Babilònia del 9/1/2014 — Teatre, llibres i cinema: Williams, Tolstoi i Sorrentino
Broma inicial sobre “la millor pel·li del 2014” i menció entusiasta d’Inside Llewyn Davis com a gran estrena de Nadal.
Context de retalls, versions de festival i estrena en dues parts; visualment potent però “mitja pel·li”, judici en suspens fins a la Part II.
Presentació de l’equip i menú del programa: teatre (Williams), llibres (Tolstoi), música (Antònia Font), cinema (Gravity, Hobbit, Sorrentino, Coen) i documental del mes.
Crítica del muntatge al TNC: escenografia giratòria lluïda, cor “grec”, gran treball de Clara Segura i alguns desajustos de to; temes de dol, repressió i hipocresia.
Recordatori musical que enllaça la secció de teatre amb la de llibres.
Comentari de lectura: drama passional d’Anna i Vronski; eix rural de Levin; aristocràcia francòfona, gènere i ostracisme; clàssic que continua fresc.
Costums útils i proverbis; hàbits saludables del matí i nit; to distès i humorístic.
Final del grup després de 17 anys; paper clau en el renaixement del pop català; repàs de trajectòria i cançons.
Record a Phil Everly i escolta de “All I Have to Do Is Dream” com a lenta icònica.
Enaltiment tècnic (3D integrat, elegància visual) i reserves sobre la repetició narrativa; debat sobre l’opció d’Òscar per a Sandra Bullock.
Espectacle i acció (seqüència dels barrils); crítica a l’estirament en 3 films i a l’efecte de 48 fps/CGI; menys carisma coral que a El Senyor dels Anells.
Roma nocturna, bellesa i mundanisme; música clàssica i posada en escena exuberant; Il Divo com a retrat polític dens d’Andreotti.
Mirada austera al músic folk i a les expectatives frustrades; menys efectisme, més arrel i grisor; molt recomanable.
Avanç del documental sobre la bombolla immobiliària i les promocions buides; projecció al CineBaix.
Comiat, programació i indicatius d’emissora; música de sortida.
Visió general
Episodi molt variat i àgil: comença amb un bloc breu de cinema (Von Trier i Coen), i entra al magazín “Babilònia” amb teatre, literatura, música i una traca de cinema comercial i d’autor. El to és proper i crític, amb apunts tècnics (3D, 48 fps, digitalització) i mirades humanes sobre les obres.
"La carn és dèbil" — resum irònic del nucli d’Anna Karenina
Destaquen
- Teatre: “La rosa tatuada” (Tennessee Williams) — muntatge amb escenografia espectacular i una gran Clara Segura; alguns dubtes de to en el personatge masculí i en l’actualització del context.
- Llibres: Anna Karenina — lectura viva del drama passional i del contrapunt rural de Levin; reflexions socials i de gènere al XIX.
- Cinema:
- Gravity — esclat tècnic en 3D, immersiu i elegant; guió percebut com a repetitiu.
- El Hobbit: La desolació d'Smaug — espectacle visual, però estirament en 3 films i efectes que de vegades “mostren la trampa” (48 fps).
- La gran bellesa (Sorrentino) — retrat fascinant de Roma mundana i la bellesa com a idea; música i nocturnitat hipnòtiques.
- Il Divo (Sorrentino) — biopolític dens sobre Andreotti, més lent però molt suggerent.
- Inside Llewyn Davis (Coen) — viatge sobri i gris a l’arrel del fracàs/esperança d’un músic folk.
- Música: Antònia Font anuncia la fi del grup després de 17 anys; homenatge a The Everly Brothers (mort de Phil Everly) amb “All I Have to Do Is Dream”.
- Documental del mes: “Casas para todos” — mirada a la bombolla immobiliària i els seus excessos.
Teatre
La rosa tatuada (Tennessee Williams)
- Direcció i escenografia: casa giratòria amb múltiples espais; cor “de poble” a l’estil de tragèdia grega; gran factura visual.
- Interpretacions: Clara Segura sosté el pes del drama; el rol masculí cau a vegades en un punt massa “bufó”.
- Temes: dol, repressió, religió i hipocresia social; ecos de tragèdia universal i records de Lorca.
- Veredicte: recomanable, llarga però portable; més potent en dispositiu escènic que en actualització dramàtica.
Literatura
Anna Karenina (Lev Tolstoi)
- Doble eix: la passió destructiva d’Anna–Vronski i el contrapunt ètic-rural de Levin.
- Societat: aristocràcia que parla francès, aparences i ostracisme femení; crítica a la ciutat vs idealització del camp.
- Lectura: clàssic que enganxa tot i trams descriptius; afinitats amb Madame Bovary i La Regenta.
Cinema
Gravity (Alfonso Cuarón)
- Impacte: 3D i coreografia d’objectes en microgravetat molt fins i integrats.
- Límit: sensació de repetició d’amenaces; interpretació de Sandra Bullock meritòria però Òscar discutible.
El Hobbit: La desolació d'Smaug (Peter Jackson)
- To: conte juvenil ampliat; set pieces espectaculars (barris pel riu “Buster Keaton”).
- Crítiques: estira massa un llibre curt; 48 fps i alguns CGI fan “veure la costura”; menys carisma de grup que a El Senyor dels Anells.
La gran bellesa + Il Divo (Paolo Sorrentino)
- La gran bellesa: Roma nocturna, història de la bellesa i del mundanisme.
"Volia ser el rei dels mundans" — l’ambició del protagonista
- Música clàssica i posada en escena que conviden a revisions múltiples.
- Il Divo: ritme més lent, però retrat magnètic del poder i la foscor (Andreotti, Brigate Rosse, Aldo Moro).
Inside Llewyn Davis (Germans Coen)
- Mirada: més auster i de recerca d’arrel que la pirotècnia digital; radiografia d’expectatives i talent que no “encaixa” en el seu temps.
- Resultat: trista però potent; discussió sobre què vol dir “arribar-hi”.
Música
Antònia Font
- Final de trajecte després de 17 anys; lletres de Joan Miquel Oliver i empenta al pop català recent.
- Cançons icòniques i estima pel parlar salat.
Everly Brothers
- Record a Phil Everly amb “All I Have to Do Is Dream”.
Documental del mes
Casas para todos (Gereon Wetzel)
- Tema: engranatge de la bombolla immobiliària, promocions massives i habitatges buits.
- On: circuit del Documental del Mes (CineBaix, etc.).
Obertura extra (bloc inicial)
Nymphomaniac (Part I, Lars von Trier)
- Retall: metratge original llarg, versions més “light” i estrena en dues parts; sensació de “mitja pel·li”.
- To: sexualitat explícita, proposta fascinant visualment; judici reservat fins veure la Part II.

