Babilònia del 18/2/2016

Bona tarda, benvinguts, un dia més a la Vilònia, avui un programa eminentment masculí. Sí, absolutament. Sí, perquè som 3 homes, avui tenim a la Rosa Pobret amb el de Caixal, esperem que la setmana que ve la tinguem aquí, i tant que sí. Com a escarpa i s'ha acabat. Sí, escarpa, estreu, i estam, i... Pensa en Ronyó, és americana, no? Molt bé, estem amb el Jaume, què tal? Bé, mira, sí, he anat a una exposició aquesta tarda, allà a cursa allà mateix, allà al castell, i aquest famós castell que tenim. A vegades, allò que vas, no sé per on, i ho dius, dius, sí, dius, acord, allà tenim un castell, dius, un castell, acord allà. Dos, però teniu dos. Ah, sí? A la Can Marcadé i al d'allà, a darrere. No, però allò més aviat és un... Un palau. Un palau allò, no? Sí. Un palau de Can Marcadé. Ah, bueno, és que se'n veu i sí que hi ha un castell. Què? Castell de Marienau. Això sí. Allà sí que hi ha un castelló tan enorme. I el castell de Fels. Allò que acabo a trobar-s'ho, tu. El castell de Fels que no n'hi ha estat mai allà, però ja me'l mirava, eh? Sí, hi ha un castell també. No, maco, allà dalt sí, sí, m'agrada. No sé, m'ha cridat en xeva lluny i un dia que tinc una hora m'hi ha arribat. Ah, per què no en tenim, eh? Per s'enjuus i tot això. Aquí tenim el Poblatíber. Ah, bé. A sobre, a pell del Mono. Són més primitius, eh? Clar, clar. Però s'ha enfalit tampoc, és sàpig. Tu, per macdèu macos, faci una petita explicació històrica. Ah, vale, vale. El castell de Cornellà en deien el castell del Borny. I per què? Perquè hi havia un senyor que era Borny. Ah. I que estava a la cura del castell. I quan que estava a la cura del castell va dir-ho, i aquí caven molts vens. Llavors ell hi posava els vens allà dins, no? Això me'n recordo jo. I nosaltres pujàvem per la timba. Perquè és clar, el castell ja estava amb un punt aixecat, oi? Sí. Llavors pujàvem per la timba. Demà, el patronat, el patronat cultural recreatiu, que encara no hi havia pisos allà davant. Tot allò era una brana i tal. Llavors pujàvem allà. Jo no m'havia atrevit mai a pujar allà, perquè sé que s'enfadava molt aquell senyor, no? Però després, amb el temps, aquest senyor va deixar el castell, jo li van fer deixar-ho, el municipi se'l va quedar, va arregjar-ho, tot allò. I la veritat és que ha fet una molt bona feina allà. Municipalment s'ha fet una feina, m'ha acabat, avui ha estat, oi? És el que us deia. I la veritat és que dona gust. Jo me'n recordo. Era una pura runa. Era una runa. Sembla un castell medieval, que no sé de quan és, aquest. Sí, el segle XII. Sí, el segle XII estava fet pols. I servia per avisar. O sigui, servia a prop de mar. Perquè tot això... El mar estava més a prop. Estava més a prop, i tant que sí. Llavors, doncs... El còrner, perquè... Uuuh! Sí, sí, sí. Bé, volem una petita anècdota. I tant que sí, molt bé. Jo no sabia tot això. No sé com funcionava el tema. A més us diré una altra cosa. Resulta que a la part baixa del castell hi havia una porta que podies arribar a interpretar que era per entrar al castell. Doncs no, allò és un... I encara xisteixen pel que sembla, i jo no sé per on es pot entrar ara. Perquè és com un punt que... uns caves que hi havia a Córdoba allà, que llavors es deia vino espumoso, era el pujol, que és a costat d'on jo... I era de renom, de tota la comarca, molta gent anava a comprar cava. És bo per ser vino espumoso, és bo que... Ara no sé si ja fan vines espumoso. O rom pujol, també. Ah, va bé. Sí que em fa. Que passa que ara ha passat... Perquè ara està al mateix lloc on estava. Ara està a la rambla, al mateix carrer. M'esteu dient que la gent que fa el rom pujol fa cava? No, no és el mateix. Ah, no és el mateix? Ah, vale, vale, vale. Ara m'he quedat una mica... Estic convençut que no. Una destilaria amb un tema. No, no. Jo ho havia relacionat. Mira, que vas explicar que hi havia tot un... no sigus, unes conduccions fins i tot. Des que ho veies, dius. Aquestes conduccions, allà, si hi guardava el cava. Ah. I dius que això encara xisteix. Jo un dia ho vaig averiguar. Perquè s'havia fresquet, no? L'època que no hi havia les daveres, ni... Ni el... Bueno, les daveres, eh? Sí, sí, sí. Doncs el que es feia era com les pomes, per exemple. Les pomes no es guardaven, lògicament, perquè no hi havia... Vull dir, aquestes grans naus per guardar tot això. Es guardaven o sota terra, o amb espais, que no estaven, sí, airejats. Però no massa avantats, diríem, no? Com, per exemple, a casa meva, que tu coneixes molt bé, on vaig néixer, jo, eh? O a casa meva, ja. I a la teva aviat, també, a la part de dalt, allà, es pujaven les pomes i es guardaven, fins que m'adoraven. Llavors tot això era un procés. Escollien merda, suposo. Clar, clar, clar. Clar, clar. Sí, sí, sí. O sigui, això que diuen ara és que això ho han collit merda, que ja es collia abans. Llavors es m'adorava, i era molt bona la fruita, eh? Sí, sí. Fins que va arribar allò que se'n diu el deteriorament producte del desglas consumista que va començar als anys 60, 70... Amb els hivernacles aquells que vinguen allà a l'abans. Llavors això ja va ser la que, almenys, també es va evolucionar amb altres camps, com per exemple, doncs això de posar tot el que són pomes i peres, veia, actualment, i que són totes noves, que no tenen res a veure amb l'esquivia i tal. Vull dir que es posen d'una manera que les assegueixes per ruixa, per collir, per tot. Però la fruita d'avui en dia no té el gust que tenia abans. Jo me'n recordo de petit el gust que tenia. Home, clar que sí que puc trobar alguna, però no n'hi ha manera, eh, de trobar-ne. Això tu pot dir ell. És més complicat. M'imagino que encara millor, a la més enrere. Jo aquest dia explicava també, amb un programa de ràdio, no sé per què ho explicava, però avui us ho explico. Jo us puc dir una cosa que és molt elemental. Vull dir, en aquella, en l'època aquella, hi havia fruites que només tenien un 24 hores de durada, no sé, de collir-les, collir-les, i les vies de collir... Un moment determinat, perquè si no es fèiem el bé, clar. El dia aquell, eh, si era l'endemà allò, allò ja estava. Doncs un cop collir-les, que ara m'ha fet ràpid, això, no? Ah. Llavors, el que hi havia, doncs, era això que deia jo, de collir les pomes, guardar-les, anar-les triant, i tal com m'aduraven, portar-les... Era tot una vida que t'hi passaves amb això, no? Sí, sí. Evidentment, les meves cosines, pràcticament, eren les cofeien, no? I ho portaven al mercat, i es venia la menuda, i totes aquestes coses. Ara això ha canviat moltíssim. Jo crec que això del gust de la fruita d'abans, i ara? És més la trassa del pagès, i les ganes de voler donar-li... Jo crec que tot això vull estar per la mà. Si sabés si una fruita serà gustosa, no ho serà. És el que tenen per la mà. Tot depèn de la intenció del pagès, de treure un volum excessiu de fruita, o treure un producte més reduït i de més qualitat. Però sembla que sigui un, diguem-ho, el que és una collita de pagès, local, però que estem parlant d'aquestes grans cadenes, que vas a Mercabarna, que jo soc hivernacles, que no sé què, que jo engreixen com fan avals porcs per l'enclar. Però és el mateix un pollastre de granja, un pollastre de facturis d'aquests grans. Vull dir que això és la diferència, que abans anaves a comprar qualsevol fruitaria quan eres petit, anaves aquí a la manya, a Sant Just, i tal, que és on anava a comprar ma mare, i la fruita era per sistema bona. I ara, ara has de buscar coses amb preu exorbitat, perquè tinguin un gust que diguis, que alguna cosa pot estar bé, però d'un i dos... Ara que véns per Sant Feliu, et diré on anar a comprar fruita. Està prop de casa meva? Sí. Sant Feliu tot està prop. És que tinc 3 fruitaries al meu carrer. Bueno, depèn. No és molt gran, eh? Jo vaig a les del barri, hi ha una que està prop, que també és de pagès. Ja t'explicaré. De tota manera, culturalment, crec que, com que abans era tot com era, no hi havia la pregunta o l'alternativa, era el que ens feia anar. Clar, era directament això. Exacte, era el que hi havia, i tot era de pagès. Sí, tot era de pagès. No hi havia un plantejament. El que passa és que hi havia pagès. Com deia ell, que el que traia era una fruita més bona, perquè tenia més bona... més bon treball, que no pas d'altres, però aquella altra ja era conscient que la seva fruita no era la més bona. I ho venia, doncs, amb un preu més econòmic. Amb preus econòmic i també era bona. Mira, l'altre dia, a la fruiteria que em vaig comprar, sempre i tal, hi havia el tomàquet normal, vermella de la vida de un senyor, i a costat posava el tomàquet de Viladecans. Que és boi, que té fama, és de dalt. I vaig dir, bueno, vaig fer una cosa, la diferència de por que vaig dir, vaig comprar un parell o tres dels normals i dos o tres dels de Viladecans, i vaig veure la diferència dels tomàquets. Ves a veure, Nicoló, eh? Home, el de Viladecans, però 20 vegades més seguros, i encara no són dels que has tastat de autènticament de hort, que, bueno, que hi he fet tots, que els treus dius que hi vols, no? Bé, però ara... Sí, sí. Aquí és com un problema. Jo me'n recordo quan era jovenet que estàvem amb una festa i et posaven el soberà, no? Clar, clar. Això ja depèn de cadascú. Però tu veies... Ah, carai, la cosa es va complicar quan vam començar a posar... Les torres. 5 torres 10. Ah, això sí, que és bo, saps? I llavors tu... I ara el soberà no què fotem? Queden soning d'un... O el Cava, amb el Cava, no? Aquí li he provat un codorniu, aquella època. A veure... La primera vegada que vaig provar un codorniu, va dir, s'ha acabat, ja ho he esperat tot. I ara resulta com morir. Però és que amb aquella època que tenies, tenies el de la Pierre, el virus pumoso perellada, unes coses horribles que dius... El dobois, el dobois... És que tiraves el Cava, i era... Sumpia sempre, perquè hi ha tanta escuma, tanta gas, que dius, però què és això? Que vas difutent, no? I ara, com que tu et convidis a una casa i treguis un empoll de la Cava... Bueno, bueno, bueno... Exacte, o el rondell, dius, però on te vas? No, però avui... Avui havíem, sincerament, però el que et costava abans, una empollada de la Pierre, per posar alguna cosa, avui tens un Cava que li dona 10.000 bloques i teniu comparat i millor, et costa el mateix, però... Totalment, però és que en refereixo, hi ha Caves per 3 euros, que són... Lògicament hi ha de més, però no l'ésser. Hi ha Caves que són molt més dignes que el de la Pierre, que val 3 euros, per entendre-ho. Dins del que s'ha d'anir de 3 euros, hi ha Caves acceptables i raonables. Que jo, no sé com la gent tenia els honors d'heure-se allò, perquè... I se m'hi sé, qui dolç. Escolta, jo faig unes truces... Una vegada, mi em van proposar ver si volia entrar amb una mena de club per acostumar-te a tastar vins. I va dir, no, que perdria la meva llibertat. La meva llibertat. Faig això que també. És un programa de cultura gastronomia. És que això és cultura gastronomia. Estic amb aquesta cina. Està molt bé. És el que és el que hem parlat, hem parlat de vida gastronomia. Bé, a veure, anem a organitzar això, perquè... Què t'ha de dir? Heu vist cinema? Sí, sí, sí. Totes molt viscosetes i tal. Ara ja no sé... Jo faig el meu somari, no, ara el que és roba. I vis el Renascut. El Renascut l'has vist? Sí. Comencem per aquí. Jo també he vist un parell dels Òscars i d'Estar Wars. Eberest. Estar Wars. I Black Mask. Ah, Black Mask, vale. Comença per això del Rebenen, i parlem una miqueta de los Òscars ja ho sé, però jo sóc forofo de les festivals. No em feu cas. Sí que ho veig. Jo els veig, vaig veure els Gaudí, i perquè no em puc aprendre els Òscars. Ja vaig veure els Gaudí i vaig tallar perquè és que no podia més. No podia més. I els Gaudí anava ratos. Ratos també haig de dir. Jo sabia que eren els Òscars per l'espectacle que hi ha allà, fa anys que no es puc veure. I això està bé, perquè el Jaume li fa molta mandra pel·lícules de gel, que surts gel i que surts això. Passa un fred d'aquesta pel·lícula. Has de veure-la, t'has endul·lamant el cine. T'arriba el fred. Pobre desgraciat. És que allò ho ha patit, perquè està tot nevat, se li veu el baf, que li surt de la boca, i el paio surt de l'aigua. Que passa una geló. Es veu que van protestar contra el maltert realitzador, però no podíem fer-ho amb un lloc. I va dir, no ho ha de ser així. Sí, home, sortia de conya. Hòstia, però pobret. Ara bé, pobret. No se la trobaria en 4 anys. No, jo va quedar com un pico, com un péssol, tu. Esclar. Es va interioritzar. Ja està, no surten mesos. No, bé, bé. A veure... És una pel·lícula, és un... És un drama. Una exercici de supervivència, allò. A veure... Però ja no només parlo que li passa a l'individu, aquest. Tots els que estan allà amb aquella situació, perquè la pel·lícula comença d'una manera brutal, en què són els primers... Jo crec que són trempers. A més a més, d'alguna manera, també, estan... protegits per l'exèrcit, perquè d'alguna manera fan de... de venguarda, de la societat blanca, de l'època, de menjar en l'hi terreny, a tots els natius d'allà. Jo crec que això era també una mica tot... tot instigat. Està tot pensat. Paguem bé la gent, que busquin... que facin... que busquin d'això, però de l'hora també van rescant terreny, els natius perquè així... Van coloritzar. I la gent allà... La pel·lícula és molt realista, molt. A més, a les pel·lícules potser més realistes, ha dit que jo heixi vist veritablement els... Era una vida molt dura, i més amb les latituds que ja es movien, que no sé exactament on està ambientat, però, o sigui, la realitat sí que no és la ficció, però té pinta jo de ser algun Estat d'Estat Units, però a la part nord, perquè jo era, clar, era gèlit, no? Però a l'Àscar, una cosa d'aquesta, és porai. Potser no tan amunt, però... porai, porai. Ben amunt, ben amunt. I clar, són estrampers, que busquen pells per rendre-les després, però els dic omplats. Ja, si no ho sé, això no vaig acabar d'enganxar molt bé. I ambientant en quina època? 1.820. Ah, vale, vale, vale. És coincideix, al principi, dels exploradors aquells fomossos, com es deien ja. Ah... Sí, aquells que van obrir pas cap a l'oest americà i cap a dalt, també. És aquella època. I que... Tots eren supervivents amb un lloc en la natura. Era absurdament hostil, però... El protagonista ha interpretat pel Leonardo DiCaprio que, d'alguna manera, encara... encara hi ha més carrega de supervivència, perquè l'ataca un os, en un moment en què està ell sol, no s'adona i, clar, són uns fusells llargs com una espasa, i a la que hi ha girat el fusell, el té a sobre. I allò està molt ben fet. Les coses que el diguin està allò per ser efectes especials que aviam en tan enteres, perquè, si no és efectes especials, és com que allò està mort. Clar, clar. No tens... I amb això, si que veus, està molt ben... ambientat, i suposo que s'han documentat molt bé, perquè jo tinc una mica escassador i em sembla que m'ho deia, i diu, els porcs a glas i els ossos que tenim els que tenen més resistència vital. O sigui, que tu amb un porc sanglada, per exemple, si la gent l'està caçant, li pots fotre un tret i li voles una pota o així, i el bitxo que... segueix. Fins que no es mort de sangnat, allò pot tirar i tirar i tirar. Els ossos igual. En canvi, una persona fotent un braç a l'aire i queda bastant de xot i cau a terra. Aquests bitxos no. Des d'aquella època, que llençava unes bales, eren poc precisos, evidentment, però llençava unes bales que jo tenia de menys 50 grans de plom. Que tocava, sí. No és que toques, que si tocaves, que se t'ho endulla tot per davant, no? O sigui, que per caçar, jo era una arma molt efectiva, si l'insertaves, clar, si no l'insertaves, no està clar que no. Però li inserto un tret, i triga el discurs, però si li ha fotut un tret aquí, gairebé, com es diu en castellà, en pocajarro, no? Però los encara segueix fins que el moment que hi ha, allò, la vestia que hi ha allà, sucumbeix, no? I a partir d'aquí, si la natura és malparida, diguem-ho així, que la natura humana encara ho és més. I, clar, perduts al mig de la selva, allò sembla... allò semblava el dersus, a la d'alguna manera, no? Ah, sí, però... Però no tan maco ni tan romàntic. Això, en el fons era molt bonic, no? Sí, sí, era molt bucòlic, però aquí de bucòlic no té res. Aquí la natura és molt mal, és una filla de puta, per dir alguna cosa. I la natura humana, com deia, encara més, no? Però és que a l'inyarri tu ja sabem de què va. Sí, sí, sí, no, no. És molt directa. És que és així, no? I aquí no desantona... Potser amb altres films desantoni més, però aquí el salvatxisme aquest humà no desantona per res. I el toc que facin? Sí, sí, no, era un moment que diuen, que hem de carregar-lo aquí 300 km. El deixem aquí, el deixem aquí, però ja està. I ja me'l toquen complert. Però clar, hi ha el fill pel mig. Ell té un fill que és producte d'una relació amb una Índia, i bueno, a partir d'aquí... Un pel·lícula? Ja està, ja explico més. I a partir d'aquí ja està, però... És molt llarga, són 3 hores de pel·lícula, no? Sí, la pel·lícula és molt llarga. És llarga i es fa llarga? No. Vull consultar un company que l'ha pogut veure al cinema, també, i no l'havia vist ell encara, i em va passar volant. Dius que clar, el cinema està clapant allà, que és veritat, és una ambientació molt bèstia. Potser hi ha algun punt que la trama es fa un pèl repetitiva. No et diré que no. No et diré que el pobra ha de graciat, ara hi agraeixem el de tanta penúria, no? Clar. Però bé, penses que, i aquí és el meu, però, tot acaba esdevenint una trama un pèl tronada, un pèl tronada. És allò. És amb una pel·lícula de superherois. I això crema que ja ho he dit. Gairebé, gairebé. És com aquella... Sí, vull dir, amb el típic... No, com l'obos. No, no, no. Diu al xama que hi ha aquelles coses. Sí, però és allò el típic d'inici desenvolupament i final, no? I el final és el típic final que dius... No calia, m'ho podies haver unutat d'una altra manera. Acaba aquí. En aquest cas diu, acaba aquí, i posa que l'espectador tinguiu una mica... És un final tancat, i ja ens dius... Al final no va a to en tot el plantejament més aviat, no espiritual, perquè tampoc és... perquè no és espiritual, la pel·lícula. Ja. Però sí més així de... L'Iñárritu no és espiritual. No, és carnal, no? Però bé, de la lluita aquesta no acaba així, hòstia. No, però té un punt de místic, eh, l'Iñárritu, que tant en quant se l'inva una mica... Aquesta va ser una de les valoracions que va fer un company nostre. 21 gramos, i tallen coses, una miqueta... És el que va fer, diu. Però això no és pas a la seva gran virtut, eh? No, no, no, no, és molt clar. És el que deia un... És molt realista, el que deia que és molt... És un navador espanyol. Agafa l'essència de la vida, de la natura, de tal... Sí, quan està amb això ho fa bé, molt bé. Sí. Que és el que tu destaca. Però quan se'n va cap a una altra banda... Sí, no ho fa molt bé. L'únic que sí que a vegades és una mica com dient... Per qui va el tema? Per qui va el tema? És el que a mi em va fer una mica més de mal. És que ho visc tot, perquè m'agrada molt aquest home, i és un menys tan a dones d'aquesta realitat, però també, a tant en quant, i el que dius tu, no encerta gaire, però bé, i a vegades crec que... s'equivoca una mica, però bé, és una opinió, no sé. Bueno, aquesta és una... Jo vaig veure el teu trop elis aquest, eh? Què tal, això? A mi que està prou bé. Això d'aquests animalons. Sí, aquests animalons que podrien ser dels anys 40, perquè van vestits igual que nosaltres, i tot això, no? I a més a més tenen les mateixes... els mateixos objectius, en definitiva, viuen en el camp i volen anar a la ciutat, perquè la ciutat és allà on tu pot ser, realment, el que vols, no? Amb aquest plantejament comença la pel·lícula, sí. Què es diu, així? Total, que se'n va cap a la ciutat, i tal és un conellet, una quineu. Bueno, la quineu és un... La conelleta. La conelleta és una noia, sí. Ah, vale, vale. És una conelleta, sí, amb un... És policia, o sí? Això mateix. Llavors... Aquesta pel·lícula l'hauràs d'haver acompanyat, eh, que sí? Això pot tenir certes connotacions, una conelleta policia, a veure, eh? A veure com s'entén això, digues, digues. Doncs és molt fàcil. No, no, no, que és la pel·lícula. Pensillament és aquesta... Sí, com a lloguer, te'n recordes de cuna d'héroes? Brassol d'heroi? No. Quina n'hi ha, això. Ui, això és el peirot pober dels anys 60. No me'n recordo d'això. Vosaltres no t'arribo del bagatge, meu. No, clar, evidentment. No, clar, evidentment. Tampoc tens tu la nostra jurídica. Oh, no! Pasca, allò, vinga! Aquella... Aquella època. Val, ja hem quedat bé, eh? No, no. Seguem la conelleta policia, sí. Sí, però aquí està plantejat d'aquella manera, com per exemple aquella pel·lícula a nivell militar, no? Vull dir, era una escola, que el que sortia d'aquella escola... Era una maravillera, no? Trifador, no? Ah, això, era un triomfador, una mala cara, estava per la pàtria i tal. Era una pel·lícula. Aigua jo era oficial i cavaller igual, no? Igual. El que surt d'allà, ja, també. No és la primera fàbrica de torni, t'endús la primera noia que estigui tan baixada. I segur que seràs feliç fins a la última pregunta. Val, llavors, aquesta pel·lícula, doncs exactament, vull dir, planteja... una qüestió molt gràfica, que és, en definitiva, com estem vivint els humans avui. Doncs estem barrejant-nos uns amb els altres, no? I portem anys fent-ho, això, no? I fins i tot, com tu deies, colonitzant fins i tot, no? De nagratant i tal. Doncs aquí representa que el sol tropoli aquest és una gran ciutat que conviuen totes les bestioles, no? Des de les que eren més agressives, fins a les que no eren pràcticament gens, com els conillets, no? I llavors, doncs, esclar, això vol dir que han aconseguit, doncs, el que aconseguirem els humans també, oi? Que no hi haurà confrontació, oi? Confrontació exactament. I llavors, aquí, el que apareix, es diu, però això no, això, llavors, representa... O sigui, està plantejat de manera que aquells que detecten el poder, aquells que arriben a tenir cert poder per dins, per exemple, ser alcalde o ser tal, llavors, aquests hi ha com una lèdea de corrupció. Caram, com els humans. Curiós, eh? Ja veus. I aquí és on està probablement la gràcia d'aquesta pel·lícula, que pots connectar-la tant en aquest sentit, com en l'ecologista en general, que tot allò que és bo i dolent paral·lela... O sigui, hi pot haver un paral·lelisme. I quan un investigant des dels aspectes policials, mira a la tele que hi ha una pila d'investigadors que estan allà veure com poden arribar a saber qui és el criminal. Doncs diríem que estem en aquesta mena de joc, no? I a partir d'aquí es descobreix que la pròpia natura malutilitzada, o utilitzada en profit de... No va bé. I llavors el que es pot... Però per què ho poden fer, això? I la gran pregunta és bona, no? Perquè hi ha un munt de la pel·lícula... Però per què això? Doncs senzillament... El poder. La pel·lícula no arriba al punt de... de metàfora com la que va ser Gremlins, per exemple. No, és que jo... D'una societat humana, o sigui, hi era una exageració bestial de tota la conducta humana. No, no, aquí... Tragedada amb uns bitxos... Els homes no existim, aquí. No, no, no, però és com es diu això. És una vegó entropomòrfica. Són animals que caminen com els homes i que es comporten com els homes. A la presa, home. Home és com si no ha existit mai, no? Sí, sí, sí. I els homes els troben perquè són salvatges... Els homes estan per allà. No, no, no. I et dic els cimis, home. Allà veus que, per cert, l'última molt bé. Els cimis a mi em va agradar molt, aquella pel·lícula. Bé, molt bé. Ho tinc d'allò. I bé, vull dir, amb un final massa maco i tal... També és una pel·lícula d'animació, no? La guineu molt bé la transformació que es produeix, és com si treballés amb negre primer. Si no, el descobreixen en tot. No sé, vull dir, sintonitza amb allò. Jo penso que per canalla està molt bé, aquesta pel·lícula. Per grans, doncs, bueno, explicat per mi, com ho he explicat, també té la seva... No, però és que avui en aquest cinema té bastant de sortida per la gent gran. I per la gent jove, vull dir, que no... I aviat hi havia meitat i meitat, allà. Molt bé, molt bé. Doncs seguim parlant d'això. Una miqueta, doncs, jo, com estic amb això, del tema de veure pel·lícules Òscars, una pel·lícula que ha vist el David, no sé si el tu has vist, que és el Marciano, del rei de Scott. Sí, i Mellegita llibre. A llibre, Mellegita, i visc la pel·lícula. Bueno, ja la vas comentar amb el seu home, una miqueta, recordo que vam comentar la pel·lícula, i una miqueta, doncs, faré una mica la meva opinió. No la visc amb vosaltres, no? Sí, a la fi, acabes una mica aquesta idea. A veure, jo amb Rile de Scott últimament estic molt barallat, per fotre de bastonades. I en canvi, ara m'he tocat amb un Rile de Scott realment molt, molt, molt més potent, molt més competent. Però allà, crec que a pobra, el van enganyar, hi ha un guionista que és malefic, que es diu Damon Lindelof. Però això no prometeu? No, en general, a l'Estar System Juliudenc, que és Damon Lindelof, que deus amb aquest nom, és el que va per patrar, com ella et diu l'ost, que ja seria l'ost. Jo no la vaig veure, però per què m'he sentit allò? Allò era un enganyfable. Al final, el moment que la gent que era seguidora va acabar boja perquè feia la emprenyada. Aquesta, prometeu? El guionista és aquest. Allò era que no s'agafava per enlloc. Suposo que el tio ha vist la llum i ha dit... Era una precuela d'aliens. Per això no s'agafava per enlloc. Allò és com han fet fumat. És una part. Espero que sigui una altra. Però és que allò dius com sigui el mateix, és que és per a preta corra. Amb el cas del marciano, jo tinc que dir que a molta poba... El llibre està molt bé. Jo, quan no m'estava llegint el llibre, que ho vaig llegir abans de veure el film, vaig dir... Ostres, quina pel·lícula poden treure d'aquí? Va ser que el llibre cap d'un mes d'haver-me llegit, que es trenarà en tal màrtric. Ostres. Sí, sí, sí, no, no. És que en teoria la premissa del llibre, com a tal, no sé com acaba, és igual que la pel·lícula... Sí, sí, sí, la trama és la mateixa. Jo pensava que acabava d'una altra manera. No, no, no, no, és exactament igual. No sé per quin motiu, però a final em va sorprendre. No diré en què era, perquè no pots mirar perfectament. Només el llibre inclou més... més desventures i aventures en què la pel·lícula no es recull, però clar, és obvi. No pot ser, és impossible. Jo, realment, el que a mi em va sorprendre és, sobretot, l'ambientació. M'ha semblat l'ambientació perfecta. La direcció artística és brutal. No saps ben bé com, evidentment, estem parlant d'infografies, estem parlant d'afectes especials, lògic, però és que, a veure, ella ha estat bastant creïble. La situació és molt... ella està molt bé. Bueno, hi ha uns moments, com, per exemple, quan hi ha mesura que es va estallar, ha de racionar el menjar, que es va primant, veus que és un doble, és ell, no? Vull dir que una mica es nota això de que el cos, quan es veu així, que es veu d'esquenes, prim, no és ell. Vull dir, perquè després el veu més... No s'ha primat per fer la pel·lícula, per entendre'ns. I això, una miqueta grinyola, però això és una qüestió purament de fixar-te. Però, en general, el que seria el concepte, el muntatge, que podria ser... hauria pogut ser una cosa lineal, que durant una hora i pico, hauria estat el que fa ell, el que li passa, però, en canvi, és molt paral·lel amb el que passa amb la NASA. Això està molt bé, perquè el llibre és bastant més linear amb aquest aspecte, que siga molta estona, amb ell mateix, i amb la solitud, d'aquella espai. Sí, però dic una cosa, i això és únic, però que vaig trobar la pel·lícula, és que ell es passa allà tres anys, i el film no recull amb prou exactitud, de solitud que pateix, de la solitud i la llargada del temps. O sigui, són tres anys, la pel·lícula és la que hagi passat tres mesos. I, en canvi, són tres anys. El llibre sí que t'ho marca molt bé, perquè passen més coses, i t'ho detall a més, però la pel·lícula li queda... Potser hi falta recursos, recursos cinematogràfics, per donar a l'espectador la imatge de que hi passa tres anys. El plantejament ha estat que, si ho agafes al llibre, el llibre com a tal, i no ho he hagut, però hi ha gent que m'ho ha dit, que és un recurs de seguiments. És com un diari d'avor. Exacte, és un diari d'avor. A partir d'aquí, el llenguatge cinematogràfic, si tu fas això i poses durant dos hores sense que hi hagi un muntatge en paral·lecs, coses, la gent es mor. No, jo trobo molt bé, però hi ha una manera, en tècniques, per fer veure que jo passa més temps. Clar, però la percepció que dius tu, del llibre que sembla que passi molt de temps amb la pel·lícula no passa per aquest dinamisme. Si no hagués sigut dinàmic, la percepció hauria sigut de tres anys. Sí, però per exemple, la pel·lícula que això ho resol, per mi, de collons, és interestelar. I això que hi ha al tema temps, encara és més complicat. Clar, de veritat. Molt més complexa. Però en canvi, en tota la sensació que estàs creient com espectador, que ella està en una paradoxió temporal i que en canvi el temps que està passant a la Terra és molt més lent. És molt més ràpid comparat amb el que hi passen bé. I passa molt més anys a la Terra, amb ell passen uns mesos. Això està, per mi, que ell no està absolutament ben fet en aquest sentit. I en canvi, aquí a Mart, és el que li vaig trobar. Per la resta, no és una gran pel·lícula, però està bé, és un film que ho dius, quan ja podríem ser totes sense ficció així, ja firmo. Exacte, és una molt bona pel·lícula sensació. Però és l'únic, eh? Clar, clar. No, val la pena, però és el que diem. Jo crec que això és una pel·lícula, evidentment, enviada cap a temà de Òscars, que guanyarà efectes visuals, coses d'aquestes rars, però no s'anportarà a renyar. És un naufregó, en definitiva, o sigui. Està cantat que hem anat deimant en comparació amb el que pugui fer un dicat, però jo amb altra gent, això no... No, home, no. Jo crec que no hi veia altra, però el que vam dir no té res a veure. Per tant, sobre la pel·lícula quedarà, nos afecten especials. Ho passa malament, però no a l'extrem del dia. Jo l'altre dia que estava aquí al Jamó també, em sembla que estàvem al Jaume o amb la Rosa, no recordo, clar, mirant això als Òscars, clar, em vaig adonar que la segona pel·lícula més nominada és Mad Max 4 o Furia en la carretera. És un pel·lículot. Perdona, t'ho digui. Tu l'has vist? Jo l'he vist, per això la vaig veure. Mad Max és un pel·lículot. Està dient que no està d'acord. A veure, no. A veure, no, no. A veure, que jo he vist les tres. Tu què saps? És la cara que fa, eh. Aquest estiu vaig veure les tres la primera, la segona, la tercera. I a veure, i el quarta, està molt bé, els efectes són bestials, però és que és el que diem, però és que no t'explica res de nou. Solament que estàs remosat, està tot arregladet, està tot com unes efectes brutals, però tot això que li comporti tot aquella, no sé, és que em sembla que el top cardi està fatal. És que no et creus per res del món. Jo la vaig comentar aquí, i al segon em vaig dir, veieu-la. Si no hi he vist cap comentari, indifferent. O és que t'ha agradat molt o que realment dius estic molt negat per això. És que ja està vist, amb millors efectes. Això és màx 1, però amb efectes macos. Sí, però... Jo la vaig trobar molt millor feta que el realitzador, amb aquests anys, no sé si ha estat inactiu, no ho sé, ha pres un coolló de fer, de filmar i de... Això sí, això no t'unego. Però és que la pel·lícula té més que això. Té un guió d'un full, no hi ha un treball d'actors. És la part... Clar, no? Jo la l'he vist. És que depèn del punt de que partim. Ja. Jo, quan la vaig veure, vaig anar a veure-la, vaig dir, a veure. Vaig anar en catossat, vaig dir, a veure que vaig jo aquí. Perquè, veiem, el Max més aviat fèiem llàstima. Clar. I, i mica en mica, vaig dir, ostres, que dins de tot està. És que, perdona't de dir-ho. Això no t'unego. Amb poca estona t'ha ficat el Pallu, el com es diu el... El Tom Hardy. No, el realitzador. El Josh Miller. T'ha ficat el Pallu amb... Perdona, espera, t'ha ambientat i t'ha donat tanta informació indirecta, indirecta, no hi ha res ni ningú. T'ha donat una pila d'informació que tu ja t'has sigut capaç de recrear-te tot l'univers i tot el que ha passat allà des del possible apocalipsi que amb el seu moment va succeir i que en cap moment se'ns mostra, directament ni se'ns explica. I tot això ja... Et ve donat, t'està parlant d'un Pallu que ha muntat una societat en què, a més a més, s'ha inventat un edifici bestial d'uns Pallus que estan modificats genèticament per poder sobreviure a les mutacions per culpa d'aquesta relativitat de tot. En un moment, tot aquest muntatge bestial i, a més a més, d'una indivídua que, en principi, aparentment té la confiança d'aquest líder i que, en realitat, allà el que vol fer és alliberar alliberar a un grup del seu, com es diu en català, d'Aren, d'aquest patriarcat bestial i dictatorial que estàs sotmetent a tothom d'allà, no? Vull quedar? Això no t'unego, però per mi el que em va provocar és que és una... el temàtic que la pots considerar, però és una magnífica, la pel·lícula d'acció, és una pel·lícula de persecucions molt ben muntada, molt ben feta, amb uns rarefons de millor pitjor, però que jo torno a insistir a la cúpula del trueno, això ja més o menys i a esquerda mena societat al voltant. Això és diferent al concepte, però és que estàs repetint clichés, ha fet un batibull i llavors, a partir d'aquí, ha posat... crec jo, vull dir, una gran acció, es veu molt les 3 dimensions, busca molt aquest element, perquè s'ho aplica a un punt. Per mi no és vital, no la vaig veure en 3D, perquè ja no. Però això... ho veus i dius, hòstia, vull dir que sí, però tampoc te'n rebombori la pel·lícula, és a dir, jo no li vec tan rebombori, jo crec que és una pel·lícula que torna... no sé, per mi no, per mi no. Per mi sí, per mi és una fin sorpresa de l'any. Sí, sí, sí. Jo penso que... el que esteu és un... o sigui, per una part defensant el que... el que hem parlat abans de rebenar, també, de rebenar. Sí, sí, sí. En definitiva, vull dir, és una pel·lícula que li mancaria aquella novetat, vull dir, tu també ho deies, no? Va quedar... va quedar parat, precisament, perquè... No esperava res, no. El cinema espectacle aquest, així, també hem fet... És que cinema espectacle, és que ho és. Sí, sí, això sí. Potser és pel fet que jo no esperava res d'aquest film. Clar. Ja veuràs tu, un pastig. Però hem fet esospitar que clar, que la Charlie Ceyron i hagués participat, que el Tom Hardy hagués participat, per cert, tu sabies que l'actor que fa d'Immortan Joe, o sigui, el Dolendi, o sigui, és el mateix actor que va fer de Dolendi a la primera de Mad Max. Ah, no sabia, això veus? És el mateix actor, evidentment, era molt d'anys que han passat, no? Clar, clar, clar. Però és el mateix actor, a passar que ha caracteritzat diferent, no? Clar, bueno, molt contractat, perquè va tot cobert, no ho veig, no se li veu. Sí, però amb aquella cosa... Sí, però amb aquella cosa... Ah, sí, sí, és veritat, no me'n recordo. Sí senyor, que fort, però no sabia. Jo diria una cosa, per exemple, vull dir, el que tenim, com a dues puntes realment diferenciades, del que seran els d'Òscar, serà Caroll i aquesta Rivenab, no? Sí. I què passa amb Caroll? Caroll és una pel·lícula de temàtica, amb un tractament, Tom Hynes, tots el coneixem... T'has vist? T'has vist? No, encara no. Però la veuré, sí. Llavors, què vol dir? Vol dir que aquesta seria una pel·lícula que identificaria un munt d'espectadors, en aquest sentit. I en canvi, n'hi ha d'altres que no identifiquen. I el que tu deies, ja no només pel fred, però a mi és una pel·lícula que estigui molt, molt, molt ben feta. I com tu estàs manifestant, és un gotge, ja no ho nego. Però buscaria una altra cosa, que tingués un aprofundiment. Jo crec que en aparatat tècnic, el Mad Max, s'ho pot endur tot. S'ho pot endur tot. Però no és un film per guanyar els d'Òscar. No, no. És una pel·lícula millor director, millor de tot. Però a veure, això ho trobo exagerat. Per mi és un film que em va sorprendre, i per mi és un film de sorpreses de l'any. No, jo no ho crec. Això passa com... Jo, per exemple, i aquesta me la carrego en dos minuts, perquè tampoc vull parlar molt, jo vaig veure La Gran Aposta, que és una de les pel·lícules i tal, que tracta del tema, del moviment mobiliari, que van intuir que se n'anava tot el garret. Sí, se n'anava tot el garret. I van apostar a que se n'anava tot el garret. És a dir, a comprar bones basura, a vendre, és una base d'història. A veure, la pel·lícula sí mateixa. És un moment que perso, no? Perso, absolutament. Intenta ser didàctica, però és un tema que és tan localitzat. Això ja és una història que ja coneixes. A l'inici de la crisi 2008, el mercat immobiliari, les hipoteques es compraria, tot el d'història que m'onten allà, que ja saps, però intenten fer-te una miqueta com didàctic. I acaba no interessant de no gaire, al fons. El director és un tal, Adam McKay, també nominat a millor pel·lícula, millor director, que deixem veure aquest pavo qui és. Aquest pavo és un tio que ha fet TV series i pel·lícules baixes a Q3 amb algú i Ferrell. Bueno, potser també té manera. No dic que sigui tonto. Però que són comedietes d'aquestes que no tenen ni volta ni solta, i de cop i volta fa aquesta pel·lícula que són excessivament bèsties. I la pel·lícula en si mateixa te la mires i dius, home, sí, però és la típica estètica que et pots trobar en pel·lícules, com et diria, amb un muntatge a quatre bandes d'aquests quatre personatges, Brad Pitt, sí. És aquest element. És Martí de Scorsese. És una potència bestial i amb un indicat briu brutal, però aquí tens un Cristian Bell, que pareix per allà donant botes, i és perfecte, tens el rei Anguslin, que dius, bueno, i són tota una mena de clichés, de pel·lícula pensada per l'Òscar, amb fosos, amb no sé què, en moments que la camara queda quieta, amb una percepció d'un tema que interessa fins a un límit, amb el qual es veu, oi, mira, aquests cadulençons, i fixa't en aquesta pobra que es quedarà al carrer. Sí, que està molt bé, perquè s'estem parlant de quan peta tota la bombolla allà, i els, com es maltracten, entre uns i els altres, i com juguen, com se n'adonen, però realment, quan portes dues hores i 20 minuts d'això, dius, home, ja està bé. Podria interessar, és una pel·lícula... A mi m'ha passat una miqueta, com us ho diria, jo sé que vosaltres m'agraden molt aquesta pel·lícula, però a mi m'ha passat amb Zodiac, i em vaig posar molt malalt. Hi ha moments que es feia lenta. Això pot passar el mateix. Vull dir que vinga... No l'enganxes, en aquest palló. I parlen, i diuen... Està bé, però està molt bé. És aquesta línia, o totes les sobres del president, ja sé que és diferent, que és la línia de Robert Refort, però és aquestes pel·lícules, que són... Vull dir que vinga, uf, i no surten del despatxos, i tal... I a mi em va semblar feixuga. Jo crec que és una pel·lícula que no s'emportarà res, o no hauria de portar-se res, perquè no té cap vol teni solta, ni que pintaré des del nostre punt de vista, perquè és un tema que ja coneixes, perfectament, i no cal que t'ho expliquis. No serà el primer cop que, primer, també, marcat interna-americal, o els Oscars... Exacte, però molt americà, o l'interna. El que et sabia vol de fer, aquests temes, és el costa de galaves. Exacte, però això és una altra història, clar que sí. Crec que aquest director no té la potència de fer això. Home, l'última que va fer no va ser el capital, va ser d'ell, aquesta. Sí, sí, sí, sí. Què més l'he vist? Jo ho vaig... Sí, l'he vist, Black Mas. No sé si la vaig comentar aquesta. No, si no me'n recordes, és el... d'aquell, el John... John Idip? Sí. Que va ser com Calvo, o com... Sí, la caracterització, per mi, és el que deixa... Una mica rara. Es nota una mica allò... Pustis, no? Però bé, el film explica... l'UG i caiguda del... del gangster més poderós que va haver a Chicago, em sembla, o Boston. A Boston, em sembla. Sí. A Boston o Chicago, o Detroit. No ho sabria dir. Ara en confonc de ciutat. Bé, una ciutat que... És que a Chicago diria que no, potser sí. És igual. Era un paio, que era bé, era un mafiós irlandès, diguem-ho així, d'alguna manera, i que va aprofitar... va aprofitar una col·laboració per part de la... que estava interessat en desmantallar la màfia italiana i li van donar... Ell es va oferir... bueno, un de l'FBI que havia sigut com pinxer d'ell, quan era jovenet, doncs... mira, aquest paio ens pot ajudar com a de la to i tal, no? I vam pensar, ah, mira, perfecte. I així podem desmantallar, és un xicharelo, un reliquent de tres al quart, i podem desmantallar tota la màfia italiana, no? I... sí, sí, desmantallar la màfia italiana, però ell en realitat no els jo passava cap mena d'informació gairebé, no? I veus el contrari, no? Es va aprofitar que la màfia italiana desapareixia, per... per a xacar-hi el vol, i va muntar un tinglau allà de... de... mafiós, però espectacular. Què passa amb aquest film? Ara ho realitzo, no el recordo, que ho té en la meva memòria, està fatal, però unes... penses, ostres, què hagués fet a la discursíssima, aquesta part, no? Clar. És que com comparis amb aquests grans... Mi caig és la mà, estan absolutament desaprofitades. O els germans coin, també. Sí, jo crec que per exemple... Aviam, també, també, també. I dic, aviam, el Johnny Depp ho pot fer molt bé, tot el que tu vulguis, però és que físicament no s'assembla amb una castanya amb aquest home. Jo crec que han d'haver actors prou solvents, i tant. I prou semblants, d'assemblants perquè aquest gangster com per... donar-li un paper i que no passa aquest home. Perquè... home, no ho fa malament, però es nota que està massa caracteritzat i això desvirtua la credibilitat del personatge, sincerament, no? A part de que aquest individu destila... destila una crueltat extrema. O sigui, un paio que, curiosament, contrasta amb la seva bonomia vers el seu germà i vers els que l'envolten, els seus més allagats, doncs... tots estan per ell, fins que, clar, el moment que, diguem-ho així, els deixa tots a l'estacada, no? I llavors diuen, ostres, ara, ara... Jo la vaig veure, però... Bé, una mica... Però ja està. Si realment t'explica... i tot el merder que hi havia d'aquest element de l'FBI, però que, en realitat, afavoria bastant el seu anticamic d'infantesa. Què més ja me'n tenim? Jo vaig veure un uest amb aquest dia interpretat pel Glenn Ford, ja fa que té uns quants anys, lògicament, però que està fet a un estil que podria, fins i tot, semblar-se amb el... el Sant Pek, Impe, Artur Préum, i tal. Em va cridar molt l'atenció, perquè és una pel·lícula que el Glenn Ford ha tingut una de ballada molt forta, amb un fill seu que s'ha mort, no? I llavors el que fa, des del moment que li va passar això, doncs, per seguir, doncs, eh... bueno, doncs, els criminals, no? En el uest americà. I llavors, el que em va sorprendre molt és que hi ha un xico jove, per aquí al mig, no? Que és el fill d'un... d'un dels que ell ejecuta, i llavors aquest... aquest xicot, doncs, el que fa és seguir-lo. La pel·lícula es diu les tres fleixes, eh? I llavors seguir-lo. I el segueix, doncs, amb el propòsit de ser com ell. Em va sobtar molt, això, perquè això difícilment s'ha tocat... S'ha tocat... s'ha tocat un tema semblant amb una pel·lícula, no sé, per exemple, els germans d'Ardent, amb aquella pel·lícula del ninjo, si ho recordeu, era una pel·lícula que és un senyor que té... que té, doncs, un taller i tal, i llavors el seu fill es veu perjudicat i mort i desaparegut per culpa d'un noi, i aquest noi, llavors, ell el porta en el taller i el forma, com a... com a mecànic, no? Jo... Em va fer pensar amb aquella pel·lícula, perquè és un tema que no... no s'ha tocat en aquest sentit, i em va cridar molt l'atenció. Em sembla que la filmoteca faran, durant aquest any, un... un cicle de l'Ardent. Em sembla molt interessant. Ho dic perquè l'altre dia vaig passar per allà, vaig veure hermanos d'Ardent, no sé què, no sé quantos i tal, i vaig veure com diferents... quan escaparan, et trobes col, el que passa és amor, et trobes col, em sent la no fa gaire. Sí, la morir. Quan no fa una setmana, potser, o... Una mica més. Jo me'n recordo una que vaig anar a veure amb el Jaume, que es deia Txera, eh? Txera, quina hora és? Que era del Massimo Troi, sí, i el... Sí. Això ja és tan imamòria. Això era genial. Era de l'un millor que he vist, jo, amb la vida, quin fart de riures, una comè d'italiana, però esquire d'un pare, d'un pare, que ells metomen, totes, que es fiquen la vida del fill, i el Massimo Troi, si ho feia molt bé, també. Ahà. Allò que es deia l'eval, el ball, que no, que ell no parlaven, que era l'evolució del període de preguerre i guerra, a dins d'una sala de ball, no? Que era bestial, com es movien les personatges, o tot mímica, tot era magnífica, que ja és una petita obra d'urfabreria, no, jo? Ara no me'n recordaré, com es deia, però també em va morir un de francès. No era... No era una bona idea de actor, però té una setmana. Aquest era un home obsessionat amb portar el cinema obres de teatre. Ai, sí! Ai, és molt... Sí, és molt popular, molt, molt, molt, molt. Sí, home, és d'aquest setè, que es feia una pel·lícula cèvara de culte automàticament. Ai, però molt... Amb un component homòsox, guau, normalment... Sí, sí, sí, oi, com es deia. Va, és igual, ja ens ha sortit. Ja apareixerà. Sí, doncs... No fa gaire, no? Tots dos, eh? Alguna novetat més jaume que has vist aquests dies. La mort de la Muriel. La mort de la Muriel, has dit? La voda de Muriel. No, no és un film. És la realitat. Ah, perdona, ostres, perdona. Vientes la voda de Muriel, perdona, fill. La Muriel, sí que la Muriel que saps, clar que sí. Ostres. Com se'n parla de cinema, de fer una similació? Mira, et dic una cosa i dius, ah, aquí. Farà... mitja any, o sigui, a un problema de recup, aquest que fa la tarda el clapés, va sortir un pitonissó i va ticinar que un element important del procés independentista ho aniria. On de? Va pensar-se. No, no, clar, que és molt fàcil, li va... Però que jo ho vaig... Ho vaig recordar i dic... Molt de més casualitat, no? Però vaig pensar... Però vas espontant i no hi havia... No, no, no, hi havia motiu, sí, sí. Va atropellar una bicicleta. Jo pensava que era escrit molt el dia del tema, ho sento, perquè ha estat liat amb això del pis i tal, però jo vaig sentir una amorrage i una història, però jo pensava que... Sí, la va atropellar una bicicleta. Bon dia. I va anar bastant bé d'entrada, però després va aguantar. Ostres, sí. Bé, vull dir, estrae, amb una espantada. No, no, no, no, sí. Volia fer-li la meva admiració per accepció. I també comentaves que és una exposició, no? No m'ho has comentat, però no has acabat de parlar. Ha passat a parlar de les tomàquets i de les peres. No, que és normal. Ens hem posat amb el castell i la seva forma de la seva tradició i de l'exposició que hi ha allà, no? Hola. Jo, sí, a una exposició... Quin catàleg, només amb algú. Sí, un catàleg impressionant, és que curna allà... M'estan per res, tu. No, no, eh? Ja te'l deixaré, perquè... A curna allà no es mou que mitja màniga, eh? Però no passa a tot arreu, vull dir, això és fàbascament, no? Sí, sí, sí. Vaja, vaja. Diu, moltes vegades m'han comentat que els meus quadres tenen molta força, no? Ho llegeixo perquè està carregat de tòpics, això, no? I precisament jo penso que com tu ets un entès amb això, eh? Doncs això neix de la teva pròpia força interior, de la teva emoció. Jo, si no em sento en aquest ànim, prefereixo no pintar i puc passar-me una setmana o més, fins i tot sense fer res. Però no m'importa per això. Fins que un dia recupero aquest tras, que pensava que no tenia sentit i que descobreixo que em porta alguna cosa nova, però que sento que m'ha purificat, no? Fins i tot l'ànima parla. És com si fos un part, vull dir-ho, ho apareix en aquest sentit. Aquest senyor es diu Molina de Cubo. Molina de Cubo, separat, de Cubo. Sí, sí, sí, del Cubo, a més a més, perdona. Del Cubo, exacte. I aquest senyor en refereixo que és de cornellar o és de... Sí, sí, és cornellarenc, tot i que he vingut de fora, però ja, encara que vagi néixer fora, el cornellarenc, vull dir i tal. I tu no fas res més. Sí, porta anys, perquè va néixer abans que jo i tot és més gran que jo, pel que he llegit. Vull dir, va néixer el 35. Sí, ha de ser gran. No, però això, a vegades, pot ser un orgull, oi? Jo tinc ganes d'arribar, no, encara no, però ja et tocarà, però bueno, d'arribar-hi. A veure si arribes. Sort que l'agafo de tant en tant, si no. A veure si arribem, tots els plegats. La veritat és que m'ha sorprès poc aquesta d'allò. Què vull dir? Vull dir que m'ha cridat molt l'atenció com a... En quadradar, o sigui, com a fet... Amb vestir-la, no? Com a vestit cada quadra, no? Perquè hi ha uns que són molt antics i d'altres que no, que veritablement es veu que els tenia per allà, que són una xicentena de quadres... Però no transmet. No t'arriba, no? Sí, a marcar-lo, o aval·liques. Ah, vale, vale, vale. I llavors, el tot el pintura, quarella, tal... Hi ha algun autorretrat d'ell i tal... Bé, vull dir, que són molt antiques, que tenen molts anys, no? Jo penso que això està molt bé. Agafar l'obra d'una persona que probablement fa 60 anys que ha pintat i fer un escull dels ses quadres... I llavors, bueno, ara el que et toca és a tu, o a mirar sobre el... És que no he pogut veure l'obra en si mateixa, i no... No, jo dic el que he llegit, home. Ja, bueno, però és que és una percepció, la d'aquest... La que has comentat, que és magnífica. Perquè això és l'element, diguem, de la pròpia subjectivitat aplicada a la pintura. I considero que ho porto a fer quan ha de fer, pintar, quan ha de pintar... Però clar, això li pot comportar la subjectivitat bé una visió real del que està fent, o una visió interior o intrínseca de lo que planteja. Ojo amb això, que dependrà una miqueta, no? I per què estic veient allà sobre, jo no el veig massa realista, el veig com una mena d'una... veig una pinzallada bastant així com... Gruixuda. Gruixuda, veig uns colors, una miqueta... o creix, no? Vull dir, etgego una miqueta la imatge, més o menys per això, si van perquè els tiros són retrats. El que estic veient potser que sigui molt retrat amb aquesta línia, vale? Aquí hi ha un component molt de l'expressionisme, és una línia, bueno, jo crec que bé, però, bueno, m'agrada, eh? Molt sorolles, molt sorolles. Té una luminositat que no té l'expressionisme, però, en canvi, la forma de barrajar aquestes cares amb aquests tons verds i tal, aquests colors... Aquest és ell, el que veus és l'autor. Tira un altre, tira un altre més cap endavant. Ho dic més carrer perquè és el que diem, no?, però a veure, ui, això és boia. És una manatge absolut, eh? És una manatge goia, sí. Clar que sí. I el diu el mateix d'allò. Aquest està molt bé, aquest sí que està molt bé. Ostres, però això ja tira més... Això és una aquesta línia més d'un realisme, però, a la vegada, amb una combinació de tonalitats que no són realistes del tot, no?, és aquesta combinació de... Fixa't, fixa't. Gloria és el millor que m'ha passat, també. És el més gran que m'ha passat. Diu que ha estat una companya excepcional, des que l'ha recolzat, que ha estat amb mi durant tot el temps en definitiva, és una solimació de la dona... Solimació de la dona com a tant. Com a acompanyant. I tant, i tant, que sí. Però és molt maca, eh? És molt ben feta, en aquest cas. Ja te'l dono, eh? Sí, sí, no, no, no. És que és una mica allullada per veure com era exactament. I goit aquí també, va? Sí, sí. És molt curiós. Com treballa. Molt bé, doncs un idó, eh? A mi no m'has sorprès, per això. Escutits, aquest home, m'imagino, que ve no obra, no?, i... Això és qüestió de veure com està el mercat d'alarma, és una prehistòria, no? Molt bé. Doncs he començat amb pomes, hem seguit amb cinema, i hem acabat amb el món d'alarma. Si vols, haurem d'abricular-te, que estic al dia, eh? No, d'abricular-te. Sí, avui he anat a comprar uns cargols del 4 a 60 milímetres mètrics. M'he tornat boig, buscant-nos. 4 a 60 milímetres mètrics. Déu-n'hi-do, has d'agafar una peça com a mínim de 50, esclar. Sí, exacte. És ricomania. Jo prefereixo parlar de Berest. Ah, va bé. A veure si em veig alguna. Jo veurem més temes, que us vull veure els tips jobs, que també l'Auislets ha llevat tot. És una mandrota, aquest tipus. No, però l'ha vist un col·lega meu, i diu que està molt bé la pel·lícula, eh? Que veus la tota la mala bava que té els tips jobs. Ja, ja, carrega molt aquest paio, no puc. Intentarem veure un parell així, també, d'aquestes. Intentarem veure Spotlight, que diuen que és la, que és boníssima. No ho sé, a veure què tal. En tot això del pederàstia. Exacte, però és un pel·licularro, que es queda... Segur que el club és millor, eh? Segur, segur, segur. El club és el mateix tema, sí. Famílies, queden 30 segons. La foscosa rotada, i fragments de l'oblid, serien dos temes per corrent l'exposició que és aquí. Fantàstic, no, no. Pinta bé, pinta bé. Per tant, a Cornella, no? Sí, al Castell. Ah, fantàstic. Ah, per això ha vingut el tema. Tot és elíptic, tot és cíclic. Vinga, ens veiem. A veure si aneu. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques.