Babilònia

Magazine d’actualitat cultural: cinema, literatura, art, teatre, música i debats.

Horari d'emissió
Dissabte
19:00 - 20:00
Dijous
21:00 - 22:00

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

Ramazzotti al Sant Jordi, 'Nosotros', 'Dolor y gloria' i Màlaga: 'Sin fin', 'Perfectos desconocidos' i 25 anys de Pulp Fiction

Resum del programa

Magazine cultural amb to distès que combina música, llibres i cinema. Els conductors comenten el concert d’Eros Ramazzotti al Palau Sant Jordi, recomanen el recull de contes Invasión de David Roas, ressenyen estrenes i premis del Festival de Màlaga, i tanquen amb un homenatge als 25 anys de Pulp Fiction.

"Traduttore, traditore": el joc i els límits de les versions i adaptacions musical-cinematogràfiques sura en diverses converses del programa.

Concert: Eros Ramazzotti al Palau Sant Jordi

  • Posada en escena molt lluminosa i públic intergeneracional.
  • - Repàs de clàssics (
  • La cosa más bella,
  • balades lentes i himnes pop) i presentació del nou disc.
  • Versió italiana vs. castellana: més natural i relaxat en italià; en directe, ús de pantalles a terra amb lletres per no perdre el fil.
  • Novetat: incursió suau en el reggaeton en un tema amb Luis Fonsi, sense caure en lletres polèmiques.
  • L’anècdota de la pronúncia i la broma fonètica amb "Ramazzotti" marquen el to humorístic.

Llibres: Invasión (David Roas)

  • Recull breu de contes en dues sèries: “Cossos” i “Objectes”.
  • To fantàstic-inquietant, amb ecos d’Edgar Allan Poe, Mary Shelley i un punt oníric i distòpic.
  • Contes destacats:
  • -
  • “Invasión”: simbiosi/ocupació del cos per formigues; angoixa creixent i final obert.
  • -
  • “Trabajos manuales”: un nen normalitza la mort i acaba enterrant animals en mini-taüts; perturbador i eficaç.
  • Escriptura sòlida i accessible; no busca la “gran prosa”, però colpeix per les idees i la construcció de climes.

Cinema: 'Nosotros' (Jordan Peele)

  • Premissa del doble tractada amb to oníric, grotesc i humor negre.
  • Virtuts: atmosferes estranyes, escenes visualment potents; Lupita Nyong’o excel·lent; cameo d’Elisabeth Moss.
  • Per contra: explicació d’origen “racional” mig imposada que trenca el misteri; sensació de dues pel·lícules en una.
  • Recomanable, però no imprescindible en pantalla gran.

Festival de Màlaga 2019: palmarès i tendències

  • Guanyadora: Els dies que vindran (Carlos Marqués-Marcet) — docuficció sobre un embaràs real (David Verdaguer i Maria Rodríguez Soto). Continua la ratxa catalana al festival.
  • Mèxic en forma:
  • -
  • Las niñas bien (Alejandra Márquez Abella): millor guió adaptat i muntatge; crònica mordaç de la burgesia vuitantera.
  • -
  • Esto no es Berlín (Hari Sama): premi especial del jurat, millor actor secundari, fotografia i premi de la crítica; retrat de la movida jove i la ruptura de tabús.
  • Millor actor: Òscar Martínez per Yo, mi mujer y mi mujer muerta.
  • Millor música: Arturo Cardelús per Buñuel en el laberinto de las tortugas.
  • Curiositat: la “Visnaga” és un ramell de gessamins artesà, símbol local malagueny.

Mini crítica: 'Sin fin' (Hermanos Alenda)

  • Romance amb viatges en el temps per salvar un matrimoni.
  • Javier Rey i María León: interpretacions sòlides.
  • Estructura en paral·lel (present/passat) efectiva, però pressupost curt: perruques/barbes i solucions visibles.
  • Interessant com a debut llarg; irregular, però amb idees.

Crítica: 'Dolor y gloria' (Pedro Almodóvar)

  • Antonio Banderas brilla com a alter ego del director: dolor físic i emocional equilibrats amb memòria i creació.
  • Penélope Cruz (mare jove), Asier Etxeandia, Nora Navas i Julieta Serrano: repartiment en gran forma.
  • Posada en escena elegant, to contingut i música d’Alberto Iglesias; detalls pop i infografia diegètica que informen i estilitzen.
  • Almodóvar “elegant” i madur; drama sense melodrama.

Crítica: 'Perfectos desconocidos' (Álex de la Iglesia)

  • Format d’obra de teatre (sopar + mòbils a la taula): sostingut per bons actors (p. ex. Eduard Fernández, Belén Rueda, Dafne Fernández).
  • Expectativa de truculència (marca Álex) que no arriba; massa secrets creuats poc versemblants.
  • Solució final “sobrenatural” a l’estil de Coherence que desinfla el conjunt.

Clàssic: 25 anys de 'Pulp Fiction'

  • Celebració del relat no lineal i diàlegs memorables; banda sonora icònica.
  • Escenes que queden: xeringa d’adrenalina, Mr. Wolf i la solvència tarantiniana.
  • Debat sobre la trajectòria de Tarantino: es troba a faltar la “tralla” i el risc dels inicis.
  • Anècdota: censura televisiva d’un passatge massa explícit en una emissió.

Idees clau

  • Itàlia vs. castellà: a Ramazzotti se’l percep més autèntic en italià.
  • El misteri funciona millor quan no s’explica del tot (Nosotros).
  • Tendència Màlaga: bona recepció a propostes catalanes i cinema mexicà.
  • Almodóvar signa un retorn sòlid amb un drama contingut i refinat.
  • El dispositiu mòbils-secrets pot esgotar-se si no hi ha versemblança i risc.