Babilònia del 14/1/2016

Oh, girls, they only want to do your dirt, they'll have you suicidal, suicidal, suicidal, suicidal. Vadiudes per la ràdio de Sant Just durant de 8 puntus. Vadiudes per la ràdio de Sant Just durant de 8 puntus. Benvinguts un dia més al Babilònia, amb aquest cas, després, el 2016, que un any més aquí amb tots vosaltres, encara que a la ràdio sabem que això dels anys no és el mateix, que seria habitualment l'any natural, sinó que comencem el setembre, acabem el juny, per tant, aquí aportem 3 minuts treballant. I la Rosa, hola, Carinyo, com estàs? Hola, bon any! Molt bé, nosaltres portem el curs escolar, el mateix calendari, no abandonem l'esperit d'estudiar ni de prendre. I també hem fet les vacances, i això que a part totes. Sí, també, molts dies que van la mar de bé. I molt bé, ja hem tornat, amb moltes ganes, com sempre, amb molta il·lusió. Amb novedades, amb coses que hem vist. I avui estem a la Rosa, jo solament, per exbutius i tal, però no vol dir res, el Jaume, el David i la Lourdes, que ha ben aviat, et tornarem a tenir per aquí. El tirarem aquí, ja. Seguríssim. Sí, sí, aquests són fixos. Clar que sí, aquests no els deixem marxar, per molt menys. No els deixarem tampoc. És un fitxatge multimilionari, i llavors, clar, no els deixaran, perquè tant diners que cobren... No, no. Clar, home. Han de rendir després. Exacte, exacte. Això sí. Cobren més que el de salvament. Bueno, aquí. Prende a escogir el que haig. Clar, clar. Molt bé, avui, com sempre, el que farem serà parlar de cultura general, com fem sempre el Babylonia, i comencem parlant de teatre. La Rosa ha vist una obra molt peculiar de Federico Garciarorca, que és el públic, que l'explicarà abastament, perquè val la pena, parlar d'aquesta peça. Parlem també de literatura, de nova llibreria, que és en Just, que el llibre té el carrer Bonavista, i d'un llibre, que és, de segona part, de l'últim cator, una obra de Matilde Essenzi, una excepcional escriptora, que tendeix a buscar aquestes obres amb un punt sempre de misteri i de fantasia. Jo estic amb una miqueta amb el regreso del catón, que és a segona part, que val la pena parlar. La Rosa, que és molt multíssim pel Vajobregat, s'ha anat a veure un concert de Góspel, que és en Coral, que ens ho comentarà també. A Cervelló, no m'hi he equivocat, i a Palma de Cervelló, i parlem també de cinema molt infantil, perquè és lògic que aquests dies ens hem mogut cap seu nebudets, que sí amb els fillols, que sí amb els fillets. Aquí tothom es mou una amb l'altra, i hem vist frous, encarritos i esnu, piles aventuras de tinti, en el viatge d'Arlo, bueno, aquí hem vist de tot. Hasta la Guerra de Papà, de l'any 64, que ha vist l'altre. Aquesta és una mica més antiga, però és petit. El Lolo, que jo confonia amb un altre, i era el Lolo. El Lolo García, el protagonista. Sí, crec que sí. Parlem també de canviant una miqueta de tema, una pel·lícula nominada als Goya, que és Truman, que és una pel·lícula del Javier Càmera i del Ricordarín, no m'hi he equivocat. Sí, sí, sí. I del Cesc Gai, no? El director del Cesc Gai, sí. Parlem de brothers, tenim temps, i també parlem d'una cosa rara, que vaig veure jo l'altre dia, que era un documental, que es deia Cinema Perverso, que ja explicarem què vol dir això, de Cinema Perverso. I el Vincra, és una cosa molt peculiar i molt concreta d'una cultura determinada a Alemanya, no? Molt bé. Aquests dies, fa 3 dies, en concret, ens ha deixat un dels grans cantants, David Bowie, i que ve per qüestions de temps. La setmana que ve intentarem fer un petit especial de 3 o 4 minuts, que es presentarem, posarem un pari de temes, segur, d'aquest gran genius, un dels grans. I ens ha deixat als 69 anys, per culpa d'un cancer bastant fulminant, i sembla ser que, bueno, que ningú volia, no volia dir-ho, havia llançat aquest dia un disc, que es deia Blackstar, premonitor, i fins i tot perquè el primer disc ja estava amb el llit d'un hospital, i parlava de com serà el cel. El cel era molt místic, aquest senyor, i ens ha deixat una persona que ha tingut molts mots, el Ziggy Stardes, que va crear aquella època del Club Rock, el Gran Duc, se li deia també. És un dels grans. Un home que anava per cantar opera, per cantar lírica, té una veu magnífica, però al final es va de cantar per la música pop rock, i quan ell treia la seva veu era espectacular. Tot sigui dit. Va néixer a fer molt bon camí, molt bona carrera musical, mira. Es deixa una mala alçada del Dispresley, de Michael Jackson, el teniu encara el tenim, però tots aquests Freddie Mercury i aquests grans, que ja no tornaran. Els grans clàssics podíem dir fins i tot, de la música moderna. Sí, sí, sí. Clàssics que avui en dia no s'estan fraguant amb la potència d'aquella època, crec que costa. Són volàtils que diguin filmers, són productes comercials que duren de temporada i hodugues i ja està. Aquest és el gran problema que veig jo, i accepto que potser és la millor una ley de gaga, que la millor ha tingut una presència, però no és la mateixa estrenada. Però és que tampoc han sortit grans, no? A Visecay és una sèrie de gent que sí, que està movent-se, que tenen molta força, a la Katy Perry, però que sembla que duren més, que porten 4, 5, 6 anys i que poden ser grans estrelles en el temps. Realment costa trobar... No sé si m'està acudint a Bruce Springsteen, però clar, que també és d'antidescola. Bruce Springsteen, Sting, YouTube, Bono... Potser era Colt Lee i Chris Martin, potser també. Però són gent que ja porta una trajectòria, no són d'ara, porten una trajectòria de fans. Encara que tinguin tota aquesta gent, costa trobar monstres com aquests, que fan una música tan especial, tan original. És el que diem, que és una llastra. La setmana que vindré, posaré un parell d'altres de cançons, així de forma ràpida. Molt bé, sí que les disfrutarem molt, i fer una homenatge també. Doncs, però ho tindrem en musiqueta molt xula, eh, que has aportat la rosa, del factor de la feina, l'esforç de les azules... Quan estaven junts dos o tres, que t'ha quedat l'altre temps també. Sí, ara ja, al principi, s'havien quedat dos i un, i em penso que ara ja estan un i un, o sigui, ara ja estan cadascú. Sí, i aquest era un moment molt maco, que estaven tots junts. I el disc és molt xul, és molt fresc, molt bíum, no sé, alegre, molta vitalitat, com molt acollidors. El que graven és molt molt fresc, molt de concert. Jo els vaig veure amb un concert al Palau de la Música, i la veritat és que era una gosada. Sabíem moure's molt bé, tots tres. Molt bé, molt bé. Es tindrem de fons, i després posarem la Joani, que sortia a la pel·lícula. Sí, a la pel·lícula de l'Àvigues Luna, exacte, un dels temes. Fantàstica, doncs l'escoltarem tranquil·litat, però ara la rosa ens parla del públic, de Federico García Lorca. Sí senyor, el públic ens dona protagonisme a nosaltres, els públics, que sempre anem a veure aquestes coses. Doncs bueno, fantàstica, és una obra de, clar, com tu ho has dit, poc habitual, poc... Bueno, perquè no és lo habitual que feia Lorca, no? Doncs sí. A teatre també l'havia fet molt, donar-les de la soltera, o el llenguatge de les flores, havia fet germà, havia fet botes de sang... Havia fet moltes coses, no? Però, clar, tot era teatre. I, a més, aquell també... Sabeu que ell tenia el grup d'aquells estudiants, la Barraca, que era teatre ambulant. Però era sempre representant obres, doncs, clàssiques, de teatre clàssic, espanyol, no? A veure, sempre amb aquesta intenció d'apropar la cultura, a la gent, ell estava sempre molt pensant en el públic, sempre, sempre. Llavors, aquesta obra l'hem de situar una mica perquè ell la va escriure... Els anys, no sé exactament, aquí, quina inversió, el 1930... El 30 i poc, que ell va fer el viatge... Primer va estar a Nova York, i després va anar a Cuba. Llavors, ell la va escriure, la idea principal ja l'ha agafat allà, i pràcticament la va deixar pràcticament escrita. És una època, una etapa de l'or que de la vida, de la vida seva, de la vida de nivell personal, molt delicat i molt dur. Ell havia estat aquí, havia estat a Cadaqués, a Vandalí, amb Salvador Vandalí... Sembla que l'Igualt s'havia fet una mica d'il·lusió, que igual podia tenir una relació amb ell, o també amb altres persones, ell també ho havia intentat, i no era possible. Entendré que estem parlant de l'homosexualitat, d'aquella època. Era tabut, tabut, tabut, totalment. No podies manifestar com a homosexual. I ell, amb la personalitat que tenia l'Orca, amb la honestedat que ell tenia, amb les ganes de ser cincers amb tothom, i de poder viure, de poder ser feliç. Això era un xoc, era un cop impressionant. No podés ser com tu ets, com tu vols ser i com tu vols estimar, i com tu vols que tothom et respecti i et vulgui, i et doni aquesta possibilitat, ja està, senzillament. No que et tradoni, que és que és teva, la ganes de viure, d'estimar i de ser feliç. Doncs ell estava passant un moment molt dur, un moment així, una mica depressiu, i el viatge a Cuba li va servir amb veïldors per poder una miqueta, dius, no m'ha d'arribar. Poder viure la seva homosexual solidaritat d'una forma més natural, sense amagar-se. I bé, de fet, el teatre, o el món l'han representat aquesta obra, aquesta vegada, al Teatre Nacional de Catalunya, i dic aquesta vegada perquè ja fa 20 anys ben bé que ja havíem vingut aquí, havíem fet una altra versió també del públic, i aquesta vegada era la quadra de Sevilla, i també va ser impressionant l'adaptació que vam fer, la posada en escena, va ser impressionant. Doncs bé, aquesta vegada ha estat en el TNC, una posada en escena, jo trobo que encertada, ja només tu comença a entrar al teatre, a l'escala gran, ja hi ha tot així, com unes cortinetes, saps una mica les cintes d'aquestes de Nadal, platejades, però en maco, així fins al terra, des del sostre fins al terra, i després totes les pares també fullrades amb aquestes cintes de platejades així molt maco, així un ambient de penombra, amb una música en directe al principi, de nous musics queixis de piano, una mica de bongos i tal, una mica recreant l'ambient d'un cabaret, d'una gira de Cuba aquells anys, aquí viene el negron, i així amb aquesta música de fons, el que es diu són cubano, amb aquelles làmpades del sol, gran d'allàgrimes i tal, però ja convenant amb tècniques actuals, per exemple hi havia un parell de pantalles que s'anaven movent, perquè les tenien dos actors, amb imatges dels de García Lorca, imatges del Teatro de la Barraca, imatges d'en Blanqui Negra de l'època, s'han combinat molt bé això, hi ha d'entrar de sorpreses molt gratis, hi ha d'anar d'ambientillo de 15 anys, la versió és de l'Àlex Rigona, el director, els actors, el Nau Albert, i alguns fan diferents personatges, aquí hi ha moltes persones, jo què sé, el Jesús Barranco, la Yaduran, el Guillemove, el Nau Albert fa diversos personatges, el Pep Tossard, qui fa de Lorca, que és el director, l'Àlex Rigona, el Jorge Barandel, el David Duque, l'Airene Scholar, el Juan Cudín, el José Luis Torrijo, hi ha d'haver segurament algun. Bàsicament el que es va representar és el director, el Pep Tossard, suposo que és a Lorca, que està al Teatre, a l'Estanari, quan ja s'acaba la representació de Rome Julieta, un clàssic, un drama que també té unedo, La qüestió és que fins i tot transcendentals i de la existència, i a més és el drama per excel·lència que manifesta i expressa l'amor. L'amor sense té i l'amor amb té també. És el famós problema d'erositana. Aquesta cosa que es parla de nivell filosòfic, és aquesta eterna lluita de l'amor que genera l'amor i l'amor que genera l'amor. Si no pots estimar, pots morir. A més, es reflexa molt bé el moment personal que estava passant. Figgura que ha acabat la representació, el director està a l'escenari, hi ha tres personatges que pujan a l'escenari a parlar amb el director. Això no pot ser, és un drama normal, és una obra de teatre que ja estem tots acostumats, això és només l'aparença, no estem anant a abossejar amb els personatges, saber què està passant, per què hem de matar a Julieta o a Romeo. Per què no expliquem la veritat? És una miqueta... representen les tres personalitats de l'Orca, del director. Ja està bé les coses com estan, continuem fent el teatre que estem fent i vivint la vida que estem vivint. És una simbiosi per l'Orca. O l'altre que diu que intentem anar més enllà, intentem que el públic, no de fred del públic, que el públic és la societat també. O l'altre que diu que aquí s'ha de mostrar les coses tal com són. La realitat i les veritats, crua com sigui, però s'ha de treure, hem d'abossejar a sota del teatre. No vol que sigui només al teatre a l'aire lliure, al teatre a l'aire lliure, que és al teatre maco, el que tothom ja coneix, el que tothom la societat accepta, el que el públic està acostumant, donem-li una oportunitat al públic que sigui més intel·ligent, perquè a veure si ho pot aconseguir, entendre això. A la intenció de ser sincer. A l'Orca volia viure de forma sincera, de forma honesta, i sobretot traslladar-la al teatre. Ell ja no tenia suficient amb els dramas que estava representant. Ell tenia la sensació que això també era una miqueta enganyar. Enganyar-se el mateix, enganyar el públic. Això ho volia treure. Molt bé, fantàstic. Està superbé, surt la figura de Helena, que és la dona, que una miqueta ve a representar l'amagatai d'alguns homes que tenen aquesta condició, però que arriben a casar-se exactament. Tenir una parella per dissimular, perquè socialment era lo aceptable, lo aceptat, lo aceptable. I més en aquella època, encara es fa això. Surt en moltes escenes. I tant, encara. A veure, cada cop menys, perquè no és necessari fer això. Podríem parlar d'un gran dirigent d'aquest país, del nostre país, de l'altre que era costat. Sí, sí, sí. Estic estipulat, parlat, he comentat, he intentat treure la llum, però mai s'ha pogut treure la llum. Ja està. Per la persona en sí, o per la societat, o per l'entor que és mou. Sí, sí, sí. La figura de Helena està molt bé, que és aquesta dona, que veus com a l'amor entre dos joves, però a la vegada no pudeu donar-se plenament aquest error. Per què no ha quedat a ser corresport? Perquè era atrapat. No només carnal, sinó de relació i de durada. Que sigui una relació que duri els anys que hagi de durar. Que no sigui una cosa esporàbica, que no sigui una cosa amagada, que no sigui... Vull viure aquesta sexualitat i aquesta relació amorosa. I amb tot el que suposa, amb tot el que comporta. I obertament, i comegi tothom. Per què no? Evidentment. És impressionable. El TNS, encara la fan. La fan encara... Mira, jo diria que ja van acabar. Ara ho miraré. M'explica una altra cosa i ja t'asseguraré. Però aquí en el programa... No ho poso. Si no, mira el que diem. Els volos que facin per a ells segur que una cosa... Mira, fins a 3 de gener. Era fins a 3 de gener. És una miqueta pendent. Jo sé que per exemple algunes biblioteques que fan els clubes de lectura, agafaven el públic de García Lorca a la obra de teatre. L'hagien el llibre per comentar-la. Exacte, sí, sí. Molt bé, doncs passem a la literatura. Mira, parlant justament d'aquest cas d'armaturgia. Passem a la literatura del que és novel·la. Una de les grans. Escriptores espanyoles, Matilde Senzi, guanyadora, no sé si no fa gaire, no sé si passa del premi de les lletres, però que realment és el senyor d'una edat, i que encara està en actiu, i que siguis escrivint, i que és no de que escriu ell. No sé jo què dius, que tens el negre, que es diu no, i que t'escriu, no? Això és molt habitual. Això és molt habitual. De vegades no estic fent king d'ara, i fa una pena, perquè això no ha escrit ell. Es nota que no és ell. Hi havia una mica de renda, de l'escriptor que va fer. Hi ha 40 negres amb el concepte literari, amb el concepte racista, faltaria allà escrivint. Clar. Però per la gent que no sabia aquest terme, que a vegades pot caure. Ah, val, sí. Però hi ha una explicació genèrica, que no sigui que la gent pensi que aquest que parla és un racista. Escolta, doncs això dius. Llavors, hi ha Matilde Senzi aprofitant la tirada de les seves grans obres, que va ser el Último 14. És una obra molt recomanable, tremendament divertida, d'amena dinàmica. Jo la comparo amb un indiana Jons, però en versió femenina. Estem parlant d'una senyora que es diu Olivia, que és una monga. A la primera part del llibre era una monga de família siciliana, però a família vinculada amb la màfia. No t'ho perdis. Però clar, el típic no, família amb 10 germans, d'on és el cap allà, l'altre és la monga, l'altre és el cap o... Una cosa així molt crua. Home, Sicilia és molt precó. Si la Sicilia es nota. Mira, allò a la família hi va, i veus allà unes pintes que dius? Sí, més que menys. Amb una relació amb alguna família de màfia. Llavors aquest personatge, que és monga, resulta que a la primera part del llibre es comencen a introduir amb un món vinculat amb la recerca d'unes relíquies vinculades, riques molt importants. Ella és arqueòloga, encara sigui monga. Vull dir que és una persona que està dedicada al món de la religió, però que ja té la seva carrera. Vull dir que s'inicia una aventura amb un cator. Un cator és una mena de monarca vinculat amb una mena de secta de los estirofilaques. Si ho dic bé, estereofilaques. Estereofilaques, vale? Sí. És una cosa molt rara vinculada amb aquest tema d'estamplaris. Aquesta línia s'entén. Molt peculiar i molt curiosa. I que és una mena d'això, com de rei, amagat dins una mena de secta. I aquest ésser és el que, després d'unes aventures que es passa a la primera part, en el que apareix també la seva parella, un senyor que es diu Farid, que és egipci, i que es coneixen, s'enamoren i deixen els hàbits per casar-se. Vull dir que en tota la seva modernitat que això comporta, evidentment, ella és una persona amb molta caràcter, és una de les ides molt clares, que més aviat és una dona que té més aviat mal humor que bon humor, però és genial, és absolutament magnífic, és deliciosa. Ella es crema la menjaria, però que té una capacitat per reaccionar davant de les situacions, que és genial. Però, per un altre costat, es veu també de les seves pos, quan el marit fa alguna blasfèmia, ella se escandalitza encara, perquè clar, ella havia estat dedicada. És molt curiós, perquè el marit no creus a teu, vull dir. I és mig copto, que és una cosa que no és ni per aquí ni per allà, una cosa molt curiós. Però es retorna aquest caton, aquest personatge, que és un personatge complex, vull dir. I retorna, i en aquest cas, per recarcar, les tombes de la família de Crist. Això és molt fort, dels germans, de Crist, de... I aquestes tombes on són? Es trobana a Israel, no sé exactament quin lloc ho viuen, però és d'aquests noms que tampoc entrarem, perquè no recordo, sincerament. Sí, però hi ha tota una cosa molt complexa, que parla d'unes històries vinculades amb els mongols, amb l'Aga Khan, i una cosa que va rege per allà. O una erudició, aquesta dona en sap. Un període molt raro, molt complex, vinculat amb aquesta etapa, clar, que estem parlant dels segles 1, 2, 3 després de Crist, i molt ben documentada. Per tant, és molt interessant la part històrica, i llavors, quan es converteix amb la historieta, que es produeix una mena d'aventures, tipo Indiana Jones, que han de passar entre dins d'una cova, que han de passar diverses fases, les benaurances, són 10, em sembla, no em vio equivocar, les dues benaurances, les han de passar a cova per cova, espai per espai, i pateixen una sèrie de coses, i d'una sèrie d'intrigues, indiestrategis, molt ben feta, el llibre està molt agradable, és molt correcte, i és això, és un llibre d'aventuretes, però molt ben documentat, que és el que fa sempre la matrícula. Recomenable, hi ha moments que és bastant feixuc, perquè m'explica coses que dius, ostres, això em perdo, però que val la pena, que recuperem, i que llegim aquell llibre, una segona part, i que el primer també es llegeixi, en palmes, una amb l'altra, val la pena, molt bé. Molt bé, al primer te m'he deia, l'últim caton. No, el primer és deia, l'últim caton, i després es diu, el regressor del caton. Ah, vale. Perquè entenaria que l'últim caton ja desapareix aquest estirp, amb ell, aquesta niçaga, però vol dir-vos, torna a seguir, hi ha un paradista renal i hi ha una sèrie de coses molt vinculades amb una sèrie també de elements mítics, de l'antigarcàdia, bueno, tot això, que aprova la pena, val la pena. És un període que mai s'ha tocat, o molt poques vegades, amb el món de la novel·la, i entres en un espai que dius, jo aquí em perdo, però magnífic, perquè t'obre opcions d'altres llocs, o sigui sempre la guerra civil espanyola, la primera guerra mundial, el període medieval francès, coses que siguin molt habituals, el periodo victoriano, entrevam molt altre lloc. Hem vist una notícia que s'ha enjuus en obert una llibreria, no em veia equivocar al carrer Bonavista on estava la Mercèria de les Marats, que el llibre té, no? Que el llibre té es diu, sí. Un dia podem fer una mica d'excursió, a veure què tal. Sí, una mica ho posàvem, perquè ja a Girona que hi han tancat una llibreria, a la llibreria Carlemany, jo havia estat a Girona amb aquesta llibreria. A mi em sona, però tampoc. És una pena que s'hagi arribi a tot el llibre. Sí, però, el tipic costa de portar-lo endavant. De portar-ho a 23 anys. 23 anys. I el tipic, la creguda de vendes. Per la crisi. I llibres i idiomes, exacte, i els llibres i idiomes tampoc no es venien gaire. També diuen per la pirateria en els llibres i idiomes. És una pena. I, clar, canvia una miqueta com a contra-notícia, primisme i com a exacte, però sobre un altre, aquest aquí a Sant Just. La portant són l'Arnau Consul i Silvana Bog. Bueno, no hi ha aquest senyor. És fill de l'Antiqueditor de Proa i Sidor Consul. És el fill d'aquest senyor. Silvana Bog és ella, és professora d'escriptura creativa. I, a més, també, ella precisament publicarà un llibre d'aquesta tardor, d'edicions de 1984. I sabem això, que és en aquesta antiga mercèria de Sant Just. I són 80 metres quadrats, no és que sigui massa gran, és un espai. Ja veuràs la mercèria de les marats que està vellada al Tres Esmerats, perquè segur, veig. Sí, la mercèria que han tancat. Hi havia dos, un al carrevador, perquè jo és una botiga de fruit sex, i el carrer és una vista, que deu ser aquesta, seguríssim. L'Arnau Consul és col·laborador de Ràdio d'Esvern. Sí, també. Sí, és col·laborador, perquè és el que feia, jo recordo una fagrera que feia un programa de literatura, i, imagina't, que siguis col·laborant. Potser ja no per el tema de la botiga, però fins fa que feia poca estava amb nosaltres, seria que ho estigués de preguntar, no ho sé ben bé, perquè venim molt poc nosaltres, venim a fer aquest programa i marxem, no estem tot el dia aquí. Sí, però bueno, seria qüestió de... Ja és molt bé, ja ha llegit moltíssim, és un lletre ferit. Doncs ells han dit que diuen, literalment, dius que anem a una llibreria general i literària, i farem actes i presentacions. Una de les nostres voluntats és forjar caliu l'actor. Tenim un gran sofà vermell on tothom que vulgui podrà seure una estona i provar els llibres. Ah, que bo. Molt bé, molt bé. Que convida. Una bona notícia. Molt bé, ens movem encara. Moltes, moltes hores, això sí. La cultura no s'ha de deixar mai de costat i és el que diem, es poden fer moltes coses, es poden plantejar molts elements i s'ha de combinar. Si la gent tendeix a fer coses que no s'han de fer oficialment, de tant en quant a un llibre, agafats, ens entenem el que vull dir. Que això és una cosa que corre molt, que no sé què, un llibre... Un moment de regalar, un aniversari, i per un mateix també. I si no, si vas per la teva tecnologia, tu ja està, i a partir d'aquí no passa res. Molt bé, doncs parlem de Can Coral, una miqueta, d'aquesta petita peça. També aquí per la zona de l'ajubregat, a la Palma de Serpanyu. Ja sabeu que... Això que dius tu, jo m'ho agafo una miqueta pel tema d'artistes, molt d'artistes de inquietuds, no? A Maters, però bon, inquietuds culturats, inquietuds creatives, i t'hi ha siguit teatre, o hi ha siguit aquesta ocasió, doncs mira Can Coral. Això és un concert que es va fer 17 passats, el dia 9, a la Palma de Serpanyu, que tenen allà un local molt maco, que està molt bé, és l'aliança, l'antic casino, que és l'aliança d'allà de la Palma, i l'estan fent servir per fer cosetes, a part de fer els pasturets, doncs també van fer, van programar aquesta actuació de dues corals, una és el grup de cantaires de la Palma, que és la Coral d'allà, que es va crear allà, que va fer a força anys d'existència, i de treball, i de feina, i una altra és una Coral de Molins, que ara ho s'ha explicat també. Els del grup de cantaires de la Palma, doncs van fer, és una cantata, és una cantata que es diu Canys de vida i esperança, del Francesc Vila, és una adaptació d'aquesta cantata, i d'anar van combinant, o sigui, la fan les intervencions, les intervencions cantades, però també hi havia recital de poemes, o sigui, hi havia dos rapsodes, una senyora senyora, que anaven fent també la poesia, i la veritat és que van fer molt bé, i algun sol, o també així cantant, van fer molt bé. I després, a l'altre grup, és un grup de gòspel, és una coral de gòspel, que és on de Molins de rei, és on de Molins de rei, és on de Molins de rei, hi ha gent que, bueno, vull dir, actuant ahir, perdó, ha estat la gent de Molins i tal, i la majoria de gent són de Molins, però hi ha gent també de la Palma, de la Palma i d'altres municipis, i per això fan allò, aquesta col·laboració, diu, avui aquí, a casa teva, i demà a casa meva hi ha gent així, doncs el grup es diu Gòspel Fillins, i ho fan molt bé, hi ha gent de totes les edats, i ho fan molt bé, i hi ha gent també que és diuada Pau Iracaro, una canya, si veus o Happy Day, el programa aquest de TV3, no tenen res a envejar, no tenen res per envejar, igual es presenten, la gent així deia, eix, us podeu presentar, i si no no cal, no cal anar al telèfon, que vagin fent aquestes actuacions, per baixobregar, tu passes molt bé, primer perquè veus que ells disfruten moltíssim, per recantar, fan allòs, la col·laboració és aquells que picen de mans, es mouen una miqueta i tal, i a més anaven fent molts solos, perquè la idea d'aquestes curats és que, i dels directors, és que... a tots els cantants d'una coral, està molt bé cantar en el grup, però també han de cantar sols, perquè has de saber cantar sol, i t'has de atrevir a cantar sol. És molt important, clar. Perquè tens molta valor per tu mateix. El director de la coral de la Palma, és el Rafa Barbero, que és una persona molt de coneixement, moltíssima trajectòria, molta projecció, institut internacional, ha actuat també amb els altres curats que ell la dirigit, perquè també està dirigint un altre coral, és una persona molt preparada. Crec que l'he vist a l'auditori, dirigint la coral Sant Jordi o alguna cosa així. Vull dir que és de nivell. Molt bé, molt bé. Val la pena, aquesta sectoria. Jo n'hi m'ho tothom, per veure els teus amics, per veure si ho fan bé, ho fan bé, i és una cosa molt maca, que va dir un dels senyors de la coral de la Palma. No, i una senyora no s'ha de fer la presentació per donar-ne morir. És que tots coincideixen amb aquesta visió, amb aquest sentiment, de que cantar és obrir el cor, és obrir el cor, és compartir, és trobar-te bé, és ser més feliç, i que convidava a tothom que ho fes, i que la coral... Jo vaig estar un any apuntat amb una coral, aquí, a Sant Jordi, al front Rinc Moreira, per motius de feina, vaig poder després seguir, vaig estar un any i pico, i bé, la veia és molt bé. Vaig arribar a fer un concert o dos concerts, una a Vilada Can, i una altra a Sant Jordi, a la sala Piquet. No sé, a Sant Jordi he fet de tot. Els cars de cuixinets, m'haig de conèixer la gent, no sé si... Segurament. Aquest és el que està ballant, però encara que no em diguin res. Una persona participativa. Jo m'agradava jo, i ara perquè la tinc més temps, també faria més coses, però bé, que és el que hi ha. Que és una cosa molt bona per l'esperit pel cor, per trobar-te bé, per fora... Mira, saps aquell llibre que deia menys prosa i més adides? Doncs jo també faria una miqueta de la semblança. Més que en coral, per exemple. O més posar la feteja i fer aquestes coses. Clar que sí, clar que sí. Molt bé, doncs farem reposar en un parell de minutets, perquè mira, a vegades, jo sempre dic que quan som molts, però quan som pocs, i encara no en rotllem més, perquè estem allò xerrar, ja ha passat mitja hora, anirem parlant, no que és genial, que de conya, però que vinga, ara empaten la xerrada. Fem una mica de... Posem la Juaní, una estoneta i ens escoltem en dos minutets. Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de... Fem una mica de...