Babilònia del 28/1/2016

Durant de futbol. Doncs benvinguts un dia més al Babilònia. Avui estem en altra vegada amb la magnífica companya rosa. Hola, bona tarda. Bona tarda. Igualment sempre t'ho dic. Magnífica en els dos cutes de la paixera. Avui estem tots... Exacte. Un TTT, allò. Sí, aquí farem el programa. Com hem fet l'altra vegada. I segur que és el que diem. Hem fet un llistat de coses que farem i finalment seguríssim que es faltarà temps. Perquè això es passa habitualment. Ens enrotllem, ens enrotllem. Ara és la meva, ara que deixaran ja per fi. Exacte, exacte. No tinc competència avui aquí. Molt bé. Avui parlem una mica de literatura i moltíssim de cinema. Perquè també una mica hi ha estersia, amb aquests dies que venen els Goya, que venen els Òscars. Una mica n'entrem seguir aquesta actualitat. I ho farem en un principi parlant de literatura. Un llibre de la Modena Grande, Sos Vesos del Pan, un llibre molt estimat. Perquè feia uns anys, un parell d'anys, que no feia cap llibre, no em vull equivocar. He fet una trilogia molt llarga, que això comentarà la Rosa, que té aquí la biblioteca. Una mica la relació de la bibliografia. Bibliografia, això no sortirà ara. La llengua. I ho ens comentarà la Rosa. I de cinema parlem també d'un celó, del celó del cinema, que també ens comentarà la Rosa. I després entrem en el món dels Goya. Parlant de Truman, ho farem aquesta vegada més de consciència. L'altre dia la Rosa ens va comentar una miqueta de Canava. I altres pel·lícules, que s'han nominades la millor pel·lícula, millor pel·lícula, millor director, a canvi de nada, i el desconocida, una sorpresa absolutament increïble. Seguirem parlant de pel·lícules una miqueta més antigues, al cas de Full Monty, que sempre és agradable parlar d'aquesta pel·lícula, i és una pel·lícula molt peculiar. I jo t'he dit molt de carinyo personalment. I després també comentarem un altre, que té a veure amb una recomanació, una pel·lícula que ha guanyat les seves cosetes, però que ha passat una miqueta en la pera en Iglòria, que és Justícia, o que també té un joc, que explicarem el que es diu Justi en Cia. I ja explicarem de què va el tema. Com a l'acudir, com es diu, és bon. Exacte, aquí una miqueta, però té a veure amb temes molt d'actualitat. I insisteixo, ja veurem el parquet d'aquest Justi en Cia, perquè està molt ben fet. Bueno, comencem parlant de... Bueno, sí, avui el que farem és escoltar... De música, música. Últimament l'únic que estem fent és posar gent que ha desaparegut. Si és veritat, els solucions ha estat així. Sí, i avui tornem-hi. Perquè fa qüestions d'uns dies, sí, Glenn Frey, dels Igls, el famós grup americà, que va ser una bomba als anys 70, doncs el creador... Amor també, fa pocs dies, no? Glenn Frey amb temes tan coneguts com Hotel California, aquests temes no... Que aquests eren solitari, no? Exacte. I bé, ella va deixar el grup, feia música per a ser de banda també, però de tant en quant s'ajuntaven, i ara estaven actuant, em sembla, que el típic, no allò que fan de Las Vegas, amb aquests espais que ja no són tan multidubinaris, perquè és un grup que ja té 40 anys de seves esquenes, són cantants de 60. És a dir, que accepto anar a Rolling Stones, i 4 més que té una edat madura, i que segueixen on prines estadis, aquests grups que tenen les seves seguidors, doncs, bueno, ja s'enqueden en recites més petits. Però van ser molt grans, als anys 70, amb aquesta mena de country rock, que van fer. Ens escoltarem de fons i després un tema en concret, que posarem una balada molt macaca, que es diu Desperado. No té res a veure. Desperado. Desperado. Sí, com a xicano. Sí, molt d'allà, molt tancat. Molt de textes, que dic jo. És una de les balades més maques. Per tant, un comiat, també una altra, dels grans compositors, perquè totes les cançons d'aquest grup magnífic... Quina ratxa, que portem. Imagino que és el que diem. Són gent que nosaltres tenim més vincles, perquè hem crescut amb aquesta gent. Amb aquestes sintonies, i hi ha una data. Don Rosa, els besos del pan. Sí, és una novel·la de l'Almudena Grande. És l'última, una novel·la que ha escrit, ara el 2015, fa uns mesos que la va publicar. I es diu, sí, els besos en el pan. D'entrada, penses, que és això, de los besos en el pan. De fet, no es explica tampoc més a la novel·la, es més a la introducció, que ho menciona. Jo sí que me'n recordo, que la gent gran ho feia quan... Fins i tot a l'hora d'obrir... de començar un pan, a taula, quan hi ha estat tots a taula, ens ha començat un pan, fins i tot fer-li la senyal de la creu i un petó. Hi havia gent que li feia... No li agafaves de fer el petó per extància. O, per exemple, sí que hi ha un tros de pan a terra, o jo que he estat que hi ha gopes per a tauletes, però és igual, agafar-lo i un petó, i ara ja està, i tornes a menjar. La gent no té per menjar, i qualsevol trosset, qualsevol anguruna, fins i tot, té les de menjar. Perdó. Una mica, és la... Sí. La crisi actual que estem vivint, ja des de fa uns anys, ha situat a Madrid, a la ciutat de Madrid, però que podria ser qualsevol altra ciutat de l'estat espanyol, i una miqueta, de persones reals, que ho estan passant. És com un mosaic de personatges. És una novel·la curar que tu deies abans, quan comentàvem, que aquesta novel·la la volem comentar aquí. Sí, és una novel·la plàstica. A més, jo diria que és la crisi, però descrita amb un to amable. Sí que hi ha algun moment i alguna història que és una miqueta més forta. Home, ja fins i tot un suïcidi. Sí. Que no és cap tonteria. És una forma poc tràgica, poc tràgica. No deixa de ser una novel·la, no té la intenció de ser una crònica, tan poc històrica. Ara que ja sí que és bo que anteriorment a la sèrie que estava escrivint de novel·les, però sí que tenia una miqueta aquesta intenció i que la van arribar a comparar com a obre l'estil Gal 2, amb els episodis nacionals i tal. Ell es deia que el que estava escrivint abans era una sèrie que es diu Episodiós de una guerra interminable. Exacte. El del Diu amb la novel·la Inés i l'Alegria. Tenien, penso que són 3. Aquesta era la primera que posava. Sí, eren 3. I ara aquesta novel·la de los besos en el pant, que s'ha fet com un parentesi i s'ha dedicat això. Doncs bé, què fa? Doncs recorda una miqueta, són diverses generacions. Des de l'àvia, els avis posem que tenen ja que posa jugues de 70, 80 anys, una altra generació que té posos 60 anys o uns altres que són més joves que tenen 30, 40 anys. 40 anys, o fins i tot alguns més joves que ja comencen a arribar al barri, gent de la millor pos de 20, 30 anys. I recordant, a veure, que pas a una crisi era realment el que van passar a la posguerra espanyola. A mi sí que era saber, bueno, estalviar, no salvia saber aprofitar qualsevol menys ja que tenies la roba. Passar gana, exacte. Jo crec que aquesta gent gran d'aquesta ciutat no els ha agafat de sorpresa a veure si aviam què és això. I això no és res comparat al que hem passat nosaltres. Però no deixa de ser, una situació és una miqueta... A veure, diverses, però totes al voltant d'això. Per exemple, mira, divertit, és curiós, una àvia que col·loca l'art de Nadal el mes de setembre per tal d'animar la família. Us mira, sembla que el Nadaleng ja ha començat animar-se i tal. O, per exemple, hi ha una altra senyora, digues que és un mosaic de personatges, que d'entrada semblen que estiguin tots així com sueltos, que no tenen com peces d'un pudle, i després hi ha una miqueta es barro d'unint, més o menys veus que sí que tenen jocs en comú de trobada, com pot ser el bar o pot servir la parroqueria o el centre de salut. Alguns, per exemple, serien per exemple la parroqueria del barri, de la parroqueria de dones, que porta la màlia, la que porta, que veuen menaces de la seva supervivència quan s'està a l'un gabinet de manicura de noies o d'ampleades xineses, just davant d'aquesta. És molt curiós perquè ja s'ho mira amb una por, amb una desconfiança i una malfiança, però finalment veus què vols, què vols que som tots. Al final ja les noies xineses també venen a apentinar-se, perquè hi ha un casament i veu que allò que fan en manicura tampoc és tanta competència, però en un principi sí que jo sóc el món, aquesta parroqueria haurà de tancar. O per exemple, un altre cas, també, que és l'Axaro, és una altra persona, és una professional que s'esperta en marketing, però que està a la tur. Ella havia treballat en una multinacional farmacèutica, és una persona de nivell, una persona amb molta formació, però de la tur el que final decideix és anar a viure i a treballar de la casa de camp heredada de la família, a Toledo o a un poble de Toledo, i llavors el que fa és emportar-se. Li proposa a un fill seu que és enginyer d'ugrònom, que també està a la tur, acaba la carrera també està a la tur, i li proposa i el nano li diu que sí, i marxen tots dos dos a crear un projecte de començar a treballar aquelles terres i viure d'aquelles terres, o sigui, reinventar-se. Si la feina que has fet fins ara no pot continuar, perquè ja no tens sortida, no hi ha negoci, doncs et reinventes senzillament. Sembla que és una sèrie de superació també, o per exemple la història de tancament del centre de salut, que és una mica... Ja et dic que és que és... Sí, s'anirà a comprar un noticiari i de fa... Sí, diuen que fan protesta, perquè gràcies a Madrid hi va haver la Maria Blanca que li veien, que encara la fan, sí que encara estan amb això. I com que sempre hi ha l'amenaça de que el centre de salut el tancaran, és el que tenen a prop totes els veïns, que coneixen l'avi, que han anat a casa seva, la infermera, posar-li la injecció, aprendre l'atenció, fer-li el control, que es coneixen, que saben quina és la seva dona, que com està, que no sé què... A més, són gent que també viu al barri, doncs estan fent una protesta i van, van, fins i tot arribam un dia que estan tots allà al carrer, els veïns, els treballadors, els familiars, els metges, estan tots allà, i és molt divertit, a mi això em va semblar molt divertit, perquè avissen els bombers. A veure, avissen els bombers a l'autoritat, perquè deixin de protestar el típic i més a Madrid, que això ho fa, no d'ofega molt qualsevol protesta. Sí, sí, això sí. És veritat que clar, no hi havia... no, no, no, no, no ho sé, perquè no pot, no avissen a la policia, suposo que estaven ofegant una altra protesta, no? I avissen els bombers, imagina, clar, una altra força de seguretat, i mira que els bombers, clar, els bombers s'arriben i és divertit, perquè, clar, els bombers porten, en el seu camió, també porten una pancarta que diu bombers en lluita. O sigui, els bombers també estaven en lluita, pobres quan arriben, doncs el que fan és entendre perfectament i posar-se al costat, és que s'està manifestant, però si no s'ha de saber el que passa, si els altres els passen igual. Us hem viscut això, us hem viscut, eh? Clar, és que és una miqueta patètic, aquesta situació. Clar. Per una part sí que és, per a conjuntura, per a situació econòmica, però hi ha una altra part que diu, escolta'm, també, la mala gestió, eh, què s'està fent? O la mala gestió, o els interessos que n'hi ha aquí, no? Perquè volen tancar els centres públics, no? De salut. Doncs això. Aquesta escena és molt divertida, aquesta historieta. Una altra també, només, Marco, que estàs per què? És una situació més interessant, no? I a les diferents grups. Andanar una família, clar, l'hora estigui ja i així, intenten mantenir una miqueta, si tenen una caseta, o si tenen algun lloc. Però, clar, no poden, tampoc, anar, per exemple, si marxen en un lloc diferent, hi ha una família que ha d'anar almeria, perquè hi ha un casament, que no poden allotjar-se amb un hotel de 4 estrella. L'àvia sí, amb els nens, però la família, o sigui, si ara matrimoni, no se'n van amb una posada així, més humil i tal, de la socorra, que era una mica de tota la vida, no sé què. I en canvi, els nens, clar, després volen estar amb els pares, amb aquella posada, perquè el que volen és estar amb els pares, amb ells en si és igual o no té més qualitat. I després, quan els s'hi pregunten a la tornada, diu que no sé ho ha passat millor, en quin hotel, aquest d'aquí de la socorra. Diu que aquí era més petit, i llavors tots els nens es coneixien, feien pendils, feien colla, podien jugar. Ens podíem quedar fins tard, perquè no hi havia problema, no hi havia perill, que estàvem tots aquí controlats, que els pares ens veien. Podíem jugar amb el gos de la persona aquesta, o pujar al terrat a veure... Aquestes coses no s'ho passen bé, i deus realment dius, és com ho fèiem sempre, jugar al carrer, i jugar amb els teus amics, i ja està. I en canvi, en quatre espelles, la més encursatats... Exacte, ja no cogeixen ningú. Pràcticament les activitats són totes molt dirigides. Molt bé, molt bé. O una altra història, per exemple, una noia de 23 anys que acaba d'agèncer-se, també amb biologia molecular, que dius, ostres, no la carrera, que no la noia, vol marxar a Suïssa a treballar. Ella vol fer un màster a Alemanya, de fet, perdó. I, clar, però ella vol pagar-s'ho ella mateixa, o sigui, vol anar a treballar, i mentre està treballant, i guanyes diners, vols pagar-se el màster. I l'avi ja li diu, no, m'ha dit que ja t'ho pago jo. No, no, no, avi, que jo vull fer-ho, no? Perquè l'avi sí que era l'any 64, i l'havia marxat també com a migrant a Suïssa. Saps que és això, també, clar. I sap que és això, sap que és això. I per això, quan la neta, ella està trucant, o parlant amb els pares, no, si no ho sabeu, que estic molt bé, per tranquil·litzar-los, que estic molt bé, que he trobat una feina, després he trobat dues feines, després he fet molts amics a l'avi, ni cas. En el moment que us digui que vol tornar, li dieu que sí, que la trobem molt a faltar, i ja vingui cap aquí. I és curiós, perquè a mi ser un concret de Suïssa m'ha fet molta... m'ha fet... T'ha afectat més, no? Sí, perquè... Bueno, per un cas directe, personal, el meu pare també, precisament, no a l'any 64, però com 3 o 4 anys més tard, sí que havia anat també a Suïssa, jo era molt petita, i havia estat un mes o dos, m'ha aguantat, i va tornar de seguida, però jo tinc feina aquí, jo què faig allà? Si jo estic feina aquí, està aquí a l'agradona, amb els meus nens petits, i va tornar cap aquí. Vull dir que són coses que és veritat, són cíclices, l'emigració d'aquells anys, a l'emigració d'un nivell cultural, i acadèmic molt alt, que s'està fent avui dia. L'estat és cíclic, això és una cosa que ja es veu, als moviments migratoris, és una cosa que... que ha de passar, i ho tornarem, nosaltres ho veurem una altra vegada, això. Volem segons una altra crisi, veurem un altre moviment d'emigració que vindrà cap aquí de nou, com va passar, Madobra, que necessitarà un país que tornarà a xacar-se, i vindrà amb els immigrants de... Tot això que hem viscut als anys 90, ho tornarem a veure potser als anys 2020, per dir alguna cosa, els vins, i llavors anem a patir un altre debat, això és el que hi ha. Sí, sí, sí. I tenir força, i tenir potència per aquest tema. I re, doncs és una novel·leta que ja heu vist, una novel·leta senzilla, amb una aparència senzilla, s'agrada de llegir, no és una cosa ja profunda, que és una literatura així amb majúscules, però és que ja és bé, i al final hi ha un moment que sembla que et perds, que tu també m'ho deies, però després, com que recupera, hi ha llocs de trobada, que més o menys vas veient les personatges, que són família, o que són coneguts, o un aparellador que està treballant de vigilant, de porter. És que jo és un llibre que tinc a mitja, vaig començar i ara no he pogut seguir per altres qüestions i tal, però que el tinc allà, el tinc allò pendent, però tu ho has comentat molt bé, i a partir d'aquí, per això deia que hi ha coses que em sonaven, però que a partir de les tiros estaven molt ben escrites com siguin, però és un llibre que tampoc és una gran... Jo per això dic que no és literatura així amb majúscules, una gran literatura, i és que, de fet, si voleu repassem res una miqueta les obres que ha fet la Moderna Grandes, alguna coseta em penso que he llegit, però no ara no... Vull dir que no m'ha deixat anar-se. A veure, què passa? Que són novel·les, algunes d'elles que després han fet la pel·lícula i la versió cinematogràfica, i potser ens sona més o són més conegudes per això, per la versió cinematogràfica. Mira, ja va començar la primera que va publicar va ser a l'any 1989, les edades de l'ULU, que hi ha la novel·la eròtica, la imidia Sónica Vertical, la va portar al cinema Alvigas Luna, per l'any següent, i és una novel·la que ha estat traduïda a més de 19 idiomes. És la pel·lícula forteta. El llibre ja no l'he llegit, però la pel·lícula d'unidor. Després... Bueno, que era eròtica. Eròtica, sí. No sé, la pel·lícula. El 91 ja va fer Teyamare Viernes, el 94, Malena és un nombre de tango, aquesta també va fer després la versió cinematogràfica, que si no m'equivoqueraria en la llit, la protagonista. Sí, sí, sí. En les geografies humanes... Aquesta està molt bé, eh? Aquesta encara em fa pel·lícula. La pel·lícula no l'he llegit, el llibre. El llibre és el 98. És un can a la dona, absolutament. És un grup de dones el que li passa a la seva vida. Bàsicament és això. Molt recomanable, sobre tot. És el que diem pels homes i per les dones. És el que diem, de la femenina, de com es mou aquest món, de dones i tal, d'entendre els homes també. És una forma d'entendre perfectament. Que no és una lectura femenina per entendre, és una lectura per tothom. Això a vegades confona, és una pel·lícula de dones. És un llibre de dones, una pel·lícula de dones. És com un llibre, que a l'altre dia ja comentarem, però com Truman, és una pel·lícula que surten bàsicament homes. Per a tothom, no passa res. Doncs mira, res. 4 més que ha fet la crítica. A l'any 2002 ja va escriure Los Aires Difíciles, que també va estar adaptada al cinema a l'any 2006, 4 anys després, i el director va ser el Gerardo Herrero. No tampoc, ni veig la pel·lícula ni llegir el llibre. I tenim a l'any 2004 castillos de cartón, o estacions de paso, que són 5 històries curtes. I el Corazón Helado, que va ser premio. Aquesta és el 2007, va ser el Premi José Manuel Lara, i també el Premi de Gremio de Líbreros de Madrid. Jo aquesta jurídica he llegit el Corazón Helado, però me recordo ara d'aquest tema, però jo jurídica sí que em sona. D'Onidó és el que diem, que estem parlant d'això. I ja està, ella és una colonista habitual del país. Sí, sí, sí. És molt simpàtica. És un conceptulio també a molts programes que s'ha de ser. Doncs això seria una mica el repàs que hem fet d'aquest escriptor. Mentre busques això del saló de cinema que se'ls buscanta, em sembla. Mira, et faré una coletilla. I més per l'any de cinema, que és el que pararem a tot seguit, perquè justament hi ha una pel·lícula que jo he deixat pel final, però vull comentar ara perquè va col·lació perfecta, una pel·lícula que es diu Justícia, que de l'any 2014, 2013-14, és un director novel que es diu Ignacio Estaregi i que és una pel·lícula que a mi em van recomanar, perquè per qüestions d'allà coses que passen a la vida, una de les meves veïnes és el Sonabot. I em va dir, escolta'm, parlant que jo posfia un programa de ràdio i tal, és una persona que també està molt interessada per la cultura, per la música, em va dir, aquesta pel·lícula de les vits la tenia prevista per veure, intentant, perquè la vaig veure un trailer i em va impactar bastant la temàtica, i vaig dir, posar-hi un dvd perquè se'n vas, perquè el cinema va estar el temps just, va estar, perquè va tenir algun premi, va guanyar algun premi a Sragosa, a Maragó, però coses molt localitzades, dones ell. Va estar fins i tot nominada, presentada per ser nominada la millor pel·lícula novel, una de les piers pel·lícules novels dels Goya, però al final no la van agafar, vull dir, van haver altres, per exemple, 8 veïdors bascos, clar, en una pel·lícula amb una promoció bestial, de Mèdia 7 i tal. Perquè és una pel·lícula que està vinculada amb el que estaves demanant l'any 2013, i encara es va haver al país, i és una persona que té un treball, és un actor desconegut, que és de família armènia, que es diu Javik Keutskerian, és una mena de Javier Bardem, però encara més alt per entendre, és un tiarrón com una casa. I l'Àlex Angulo, la seva última pel·lícula, que va fer abans el seu terrible accident de cotxe, per anar a agravar la seva última pel·lícula, que anava a veure una pel·lícula i van agravar i va morir amb un accident de cotxe. Per tant, són dos personatges molt peculiar, molt diferents entre ells, que viuen una situació d'injustícia social vinculada amb la situació econòmica i la crisi que està es demanant. Llavors, arriba un moment que el Javik Keutskerian es farta de la situació que està vivint, i a partir d'aquí preuna decisió, és prendre el que es diu la justícia poètica, agafar ell, poètica. És un concepte... Vull dir, no arribar a... bueno, és a dir, a matar a ningú, ni molt menys, d'acord? Arribar a intentar d'una forma determinant, m'ho puc explicar o no puc explicar, no? Ensenyar aquesta gent, aquests corruptes, aquesta gent vinculada amb els bancs, aquesta gent que ha robat, aquesta gent que ha fet moltes coses, que a la vida no és el color que ells veuen solamente, que hi ha més colors, d'acord? Llavors, el que comença sent un petit en surt, una mena s'acaba complicant, tot això. D'acord? Llavors, ell prend l'opció de dir, ell viu amb sa mare, no. A veure, ha tingut lapsus. Ara recorda la mica de coses. Sí, no, no, no, no. No, no, no. Sí, exacte, viu amb sa mare, no. El que està casat és el d'Alexo Angulo, perdona, tinc un lapsus jo. Llavors ell agafa, agafa una furgoneta i tiro que... va per Gibraltar, que és la meva intenció. Però amb el camí, des de Lleó, que és on viu ell, la conca minera i les manifestacions vinculades en aquella època, tot això, perquè ja està vinculat a la mina i tal, doncs, el camí, fins al Gibraltar, per després marxar d'Espanya, però amb aquest camí, passar pels diferents personatges que hi té controlats, que han estat corruptes, que han estat culpables de les seves situacions, etcètera, etcètera, i donar-li su neglliso. Emplai el vengador soledat. Exacte, això que es diu, aquesta justícia entre cometes poètica, evidentment, perquè és una cosa de dir, a veure, no et faré mal, però et diré quatre coses, i a partir d'aquí és aquesta, i el que fa és que li explica, ara, a vegades, doncs, ja se li envou una mica la mà i arriba un límit, i llavors, pel camí, es troba a l'Alexo Angulo, que és un pobre home, bueno, una persona que té una filla, que té un vincle i tal, i bueno, i vol l'aventura, i és una persona que està jovilada, i bueno, i llavors, s'ajunten tots dos, i fa una parella, allò, és estranya pareja, ella és un tio ganso, fort, molt bona persona, la filla cap, però bueno, vengador, perquè està cansat, i l'altre, és un... veu un amic, veu una persona qui segueix, aquí també, però a altra banda també li agrada això de la justícia, perquè tot ha de ser just i tal, i això és una relació molt peculiar. Llavors, ella es diu Justino, a gran. Ostres, Donido també, no? Clar, d'aquí... Ja l'han buscat expressament, no? Clar, l'han buscat, va posar-hi Justi, llavors, es porten dos monos de treball, perquè estan treballant, clar, de color blau-marí, exacte, perquè ja s'estan treballant, i s'estan repartint justícia, de seva feina, i llavors és Justi, Justi, i llavors l'altre es compra un mono d'aquests, no? I es posa Fia, Justi en cia, en companyia, clar, l'acompanyia és ell, no? I tot això va evolucionant, arriba, ja no ho explicarem, perquè això... No, però és una pel·lícula que té un encant, té una frescó, és un director novel, que a més m'explicava aquesta persona, que hauria acostat Déu i ajuda a aconseguir els diners, que s'han adaptat fins aquí dalt, com a mínim, ha aconseguit l'Ignacio Estaregui recuperar aquests diners, i ara està preparant una altra pel·lícula, perquè tens estrematents, perquè és un director novel, que ha guanyat cosetes, i que pinta molt bé. No és una pel·lícula que diguis, ah, i tal. A mi parlem de bastantes operes primes, després ho parlarem, quan comentis això, però en aquest cas recomano, doncs, seguir aquest home, a veure què tal. I veieu Justi, ja està bé la pel·lícula, està molt bé. Comenten això del saló del cinema? Sí, sí, ho estava mirant ara. De fet, ja començàvem aquest cap de setmana, comença ja demà a divendres, és el 29-30-31 de gener, i és a la Farga, a l'Hospitalet, on tenen la... de congressos, no? És a dir, és el saló del cinema, i durarà aquests 3 dies. Jo diria que és bo que la Impesa també ho han fet. No és la primera edició, perquè he vist informació que també s'havia fet al 2015. I, bàsicament, és un saló dedicat, dedicat al cinema, eh? Sí. Creien expositors, no?, però en diferents empreses, del d'àmbit cinematogràfic, podran... hi ha marxandais i tot això, no?, podran estar ja amb els seus expositors, amb els seus tants, però diu que té l'escenari de numeroses activitats, com exposicions de fotografia, revistes, posters, masterclass, després en cinema, organitzaran, diu que els visitants posin una miqueta, també, protagonistes, i que puguin anar donant la seva opinió, mitjançant les xarxes socials, moltíssim. Com un saló del comi, en aquest cas? Sí, jo crec que sí. No estem parlant de festival, estem parlant d'un saló que presenta coses, no d'actualitats. És curiós, també, perquè diu, diu el saló del cinema i les serges, i també se convertirà en un punto de lucha i ho contra la pirateria, de forma creativa i no sancionadora. Està bé, un espai per conèixer l'esport, per mostrar l'evolució del cinema i el futur que ens espera. Fantàstic. Sí, n'hi haurà, ja et dic, a part del matxandà i sí, segurament, no sé si projeccions cinematogràfiques, perquè això no ho acaben de... Despecificar, però... Molt bé, molt bé. I tant que sí. I tant que sí. Aquest tema a la farga, allà a l'hospital. Fantàstic. Estan posant molt d'emfesia amb aquest local, amb aquest lloc que tenen allà, un espai que està molt bé i que m'esporta a l'aigua moltes coses, no? Bueno, abans de parlar de cinema, hem prat una miqueta amb justícia i ara seguirem per una miqueta d'esgolla i tal. Però el que farem serà escoltar res. Són 3 minuts aquesta cançó amb un manatge a Glenn Frey, dels The Eagles, i aquesta cançó que es deia que es deia Desperar-ho. ... Desperar-ho. ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... A la cua de la Tur ja són a la Cassó i ja estan allà a fer la coreografia. És molt divertit, però bé, ja la porten a setmana que ve, posarem aquesta i l'altra també la trobarem. A veure si en recordem, fem memòria i la posarem de refons. Vull dir que ara veig els temps sense temps, eh? Ja està, veus? Vull dir que no. Però ja el procés em diria que vinguin ells també. Clar que sí, clar que sí. Ja farem un full munti. No es faltaria la lourdes, seríem som 5. Un plè, un plè, no? Sí, la lourdes ja a veure si pot. Fantàstic. Molt bé, segur que ben aviat la tindrem per aquí. Molt bé, ja està, ens acomiadem, ens trobem al dijous que ve. Molt bé, doncs adéu. El Just a la Fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconeixo. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Compenjat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer, eh? També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Són molt feliços. És una història d'amor molt meca. Indudablement la presència d'aficionats d'un cult de l'altre era impressionant.