Babilònia del 2/5/2019 — Tambors de Calanda, Auschwitz i Toledo: viatges, memòria i cultura (Lemaitre, Delibes, The Bodyguard i A Bronx Tale)

Resum general de l’episodi

Reentré i temes del dia

Després d’una Setmana Santa llarga, el programa torna amb un menú variat de viatges i cultura. S’anuncien temes i s’entra a fons quan comencen realment:

• Tambors de Calanda i la “Rompida de l’Hora” (experiència física i patrimoni UNESCO)
• Cracòvia i Auschwitz-Birkenau: memòria, dehumanització i la visita als camps
• Toledo: patrimoni, art mudèjar, El Greco i gastronomia
• Literatura: Pierre Lemaitre, “Los colores del incendio” (segona part de “Nos vemos allá arriba”)
• Teatre: “Señora de Rojo sobre Fondo Gris”, de Miguel Delibes, amb José Sacristán
• Cinema: “The Bodyguard” i la seva banda sonora icònica, i “A Bronx Tale” (Robert De Niro)

“No és un tema d’oïda… és vibració.”

Viatges i memòria

Calanda i la Rompida de l’Hora

• La “ruta del bombo i el tambor” trenca el silenci a mitjanit en molts pobles; a Calanda és a les 12 h del Divendres Sant.
• Festa declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat (UNESCO), popularitzada per Luis Buñuel (fill de Calanda).
• L’experiència és física: una vibració que recorre tot el cos; es recomana precaució a persones amb problemes cardíacs.
• Logística: molta gent i poc aparcament; convé arribar d’hora. Any 2019, la “rompida” l’inicia Ana Belén.

Cracòvia i Auschwitz-Birkenau

• Visita en dos temps: Auschwitz I (museu, barracons, objectes personals) i Birkenau (escala industrial de l’extermini).
• Moments d’alt impacte a Auschwitz I: urnes amb cabell humà, sabates de nens, la cambra de gas i els crematoris conservats.
• Història de Sant Maximilian Kolbe i el seu sacrifici.
• A Birkenau, l’escenografia del horror: via del tren, alambrades, barracons i la immensitat del camp.
• Reflexió clau: el mal no és “d’un poble” sinó del que pot arribar a fer l’ésser humà quan deshumanitza l’altre fins a insecte.
• Recomanació: una vegada a la vida per prendre consciència; visites guiades amb to extremadament respectuós.

Ciutats amb història i art

Toledo

• Ciutat museu i Patrimoni de la Humanitat: origen romà, passat visigot, llarga etapa àrabo-jueva-cristiana.
• Imprescindibles:

- Catedral (sacristia, “el Transparente”, obres d’El Greco com “El Expolio”). - Mesquita del Cristo de la Luz (autèntica, d’època andalusina). - Sinagogues: Santa María la Blanca i El Tránsito (Museu Sefardí). Arquitectura i fusteria d’art mudèjar. - Hospital de Tavera (col·lecció amb peces d’El Greco; antiga botica conservada). - Casa-Museu del Greco, Zocodover, cobertizos i llegendes (Bécquer).

• Panoràmiques: pujada al Parador i arribada amb tren (vistes espectaculars).
• Gastronomia: cochifrito, torrijas i mazapán; millor evitar plats molt contundents en plena calor.
• Consell pràctic: ciutat de turons i carrerons; molt recomanables les visites guiades locals.

Llibres, teatre i cinema

Literatura: Pierre Lemaitre

• “Los colores del incendio” (segona part de “Nos vemos allá arriba”): anys 20–30, caiguda i venjança d’una hereva atrapada en una xarxa d’interessos, corrupció i hipocresia social.
• L’autor combina elegància narrativa i foscor moral. Impacte inicial (un succés tràgic a les primeres pàgines) que desencadena la trama.
• Recomanable llegir abans “Nos vemos allá arriba”.

Teatre: Delibes/Sacristán

• “Señora de Rojo sobre Fondo Gris”: soliloqui d’un pintor (alter ego de Miguel Delibes) davant la malaltia i pèrdua d’Ángeles de Castro, amb el teló de fons gris de la repressió franquista.
• José Sacristán emociona amb una posada en escena sòbria i íntima.
• Reacció del públic: ovacions; la família de Delibes hi reconeix la figura de la mare.

Cinema: emoció i educació

• “The Bodyguard”: banda sonora supervendes; Whitney Houston en estat de gràcia vocal (“I Will Always Love You”, “Run to You”). Cinema que emociona malgrat les seves febleses dramàtiques.
• “A Bronx Tale” (Robert De Niro, director i actor): relat tendre i crític sobre la influència en l’educació d’un fill entre el pare i un gàngster carismàtic; final en harmonia i aprenentatge.

Notes finals

• Alguns temes anunciats no s’arriben a tractar per manca de temps: “Call Me by Your Name”, rock rus (ETO), “Suspiria” (Guadagnino), “El regreso de Mary Poppins”.