Babilònia del 13/3/2014 — Sant Pau, Joan Colom, gènere, Lorca i cinema

Visió general

Programa coral amb cinc veus on es combinen arts, literatura, llengua, teatre i cinema, amb música de fons de Carlos Cano versionant poemes de Federico García Lorca. El fil conductor són la cultura i la reflexió cívica.

Punts clau

• Patrimoni: reobertura del Recinte Modernista de l’Hospital de Sant Pau amb visites a sales i pavellons recuperats.

• Fotografia: gran retrospectiva de Joan Colom al MNAC, mirada crua i humana de la Barcelona dels 50-60.

• Llibres i llengua: anecdotari crític de la monarquia a “Un rey golpe a golpe” i debat sobre visibilització vs. duplicació del gènere a la llengua catalana.

• Pensament cívic: Victoria Camps i el “civisme mínim comú ètic”: responsabilitat quotidiana i sentit crític.

• Teatre i poesia: Doña Rosita la soltera al TNC, amb el simbolisme de la rosa mutabile i l’univers líric de Lorca, marcat per la repressió social; interludi musical amb Carlos Cano.

• Cinema: des de la denúncia històrica de Philomena fins a retrats contemporanis i distopies: Kuma (La segona dona), Stockholm, Peabody & Sherman, En Llamas, Elysium i La cabaña en el bosque.

“És un bon exercici de com ens manipulen.” — sobre l’‘Operación Palace’ de Jordi Évole (23F)

Art i patrimoni

Hospital de Sant Pau — Portes obertes i nova etapa

• Visites fins al 17 de març; després, entrada 8 € (12 € amb guia).

• Accés a espais restaurats com la sala d’actes (forja, ceràmica, llum natural), amb una barana-balustrada que reprodueix el Pare Nostre en pedra.

• Pavellons destinats a nous usos (p. ex. Casa Àsia). Equilibri entre preservació modernista i funcionalitat del segle XXI.

Joan Colom al MNAC — “Jo faig el carrer”

• Prop de 500 fotografies (majoritàriament B/N) sobre el Barri Xino, el passeig marítim, el Born, la Plaça Reial; mirada documental i de denúncia social.

• Tècnica “a l’alçada de la cintura” sense visor: espontaneïtat i enquadrament intuïtiu.

• Parèntesi creatiu (1964–1990) arran d’una denúncia d’una retratada (el cas Eloísa).

• Dates: 12 desembre – 25 maig. Primer diumenge de mes: entrada gratuïta.

Llibres, llengua i civisme

“Un rey golpe a golpe” — anecdotari crític

• Retrat d’un rei oportunista i d’una cort capaç d’“apagar focs” (escàndols, amants, xantatges).

• Relació tensa amb Joan de Borbó i l’ombra de l’accident del germà.

• Lectura curiosa més que canònica; obre debat sobre la institució.

‘Operación Palace’ (Évole) — mirada al 23F

• Fals documental que exposa la facilitat de manipulació mediàtica i la credulitat col·lectiva.

• Reaccions vives i debat sobre límits, memòria i ètica informativa.

“Visibilitzar o marcar” — gènere i llengua catalana

• Recull de ponències (2013) amb lingüistes, acadèmics i professionals.

• Tesi: evitar la duplicació sistemàtica (benvolguts/benvolgudes; els/les…) quan entorpeix la claredat i genera incorreccions; prioritzar l’ús genèric quan pertoqui.

• Reivindicar que siguin els lingüistes qui fixin criteris coherents, no només manuals polítics.

“Recuperar el seny enterbolit per la fal·làcia que canviant la llengua canviarem la societat… ‘canviaré tutto per non canviaré niente’.”

David Foenkinos — “Estoy mucho mejor”

• Comèdia urbana sobre un mal d’esquena psicosomàtic; capítols marcats per l’escala de dolor (10→0).

• To lleuger i amable, evolució cap a un final optimista.

Victoria Camps — “Civisme mínim comú ètic”

• Responsabilitat quotidiana (votar, contrastar informació, respecte) com a base del contracte social.

• Antídot contra el desànim i la desinformació: implicació personal, no delegar-ho tot en “els altres”.

Teatre i poesia

Doña Rosita la soltera (TNC) — Lorca i la rosa mutabile

• Drama en 3 actes: promesa d’amor, espera i renúncia; Rosita com a rosa d’un dia, metàfora del temps i de l’esperança frustrada.

• Temes: mojigateria i repressió del desig femení; reflex del propi Lorca i de la seva condició en una societat hostil.

• Posada en escena delicada, vestuari i escenografia exquisits. Repartiment destacat: Nora Navas, Mercè Aránega…

• En cartell fins al 6 d’abril.

Carlos Cano canta Lorca — Diván del Tamarit

• Interludi musical amb “Gacela del amor que no se deja ver”. Fusió de poesia i música que accentua el to líric del bloc teatral.

Cinema

• Philomena (Stephen Frears): recerca d’un fill arrabassat a les Magdalene Laundries; equilibri entre drama i humor; crítica a l’abús institucional.

• La segona dona (Kuma): matrimoni concertat i submissió femenina; posada en escena freda a l’estil Haneke; denúncia cultural.

• Stockholm (R. Sorogoyen): amor d’una nit amb gir fosc; estructura en tres moviments; pressupost mínim, gran interpretació de Laura Garrido.

• Les aventures de Peabody & Sherman: viatges en el temps amb ritme alt; qüestiona “què” i “com” s’explica la història als infants.

• Distopies:
• En Llamas (Hunger Games 2): capital luxosa vs. districtes oprimits; analogia amb l’Imperi Romà.
• Elysium: desigualtat portada al màxim (elit orbital vs. Terra degradada); idea potent, execució fluixa.
• La cabaña en el bosque: meta-terror sobre sacrificis industrialitzats per acontentar “déus”; sàtira del control social, final desbocat.

Tancament

• Anunci del documental Palme per a la setmana següent i comiat del programa.