Trencanous per a nens, Beethoven 250, Bori (30 anys d’escultura), “Dioses de Hollywood”, Dràcula, Tarantino, 1917 i homenatge a Terry Jones

Comencem un dijous més al Babilònia, perdoneu, que estava amb quatre botons, sóc jo, jo és l'única estrella. És que volia dir, Babilònia o amb els Babilonis, llavors m'hi ha quedat una cosa i l'altra. Doncs tornem a començar. Benvinguts a... Calla, que comencem una altra vegada. Benvinguts a Babilònia. Ara sí, ara ho tenim això, eh? Hola, Jaume, digues. Bona tarda. No, que jo hagi de desitjar un bon any a tothom, perquè no havia vingut fins avui. Fantàstic, fantàstic. Un de més campanes que el... Ben rebut, ben rebut. Jo que no havia fallat mai, ara. Això és el teu veritable caràcter. Ens acaba de saludar, el campanero del grup i tal, no? La fama i... Clar, clar, clar, la fama, exacte. Això és el que hi ha, no? La Rosa Alcalá, com estàs? Hola, molt bé. Tot molt bé? Fantàstic, sí, David Muntaner. Molt bé. Fantàstic. Bueno, doncs fantàstic. I, Xesco Ramos, va, la presentació oficial. Aquí estem molt bé, no? Ens han presentat tots i de què parlarem avui? Doncs, home, parlarem de moltíssimes coses, com sempre, no? Sí, uf, tenim aquí una mica apretat el programa. Sí, sí, avui hi ha nivell, eh? Avui hi ha nivell. Bàsicament, bé, doncs, això tenim fins a Ballet i tot. El David es parlava... Sí, sí, sí, i tant que sí, no? Va, posa-ho a veure Ballet. Però vist d'una forma diferent, vull dir, perquè estàs per nens. Vull dir, que això ens fa una visió, perquè és original, que mai hem parlat d'això, de Ballet sí, perquè la Rosa ha anat més d'una vegada, però vull dir que tenim aquesta visió del tren Canous. L'exigència... Clar, allò que vas a veure a baixa. No, no, no, jo crec que no, potser... No, no, no, el que passa és que és adaptat, no? Que els nens no els hi ha agradat, t'ho diuen, eh? Exacte, que són molt crítics, eh? Són els pitjors crítics que hi ha al món, els nens, eh? Jo, bé, bo i m'aburro, no? Sí, sí, sí, sí, gràcies, Anna. Doncs també tindrem música al Festival Beethoven, a l'Auditori, un concert de 1814, ens ho comentarà la Rosa. El Jaume, que ha anat a veure l'exposició aquesta del celler que tenim aquí a Can Ginestà, de la Bori. Sí, saludat a la senyora Bori. 30 anys d'escultura. Després, el David es parlarà d'un llibre, dioses de Hollywood, d'actrius de Hollywood de tota la vida, dels anys 40, 50, 60, es morrem per aquí. I cinema, que don i do, eh?, el que avui tenim per aquí, perquè hi ha de tot. Passarem una època de terror, perquè jo aprofito en la vinentesa, que la Rosa ens parlarà també del Dràcula, del Bram Stoker Dràcula, de Francis Ford Coppola. Jo parlaré de Noche de Bodes, que és una cosa d'aquest esgore, que tant en quant a mi em fa gràcia, i que es estrena, no fa gaire, però, bueno, mira, jo que em va agafar el punt. I ja ho veurem, també potser parlarem de... De la L'Equidia d'Olera? No, no, no, no, no, no, no, és una cosa americana terrible, però bé. Jo, en tot cas, us parlaré del Novena Porta, que la vaig veure aquí, també. Bueno, si hi ha temps, podem parlar de moltíssimes coses. Llavors, ja ho veurem, per aquí altra cosa sortirà, i després tenim el 1917, que ens parlarà el Jaume, ens parlarà també de Richard Giewel, l'última pel·lícula del senyor Clint Eastwood, i el David, mentre es dure la guerra, i aprofitant això, també parlem una miqueta de res, que sigui dels Goya, una mica, doncs ho comentarem. Els Goya podem, sí, una mica. I a veure si ens podem acomiadar, deixem, recordem-ho, eh, que quedem dos minutets, solament perquè em farem molta il·lusió, a acabar amb una cançó, que és la cançó de La vida de Brian, perquè Terry Jones ens ha deixat, de Monty Python, i aquella famosa cançó de sempre, l'Always, no me'n recordo com es diu, és nom molt llarg, però és molt coneguda la cançó, Always Look on the Bright Side of Life, que és una peça divertidíssima d'àxi. Llavors, acabarem amb aquests dos minutets, val? I així una mica li fem un homenatge a un dels grans genis de les comèdies boges angleses, no?, del que serien aquests últims cinquanta anys. Bé, doncs, endavant, David, trencanous. Mentre tu parles, jo intento buscar la música. Vosaltres dormiu, vinga. Adéu, ara torno, ara torno. Seguiu, parleu vosaltres, parleu, parleu. Doncs, aviam, jo no he anat a veure ballet, però ja fa molts anys, i per adults, òbviament. I era, me'n recordo d'una, no, no, una era el Ball dels Signes i l'altra era Don Quixot. Oh, que guai, també. Bueno, guai va ser una mica toston. Les coses siguin dintes. Home, Don Quixot, suposo, però el Jack dels Signes sí, no? El Jack dels Signes sí. El Jack dels Signes és maca. Però Don Quixot, no sé si van ser tres hores i mitja o quatre. Oh, què dius, teu meu. Sí, sí, sí, una barbaritat. Ho vam posar tot allà. Jo vaig veure, com ha sigut, el teatre aquell que estava davant del cinema novetats al carrer Casp. Quin és el...? El Tivoli, no? El Tivoli, això. El Tivoli. Ho vam fer al Tivoli? Uh! I bé, la meva experiència en ballet, doncs, era així, així. I aquesta, doncs, què passa? Que el meu fill petit fa ballet. Clar, fa temps que ho està demanant i, finalment, aquest curs, doncs, l'hem apuntat. Malauradament, és l'únic nen de l'acadèmia. Ah, és clar. I, bueno, i les nenes, pot dir que se'l rifen. Home. Sí, sí, arriba a la classe i dic, bueno, tria en quina vols ballar. Ah, però mira, aquesta, aquesta... Aquesta m'agrada més o aquesta no? Sí, sí. És un afortunat. Sí, sí, jo li dic, que ell... Això no passarà mai més a la vida. Sí. O sí. Sí, potser sí, mira, això acostuma-hi, mira. I, doncs, van dir, ah, mira, doncs, per ser una mica el fill, van dir, ah, doncs, la meva dona va trobar que el cinema Quitània, l'antiga filmoteca, bueno, ara teatre Quitània, perdó, l'antiga filmoteca. Ja sé que ho porta, allò, allò, allò. Un de cordon allò ho porta. Digues, digues. Doncs, doncs, feien el trencanous i va acabar el diumenge 26, nosaltres vam anar el dissabte 25 i l'últim dia va ser el diumenge 26. O sigui, que em sap greu, però aquest espectacle ja no s'està fent. I, bé, i el trencanous, és que ni idea de la història que implicava el que era el trencanous. I vam pensar, bueno, i els nens com ho faran? Com se n'entraran? Molt fàcil. No sé com funtiu. El vas anar a veure la semà passada, el trencanous, no era? Era la vella dorment. Ah, la vella dorment. Bueno, és igual. La vella dorment. Però la història... No, però el trencanous, la història són ninos, també, no? Sí, com te n'assabentes tu de la història, per exemple, mentre veus el vellet? Home, jo, per exemple, l'altre cas, el que vaig fer és recordar el conte, de què anava el conte, l'història, abans d'anar-hi. Perquè, si no, clar, és que ningú t'ho explica, tot és vellant. I amb la imatge... Clar, és com si vas a una opera, també. Exacte. Has de saber abans l'argument, ho has de saber. Doncs en aquest cas, no, perquè una de les... Ho van explicant alguna... Ho van narrant? Es treuen de la màniga una... No sé si se la treuen de la màniga, o és una de les actrius que surt de la història, i va fent de narradora. Vale. I, doncs, va explicant la història. I, doncs, quan explica una història, doncs, sorten... Per exemple, i la rata, la reina de les rates, doncs, fa un encanteri a un heroi, diguem-ho així, que va buscar una nou, que és d'ourada, al País del Sucre, que es diu, i, doncs, la rata, doncs, li fa un encanteri i el converteix en el trencanous, que és com un nino de fusta, tipus Pinotxo, no? Sí, una malloneta d'aquestes. I, doncs, comencen a sortir ballerines disfressades de rata i et fan tot una... Una coreografia. Una coreografia, però és que barrejava ballet clàssic del trencanous amb un ballet, o sigui, tipus jazz, perquè sortia música jazzística. Però agafava música, per exemple, la tonada del trencanous i el convertien en una tonada de jazz. I, doncs, feien el ball així, modern. No, estava molt bé. Estava guany. Estava molt bé. No eren massa actors, hi havia de ser, ostres, cinc o sis, no massa més, eh? Un actor i la de més actrius. I molt bé, molt bé. No era allò, una coreografia espectacular, tipus ballet, no? Amb vint i pico... Hi ha un desplegament de ballarines, o de ballarines. No, ja et dic, eren quatre o cinc. Bueno, una cosa més modesta, però amb qualitat, no? Sí, sí. Ben parida. I, bueno, ostres, doncs, Déu-n'hi-do, perquè la successió de vestuari era variat, era variat llegit, perquè ara sortien de rata, ara sortien amb uns vestits així, tipus antic, no? Perquè la història del trencanaus, què són? Aquests animalons? És que no me'n recordo molt bé. No, és... Aviam. O eren uns vinos, no? Algo així, una nit, com era? Sí, surt... Surt un... Mira el xesco. Ara. Surt... Ara ha aparegut ara. Això és una princesa que... El típic, com l'avella dorment, que... Què passava? Ah, sí, que la... No, que viu en un palau i les rates es mengen un pastís, un pastís que ha de ser per la nena o per la reïna, no sé. Ostres. I llavors, com la estressa empaita una rata, la rata li tira una maledicció a la princeseta i li fa que li sortin tot de barrugues a la cara. Hòstia, quina... Llavors, això, la cuinera llegint un llibre de màgia veu que només es pot curar amb la nou d'ourada. Ah. La nou d'ourada, sí, amb la nou d'ourada. Clar. I llavors, hi ha un príncep, o no, hi ha un... Un lloguet. Diguem-ho així, un hidalgo, no? Sí, un cavaller o alguna cosa. que l'agafen i l'envien al País del Sucre a buscar la nou d'ourada. I aquesta nou d'ourada és la que cura la princesa. Però quan s'entén la reina rata, que és la que ha fet la maledicció, li fa la maledicció a l'heroi i el converteix en un inú de fusta, que és el trencanous. Oh, quina pena. Sí, però està molt bé. Llavors amb el petó es posa bé, no? Doncs no ho coneixia. És que no acaba amb el petó de final feliç, em sembla que no, no? Sí, sí, acaba amb final feliç. Llavors, només es pot vèncer la rata que hi hagi una noia i hi hagi una noia que s'estimi el príncep. Tal com és, de fusta i tal, no? I li faci un petó i a més a més vèncer la rata. Ah, molt bé. Llavors ha de ser la princesa que va fer tot això. Llavors, quan el... Jo poso en l'obra de teatre aquest, ai, amb el ballet aquest, quan realment el príncep fa el viatge, llavors és com si anés a cavall, llavors, o els arbres es fan així i tota la platea doncs fent així. Ah, o sigui, és participatiu també amb el públic. Ah, molt bé. No massa, no massa. Però això voldria adaptar-te als nens, veus? Que és adaptat perquè ells mantinguin entretinguts i amb l'atenció. El de mi ja m'imagino allà fer-la. Passa que llàstima, sí. Hi havia mitja entrada, seria greu, hi havia mitja entrada. però bueno, és una llàstima. Igual no es fa difusió suficient, no sé necessari. No, no, estava molt bé. Molt bé, guai. Molt bé. No sé què l'heu de dir, i això està. Vale, vale, vale. Molt bé, doncs bueno, seguim parlant de música, no? Festival Beethoven. Sí, doncs ara Beethoven. Sí, Beethoven, que sabeu que aquest any s'està commemorant el 250 aniversari del naixement de Beethoven. És veritat, hòstia, bueno, sí, sí, 250. Clar, per això es diu així, 250, Festival Beethoven, 250. Bueno, ho veureu, perquè són diferents concerts del naixement, del naixement, sí. Són diferents concerts, no només a l'auditori, també es posa el Palau de la Música, hi ha concerts, hi ha coses, no sé si a la Filmoteca també tenen alguna història. Bueno, de fet, el festival és tot això, és un desplegable. Mare meva, no? Sí, sí, des de principis, des de l'11 de gener que van començant activitats, fins a abril, juliol, maig. Ho fan tot o què? Home, no, tot, pràcticament, pràcticament, perquè el que fan és, a l'auditori en concret són cinc programes que el que fan és, bé, bé, bé, bé, bona part de la seva obra. I el que van fer aquest cap de setmana és el que es va fer, per això es diu 1814, perquè és una reproducció, us dir, volies tornar a tocar el mateix concert que el propi Beethoven havia dirigit el 27 de febrer del 1814 al Palau Imperial de Viena. Ah, i quines obres? diguem una. Les obres són Tremate, Enbi, Tremate, aquesta és per a soprano, tenor, baixa i orquestra, és una, és cantada, la Sinfonia número 7, la Sinfonia número 8 i la Victòria de Wellington a la batalla d'editoria. La Victòria de Wellington. Busca, busca. Aquesta és aquella que fan ta-tan, ta-ta-ta-tan, ta-tan, ta-tan, ta-tan, ta-tan, eh, xul, aquesta és xulíssima, però és molt espectacular, és que t'està reproduint la batalla com es diu aquesta? la victòria de Wellington t'està reproduint la batalla a més és molt xulo perquè Beethoven jugava no només amb els instruments sinó també amb la col·locació dels instruments dins l'orquestra llavors a l'auditori mateix t'havien col·locat el fons de tot que és moltes vegades hi ha una pantalla que s'aixeca però clar, a darrere hi ha un fons havien col·locat com si fossin els dos bàndols els anglesos i els francesos cadascú amb els seus timbals amb els seus tambors i a més clar, el bombo aquell et feia veure les canonades era xulíssim o les disparos no era una metralleta exacte jo tinc alguna peça de l'obertura 1812 del Tchaikovsky que a l'acabar es fan salves de canons de veritat ah, ostres, sí sí, sí, es dispara i pum i pum sí, sí, per això doncs era molt xulo i després n'hi havia els dos laterals o sigui, per davant però els dos laterals barrejat amb el públic pràcticament també havien pujat dos trompetes no, dos i quatre trompetes en total doncs també, clar, reproduïm també els dos bàndols que era el bàndol anglès i el bàndol francès que estem escoltant la victòria de Wellington el que abans el que sona exacte que ja he dit que hi ha un moment no sé si era serà cap al final que ja ho he dit quan diu pam, pam, pam, pam que mira d'aquí surt la felicitació que hi ha de Navidad ah, sí, sí de bueno, quan vols felicitar una persona aquest noi excel·lent aquest noi excel·lent o una persona excel·lent tot això ja apareixerà sí, sí, sí doncs, mira el que intentava ell agafar era algunes cançons típiques angleses com jo que sé el Good Save the King i una altra francesa aquest el Manbru el que aquí deia Manbru però que en francès és Marvour s'en va tant era el duque de Malbru clar, és que això era Malbru exacte i aquí es va traslladar a Manbru exacte doncs clar, aquesta veus però és que ja et dic després sona com les canonades pom, pom és xulíssim és molt espectacular sí, sí la deixen de fons i quan apareguin són peces breus perquè hi ha aquesta per exemple la lectura ja són 14 minuts en canvi vés? això ui sí molt xulo ui sí sí, sí, sí no ho sabia no, no mira que les coses que a vegades són curioses curiós anda és molt xula sí, sí estem parlant d'una mena de marxa militar que utilitzem per fer això no? per sí, sí clar perquè fan això la batalla la marxa militar previa i la batalla tot el enfrontament molt xulo molt xulo la primera que us comentava del tremate anti-tremate és en italià és en italià després aquí sempre tenim la gran sort que ens posen la traducció en català perquè si no és que no t'han entera aquesta és cantada és una peça coral coral en el sentit que és de veu no? vull dir coral de coral perquè no eren només tres és una soprano la Mercedes Gansedo i després un tenor i després un tenor el Marc Sala que aquest no és d'aquí és català i el Ricardo Ricardo Serti que és croata que és al baix també superbé tot sota la batuta del director del Jean-William de Frient que és molt divertit aquest és que fa uns saltirons allà és d'aquests que s'està movent tota l'estona és un espectacle el propi director és un espectacle no és la primera no és la primera vegada que ve a l'auditori no però és que és molt expressiu i clar i resulta molt molt ameno és holandès és molt ameno tipus du camel sí, exacte llavors no te dors a l'auditori a vegades és això entre la calureta que fa la musiqueta no sé què si és una costa lenta en canvi veus? sí veus? es potegra aquí veus? semblan com si fossin trets com si fossin de l'època de l'època tot això amb els instruments de l'orquestra sí, sí, sí és curiós t'està reproduint la batalla és una peça que no coneixia he de reconèixer la meva ignorància amb aquest tema la victòria de Wellington no la coneixia per tenir-la en compte val la pena sí molt bé ja dic molt bé els cantants els tendres de nord al baix i ja està per exemple la victòria de Wellington va ser una de les que en un principi els crítics no els hi havia agradat era una de les que havien deixat allà que no en canvi el públic els hi havia agradat moltíssim sempre que ha tingut molt bona acollida aquesta peça ja està i després ja dic la setena i la vuitena que la vuitena és una mica desconeguda també perquè sempre sempre sentim parlar més de la setena o de la novena sobretot i aquesta queda però també val molt la pena ja dic va ser un programa superxulo un concert molt maco molt maco i a més Beto pensem entrar molt bé és que és un és una música sí és molt popular és molt propera és fàcil vull dir que és molt fàcil un clàssic un clàssic un clàssic un clàssic dels clàssics de la música clàssica sí sí sí doncs encara hem de fer més concerts encara no encara queden si algú s'anima posa l'auditori i el Palau de la Música molt bé doncs 50 anys de la naixement naixement de Beethoven molt bé doncs Jaume parlem d'escultura bé bé molt bé la veritat sí sí és el que hi ha la senyora Bori oi Bori Bori Bori Bori m'ha estat parlant una mica m'ha explicat i tal vull dir es veu que ha fet diferents reproduccions a petició del propi ajuntament eh al municipi i llavors doncs m'ha dit té un 11 de setembre allà que és potent eh molt maco aquella dona no que té al davant no quan es presenta amb una presència no calia que la posés amb una terima no ja estava bé entre com estava és tan sola com està té una presència bestial i llavors tot el que té doncs són molt molt femení tot i li ha dit dic salta a la vista eh que diu sí no però agaita tinc un noi allà i dos nens i tal bueno m'ha estat parlant una mica és molt encomiable és una senyora ja bastant gran és coneguda vull dir més de l'àmbit diguem de l'escultura tampoc de gran diguem no mundial però sí que local sí doncs conèixer la Bòria aquí a Sant Jús és com la Montse Sastre que és molt coneguda vull dir que hi ha dos o tres o quatre o més artistes o tot dones que amb una edat què vull dir amb això vull dir que són dones pioneres a la filla cap que als anys 50 ja estaven fent escultura o estaven fent pintura pioneres que ja hi havia pintores prèviament però quan realment és el boom en què la dona comença a fer art molt interessant jo quan em vaig casar ho vaig tenir clar jo em dedicaré a l'art i al control fang i a més a més doncs coure que no és fàcil i a vegades fa textura de fang imitant coure vigilem això perquè jo em vaig a veure que no hi era ella però ho diu no enganya però la textura sembla coure i és fang i ha creat una capa per sobre per donar aquesta pàtina no no és molt amè molt agradable és aquesta part de l'art que pels que no hi entenem gaire doncs ens va molt bé perquè ens gratifica no a la mirada i a l'enteniment té un cert jo crec que té un cert regust al rodent té un aire al rodent aquesta sensació de peces inacabades que té molt d'encant això ja m'hi he fixat hi ha alguna peça que dius aquí podies haver poluït una mica aquí t'ha sortit el deix mecànic el deix mecànic això està amb becarà per embestat amb becarà que passava a la tela això no ho diguis mai amb un artista no ho diguis mai perquè això es diu non finito vas tu i li poleixes si no vas amb la polidora per acabar d'arrodonir una cosa que es diu non finito i és una cosa que és una tècnica concreta que començava a fer i això ja ho feia Miquel Àngel amb les seves obres tot en vas a veure algunes obres de Miquel Àngel i hi ha inacabaments a consciència no perquè no l'acabés l'obra i el rodent era el gran especialista anien a acabar les seves obres perquè era una forma de trencar amb l'acadèmia era una potesta les velles eren la polimenta perfecta vull dir Bernini aquest rotllo que dius perfectament acabat i tal i bueno jo no i rodent va ser el primer el trencador el gran escultor impressionista i com els impressionistes van trencar amb el color ell va trencar amb la textura que és com podien trencar els escultors i a partir d'aquí és molt llarga l'ombra del rodent molt llarga i segueix el segle XX i és una manera tan agradable és una sensació que és molt agradable encara i jo vaig veure una miqueta que estava aquí al darrere més dolça més maternal sobretot vaig veure una mica també Renoir més aquesta imatge més dolceta encara que sigui un escultor i un pintor vaig veure una miqueta per aquí aquesta cosa aquestes nenes aquests nens una mica aquesta imatge però bé crec que està molt molt imbuïda per l'esperit d'aquest final del XIX que és molt maco i ella ho revisita d'una manera diferent però molt bé l'escultura de les bassonetes és maquíssima però això és molt jo he vist molt les típiques la Berta Morissot aquesta cosa aplicada a les cultures aquesta iconografia típica de les nenes també feia Santiago Rosselló que feia Bessones i tal aquesta cosa que ve més del 19 que no del 20 però insisteixo ella ho porta molt bé ho fa molt bé i és coneguda i té Ramon Borre que ven si voleu comprar sí quants dies està aquesta exposició berta? i no hi ha gaires ho pots veure bastant ràpid 15 de febrer vull dir que ho pots veure amb mitja horeta fas així i el pròxim dia sí que passaré en 15 minutets vas allà mires et fixes i tal però està molt bé molt bé doncs passem al llibre si ja passem al cinema dioses de Hollywood eh David? què tal? bé és de la Cristina Morató que havia llegit alguna cosa d'ella m'ho recordo ja però és que és una escriptora molt que escriu molt com si vols pel Reader Digest per dir-ho ostres calla calla sí llavors la cosa més puritana més avorrida no? evidentment quan parles de la vida per exemple de l'Ava Gatner a veure hi ha episodis que els has d'explicar sí o sí per molt per molt finolis que siguis o sigui que la famosa escena de o sigui la famosa història de quan estava amb la Greyskali a Mogambo sí i que li aixeca la faldilla a un dels extres que era un natiu d'allà i li mira els baixos i diu en Frank la té més grossa en Frank qui? en Frank Sinatra ah en Frank Sinatra ah hòstia per dir alguna cosa ja ja ja no tenia fam a Frank Sinatra sí sí sí i llavors dius vale ho has explicat perquè t'ho acaba a explicar-ho però com era home petitet sí sí alguna cosa així però llavors Ros acabarem malament tu i jo ah no ai perdó no mejorando lo presente vale vale molt bé llavors fa-vos un exemple no? aquest sí que es veu wow clar però jo soc així l'escriptora l'escriptora ha agafat un triangle recte no? sí sí sí molt bé però deixem el tema sexual David parla l'escriptora ha agafat bé la vida la vida de l'Ava Gatner sí de la Rita Hayworth de la Grace Kelly i ara començaré a llegir la de l'Elisabeth Taylor però bueno ja l'he explicat així ja avui no tenia cap llibre doncs vinga ah molt bé perfecte sí em falta la d'Elisabeth Taylor però bueno més o menys sabem que es va casar no sé quantes vegades set vegades em sembla però bé el denominador comú de totes aquestes dones és que eren dones que fotien el que els donava la gana sí exceptuant potser una mica la Rita Hayworth que va anar més lligada diguem-ho així d'alguna forma les altres van fer perfectament absolutament lícit simplement que sorprèn evidentment per l'època que era simplement o sigui amb l'afegit que a més a més moltes d'elles es lligaven amb relacions tormentoses amb homes que eren molt molt dominadors però que alhora també alhora també eren molt molt estaven perdudament enamorats d'aquestes dones i d'alguna forma feien el que elles volien potser en el cas de la Grace Kelly no era tant així era potser de totes la Grace Kelly potser amb la seva cara virginal era la més ninfòmana de totes sí sí sí sí absolutament absolutament més que la Garner que tenia fama també però potser l'Ava Garner ja acompanyava l'aspecte de Lleona que tenia un aspecte així més sí i l'altre no ho haguessis dit mai amb aquell aspecte així virginal sobretot el dia que es va casar amb el amb el Sòmines aquell del Reini era de monaco encara me'n faig creus com va poder però si tu has catat la glòria i te'n vas amb això és que ho fas pel títol nobiliari no ho sé no ho sé perquè clar el llibre t'ho basteix com que bueno i conginio mucho con Reini i pensava però bé per favor per favor bé va ser una tria no ho sé encara me'n faig creus no es pot explicar això no no és que tampoc ho sap l'escriptora tampoc ho sap o sigui això és una cosa molt íntima van tenir una relació epistolar molt llarga molt íntima molt profunda i la següent vegada que es van veure era per casar-se dius mandé perdone o sigui va ser una cosa molt estranya que encara em fa a mi sospitar bé ell va casar amb un actiu de Hollywood aquí el nostre va casar amb una periodista sí però el que no se sap és que l'anglès l'actual també ho ha fet la Grace Kelly va pagar per casar-se amb aquest home el pare de la Grace Kelly va pagar dos milions de dòlars com a dot perquè la Grace Kelly es casés amb el reine de Mònaco o sigui que no sé allò que dius jo crec que qualsevol no podia no clar i a més a més aquesta dona li va donar abans Mònaco era un cau de contrabandistes fins a aquell moment i a partir d'aquell moment li va donar un brillo i una lluventor al principat que va acabar sent el que és avui segueixent un cau de lladres i d'estafadors però bé en perigri en perigri en perigri això per una banda la vida canalla jo bueno el David es mou per aquests sí he estat a Mònaco jo també de passada vaig parar i vaig baixar i vam mirar de camí a Itàlia d'aquests viatges de jove que fan amb autobús però igual s'ha posat tota la casa al casino jo et puc dir que la més guapa per mi és la Grace Kelly per això ja va a gustos personals a mi també físicament la més honesta diria amb la que diria podria ser amiga perfectament seria la Vagander sí, sí, sí no amb la Rita Hayworth com que no primer que el tipus de dona que ja no no com que no i l'altra l'Elisabeth Taylor em sembla que és la més bona persona de totes sí, jo no ho dubto però jo crec que potser és una mica la més elitista sí la més diva la més diva la més correcta l'altra la Vagander s'anava a Madrid agafava un taxi que hi havia al Fari recorda l'Art de Madrid aquella sèrie sí, sí això és l'anècdota del Fari no, no, no sí, el Fari se la van portar la Vagander de juerga per tot Madrid perquè ella era taxista això em sona d'algú sí, sí, ten rau ten rau em sona alguna campana evidentment no va passar res però sí, sí la tia que passa és que tenia una vida d'alcoïsme i de tot això sí, sí, la tia es tirava però era horrorós ara que parleu d'això l'altre dia vas llevar a la Dolce Vita i carai com ho deixa tot això però una meravella la pel·lícula és una pel·lícula que sempre que bé allò és inimitable fer allò avui és possíu no l'has vist a la Dolce Vita? no, no l'he vist l'estima la del Fellini no? no, no l'he vist que fort David surt automàticament d'aquesta ràdio no vingues a aquest programa ostres, quina meravella deportat jo només he vist l'Al Fellini és de reconèixer que només he vist a Marc Hort jo he vist tot clar no m'ho he perdut ja ho sé no he vist una d'unes dones no sé com es deia no sé què de les xiques o les mujeres hi ha una d'unes dones ocho mujeres no me'n recordo una que va fer el 70 i tal que jo era una mica més alternativa i no, aquesta me l'he vist reconec el Fellini em costa una mica sí, però quan ja entres en una línia però jo quan vaig veure aquesta quan passes tot ja vaig entendre que no em costa alguna pel·lícula sí ja t'ho diré per exemple 8 o mig allò em costa una mica més sí, una mica més complicat allò però en canvi la Dolce Vita entra molt bé ja la miraré Marcello Mastroian és que és una cosa ja la miraré l'estrada i allà també està molt bé sí, sí, sí molt bé sí, dies, dies no, no, ja està està interessant no te'n vagis això està marqués guai bueno no, no, no no em pot empatxar que això no, no em pot empatxar no, però ja quan la lleixi no marxis que m'has de portar a casa per això però l'interès té que era Andrés no, jo no, Elizabeth bé, doncs mira David parlant de pel·lícules o de coses que et sorprèn no et deixen d'agradar i tal jo ara parlo jo una miqueta de cinema comencem a parlar de cinema si no has callat no he callat no, de veritat doncs ja me'n vaig no, no, tranquil no, llavors hi ha una cosa si no queda més remei no, no, es parla ja que estem en la ràdio no, perquè si no no farem no farem papiroflexia ja està allò que feia el Marcel Marçó això, això bé, doncs silenci home allà que hem de parlar coi avui estic mandant avui estic allò en plan com allò què passa aquí ja entre les batalles de victòria de guàrit com vinc de fer de profe doncs avui he fet de callar un parell de persones que no callaven i diguen escolta'm nenes si us plau eh, nenes que tenen ja una edat 80 anys i els hi has dit nenes clar i els hi has dit nenes però bueno què passa aquí no, la sentia elles però passaven de mi olímpicament però bueno bé, no n'he igual basta segueixo no, el que us deia mira, pel·lícula que tothom una mica sap bastant bé jo parlaré tres minuts si arriba perquè vull parlar d'una altra que és molt divertida que és Eres una vez en Hollywood la vaig veure la setmana passada parla i tal i això què tal? ostres, a mi em va costar entrar la pel·lícula i mira que jo soc Tarantino és com a l'Almodó aquesta gent que jo entro que arriba un moment que al final sí que mola a mesura que arribem a la part final però a mi jo m'agrada t'has d'altregar tres hores però al final és que és això que arriba un moment que dius perquè em tinc a aguantar la primera hora i pico a més si fos una cosa original el tros que ell va a la granja dels menys del allò està bé però aquest és inquietant sí, aquest és molt inquietant és molt inquietant no passa res allà sí, però al principi de tot home, ja sé que a vegades això ho fa el tant Tarantino frena el temps d'una manera bestial del tempo i dius bueno, però ara què? estem aquí però clar, però aquell encàndal clatell de Pulp Fiction d'aquell que va estar durant 15 minuts amb un pla fixe o 12 sentint el Let's Stay Together de fons a mi em sembla una obra d'art allò mentre se li va parlant i això només se li vol clatell no sé si us recordeu aquesta escena de Pulp Fiction que surt el que no sé qui és ara me'n recordo l'actor aquell negre gros sí, exacte i a més el clatell durant aquesta estona dius ostres, que bé però jo tenia un encant una gràcia però en canvi aquí intentava clar, però aquí intentava fer coses que dius vull ser com modern i no i llavors sí que a mesura que entrem a la granja ja donem el pas i sobretot quan ja es produeix aquest curiós com aquesta revisió de l'atemptat de la de la com es deia? de Sharon Tate de Sharon Tate perdó i tal que ho canvia tot que ho canvia tot i això mola un colló ai perdó mola molt és quan llavors jo passo d'estar així estem en horari no protegit a passar-m'ho de conya a més és aquest moment i no per el tema de la sang i fetxa és perquè dius això sí que és Tarantino tornem a escoltar no tot això vull dir és una part de Tarantino i ho remata a Leonardo DiCap perquè me l'han fallat però això és és tot el que ha anat preparant durant la pel·lícula que al final arribes aquí però igualment no podria podria haver escursat una mica no escursat sinó hagués pogut entrar aquestes generitats que les té segur amb insertar-les en altres moments i deixar un final d'aquest tipus com fa això a Pulp Fiction com fa a Reservoir Dogs dona igual a Kill Bill Kill Bill és una muntanya russa brutal ara estem aquí ara estem aquí ara estem aquí ara estem aquí i és un no para un no para un no para i van fotre pals per com va deixar el Bruce Lee per exemple bueno però perquè clar no Bruce Lee no Bruce Lee Bruce Lee apareix ara és una vez en Hollywood no apareix ell apareix un imitador un que fa de Bruce Lee de Bruce Lee és un altre aquell no no és Bruce Lee és Bruce Lee no és a dir imita Bruce Lee el xino que surt que es barallen amb Brad Pitt tu l'has vist i es diu Bruce Lee és clar que l'he vist és el Bruce Lee però no és el Bruce Lee però no és el Bruce Lee clar clar clar és el Bruce Lee però no és el actor que imita és que d'ahir on teníem interpreta el Bruce Lee vale confones amb Bruce Willis no Bruce Lee exacte que sí que sí no no no estem parlant de la Bruce Lee al karateka a mira em feien una ahir també a mi em va molestar i tota aquella seqüència bueno sí és aquesta cosa que dius ara vull ser tal guai i dius mira a mi tampoc em mata la idea que tampoc és això però bueno que insisteixo que dins de cap jo tantes nuances i a veure què passarà amb els Oscars jo si li donen m'emprenyo jo si li donen m'emprenyo no se l'endurà en 1917 perquè crec que hi haurà pel·lícules millors en 1917 que jo no l'he vist però intueixo que serà millor i hi ha altres que segur que hem vist o el Joker o el Irlandés ja no cal ni que vegi les pel·lícules el tio ja fa la valoració no no no no quiero que gane en aquest cas això vull dir que preferiré que guanyes el Joker per exemple que també la vaig veure i no la vaig comentar però tampoc l'he comentat moltes vegades que em va semblar una pel·lícula absolutament al·lucinant jo vaig flipar vaig dir això és una cosa increïble per molt que l'han criticat també i tal i això crec que ell fa un paper vaja com no li doni l'Òscar t'ho juro eh m'emprenyo m'emprenyo ara sí que m'emprenyo perquè crec que fa un treball excepcional aquest home aquí és que no és ell és un ésser bueno una cosa és la pel·lícula i una altra cosa és un treball actoral clar un treball actoral exacte si el Joker és basa si li donen la premia a l'actor ja li es pot dir que li estan donant a la pel·lícula evidentment la pel·lícula tampoc és una gran pel·lícula en direcció clar això és el que refereixo prefereixo que li donin altra gent que tingui unes altres qualitats però com a mínim que li donin el Joaquin Fènix a mi el que em sobta és això m'emprenyo això vol dir que t'importes clar clar clar clar jo amb això soc bastant visceral eh a veure quan li van donar el Modó ara als Goya vas dir que bé perfecte doncs això t'ho discutiré clar ara d'aquí una estona ho discutiràs perquè quan veus la pel·lícula potser no acabamos a hòsties aquí això t'ho discutiré ara ara ho diràs tu aquí aquí vas salpicar sang olé com mola doncs primer parlant de sang ara em pots d'hòsties no no no Notche de Bodes us recomano aquesta pel·lícula no no no no impossible la criatura es diu Tyler Gillett hi ha el cognom i n'hem fatal sona a pel·lícula feta és que ho és és bé però bé bé bé que s'aguanta bé però si la vas veure és que algú et va proposar no sé per què la vaig veure ho vaig així per internet no estava mal una bona nota una cosa com peculiar ella és la Samora Samora? Samora Weaving es diu? Samora Weaving és una noia coneguda que si la veus no no no sé l'Andy McDowell i l'Adam Brody dius bueno la cosa no anem malament vamos a ver que tal exacte aquí bueno se la comió tot vull dir que ha hagut de baixar-se tant l'Andy McDowell al fang per fer aquesta pel·lícula si no rodava res li venia algú perquè clar bueno això bueno qüestió què passa Noche de Boda estem és una pel·lícula amb una pàtina anglesa perquè és com si passés això dins una menció anglesa o tot això i tal i aquesta es casen un noi i una noia quina època està ambientat això? res no l'actualitat estem parlant dels anys sí sí sí perquè hi ha mòbils i tal però clar la percepció és que estàs amb una menció i tal i que és un clàssic un clàssicot així conservador i tal i resulta que són una família que han guanyat aquesta fortuna amb la xocs a taula amb la xocs a taula com si fos el trivial coses aquestes vull dir ha fet molts diners bé quan estigues a casa la criatura i clar i llavors comença a aparèixer una cosa molt estranya i és que la nit de bodes vull dir abans que se'n vagin a dormir o a fer el que s'escaigui en aquella nit corresponent el que toca doncs han de fer un joc un joc vull dir que a partir d'aquí això proposa el pare és una cosa com estan a casa molt corporatiu però que aquest joc pot ser o una cosa molt d'aquella manera o pot ser perillós i surt el joc de l'amagatall de l'escondite llavors aquí la cosa se'n va de mare i és això i va sortir i llavors què passa l'altre què passa no és res no, però estàs a amagar que l'explicarà tot no, no, no això passa els primers deu minuts i tampoc és que sigui és un guió de mitja fulla tampoc és que sigui massa complicat i llavors pim pam pum no sé què s'amaga i a partir d'aquí tot això és d'esmadre i clar i es convertís en una pel·lícula gore que jo estava en plan com ala venga però jo cridant vull dir t'ho juro en plan com li parles a la tele sí que passa no tinc cap problema li parlo a la tele perquè arriba un moment i allò del final és com que ala com mola vull dir és allò mi padre ai mi madre aquella pel·lícula de Brian Dean mi madre s'acomida a tu perro és allò la bogeria absoluta és com un Peter Jackson allò vinga sang amunt i avall però una cosa que dius venga però divertida fora de lloc noche de boda però bueno a veure res de nivell nivell bueno zero no a veure dins de les pel·lícules gore estaria cap al 5 o al 6 vull dir perquè dius però clar la tabà és d'aquella que la mires mentre sopes sí sí sí que la mires i tal i dius bueno i tal i té la seva gràcia perquè sempre clar a la noia sempre no li passa res però clar la persegueixen amb ballestes amb escupetes amb de tot perquè clar és el joc és un joc que prové d'una tradició que no explicarem tot això i que té una lògica no té lògica mata ningú però que té una lògica per aquella família que evidentment aquí hi ha una problemàtica brutal que s'ha fet l'únic amb el joc exacte i que és una mena de joc criminal bestial però bé bé la pel·lícula té el seu encant de la gent que ens agrada una mica tant en qualques pel·lícules gore no és de les dolentes és de les que té una gràcia és com aquesta jo crec que serà un petit crec jo no millor un petit clàssic de la història de les pel·lícules així una mica gore i tal de més endavant jo crec que ja has perdut tots els encens que tenies bueno però jo et puc parlar dient el que has dit ja però ara jo et puc parlar si vols de qualsevol cosa del Dreyer tinc aquesta capacitat ja perquè ho saps és molt versàtil o sigui queda super bé això has vist com ho sap el què? no no ja no és que ja et veig venir ja ens coneixem té moltes facetes és divino de la morte et parlo de free cinema vinga va anem a parlar vinga vinga ai bueno Rosa parla de Drácula ja jo vinga va i tu busca busca jo busco busco busco deixem el pal i a buscar a veure doncs Drácula Drácula la pel·lícula que va dirigir Francis Ford Coppola la Indurantados es va estrenar que està basada en la novel·la de Bram Stoker vale els protagonistes doncs Winona Ryder Kenny Reeves que està super jove sí està nenet ostres sí sí però molt molt nen molt nen el Gary Oldman que és qui fa paper d'oràcula no m'ha agradat mai aquest no he trobat mai és que no no l'he trobat mai encertat amb aquest paper sí crec el Gary Oldman no és que li fa moltes transformacions li fa moltes transformacions no no s'agrada no està des d'aquesta jove jo no dic ojo aviam perdona des d'aquesta jove que està que el guerrero que ve així ve així jo no dic que ho faci malament gràcies no estic dient que ho faci malament ojo eh no dic això jo m'ho vaig creure que no no el veig amb aquest paper mira ho sento no no no a veure que tampoc se sigui partir a quarts però jo m'ho vaig creure tot el que va fer la pel·lícula m'encant la pel·lícula sí home perquè fa por és un guerrero ahí que fa por ahí bèstia i després totes les transformacions que li fan d'aquella bèstia de Drácula des de Home Allop a el Gorilla o aquell aquella mòmia que porta ja que tres o tres anys no sé quant no ja portava en vida una mòmia aquell monstre aquell monstre d'aquell vampir fins i tot quan està penjat del sostre que és un vampir així no esquelètic sí sí sí o sigui li posen moltes transformacions no a vegades costa veure que és ell també de veritat a mi l'escena quan li talla i agafa la sang no sé que faci un moment que li perquè li està faitant ell s'està faitant el Ken Riff s'està faitant perquè clar li han portat fins al castell amb engany amb la història que ell s'està comprant que és veritat que està comprant terres i l'abadia aquella a Londres i després ja pot transportar tota la terra perquè clar ell la idea és no descobreixos res no? sabeu la història és un guerrer que està enamorat de la seva dona molt enamorat molt enamorat Elisabet i llavors com que ha de fer la guerra contra no sé si els surts no? clar tota la relació o sigui ell està defensant el cristianisme no? i la creu i tot i guanyar la batalla i quan torna a casa resulta que ella s'ha suicidat perquè es pensava alguno els altres li havien dit que li havia mort a la guerra no? era una mica com Rome i Julieta no? però en vampiros i llavors ell clar es desespera renega de la fe cristiana renega en Déu i diu a partir d'ara ja viuré en el costat fosc i llavors ja està i des d'aquí ja ve la seva transformació clar com que renega ell ja té la vida eterna i eternament està vagant perquè clar la intenció és esperar a retrobar-se amb ella com que és la idea és la idea de la reencarnació és explicar al mig és la reencarnació i ell el que fa és durant tots aquests anys durant aquesta eternitat esperant que ella es torni a reencarnar amb una amb una altra noia que sí que ho fa llavors ho fa allà a Londres exacte allà a Londres que té per nòvio té el que treballa amb aquesta immobiliària bueno de passante una mica és com una sí de matxaca és un passante i llavors l'enviar allà als Carpats a fer a fer els tratos i vinga cap allà però lo bo és el seu antecessor el noi que havia enviat primer com havia tornat boig perdut que el tenien allà engaibat era el Tom Waits aquí jo ja et crea no me'n recordo el Tom Waits és que la vaig veure bueno l'he vist dos vegades però l'última fa 7 o 8 anys vull dir jo no tinc massa fresca aquest personatge és molt inquietant perquè sí que arriba l'Anthony Hopkins que fa davant Van Helsing exacte desdemonitzador sí que és molt divertit tota la l'atac i tota la intentar vèncer els vampits que es troben és molt divertit perquè van entre les estaques els 3 o 4 pretendents de l'altre de la Lucy l'americà l'anglès és veritat és veritat no recordava d'això aquelles escenes que van tots 3 o tots 4 un que és així medio tejano de cowboy més o menys era una mica d'opareta exacte aquí queda una mica que jo és hosti fins ara el nivell era molt dramàtic i estava molt bé a mi m'han recomanat jo crec que és una mica també per rebaixar no sé si teniu la sensació per rebaixar el clima aquest de por no de por és que aquesta pel·lícula por no feia és una pel·lícula guapa de vampirs igual que la de Polanski el ball dels vampirs que també és superdivertida però és una conya a mi va ser el que em va fer veure pel·lícules de vampirs perquè senyor de què? avui perdona a mi em va fer veure pel·lícules de vampirs els de la Hammer amb el Cryptofermí que les veia amb el meu pare i el Peter Cushing jo no però ara m'han recomanat a Netflix a Netflix han estrenat una sèrie que es diu Dràcula i que m'han dit que està molt bé són tres capítols d'hora i mitja ah pues vinga però és en mita de Dràcula és un Dràcula modern diu els dos tres capítols crec que són tres sí tres capítols els dos primers és tal qual la novel·la del però l'últim diu que és la bomba que fa un gir que dius ostres primer són dos i un tercer o tres i un quatre no no són tres tres el dos és la història de Dràcula i el tercer continua la història però fa un gir i m'han dit que ho tenen en compte sí avui en diu un diu ostres diu és que el vampira aquest que fa és un actor que es diu clar és gang o ang o així no és conegut diu però fa un paparàs acollonant diu és que a més a més diu no esperis o sigui diu el que no he comodit avui dinant diu és que és és un depredador clar que no hi ha concessions no hi ha concessions clar això és molt netflix és molt net és d'espietat o sigui és a saco paco dius hòstia oh que bien ah que la vora la setmana que veu la comento me la miro i la comento si la fan l'han d'acabar de fer encara però no l'ha acabat d'on ha fet encara sí sí ja està tota sencera no em donava temps i després el que és molt maco és la cançó que ens has posat que és la banda sonora que surt al final de la pel·lícula perquè durant la pel·lícula pràcticament no és remarcable la banda sonora al final que sí que surt aquesta cançó de l'Anny Lennox que és això no Song of Love For a Vamp cançó d'amor per a un vampir molt bé molt bé i l'estètica és molt xula el vestuari és preciós recorda una miqueta una mica la Belle Époque el romanticisme molt bé està bé m'ha agradat molt tornar-la a veure jo em queda el Dreyer tot el que estem explicant encara no ho sabem doncs mira havia Sira amb aquell enterrament aquella cosa que es veu jo que té una cosa té una encana jo bueno igual basta jaume 1917 i Richard Giewell balla dos cosetes dels Oscars perquè això és carta d'Oscar no però el Giewell Giewell Richard Giewell el Giewell no vols dir que va per l'Òscar sí no està nominada no ho sé nominada pot estar pot estar aquest any estic perdudíssim o a lo millor som en la millor pel·lícula i alguna cosa més però jo diria que sí alguna cosa tècnica potser però ja ho veurem de quina ens parles primer d'aquesta de Richard Giewell sí vinga Clint Eastwood jo m'enamora a mi vull dir ja ja veus més de quatre vegades és que sí vull dir em sap greu potser perquè jo no vull ser clàssic no no vull gaudir com un clàssic ja tens edat per ser tu i en si ja ets clàssic ja home anava a dir-ho eh gràcies però és veritat bé aquesta és una pel·lícula que agafa un personatge també com moltes vegades molt anòmim sí com ell mateix però un heroi anònim sí i bueno però l'heroïsme o sigui la part heroica d'ell és molt un heroi involuntari no d'alguna manera va ser a Atlanta els Jocs Olímpics d'Atlanta els Jocs Olímpics d'Atlanta allà en un pati que van posar una bomba i ell va descobrir que allà hi havia la bomba però hi ha un detall això sí que us ho vaig dir que m'ha vingut així hi ha un detall que sembla que l'obliden i és que ell ja ja l'havia vist aquell home i aquella motxilla al mateix temps i a canvi ell no i és com si oblidessin allò i em sembla que és un detall molt interessant a més el que m'ha agradat molt és que després té un somni i d'una manera o altra la vida li està dient llavors sí que haguessis estat un heroi però així no o sigui molt bé o sigui molt bé aquell somni trobo que està perfectament encaixat amb la dinàmica perquè bueno ja us podeu imaginar com deixa la publicitat és que jo darrerament he sentit comentaris dels pel·lícules del Clint Eastwood i ja diu bueno aquest home va seguint fent cinema però bueno perquè porto una carrera i li deixem fer cinema però és que el que fa ja no val massa la pena jo crec que no és veritat jo crec que no jo sentit comentaris és veritat d'això mira jo vaig renegar del Gran Torino i l'altre dia vaig veure un tros clar per la televisió perquè mira en aquell moment o jo no tenia el dia el que sigui i no em va fer el pes hòstia però li vaig anar donant la volta dic hòstia està això perquè el paio es troba al final perdó eh l'incís però el paio es troba amb una família d'una altra raça que evidentment ell és blanc nord-americà i mig racista hòstia però aquella família té els mateixos valors que ell conservadorots i de la família i del que implica una família això sempre ho toca sí, sí, sí això o el valor de la gent gran per fer coses sí, sí, sí això sempre ho toca això ja ho feia des de después cowboys també també també és que sempre el que fa l'intèrpret que és el d'això el Sam Rockwell ho fa de conya aquest xaval és molt bo aquest és el que va fer la milla verda sí, sí, sí aquest tio a mi no em donarà aquest tio també és el que va fer aquella que guanya els llocs que es fan paret d'anys com es deia aquella que és un poblet nebrasca no les tres anuncis a la carrera sí, sí sí és molt bo aquest home escoltes hi ha una cosa precisament el protagonista de la pel·lícula és com una miqueta curtet diguem-ne que li falten 5 minuts en micro això mateix la seva mare viu amb ella la que t'hi veig està molt bé la que t'hi veig sempre és molt bona i llavors el que li dona categoria a la pel·lícula volem dir jo sí que toco a terra per molt que t'expliqui històries d'aquestes així jo toco de terra i qui fa el paper és aquest Rockwell i ho fa quan hi ha perquè esclar és la societat en què vivim al final clar clar clar sí, sí tracta de trobar el que ha posat la bomba hòstia però si el tenim a mà clar sí, sí a veure si trobem alguna cosa que ho pugui que el pugui culpar juga algunes vegades juga a fer coses fàcils vull dir hi posa elements però mira a mi m'encanta m'agrada molt m'entra sí, sí m'entra molt bé molt bé agafo l'altra sí, sí, sí ja que estem i l'altra és una pel·lícula que em va decepcionar una mica però cal reconèixer una cosa que és molt important que està fet amb un amb un d'això com es diu això pla seqüència tota la pel·lícula i em va decepcionar perquè és que gairebé no hi ha res i sobretot per una part al final que d'una manera o altra em va fer pensar el soldat Ryan que no ho vaig entendre mai allò que hi hagués tota aquella recerca d'aquell soldat perquè és l'únic fill que quedava d'una família de quatre no sé us en recordeu sí, sí molt clar aquí més o menys doncs també juga amb això i a mi què vols que et digui no? si la pura és aquí és per ser mal de molts més no? ja la missió és per salvar-ne mil i pico i allà era per salvar-ne en un no, això està això està molt bé això està i a més a més ho fan amb puteria diuen no, no, mira enviem el germà que aquest sí que és qui esforçarà no hi ha dubte té molt mal a llet això, eh? no hi ha dubte aquest segur que si és això és trepitjar de teus de terra el general aquell diu com ho podem parar això? hòstia, envia un germà que aquest segur que si és si esforçant no hi ha dubte bé vull dir està molt ben fet la seqüència és pràcticament aconseguit totalment una tècnica cinematogràfica brutal una tècnica impressionant però clar no pots quedar amb això jo crec que no ara vull dir es pot parar una càmera avui i després continuar demà amb una seqüència ja feta és la pregunta que em faig sí, jo crec que sí en nivell digital jo crec que sí, no? en nivell digital abans em saliu la idea de tenir més mèrit ara no tant ja no tant val però molt bé tindrà premi aquesta tu i no t'ho vas empipar el 1917 ah no, no sí, sí, sí no, no és que la pel·lícula estava a les vames no, no és que estava buscant unes músiques i ja està no, no si encara tenim temps ens queden encara sis minuts bueno, sis minuts ens queden bueno, si tens parles quatre minuts de Mientras Dura la Guerra sí, jo vaig ràpid llavors us poso dos minuts de cançó aquesta per què he dit que no estava d'acord amb tu? per què? digues, digues segurament tècnicament i és millor pel·lícula Dolor i Glòria no t'ho negaré pas sí, sí, sí però crec que tal com estan els temps d'avui dia tocava que guanyés Mientras Dura la Guerra val més que res fa l'auge del feixisme sí, sí, sí personalitzat en Vox i tècnicament serà molt millor que Dolor i Glòria segur no, aviam l'Almodóvar últimament fluixeja bastant tècnicament i a més a més et diré una cosa no, no, que dic que Menàvar és millor tècnicament que el Modóvar però aquí és possible però el que li posa o sigui l'essència que li posa l'Almodóvar a les seves pel·lícules no li posa a Menàvar ja t'ho dic jo però és una altra història és una altra història és un altre concepte i a més a més què em va doldre sobretot o sigui tota la pel·lícula gira al voltant del famós discurs que va fer l'UNAMUNO al Paranims de l'Universitat de Salamanca enfront de centenars de feixistes i a darrere també tenia xefesistes o sigui i allò que és si no arriba a ser i cal donar-li el mèrit a la dona de Franco a la doña Collares doncs que se'l va endur de la maneta perquè si no l'haguessin pelat allà mateix però què fa l'Almodóvar a la Menàvar doncs capa al discurs el capa o sigui va ser un discurs que després l'he llegit per internet aviam com era aquest discurs i ostres tio cony dona el sencer t'has menjat trossos no entenc què costava fer-lo sencer és com el discurs de Chaplin al final del Gran Dictador hòstia allò és un discurs no tio hòstia tenim un autor d'aquest estat espanyol que que era molt valeta i ara s'interessava per una cosa però al final va dir hòstia aviam què passa jo he donat recolzament a aquests individus però és que aquests individus estan fent salvaxisme no pot ser això no pot ser jo ara ho denuncio i tinc els sants collons a denunciar-ho davant d'ells allò va ser un suïcidi evidentment no van pelar per l'escàndol que implicaria però bueno li van anar d'un pèl però dius hòstia no va viure gaire més no va morir d'una cat de cor al cap de dos o tres mesos ensurt que va tenir ja sí sí va fer un baixón va veure que mataven els seus amics els van matar tots els seus amics que anava a prendre café cada dia que per allò va ser un daltabaix i l'ada que tenia no ho va poder assumir assumir i va quedar i va morir el carrer l'hejal de bé molt bé i el que fa de Millán Estrà també perquè és un paper més més així més aquest tio era més histriònic i doncs això això ben molt ben molt és que jo quan la vaig veure ja us ho vaig comentar jo crec que és una pel·lícula feta amb massa impacte sí vull dir que realment se't queda vull dir t'agafa sí t'agafa i llavors però no és no està molt ben fatota no crec que no es basa molt en tòpics en tòpics i a mi m'ha dit de tot que està bé hi ha gent que no agrada gent un mica altra que és molt tòpica altra que jo un francocalculador la dona la Franco una Bea Torra sí un exaltat el Mianestrai dius jo s'ha dit de pitjors que de millors jo s'ha dit de pitjors que de millors vull dir a nivell diguem de comitè jo ho deia pel tema perquè el tema el feixisme aquest que és el que estem veient ara en Vox simplement que Vox és descafeïnat però és el mateix sí molt bé fantàstic bé doncs simplement es queda el moment d'acomiadar-nos encara no ens falta un minutet i pico però clar farem un homenatge a Terry Jones hem rigut tots amb la vida d'Ebra ja n'hem rigut amb moltes coses aquest senyor sentit de la vida sí exacte un dels caps d'aquests embugits exacte Brasil val la pena acabem amb aquesta cançó que és algo així com a l'altre costat de la vida i els cavallers de la taula quadrada exacte una altra mirada sempre hi ha una mirada a l'altre costat de la vida seria aquesta la cosa i la bèstia del rei no també aquesta no la controles doncs res ens queda un minutet i ens veiem aquesta cançó tan xula i tan divertida gràcies i la setmana que ve adeu a l'altre costat sintonitza a l'altre costat a l'altre costat