Babilònia del 15/6/2017 — Roma, salut mental i cinema: Ludi Rubricati, “No soy un monstruo”, “Ales de paper” i de “La Bruixa” a “Moonlight”

Panorama general del programa

Programa variat amb to d’estiu i molt bon ritme. Després d’una breu introducció i sumari, el grup entra en matèria amb una crònica cultural sobre la festa romana Ludi Rubricati (Sant Boi), un bloc de llibres amb un thriller d’actualitat i un assaig social sobre salut mental, i un tram de cinema amb estrenes, joies d’autor i clàssics imprescindibles.

“L’acompanyament és la paraula clau”

— idea central del llibre Ales de paper i del debat sobre salut mental.

Art i història

Ludi Rubricati: el “Funus” romà a Sant Boi

• Context: les Termes romanes de Sant Boi (segles II–III dC) i espais museístics (Termes, Can Torrents, Can Barraquer).
• Tema d’enguany: “Funus, la mort en el món romà” — rituals, oficis funeraris i convivència entre tradició pagana i primer cristianisme (paleocristià).
• Escenes recreades: oficina funerària (làpides, sarcòfags, fèretres), moda i teixits, eines (militars), i un velatori familiar.
• Costum i creences: moneda per a Caront, crida triple del difunt (“Lucius”) per certificar la mort, planyideres i ordre del seguici.
• Apunt històric: amb Constantí s’ennobleix l’ofici d’enterrador (corps eclesiàstic), canviant l’estigma d’impuresa.
• Figura destacada: Galla Placídia (referència local i poder femení a l’Antiguitat tardana).

“La mort en el món cristià implica una segona vida; el període paleocristià en mostra la convivència amb el paganisme.”

Llibres

Thriller actual: “No soy un monstruo” (Carme Chaparro)

• Gènere: thriller àgil i estiuenc amb girs intel·ligents.
• Tema: desaparicions infantils amb patrons comuns; investigadora dona forta i creïble.
• Estil: llenguatge planer, ritme efectiu, gir final que descol·loca.
• Valor: lectura fresca dins d’un tema delicat, ben construïda per ser una primera novel·la.

Assaig testimonial: “Ales de paper” (Cristina Paet)

• Eix conceptual: vulnerabilitat i normalització de la vida de persones amb problemes de salut mental.
• Clau metodològica: l’“acompanyament” professional i sensible dins les llars per trencar l’aïllament.
• Objectiu: passar del model manicomial a la inclusió comunitària amb històries reals d’èxit.

Debat mediàtic i responsabilitat

• TV3 (“Nit i Dia”): crítica al tractament ficcional de la salut mental i el risc d’estigmatització.
• Cinema (“Reset”): trepanació com a recurs de ficció poc rigorós i efectista.
• Sects i xarxes: captació via Facebook i tècniques de control mental — alerta sobre vulnerabilitats i alfabetització crítica.

Cinema

Personal Shopper (O. Assayas)

• Barreges: retrat d’ofici glamurós i trama d’esperits/duel; intenció subtil però poc reeixida.
• Resultat: excés de suggerència i ritme massa dilatat; interpretació solvent de Kristen Stewart però discurs difús.

La Bruixa (The Witch, R. Eggers)

• Ambient: Nova Anglaterra del XVII, puritanisme, bosc i boires — atmosfera opressiva impecable.
• Terror psicològic: fanatisme, culpa i “al·lucinació col·lectiva” vs presència maligna; por sense recórrer al gore explícit.
• Notable: versemblança d’època, càsting poc conegut que aporta credibilitat.
• Verdict: una joia del terror atmosfèric.

Raw (Crudo, J. Ducournau)

• Proposta: inici fred i clínic en una facultat veterinària; despertar transgressor que creix en intensitat.
• Missa en escena: tons grisos, algun moment gore puntual, homenatges estètics (tocs Argento).
• Valoració: correcta i suportable, irregular però amb idees; el gir final resignifica elements clau.

Correspondências (Rita Acevedo Gómez)

• Format: poesia epistolar filmada (Jorge de Sena i Sophia de Mello) amb recitat en portuguès/francès/grec.
• Imatge: Lisboa íntima, mar, patis, cuines — una cadència poètica visual.
• Durada: llarga però delicada i magnètica; cinema d’autor de gran qualitat.

Clàssics

Testimoni de càrrec (Wilder)

• Punts forts: Charles Laughton immens; joc de màscares amb Marlene Dietrich; guió i girs de primera.
• Observació: Tyrone Power més feble; tot i així, pel·liculó judicial de referència.

El último tren de Gun Hill (confós amb “El tren de les 3:10”)

• Temes: justícia vs llei del més fort, violència i responsabilitat paterna; western com a parabola moral.
• Interpretacions: Kirk Douglas i Anthony Quinn poderosos; conversa clau amb el sogre de la víctima índia.

Apunt final

Moonlight (Barry Jenkins)

• Estructura: tres etapes vitals (infància, adolescència, adultesa) d’un jove negre que pateix bullying i reprimeix la seva sexualitat.
• To: sensibilitat i poesia visual en un entorn dur; silencis i mirades que expliquen l’ànima del personatge.
• Valoració: premi Oscar polèmic per alguns, però pel·lícula sensible amb evolució emocional coherent.

Idees clau del programa

• Rituals romans de mort i transició cap al món paleocristià.
• Salut mental i inclusió: l’acompanyament com a eix i la responsabilitat dels mitjans.
• Terror psicològic de qualitat (La Bruixa) vs propostes irregulars però curioses (Raw, Personal Shopper).
• Poesia al cinema: Correspondências com a experiència sensorial.
• Clàssics que no fallen: Wilder i el western moral.
• Identitat i vulnerabilitat: el viatge íntim de Moonlight.