Babilònia del 18/5/2013 — Teatre a Cornellà, llibres, cinema i El Capital

Panorama general

Episodi coral amb cultura de proximitat, llibres i cinema. Destaquen:

• Teatre local a Cornellà i jocs de llenguatge del títol de l’obra
• Crítica al rigor d’“El Maestro del Prado” (Javier Sierra)
• Ressenya d’“La Segunda Guerra Mundial” (Antony Beevor) amb mites desfets
• Cinema d’autor i comercial: Coixet, Iron Man 3, Dickens, Park Chan‑wook
• Capitalisme i elites financeres a “El Capital” (Costa‑Gavras)
• Recordatori a Alfredo Landa i Constantino Romero, i efemèride Albert Hammond

Cultura local

Teatre a Cornellà: “Cort enllà de Taguerboll”

• Obra amateur amb títol jocós: “Llobregat” a l’inrevés, situant l’acció en un futur llunyà a Cornellà.
• Funcions: dissabte 20:00 i diumenge 19:00 a l’Auditori de Cornellà (gran aforament).
• To d’orgull local i humor sobre “tirar-se flors” i el potencial de la producció.

Museu i Sardanes

• Visita al Museu d’Art Modern de Tarragona: petit però molt recomanable i gratuït.
• Premis a la sardana 2012: producció viva (centenars de peces noves/any), amb final i espectacle musical.
• Fusió tradicional/ètnica amb el grup: Quico, el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries.

“Oi, qui ho ha de dir, això?” — sobre la vigència i innovació de la sardana

Llibres

“El Maestro del Prado” (Javier Sierra) — crítica de rigor

• Autor periodístic i amant del misteri que, segons es comenta, barreja ficció i especulació amb obres del Museu del Prado (Rafael, Velázquez, El Bosco, Botticelli…).
• Es denuncia la creació de mites (p. ex., Maria Magdalena al Sant Sopar de Leonardo) i situacions inversemblants (obrir/tancar el tríptic del Jardí de les Delícies al museu).
• Recomanació: llegir-lo com a divertimento i contrastar iconografia a fonts serioses (p. ex., Wikipedia o bibliografia acadèmica).

“L’art ha de ser didàctic però també seriós; no podem enganyar el públic.”

“La Segunda Guerra Mundial” (Antony Beevor) — síntesi monumental

• Volum extens i divulgatiu amb detall humà: alterna l’estratègia macro amb passatges personals.
• Mites i punts clau:

- Estalin: gran manipulador de la cúpula; va governar a través de la por i el càstig als propis generals. - Wehrmacht: exèrcit altament entrenat i eficaç; superat per la capacitat industrial dels EUA. - Front oriental i Pacífic: molt més brutals que el front occidental; violència massiva i sense miraments. - Atrocitats: violacions massives a l’entrada soviètica a Alemanya; canibalisme sistemàtic a l’exèrcit japonès. - Logística: el suport material nord-americà (transport, mobilitat) va ser decisiu.

• Recomanat per a qui vulgui una visió global sòlida amb base documental.

In memoriam i efemèrides

• Alfredo Landa: record a “Los santos inocentes” i “El crack” (Garci); figura clau del cinema espanyol.
• Constantino Romero: veu inimitable, professional impecable i tracte exquisit.
• Albert Hammond (70 anys): escolta d’“It Never Rains in Southern California” i repàs de la seva carrera com a compositor de grans per a tercers.

Cinema

“Ayer no termina nunca” (Isabel Coixet)

• Drama minimalista i gairebé teatral sobre el dol compartit d’una exparella (Candela Peña, Javier Cámara).
• Un sol espai fred i diàleg continu de 100’ sobre com cadascú transita el dol i la culpa.
• Molt intensa i ben interpretada; millor evitar si es busca lleugeresa.

“Iron Man 3” — esgotament de fórmula

• Entreteniment efectista amb hiper‑CGI i girs inversemblants (humans “incandescents”).
• Robert Downey Jr. carismàtic però tendència a la sobreactuació; sensació de franquícia esgotada.
• Debat sobre remakes/reboots constants (Spider‑Man, Superman, Batman) i comparativa:

- “Thor” (Kenneth Branagh) aporta to mitològic/shakespearià més reeixit. - “Robocop” (Verhoeven) citada com a exemple de concepte més substanciós.

“Grandes esperanzas” (Mike Newell)

• Nova adaptació de Dickens (finals s. XVIII/inicis s. XIX) amb gran ambientació del Londres brut.
• Sinopsi: un orfe ajudat per un convicte agraït ascendeix socialment fins al desengany i el retorn als orígens.
• Ralph Fiennes, Helena Bonham Carter i Jeremy Irvine destaquen; proposta clàssica i sòlida.

“Stoker” (Park Chan‑wook)

• Thriller psicològic sobre desconnexió burgesa, educació emocional absent i banalitat del mal.
• Nicole Kidman troba un paper adient a la seva fredor calculada; direcció amb estil visual i treball sonor que remou l’inconscient.
• Lectura psicoanalítica i dissecció de la burgesia que deriva cap a una “aristocràcia” ociosa.

“El Capital” (Costa‑Gavras)

• Retrat fred de les èlits financeres (actius tòxics, acomiadaments massius) i del poder com a valor social suprem.
• Gad Elmaleh compon un CEO calculador que mesura el seu valor en diners i prestigi.
• Possible final ambigu (joc de fantasies/flashos); el missatge central és la deshumanització del sistema.

“Si tinc diners i prestigi, em valoraran.” — la lògica del protagonista

Idees clau

• Rigor vs. sensacionalisme: en art i ciència, cal contrastar i no confondre ficció amb història.
• La història amb rostre humà: Beevor mostra que el relat global guanya amb vinyetes personals.
• Dol i formes de viure’l: no hi ha un únic camí; el cinema pot ser mirall incòmode però útil.
• Cultura popular viva: la sardana i la fusió musical mostren innovació des de la tradició.
• Elits i responsabilitat: el capitalisme financer premiat socialment pot alentir la desconnexió moral.