Turandot al Liceu, Joker i terror (It 2, Greta), clàssics (Miniver, Ser o no ser, Gigante, JFK), O que arde, Gordos, Hedy Lamarr i Sombra

Un dia més comencem al Babilònia i, com sempre, amb la companyia dels companys, perquè si no aquest programa no seria res. Correcte. Sí, millor en companyia, no? Series tu sóc. Potser m'ho anaria. Fem veus. 60 minuts per mi. I vas fent com diferents personatges. Apa, que no ho feia quan feia l'història de la música. Sí, sí, però jo estava guionitzat i era una altra història. Jo estava preparat, vull dir, perquè era una cosa complexa, perquè dues hores que es cançol no és tan fàcil. S'entrevistava ell mateix. Parlem, m'hem portat aquí. I llavors feien una altra veu, no? Com estem? I molta música, molta... Era molt xulo, era molt xulo perquè, bueno, era simplement això. No, no, en qual moment m'entrevistava, era un guió que parlaves de la història de la música i anaves fent i posaves cançons. Per tant, era parlar de les dues hores, 40 minuts i una altra era música. Era com molt musical. Era aquesta la idea. 40 minuts, tio. Sí. Bé, no. Unió. Molt bé, doncs tenim la companyia de la Rosa Alcalá. Hola. Bona nit. Que diuen que no digues cognoms després. Rosa Alcalá. Doncs ja està. Què tal, com estem? Hola, molt bé. Xesco Ramos. Aquí, darrere de la peixera. Sí, sí, sí. El Jaume Vidal. Hola, bona tarda. Bona tarda. Bona nit, ja. Bona nit, sí. Bona, bona... Bona vesprada. Exacte. A València, tu què dius? Bona vesprada. Bona vesprada i s'ha de problema amb això. I ara canviarem l'horari i tal. Exacte. I el Nacho Alonso? Què tal? On estem? Tot molt bé. Una altra vegada, no? Ens falta el David, que s'ha clavat. S'ha clavat, s'ha clavat. Aquest home, hem de fer alguna cosa. Deixem-ho així. Hem de canviar-li ja. Hem de fer un massatge conjunt. Tots plàstic. Bueno, un sí, d'aquests tailanders, d'aquests. Exacte. Un any nomàs, saps? I ja està. Anava a dir en final feliç, però callo, eh? No, no, al final... I parlo de la facció masculina. Jo he dit que amb els peus, vosaltres mateixos. A la cua aquí, amb el que pugui. No, no, ell... No, home, que jo no arribo. Aquest pel cap. Exacte. I nosaltres pel mig. Ai, ai, ai, ai. Ai, aquí, bueno, ja... Però depèn de quina zona toquem. El David surt corrents, que jo me'l coneixo. Apa, que sí. Ja veuràs com el corem, segur. Sí, sí, sí. Quan vegi que està envoltat d'homes peluts... Surtirà corrents, no? Ara Rosa n'acceptaria, però els homes peluts no. Molt bé. Doncs el que us deia... En fi, de què hem de parlar avui? Això, de què hem de parlar avui? Doncs mira, avui començarem amb un nivell molt, molt, molt alt. Altíssim, eh? Perquè parlarem d'una peça exquisida que és Durandot, que la Rosa l'ha pogut veure al Liseu. Sí. Molt bé. I després, directament al cinema. Aquí avui serà com allò, eh? Un monogràfic. Parlarem del Joker, d'It 2, parlarem de la vídua, d'una It 2, i de l'Elit, del Stephen King. Sí, sí, del Stephen King. Fins i tot farem, mira, farem una... Intercalarem novetats o novel·les, pel·lícules recents amb clàssics, perquè el Jaume ha vist Ser o no Ser, JFK, gigante, imagineu-vos, eh? Excessions pel·lícules. Per mi, JFK, m'encanta, JFK. M'ho passo, m'ho passo. És molt bona, aquesta pel·lícula. Mira que és llarga, eh? Sí, sí. Sí, sí, sí. Val la pena. I després, pel·lícules curioses, com la de la Rosa, el... O que arde. O que arde. O que arde. O que arde. És en gallec. Lo que arde. Lo que arde. Allò que... Això. I després també recuperem alguna pel·lícula com Gordos, eh? Sí. Que el Nacho ha recuperat, no? I després, altres pel·lícules també interessants, com Sombra, del Zang Yimú. Parlem una mica de cinema oriental, que estem molt peixos últimament. Parlem molt poc de cinema oriental. I mira, això és una pel·lícula meravellosa per recuperar-te. Vull tornar a fer el meu. Sí, sí, sí. Totalment. I el viaje al cuarto d'una madre, de la Rosa, ens parlarà, que és molt bona aquesta pel·lícula també. Que jo la vaig poder veure, però la Rosa ens ho comentarà, que jo no me'n recordo gaire. Sí, ho havies comentat en el seu dia. Sí, sí, sí. M'ha agradat moltíssim. I si tenim temps, allò que hem parlat de la Hed i la Mar. Ah, sí, sí, sí. Que és una curiositat. Això no parla en una pel·lícula, sinó del personatge, que era un personatge veritablement interessant. I ja veureu per què. I polipacètic. Molt polipacètic. I, bueno, que era... És la que va fer de Dalila en la pel·lícula aquesta mítica, Sansoni de Dalila, que tothom recordem, però era moltes coses més que després veurem. Jo crec que és molt interessant, molt curiós. Jo, quan vaig veure aquesta biografia, és veritablement novel·lesca, i fins i tot té algun tipus de fita en el món del CTE Art, que ja explicaré quina és. Una pel·lícula que va fer en el 33, que va ser la primera pel·lícula en la que va passar una cosa que no havia passat mai en pantalla. Ja us diré què és. Xam, xam, xam, xam, xam. Ara hem d'aguantar tot el programa. Això és la màgia de la ràdio. No es pot dir tot. Ara es pot explicar això, al final. Igual, ens tindrà aquí enganxats tota l'hora. A veure, al poble li diem que desconecti i esperem que ell entri. Ei, ei, ei. Ja està, ja està. Llavors, Xeno Pavarotti, cantant Nessu en Dorma. Uf, perquè la Rosa ens parla de Turandot, de Turandot, que se m'anà al Liceu, tota revestideta. Aquesta peramagnífica de Puccini, deia com a Puccini, que l'estan fent al Liceu, com tots sabeu. El Liceu està celebrant aquest any, 2019, està celebrant el 20è aniversari de la seva reinauguració. El Liceu es va cremar el 94 i el 99 es va inaugurar de nou. Amb el nou que actualment es coneix. Llavors, això són 20 anys. Amb quina obra? Amb Turandot. De fet, i per què Turandot? Perquè Turandot era l'obra que estava programada, que s'havia de fer en el 94, quan es va cremar, i llavors no es va poder representar. Correcte. Sí, senyora. Llavors va ser la mateixa obra que es va triar per fer la inauguració l'any 99. I per tant, ara també s'ha triat la mateixa obra per celebrar aquests 20 anys ja que porta una altra vegada al Liceu amb nosaltres. Fabulós. D'acord? Turandot, de... si vols pujar que vulguis perquè és impressionant. Això és... Bé, l'àrea més coneguda de totes les òperes del món. Del món, ho pareix. Deixem un minutet, si us sembla, i ara la Rosa en segueix parlant. La sentim. Mentre sona el corus, la Rosa ens explicarà i ja ha de ser de fons que vagi sonant aquest noixendorme preciós. És la... Ell està cantant de nit perquè us recordo una miqueta la història. Sí, sí, sí. És una princesa. Turandot. Turandot vol dir de la regió de Turan que està a l'est de la Xina. Perdó, a l'Àsia Central. És una regió de l'Àsia Central. Vol dir filla de Turan, d'aquella regió de la Xina. Ella és una princesa una princesa que té molts pretendents. No podem evitar. El Vincero. El Vincero. El que seré jo. El amor Vincero. Però ningú com el Pavarotti, eh? Sí, la veritat és que... Això és molt de dir perquè suposo que hem de sentir més i tenim l'exformació, però aquest tio és impressionant. És impressionant. el que era avui dia. És que has de tenir una molt bona capacitat i ser molt bon cantant i un bon domini de la tècnica oferística. Ara, si hi ha de gent que parlis, no et tallem més. Doncs ella és una princesa que té molts pretendents. Clar, hi ha el seu pare, que és l'emperador. L'emperador diu, vale, doncs escolta, un dia o altre t'hauries de casar, no? Llavors el que fan és que els pretendents quan venen els hi posen tres enigmes que ells han de descobrir. Si no els descobreixen, doncs executats. Els tallen. Bueno, sí, es maten directament. I llavors, aquell any ja porten, no sé, 200 o 300 ja decapitacions perquè no encerten les endevinalles. És una miqueta com, seria com una androgínia? No, no, seria mis... Andro... Bueno, com un rebuig cap al gènere masculí. Com un rebuig, sí. Sí, perquè a més ella explica que hi havia hagut una avantpassada d'ella que havien arribat uns soldats o un nom, un príncep de no sé què i la va forçar, no sé què. No hi havia paraula, per això. I que ella no volia que tornés a passar i, bueno, en fi, no sé, és una miqueta... La història és una miqueta enreversada. Sí. És una miqueta enreversada i per això diu que és la princesa de gel, la princesa freda, frigida, fins i tot, no? Vaja. Doncs arriba Calaf, que és un príncep també, perquè, clar, tots han de ser príncep, aquí no s'han de... con tonteries, han de ser príncep, aquí no val un cabo. I Calaf, bueno, ell és un príncep que ha perdut el seu regne perquè hi ha hagut uns susurpadors i llavors han hagut de fugir. Ell ha estat aquí vivint en aquest regne d'aturant també una mica així com d'amagatotis. Fins que, aquell dia, que justament hi ha un príncep persa que s'ha presentat a buscar la mà de la princesa i no l'ha aconseguit, arriba també el pare de Calaf, que és el rei, l'emperador destronat, amb una serventa que es diu Liú. És que és molt important també el personatge de Liú i és quasi tan o més que era pròpia a Turandot. Sí, ella està enamorada en secret de Calaf, perquè un dia en Palau diu que la va somriure i ja està, ella se va quedar prendada. Així, bueno, és una emoció. Sí, sí, és una cosa, és un drama que es cabelero tot. I més que és dins de la tradició del barisme, Fuccini ho fa dins de la tradició del barisme. Llavors, Calaf vol optar igualment a la mà de la princesa, per molt que tothom l'intenta fer desistir, no hi ha manera, i llavors li posa la princesa, li posa els tres enigmes, bueno, ja quan sona els gong, els tres gongs, bon, bon, bon, això ja vol dir que ella comença tot el drama, tot el drama, perquè la previsió és que no ho endivini, no? ell sí que ho endivina, endivina les tres enigmes, totes tres, però amb tot i així la princesa no vol casar-se amb ell tampoc, no vol casar-se amb ell, i ell li diu, vale, jo no et torceré tampoc a que m'estimis ni que et casis amb mi, ni molt menys, no? Però jo et posaré tu un altre enigma i et deixaré tota la nit perquè tu ho endivinis. Si ho endivines, que l'enigma és com em dic quin és el meu nom, si ho endivines, jo marxaré, ja està, si no ho endivines llavors sí que et casaràs amb mi, llavors ens quedarem junts, d'acord? I és durant aquesta nit que que ell canta aquesta àrea per això diu al final l'amor vinxeró, l'amor vinxerà, a pesar de tot l'amor vinxerà. I hi ha tota la història d'està, bueno, al final ja, per això aquí l'important del paper de l'Iu, d'aquesta serventa, perquè la serventa sí que sap el nom d'ell, la princesa l'intenten, la intenten fer, com es diu? Bueno, complicar alguna cosa? Bueno, obligar-la a que ho digui, si cal, doncs, fent-li, això, obligant-la, tortures, això, amb tortures, tortures. I ella no ho diu i s'arriba a suïcidar fins i tot en un moment donat l'agafa un cunyal amb un guàrdia i s'arriba a suïcidar, d'acord? Perquè ella sí que realment està enamorada i la paraula és amor, ella es diu amor, d'acord? Llavors és baixar d'aquests núvols, d'aquesta princesa a la realitat, no? Una miqueta amb això. La versió aquesta ha anat canviant segons qui l'escrivia, d'acord? Perquè, de fet, és una història que això és molt curiós, ja, tant Guet, els llibretistes eren el Carlo Gozzi i van haver-hi escriptors com el Guet i com el Bertolt Brecht fins i tot que han tractat aquest tema de la princesa amb variacions, amb variacions, i que en realitat prové d'un conte persa. Allò de que la nostra cultura no ha sortit del no res sinó que tenim uns orígens, doncs és un conte persa. Que llavors en diferents moments s'han adaptat per novel·la, per teatre, el teatre també es va representar i després ja amb òpera. A Carmen també va passar, Carmen també era no novel·la i després es va fer òpera. Amb el Don Giovanni també, és el mito del Don Juan, que després al final tan famós va ser aquest mite que es va adaptar a una òpera. Però això és molt freqüent en l'àmbit del món de la literatura. D'acord, doncs aquesta és quan sona aquesta àrea. La major part de l'obra passa a la nit perquè, clar, és quan ells, els pretendents han d'endevinar aquests enigmes i és també quan ell li posa l'altre enigma a ella. I ho dic perquè, clar, l'òpera és molt moderna, és una òpera que no té res a veure a nivell de scenografia i de vestuari, de vestuari, és supermoderna, és, bueno, hi ha una piràmide amb dos braços que és com un robot. Diu que segons com sembla un videojoc fins i tot i vas com passant pantalles segons com. Ostres. Sí, és molt xulo, és molt xulo. A l'escenari és el mateix però es va movent. Aquesta piràmide recorda una mica a Metròpolis també. Ah, guai. I ella allà dalt amb aquella aureola que l'envolta, amb aquella fredor, amb aquella distància. És futurista. A més, el poble no està vestit de xinès ni molt menys, sinó que porten com unes granotes, saps, uns monos, de color blanc, gris, depèn, amb algunes ratlletes. Per això tot molt en plan futurista. I també porten aquí al front un llum, una mena de l'eta així rectangular, fina, per il·luminar o per veure's. I tots porten aquesta llum. És molt psicodèlic de tot això. I els, per exemple, els que fan de policies, que són els que custodien, els pretendents, quan després els han de portar al cadal, els sofres que els acutin i tal, aquests ho porten més gran i porten així com un rectangle de color vermell, així com unes jumenetes també, uns letges així vermells i aquests són els que són els policies, per exemple. Després hi ha també els tres ministres que és molt divertit perquè els diuen ping, pang i pong. Són molt divertits que clar, ells fan unes seves reflexions molt xules perquè llavors, nosaltres que tenim la casa ja a les muntanyes de no sé què que és idílic i no podem anar perquè hem d'estar aquí complint aquestes ordres que és com sense sentit, no tot, vull dir, és qüestióna molt també la forma de... perquè no deixa de ser jo crec que avui dia és un tema una miqueta allà desfassat, perquè la princesa que faci tot això queda molt desfassat i potser és una miqueta la manera de fer-ho com més proper també i més així. Bàsicament seria això perquè si no podem continuar explicant moltes coses, molt recomanable, genial, fantàstica, impressionant, molt maca, molt maca i en el Liceu ja sabeu que és una meravella. Home, clar. Tenim una gran sort de... Sí, sí, sí. Entrades i a nadie. Clar, clar, clar. Ja no queden gaire bé entrades. Estàvem fins a... S'ha quedat sones bones, eh? Fins a un... Sí, ja ara... Jo se'n convida, Jaume, jo vaig amb tu on vulguis. Ho comentem fora... fora d'antena que jo també vull anar... Quan veus el preu de les entrades ja em diràs. Jo també. Molt bé. Molt bé, maco. Vinga. Passem una mica, doncs, tema cinema, ja directament i ja deixem el turandot que està per aquí, ja veieu, Donido, eh? Sí, sí, sí. Jo no havia estat... Jo he sentir-la feia molt de temps però Donido, la banda del coros i tal, quina potència, no? És molt potent, no? És molt... A veure, estàs tota l'estona Sí, sí, sí, sí. prestand atenció al que està passant a l'escenari. Ja, ja, ja. És que estic... L'escenari es va molt bé. Hi ha molt maco, és que hi ha unes projeccions de com si fos un mapping. Hi ha com una... Téla molt fineta, molt fineta, molt fineta, que no es veu però sí que en moments que s'il·lumina, ara s'il·lumina, sí. I és com una esfera. Llavors, hi ha bona part de l'escenari que queda envoltada d'aquesta esfera il·luminada. Després hi ha també unes projeccions al fons que, per exemple, quan els ministres li estan dient, li estan intentant fer desistir de presentar-se a la prova al Calaf i estan dient, escolta, què vols? Dones! Però ja nosaltres et donem 100 dones, et donem castells, et donem palaus, terres, el que vulguis. Llavors comencen a caure dones, dones, vull dir, imatges de dones, així siluetes, com si fos com una nina de goma, quasi, i comencen a caure així, no? Sí, sí, sí. Vull dir que està molt bé, és molt, molt, molt, amb molta innovació tecnològica, és molt, molt visual i... Però en una òpera tan representada has de portar alguna cosa diferent, una vici diferent. Exacte. I ha de ser a partir de la scenografia, no? Perquè la qualitat, potser, bueno, si no pots tenir pa barot i tindràs uns que estan molt bé, que hi havia dos elencos, no? Sí, hi havia dos elencos que, exacte, en funció de la... Bàsicament, estan els titulars però són els altres que tenen la mateixa qualitat o més i són gent molt, gent molt vàlida. Nosaltres, per exemple, és molt de nivell, molt de nivell. A l'Iseu, clar. Al, jo què sé, el Francisco Vaz, Toni Marçol, aquests feien de pin y pon, pin y pon, que el dic. Al, en el nostre cas, el tenor va ser el Jorge de León, que feia de Calaf. Però n'hi ha un altre que és Gregory Kunde que també ho fa. Sí. Vull dir que no, no és que sigui un substitut de l'altra, sinó que... No, que són de mateix nivell i que van canviant. La que és molt bona també, la Hermonella Jao, que és la soprano que fa de l'Iu, fantàstica també. i en el nostre cas la Turantot la va fer l'Irene Teorín. L'altre, l'Ingstron, que ja dic que totes són de moltíssima... Molt bé. Sí, sí, són gent clars que dient, ho estàs molt en aquest àmbit que potser segur que són prestigiosíssimes. Són noves figures també, o no tan noves que potser no tenen la repercussió mediàtica que poden tenir posar això un poble d'octil. i una renovació i... L'aigua pesa potser... No, no, però és tenir la potència, és complicadíssim. Jo que vaig fer tres anys de cant ja et dic jo que és molt complicat això. Ostres. Bueno, a mi em fas pensar que vaig estar l'any passat a veure en una que no era ni molt menys Turandot ni de tal i em vaig quedar impressionat. És que et quedes mort allà. És un treball enorme el que fan allà. A l'escul, no sé. I no desafinar durant dues hores o tres hores que dura l'obra? Tres o quatre o en què sigui. Tres hores, sí. D'aquesta també. I tenint en compte aquesta liceu, que la gent allà controla... Passa volant, eh? I aquestes tan conegudes... A més, pots seguir la lletra que posen aquella pantalla a dalt de l'escenari que posen en català i després tu tens aquí davant teu aquella pantalleta petita que també la pots posar en català, en anglès, en anglès. Molt bé, molt bé. I ho segueixes molt bé tot l'argument que és un argument molt senzill també de totes maneres. Doncs bé, canviem de terç totalment i ens anem a parlar de cinema i anem a parlar de Joker, aquesta pel·lícula tan nominada... Correcte. Que no és si tu... Segur que la coneixeràs. Eh? Bueno, ara parlem, eh? Espera. Espera, dona igual. Després et sonarà. És la primera cançó que s'ha de dedicar al Joker de l'història del cinema que és de l'època dels Batmans però de l'època dels anys 80 llars que eren d'aquells d'aquí era d'aquell del... Del Nicholson pot ser? Del Nicholson exacte que feia de Batman i va fer una cançó Prince que es deia Partiman que era la cançó del Joker. Molt ben introduït. Eh? Vull dir que... Molt bé, senyor. Perfecte, sí, sí. La bogeria del Joker, no? Sí, sí, sí. Que era molt, molt boig, molt boig. Bueno, doncs Joker una figura ja molt representada en el cinema una figura que té una repercussió mítica perquè cap i la fi és una de les cartes del tarot aquesta que simbolitza la bogeria simbolitza l'energia que genera moltes vegades els moviments de personalitat i tal bueno, doncs aquesta figura després ha passat a l'àmbit dels superherois a aquest univers Marvel i bueno s'han fet pel·lícules com la que s'ha indicat més centrades en el tema del superheroi i ara m'ha arribat una pel·lícula que si bé està basada en la figura del Joker com la entenem i com el superheroi que el tenim perquè hi ha alguna referència fins i tot a elements que l'envolten com Batman surt una referència però no és una pel·lícula de l'estil dels univers Marvel dels superherois de fet Marvel s'ha desmarcat clarament diguem-ne però si hi havia algun dubte que això no forma part de l'univers aquest de les pel·lícules de línia que van fent diguem-ne sinó que és una pel·lícula basada en el Joker però amb una aproximació completament diferent per tant pel·lícula que va ser el Premi la Palma d'Ora al Festival de Venècia també una pel·lícula de superherois que li donin això ja diu que l'enfocament és diferent molt bé d'un director que havia fet pel·lícules més aviat que ara no el tinc davant però havia fet pel·lícules més aviat tipus videoclip i havia fet res a con en Las Vegas i coses d'aquestes vull dir unes pel·lícules completament allunyades del que deia això és una pel·lícula molt personal amb un actor que donava molt jo ja quan jo vaig sentir que era Joaquim Fènix que és un actor molt molt canyero en els seus papers molt camaleoni que és un tio que sap fer moltes coses a la vegada potser és un estil del que parlàvem de Jan Nicos histriònic que potser és el seu defecte que potser és més histriònic però és un tio que saps que es ficarà a tope en el paper i que farà el que calgui i de fet ho fa i físicament amb el personatge que diu que es va primar no sé quant quins quins sí, sí perquè està molt exacte aquest s'involucra molt físicament perquè fa una caracterització sí, sí o sigui la veu fa la risa aquesta del joker que té una explicació perquè això el moviment del cos les danses aquelles que feia el joker això és molt difícil de fer es va primar per això perquè si li veiessin tots els ossos hi haia els membres com una mica descoljuntats és una dansa una mica boja i allò que comentàvem fora d'antena clar això com comença veritablement o quin és l'arrel del problema és que l'arrel del problema és que el joker és un malalt mental és una persona que és malalta que té la malaltia aquesta la incontinència el riure famós del joker és una malaltia no m'he documentat quina malaltia és però segurament té una explicació clínica una exposició clínica que és una persona que com vi volta en determinades situacions no pot parar de riure no pot parar de riure en les situacions una mica del síndrome de Turet però només amb riure i tota l'estona aquest riure però amb la situació més seriosa o una situació més estranya i de fet el porta que això és el principi de la pel·lícula que es veu el porta sempre una targeta a sobre perquè quan li dona aquest atac no pot fer res més que riure i li dona a la persona que té allà envoltat i diu soc un malalt mental sisplau comprengui això que soc un malalt mental sisplau ajudi'm aquí comença tota la pel·lícula en la qual aquesta demanda d'ajuda és completament ignorada per la societat que l'envolta fins i tot per la gent que està amb ell en autobús i per els serveis socials que en una ciutat Gotham que és la ciutat transposició de Nova York que surt als còmics i tal ja està molt degradat això i els serveis socials fan el que poden i en aquest home fan molt poca cosa no li donen cap solució no li donen cap ajuda ell van allà amb les sessions i bueno passen una mica d'ell i que no com molt li donen medicina o alguna cosa no es preocupen per res del seu problema veritable ell té una vida clar ell viu amb la seva mare marginat completament protegeixen tot tipus ja de conductes perilloses i al final aquesta evolució d'una societat que no atent el malalt d'una societat que fins i tot comença a potenciar que ell acabi sent un monstre ell acaba sent un monstre d'una manera indirecta acaba ficant-se ja en un món de violència en un món d'assassinat i en un món que acaba portant la transformació d'un malalt mental en el villano prototípico que ja el que vol és tornar a la societat tot el mal que la societat li ha fet i tornar-hi de la pitjor manera ja dic aquí s'ha triat la figura del jòquer però podria ser perfectament qualsevol figura d'una persona que té aquests problemes i que acaba sent un tipus de psicòpata podria ser un assassino en sèrie tota aquesta premissa construeix Joc in Phoenix un personatge molt potent molt treballat una mica histrònic de vegades però bueno la película també té l'encert de tot és molt fosc tot és molt degradat molt gris molt lamentable molt ostres decadent pobra home com viu aquest home mira quins visualment fins i tot mira per on passa cada dia per anar d'on va a casa i mira i tal i mira com li agraden els programes de televisió que hi ha un presentador d'aquests de telebesura diguem-ne que ell es fan número uno dius que tot en volta és com un missatge d'ostres que clar és que toma i algú l'ajudarà i al final acaba sent acaba convertint-se en el villano màximo però una mica quasi per accident vull dir no és que el tio estigués predestinat i és el missatge principal de la pel·lícula a part d'actuació i a part de i bueno tot i jo no diria que és l'obra maestríssima que és tot i que no sé quin rigor tindrà perquè clar aquest home segurament està nominat a l'Òscar que l'ha nominat tres vegades no l'han donat a Joaquim Fènix per tant jo crec que sí potser sí director de pel·lícula doncs no sé però bueno com últimament tot pot ser qualsevol cosa no sabem jo tant per dir que és una gran pel·lícula una obra maestra és una pel·lícula molt correcta que s'aguanta molt bé que si aneu a veure una pel·lícula de superherois doncs no és el que trobareu trobareu una altra cosa i sí que és curiós que he sentit persones bastant diverses dir que és una mica en llarga però que es passa molt ràpid i és veritat a mi també em passa sí no sé per què no sé com ha construït són dues hores i trenta minuts dues hores i pico amb el que dius ostres evident que clar perquè la història tampoc dona per tant vull dir al final no tens allò una pel·lícula de superherois que de cop i volta comencen les persecucions i comencen les històries no no no la pel·lícula acaba en el moment en què en Joker ja es transforma però en el moment que descobreix que és un villano i allà s'acaba la pel·lícula diguem-ne però bueno molt bé doncs recomanable ja dic sincer l'obra maestríssima que tothom diu però molt recomanable una mirada nova sobre un tema ja molt explicat i amb aquest enfoque de dir bueno al final perquè el villano queda esculpado diguem-ne al final dius com acabaria aquest home més que així sense justificar doncs la veieu si podeu veure-la i ja tornem a parlar un altre dia doncs rematem aquesta magnífica crítica justament amb una selecció de 20 segons dels diversos riures del Joker molt bé a la pel·lícula perfecte perfecte que això si no m'equivoco aquella escena em té un final el what's so funny freak doncs sí sí vull dir al final la selecció de riures de 3 o 4 riures amb seqüències al final els que diuen això de l'escena no riuen ja no perquè la cosa acaba una mica la cosa una mica malament molt bé doncs seguim parlant de més cinema clar que això que no pari de forma jo bueno res necessito 4 minuts per carregar-me dues pel·lícules anem malament o anem bé per carregar-te unes pel·lis l'altre després sí que serà una molt correcta però he pogut veure la segona part d'IT la segona part l'IT 2 famós que per cert m'han dit por ahí que l'IT famós el llibre tothom el comprava era un tot xiu de mil i pico de pàgines i ara aprofitant la vinentesa l'estan venent com dos llibres separats IT 1 i IT 2 a 22 euros cada un però bueno no passa res és lectura i aprofitant el que abans era un tot xano doncs ara fan dos amb el tema de les pel·lícules amb el que és la portada de les pel·lícules i tal bueno la primera part d'IT 1 ja seves aquest pallasso el Pennywise famós i tal que bueno que apareix a Derri amb aquesta població nord-americana i que fa estralls i que mata tot bitxo vivent perquè és una mena d'ésser bueno una mica maligna sí maligna i ancestral vinculat també amb coses dels indis americans que també s'entra per dir al mig perquè tampoc parlem del tema i són una sèrie de joves a la primera pel·lícula en la qual han d'intentar matar aquest ésser que fa de les seves i tal i llavors en teoria això els uneix i diuen que si tornés a aparèixer que es tornarin a trobar després vull dir per intentar matar-lo perquè la primera part queda oberta en què no acaba de morir del tot aquest monstre clar s'entra dins d'aquesta línia de creure d'aquestes històries i no amb una cosa natural ni versemblant ja ens entenem llavors a partir d'aquí doncs a segona part ja són majors majors tenen 27 anys més per tant són gent entre uns 30 i pico d'anys i bé doncs a partir d'aquí tots tenen semblances físiques quan érem petits van posant flashbacks de quan era la pel·lícula anterior i de quan estaven tots juntets i llavors torna a aparèixer i torna a ser la mateixa premissa que la primera part potser més espectacular potser amb més efectes potser millorada potser amb més entitat i seria la segona part que és quan torna 27 anys després per una sèrie de motius que ara no entrarem doncs han de tornar a lluitar i l'han de tornar a matar bé és una pel·lícula alimentícia absolutament el que sí que s'ha de reconèixer és que el llibre que en la seva època va ser un llibre una bomba que ara te'l llegeixes i està com desfacadet és com tot passa allò dels anys 80 queda tota una mica desfacadet les pel·lícules fins i tot en general no totes però em refereixo que és aquesta cosa o centera que es diu o setentera fins i tot que a vegades no queda massa i aquí passa això aquí l'han volgut vestir amb una certa modernitat però el que passa és que clar queda una miqueta doncs així els actors estan com de pas tampoc hi ha grans figures hi ha el que va fer com es diu aquella pel·lícula la del Shyamalan aquella que va fer múltiple el noi de múltiple aquell també sí surital però em refereixo que no estan fent uns papers massa interessants la pel·lícula fa por a vegades fots uns vots contra el sostre perquè no t'ho esperes però tampoc és una cosa excessiva per tant bé per passar una estona durar dues hores i 44 minuts la segona la primera també són dues hores llargues també per això dic però sí que sí però sí que s'ha de dir que com a mínim en relació a la sèrie que van fer que era un bunyol allò com una casa doncs això té molta més enjundia més qualitat i bueno està bé a vegades recordo una miqueta l'Stem by me aquella pel·lícula també que tenia guió del com es diu de l'Stefan King també una pel·lícula per passar l'estona i una altra que jo anava amb molta il·lusió que era una que es diu la vídua que es diu Greta en anglès del Neil Jordan recordem tots jocs de llàgrimes Desayuno en Plutón vull dir estem parlant d'un director potentíssim i a més l'actriu principal és la Isabel Hiper ho dic bé Hiper com es pot pronunciar i dius ostres anem bé Neil Jordan la Isabel Hiper això de ser la repera doncs home estem en el que estem vull dir la pel·lícula està bé però com uns clitxets que dius és que ho vas venir tot directament la premissa és molt senzilla i amb això també no és que em la vulgui carregar és una pel·lícula que està prou bé però la gent que ha vist cinema i tenim vulgarment el cul pelat com el que diu la cosa home dius on te vas que això ja es va venir que faràs això que tu no ets així que tu ets aixà que no m'enganyes i vas seguint la línia simplement és una premissa molt senzilla vull dir és una ciutat no recordo ara si a San Francisco no recordo ara exactament o no Manhattan coi no clar és a Manhattan diguem el que seria el barri llavors allà hi ha una noia jove que llavors troba un bolso al metro molt maco així molt clàssic d'aquests petitonets així tancats i llavors és una noia que l'obra i llavors a partir d'aquí troba la documentació i li torna i li torna a una senyora que és la Isabel Giper que viu en una casa molt peculiar etcètera etcètera que té un piano que no sé què no sé quantos i comença una relació és a dir la convida a prendre alguna cosa la convida saps i viu sola li explica que no té marit que la seva filla està lluny que no sé què és molt amable molt simpàtica i l'altre va caient en la xarxa d'una mena d'aranya que és la vídua que és aquesta senyora hi passen moltes coses però coses molt previsibles insisteixo que la pel·lícula està bé que s'aguanta molt bé ara quan acaba dius sí que dius és que clar nena on vas què estàs fent vull dir aquestes coses però bé per passar una estona i per passar-ho bé jo crec que que es pot veure però insisteixo res no és un al·lell jordan potentíssim de desayuna amb Pluton i altres coses tan meravelloses que ha fet hi ha altres sí n'ha fet unes quantes n'he fet unes quantes sí senyor sí de molt bones bé Jaume parla'ns ara m'han posat una mica clàssics Ser o no ser JFK tu mismo sí però faig una petita cosa ah digues la setmana passada vaig veure la senyora Miniver no sé si l'heu vist aquesta pel·lícula sí però fa molt de temps i vaig descovocat fa molts anys i és una gran pel·lícula vull recordar sí molt bona molt bona pel·lícula sí senyor tot el que tu has explicat de tota aquesta manca d'ajut de la societat aquí a la senyora Miniver és tot el contrari estem en una guerra la segona guerra mundial i llavors bueno hi ha els bombardejos no i estem davant d'una família totalment clàssica no i si és clàssica vol dir vol dir aborgesada i vaja ben asseguda en el temps hi ha una seqüència d'aquesta pel·lícula que em va agradar molt que parlen de Dunkerque us en recordeu de la pel·lícula Dunkerque que queden atrapats allà i que no saben a la platja doncs a la pel·lícula aquesta ells van cap allà se'n van una flota d'això de bueno de vaixells aquests així àgils no que van i venen i tal i mira diga això aquella altra pel·lícula que la feia el Kevin Brannach si no recordo malament sí hi ha varios un dels capitans era ell però era Christopher Nolan el director no? Christopher Nolan correct ah sí sí el director no no el Brannach sortia d'actor d'un capità dels vaixells bitànics que estaven allà sí sí però era el Nolan el director bé doncs val a dir que tota la pel·lícula és una finesa de situar precisament la situació de guerra els patiments els desordres que crea i de tota mena no i però d'una manera argumentalment fantàstica vull dir que et serveix per interpretar tot això ja no és allò de bo i tots a patir a més és el cinema dels anys 40 que ja entenem tots aquest concepte del cinema l'Agrer Garson i el Walter Pidgeon ostres aquest senyor no me'n recordava jo no ni te'n recordava ara m'ha vingut al cap l'Agrer Garson no la veig massa sí no jo és que ostres m'estic arreglant de la pel·lícula i el Walter Pidgeon tampoc poc acaba d'arribar però va li dic queda bé bé dit això anem a els 40 cert o no cert també estàs per allà exacte clar sí senyor cert o no cert aquesta sí també és la pel·lícula que que també ens posa més enllà del feixisme predominant no però amb un punt de vista jo divertit molt finet molt finet és interessant veure com la passió humana doncs va governant gairebé tothom sobretot els homes no m'anem més perduts aleshores sembla que portin una mica més el és el l'Els Lluvitz 42 sembla que és sí sí l'Els Lluvitz per la memòria que té molta mala baba però és molt elegant l'Els Lluvitz l'Els Lluvitz és boníssim és boníssim és un paio que posa la bomba dins a la taça del bate i no saps mai quan es flotarà i estàs tota la pel·lícula esperant que bum que em vagi tot en l'aire va semblar una manera molt senzilla d'explicar però jo era molt petit a l'Institut vaig veure-la perquè era és cap a l'Institut s'ha de veure les pel·lícules un cop bueno molt bé recuperar la pel·lícula aquesta i després vaig també veure ja segueixo sí la pel·lícula Gigante Gigante aquesta és de ui que no me'n recordo ara el director no el director no totes protagonistes però el director el podem buscar però jo te'l diré ara ja l'hi deixarem és alt no no no no qui és el George Stevens o sigui que va ser un potser al final del que va fer la pel·lícula d'això de ui que no va acabar d'acabar de fer la pel·lícula sencera no la va acabar sí home la de 4 hores home ah el Víctor Fleming ah no aquell és el Víctor Fleming clar el del és que és el Víctor Fleming aquest eh sí sí vale vale jo és estiu allò que li ben es va endur i tot això i tal bé doncs aquesta pel·lícula també em va semblar molt interessant molt molt jo penso que retrata d'una manera extraordinàriament bé tot el que representa els aquells homes que estaven ben ben aposentats allà no més que bé més que moltes altres d'aquestes els Pènceres Tràs i te te'n recordes aquella pel·lícula tan bona llavors s'ocumplà molt bé i el Rock Hudson és el és el prototipo és el que governa tota la nau la seva dona que és l'Elisabeth Tyler és la que no sí va va acceptant tot el que es va trobant però diguem-ne que aquí està la part potser una mica fluixa perquè en aquells i arriba el James Dean i dius toca-te les narives el James Dean és com el el que no té cap mena de possibilitat no el deixen estar allà i bueno el deixen estar allà i tal i vas per on ja surt petroli per pegar un tren no i llavors el que està molt bé és de la manera que parlen d'això de l'ambició consumada o sigui que ja quan has aconseguit un èxit tan clamorós doncs jo crec que sí que ho retrata molt bé que és molt difícil ser normal i coherent i civilitzat i tal i això trobo amb aquests espais tan perduts de la mà de Déu que allò és com la paisatge és que quan apareix el petroli va allà amb les ganes que té de clavar-li a part d'estar enamorat de la seva dona de clavar-li un poc de puny ui ui és una gran pel·lícula típica gran pel·lícula és un gran de relatos perquè és una història allà un novel·lón i allà la saga i tal però sí que és veritat que aquesta fotografia les situacions del tío James Dean que sembla que va ser l'última pel·lícula que va fer perquè va fent el mateix any aquesta i jo no sé si era el de Cincausa abans perquè l'ha fet molt seguides i es va matar i és curiós que aquest nano tenia una pel·lícula molt 25 26 i tal i com eren tan homes en aquella época sembla que el tío tingui 40 i pico sí, sí, sí molt bé amb aquesta imatge no madura però molt bé vull dir recuperar això s'ha de fer s'ha de recuperar i bueno jo com estic embuit amb el món del cinema mut i tal vull dir jo estic recuperant coses absolutament meravelloses que algun dia jo us parlaré algun dia també en parlo porto una que la vam passar aquest dia també allò el xarlot home com s'ha dit la quimera d'oro falsa eh? quina? no espélet que no ho veig no n'hi ha igual ja ens ho comentes després sí després us ho comento sí, sí, m'exagré perquè n'escapa el temps sí sí, dies dies doncs bé no la tens aquesta de JFK com a final diguem-ne el repertori d'avui per part meva que bueno és una pel·lícula a mi sempre em va impressionar molt aquesta pel·lícula jo la vaig recuperar no fa gaire i vaig trobar una verba i vaig dir me l'ha trencat l'entera és molt real jo penso que no no envelleix no, no, no està bueno, tio dius això és el que passa i això pot passar realment a mi m'agrada molt l'entramat que fa l'Oliver Stone amb tota la pel·lícula és a dir com muntar el documental amb el propi Kevin Costner que està meravellós que no és el Kevin Costner de la guardaespalda i tal ni el de Future Wall allò com es deia aquella cosa horrorosa que va fer Water Wall és mòbil senyor clar, aquí està ben dirigit ben controlat i amb el que diem amb el Kevin Costner el Indy sí, sí, sí no, no aquella sí ah bueno, sí allò està bé allò està bé allò con logos sí, sí està molt bé no, però molt bé el de JFK crec que és molt una pel·lícula per recuperar per entrar en la història i deixar-te anar i deixar-te anar i que t'expliquin t'expliquin i molt ben perdit no t'has acabat d'explicar el per què no però sí que ho hem no, clar ojalà com ho sapiguessin no, però ens hem enriquit amb altres pel·lícules també, no vull dir aquest és l'avantatge com el que llegeix vull dir també és l'avantatge veus altres pel·lícules i vas sumant i acabes sí bé t'aproximes sí, sí t'aproximació bona aplaudiments pel Jaume ja s'ha d'aplaudir s'ha d'acabar ja, bravo ja, bravo ja, bravo ja, bravo molt bé doncs aquí tenim una cançoneta en directe d'un senyor que també ens ha deixat no fa gaire és d'on Arcoen i la Rosa ens parlarà justament Susanne en directe i la Rosa ens parlarà d'una pel·lícula que no sé dir-la jo que tenim aquí o que arde o que arde l'o que arde l'o que arde l'o que arde és en gallec vale vale és una pel·lícula de l'Oliver Lacks aquest noi és gallec però està vivint a França i la bueno va néixer de fet va néixer a París el que passa que és d'origen i de família gallega i ell contínuament sempre que pot estar bé a Galícia és l'Anna estrenat al Festival de Cinema de Cants aquest últim res fa el dia 11 d'octubre i és la història d'un piròmon que surt de la presó és a Galícia estem parlant de la zona d'Osancares aquesta zona que hi ha que és tot muntanya fresca i profunda preciosa una meravella de paisatge una riquesa natural impressionant també està entre l'Ugo i l'Illeó o Sancares doncs ell surt de la presó i torna a casa a casa amb la seva mare una senyora allà gran vale ja la pel·lícula comença amb unes imatges impressionants d'una tala d'un seu eucaliptus que ja et quedes fuà de nit de nit la tala i et quedes impressionant després aquells paisatges són autèntiques perquè el seu eucaliptus és una a veure no és una epidèmia és un arbre que fa molt de mal perquè crema el terra no sabia això crema en el sentit que totes les arrels es tenen és molt invasiu i no deixa és molt invasiu exacte i no deixa que creixi res més llavors es carrega la flora autòctona és com les pilleres després no sé si es que ho deixa com el terra com molt alcalí o no sé què i llavors diga temps en poder tornar a plantar alguna cosa més no sabia això creixen molt ràpid i es va veure en una època franquista sobretot que es va posar de moda i es van plantar molts a Galícia a Cantàbrica a la Cureira Cantàbrica es van plantar fins que ja es van adonar que no que hi era una barbaritat biològica que jo no era però bueno tu planteja així no vull dir les imatges són molt impactants són molt potents el diàleg no hi ha gaire diàleg sí que n'hi ha és bueno jo la vaig veure amb el seu origen de l'en Gallec però bueno amb els títols i són personatges com molt ancestrals com molt arrelats a la terra i que viuen d'una forma com d'autosufici de la subsistència no d'autor no de no necessites res més hi ha una caseta amb tres vaques amb unes gallines i tal i no et planteges comprar la cuarta i no i no et planteges res més no la senyora Gran que la veus com ella tan ordeña la vaca com surt a pasturar les vaques com quan ve el fil és el fill el fill ja veus que té algun tipus de problema a nivell social li costa relacionar-se és molt solitari també té algun tipus així de patiment no i bueno després en canvi veus l'altra banda de la societat perquè Galícia té una altra de fama de que són com molt més tancats no com que el ciclo evoluciona però veus que sí que hi ha una altra part de la població que estan fent una casa rural que intenten hi ha uns nois que estan perquè vingui turisme una miqueta reinventar-se i evolucionar i viure d'una altra manera que no sigui aquesta economia tan tradicional i tan tant de subsistència pràcticament i tan tancada i clar però l'altra no ho miran bons ulls tampoc no faran res perquè no veuràs que mai es barallarà i no es diran ni una paraula però clar després les accions no es veu realment qui ha estat però bueno finalment hi ha hi ha un foc hi ha un incendi real bueno real és el que és controlat perquè estan acostumats a fer-ho és un incendi real per controlar una miqueta també per fer tallar focs o per fer camins i moltes vegades fan fins i tot quan es declara un incendi fan un altre per contrarrestar aquell i per aturar l'altre són tècniques són tècniques d'extinció d'incendis ja dic super potent les imatges després hi ha la figura o el personatge de la veterinària perquè en un moment que la vaca es posa malaltona i llavors ve la veterinària que és una noia també jove que ha estudiat i ella ho tenia molt clar que volia quedar-se a viure allà i per això va estudiar a veterinària llavors ella sí que entra en contacte amb aquesta família perquè ha de fer unes quantes visites a la vaca i veus que hi ha una miqueta com ella quan el porta amb el seu cotxe després d'haver portat la vaca és que és tot com vol ja et dic com vol ella en el cotxe posa aquesta cançó de l'Eonard Cull ah vale és que ara se sona una altra és igual posa Susanne que ja l'hem sentit abans i diu no t'agrada i se poneu mai no entendo la letra no entendo la letra diu és igual perquè t'agrada dir una cançó no cal que entengui la letra exacte no cal que sigui jo després he estat mirant a veure de què parla Susanne i és d'una persona és una dona marginal al final una persona sola que viu amb el riu amb un baixell al riu i que convida allà que vingui gent o homes o persones i és una persona així com una mica marginal també però en canvi té una gran bondat i és una miqueta la duplicitat també d'aquest personatge d'aquest nano ara la sentim sí aquest personatge és molt interessant els personatges són molt interessants molt molt molt ja et dic una societat així com molt molt tancada no una societat aquesta família i aquesta societat familiar perquè hi ha altres que sí que intenten evolucionar intenten jo reccomano moltíssim és una volgura que val la pena veig que aquest nano ha fet un altre també que es diu Mimosas em vas dir sí em vas comentar i es veu que també bueno jo el que he llegit sobre això també és una passada i un documental que és Todos vos sos de los capitan penso que serà de seguir aquest nano Oliver Lacks el festival de Can ha guanyat el premi del jurat a la secció una certa mirada ah fantàstic és molt interessant aquesta secció sempre sempre té una visió diferenta del cinema justament per això m'he millor dit en poques paraules no poca acció d'un i dos hi passen coses i t'imagines molt bé molt bé fantàstic Nacho Gedi Lamar oi? Nacho Gedi Lamar i després hables de Gordos sí parer un ràpid tal bueno parer primer de Gordos vinga Gedi Lamar bueno Gordos deixa'm 3 minuts per parlar de Sombra correcte vinga ja controlo si és 29 vinga tranquils cap problema Gordos pel·lícula de Daniel Sánchez Arevalo aquest director que va fer primer un escolar quasi negro Gordos primos que té un Premi Planeta també multidisciplinar i tampoc sabia això de Premi Planeta no ho sabia i bueno pel·lícula que va completament sobre el tema de la gordura de la bellesa física de la imatge del món d'avui en dia a partir de diferents aproximacions des del terapeuta que tracta aquest tema de gent que està complexada per això des de la seva dona que comença a perdre la seva figura des d'una família que tots són gordos diguem-ne perquè tenen la mare el pare els fills evidentment excepte un que no i després hi ha un secret envoltat amb tot això amb un guió bastant intel·ligent bastant dinàmic amb una posta en escena així molt contundent diguem-ne imatges la pantalla dividida i així una mica muntatge una mica videoclip però que és efectiu així modern diguem-ne surt una pel·lícula bastant fresca contundent que incideix en el tema també des del punt de vista problemàtica social de com estem de com això és una cosa per exemple inventada que al final s'està agafant a tots i com que si no ets d'una manera determinada no trunfes en el món diguem-ne de la imatge i en el món de la imatge sexual fins i tot perquè hi ha un tema fins i tot hi ha un problema entre hi ha unes persones que són maquíssimes dos que són molt guapos ell i ella i que estan encantados de conocer-se sempre però quan ella es queda embarassada ella canvia físicament fisiològicament i ell comença a tenir comença com un repelús una cosa allà que ell estima molt la seva dona però no li agrada per què? perquè ell estava en un paradigma que eren molt guapos ells i eren fantàstics i dalt i aquests canvis després ell fins i tot ell no vol ser així però es dona compte que tot això com incideix sota aquest punt de vista és una pel·lícula una mica amarga diguem-ne amb humor negre perquè al final no és una pel·lícula amb missatge perquè a la fi ell tracta aquest tema i entra i surt diguem-ne del tema amb un inici igual que al final perquè diguem-ne que hi ha una persona també que és el que ven uns cursos aquests per aprimar-se i per aprimar-se i per tromfar la vida diguem-ne és com un venedor d'aquests de llibres d'autoajuda que diu que tu bueno te aprimaràs i al final que al final també té una problemàtica molt important i que tot el que diu al final hi ha uns personatges molt perdedors al darrere amb molt de fons molts problemes personals i que veritablement el que veus és que al final la gordura és un menor problema però que bé tot relacionat amb això diguem-ne una pel·lícula amarga una miqueta amarga de perdedors i tal però que bé com a punt de vista de desmuntatge com a aproximació i amb bones actuacions i bon guió val la pena és bastant fresca i tot i que fa 10 anys o 13 anys que té la pel·lícula està vigent avui en dia 13? potser més no tant sí por ahí por ahí 2006 diries que parlo de memòria i tal aient m'agrada recordo que em va sorprendre sí, sí em va sorprendre que vaig a veure perquè el director és bo a veure què passa és sorprenent és fresca és una obra maestra però és molt correcta en tots els aspectes i dos minuts va parlar de la Heddy Lamar Heddy Lamar que era una actriu dels anys 50 coneguda perquè era la pel·lícula Sansoni Dalila aquella de Víctor Mature que s'ha vist tan peplu era la Dalila i dius aquesta persona què va fer unes quantes pel·lícules d'aquestes de Hollywood d'aquest tenor dius aquesta persona parlem d'ella per què? perquè tenia darrere un rerefons aquesta dona era enginiera era austriaca va acabant fugint d'Àustria perquè després això amb els nars es va complicar però bueno era una dona que va estar casada amb un traficant d'armes que va haver-hi de fugir perquè era un home molt violent llavors va fugir als Estats Units era una dona molt intel·ligent que era ingeniera i llavors es va ficar en el món de l'actuació perquè li agradava té la fita en el món del cinema que en el 1933 va fer una pel·lícula xeca que es deia Éxtasis que va ser la primera pel·lícula on una dona fingia un orgasme una pel·lícula que va ser censurada pel Vaticano i tal la millor l'agafava Déu-n'hi-do jo sí que el tenia probablement i bueno no contenta aquesta dona en ser especial doncs quan arriben als 640 als Estats Units té un amic que és pintor que també era enginyer i comencen a investigar no sé si es donen lliures o no sé què un sistema per al guiado de torpedos ojo lo que digo jo mentre rodaves en Sony Dalila suposo eres un torpedo que al final això ha estat la base de les tecnologies de wireless actual i les tecnologies mòbils de 3G tota la comunicació que està per ondes la base era aquest sistema de guiado perquè era un sistema guiado inalàmbrico i van agafar els seus coneixements i els seus treballs després per desenvolupar-los 20 o 30 anys després i posar la marina va desenvolupar aquest sistema primer no el volia després sí i va ser la base d'això i aquesta dona té una estrella en el Passeo de la Fama de Hollywood i té una estrella en el Passeo de la Fama dels inventors que hi ha un Hall of Fame també d'inventors en el que està comparteix estrella amb gent com Edison com Graham Bell o com Marie Curie llavors dic ostres quina vida més novel·lesca diguem-ne el primer orgasmo del cine la precursora de la tecnologia de wireless Dalila en el cinema quina combinació s'ha de parlar amb aquesta dona i aguantam el Víctor Mature que té a l'oïr el Víctor Mature que el sí que era un grésim actor grésim actor i es veu que té unes problemàtiques amb les sandàlies del Sansón que les volia dissenyar ell bueno callo callo això del Hollywood Babilònia és aquests llibres magnífics d'un senyor no me'acorda com es diu que explica això del Víctor Mature i jo em fotia un far de riure llegint això perquè estava preocupat perquè les sandàlies donen suficientment brillants no? doncs pots comptar no? no perquè tothom sabia que era gay també aquest senyor per tant a partir d'aquí segur sí clar aquestes coses que s'amagaven amb el que semblava que era així gron i furtot no pot dir res però vull dir que que feia gràcia perquè bàsicament doncs és això aquesta imatge que sempre feia de personatge però aquest quan es va saber ningú es va escandalitzar no això porria va ser com tu ho deia sí sí sí i molts més que el Cari Gran i molts més però aquest va ser molt Cari Gran amb el seu amic jugant a tenis aquestes fotografies Cari Gran amb el Randolph amb el Randolph Escott amb el Randolph Escott vivint a la seva casa de Santa Mònica perquè eren molt amics Kenneth com es diu Kenneth Angard com es diu el tio aquest el Hollywood Babilònia són dos llibres de càtedra que es diuen allà es diu Kenneth Angard Kenneth Angard es diu i val la pena és molt divertit bueno tres minutets no es tanca company es tanco tanco tanco amb una pel·lícula que es diu Sombra que és del Zanguimú ja sabeu aquest home va tenir diverses èpoques va començar amb el Sorgo Rojo la Linterna Roja va tenir la Semillà de Crisantemo però es va començar a fer unes pel·lícules més íntimes com allò del com es deia El Retorn a Casa El Camino a Casa i va tenir aquella època de les dagues voladores la cançó de les dagues voladores Hero i tal que va estar molt bé aquí ha fet una barreja una miqueta de tot és a dir el que interessa de Sombra d'aquesta pel·lícula del Zanguimú és que essencialment és l'estètica és una estètica mai vista jo no he vist mai això és a dir les escenes totes elles tant d'interiors com d'exteriors són en blanc i negre però reserva les cares les mans certs detalls concrets i determinats sobretot de sang i tal amb els colors i és una meravella això a més la història no és que sigui res apartiu és una cosa molt privada d'un període indeterminat aquests períodes de l'edat mitjana diríem xinesa i tal en el que un poble vol una ciutat millor dit més que poble una ciutat estat d'aquelles que conformaven volia agafar l'altra volia aconseguir-la per expandir-se lògicament i llavors és el que passa dins de l'acord amb el que seria un home determinat que és el rei i la seva dona però hi ha unes figures que es diuen les sombres és a dir la sombra l'ombra com a tal és el doble és a dir eren gent que agafaven del poble i això és real això és autèntic a la Xina i per exemple el capità general diríem o el gran encarregat des de petit ell mateix ensenyava aquesta persona a ser com ell física i lògicament com a tal i per tant es produeix una curiositat és que per exemple un dels personatges que és bàsicament l'ombra que és el que porta la pel·lícula en si mateix és l'ombra de l'autèntic capità que està amagat perquè ha rebut una ganivetada un cop de sable d'un sable que està enverinat i que això no el fa fer vida normal perquè és això llavors entra entre la llegenda el que seria els interiors de la cort imagineu aquestes corts tan austeres i amb aquells vestits i amb aquells pentinats i aquelles coses que portaven i tota aquella història el tema de la cal·ligrafia té un segon punt i després les lluites que té un punt de les dagues voladores i és molt interessant com lluiten lluiten amb paraigües amb aquestes paraigües amb aquestes ombreles típiques xineses i amb moviments femenins i amb moviments femenins és a dir el moviment femení fa que puguin esquivar més li ensenya una noia és una cosa a vegades marciana però té un punt que jo em vaig quedar enamorat de la pel·lícula veieu-la perquè té un punt així peculiar de bo no és que sigui partida coets però hòsties ai perdó que està molt bé m'he emocionat si, si, si, si és original la premissa i no és molt llarga arribar a dues horetes a una hora 55 i val la pena val la pena sombra de zanglimo bueno es queden 30 segons l'údios part dir-nos adeus i fer-nos petons i coses d'aquestes una bona abraçada per tothom vinga clar que sí que vagi molt bé clar que sí adeu-siau fins al proper dia adeu-siau clar que sí deixem el Leonard Cohen per aquí perfecte adeu-siau