Babilònia del 12/12/2019 — Teatre amb Dani Rovira (“Odio”), llibres (La illa dels tresors, Elevación, La Tierra Errante), cinema (Legado en los huesos, El viento nos llevará) i sèrie (“Bonding”) + Debat sobre “Paràsitos”

Panorama del programa

• Equip: Presentació distesa amb Rosa Alcalá, Jaume Vidal i David Montaner (amb el presentador). Ambient pre-Nadal i sumari del que ve: teatre, llibres, cinema i una sèrie.

Teatre: Dani Rovira — “Odio” (monòleg en gira)

Claus

• Estil: humor negre amb toc andalús i ritme d’stand-up a l’estil Rubianes. Escena minimalista: focus, pantalla amb 4-5 fotos, taburet, ampolla d’aigua.
• Contingut: dards a “tothom” (incloent Borbons), gags sobre animals i escatologia, bromes sexuals explícites però amb timing i carisma. Interacció amb el públic i “fals” cabreig sobre el tema de l’odi.
• To i remat: després de repartir, gira cap a una reflexió sobre el riure i la convivència; tanca amb un conte breu i tendre —

"Me desperté, y todos teníamos azúcar en los labios, y cuando salimos a la calle nos besamos todos."

• Valoració: potent, ritme alt (1h 45’ sense pausa), públic dret; espectacle rodó i recomanable.

Llibres (I): “La illa dels tresors” (antologia de contes a les biblioteques)

Què és

• Volum d’encàrrec (xarxa de biblioteques) amb 15 contes sobre biblioteques i lectura. Autors destacats: Maria Barbal, Sebastià Bennasar, Xavier Bosch, Francesc Miralles, Care Santos, Najat El Hachmi, Sílvia Soler, Albert Sánchez Piñol, entre d’altres.

Apunts destacats

• Sánchez Piñol (futurista): conversa avi-net sobre el préstec gratuït; crítica al fet que les biblioteques no remuneren els autors pel préstec. Tema polèmic i obert.
• Maria Barbal (“Clarianes”): memòria lectora d’infància, el pare acompanyant, i símbols com el Mowgli del Llibre de la jungla reinterpretats com a refugiats actuals.
• Francesc Miralles (“La biblioteca”): viatge oníric cap a un poble-biblioteca en una altra dimensió; atmosfera surrealista.
• Mario Serra (“Biblioteca oral”): reportatge a Maputo sobre vida als abocadors, entre periodisme i ficció; impacte social.

Verdicte

• Antologia entretinguda i variada, ideal per lectura nocturna a dosis curtes. Regalada a la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona.

Llibres (II): Stephen King — “Elevación”

Premissa

• Protagonista de mitjana edat que perd pes cada dia però sense aprimar-se físicament; el seu pes es manté igual tant si està vestit com si sosté objectes pesants. Violació de les lleis de la física com a motor metafòric.

Context i personatges

• Poble a Maine amb clima social conservador (vot Trump). Nova amistat amb dues veïnes lesbianes que obren un restaurant; aposta i cursa on el protagonista aprofita la seva “ingravidesa”.

Lectura

• Metàfora oberta (elevació/redempció?) sense explicació tancada; estil més lineal i contingut del que és habitual en King. Es comenta (amb humor) si hi ha mà d’altres a la família (Joe Hill/Tabitha) o edicions més “estilitzades”.

Valoració

• Amè i breu, ideas suggerents però menys “King clàssic”. Es menciona “The Institute” com a lectura paral·lela més “King” (telepatia/telequinesi).

Nota lateral: “La taranyina” (Jaume Cabré) rep una valoració molt crítica (“feixuc/lent”).

Llibres (III): Liu Cixin — “La Tierra Errante” (contes de ciència-ficció)

Conte títol (“La Tierra Errante”)

• Científics calculen una expansió imminent del Sol; la humanitat converteix la Terra en nau espacial amb milers de motors gegants (11.000 m d’alçada) i un viatge de 2.500 anys. Vida subterrània, cataclismes i re-ancoratge a un altre sistema.

Altres contes remarcables

• Exploració intraterrestre: naus que perforen cap al magma; descoberta de l’interior del planeta.
• Reflector solar orbital de 30.000 km²: enginyeria titànica i la vida dels mecànics que el mantenen.
• “Era Micro”: la humanitat s’ha miniaturitzat (microescala) per estalviar recursos; xoc cultural amb un viatger espacial retornat.

Verdicte

• Ciència-ficció d’idees original i rigorosa; molt recomanable si busques “big ideas” i especulació científica.

Cinema (I): “Legado en los huesos” (Trilogia del Baztán, 2a part)

Fortaleses

• Ritme sostingut i atmosfera fosca; trama que enllaça crims, Opus Dei i arrels familiars de la inspectora. Millor recepció crítica que la primera.

Peros

• Adaptació amb talls de subtrames i personatges (p. ex., menys pes per a certs rols clau). Es comenta el to “teleprompter” de la primera entrega.

Crèdits

• Direcció: Fernando González Molina (també a “El guardián invisible” i “Ofrenda a la tormenta”).

Cinema (II): Abbas Kiarostami — “El viento nos llevará” (1999)

Essència

• Poema visual sobre la mort i el sentit de la vida. Equip de rodatge arriba a un poble kurd per filmar un ritual de dol; retrat de comunitat rural: feina, lentitud, ajuda mútua, felicitat senzilla.

Complement

• Extra recomanat: documental “The Art of Living” (entrevista i context d’autor) que enriqueix la lectura del film.

“No seran mai rics, però seran feliços.”

Debat: “Paràsitos” (Bong Joon-ho)

Eixos

• Classisme i “fàstic”: l’escena del cotxe i les calces il·lustra la mirada moral de la classe alta. Les dues famílies, a la seva manera, actuen com a paràsits i interdependents.
• Disfressa i infiltració: família desposseïda que entra a la casa rica i desencadena una reacció en cadena de farses.
• Gir del soterrani: canvi de joc que reconfigura el relat i accelera el caos.
• Final i epíleg: tancament poètic i contundent.

Premis

• Palma d’Or a Cannes; candidata a premis internacionals (com a film internacional als Oscars, junt amb “Dolor y gloria”).

Lectura en antena

• Poema “El viento nos llevará” (Forugh Farrokhzad) — lectura breu que dialoga amb la pel·lícula de Kiarostami.

Sèrie: “Bonding” (Netflix)

Format i to

• 10 capítols de 15 minuts: ritme àgil, humor millennial. Tracta el bondage/BDSM amb lleugeresa i sense caure en la vulgaritat.

Premissa

• Estudiant que treballa com a dominatrix col·labora amb un amic (descobriment identitari). Vinyetes sobre fantasies sexuals i inseguretats amb to còmic.

Verdicte

• Ideal per a una marató de 2-3 hores. Entretinguda, fresca, de “consum ràpid”.

Idees clau del programa

• Stand-up amb vora satírica i cor tendre (Rovira).
• El paper de les biblioteques i la remuneració d’autoria al centre del debat.
• Metàfores fantàstiques per parlar d’ètica i comunitat (King, Liu Cixin).
• Cinema que contraposa arrels, poder i ritu (Baztán, Kiarostami).
• “Paràsitos”: retrat ferotge de la lluita de classes amb un final memorable.
• Sèries curtes que exploren sexualitat i humor sense barroeria (Bonding).