Babilònia del 5/3/2015 — Rostres, Ànima i Sosa; 'Magical Girl' i més

Panorama de l’episodi

Temes clau del dia:

• Art i estats de consciència en pintura (Joan Vidal Llargués)
• Exposició de Miracle Serra a Can Ginestà
• Literatura: Ànima de Wajdi Mouawad (relat narrat per animals, violència i dol)
• Pensament: Les malalties de la normalitat (Santiago López Petit)
• Cinema documental: Mercedes Sosa: La voz de Latinoamérica i Les mestres de la República
• Cinema de ficció: Magical Girl, Kingsman: The Secret Service i The Interview

Art i exposicions

Joan Vidal Llargués — “Rostres i Estats de Consciència” (Cornellà)

Claus:

• Pintura de grans formats centrada en el rostre com a “retrat de l’ànima”: dolor, patiment i serenor acceptada.
• Color com a llenguatge emocional: blaus, ocres, terres i vermells treballats en gama i intensitats.
• Pinzellada lliure i vigorosa, amb ecos de postimpressionisme (Van Gogh, Gauguin), creant cromatismes i ritmes que transmeten estats de consciència.
• Iconografia que travessa mitologia, pors i misticisme, tot despullant la “màscara” del rostre per accedir a l’interior.

Detalls pràctics:

• Lloc: Club Social Espai 3 (C/ Marquès de Cornellà, 15, baixos). Fins al 20 de maig.
• Recomanat concertar visita per explicació guiada: 659 96 10 16.

"No són retrats convencionals; són retrats de l’ànima que no deixen indiferent."

Miracle Serra — “Mengem-nos l’art” (Celler de Can Ginestà)

Claus:

• Mostra refinada i molt ben presentada: motius botànics, llavors i naturalesa en composicions harmòniques.
• Un “quadre màgic” articula variants i il·luminació cuidada.
• Context: la sala manté un nivell regular d’exposicions de qualitat.

Apunt extra: menció d’una exposició al CaixaForum sobre l’expressió artística de persones amb trastorn de l’espectre autista.

Literatura

Wajdi Mouawad — “Ànima”

Eix temàtic:

• Novel·la colpidora sobre el dol i la recerca, narrada per animals (aranya, gos, cavall, rata...) que observen el protagonista en una mena de road movie vital cap a una fugida endavant.
• Punt de partida: assassinat morbós i insuportable de la seva dona; el protagonista busca mirar a la cara l’assassí protegit en una reserva indígena (ambient francòfon del Quebec i EE. UU.).
• Jocs de llengua (francès/anglès sense traducció) i trames que vinculen memòria de Beirut i guerres civils amb la venjança final.

Valoració:

• Gran combinació de forma i contingut; narració exigent, no apte per a sensibilitats fràgils.

"Per llegir-lo cal una distància emocional; és intens i pertorbador, però d’una potència literària incontestable."

Pensament i societat

Santiago López Petit — “Les malalties de la normalitat” (Diari Ara)

Idees fortes:

• El cos que diu prou davant d’un capitalisme desbocat; la malaltia com a forma límit de resistència.
• Captura del temps vital i del treball: “presó oberta” autogestionada.
• Dades: repunt d’absentisme (fins al 37% en un període recent esmentat) i pressió laboral extrema; automatització (exemple del Japó) que amenaça ocupacions.

"Viure és treballar la teva pròpia vida i, alhora, acceptar dia rere dia que aquesta vida no val res."

Cinema documental

Mercedes Sosa — “La voz de Latinoamérica”

Retrat d’una veu imprescindible:

• Orígens humils a Tucumán, compromís social i polític, i una veu poderosa (grave i cristal·lina) que esdevé símbol de llibertat i poble.
• Exili durant dictadures (Videla), èxits internacionals (Olimpia de París), i col·laboracions amb figures com Pavarotti, Sting, Serrat, Fito Páez, Milton Nascimento i d’altres.
• Etapes de depressió i posterior renaixement gràcies a l’afecte i a la música; últimes col·laboracions intergeneracionals (fusió amb rap).
• Mort el 2009; llegat de cançó de consciència i defensa dels desvalguts.

Cita que sintetitza el seu ethos:

"Solo le pido a Dios que el dolor no me sea indiferente..."

“Les mestres de la República” (Pilar Pérez Solano)

Eixos:

• Homenatge a les mestres formades en la Institución Libre de Enseñanza (Giner de los Ríos), promotora d’una escola laica, coeducativa i amb mètodes renovadors (Montessori, Piaget).
• Reivindicació de la dona com a subjecte educador i ciutadana plena: autonomia, universitat i vocació al servei del bé comú.
• Després, la depuració franquista: assassinats, desterraments, inhabilitacions i silenci forçat.
• Importància de la memòria històrica per preservar educació, cultura i ciutadania.

Testimoni colpidor: una filla de mestres afusellats que afirma que només ara pot cridar allò que no va poder ni plorar.

Cinema de ficció

Magical Girl (Carlos Vermut)

Retrat fosc i minimalista:

• Drama d’intimitats i silencis, estructura en dues parts, posada en escena austera (estil que recorda a un cert cinema autoral espanyol).
• Interpretacions potents: Bárbara Lennie (Goya), Luis Bermejo, José Sacristán; gir final de gran impacte.
• Temes: malaltia, desajustos socials, límits del desig i intercanvi; subtrama del vestit d’anime (la “Màgica Alguel”) com a desig obsessiu.

Kingsman: The Secret Service (Matthew Vaughn)

Espionatge pop i hipercoreografiat:

• Acció espectacular i muntatge àgil; Colin Firth sorprèn en clau física; Samuel L. Jackson, dolent carismàtic.
• Entreteniment sòlid, però amb descens de sorpresa a meitat de metratge.

The Interview (Seth Rogen)

Sàtira desinhibida sobre Corea del Nord:

• Dúo James Franco–Seth Rogen en un late-night convertit en operació impossible.
• Humor groller i punxant que caricaturitza el règim: façanes de prosperitat, propaganda i fam real.
• Comèdia que fa riure i punxa, entenent l’enrenou diplomàtic que va generar.

Idea final

Un recorregut per l’art, la paraula i el cinema que connecta dolor i consciència amb memòria i llibertat. De la pinzellada que revela l’ànima a les veus que no s’apaguen, passant per relats que incomoden i ens obliguen a pensar com vivim, treballem i recordem.