Babilònia del 30/1/2020 — Trencanous per a nens, Beethoven 250, Bori (30 anys d’escultura), “Dioses de Hollywood”, Dràcula, Tarantino, 1917 i homenatge a Terry Jones

Resum general de l’episodi

"Always Look on the Bright Side of Life" — un comiat amb humor i amor a Terry Jones (Monty Python).

Programa coral i molt complet amb arts escèniques, música clàssica, arts visuals, llibres i molt de cinema. Els punts més destacats:

• Ballet adaptat per a infants (El trencanous): proposta àgil amb narradora, participació del públic i fusió clàssic + jazz per fer accessible la història als més petits.
• Festival Beethoven 250: recreació del concert de 1814 amb la 7a i 8a simfonies i la espectacular “Victòria de Wellington”, amb disposició d’orquestra per simular els dos bàndols.
• Escultura local (Bori, 30 anys): obra amb alè clàssic-modern, sensibilitat femenina i tècnica de non finito amb ecos de Rodin.
• Llibre “Dioses de Hollywood” (Cristina Morató): retrats de l’Ava Gardner, Rita Hayworth, Grace Kelly i Elizabeth Taylor; vida lliure, mites, contradiccions i anècdotes sucoses.
• Cinema en debat:

- Tarantino (“Érase una vez en Hollywood”): ritme desigual però resolució brillant; discussió sobre la representació de Bruce Lee i el pols als Oscars. - “Joker”: interpretació de Joaquín Phoenix valorada com a excepcional. - “Noche de bodas” (Ready or Not): gore d’entreteniment amb girs i humor negre. - “Drácula” de Coppola: estètica poderosa, múltiples transformacions de Gary Oldman i cançó final d’Annie Lennox; menció de la nova minisèrie a Netflix. - “Richard Jewell” (Clint Eastwood): retrat d’heroi involuntari i crítica als judicis mediàtics. - “1917”: exhibició tècnica en pla seqüència; debat sobre fons vs forma. - Goya: “Mientras dura la guerra” vs “Dolor y gloria”; el discurs d’Unamuno i la lectura del present (auge de l’extrema dreta) com a clau temàtica.

Temes i idees clau

Ballet: El trencanous per a nens (Teatre Quitània)

• Clau: una narradora integra la trama per a públic infantil; fusió musical de temes de Txaikovski amb arranjaments jazzístics.
• Escena: ballerines “rata”, coreografies petites però ben resoltes (5–6 intèrprets) i vestuari variat.
• Participació: petits gestos de públic per mantenir l’atenció.

Festival Beethoven 250 (Auditori)

• Programa 1814 recreat: Tremate, empi, tremate (per a veus i orquestra), Simfonies 7 i 8 i La victòria de Wellington.
• Posada en escena: instruments col·locats com a “bàndols” (anglesos vs francesos), timbals i trompetes als laterals per “pintar” la batalla.
• Recepció: peça menys valorada per la crítica però molt popular entre el públic.
• Direcció: Jean‑William de Vriend, estil físic i expressiu.

Exposició: Bori (30 anys d’escultura) – Can Ginestà, Sant Just

• Signatura: presència potent, temàtica molt femenina i calidesa formal.
• Tècnica: textures de fang amb pàtina que evoca coure; ús de non finito (tradició de Miquel Àngel i projecció en Rodin).
• Aires: ressons finals del XIX, dolcesa tipus Renoir i iconografia de nens/nenes.
• Pràctic: mostra àgil (es veu en 15–30’), oberta fins al 15 de febrer.

Llibre: “Dioses de Hollywood” (Cristina Morató)

• Retrats: Ava Gardner, Rita Hayworth, Grace Kelly, Elizabeth Taylor.
• Comú: dones que van fer la seva en contextos masclistes; relacions passionalment turbulentes i controladores.
• Anècdotes: Ava a Mogambo; la dot per al casament de Grace Kelly i l’efecte mediàtic sobre Mònaco.
• Lectura: estil divulgatiu, de vegades “purità”, però ple d’històries i contradiccions que humanitzen el mite.

Cinema (bloc ampli)

Tarantino: “Érase una vez en Hollywood”

• Valoració: primera meitat erràtica, però tram final demolidor amb relectura del cas Sharon Tate.
• Debat: tractament de Bruce Lee i expectatives als Oscars.

“Joker”

• Actor: Joaquin Phoenix, treball colossal; desig de reconeixement a millor actor.

“Noche de bodas” (Ready or Not)

• To: gore lúdic i àcid, amb crítica a famílies riques i jocs “tradicionals” criminals.
• Protagonista: Samara Weaving; aparició d’Andie MacDowell i Adam Brody.

“Drácula” (1992) – Francis Ford Coppola

• Cast: Gary Oldman, Winona Ryder, Keanu Reeves, Anthony Hopkins.
• Força: estètica exquisida (vestuari, Belle Époque), metamorfosis del vampir i cançó final d’Annie Lennox.
• Recomanació: nova minisèrie “Drácula” a Netflix (3 capítols; el tercer fa un gir sorprenent).

“Richard Jewell” – Clint Eastwood

• Tema: heroi involuntari dels JJOO d’Atlanta i escanyament mediàtic.
• Actors: Sam Rockwell i Kathy Bates destaquen; mirada clàssica i sòbria d’Eastwood.

“1917” – Sam Mendes

• Forma: pla seqüència continu (virtuosisme tècnic).
• Debat: espectacularitat vs pes dramàtic; preguntes sobre el valor del recurs en l’era digital.

Goya i debat cultural

• Tesi: alguns haguessin premiat “Mientras dura la guerra” per context (auge de l’extrema dreta) per sobre de “Dolor y gloria”.
• Clau històrica: el discurs d’Unamuno a Salamanca; queixa perquè a la pel·lícula queda capat i no íntegre.

Tancament

• Homenatge a Terry Jones (Monty Python) amb “Always Look on the Bright Side of Life”.

Conceptes clau destacats

• Non finito, pla seqüència, adaptació infantil, gore, marxa militar, posada en escena musical, relectura històrica al cinema.

Punts forts de l’episodi

• Diversitat de disciplines culturals.
• Anàlisi crítica equilibrada (pro i contres) de films i premis.
• Contextualització històrica i ponts amb l’actualitat (Unamuno, feixisme, Vox).