Teatre, llibres i cinema: Massacre, Los Universos Paralelos, El Rei León, Paul Penn, El tercer hombre i Blade Runner 2049

Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Un dels demà! peer-fins demà! Fins demà! Fins demà! Les mañanas con Carlos Herrera, ja diuen el nom, i a partir d'aquí, exacto, socorro, seguo corriendo, no? Coses d'aquestes, no? Llavors, clar, ja diuen el nom, i llavors ni es presenta ell, no? Però bé, que bàsicament és aquestes coses. Sí, sí, sí, exacte. D'aquí, no ens preocupis, portem... Jo porto 30 anys, algun dia serem un divo, no? Serem divos, no? De la ràdio, no? El reconeixement de divos. Sí, exacte, exacte. Vale, doncs avui el que farem serà un matxembrat, aquesta magnífica paraula inventada per l'època de... Bueno, coneguda per l'època de Bonafuente, parlant de grans de la televisió. Entre teatre i llibres, no? Com la Rosa s'ha anat a Madrid, no? I ha anat a... No, quasi, quasi. Un altre món, un altre món. D'aquí a poc no ho sabem, què passarà? No, però que ha anat a dos obres d'art, dos obres de teatre a Madrid, i una aquí a Barcelona, doncs es parlarà de Massacre, aquí a Barcelona, de Los Universos Paralelos, al Teatro Español, i del Rey León. Hombre. I mentre parles et cantaré la cançó jo. Ok, molt bé. El ciclo sin fin. Va, te la canto. ¿Es una matata o...? El ciclo sin fin... No me'n recordo com és. Ah, molt bé. No, no, no. Tenim banda sonora. Sí, sí. No, i tant, i tant. Ballarà. Aixo que provocava quina música. Que ballarí. Sí, i us puc fer coses tribals, si voleu. Sí, que faria la melena. I imitaria animals, també, m'agradiu. Exacte. Unes coses que... Avui estem una mica salvàtics. Sí, sí, sí, una miqueta. No, i una mica salvatges, perquè mai millor dit, perquè si tu parles de massacre, parlarem també de llibres o parlarem de maldat, que és un llibre que crida l'atenció, perquè sembla una cosa així com llonya, però dius, oh, com es posa la cosa, no? I parlarem també del tercer hombre. Jo baixaré una mica el to. El nivell, exacte. I tornem una miqueta al misteri, amb una cosa que es diu La casa entre los cactus, de Paul Penn. És un senyor molt peculiar. És un... Bueno, jo explicarem. Jo explicarem que és aquest senyor, el Paul Penn, que sembla poc conegut, els cactus tenen... No, és excusa per una història molt peculiar. I de cinema, doncs, d'un i do, anirem a veure, parlant de dues pel·lícules estrena, una, la famosa Blade Runner 2049, que al final el Nacho, al final no, algun company, el Nacho ha sigut el primer que s'ha desvirgat i l'ha anat a veure. I bueno, i l'explicarem en un moment, però bueno. Quina carona, quina carona. Quan l'explicar, jo que tenia molta il·lusió. Ser espejo de l'alma, i no sé jo... No sé, ja us explicaré. Ja us explicaré. Bueno, perfecte. Parlarem també de 50 primaveres, que és una pel·lícula que la Rosa ens farà una explicació, i jo, com sempre, també, perquè això una mica, bueno, jo ja soc friki, una miqueta també, però també últimament, he vist una pel·lícula d'any 2016, que va ser la guanyadora del Premi del Jurat del Festival de Venècia. I una pel·lícula que va ser molt escandalosa, perquè era una pel·lícula feta per Netflix, que es deia Amor Carnal. Ah. I és una pel·lícula que vull parlar, perquè em vaig quedar com dient, que és el que estic viendo, i que és curiosa. Que també parlarem d'una pel·lícula peculiar, insisteixo, de fa un any això sí, però que té a veure amb aquest àmbit de festivals i de pel·lícules peculiars, per no dir molt peculiar, la pel·lícula. La nostra llista de pel·lícules bizarra. Sí, sí, sí, totalment bizarra. És una cosa d'aquelles, però ja va bé perquè és interessant. Per tant, per tant, comencem amb teatre, Rosa, comencem per Massacre. Massacre. El títol té un idó, però d'entrada, home, no té res a veure, a mi no em va quedar molt clar el per què el títol, però té un subtítol, que és Una història del capitalisme espanyol. Toma castellà. L'autor és l'Alberto Sanjuán, aquest actor. Me recordo d'haver-lo vist a Ayrbach, que era quan ell pràcticament... Sí, a la botanya. Sí, ha fet diat de futbol, va fer unes quantes... Sí, sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Doncs, bueno, és que resulta que la seva primera formació és periodisme, el basco ja periodisme. Ah, no ho sabia. que no s'havia dedicat, d'acord? Havia fet, sí, que havia fet alguna col·laboració amb Diario 16 i una mica d'aquestes coses que ell pensava que no seguiria, però bueno, sí que va estar una temporada fent una mica de periodisme i tal, no? I aquí el que ha fet és periodisme, bueno, d'investigació, una mica històric, d'acord? Ha fet una mica aquesta història i la posa en escena. Mira, sí que us llegiré les frases, no? Com presentan aquesta obra que diu Torchón Interrogance. Diu, ¿quién gobierna España? ¿En qué medida el poder político se subordina o no al económico? ¿Quiénes tienen el poder económico en España? ¿Por qué lo tienen? ¿Desde cuándo? ¿Cómo lo han conseguido? ¿Qué influencia ha tenido el poder económico sobre el político en los sucesivos ciclos de nuestra historia reciente? Actualidad total, eh? Sí. Actualidad total. Sí, mucha actualidad. Es una pasada, porque es, a ver, podría haber estado en formato de conferencia per sempre, ya que eso está súper aburrido, seguramente. Muy claro. Pero Juan Fett, Juan Fett es la, bueno, son dos actors, él también es el protagonista, i la Marta Calvó, genial, excepcional, tots dos, magnífic, magnífic, tots dos. Són una parella, una parella que viuen en una zona acomodada de Madrid, una urbanització molt maca, en zones comuns, amb jardins, una cafetería, un bar, zones de jocs pels nens, la gent conviu, fan aquesta convivència obligada, que t'has de portar bé amb els veïns, ha d'haver-hi bon rotllo, perquè a més els nens van a les mateixes escoles, els nens juguen junts, no sé què, i però tots estan mantenint també unes aparències, un estatus, quin tipus de cotxe tens, si pots marxar de vacances, on pots marxar, tot això, si els nens estàs comprant l'últim, si els portes a activitats extraescolars així guais, no? Una miqueta com bastant aborgesat, el concepte, no? Sí, totalment, a més tots dos, ell sobretot treballa amb temes de banca, amb temes de gestió de riscos, productes de riscos, i tot això, ella també, ella també treballa fora, d'assegurança o alguna cosa així, i sí, ara no me'n recordo ben bé, no és massa, bueno, vull dir, una mica, mateix tipus de feina, d'acord, tots dos, i tenen nens, els nens no surten en cap moment a escena, però sí que és un recurs molt freqüent, no? Dir, bueno, els nens estan dormint, o per exemple, si entre ells estan, o arriben a discutir en algun moment també, no molt fort, perquè són molt educats, no? Me'n vaig a veure els nens a veure si dormen, no? Ah, vaig a veure els nens. O perquè, ostres, els nens estaven jugant amb fulanito i no sé què. D'acord, o sigui, els nens estan allà, no surten, però estan allà, d'acord? Estan presents tota l'estona. I llavors, van intercalant històries d'ells com a parella, eh? Tota l'aparència aquesta de felicitat, de família feliç, burguesa, superbé, amb escenes de la història del capitalisme, d'acord? Repassen des de, jo què sé, des d'Indelecio Prieto, Emilio Botín, l'escrivada Balaguer, Esther Koplovich, el Carlos Marc, el fundador de la banca Marc, Anna Botella, José María Esnar, molts personatges. Llavors, ells dos es transformen, clar, tu veus que fan un gir, es giren, i llavors ja canvien la cara, vestit tota l'estona igual, no surten ni entre l'escenari, estan a l'escenari tota l'estona tots dos sols. I llavors, només ja, quan comencen a parlar, ja amb un altre gest, amb un altre posar, o més ràpid, o més, no? Amb un altre tipus de veu, i sobretot pel discurs que estan dient, llavors, ostres, això ja estan fent d'un altre personatge. I llavors, ell li pregunta, quina eres? Bueno, és en castellà l'obra, perquè a més, això l'han fet al teatro de la Vapies, al teatro del barrio, està en el barrio de la Vapies. I llavors, ella diu, doncs soc tal, doncs soc l'Esther Klopp, cop oblid, no? Llavors, ell s'està fent o de periodista en aquell moment, que li està preguntant, o d'una persona que està una miqueta, o és un polític, no? Si d'un dels personatges és una persona important del món de l'economia, dic sobretot banquers, sobretot, l'altre és o veu un periodista o veu un polític, d'acord? I d'aquesta manera és molt dinàmic, és molt àgil, i vas veient diferents personatges i com una miqueta s'anava teixint tot el poder econòmic, no? Després, ja una mica que va saltant, ja veus també la fusió dels bancs, no? Com ara, per exemple, que, jo què sé, doncs Bánquia era el que abans era Cajamar, perdó, Cajamadrid, Cajamadrid, no sé què com ha evolucionat fins a Bánquia, no? O com ara s'ha fusionat, Caixa Catalunya ja s'ha fusionat amb la BBVA. Exacte. Totes aquestes fusions que al final ens hem quedat res, entre els 4, 5 bancs i punto, no? I ja les Caixes de Salvi no existeixen, no? Doncs quin va ser aquest origen? O fins i tot el tema de la transició, quan dius, bueno, i ara estava en un grupet de persones no sé què en tal lloc, ja digui, en la memòria no ho veig memoritzar tot, no? És que és tantíssima informació i a més que et vas quedant que dius, ostres, tot el que està dient té molt de sentit, no? A més és que és investigació, és per exemple històric, d'investigació històrica, no? i veus, per exemple, quan estaven reunits a la mort d'en Franco, tot el poder fàctic, tot el poder econòmic, no? Doncs això, els banquers més importants del moment, amb alguns generals, i sobretot banquers, i parlava, sí, hi havia un nano per allà que no sé què, que tenia les idees i van decidir, doncs mira, que sigui aquest, i era posador el Fosso Ales, per exemple, d'acord? Clar, tot explicat d'aquesta manera molt, a veure, senzilla, molt directa, que, bueno, és així, de fet, jo sé que a algunes conferències, per exemple, l'Oriol Junqueras abans de dedicar-se a la política, és professor d'història, professor d'història de l'economia, i ell havia fet moltes xerrades, jo que sé, a l'escola d'adults a Sant Vicenç, a més pobles, o a la ràdio, havia fet moltíssimes, i ell també explicava aquestes coses, vull dir, que no és inventat, és cert, és cert, i això és bo que, així que busques una miqueta, ja tens tota, o segueixes una miqueta de la història, de com s'ha construït el capitalisme, i sobre quines bases, sobre quins fonaments s'ha construït. Molt interessant, molt amé, hi ha moments, és una mica dramàtic, perquè, ostres, és seriós, és seriós el tema, però a la vegada també té la xispa, la guspida aquella també de broma, de sentit de l'humor, que arribes a riure, i estan barrejant, doncs això, la història d'ells com a parella, si es porten bé, si no es porten bé, si tenen feina, si no tenen feina, i encara estan fent veure que sí que estan bé, econòmicament, estan fingint davant dels altres, estan representant una, si això s'hi fa feliç o no s'hi fa feliç aquest tipus de vida, i després, doncs això, anar explicant diferents personatges de la història de l'economia, del capitalisme a Espanya, i ho recomano moltíssim. Ho vaig veure al Teatre de Sant Cugat, a l'Auditori, que feien un bolo, no sé si també havia estat, a Barcelona, no sé si en el Teatre al Grec, a l'estiu, al festival d'estiu al Grec, o havien estat durant un temps, no? I també, a més, l'Alberto Sant Juan després ens va dir que també vindria a Barcelona a fer un dies d'ara d'octubre, no me'n recordo exactament, però és qüestió de mirar la cartellera, venia també amb una altra obra, també venia res, una setmaneta, com a molt aquí a Barcelona, i penso que val la pena, perquè una sorpresa enorme, l'Alberto Sant Juan, de pensar que és una actuació una mica còmic, una mica d'estraler, que digui jo, sí. Doncs Déu-n'hi-do, eh?, quina alçada de seriositat, de feina ben feta, tant d'actor com d'escriptor, fantàstic, eh?, d'escriptor teatral, molt bé, penso que, bueno, el Nil almenys ja m'ha robat el cor i s'ha de seguir, penso que sí que ho hem de seguir, eh? Bueno, doncs a veure si torna o fa algun bolo per a algun lloc, o a veure si el guió està publicat, també estaria bé, perquè tota la informació que viu allà és superinteressant, eh? Fantàstic. Sí, sí. Superinteressant, sí. Molt bé, doncs ara passem a un llibre, tornarem al teatre, eh?, i anem a parlar d'un llibre que jo, l'altre dia, em va cobrar les meves mans i vaig dir, bueno, és el que hi ha, que es deia Maldat, i, bueno, va ser una miqueta el fet de dir que, bueno, que les crítiques eren positives, en el fons, no? I jo vaig llegir una mica la sinopsi i vaig dir, bueno, doncs una jefa que arriba amb un espai de recursos humans, no?, amb una empresa i, doncs, tota aquesta cosa que surdeix per sota, no?, i a veure què pot passar per intentar controlar aquest departament millor, no?, i aquesta, doncs maldat, no?, vull dir, m'he millor dit en castellà, que genera, doncs, els poders, els interessos, no?, el crear mal rotllo entre els companys per intentar, doncs, despuntar, i vaig dir, ui, això serà una cosa d'aquestes americanes, aquest tipus, sí, hi ha una tipologia de novel·la, a més, ella, no, jo, el desconeixement, és la primera obra que fa la Tammy Cohen, és una escriptora, però no és americana, és anglesa, llavors, clar, això ja em va, convence una miqueta més, eh?, perquè no vol dir res, eh?, vull dir que hi ha escriptores americanes i escriptors ameriques que són magnífics, però en un principi dius, bueno, la nou ambient, doncs, vaig a veure què passa, vaig a començar, m'ho mirar així de reull, començo a llegir-lo i, bueno, ve que, bueno, la situació és un espai de treball amb el qual s'ha fet fora a una de les caps, a la cap de departament d'una empresa de recursos humans, però empresa de recursos humans en general, no que sigui el departament concret d'una empresa, sinó que es dediquen a buscar gent especialitzada per altres empreses. Gestionen això. Gestionen, exacte. És com, no sé, com dir-t'ho. La selecció. És una empresa de selecció de persones. Exacte, això mateix, correcte. I llavors, clar, doncs, hi ha un departament que és el departament que més contactes té, que ja en tenen els clients, no? Vull dir, per exemple, els bancs que demanen, un banc determinat importantíssim, doncs, ho porta una persona, que és una part molt comercial, molt de vendre. Llavors, a partir d'aquí, doncs, la fan fora perquè no han assolit allò que s'ha d'aconseguir, el que seria la part econòmica, no s'ha assolit els mínims, els objectius que estaven estipulats. Fantàstic. Doncs, hi apareix una tal Rachel Masters, que té el nom també, deixa-ho anar, i dius, bueno, ja, a veure què passa aquí, i arriba aquesta senyora i des del minut número 1 és una senyora dolentíssima. Dolentíssima. I no, i amb això no vol dir ni que sigui... Què figura és aquesta? Però ella què representa? No, és la cap d'aquest departament. La cap. És a dir, fan fora... Entra nova. Entra nova, és a dir, en el lloc de l'altre per intentar aixecar el seu cap, el director, li exigeix que això rutlli, que hi ha gent que, bueno, que no fa gaire cosa, vull dir, ha d'anar millor, el típic, exigir, exigir més objectius. I aquesta dona, bueno, amb un passat i amb una potència i amb un element que des del minut número 1 se la planteja, i aquí no caiguem en estereotips, ni perquè sigui home, ni perquè sigui dona, això no, se la planteja com una dona, en aquest cas, com una persona, a més que com a dona, malvada, malvada, absolutament trepa, absolutament agressiva, absolutament allò que es diu en castellà metemierda entre els companys, provocant, sí, perquè li diu, vols aquest lloc? Llavors li proposa un altre i a un altre i llavors això fa que entre ells es mirin, que li diu, tu t'han proposat a tu i a mi t'ho han proposat, però per què? Llavors també hi ha un que és el guapetón que pensa que per als seus encants doncs aquest resultarà que tindrà un rotllo amb la jefa i potser pujarà de nivell, gent que s'han deutat fins a dalt. Són quatre o cinc personatges que són magnífics, no? Perquè està la dona que s'embarassa per tercer cop i té por que hi hagi una problemàtica per ser destí que s'hagi embarassat. hi ha la figura del gay que en aquest cas té una problemàtica també amb la seva parella que genera... El que sembla una cosa banal es va convertir en una taranyina bastant ben feta de cada un dels personatges i de cop i volta apareix cada dos capítols en paral·lel la història d'una nena que ha tingut un germà eh? Perdó. Sí, bueno, és a dir, un matrimoni... Ha tingut un germanet? No, no, no. Bueno, no, he escoltat malament. Volia dir que s'encarrega del seu germà. és a dir, uns pares que tenen un fill i una filla. D'acord? Són petits dos-dos. Però al fill per X motius que no explicaré li agafen com una mena d'odi una mena com de mania persecutòria i llavors aquest noi passa per un tràngol terrible i la nena és la que s'encarrega de cuidar-lo amb aquest tràngol i amb aquesta posició i amb aquest lloc d'oblit i no dic res més perquè clar es fotrà en l'aire al llibre. I llavors aquesta història que va en paral·lel al voltant de les 300 pàgines que no té cap connexió arriba un moment que pum que es connecta i dius ostres que bé que has connectat això. Conecta perfectament i es fila les dues coses. Per tant el que sembla un llibre xorres acaba sent un llibre que dius no està mal home tampoc és un premio Nobel ni un Pulitzer ni la mare que ens va fer a tots però bueno està bé un planeta sí bueno sí exacte ui el planeta fa pocs dies no m'hable de Javier Sierra ni m'hable del Gali ara parlarem ara parlarem farem un apunt sí sí sí i tant mira la pots fer ara si vols però vull dir que és això que és un llibre doncs d'aquests que dius bueno doncs pel Nadal no és que sigui molt amable pel Nadal però és un llibre que dius per vacances vols dir quan tens un temps més llarg hi ha un cap a setmana així llarg però no és molt llarg està bé està bé s'aguanta s'aguanta literatura contemporània d'ara d'aquests últims anys que costa trobar coses que diguis home que tingui un empaque perquè jo veixo bastanta cosa costa costa costa trobar que diguis hola quina meravella de llibre difícil digues-lo del primer planeta i ara ja passem a l'altre pla de teatre jo veig aquí una cosa que enllaça això que li agrada tant al Jaume diuen ja sé mira el que enllaça clar que el premi planeta que no podem dir res perquè no sabem res de si és un premi que hi ha un jurat que fa una deliberació i surt tal ho podem saber el que sí que és cert és que això fomenta l'evidència o sigui d'evidentes diguem perquè jo cada any sento persones que han tingut un cop allò han vist la llum i fan un pronòstic jo ho sabia el dia abans i l'encerten que Javier Sierra guanyava però ho veia any i rere any hi ha aquestes persones que això seria ja un tema que enllaça amb la temàtica de les llibres d'aquest home que són uns temes tal i qual i que enllaçaria a Miquel Jiménez perquè veritablement és sorprendent perdona va sortir el programa amb ell de tant en quant apareixen allà i enllaça per la temàtica i enllaça amb això d'aquest premi com pot haver-hi aquestes dotes d'evidència tan profundes això ja amb mala llet el que estem dient ja se sap l'any passat va guanyar la Dolores Redondo la d'aquella famosa trilogia del Vaztà no som més d'aquella aquella obra que vaig llegir-la i em va semblar un conyazo mira que la primera l'obra guanyadora sempre és una ui però jo no entenc per què els planetes són tan avorrits en canvi el finalista és el que normalment va a fer la pena si, Agustó va a ser millor jo aquest no vaig llegir jo no llegeixo massa el Femís Planeta però sí és una dona quan comentem sí, és una dona Carmen no sé què sí, té un nom em sembla que és no sé on era bueno, sí bueno, és de bueno el que deia l'any passat ja sabia també qui era la guanyadora i aquest any a mi ahir a la nit quan li van donar bueno, no sé quan va ser bueno, ara fa 3 dies o 4 clar que estem a dijous ara estava jo despistat és que m'he entrat també després no estava tampoc molt doncs a mi em van trucar la nit abans abans justament si era a les 12 quan se sabia un noi que està molt liat amb el món de la literatura i que sap molt d'aquest àmbit em va dir saps qui és el guanyador dic i a Javier Sierra dic no, sisplau perquè jo tinc molta mania perdona però si escolta Javier Sierra ara bueno, no mania no ho diu una de les seves obres ho sento vull dir el de l'última escena no sé què va fer allò aquella història de l'última escena i em va ser molt nerviós molt nerviós molt, molt, molt perquè no pot ser Maria Magdalena per molt que li donguin voltes no? sí, sí i li va donar voltes a tot arreu home, no, no i en els últims anys també he tingut videntes que m'han pronosticat i han encertat el Premi abans sí, per això alguna filtració ja ha de córrer per ahí important alguna història ja a veure el Premi Prentes és molt polèmic sempre sí, sí tornem al teatre i anem a los universos paralelos el Teatro Español de Madrid això sí bé bueno, mira igual amb una mica de sort la portem també cap aquí cap a Barcelona jo penso que és una obra que és molt adaptable a més és d'una to que es diu David Lincey Abert i bueno se podria adaptar també a català i fer-la aquí no? home s'estan fent bueno ho en castellà també no, ho dic perquè per exemple allà a Madrid s'estan fent obres que aquí per exemple a Burundanga aquesta és del Jordi Galceran no m'equivoco o incendis que allà es diu incendios o sigui obres obres que aquí s'havien representat i que llavors s'han fet l'adulció a Castellà i s'han fet no? vull dir que perfectíssimament no? sí, sí, sí a veure és una història que està bé és una història que com deia abans barreja també i trobo que ho sap em sembla força bé la història dramàtica perquè a més és una història dramàtica hi ha hagut una mort a la família bueno una mort el nen parit de mort senzillament amb un accident però en un sentit no de l'humor que sí que hi ha un dels personatges que fa la malena alterio que aquell del seu personatge és molt molt burjarrat si fa de la germana petita de la mare que ha perdut la criatura i llavors és com cada membre de la família encaixa això encaixa aquest fet dramàtic d'acord? intentant seguir amb la seva vida perquè és que la vida vulguis que no la vida és que continua és que no es para ja no es para ja i que malgrat això i malgrat aquest cop tan fort la vida ha de continuar i has d'intentar que sigui bueno no serà com abans perquè mai no serà com abans però sí explorar altres possibilitats per ser feliç fins i tot perquè la finalitat d'estar en aquest món és intentar ser feliç no és estar patint o d'alguna manera és passar aquest dol també doncs penso que està molt ben construït està molt ben plantejat diferents els diferents perquè els personatges són la mare que és la Belén Cuesta el pare que és un noi que es diu Alberto es diu Daniel Grau la mare d'ella o sigui l'àvia de la criatura que és la Carme Carme Balaguer que ha fet moltes opres ha fet molta cosa aquí a Catalunya i ha fet a televisió també ha fet molts papers sona moltíssim i després un altre noi que és el noi que va atropellar com és ara no em surt en català que va amb el seu cotxe va ser qui va tenir l'acidència amb el nen atropellar és correcte en català em sembla no és correcte no és la paraula correcta ell pensava que era correcta bueno ja sortirà ja sortirà doncs això és una mica com ells entre ells també estan fent cadascú el seu dol i es veu molt bé com es relacionen entre ells també i una miqueta el missatge que queda i una miqueta també les fases que es fa quan es fa un dol de la negació del dolor màxim tot això i després intentar deixar-lo enrere això forma part de mi perquè això mai oblidarà sempre estarà aquí a més la mare d'ella també havia passat una situació semblant llavors entén perfectament per què està passant la seva filla en canvi la filla és més egoista nega que la mare nega els sentiments de la mare home és igual un fill que un altre no importa a quina edat hagi mort i veure morir un fill doncs imagina't dins d'aquest drama que és un drama molt fort també la relació de parella com s'ha vist afectada la relació de parella la relació entre la home i tant cadascú a veure també s'estimen però clar ja no és com abans cadascú està en el seu moment del dol després això també evoluciona evoluciona bé i bueno és una miqueta aquest plantejament és una miqueta aquest plantejament està bé està bé bueno doncs és un un drama no? la filla cap sí és un drama però bueno ben portat vull dir que és assequible el pot veure el gran públic perquè bueno és un tema universal és un tema universal que pot arribar perfectament perquè a més està fet d'una manera molt entretinguda també ja dic el personatge de la melena alterio és divertit perquè la germana petita la germana esborgerrada que va està fent històries que està lligant amb un músic que és molt dolce clar és una miqueta el bufonet el personatge clar per trencar aquella perquè si no el tema és molt fort és molt dur aquest tema així tope seriós seria molt dur no m'estranyaria jo me'n recordava que hi havia mentre que veia l'obra que hi havia una pel·lícula no m'ha donat temps de buscar-la ho sento una pel·lícula no sé si era d'un país de l'est Europa de l'est l'antiga Europa de l'est no sé que era també la història d'un noi força jove de classe poder de la seva família està en el poder o té molta relació amb el poder i també que també mata un nen també per un accident de cotxe perquè anava també anava conduint fatal superràpid i en canvi com la família li tapa tot això i en canvi el nen després el noi aquest vol anar a veure la família i vol anar a visitar-los perquè té com aquest sentiment que necessita vull dir ell no es vol deixar emportar per tota aquesta perdoneu per tota aquesta merda de la família de dir ostres la pel·lícula no sé quina és però sí que us puc dir que hi ha un llibre que vaig llegir fa uns 4 mesos i m'ha recordat moltíssim la temàtica que es diu Una temporada en el purgatòrio del Dominic Dún que és un llibre que està molt ben escrit aquest sí que està molt ben escrit i que tracta qualcom semblant però en aquest cas no és una atropella no sé m'atropella però la correcta el que deien que no és una paraula però que en aquest cas és una família bé americana que el fill fa una cosa determinada i la família el cobreix i és aquest amic que està aquesta temporada entre cometes en el purgatori el que realment fa element de consciència i genera tot un element al voltant d'aquesta situació una situació molt complicada per un noi que és amic íntim i també de bon nivell d'ell però que destapa tota la situació està clar i ja sé que el llibre l'estic destipant una miqueta però tampoc és un llibre primer de multituds i segon que és un llibre que tampoc va més enllà però et demostra la impotència en aquest cas que té la justícia millor dit com es pot comprar la justícia o com es pot comprar el fet aquest per tenir poder bàsicament i és molt fort és un llibre fortíssim amb aquest plantejament per això que m'he recordat el dir-ho no sé quina és però la idea semblant encara que en comptes d'un atropellament és una altra cosa aquí és una miqueta l'excusa ha mort un accident vull dir no ha estat una malaltia vull dir que això és una mica la causa de la mort és aquesta però ja està vull dir el nano que ho ha fet ostres també li s'ha molt de greu els escriu una carta els hi ve a veure ah bueno doncs encara aquest el tema del dol no no en aquest cas el nano jove que reconeix que anava més velocitat de la que devia anar és que jo entenia que després estàs entent i que a partir d'aquí no això no té res a veure amb mi intenta visitar la família intenta contactar amb ell jo faig més paral·lelisme també potser també amb l'habitació de l'hijo que també anava una miqueta és el dol per la mort però això dic que és un tema universal és que és això doncs no amb aquest que deia d'una temporada del purgatòrio al contrari el nen segueix el noi segueix com dient jo a mi que m'expliques no vull dir cap empatia amb res amb ningú i per això fa reaccionar aquest amic que sí que és una persona llavors el llibre està molt bé és que ara m'he vingut al cap i no vaig comentar-lo en el seu moment perquè com tantes coses que fas a l'estiu ara ha vingut al cap el tema doncs mira la recomanació el hombre el tercer hombre Graham Green sí, sí aquesta que ens agrada la barreja literatura i cinema i aquí la barreja és fins i tot més profunda perquè hi ha vegades que es fa una novel·la i llavors s'adapta al cinema després de què parlarem Blade Runner no és que fos una adaptació directa però sí que hi ha una inspiració en un relat de Philip Tadik de Soñant los androides con ovejas elèctricas i tal i d'aquesta 300.000 exemples en canvi el tercer hombre té una genesis una mica més curiosa que és que Graham Green era un escritor conegut llavors Alexander Korda que és el director el va a buscar i diu que vol que li faci un guió per una pel·lícula llavors Graham Green tenia escrit algunes idees d'allò que fan els escriptors de dir mira tinc un començament doncs ho deixo escrit o tinc una idea que podia desenvolupar i tenia una certa idea del que després seria el tercer hombre o de fer una novel·la d'això i al final el que va fer és un guió cinematogràfic basat en aquestes quatre pincellades que tenia anotades va fer un guió cinematogràfic que va tenir molt èxit i que com ell era un escriptor després va transformar aquest guió cinematogràfic en una novel·la o sigui aquí qui va ser primer el llibre o la pel·lícula primer va ser el guió el guió el guió el guió va sortir una novel·la que comentàvem fora d'antena que és petita però és així perquè clar es veu que la cosa tampoc donava per més però va sortir una novel·la perquè clar que tio és un gran novel·lista va sortir una novel·la molt bona va ser un guió enriquint coses que la pel·lícula es van descartar per diferents temes i al final fins i tot escenes de guió que no sortien de la pel·lícula perquè les van descartar des del guió les va posar ella o les ha posat aquí al llibre i bueno és una trama d'aquestes interessant de coses poc conegudes com que Viena estava ocupada per les quatre potències igual que estava a Berlín Berlín estava ocupada per les quatre potències doncs Viena també estava ocupada per als Estats Units per Rússia per França i per Gran Bretanya hi tenien allà cadascú una zona hi tenien unes patrulles de Policia Internacional que es deia que anava vigilant allà històries que era una ciutat que estava arrasada perquè aquí parlem d'abasada just acabat la guerra mundial fa molt poc la ciutat encara està completament bombardejada o sigui hi ha molta gana hi ha molta clar aquestes postguerres tan dures hi ha un tema de contrabando i hi ha un tema que hi ha una gent que vol lucrar-se potser expliquem massa però bueno després de tant de temps per tercer hombre ja podem explicar-lo hi ha un contrabando igual que ara estalla la cocaïna amb diferents substàncies o sigui ja estallava la penicilina que és una cosa més forta perquè bueno la cocaïna al cap i a la fi el drogadicta home no volem que li passi res que li venguin cocaïna tallada però bueno és un segment que ja tu vas a fer per canviar la penicilina te la recepta te la recepta el metge tu estàs pensant que et curaràs se li pot donar nens o sigui que diguem-ne que el nivell de maldat que hem parlat abans d'aquestes persones el nivell de poca empatia amb la humanitat era gran perquè tallar la penicilina amb coses que després poden fer-te malalties també explica que hi ha un hospital allà de gent afectada i tal en tot aquest entorn es mou una trama de pel·lí de sèrie negra el més puro estil una mica també hitchconiana perquè això el personatge principal doncs bueno és un personatge que no té a veure amb aquest món és un escriptor que té un amic que és el final de Wilson Wells que ha mort i arribarà allà perquè el seu amic ha mort perdó i ell es veu involucrat en una trama sense ser ni un espia ni ser un detectiu ni res es veu involucrat en una trama després també l'involucran amb ell perquè el confonen perquè pensen que té alguna cosa a veure i amb tota aquesta història de falsos culpables i d'un escenari allà enmig d'aquesta viena una mica estranya ioníriga amb la neu amb els edificis amb les potències per allà movent-se en la producció internacional i amb una sèrie d'històries doncs bueno surt una novela molt reïcida a nivell de diàlegs com sempre és el que fa aquest home a nivell de pintar o sigui el decorat o sigui tu encara que no hagis veus la pel·lícula amb aquest decorat tal com t'ho pinta aquí diguem com ho descriu sí exacte es diu veritablement com era aquesta i les clavegueres tot ho descriu tot molt bé tota aquesta aquest ambient i després veus la pel·lícula i dius bueno clar és que és una simbiosi perfecta vull dir està clavec que aquell llibre s'ha fet a partir de la pel·lícula la pel·lícula bueno és enorme si la veus al cinema jo vaig tenir la sort sempre l'havia vista jo l'he vist sempre amb la tele exacte sempre l'havia vista a la tele però però he tingut la sort de veure-ho al cinema allò que feien en el sí a l'esmaldà o no ah no no em sap que eren aquests cinemas no em recordo qui no em feia reposicions ja vaig veure que aquestes pel·lícules és que veure-les al cinema és que és una passada el problema que tenim és que el cinema clàssic el cinema dels anys 40-50 sempre el veiem a la tele perquè clar no hem tingut l'opció de veure-lo al cinema però quan veus un al cinema però flipes encara que l'hagis vista després flipes ostras se't tira a sobre aquells blanquis negres és que estava pensada pel cinema estava pensada pel cinema home és que és el que diem és Orson Well per tant evidentment la manera d'enquadrar la càmera tot el que feia jo era bastial aquest home per cert si algun dia aneu a Viena jo he estat a Viena l'any 2000 vaig estar hi ha la ruta el tercer home la pots fer la ruta jo anàvem amb una amiga que és molt cinefla que és directora de cinema de directoreta de cinema ha fet només dos curs amb la seva vida però bueno però ja no era més jove ja s'ha retirat però va intentar fer un parell de bueno que estava bé el que va fer una que es deia Castleware jo vaig col·laborar no sé on estarà això però bueno deixem-ho i a partir d'aquí vam anar i que ostres i la fem i tal i al final per manca de temps no vam poder fer-li perquè era un temps horrorós va ser un dia que vam anar un any que vam anar a l'agost però que havien hagut inundacions i era impossible caminar per allà llavors hem dit que no però sí que vam estar davant del palau on estan aquelles escultures tan espectaculars a la porta vull dir i a l'arregle et posa aquí se filmó l'escena de no sé què del tercer home amb alemanya amb anglès i tal llavors vas veient llocs d'on el ring exacte el ring i tal i el Hofburg i allò que hi ha per allà doncs tot això t'ho van ensenyant això és molt maco és una passada hi ha Nòria al Prater hi ha aquestes coses tan mítiques tan de cinema hi ha algunes coses que tu recordes del cinema i això ho recordes sí, sí hi ha Nòria aquella és una passada jo vaig pujar fa una sensació és molt maco per viure bueno, seguim parlant ui, ens agafa el temps diria que ho hi tenim ens queden 23 minuts i hem de parlar encara de moltes coses però bueno som-hi vinga va més teatre te canto o lo expliques tu vinga va canta canta una miguita el ciclo sin fin el re león ja està fins aquí arribo la cuna matata vinga va la cuna matata no hay problema hauria d'haver una càmera aquí sí, no? per veure la coreografia sí la niña pujar al YouTube o així si arribo a saber porto la camisa del lleó que tinc és un a veure estan representant a Madrid i és el reclam el musical el musical no, la pel·lícula està bé també a veure és el musical que és el reclam turístic number one de Madrid actualment però li sobrepassa qualsevol altre monument jo pensava que la bandera espanyola de la Colón no, no, no el musical el rei león és una obra de de és una producció de Disney el que passa que hi ha un equip aquí a Espanya un equip a Madrid que s'ha encarregat de fer això de buscar el teatre de buscar els actors de fer els càstings de la traducció al castellà en fi i tot el merchandising tota l'explotació comercial del que suposa perquè és totalment comercial clar, jo avui quan ho comentava amb el Nacho li deia és que l'estan representant des del 2010 ja són 7 temporades i en ple però diari diari clar, tu em deies hòstia, jo vaig anar el 2015 2015 que pensava feia 5 anys ja que pensava jo ja no ja però si estava ple però ja estem parlant d'entrades de sent amunt sent cap amunt o por ahí o 70 i alguna o 70 i alguna o 70 i alguna però bueno sí, sí, sí doncs és un muntatge impressionant coses interessants bueno, ja dic mira, és que si comencem a parlar de números és que et mareges clar et mareges perquè és flipant ens van ensenyar un ocell per exemple que vol el personatge per aquest l'ocell aquell el rasgú és un un ou d'aquestes del paradís o no sé què un ou molt maco que estava fet tot amb plomes autèntiques i clar el manteniment d'aquella bestiola perquè clar hi ha d'estar perfecta de cada cop que la treus a escenari no sé què jo que el cost era no sé si ens va dir dos milions d'euros o què? no, dos milions no d'euros és molt no això molt molt jo és que em perdo amb tantes gifres amb tantes gifres a lo millor a l'any o no, o eren no sé o dos mil dos mil euros no sé una cosa així o sigui una quantitat que dius ostres és impressionant és impressionant tota la escenografia els animals clar com reprodueixes els animals i jugues que encara es vegi l'actor i l'actriu però que es vegi molt mimetitzat amb l'animal i això és impressionant com ho solucionen i com ho aconsegueixen amb aquelles màscares que porten a sobre del cap he vist alguna cosa a la tele amb algun programa d'aquests en directe han fet alguna actuació els vestits el vestuari és magnífic també és que recreen realment és que veus la zebra té una qualitat una tela d'arpillera que sembla així rugosa i resposa tot cuidadíssim una qualitat allà no s'entona cap cosa les veus són fantàstiques jo suposo que van rodant perquè en tants anys en 7 o 8 anys van canviant però segur que no es nota jo la que vaig veure en el 2015 segur que era fantàstica i la que has vist tu és fantàstica la de primer dia perquè està fresca la veus fresca com acabada perquè deuen tenir un criteri de qualitat i unes proves brutals molt estrictes la música és del Tonjon? sí, sí, sí efectivament és del Tonjon si si anava donar dades el que estàvem parlant dels actors en total tenen un equip de persones de 150 persones aquí entre tots els tècnics tant d'il·luminació com de vestuari i maquillatge els actors 150 persones que es mogui tota aquesta gent és el Teatre López de Vega és gran però és que fins i tot a nivell arquitectònic van haver de fer adaptacions del teatre per poder donar cabuda i donar servei al que suposava tot aquest muntatge la roca aquella on presenten el a Bimba era Bimba? sí, Bimba sí sí Simba Simba això Simba és que jo sí, sí, sí surt al mig de l'escenari la tenen allà al raconet i després quan surt a l'escenari es desplega i realment que és la muntanya allà on presenta o el cementiri d'elefants és impressionant també aquest acudat sí, sí és magnífic el que dius tu que tu estàs mirant i dius que són animals hi ha un moment i les girafes que són persones també que te n'oblides et fiques tant que dius les hienes les hienes és boníssim també com estan fetes les hienes és genial com ballen com es mouen com canten després als dos laterals hi ha també tot el tema de la percussió que també per tant tu ho estàs sentint tot també amb estèrio et crea un impacte o sigui després de ja ha passat temps que l'has vist i la recordes i recordes l'impacte dius hòstia jo pensava que era més per nens perquè allò que dius ai per nens el que sempre diem el tema de dibuixos animats que a mi m'encanten doncs no els adults ho passen pipa perquè valoren altres coses té molta qualitat té molta qualitat artística i teatral de tot és una passada i que la història a veure la història està molt bé la història és universal també és la història típica no? del rei i el germà que el vol destronar jo què sé a Robin Hood ja passava no? si se n'anava a la guerra a les creuades i estava el regal això passava també a Mac a Mac alguna obra de Shakespeare clar a la Bíblia també ja passa caïn i Abel és això exacte és això el mal contra el bien i els mitos i els mites també passen els mites els mites clàssics també és això destronar el germà perquè et vols el poder i si cal doncs mates el nebot també si pots o el pas que fugir que a veure si és mort por ahí doncs la idea és aquesta i després també l'autoestima el recuperar-te que tu ets el rei en aquest cas el petit que tu ets el rei i tu vas a de fer valdre't i has d'agafar les rendes de la teva vida i complir la funció o la missió que se suposa o el teu objectiu que tens a la vida una només un apunt que és molt interessant la traducció el castellà l'ha fet el Jordi Galcerán anda sí, sí, sí el nostre Jordi Galcerán que fa poc vaig estar comentant el de paraules encadenades us en recordeu que també ha fet això de Burundanga va fer també el método Gronholm Dakota bueno, pues dono i do molt bé la traducció de l'engressa al castellà fantàstic doncs res jo sempre dic que els musicals són bastant més cars que una de la teta qualsevol però val la pena és a dir estalviar per veure perquè surts amb un subidon home si està ben fet lògicament però quan vas a veure aquests musicals jo surto sempre amb una alegria amb una cosa que em dura durant un dia perquè jo soc molt de musicals i a mi em fa gràcia a mi em va passar i jo crec que en general agrada quan la vaig veure aquí a Barcelona de les primeres vegades quan el van a estar també jo vaig veure fantasma a l'òpera ahir a Nova York i em vaig quedar també jo l'últim aquí va ser la Pristila que m'ho vas passant gran amb la Pristila les aventures de Pristila reina del desert també vas anar i tu i et donava també un subidon perquè estava molt ben feta molt divertida molt agradable la música és molt simpàtica és molt d'ara anys 70-80 no cal que vagis tan lluny si fan una adaptació europea bona al final té una qualitat tan bona la qualitat és boníssima estava molt ben feta i molt ben portada mira Billy Elliot que ara el faran aquí jo l'havia vist també a Nova York quan vam estar vam veure Billy Elliot i Chicago també també una xulada Déu meu senyor bueno s'està posant de moda això està fent aquí se'ns ha reconvertit amb això vull dir que adon i do bueno ara no puc hola és que tenim fans oients que volen venir a veure bé doncs seguim parlant parlant d'un llibre parlarem molt ràpid d'aquest llibre ens queda poc temps vull dir parlem tres minutets parlem de Blade Runner i parlem d'una pel·lícula més perquè ens queda re 15 minutets bé doncs hi ha un llibre d'un llibre d'un senyor que es diu Paul Penn aquest Paul Penn diré oi este quién este es a ingles Paul Penn doncs no no és ingles aquest bon home és madrileny vaja però s'ha posat aquest nom i és considerat el Carlos Ruiz Zafón però fora de les fronteres espanyoles és un tio que té molt d'èxit fora moltíssim però aquí no té tant d'èxit com que no el coneixeu entre cometes vull dir que no sonava o potser sonar campanes però no us com us soni doncs el Ruiz Zafón un d'aquests és curiós perquè els llibres que fas són llibres molt peculiars són llibres que poden portar-te cap a un lloc i et porten cap a un altre et mereixen et regiren una miqueta amb el plantejament inicial el més conegut de tots és un llibre que es diu El brillo de les lucièrnagues que és el que va ser més conegut de tots i és un llibre que ja porta anys i per tant si una miqueta el comentem tampoc serà res dramàtic per aquest plantejament i és una situació molt curiosa d'una família que viu en un lloc que penses que és una distopia i dius ostres és com si fos una altra època un altre moment un altre moment una altra situació i resulta que no que no és així que és el soterrani d'una casa amb uns pares peculiars i això és una miqueta el que genera aquesta sensació d'angoixa quan te n'adones que això realment quan se n'adonen que hi ha més vida més enllà d'aquest soterrani doncs et genera això llavors és un tio que acostuma a fer atmosferes una mica asfixiants i les va repetint va fent coses diverses al voltant d'això l'última que és la casa entre els cactus anem per aquí però per una altra història estem parlant d'una casa al mig del desert d'aquest de Mèxic no saps ben bé on està entre Mèxic als Estats Units per aquella zona una mica el lloc fronterer està Amèrica perdó està a zona diguem de Texas però es confrontaré amb un espai i amb un altre i llavors és una família que té quatre filles una adolescent una altra preadolescent i dos bessonetes de 7 o 8 anys cada una d'elles molt bé una família amb el que el pare treballa amb una benzinera per allà no pots treballar amb molta més cosa perquè clar no són espais que hi hagi molta exacte o los narcos o això sí tampoc és molta opció i llavors és una casa que està al mig de cactus uns cactus d'aquests gegants i com es desenvolupa una història que dius bueno fins i tot magnífica uns pares que disfruten de les seves filles una vida una mica progre perquè clar és allà perdut arreu del món i et poden-se plantejar però què fan aquí perduts arreu vull dir perquè viuen aquí ha de venir una professora a donar-li classes a les nenes perquè clar no surten mai de casa les nenes alguna vegada la porten al poble poblet que hi ha costat que no sé com és allò amb un carreronet d'aquests tipus americà i vas mosquejant-te tota l'estona i vinc a mosquejar-te i vinc a mosquejar-te i tot és xulo tal i ara posem aquí unes pedres i una de les nenes agafa com es diu els cactus d'aquests gegants i els vesteix i parla amb ells i llavors agafa pedres i li posa ulls a les pedres i dorm cada nit amb una pedra diferenta i tenen noms i parla amb ella i la que és gran i la que té 17 anys és adolescent i té ganes d'agafar un noi desesperada però en canvi no para de llegir la seva obsessió és llegir llegir les petites són petites i dius vale però aquí engrinyola alguna cosa i apareix una persona apareix un noi com perdut per allà i comencen una mica los recelos dels pares i comencen a veure que els pares canvien de caràcter i aquí està passant alguna cosa i aquest què fa aquí i aquest qui és com és que ve què tal i porta una carpeta de color blau i aquí dins aquí hi ha coses i estem veient no sé què i tal i tot això que sembla una família ideal es reconverteix en una mena de cosa absolutament esgarrifosa de què fan allà aquelles criatures qui són els pares i què fa aquell noi allà i s'arriba a una situació límit molt límit molt límit i realment bueno doncs de mantenir una persona amb les cames trencades per dir alguna cosa i no portar-la al metge i deixar-la allà perquè no la volen treure perquè no volen que sàpigui que tenen vincles amb aquesta persona i tot això genera tota una situació la negació per part de les nenes per un costat per una altra part l'acceptació i posterior d'anunts hi ha tot un procés que dius mòrre de Déu Senyor però ho escriu d'una forma senzilla entenible ràpida fàcil recomanable també ara un estomaquillo no és molt cru a veure és cru però no és cru amb l'explicació no és Pierre Lamet que hem parlat aquí o l'altre que parla del Frank Tiller amb el xarco i tal que venga sang i fetge no es recrea no es recrea però saps que hi ha un patiment allà sota d'aquell llit sota d'aquelles llençols sota d'aquelles coses i fa mal a tu però bé és el que hi ha deu minutets Blade Runner hem de parlar d'Eyrunner sí o sí en 2049 ràpidament de Blade Runner no per parlar com a mínim 5 minuts perfecte 2049 perquè l'acció està situada 30 anys després de la primera part és una seqüela la primera part si us en recordeu posa Los Angeles 2019 és una pel·lícula del 82 ambientada en el 2019 per tant com han passat 30 anys reals diguem-ne doncs això s'ambienta en el 2049 o Tafemèride que fa 25 anys serà la pel·lícula original 82 2017 bueno doncs aquí estem 25 no? 35? 35? 35 35 sí 35 35 35 i bueno molt esperada el trailer va fer molta espectració però tenien la pinta que era però era molt bona bueno director director director Denis Villeneuve sí és el director no és el Rick Scott no el Scott es productor ejecutivo és el director de la llegada que van parlar d'ell que va a fer aquesta la llegada y en altres han fet la llegada de una primera hora que és boníssima i dius ostres vale després ja se le va la olla i dius bueno que tal i bueno doncs no per dir-ho no i mira que jo sóc un fan de la primera i que havia anat a veure-la i dir escolta no tu treu-te la primera al cap sense prejudicis ni serà com la primera ni ha de ser com la primera no ja està jo m'espero una altra pel·ligua i tal però bueno ha volgut agafar una mica la idea aquesta que tenia la primera de reflexió sobre la condició humana i la condició de les màquines que tenen sentiments i que pensen i que tenen preguntes i que busquen respostes tot això que a la primera part estava molt ben il·lvanat a la trama i que entrava perfectament doncs aquí hem fet tot el leitmotiv de la pel·lícula això en el que desemboca en una sèrie de diàlegs que pretenden ser profuns i com aquesta frase que jo he dit diverses vegades no d'entorbiar les aigües per fer-les profundes no sé què s'han entorbiat però al final et quedes així però una dada una mica que no hauria de donar però de les tres persones que estàvem a la fila era l'última sessió de les deu i mitja ja comportaven ja una estona de pel·lícula jo vaig fer una mica així que crec que l'últim minut no sé què ha passat la del costat que era la dona també va ser i més enllà hi havia un tio que directament estava així roncant amb el cap cap enrere perquè potser anava a veure vam aguantar clar actuacions actuacions Ryan Gosling intenta fer un paper una mica com el que va fer Drive però no no reixit perquè allà estava molt inspirat i aquí és brutal aquella actuació que va fer algun dia parlarem és brutal a mi és una pel·lícula que em frapa jo la veig jo l'he vist vegades i vegades i el tio aquest amb la cara que no parla ni res però clar això ho he intentat repetir i no queda igual suposo que aquí jo no l'acompanyo i tal l'apareció de Harrison Ford és una mica patètica perquè és un home allà que és bastant gran Harrison Ford llavors sembla jo una mica no és creïble és un personatge com el jajo que ha entret allà en tots els aspectes per la gent de la tercera edat però ja per esprimir una mica la primera la fama això és una mica fan service i no tocava a més a més el paper vull dir el diàleg que té tampoc és després després d'aquesta pel·lícula tan llarga i tan feixuga de cop i volta surtes unes escenes d'acció com molt desfermades i això ho han fet pel tràiler per buscar un tipus de públic que li ha aquesta acció i tal i igual el xoc brutal de dir hòstia fa un moment o fa dues hores la pel·lícula anava així molt mística molt tranquila i dius cop i volta hi ha una persecució hi ha una lluita que dura no sé quan i dius tot això i tal l'ambientació tot i que la veig una mica excessiva és a dir clar i es veu una pantalla d'aquestes enorme o si es veu Los Ángeles i tal li manca aquella aquella originalitat de la primera no d'allò de les les flamarades aquelles de gas i algunes coses aquí intenta fer alguna cosa allò de decorat post-apocalíptic i tal però ho hem vist bastantes vegades està molt repetit i a banda hi ha altres pel·lícules que han volgut imitar les runners i per tant ho hem vist amb altres pel·lícules exacte al final dius estic veient aquestes Elysium estic veient totes aquestes pel·lícules que és el que s'espera però dius hòstia no tenia aquesta potència i si ve sí que és veritat que alguna cosa com les imatges que ha sortit els trailers les imatges aquestes hologràfiques que són enormes hi ha un holograma que el tiu estan venent coses que surt allà l'ana d'armes l'ana d'armes bé correcte és que sigui un paper que digui hòstia no però correcte ho fa bé d'androide d'androide bo diguem-ne que els androides dolents són una mica jo crec que els personatges que han agafat no són relligits i surt allà el Jared Leto que és una mica com el personatge més malvat que tampoc no és creïble tampoc queda massa creïble i en general és un problema de credibilitat és un problema de credibilitat de diàlegs una mica que et quedes així és com què m'està dient això d'estendre la pel·lícula fer-la tan girant en tot això hi ha una història hi ha una història que no explicarem de l'origen del protagonista que et enllaça amb la primera part però que no explicarem però que al final dius mira tampoc era tan important i un tema que podria haver donat allò més potència no el toquen gaire i es van per una altra banda i al final potser obran camins per fer seqüeles preqüeles i la mare que ens va parir a tots no perquè això com comença amb aquesta línia com han fet després amb Prometeus i Alien Coverant i tot això que dius no cal no cal no cal anem anem en aquesta línia anem en aquesta línia d'un productor que ha posat pasta aquí i bueno he buscat un director que en teoria era solvent i he buscat uns protagonistes solvents però que ha estat una cosa això molt feixuga molt llarga però no el problema no és que sigui llarga és que tal com estan formades la pel·lícula és que era molt poc interessant ni en la potència del guió ni en els diàlegs i la banda sonora que abans era d'Evangelis la banda sonora no sé qui l'ha fet imita l'original Evangelis imita saps allò de que si els pianillos exacte que si no són les últimes han de ser no sé quantes notes però ser plagio no arriba això en un moment que canvia però tot queda una mica com tot ha agafat una mica amb pinces la veritat és que no la recomanaria no la recomanaries és veritat és d'agrair és d'agrair aquesta explicació i tant que sí és que encara dos minutets podem seguir en parlar ja parlem la setmana que ve de 50 primaveres i amor carnal perquè és més interessant acabar de parlar una cosa atropellar sí que és en català també sí? es pot dir atropellar? o acabo de mirar atropellament atropellament com a mínim els mitjans de comunicació en català ho diuen molt atropellament atropellament atropello no atropello sí que demanem atropellament però sí que ho és teniu raó al final el que compta és el llenguatge periodístic perquè parlem com parlen els mitjans de comunicació parlem tan malament com parlen els mitjans de comunicació per això davant del dubte sempre val la pena assegurar-se sempre assegurar el que és però bueno que tampoc és el que diem diem moltes vegades dient coses en castellà català barbarisme exacte i això és una cosa que bueno intentem millorar sempre sempre es millora el català que no el perdem mai això és molt important tot i per temes educacionals crec que sí jo crec que aquí s'està fent un gran massa jo crec que això sí exacte jo crec que al final aguantarà això no arribarà tan lluny bueno bueno córremos un tupido velo la riquesa dels idiomes esperem que sí esperem que sí molt bé molt bé doncs això ens trobem la setmana que ve seguirem parlant de més cosetes i si l'informàtica es deixa no? sí no no en aquest cas ja sembla que tot està controlat aquí no hi ha cap mena de problema ja s'ha superat home de tant en quant és el que diem les ràdies són molts anyets això ja són 30 i escaig d'anyets i clar imagino que aquestes coses doncs s'han de s'han de promocionar i tal sí bueno també és el que diré jo però bueno és el que ja que tenim informàtics com el Nacho i el David que són uns cracs que en aquest cas no ens han arreglat el de Sant Just però ens poden arreglar moltes més coses a la nostra vida perquè l'informàtica a la vida és molt important jo sempre ho dic molt bé doncs ens acomiadem fins la setmana que ve adeu adeu adeu estia adreviat