Babilònia del 21/5/2015 — Sardanes i art a l’Empordà + Cine a fons: Woody Allen, Todd Haynes, Eastwood, Puro Vicio i Vengadores, amb B.B. King i Piaf

Visió general

• Episodi que barreja cultura popular catalana (sardanes), art comarcal a l’Empordà i un bloc potent de crítica cinematogràfica (Woody Allen, Todd Haynes, Clint Eastwood, Paul Thomas Anderson i Marvel), amb notes musicals sobre B.B. King i Édith Piaf.

"Autoritats, pagesos, ciutadans, sou benvinguts... Hem preparat una cantata amable... i tot seguit, companys, faré d'oracle." — Quim Lecina (presentació de la Sardana de l’Any)

Sardanes i cultura popular (Figueres)

• Crònica de la gala de la Sardana de l’Any a Figueres: es destaquen les 10 peces finalistes i la guanyadora, “Estimar és el camí”.
• Observació clau: públic envellit però creadors i presentadors joves; tensió entre tradició i renovació.
• Patrocini: la cervesa San Miguel dona suport a la sardana, un plus de modernitat i visibilitat.
• Debat honest sobre gustos: encara que alguns no siguin fans, es defensa la sardana com a tradició a preservar.
• Parallels amb altres balls populars i amb l’estructura formal de la música clàssica; discussió sobre la possible repetitivitat i el paper del ball i l’ambient de festa.

Peça especial

• Cantata “Dels ous ferrats a la cendra, cantata empordanesa”, música de Jordi Molina i textos de Vicenç Pagès i Jordà, recitats per Quim Lecina. Valorada com a gran espectacle.

Art a l’Empordà: Museu de l’Empordà (Figueres)

• Visita al Museu de l’Empordà:

- Pintures i escultures destacades (amb Tàpies molt ben il·luminat) i una Boda de Canà recuperada (atribució mostrada com a peça central d’una temporal). - Reivindicació de pintors clàssics i realistes (Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Modest Urgell, Escola d’Olot). - Recomanació de Pere Borrell del Caso i el seu trampantojo (enganyatall): hiperrealisme que “surta del quadre”.

• Defensa dels museus comarcals (Empordà, Garrotxa, Montserrat, etc.) com a espais amb col·leccions sovint excel·lents.

Música: comiat a B.B. King i centenari d’Édith Piaf

• Record a B.B. King (1925–2015), mestre del blues; context històric del gènere (anys 50–60 en endavant).
• Anunci del centenari d’Édith Piaf amb escolta de “La vie en rose”.

Cinema d’autor: Woody Allen i Todd Haynes

• Woody Allen — Irrational Man: torna a la reflexió moral, l’atzar i les perplexitats humanes (ecos de “Delictes i faltes” i “Match Point”).
• Todd Haynes — Carol: drama romàntic entre dues dones en l’Amèrica puritana dels 50; línia estètica i temàtica hereva de “Lluny del cel”.

- Comentaris sobre la potència interpretativa i presència de Cate Blanchett.

Debat: El franc tirador (Clint Eastwood) i la polarització als EUA

• American Sniper (El franc tirador): film respectuós i contingut sobre la figura del Navy SEAL Chris Kyle; no es percep com a pamflet, sinó com a retrat d’un heroi funcional per a part de la societat nord-americana.
• Reflexió ampliada sobre la polarització ideològica als EUA (conservadorisme vs liberalisme), patriotisme i context de post-11S.
• Apunts històrics: “La vida d’Adèle” com a referent de relació lèsbica i context d’homofòbia als 50 (paral·lel amb Alan Turing i la reacció pragmàtica de Churchill).
• Digressió local: mirada crítica a la política catalana, el relat mediàtic i l’“opinió dels intel·lectuals”.

Cinema d’autor radical: Puro Vicio (Paul Thomas Anderson)

• Inherent Vice (Puro Vicio): ambient anys 70 a Califòrnia; estètica exquisida i Joaquín Phoenix solvent, però narrativa disgregada i excessiva (2h30) que pot deixar fora a espectadors.
• Imprescindible com a microcosmos sociocultural, però per a alguns hi manca substància i ritme; ús d’episodis provocadors sense un nucli dramàtic prou sostingut.

Blockbuster: Los Vengadores — La era de Ultrón

• Llarg metratge més extens i desigual que la primera entrega: excés de presentacions i trama principal fluixa (un MacGuffin mal resolt).
• Destaquen moments d’acció (Iron Man vs Hulk), però el conjunt es fa feixuc i infantilitzat respecte al primer film.

Terror i thriller indie

• Somos lo que somos (remake USA de “Somos lo que hay”): thriller de canibalisme ritual familiar amb atmosfera opressiva i posada en escena sòlida; final colpidor.
• The Babadook: terror psicològic pur (mare i fill), amb pocs efectes i molta tensió atmosfèrica; peça d’autor molt recomanada.

Idees clau

• Tradició vs modernitat: la sardana es renova en creadors, busca patrocinis i nous públics.
• El valor de l’ecosistema comarcal d’art: museus locals amb tresors i lectures didàctiques (il·luminació, distància de mirada, tècnica).
• Crítica cinematogràfica plural: del cinema d’autor més arriscat a l’entreteniment mainstream, amb exigència sobre ritme, guió i coherència narrativa.