Babilònia del 5/5/2016 — Simone Weil i la revolució espiritual; “Nit i Dia” i la moral del thriller; i clàssics de cinema: Heat, Eyes Wide Shut, Spotlight i Underground

Visió general del programa

Programa de cultura i cinema amb tres veus principals que combinen reflexió filosòfica i crítica audiovisual. Es tracten temes de pensament (Simone Weil, Hannah Arendt, Eichmann, Fritz Bauer), una sèrie catalana de culte (“Nit i Dia”) i diversos clàssics i títols destacats: Heat, Eyes Wide Shut, Spotlight i Underground.

Filosofia i història: Simone Weil, Arendt, Eichmann i Fritz Bauer

Punts clau

• Es presenta el llibre L’arrelament (edicions de 1984) de Simone Weil: diagnòstic del malestar europeu i proposta de renovació espiritual, laboral i política.

• Context vital i intel·lectual: Weil (1909) —formada en filosofia a la Sorbona— s’implica amb cercles obrers durant la crisi del 1929; pensament i biografia són inseparables.

• Debat sobre l’espiritual vs l’espiritualista: una crida a un alè interior orientat a la justícia i la superació personal i col·lectiva.

• Influències i diàlegs: Hannah Arendt (la “banalitat del mal”), Ingeborg Bachmann i Maria Zambrano; es cita també Rachel Bespaloff (Iliada) com a ànima intel·lectual propera.

• El pont cap a la justícia del post-nazisme: Fritz Bauer, fiscal general que impulsa la captura d’Adolf Eichmann i defensa la desobediència davant l’estat criminal.

"El mal és banal" —Hannah Arendt

"Un estat injust que comet de forma diària dotzenes de milers d’assassinats dona dret a qualsevol a la defensa pròpia." —Fritz Bauer

• Eix temàtic central: responsabilitat individual vs engranatge; vulnerabilitat davant ordres superiors; criteris morals per “posar-se al bàndol correcte”.

Sèries: “Nit i Dia” (TV3)

Què destaca

• Thriller amb focus menys morbós del que suggereixen els crèdits; centra l’interès en trames personals i dinàmiques interhumanes.

• Protagonista metgessa forense: representació realista de la professió (no només autòpsies, també parts de lesions, valoracions mèdiques i psiquiatria forense).

• Antagonista: el “mata iaies”, eix policial que vertebra la temporada.

• Interpretacions: Clara Segura brilla en un paper de gran intensitat.

Mirada crítica

• Forta càrrega moral: “qui fa mal, paga”. Fins i tot la protagonista afronta conseqüències pel seu via crucis personal.

• Tractament d’un jutge trepa: debat sobre si el desenllaç li ofereix una “porta honorable” en lloc de passar “pel mateix procediment” que qualsevol delinqüent.

• Valoració global: enganxa, amb decisions de guió discutibles però és de “el millor” de la televisió pública actual. Disponible a TV3 a la Carta.

Debat: venjança, justícia i l’exemple “Dexter”

• S’analitza el paradigma del vigilantisme a partir de Dexter: un hematòleg que elimina culpables que “han esquivat” la llei.

• Es dissecciona la fascinació per la venjança extrajudicial en el context d’una justícia percebuda com a mercantilitzada (EUA).

• Idea incòmoda però present: la temptació de “comulgar” amb una justícia cega quan el sistema falla, i la necessitat adulta de distància crítica.

Cinema (1): Heat (1995, Michael Mann)

• Revisita que guanya amb els anys: ritme, posada en escena i l’icònic duel De Niro vs Al Pacino (amb un Pacino sovint histriònic i un De Niro contingut).

• Sequència antològica: el tiroteig al carrer, realisme sonor i coreografia d’acció que han marcat escola.

• Temes: professionalització del delicte, codi personal, fragilitat de vincles afectius, simetries policia-lladre.

Cinema (2): Eyes Wide Shut (1999, Stanley Kubrick)

• Últim film de Kubrick, basat en Traumnovelle d’Arthur Schnitzler.

• Temes: culpabilitat, desig, ritual i elitisme; el “món” kubrickià es concentra en l’orgia ritual i en el descens del protagonista a una claustrofòbia moral.

• Debat obert: per a alguns li falta “el llacet” (menys trencadora que altres Kubricks); per a altres és una coreografia de la naturalesa humana impecable.

• Interpretacions: Nicole Kidman i Tom Cruise en registres continguts i efectius.

Cinema (3): Spotlight (2015)

• Drama periodístic clàssic i atemperat sobre abusos a l’Església i el treball d’investigació d’un equip de diari.

• Virtut principal: contenció davant el material escabrós; es suggereix sense recrear-s’hi, reforçant l’impacte moral.

• Tradició: hereva de All the President’s Men i en diàleg amb Zodiac, però amb menys tensió i més metodologia.

Cinema (4): Underground (1995, Emir Kusturica)

• Fresc èpic, frenètic i simbòlic sobre l’ex-Iugoslàvia: de la Segona Guerra Mundial a Tito i les Guerres dels Balcans.

• Dispositiu “soterrani”: el mite dels que viuen tancats anys fabricant armes, enganyats per interessos oportunistes.

• Estil: barroquisme visual, banda de metalls omnipresent, energia carnavalesca; barreja de realitat i ficció fins a la confusió ontològica.

• Final icònic: metàfora de la desintegració del país, amb la terra que es parteix i la memòria que balla.

Cloenda

• Comiat amb avanç del següent programa i un pendent sobre una referència fílmica amb “Maradona”.