Babilònia del 28/3/2019 — Ramazzotti al Sant Jordi, 'Nosotros', 'Dolor y gloria' i Màlaga: 'Sin fin', 'Perfectos desconocidos' i 25 anys de Pulp Fiction

Resum del programa

Magazine cultural amb to distès que combina música, llibres i cinema. Els conductors comenten el concert d’Eros Ramazzotti al Palau Sant Jordi, recomanen el recull de contes Invasión de David Roas, ressenyen estrenes i premis del Festival de Màlaga, i tanquen amb un homenatge als 25 anys de Pulp Fiction.

"Traduttore, traditore": el joc i els límits de les versions i adaptacions musical-cinematogràfiques sura en diverses converses del programa.

Concert: Eros Ramazzotti al Palau Sant Jordi

• Posada en escena molt lluminosa i públic intergeneracional.
• - Repàs de clàssics (
• La cosa más bella,
• balades lentes i himnes pop) i presentació del nou disc.
• Versió italiana vs. castellana: més natural i relaxat en italià; en directe, ús de pantalles a terra amb lletres per no perdre el fil.
• Novetat: incursió suau en el reggaeton en un tema amb Luis Fonsi, sense caure en lletres polèmiques.
• L’anècdota de la pronúncia i la broma fonètica amb "Ramazzotti" marquen el to humorístic.

Llibres: Invasión (David Roas)

• Recull breu de contes en dues sèries: “Cossos” i “Objectes”.
• To fantàstic-inquietant, amb ecos d’Edgar Allan Poe, Mary Shelley i un punt oníric i distòpic.
• Contes destacats:
• -
• “Invasión”: simbiosi/ocupació del cos per formigues; angoixa creixent i final obert.
• -
• “Trabajos manuales”: un nen normalitza la mort i acaba enterrant animals en mini-taüts; perturbador i eficaç.
• Escriptura sòlida i accessible; no busca la “gran prosa”, però colpeix per les idees i la construcció de climes.

Cinema: 'Nosotros' (Jordan Peele)

• Premissa del doble tractada amb to oníric, grotesc i humor negre.
• Virtuts: atmosferes estranyes, escenes visualment potents; Lupita Nyong’o excel·lent; cameo d’Elisabeth Moss.
• Per contra: explicació d’origen “racional” mig imposada que trenca el misteri; sensació de dues pel·lícules en una.
• Recomanable, però no imprescindible en pantalla gran.

Festival de Màlaga 2019: palmarès i tendències

• Guanyadora: Els dies que vindran (Carlos Marqués-Marcet) — docuficció sobre un embaràs real (David Verdaguer i Maria Rodríguez Soto). Continua la ratxa catalana al festival.
• Mèxic en forma:
• -
• Las niñas bien (Alejandra Márquez Abella): millor guió adaptat i muntatge; crònica mordaç de la burgesia vuitantera.
• -
• Esto no es Berlín (Hari Sama): premi especial del jurat, millor actor secundari, fotografia i premi de la crítica; retrat de la movida jove i la ruptura de tabús.
• Millor actor: Òscar Martínez per Yo, mi mujer y mi mujer muerta.
• Millor música: Arturo Cardelús per Buñuel en el laberinto de las tortugas.
• Curiositat: la “Visnaga” és un ramell de gessamins artesà, símbol local malagueny.

Mini crítica: 'Sin fin' (Hermanos Alenda)

• Romance amb viatges en el temps per salvar un matrimoni.
• Javier Rey i María León: interpretacions sòlides.
• Estructura en paral·lel (present/passat) efectiva, però pressupost curt: perruques/barbes i solucions visibles.
• Interessant com a debut llarg; irregular, però amb idees.

Crítica: 'Dolor y gloria' (Pedro Almodóvar)

• Antonio Banderas brilla com a alter ego del director: dolor físic i emocional equilibrats amb memòria i creació.
• Penélope Cruz (mare jove), Asier Etxeandia, Nora Navas i Julieta Serrano: repartiment en gran forma.
• Posada en escena elegant, to contingut i música d’Alberto Iglesias; detalls pop i infografia diegètica que informen i estilitzen.
• Almodóvar “elegant” i madur; drama sense melodrama.

Crítica: 'Perfectos desconocidos' (Álex de la Iglesia)

• Format d’obra de teatre (sopar + mòbils a la taula): sostingut per bons actors (p. ex. Eduard Fernández, Belén Rueda, Dafne Fernández).
• Expectativa de truculència (marca Álex) que no arriba; massa secrets creuats poc versemblants.
• Solució final “sobrenatural” a l’estil de Coherence que desinfla el conjunt.

Clàssic: 25 anys de 'Pulp Fiction'

• Celebració del relat no lineal i diàlegs memorables; banda sonora icònica.
• Escenes que queden: xeringa d’adrenalina, Mr. Wolf i la solvència tarantiniana.
• Debat sobre la trajectòria de Tarantino: es troba a faltar la “tralla” i el risc dels inicis.
• Anècdota: censura televisiva d’un passatge massa explícit en una emissió.

Idees clau

• Itàlia vs. castellà: a Ramazzotti se’l percep més autèntic en italià.
• El misteri funciona millor quan no s’explica del tot (Nosotros).
• Tendència Màlaga: bona recepció a propostes catalanes i cinema mexicà.
• Almodóvar signa un retorn sòlid amb un drama contingut i refinat.
• El dispositiu mòbils-secrets pot esgotar-se si no hi ha versemblança i risc.