Babilònia del 23/5/2019 — Teatre (Les noies de Mossbank Road), Sardanes al Liceu, Llibres (Candela i Asimov: Robots i Fundació) i Cinema (L’angosta, Roma, Avengers: Endgame i The Sisters Brothers)

Resum general

Episodi coral amb to proper i molt contingut cultural. Es combinen arts escèniques, música popular, literatura i cinema, amb comentaris vivencials i criteri crític. Els blocs principals són:

• Teatre: èxit de “Les noies de Mossbank Road” a la Villarroel, direcció de Sílvia Munt i trio actoral de primer nivell.
• Música popular: crònica del gran festival de la Sardana al Liceu (30a edició), amb ple absolut i col·laboracions destacades.
• Llibres: el costumisme vital i desvergonyit de “Candela” (Juan del Val) i la ciència-ficció d’Asimov (Robots i Fundació).
• Cinema: mirada profunda a L’angosta (distopia de parelles forçades), lectura neo-realista de Roma, clímax comercial amb Avengers: Endgame i un western fosc i cerebral amb The Sisters Brothers.

"És una distopia sobre el món dels solters i de les solteres" (sobre L’angosta)

"Allò és l’orgasme final" (sobre el clímax d’Avengers: Endgame)

Teatre

Les noies de Mossbank Road (La Villarroel)

• - Direcció: Sílvia Munt.
• Autoria: Amelia Wilmore.
• Repartiment: Clara Segura, Marta Marco, Cristina Genevat.
• Tema: amistat universitària, identitats, relacions i decisions de vida (família, carrera, èxit).
• To: comèdia àgil amb fons emocional; alterna moments divertits i colpidors.
• Posada en escena: escenari central amb públic a banda i banda; dinamisme i proximitat.
• Recepció: gran demanda de públic i crítiques molt positives.

Música popular (Sardanes)

30a edició al Gran Teatre del Liceu

• Participació massiva i suport institucional (assistència del President i responsables de cultura).
• Format: promoció anual de sardanes (votació popular + final al festival). Rotació territorial (Catalunya i Andorra). Anunci de la propera seu: Sabadell – La Faràndula.
• Valoració artística: qualitat alta però percepció d’estètica clàssica poc permeable a innovacions.
• Moments destacats:

- Havaneres convidades (trio molt solvent). - Polifònica de Puig-reig: potència coral remarcable. - Adaptacions: Ave Maria, intermezzo de Cavalleria rusticana, i incursions “inesperades” (Beethoven) en clau de cobla.

• -
• Reflexió: com obrir el gènere a més mestissatge i nous públics?

Llibres

Candela (Juan del Val)

• Gènere: novel·la costumista, directa i fresca en el tractament del sexe i les relacions.
• Univers: un bar de barri i el seu mosaic humà (mare amb ull de vidre, àvia carismàtica, treballadora Loli i el seu fill “poligonero”, clients fidels...).
• To: humor negre, situacions almodovarianes i tendresa de fons.
• Valoració: lectura àgil i simpàtica (ideal per a l’estiu); ben escrita, sense pretensions profundes.

Asimov: Robots e Imperio i Fundación y Tierra

• Pont entre sagues: connexió entre l’univers de Robots i el de Fundació.
• Conceptes clau:

- Tres lleis de la robòtica i el robot humaniforme; Giscard amb capacitat telepàtica i d’influència mental limitada per les lleis. - Conflicte històric: Espacials vs Terrícoles; decadència de la Terra (radioactivitat) i diàspora humana cap a l’Imperi. - Debat de futur: tecnocràcia (1a Fundació) vs poder mental (2a Fundació) vs model orgànic planetari (Gaia). - Planetes icònics: Solària (societat misàntropa i autoreproducció hermafrodita) i Gaia (ecosistema ment-compartida).

• Valoració: narrativa d’idees amb gran ambició temporal; lectura exigent però estimulant.
• -
• Nota final: expectatives per la sèrie de Fundació (Apple TV+).

Cinema

L’angosta (Yorgos Lanthimos)

• Distopia: societat que obliga a viure en parella; qui no s’aparella en 45 dies és convertit en animal i expulsat al bosc.
• Normatives absurdes: parelles per similituds físiques; al bosc, l’“antítesi” també imposa prohibicions (no enamorar-se).
• Estil: atmosfera freda i decadent, humor negre i ironia punyent. Protagonista: Colin Farrell.
• Lectura: crítica a la pressió social per emparellar-se i a l’engranatge normatiu que coarta la llibertat.

Roma (Alfonso Cuarón)

• Estètica: blanc i negre exquisit, càmera objectiva, ritme calmat; ecos de neorealisme.
• Relat: vida quotidiana d’una serventa d’origen mèxica a la burgesia del barri Roma (CDMX, anys 60).
• Experiència: aparent quietud on “no passa res”, però passen moltes coses; seqüències de gran força emocional.
• Valoració: cinema hipnòtic i magistral, que demana entrar-hi i deixar-se portar.

Avengers: Endgame

• Clímax de la saga iniciada a Infinity War: resposta al genocidi còsmic de Thanos (les “gemes” i el xascar dels dits).
• Espectacle total: ritme, emoció i banda sonora d’Alan Silvestri; final apoteòsic per a fans.

The Sisters Brothers (Jacques Audiard)

• Western: fosc, fred i cerebral; dissecció del mite de la frontera, el control i la violència sistèmica.
• Parella protagonista: John C. Reilly i Joaquin Phoenix.
• Elements: recerca d’or amb mètodes químics perillosos; moral ambigua i final inesperat.
• Valoració: gran cinema, però no per a tots els paladars (to sever i atmosfera ombrívola).