Babilònia del 25/5/2013 — Ripoll i Pedralbes, Maria Antonieta i cinema

Panorama del programa

Episodi molt variat amb art i patrimoni (Ripoll i Pedralbes), lectura i història (Maria Antonieta de Stefan Zweig, comparada amb el film de Sofia Coppola), crítiques de cinema (Cowboy, Noche de vino y copas, Gangster Squad, The Host) i una reflexió final sobre les virtuts de l’avorriment a partir de Mecano.

Art i patrimoni

Simposi: La portalada de Ripoll (16–19 d’octubre)

• Simposi internacional al Teatre Comtal de Ripoll: "La portalada de Ripoll: creació, conservació i recuperació".

• Focus en una de les portalades romàniques més importants del món i en els seus processos de conservació i restauració (protecció “a cristall” contra la intempèrie).

• Preu: 90 €; tarifa reduïda 55 € (estudiants i aturats).

• Temes: claustre de Ripoll, patrimoni nacional i mundial, funció de les portades romàniques i programes iconogràfics. Assistència de ponenciants d’arreu d’Europa.

"Per la gent amant del romànic, és un plaer."

Monestir de Pedralbes: visita i context històric

• Masterclass amb la medievalista Francesca Español; recorregut per església, claustre, museu, dormidor i el palauet d’Elisenda de Montcada.

• Origen (1328) com a monestir de clarisses; construït ràpid i amb gòtic amb voltes (no sostre de fusta), reflectint patrons mendicants adaptats a l’impuls reial.

• Figura clau: Elisenda de Montcada, segona esposa de Jaume II; va finançar el monestir i hi va viure al palauet annex sense professar fins a la mort.

• Detall simbòlic al sepulcre: a l’església, vestida de reina; al claustre, com a clarissa (doble imatge, terrenal i espiritual).

• Claustre gòtic seriat (capitells i columnes uniformes, pedra de Girona); paral·lels amb altres claustres catalans (p. ex. pati dels tarongers de la Generalitat).

Llibres, història i cinema d’època

Stefan Zweig: "Maria Antonieta"

• Biografia narrada i documentada; retrat de Lluís XVI com a figura lenta i alienada (la famosa entrada al diari "Rien" el dia de la presa de la Bastilla en realitat es referia a la cacera, no a la política).

• Crítica a l’absolutisme: contrast amb Lluís XIV (capacitat de govern) i el rococó com a estètica de decadència de Versalles.

• Rituals cortesans ridículs i noblesa “servidora” del protocol; Versalles com a muntatge de poder i aparença.

• Debat sobre la responsabilitat dels monarques i la gènesi de la Revolució Francesa, sovint instigada també per sectors aristocràtics.

Film: "Marie Antoinette" (Sofia Coppola)

• El film recull passatges clau del llibre, però en fa un tractament frívol: vestuari, delicatessen, música anacrònica i poca atenció al fons polític.

• El relat superficialitza la relació de la reina amb el comte suec i se centra en el Petit Trianon i el “pessebre” rural idealitzat.

• La revolució queda reduïda a decorat sonor i sortida glam de palau.

"Seré moderna?" — crítica implícita a l’ús de música pop sense funció dramàtica.

Debat: monarquia, revolució i models polítics

• De l’absolutisme a les primeres formes de republicanisme i democràcia (amb elevada violència al s. XVIII).

• Comparacions amb Anglaterra (parlamentarisme) i l’evolució dels models socials del s. XIX-XX fins avui.

• Idea clau: experimentació política postrevolucionària (jacobins, girondins, comuna, etc.) i el cost social de la transició.

Pausa musical i reflexions sobre so

Efemèride: "Flashdance... What a Feeling" (Irene Cara)

• 30 anys de la cançó; pausa musical.

Evolució sonora

• Del Hammond i primers sintetitzadors a la cultura de ritmes programats i el retorn a la puresa del format guitarra–baix–bateria (grunge i successors).

• Convivència actual entre pop/rock orgànic i electrònica (Electro House) en paral·lel.

Cinema (crítiques breus)

"Cowboy" (Països Baixos)

• Drama de dol entre pare i fill per la desaparició de la mare; contenció i simbolisme (veus, aparicions, animal-tòtem).

• Producció mínima però coherent, amb final que revalida el conjunt malgrat actuacions discretes.

"Castillos de cartón" (2009)

• Triangle amorós en el pas de la formació a la maduresa; bones intencions temàtiques però execució estàtica i interpretacions febles.

"Noche de vino y copas" (Superclásico)

• Comèdia danesa a Argentina: sommelier que persegueix l’exdona i el fill en ple mundillo futboler (Boca–River).

• Irregular, amb un gag digital hilarant (tango de cucaraches) com a moment més memorable.

"Gangster Squad"

• Gàngster jueu intenta organitzar el crim a Los Angeles 40’s; escamot de policies a l’estil "Los intocables".

• Glamour i violència previsibles; comparacions amb "LA Confidential", "Casino", "Infiltrats" i clàssics del gènere.

"The Host" (adaptació Stephenie Meyer)

• Variació de "Invasion of the Body Snatchers": paràsit/ànima extraterrestre pacífic que uniformitza la societat.

• Trobada de resistència al desert; bones idees (identitat, lluita interna, “No és una democràcia”) però tractament superficial i romanç forçat.

"Això no és una democràcia" — definició clara d’una dictadura suau dins del món del film.

Cultura i societat: les virtuts de l’avorriment

• A partir de la cançó de Mecano "Perdido en mi habitación", es reivindica l’avorriment com a motor cultural.

• Contrapunt generacional: abans, la televisió acabava ("carta d’ajust") i s’obrien llibres i revistes; avui, la connectivitat constant elimina el buit fecund.

"No sé qué libro mirar... qué revista ver... la tele se acaba..." — l’avorriment com a estímul per llegir i crear.

Apunts d’arquitectura (interludi)

• Passeig per la zona alta de Barcelona: estil noucentista i influències paladianes (columnes, frontons) a cases burgeses.

• Parallels amb EUA: neoclàssic institucional i cases d’estil palladià heretades via Anglaterra.