aina Clotet, el director Claudio Solian, o també l'actor Marc Martínez, entren molts de casa. Què fan allò que se li diu a Fotocall? Exacte. Us heu d'imaginar que a la Marbella es van fer fotos i això? Que t'hi fa vermella. Sí, fotògrafs, clarament. Sí, sí, sí. Aquí a l'Espigó, un acte a l'aire lliure, on d'aquí molt poca estona començarà aquesta festa, per reivindicar el bon any del cinema català. I qui millor per fer-ho que la Isona Pessoa, que en aquests moments ens està escoltant, perquè la tenim aquí en directe. Mira com es banyen, mira com es banyen la gent, eh? Som-hi. Nosaltres aquí tots vestits de llarg, i apa. Mira, estem fent... per què fem aquest show? Perquè la gent no es pensi que nosaltres festa i... No, aquest show és perquè els gaudinos són fins al febrer, i entre mig s'ha de recordar a la gent el que és la marca del cinema català. Tenim un cinema i ensenyem les pel·lícules que han estat premiades a tot arreu del món, i anunciem les que farem l'any que ve perquè em prengui nota a la gent i vagi al cine. I com que tenim molt talent, perquè el tenim, tenim moltíssims premis internacionals, i avui projectem fragments de les pel·lícules que han estat premiades en els millors festivals de categoria arreu. Venecia, Cans, Toronto, Donosti... Sempre tenim pel·lícules catalanes als festivals. Són bones, però ningú no és profeta a la seva terra, i llavors hem d'explicar-ho, perquè la gent prengui nota de les que vindran i les vagi a veure, i això és el que estem fent aquí, davant del mar, amb un dia esplèndid en aquest espigó, que sembla que estiguem del d'un barco. La nave va. I la nave va i navega ve, eh? Navega molt bé, sí. No et dic que a veure. Tampoc es tracta... Nosaltres sabem que el cine és molt important en un país, que el cine és el que millor projecte a favor, que millor ens explica nosaltres mateixos, etc. I això no ho tenim prou consolidat. La cultura catalana és el cinema. Però jo crec que, poc a poc, i estem fent aquesta feina d'explicar-nos, explicar qui som, i explicar en què fem per normalitzar-lo, i jo crec que sí que avancem, i avancem, bastant més de pressa del que jo em pensava. I precisament per això, perquè és la part menys consolidada que l'han fet com aquesta per reivindicar la feina que es fa, i del que s'ha de fer, del que s'ha fet fins ara, i del que es farà l'any que ve, per exemple. L'any que ve hi haurà bones pel·lícules. I després la famosa taxa aquesta que ens ha impugnat el govern de l'Estat, comença a funcionar a partir d'ara, perquè encara no està impugnada del tot. Encara hi ha una discussió amb una comissió bilateral per saber si, si o si no. Mentre estan, ja es cobrerà... Per tant, això serà una injecció pel cinema. A l'acció els veurem l'altre any. Però de tota manera que estan, ja veureu que hi ha gran pel·lícules molt interessants. Per exemple? Jo no puc dir nom, perquè soc de l'acadèmia. I llavors em diuen, perquè has dit un i no has dit l'altre. Però si us hi fixeu bé, i els llegeixes tu, que ho faràs molt bé, hi ha pel·lícules molt prometedores i que poden atreure un gran nombre de públic. El que sí que puc dir, per exemple, és que està previst que s'estrenin 72 pel·lícules, una setantena de títols. 26 més que l'any passat. Això és una molt bona notícia. Bé, sí, però penseu que dintre hi ha documentals, eh? És a dir, quan nosaltres diem pel·lícules, de pel·lícules em sembla que n'hi ha 47, eh? Quan nosaltres diem pel·lícules, diem llargometratges. A veure, espera't quantes n'hi ha. Ara tu diré exactament... 70 d'ugues? Però a dintre de les 70 d'ugues hi ha documentals. Sí, sí. A dintre de l'any 2008, i les restes són documentals que tenim una gran tradició de documentals a Catalunya i perquè tenim una televisió que ha apostat pels documentals i perquè, d'alguna manera, són més barats de produir i s'ha canalitzat molt talent a través dels documentals. Per tant, tenim uns documentals molt premiats i esplèndids. I després tenim les pel·lícules de ficció, que té qualsevol cinematografia, que n'hi ha de gènere, de fantàstic, d'històric, d'aquest any tindrem comèdies, també romàntiques. Vull dir, hi ha de tot. Com es refereix a la Barcelona a nit d'hivern, per exemple, del Dani de la Orde? Sí, aquesta és una comèdia. Jo sempre dic que ens calen riure'ns en més de nosaltres mateixos i que tenim una tradició d'humor televisiva i en canvi fem poca comèdia. Amb cinema, doncs aquest any hi haurà alguna. No sé qui és el responsable de localitzar exteriors de la festa, però l'ha encertada bé, aquí on esteu. La Montse Mageni és la directora de l'academia i ho fa meravellosament bé. I es tracta sempre de sorprendre, de crear aquesta imatge de prestigi. El cinema a tot arreu és prestigi i creu unes imatges de marca per atreure que la gent hi baixi. Doncs tenim a Barcelona uns escenaris extraordinaris. És que m'agradaria que ho veiessin. Tinc monjuïc al davant, tinc gent banyant-se aquí, onades a la dreta i a l'esquerra. És com si estigués navegant en un transatlàntic. Això estàs explicant i, a més, molt bé. Amb cel, amb núvols, una mica vermells... Les imatges venen per les paraules, també. Ja ho sé que vosaltres viviu de les imatges, nosaltres, de les paraules, ens posem d'acord i ho fem de manera conjunta. I el guió de la festa, com funcionarà? Hi haurà sorpreses, serà divertida? Jo crec que sí, que estarà molt bé. No és un guió a l'estil dels que ho dic, perquè la gent, aquí, el que ve, és relacionar-se, trobar-se als directors, amb els actors, amb els guionistes, i la nit a l'aire lliure no es tracta de gaire discursos. Però sí que és cert que... És un guió que, bàsicament, està explicant la funció pel que s'ha creat, això, els guardonats, internacionalment, el que ve, i, per exemple, ja es poden inscriure les pel·lícules pels premis Gaudí i informacions d'aquestes pràctiques, no? També es donarà un premi, el premi Pepón Coromina. Es dona el premi Pepón Coromina, que encara no sabem qui el tindrà, però que cada any es dona en aquesta època per recordar aquell productor famós que va produir la plaça del Diamant i que va produir en un determinat que començava el cine català a reconstruir-se, va produir unes bones pel·lícules. Molt vinculat a Vigues Luna, per exemple, entre d'altres. Oi tant, el gran Vigues Luna, sí senyor. I, zona, que tingueu una festa meravellosa, que segur que ho serà, a quan té una mica de ferran oberni que tampoc passa res, un estonet aquí. M'agrada tenir-lo aquí, és un galant de pel·lícula. Això anava a dir, el podíeu aprofitar amb alguna pel·lícula. Ja em voleu feina, ja em voleu fer fora. Com que estàs gaudint d'aquest dia, que tu dius que és de feina, i en realitat ens esteu pintant una escenaritat idíl·li que jo continuo pensant que estàs de festa aquí. També hi acaba, tots són manques. I tot el que em dius és perquè vagi passant. Tot això és patrocínis, tenim molts patrocínis, perquè, si no, no podríem fer-la aquesta festa, tampoc. Tenim partira coets. Hi ha temps per tot, i deixeu-me'n recordar-hi, amb això acabem, però em sembla important, heu sentit aquests últims dies, de l'Izona Pasola, que es va dir, que plegaria de l'acadèmia. Escolta'm, jo tinc moltes ganes de reivindicar amb normalitat, que no passa res, eh, que l'Izona ja estava previst, que no es presentés una altra cop a la relació, això serà d'aquí dos anys, per tant encara li queda molta moltíssima feina per fer l'Izona. És que és molt fort, perquè em fan una entrevista d'una hora i mitja i em pregunten moltes coses, i entre totes les coses em diuen, et presentaràs a la relació, jo contesto. Home, no ho tinc clar, però a principi no, perquè no m'agrada servir-me dels càrrecs, si no servir els càrrecs, no m'agrada apelancar-me a la cadira. Dic que això, i l'any de va metge, mitja pàgina a la venguàrdia, parlant d'això, dic, però si falten dos anys, és a dir, falten dos anys, amb dos anys es pot fer una feina immensa. Tenim unes agentes per fer coses, per consolidar la indústria, per escampar-la pel territori, estem fent una xarxa de cines pel país, perquè viatgi al cine català, juntament amb l'Esgai, la Generalitat, farem-me el club del cinema. Tenim per davant molta feina, amb l'últim que pensava jo, és en marxar, perquè amb el que penso, és amb l'agenda de coses que hem de fer, vull dir, però els periodistes sou així. Ja em reueu. Escolta, doncs intentem no ser tots iguals, disfruta-ho al diu de la festa, i dels dos anys que queden, i com deia aquella frase, però ara ha adaptat, a Catalunya serà cinematogràfica o no serà. I zona, moltes gràcies, bona festa. I aprofiteu el Ferran, que dona per pel·lícula. Aneu al cine català, que s'està molt fresquet a la sala. Ferran, deudeix, també. Adeu-siau, adéu. Catalunya Ràdio. Em porto el CD Portboclàsics amb l'Ana. Un dels primers grups que va començar la cantada de peneres a Calella. Gaudes de l'estiu amb el nou disc i amb les col·laboracions de... Tomeu penya i gem a 4. Com diu la Dita, si véns uneix la serdana, la vener ens a germana. Aconsegueix-lo dissabte i diumenge per només 9 euros amb 95. Només amb l'Ara, només el teu kios. Saps, ahir li vaig comprar el cotxe al Marc, i ja el porto al meu nom. Tant ràpid, sí! Vaig trobar un gestor prop de casa i en una sola visita tots els papers a punt. El moment ja està alviant-me una pasta. Aquesta ronda la pagues tu! Troba el gestor més proper, el gestors puncat i tots els tràmits garantits. Gestors administratius. Els primers en gestió. Del 10 al 12 de juliol arriba el Parc del Còrum, una nova edició del Cruet, el Festival d'Estiu de Barcelona. Amb què hem dit la mar, transtervinant en spartes? L'Oriom Fil, Gem i Colom, a l'Oeblat, el Comonster en Men, a Safa Vidant, OEM i diascendeig, entre d'altres. Tota la informació es tregués dobles punts. CruïllaBarcelona.com Estrella d'Am amb CruïllaBarcelona. Catalunya d'Espra. Amb la Jona Pasola parlàvem de premis ara fa un moment i és que és nit de premis perquè en tenim més. Perquè... esteu a la dè, bona nit. Bona nit. En tenim els noms, dels fàt, d'aquest any, què són? Doncs sí, mira, d'entrada hi ha hagut empat en el premi fàt d'arquitatura, que és el més prestigiós dels que es donen aquesta nit del foment de les arts i el disseny, d'una banda a la Casa Bastida, a Bagú, al Baix Empordà, i de l'altre l'hotel, el Fàbit de Vira, a l'Algarvet portugès. Han quedat empatats. És el que ha decidit el jurat. Hi ha altres categories, com és l'interiorisme, que en aquest cas és per la reforma d'una biblioteca, d'una comunitat religiosa. També en un municipi portugès, concretament a Pela Sao. Portugals, en porto bastant. Sí, perquè és un premi, el premi fàt que es dona tant a l'Estat espanyol com a Portugal. Agafa tota la península i bèrica, i per això veiem tant de pes d'aquesta comunitat aquí. En categoria de ciutat i paisatge, s'ha reconegut el projecte de millora de l'accessibilitat al centre històric de Vitoria. Això en parla bastant d'aquest procés, d'accessibilitat. Realment, si algú hi ha estat, sabrà del que parlem, perquè és fantàstic passejar-se pel centre de Vitoria. Sempre ho ha estat. Més a més, té accessibilitat. Jo trobo que sí, que ho han fet molt bé. I llavors també hi ha una cosa força curiosa, que és el premi fàt d'intervencions afímeres, que l'ha guanyat una instal·lació que es diu Les llàgrimes de Santa Olàlia. Això es va fer a la plaça del rei de Barcelona, i eren unes pilotes de bàsquet d'aigua congelada. Les havien posat al congelador amb un leta dins. Després van treure la carcassa de la pilota. Les van penjar dintre unes xarxes, de manera que visualment, de lluny, amb la lluminós es veia com una llàgrima, gotejaven en mesura que se n'anaven desfent, i aquestes gotes que hi ha en uns platets metàl·lics, que feien una mena de sinfonia d'un joc sonor... Vaja, fantàstic. L'estima que és afímer. Era afímer, però mentre es durava, no era afímer si no que tenia molta potència. No, però deixa'm dir-te que tots aquests projectes, i és especialment també cridener aquest que guanyat el premi fàt d'arquitectura, aquesta casa vestida de begú, amb aquestes transparències, aquest jugant a diferents espais per aquesta... L'estel és bona perquè ens ha portat la fotografia. Jo crec que és important, i l'arquitectura és molt difícil. Sí, però està sent bé. Però que sàpigues que tot això ho pots veure, el Museu del Disseny s'exposen als finalistes d'aquests premis fàt en totes aquestes categories. Hi havia 458 obres, n'ha quedat finalment a un grup de 16, i d'aquí han sortit aquests premis. Per tant, val la pena acostar-s'hi per veure-ho. Segur, segur. I no és un premi qualsevol, perquè tu puguis dir que sóc fàt. És una cosa que, a més a més, es posa sempre a l'afesana dels edificis que l'enguanyen. Doncs la Norbona, begú, i també en aquest hotel, es deies Osavi Tabira. Osavi Tabira, a l'Algarve. Molt bé, molt bé. Ja haurem d'anar. Aviam si la casa ens hi porta. Bona nit, gràcies. Nosaltres, a la nostra manera, tenim els nostres propis premis, d'aquí a l'Algarve. Això, que habitualment es coneix com a pilotets, és per aviam si rasquem alguna peça musical que ens agrada. Són d'altres maneres que no ha acabat d'entendre per quan deies que anàvem a Algarve? Bé, ens ho han de notificar. És un bon lloc per anar-hi. Aviam què ens diuen. Aviam, avui començo dos dies d'homenats a Vitalia. Com sabem, no? Fa demà, fa dies que hi ha... Que l'ho t'heig anat bé. 50 anys del concert a Barcelona. Avui no pas amb els Beatles, però sí recordant la seva ombra. La seva ombra llarga, no només l'actualitat, sinó els anys d'activitat del grup, els anys de glòria dels Beatles. I els altres he recollit uns quants grups d'influència vitaliana, i començo per uns anglesos també. Els d'Efclerc V, que van intentar competir d'aquella manera, amb els Beatles, però també en els mateixos anys, i amb temes com aquest, Beatles del 1964. No van guanyar el premi a la millor lletra, la més original, però sí que, evidentment, les malvies tot plegat. El tempo reproveix molt, el so és més del dels primers Beatles. Anem al principi als 66, el grup de Nicarbockers, que va tenir un cert èxit, de fet, un èxit important. És un One Hit Wonder? Sobretot és una de les cançons que més escaranament van buscar, però Beatles es diu Lies. Si podien imitar 10 coses, les han imitat totes 10, i juntes, en una fracció de temps de 30 segons. És que de tant, tant, tant, es passa. Potser no calia fer el falset aquest, que hi ha la dezena, i ara havíem fet 9. És excessiu, però tu això ho radies un dia sense dir qui són, i el més dur es pensa que... M'han sentit una cançó dels Beatles. Exacte, no arriba... No, la col·laboració, però tot que em van fer moltes. Hi ha molta gent que no coneix totes les cançons, i podria col·lar. Una altra banda anglèsa també els va fingir de mitjans als 60, practicats d'una formació de culte. En aquella època potser no han tant reconeguts, i el que feien era reinterpretar el so dels primers Beatles, per tant, l'influència... Exacte, doncs l'influència també ha sortit de força en temes com aquest No Matter What. De tant en tant el falset va colant, no eren els vigis, però els Beatles veig que també eren les coses que més reproduien. Anem a un homenatge, en aquest cas paròdic, però molt ben resolt a mi em sembla, eren els The Rattles. The Rattles va ser una pel·lícula documental de ficció parit per Eric Idle, ex Monty Python, que repassava la biografia dels Beatles amb un grup que es deia The Rattles, per tant, una cosa paròdica, però amb una banda sonora pròpia, i amb temes com aquest, ets molt bé, ets molt bo, ets molt bé. És molt bé. I feel good, I feel happy, I feel sad. Am I alone? Am I alone? I feel rich, I feel good, I'm in doubt. I feel true, I'm I alone. Am I alone? No, no, no, no, no. Els quants chords que també eren propis de l'època, els altres eren d'escanalament, paròdics, però, però, insisteixo, la banda sona a tres cançons que estan força bé. Avancem amb un grup indie nord-americà més actual, de fet, va venir el primer de Sound, fa alguns anys, i es diu en The Apples in Stereo, i amb un so que recorda a un altre tapavítel, en aquest cas la més psicodèlica, amb teves com aquest, Strong Berry Fire. Sí, curat, sí, curat. I el de Leon, tornat de la Índia, amb aquells... Que vas arribar. Exacte, amb aquells tès, amb aquells sucres, que portes els xarris per prendre'ls a tothom. Molt dolç, un sucre molt dolç. Exacte. Anem a un altre grup, que també, amb més, sense problemes, i al contrari, amb orgull, la seva influència vita. I do be hard to recognize, with the top down and the wind blowing, blowing. We won't see you, we'll tell you the truth. Això té el to, la factura d'una melodia macartiana. Això podria ser aquelles balades, aquelles balades macarni. Exacte, són els australians Crown at House. No se'l recordeu, dels anys 80 i 90, són els mateixos que ensignen això. I don't dream it's over, head now, head now, when the world comes in and out. A més en davant, els anys 90, en el Britpop, que també alguns grups que s'hi dedicaven, recordem el final d'aquesta cançó. Aquest cas no del Galagher, va admetre el compositor i això són els oeis. Corps! HIpe ha gira! It becomes very complicated a una welde i ca ο. Amb dues estrelles més婢. Mica? Mica. El primer Corinthians l'ha benzalada. D'acord. El primer peeo, el bim sem yea i l' один lloc més molt important. El que és perquè segur que no irem penalt i és que es fa la conversa igual que el sucre del teyar quan viuen... Bé, ens va fantàstic a la música però haurem de canviar la lletra, no podem dir bon dia, hem de dir bona nit, ara mateix. En qualsevol cas, demà, més vídeo, sí? Més vídeo, està bé, està bé. Passem a la bona nit. Sempre has estat un clàssic, eh? El vídeo els avui t'han agradat, eh? Sí, sí, estic continuant. A més a més, acaba d'obrir la porta amb una elegància i la tancada encara amb més elegància. Pau, això d'obrir i tancar portes ho fa fantàstic. Què li han volgut dir? No ho sé, però és suarga. Clàstic a la ràdio. Sí, sí, però hi ha gent que t'ho aganyo. Cops de porta, que es conden. Cops de porta, que és veritat. Què tal? Abraçada, eh? Abraçada, molt forta, molt forta. Què fem avui? Avui parlàvem de la gelòsia, del gelo. És una sentiment un pocaig normal, però és molt perillós. Si es dispara... La sala s'ha de tenir controlats. Una miqueta poden anar bé. Quan et guanyen ells ja estàs amb mesura... Sí, sí, doncs investigarà'm, sobretot aquest tema. Molt bé, és al dintre. I l'últim de la colla, l'últim que arriba, l'Albert Morello. Hola, molt bona nit. Avui és el dia de les audiències a la ràdio. És el primer enregistrament sonor de la història? Doncs aquest, que s'ha recuperat fa molt pocs anys. Un fono autograma del 1860, de l'inventor del fono autograma, Eduard Léon. Són 10 segons i s'escolta una veu que canta la cançó popular francesa, Eau Clèac de la Lune. No és que sigui la millor gravació, però clar, és la primera. Exacte. No és l'hor històric, més que no pas de qualitat. I com que més la persona s'haurà quedat sense saber quina cançó era aquesta, s'ha de recuperar l'horitzia. No és que sigui la millor gravació, però clar, és la primera. Recuperar la primera gravació de la ràdio en un dia de ràdio com avui és molt oportun. 120.000 gràcies a tots plegats per ajudar-nos a fer aquest programa. Fins abà. Bona nit. Bona nit.