Turandot simfònica a l’Auditori, secrets de la Llotja de Mar, llibres (Basté i “Miedo” de Trump), teatre al Goya i cinema: Game Night, Borgman, Isaki Lacuesta i En guerre

BABILÒNIA Sí, sí, de dilluns De dijous Veus com abans de la setmana Ai, ai, ai Necessita un cap de setmana ja Necessita un cap de setmana ja Imediat, imediat, clar que sí Però bé, abans de que arribi al cap de setmana, home, com a mínim expliquem cosetes que es puguin veure o no, o com a mínim gaudir de forma privada i particular La Rosa es parlarà de Turandot, de l'Auditori que aquesta no es pot gaudir perquè ja es va veure en aquest cas, no es repeteix Sí, exacte, perquè ho fan al cap de setmana I us explicarà, Rosa, no és que hagi anat a veure una òpera sinó que és una visió sinfònica em sembla, no?, del que seria Sí, sí, és la manera de fer-ho Jo us parlaré d'un espai que hem passat tota la vida per davant 50.000 vegades, que és la llotja de Barcelona, la llotja de mar, coneguda com a tal i que, essencialment doncs, vaig fer una visita i em van explicar uns espais molt interessants que comentarem El David està totalment l'actor Fins, total, eh? Es parlarà del cafè amb gent interessant del senyor Basté Ja ens ho comentarà I Miedo Trump en la Casa Blanca Sí, això és potent, eh? Del God Wood Bar Sí, sí, sí Mare meva, mare meva, mare meva Molt bé La Rosa, el món del teatre Todes les noches d'un dia Ho dic bé? Sí, perfecte Sí, perfecte També ens ho comentarà I també el Nacho es parlarà de cinema Dos pel·lícules Noche de Juegos Correcte Borman Sí, una comèdia negra i una pel·lícula bizarra d'aquestes que m'agraden aquí i m'agraden a mi i un més aquí i, bueno, ja ho explicaré ja I mira, jo faré un doble té també Parlaré, com és la primera i la segona part d'una pel·lícula, jo sé que a la Rosa li va agradar moltíssim L'únic que no ha vist la segona part que és la Legenda del Tiempo de l'Iñaki Isaki Isaki, perdó La Cuesta, perdó i també Entre dos Agües que va guanyar uns quants Gaudí uns quants Goya i llavors farem la comparativa perquè pot veure les dues la primera i la segona i llavors una miqueta també en podrem parlar Oh, que guai i agafem un espai anterior Bé, doncs la Rosa ens parla ja directament d'aquest espectacle auditiu, més que visual en aquest cas un concert, per dir-ho d'aquesta manera de Turandot a l'auditori Bé, és un concert a l'auditori amb l'Orquestra Sinfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya Clar, llavors l'espectacle era l'Opera Turandot de Puccini però clar, en versió sinfònica és a dir, en versió orquestra i concert de sinfònic però sí que hi havia també els cantants i les cantants sopranos, tenors, barítons xulíssims a més, tres corals també tres cors que eren la Polifònica de Puigreig que aquesta és una passada cantant molt bé sempre que venen el Cor Madrigal també fantàstic i el Cor Infantil Amics de la Unió tots tres bueno, espectaculars molt bé, molt bé Puccini us recordo que va fer òperes com deia ara el Nacho com has dit Mas Mèdia Mas Mèdia exacte per partir un termalara una mica fora de temps dedicada a desenvolupar el gran públic però que són d'una qualitat magnífica va fer Tosca La Bohème Turandot Madame Butterfly Manon d'Escó Edgar i hem de tenir en compte que és força contemporani perquè ell va morir el 1929 no és tampoc dels antics doncs l'orquestra era tota l'orquestra perquè allà estava tot estava el vent la fusta la corda estava en tot la percussió la percussió és molt important però no hi havia significació no perquè clar és que ja l'escenari ja l'omplia l'orquestra sinfònica i les corals que a la part de darrere eren totes les corals allà no sé quantes no els vaig comptar però podeu comptar 100 i escaig de cantants també pràcticament sí quasi 100 i tota l'orquestra a més amb les dues sarpes també vull dir amb instruments de volum els contrabaixos i molta percussió perquè hi havia el gong hi havia els bombos hi havia les timbals tot ple llavors els cantants i les cantants el que feien era posar-se al costat del director i llavors cantaven drets i com a molt a on el gàssic podien seure i quan els tocava cantar s'aixecaven a lo millor es movien una mica com que s'apropaven a l'altre personatge però no podien realment actuar actuar no podien o els personatges que feia d'emperador i el ministre i el mandari que digui llavors sí que es posaven entre els músics allà centrats com un tron o així color negre i tal però sí que estaven allà centadets però poca cosa més no es podia fer però bueno si vol l'espectacle igualment meravellós la música és preciosa les cançons també la lletra també perquè la podia seguir molt bé perquè a l'auditòria a vegades posen la pantalla i llavors sortien els subtítols en català i en castellà llavors era super senzill de seguir i a més que cantaven en italià que l'italià també és més fàcil de seguir no és l'alemany jo no entenc ni Déu sí sí aquest costa més vaquíries o tot això és tu gent vale sí sí aquest és més senzill perquè sembla que això és una llengua romànica com si fos català o castellà era molt senzill de seguir a més la història com que també ja una miqueta la repasses la història també bueno són tres actes són llargues per això però bueno passen volant és la història Turandot és una princesa xinesa era quan estava de moda la cultura oriental no és un bon massa xinès Turandot Turandot per això jo no sabia reconeixer la meva la meva desconeixença la meva desconeixença jo pensava Turandot no sé pues un senyor no no era la princesa xinesa el que passa que és una princesa molt freda una mica que ara seria Frozen la Frozen sí però no ella no volia casar-se amb ningú per un motiu X ella no volia casar-se amb ningú però clar el seu pare deia home que hi haurà que tocava casar-se i quan venien els pretendents com que no volia és com una persona de gel molt freda molt freda i que no volia i el seu pare i el seu pare i el seu pare diu bueno doncs d'alguna manera ho hem de fer llavors ella diu bueno jo posaré tres devinalles tres enigmes i llavors si ho encerten el pretenent que ho encerti doncs em casaré però si no ho encerten el decapitem i clar ja portaven de no sé quants anys clar amb l'any del tigre clar ho compten amb els xinesos en l'any del jo que sé del mono doncs ja s'havia encarregat a vuit a l'any del no sé què s'havia encarregat ja a set i aquest any que s'havia encarregat a l'any del tigre ja comptaven trets i dius hosti clar els vocals d'animes eren complicadillos i no els ensaltaven clar i a més d'aquí la importància del gong l'instrument del gong perquè quan sona el gong vol dir que hi ha un pretenent que ha acceptat presentar-se i intentar superar la prova i llavors en el moment que sona el gong ja no pot tirar-se enrere ja comença tot el joc no ho sabia estic que xulo era molt interessant era molt xulo res ella li posa l'ast i fins que arriba el príncep un noi que és un príncep de Pèrsia no sé que ve amb el seu pare que està sec el pare l'acompanya una serventa que és la Liu veus aquest sí que és un home xinès Liu que és la serventa fidel de tota la vida però que és molt jove és una noia molt jove que està enamorada del príncep però que al príncep no la correspon ell vol presentar-se a guanyar la mà de l'altra princesa clar ell vol una persona del seu nivell i ell vol l'altra tothom l'intenta fer dissuadir no et presentis al principi tot l'emperador també li diu ei no que la meva filla és molt difícil ja dic jo que no però és igual ell sí que sí que sí i llavors sona el gong i ja comença tota la història tot això doncs cantat amb àries i bueno la història una miqueta és aquesta llavors ja comença li posen les tres enigmes no ho estic dient res del conte perquè tothom ja ho sap ell les encerta els tres enigmes ja no s'espoilera ja no ja després de tan segle no s'espoilera i llavors ell ho encerta tots tres però que a la princesa li agafa un atac de pànic d'angoixa que diu hosti què faig ara que jo no vull que jo no vull bueno és que ja havia hagut una van passada seva però de feia molts anys que havia patit no sé en un període de guerra havia patit una violació se l'havien endut i no sé què i al final va morir i clar ella com que ara encara vengaria això perquè ja no volia casar-se amb ningú que diu bueno tia en fin no bueno total que no vol home de tota manera no són maneres tampoc que et vingui un pretenent i ara t'has de casar exacte home una mica de proximitat primer no mica en mica una mica de seducció total que llavors clar ell veu el príncep veu que l'angoixa que està agafant amb ella diu no no mira tranquil·la no passa res fem una cosa diu ara sóc jo que et poso una prova encara no saps el meu nom diu tens tota la nit per averiguar el meu nom si quan arriba l'alba ja has averiguat el meu nom tranquil·la que jo marxaré no marxaré si vols em pots matar o marxo o em mates el que vulguis però si no l'endevines llavors sí que em quedaré aquí total doncs ja pates per arriba a tot el regne buscant a veure que alguna persona que pugui saber el nom d'aquest senyor i llavors va buscar el senyor aquell sec que era el pare diu home aquests que venien amb ell segur que ho hem de saber i clar efectivament la noia la liu diu home jo sí que ho sé perquè clar volíem com es diu torturar el senyor gran diu home no no el tortureu diu jo sí que ho sé tortureu-me a mi i si cal comencen a torturar i tal i ella no diu però és que jo no ho diré no és que jo no ho diré mai diu jo sí que moriré però jo no ho diré mai perquè ella sí que l'estimava de debò al final se suïcida aquesta noia i llavors la fins que ja al final arriba l'Alba i clar la princesa al final ja sí que sap el nom d'ell tot això ja us rebuen sumeixo molt diu ara ja sí que ho sé perquè clar ell continua insistint que ell no vol marxar que ell la vol que ell l'estima i ell vol estar amb ella i que bueno que si no endevin el seu nom llavors ell ell sí que es quedarà però que si l'endevinen i aquí un moment sobre la famosíssima Arianès Undorma aquella nit aquella nit perquè ell ja ho avança a l'Alba Vinxeroi a l'Alba Vinxeroi jo no ho he vist durant tot aquella nit és una nit molt intensa mira el gener a l'òpera en Texans hi ha un dels capítols que jo m'agradaria tornar a veure'ls perquè els he vistat tant en tant que parla d'aquesta ària i ho posa la nit d'aconseguir l'amor de lluitar per l'amor d'aquesta seguretat que tu ho aconseguiràs que tot això passa durant la nit ella desesperada la princesa Turandot buscant a veure i a més amb una fredadat i amb ganes de matar i de carregar-se a qui sigui perquè ella vol seguir amb la seva idea de no casar-se amb ningú de no estar amb ningú de seguir guanyant ella amb la seva fredor i ell en canvi la Belén Esteban de Maume i ell pobra super enamorat convençut a més canta unes cançons tan maques i clar suposo que allà sí que veies com ets i intentava apropar l'escenari de l'Auditori no li deixava més perquè a més tenien el director a l'ONO que és japonès el tenien allà al mig per cert que aquesta opera després la vol portar el director de l'OEC allà al Japó i faran una gira pel Japó i llavors perquè no pot però clar tu ho estàs sentint mira quina música a veure i a sobre el Pavarotti és la canna és la canna és la canna és brutal amb aquesta l'ha cantat després perquè això és clar com és tant mas mèria cometa va cantar aquell que era la presó un trompo britànic que era el Pol Pot o el dius o així tu et recordes aquell tio que va tenir un èxit no sé què però però Pavarotti Pavarotti és bestial és una veu ha sigut el gran tenor del segle XX és una veu però si et quedes brutal brutal brutal si voleu una punt d'agenda aquesta tardor al mes d'octubre la podeu veure al Liceu perquè fa 20 anys que van reinaugurar el Liceu després de la i va ser amb Torandot de l'àcora amb Torandot i llavors ara com aniversari diguem-ne la tornen a fer al mes d'octubre i la coreografia la fa Fran Caleu que és un col·laborador de Forats Baus i donen una versió al final alguna cosa han de fer perquè sempre la Torandot de sempre però bueno serà la Torandot de sempre jo si puc no hi té sembla que surten les entrades no sé si al 13 o al 19 de juny perquè això està tancat per abonats per no sé què llavors hi ha un moment que surten i és un dia del mes de juny no sé si el 13 o el 19 un dia d'aquests que obren llavors estan a ràpid per agafar alguna localitat costarà una fortuna costarà pasta de 200 cap amunt maybe això t'has de però bueno perquè jo vaig intentar veure amb la Traviata dic no m'he vist la Traviata aquestes coses tan malamentals a mi no sé qui em va dir que les sessions de diumenge al matí eren molt més econòmiques aviam jo que faig un aniversari aquest any jo havia anat jo havia anat al lliceu i no hi havia tu vas dient hi havia diguem-ho així l'equip O.A. i l'equip O.B. sí sí sempre hi ha l'equip l'equip titular de cantants i l'equip suplent sí llavors la la funció és més barata l'equip titular val una pasta indecente i després ja l'equip B de suplent i jo anava sempre a l'equip suplent però me'n recordo vaig anar a veure una que era ai com es deia hòstia no em sortirà el nom no no em sortirà el nom és igual però va va triomfar la suplent que després al cap de seguir-la la van posar a l'equip titular perquè va fer la gent tirava flors jo quan tenia 17 anys vaig tenir la sort que justament a l'institut hi havia una professora de música que tenia una llotja i llavors ens aconseguia entrades i llavors jo vaig anar una vegada a l'òpera em vaig enamorar de l'òpera per sempre més i a partir d'aquí vaig empalmar unes quantes Pretty Woman i llavors he tingut el pla de veure a Place de Domingo a la Bohème he tingut el pla de veure a Montserrat Cavaller a Tosca i he tingut el pla de veure a Josep Carreras a l'Italian en Algeri i tal vull dir he vist els tres i és una borrada allò absolutament jo tinc l'adiós a la vida de la Bohème que va repetir tres vegades mitja hora vull dir que va durar l'òpera quatre hores en total perquè ha entregar revisos i no sé què i tal però vull dir a més en l'època gloriosa clar parlo de fa trenta i pico d'anys clar vull dir quan estaven tots joves i amb el seu i era una borrada el que feia el senyor Domingo i el senyor Carreras i la caballer ui ja no dic res a caballer el que era jo vull dir això ho tinc com a mínim pogut però clar va ser una època molt concreta de la meva vida i llavors vaig tornar posteriorment i vaig veure les bodes de Figaro de Mozart amb una versió moderna que és quan la gent va començar a fotre cops perquè va ser un desastre va, va fotre cops de peu jo m'he dic una cosa jo anava perquè la meva sogra un peu a descansi era molt aficionada i moltes vegades no podia anar i ens donava els carnets i vam anar una que hi havia no em facis dir l'op un cantant alemany perquè jo jo notés el gall que va fer que ets que ets i de difícil imagina't tipus com aquell el de l'any passat com la com la Madonna Eurovision que saps que ja en parlarem ja en parlarem ja en parlarem hem parlat d'Eurovision no hem parlat i jo també m'ho vaig passar jo estava jo estava a tota grana el què? Eurovision? sí ha passat que dir l'altre casa turisme rural allà amb un món de penya tothom mirant-lo fa 10 anys que ho fem llavors clar ho fem i és molt hortera llavors ho passem molt bé perquè ja de tot allà som una fauna mare meva tenim estrelles la Marta Torné per allà ja ho explicaré en privat no però molt bé vull dir que amb molta gent i tal allò vull dir que va ser molt divertit tot tipus de gent van venir ja us ho explicaré després en privat seguim anem malament anem fa tant de temps vinga doncs ja està final feliç horrorós es queden junts i ja està molt bé es queden junts a la Turandot i el tio aquest home després d'aquesta àrea tu què dius una tia que assassina però és una psicòpata jo crec que i el Massoca és ell i el Massoca és ell que ja saben qui és casa les obres italianes algunes acaben bé no totes t'has de casar amb una tia que ha peringat a 14 fins a tiu abans que tu i a la teva a la que t'estimava la tortura fins a la mort no a la teva ser suïcida d'alguna manera ser suïcida però clar però això què és una pere de ser ventant l'adult de neus bueno vale ja et tornem tot anem a la casa de la llotja de mar a veure ja sabeu que a l'alçada del passeig Isabel II número 1 de Barcelona hi ha un espai que és la llotja de Barcelona que és la casa bueno la coneguda sempre com la bueno és la Real Acadèmia de Belles Arts a Sant Jordi en el seu moment primer ha sigut la llotja està al davant dels porços d'en Xifré a Pla de Palau allà a la Barceloneta a la Barceloneta bueno abans estava tot el tot el botigam de l'electrónica que ja no queda res ja ho sabeu davant dels set portes sí no queda res és veritat davant dels set portes davant mateix llavors aquest edifici que és un edifici que inicialment era un edifici gòtic que una amb una sala preciosa que aquí una mica poteu veure la sala de contractacions una mica conegudíssima és una de les sales més espectaculars que hi ha a Barcelona per cert si la voleu si la voleu contractar per un dia 20.000 euros és el més barat anar al Liceu sí sí sí sí sí bueno la van contractar pel consell de ministres aquell que van fer aquí no aquí no va ser un altre lloc va ser un altre sala que ens ho van explicar també i tal però bueno aquest espai que tenim aquí jo sabem que per exemple no farà gaire temps 47 dies BMW va posar aquí cotxes multipliqueu per 20.000 euros al dia posa-li que li faci un descompte 15.000 una bestiesa per tant hi van tenir cotxes aquí no sé què van fer van fer una cosa vinculada és que el pot visitar gratuïtament no sí no és a dir hi ha un dia al mes que l'obren i llavors i llavors i llavors t'ensenyen 4 coses i llavors aquest noi era un noi que es va enterar una persona i tal que m'ho va dir el dimecres i el divendres a la tarda anàvem és a dir és una cosa així de pim pam pum i que era un grup de 70 persones i ens vam colar per allà al mig nosaltres colar no vull dir vam demanar permís i es va pagar i tot correctament però que ens refereixo que ens van deixar un espai perquè era un noi que ho feia i tal i això que ho feia més bé de forma anecdòtica més que de forma històrica les coses com siguin vull dir parlar de coses de maçoneria que està molt bé vull dir era una visió una mica diferent i una mica més anecdota del que passa dins el que dèiem el lloc aquest que es va fer al Congrés bueno això per la posició de ministres vull dir una sèrie de coses que bueno que com a tal però bueno anem a explicar una miqueta molt per sobre el que és l'edifici és un edifici que tenia que en èpoques parlant del segle XV era doncs l'espai on es feia tot el tema de les subhastes era l'espai on es movia la part de la mercaderia o el que és una llotja que entenem avui en dia de peix o el que sigui però en aquest cas de cereals i altres elements aquest edifici on es feien les contractacions era amb aquesta sala és a dir es buscava aquest espai però aquest edifici per fora que ara és un edifici neoclàssic que no sé si es veu per aquí alguna cosa és un edifici tremendament neoclàssic abans era un edifici que era gòtic i llavors quan es planteja fer una reestructuració perquè això s'ho quedarà la Junta de Comerç en un principi després d'una sèrie de qüestions vinculades amb el 1714 que ara no entrarem i tot aquest rotllo definitivament ho donen a aquesta Junta de Comerç el 1774 i s'encarrega fer una reestructuració una pantalla al voltant del que seria la sala de contractacions era un edifici estil les d'altres sanes o així sí però més petit onet a dos pisos molt senzillet on estava bàsicament aquesta sala al voltant quatre o cinc despatxos això es multiplica per quatre es fa més alt i es fa tota aquesta carcassa preciosa el edifici neoclàssic més important de Barcelona amb aquests frontons aquelles columnes tan potents i es fan noves sales entre elles clar que serà la futura Real Acadèmia de Belles Arts que era l'anomenada en aquell moment l'any 74 l'escola gratuïta de disseny que estava promocionada per Borgesos i llavors pagaven aquella gent que valia la pena o acaben millor dit perquè dibuixessin a partir d'aquí això va començar a créixer i es va convertir en l'espai definitiu de Belles Arts és a dir totes les ciutats importants d'Europa havien de tenir una escola de Belles Arts controlada pel govern que controlava la propaganda pictòrica tal com són aquest concepte o escultòrica vigilar que no fessin saps una cosa d'aquestes i a partir d'aquí doncs es crea el conjunt què passarà doncs aquest espai amb el temps va tenir les seves funcions fins que va deixar de tenir-les va ser borsa de Barcelona temporalment i fins que aquesta cambra de comerç torna a agafar-la la va deixar prontes a haver una sèrie de qüestions i la cambra en el té és un espai que pertany a aquest lloc amb iniciatives privades de fundacions que sustenten el que seria aquest espai per un costat i evidentment guanyant-se la vida llogant els espais corresponents llavors a dalt hi ha la zona dels consolats que també és una sala també gòtica que és on es fan molts eventos i moltes històries on estava l'antiga borsa de Barcelona on estaven les taules i on es feia també una cosa de cereals però que tampoc ara explicarem aquesta zona que també es fan events amb aquest preu i després hi ha un museu el famós museu de Belles Arts que està ja sap bé com són els museus de Belles Arts que hi ha 4 o 5 col·locats en filera que és insuportable veure allò està bastant abandonat tot sigui dit ho van explicar el noi era periodista no era historiador de l'art no passa res per tant va explicar 4 coses i a partir d'aquí les sales que són sales que jo no coneixia que sí que em va sorprendre el Saló d'Aurat on es va produir aquest Consell de Ministres que va decidir el senyor Pedro Sánchez li va agradar era espectacular perquè era espectacular vull dir un espai que considerava de poder i un espai xulo i per tant van buscar aquest lloc Regio sí Regio el Saló d'Aurado la Sala Lucrécia hi ha una sèrie d'espais allà que són molt concrets i també per allà sobretot el que ja és molta cosa de l'escultor Damià Campèny que és un gran desconegut però és el gran escultor del modernisme ai del modernisme del no clasicisme català amb aquella Lucrécia famosa que és una figura molt maca i bueno és un espai molt xulo la veritat és que jo em va sorprendre bastant el que seria l'espai i quan entres al final a la casa de contractacions a la banda baixa allò és bestial això és se't menja l'espai és una meravella és una meravella també és un lloc on fan reunions maçòniques és habitual la maçoneria que vagi allà encara en boia i constantment estan fent i aquest nano que tinc que investigar també jo perquè jo és un món que no coneixo ni vull entrar fa coses vinculades amb la maçoneria de Sant Andreu i no sé què més fan fins i tot pots participar tu en coses de la maçoneria blanca que és unes coses molt rales que curioses que algun dia a veure si investigo més i sembla que aquesta part sí que anava molt sobrat del món maçoneri això sí que se li veia la part artística és el que hi ha si no ets historiador de l'art o has treballat amb el món i tal doncs clar són coses que et queden una miqueta escapen ell va buscar molt la part que queda molt interessant insisteixo però la part anecdòtica no busqueu la part artística de l'edifici perquè ell va per una altra línia és molt xulo vull dir que no cap queixa al contrari una no molt simpàtica i molt agradable bé dit això David anem a parlar ara de llibres sí vinga tu mateix petit el primer és aquest com era? perdona a veure cafè cafè sí cafè és amb gent interessant gent interessant bé és un llibre aquest de Sant Jordi el típic llibre de famosetes i en aquest cas doncs RAC1 com és la ràdio més escoltada a Catalunya doncs el periodista estrella que és on Jordi Basté doncs també he de dir que no el suportava com feia esports sí no el suportava però a canvi és molt bo però és molt bo a nivell de comunicador per temes generals però a nivell esports jo no podia sí és insuflible perquè la xafradaria pura no podia llavors de tots els entrevistats que han anat passant no sé quants anys fa que ja està aquí doncs dotze tretze o quinze no sé doncs han fet una selecció i el llibre bé doncs molt amb el mateix estil que ell que ell comunica doncs jo suposo que algú li ha ajudat a escriure perquè el fet de ser periodista o sigui tu pots ser molt bo narrant però escrivint com es diu en castellà és l'arina d'altre costal això és molt típic hi ha negres allà al darrere i ell posa el nom ell posa el nom perquè evidentment el contingut és seu però la forma és d'algú altre que també sap escriure molt bé i doncs ell va explicant diferents personatges que han anat passant pel programa doncs anecdotari anecdotari fins i tot s'atreveix ell amb algun concretament doncs a dir si li cau més bé li cau més malament com l'entomat si s'ha deixat molt entrevistar molt bé o si ha sigut molt esquerp no? també destaca molt el fet de per exemple en polítics polítics que que acaben de sortir a l'aparador públic doncs que són molt accessibles i després quan quan ja han agafat una cota de poder doncs es tanquen en banda i ja no els deixen entrevistar per ningú per exemple sobretot si són polítics que han aspirat a cotes de poder a Madrid llavors un cop han aspirat han arribat aquestes cotes de poder doncs ja no els deixen entrevistar per mitjans d'aquí però posen l'exemple bé no entraré en detall perquè no me'n recordo hi ha una pila de personatges alguns suposo que els que ell té més afinitat doncs s'hi esplalla més alguns els passa més ràpidament potser perquè és que el personatge potser tampoc té més massa a portar o sigui que els personatges són bastant plans és que jo suposo que quan jo crec que el seu ofici doncs dintre del món periodístic és és és una joia o sigui en aquest sentit o sigui poder tu estar en contacte amb tota la crem de de tota la gent pública del país i gent de fora del país també perquè la ràdio que tu comandes doncs ostres té un poder d'atracció brutal per l'audiència doncs clar es pot dir que els convidats els entrevistats es conviden sols d'alguna forma llavors és un luxe és un luxe aquesta persona el dia que es mori dius ostia he parat amb aquest he parat amb l'altre he conegut aquest he conegut l'altre és una experiència vital clar és bestial és bestial o sigui jo pagaria per tenir l'agenda telefònica de quin individu el Jordi Basté perquè ha de ser això més que el Jordi de Bollé no sí si m'apures no cal comparar no no no no no comparo no perquè segurament segurament hi ha una enveja sana mutua entre tots dos segurament perquè les entrevistes que fa la Bollé potser són més aprofundidores de les que tu puguis arribar a fer jo què sé amb mitja hora de ràdio per dir alguna cosa però però clar la varietat de personatges que a tu et passen per la ràdio un programa com Salvados però no ho té no ho té perquè segons qui no es deixarà entrevistar però clar el Jordi Bollé ha entrevistat el Papa cosa que el Basté potser ni s'ho planteja per dir alguna cosa bueno sí era una manera també de posar un agullador al seu programa a l'etapa que presentava jo em pensava potser que sortirien més xafarderies més sí més xafarderies a nivell de de treure-li la careta a més d'algun personatge però suposo que clar s'ha de vigilar una miqueta sí suposo que això és com és secret professional llavors s'ha contingut prou llibre no és molt a part per aquest estiu un llibre molt amè per dir va de piscina i va llegint molt bé cosa que no passa amb el miedo a Trump no o sí no també és de piscineta i de maca o què no no aquest no aquest m'ha costat perquè evidentment és un dietari és un dietari del dia a dia des que el Trump va decidir-se a presentar-se a les eleccions i bàsicament és un és un dietari dels col·loquis que ell tenia amb els diferents col·laboradors que li han anat passant per per davant jo no sé el Bob Woodward com carai ha aconseguit o sigui no és ficció o sigui ell llavors jo què sé Steve Bannon aquest aquest que és el nou gurú del neoliberalisme i de l'ultradreta nord-americana i que ara està per aquí a Europa perquè el Trump com moltes altres col·laboradors se'l va treure de sobre doncs aquest per guanyar-se la vida ha anat calant i ha anat venent l'ultraliberalisme i el feixisme el feixisme amagat d'un capitalisme bestial doncs per aquí a Europa doncs que si a Hongria amb l'Urban que si a Àustria amb un d'aquests Déu-n'hi-do i en Vox també hi ha contactes però aviam això és una anècdota el llibre doncs va va explicant doncs o sigui comença amb una anècdota molt marcada molt marcada que ja així ja diu de què va el llibre o sigui al Trump li han d'amagar o sigui li agafen rampells de dir doncs el tractat que tenim en Corea del Nord com perdem diners fora i clar els col·labors es queden així tots glaçats no tio tenim tropes allà que ens serveixen perquè si el boig del Kim Jong-un llença un míssil doncs si tenim tropes allà i tenim instal·lacions en 7 segons podem saber si ja han llençat un míssil i on llençar les contramesures en canvi si no ho tinguéssim allà trigaríem 13 minuts a detectar-ho des del territori nord-americà tu saps el que estàs dient perquè és un home que se li agafen així uns rampells i llavors ja clar té gent acòlits que ja li elaboren al redactat per trencar l'acord aquest per exemple i llavors és una feinada dels col·laboradors però una feinada brutal de de de ficar pel mig traves burocràtiques perquè aquell document que haguessin anat en aquell moment i se'n va el tractat en Corea del Sud en Orris doncs allò quedi amagat amb una pila de papers i al cap d'un dia doncs vagi un altre col·laborador també involucrat i el faci desaparèixer perquè ell és és com calígula sí, sí, sí i surten aquestes neures igual després triga jo què sé dos mesos a tornar-se'n recordar però ja tenen mecanismes per poder tornar a intentar dissimular coses d'aquestes o que algú vagi i li mengi una mica l'olla no tio que passa això però estan perdent diners ell té la mentalitat d'un home de negocis i s'ho mira tot no des d'una perspectiva geopolítica o estratègica no no, allà estem perdent quartos i això no pot ser què collons foten jo què sé 13.000 soldats allà si què surtin guanyant res, no? doncs vinga tot fora sí, sí, sí hòstia o sigui la Casa Blanca el poder l'ha agafat un aficionat sí un aficionat que no té ni idea de política és que molta gent tenia la por en teoria quan un arriba amb un president en un espai en teoria el menys s'ha de ser empresari és a dir és una persona que tingui el menor vincle o hauria de ser el més correcte perquè no hi hagi aquesta unió però és que aquest tio és una bomba una bomba antidiplomàtica amb botes la poden utilitzar per al seu favor per a un presclar és gent que té informació privilegiada vull dir aquest tio la borsa cau ben ben això i guanyo un dia 4.000 milions però després el tio diu doncs pujarem els arancels del ferro perquè hem de protegir els productors del ferro i un altre diu escolta guapo és que els fabricants d'automòbils se't tiraran al coll exacte perquè ells compren ferro a molts llocs si els hi puges però del ferro se'n llencen al coll però acorplacista o sigui és un tio que això i ja està i penso com collons aquest pallo ha pogut fer l'imperi que ha fet actuant d'aquesta forma perquè a veure bàsicament i el llibre acaba així és un mentider se n'aprofita de tothom menteix a tothom per això ja has donat la resposta és un mentider és un populista és un mentider no no però és que a més a més és un mentider sí sí sí i amb els unes qui s'hi refia és amb la seva filla la Ivanka sí i amb el seu gendre el marit de la Ivanka el Jared Cacher sí i són aquests que entre aquests tres van gestionant tot el muntatge després en col·laboradors que bé que ara m'interesses i quan has acabat doncs fa un estil una estil borboneja mira per dir-ho d'alguna forma sí borboneja això ho feia molt el Juan Carlos per exemple quan va fer fora a un de la casa reial el cap de la casa reial no li va dir directament li va dir amb un dinar que l'havien convidat amb la reina Sofia li va dir oye que es que se nos va hombre este se nos va l'altre pobre no es veia res el Trump fa alguna cosa molt semblant o envia un tuit dient bueno agraïm els serveis de fulanito de tal per agrair-li i l'altre dius hòstia m'està xando per pedir algo així semblant que fort això és acollonant m'he quedat passa que el llibre és molt dens i aporta molta informació moltes dades és com si estigués aquí si estigués situat aquí potser al nostre país t'interessaria més no però encara enganxaries noms qui és qui però ja clar hi ha noms que no saps qui són massa d'ells i l'axes de política són diferents i tal sí sí és molt dens per molt que la coneixem però s'ho posa però clar després ratlla ratlla la innocència pura perquè no és que m'he hecho muy amigo del com es diu el primer dirigent xinès el xin no li xinping sí li xinping i tots tots allà suant ja a veure què collons li he dit tio perquè ja ja ja a l'altre deu ser i jo estem en amb els xinesos tal com està la cosa a nivell de lògic i dius ostres és una cosa però sí sí sí bueno pues res mira ens quedem aquí que escolta l'interessi això no no està clar molt bé parlem una mica de teatre després parlem de cinema Nacho primer parlem una miqueta de totes les noies d'un dia i després parlem de dos pel·lícules diferents imagino Nacho ay Nacho Nacho de Juegos Nacho de Juegos y Nacho de Borman y Nacho de Borman totes diuen igual Rosa teatre vinga bueno pues totes las noches d'un dia sí l'estan fent al teatre a Goya encara queden dies eh no sé estaven fins al fins al 22 de juny no espera espera no això és Fedra no ells estan el Carmelo i l'Anna Torrent Carmelo Gómez i Anna Torrent sí senyor dos bèsties de l'escenari de teatre jo no sabia ni de Carabal però dic igual jo vull a veure-los però desaparegut de l'escena cinematográfica aquest home sí a part que va fer el perro de l'Hortelano ella no s'ha prodigat tant però ell va a l'època que era un estar-sistem d'espanyol però puntero sí tierra i tot això bueno suposo que ha estat dedicat més al teatre no sé suposo que per Madrid aquella zona i han vingut a fer aquest espectacle aquí a Barcelona ja diuen que estaven al teatre Goya és un espectacle de l'Alberto Conejero que és un escriptor andalús no sé si és de Jaim crec que és i té molta poesia el text és molt maco és un dels dos únics protagonistes la història la porten ells dos és passar en una nit durant una nit que la policia l'està buscant a ella l'està buscant a ella no dic en quin estat l'està buscant i ella llavors parla amb ell que és el jardiner és una casa antiga i ja només queda pràcticament aquest hivernacle aquest jardí que és com un hivernacle llavors és el jardiner que està si continua ja cuidant de les flors cuidant d'aquest jardí que de fet està cuidant d'ella també llavors ja ens salzen el temps no sé si és ja ara el present que és quan la policia ve a buscar-la ja dic l'està buscant per tot arreu per la terra per tot arreu o o si és que bueno hi ha moments que és quan ella ha vingut a viure a la casa o després hi ha moments quan ella ja comença a sortir perquè ja té la carta d'una mander bueno del seu promès i llavors ja comença a sortir per les nits i torna molt tard i es dona una mica la vida ja una mica la mala vida que diguem i una mica tota la degradació d'ella l'autodegradació d'ella per tot el que està passant de forç hi ha una història personal de família que no acabes de saber ben bé què és i que parla una bona vegada no sé què d'un germà però com que han vingut va venir a aquesta casa fugint d'alguna història d'alguna història d'algun drama familiar i després doncs no és una persona és una dona que no ha aconseguit emocionalment ser feliç no ha aconseguit ser feliç en canvi és el personatge i l'actuació d'ella és una passada és preciós és preciós molt creïble molt verídica i jo crec que val molt la pena senzillament la història d'aquestes dues persones és com ell també intenta apropar-se amb ella per recuidar-la però tampoc no sap apropar-se del tot i clar no deixa de ser també de classes diferents i ell és i bé a part que no està en la classe sinó ja tinc una miqueta els problemes a nivell emocional o a nivell que pugui tenir ella no sé la recomano molt molt val la pena no és una obra divertida en plan no no no però i el test de tècdic té una poesia molt maca i aquí ha comparat aquest escriptor una miqueta també amb García Lorca una miqueta com que continua una miqueta aquest estil la importància de les paraules i la importància de com es diuen les coses molt bé una bona recomanació que passi a setmana coses d'aquestes exacte i quant dures encara estaven mira a 8 de maig a veure si trobo quin dia estan no ho poso jo encara encara sí que daven dies sí apareixerà aquí està fins al 12 a 12 fins al 12 de juny molt bé fantàstic fins al 12 de juny encara n'hi ha un dia molt bé doncs passem al món del cinema ens queden 20 minutets molt bé a mi em deixes 5 minutets per acabar correcte i o 7 i l'altre per tu jo faig ràpid Noche de Juegos i Borgman vinga Noche de Juegos i Borgman dos pel·lícules diferents dos pel·lícules entretingudes no són tan feixugues com el que ha vist no perquè ja hi ha tot aquestes són més ligeres o no vinga Noche de Juegos és una comèdia negra és una pel·lícules del 2018 que sempre havia vist jo a les llistes de pel·lícules recomanables com una petita bocanada d'aire fresco i tal i bueno doncs ara vinga i al final l'he vist no hi ha apartant veritat però sí que funciona bastant bé amb bastants coses i en algunes altres doncs acaba fallant una miqueta funciona molt bé el punt de partida és bueno són unes parelles que es reuneixen la típica nit per jugar a diferents jocs però a més a més hi ha un trasfont perquè hi ha una de les parelles són uns compulsivos dels jocs es coneixen de fet estan jugant en un bar una competició d'aquestes una mica així concurs o del pub diguem-ne als Estats Units però bueno una cosa així es coneixen es fan parelles la Rachel McAdams i el Jason Bateman i són uns tios hipercompetitius que sempre estan dient hòstia recordes aquell dia que vam estar jugant al Come Cocos fins a les 6 de la matinada ah sí sí i que tu teníem la estratègia que tu menjaves no menjaves les fruites perquè no sé què no sé què els tios recorden això diguem-ne però estàs parant de videojocs bàsicament o no de qualsevol joc els tios són competitius juguen a jocs de taula juguen a videojocs juguen a qualsevol cosa que sigui joc competició d'això de guanyar diguem-ne i han de guanyar a més a més fan molta ràbia quan s'ajunten ja juguen a les pel·lícules i ja el tio fa dos coses faci un quadrat i diu el imperio ha sentit dos i cony hi ha moments així perquè estan tan compenetrats i tenen tant d'estàctiques tant de coses total que d'aquesta premissa surt un punt de partida sobretot pels diàlegs són uns diàlegs que la primera part de la pel·lícula són molt ingeniosos amb humor negre una mica caricat caricatura perquè les persones hi ha una persona al davant que és un policia que sempre el convidaven i que l'està ressentit però no el conviden perquè ell o sigui l'amiga d'ell s'estava casada amb ell o noviada llavors ara s'han separat llavors no el conviden però és una mica psicòpata el tio i el tio és un tio està amb un gosset i diu no quedareix per jugar aquesta noix i els tios ahir han d'amagar-ho i han de fer que la resta dels convidats entren per les finestres perquè no es vegi l'altre i llavors aquí un moment de la situació rocambolesca amb diàlegs molt molt àgils una mica així negres amb mala llet un tio que és tonto diguem-ne que sempre porta rubies tontes parlant malament no sé però perquè sempre està guaperes de l'oficina i un dia diu no oigan i llavors porta la jefa de contabilitat que és un coco i tal i qual que al final que no és la típica és la tia normal és un mapa però no és perquè les altres són les típiques que sempre estan fent selfies i tal i aquesta que és modelo Instagram i coses d'aquestes i bueno hi ha diàlegs com no és inglesa dice no no soy inglesa soy d'Irlanda bueno és la misma isla no tots són d'aquestes i són diàlegs molt divertits molt divertits i ara posen escena i al final entra una figura que és el germà que és un germà tromfador que condueix un carregó d'aquests Ferraris i tal i qual que els hi proposa un altre tipus de joc i diu ara farem una cosa que organitza hi ha una empresa que organitza tot això i ens farà aquí una cosa i llavors hem de descobrir un misteri i tal i qual llavors ens ha d'esvellir a partir d'aquí la cosa es lía canvia una miqueta el que semblava una cosa doncs ara es torna a realitat i la situació acaba sent una mica més aviat una pel·lícula thriller però tota l'estona paròdica llavors aquest punt de trobar-se amb el thriller més de persecucions i tal fallo una mica però com és paròdica tu acabes creient acabes posant-te en un pla de vegades en la pel·lícula si dius això és una pel·lícula seriosa d'una persecució del que està passant aquí d'uns tics que són dolents tal i qual dius no cola però en la paròdia després al final hi ha una sorpresa que resulta que no sé què però bueno al final això continua aguantant-se perquè les parelles tenen bona química Rachel McAdams és molt graciosa jo no l'havia vist en aquest paper i així fa un paper una mica exagerat que és la tia aquesta que és la compulsiva de jugar però bueno fa un paper divertit amb l'altre els diàlegs sobretot que és difícil que els diàlegs siguin ingeniosos en una pel·lícula americana amb el cap cultural també perquè nosaltres clar i americana exacte i si fa molta gràcia però passa a l'universal són diàlegs de graciosos i tal i s'aguanta bé és fresca molt fresca en algun moment de cau perquè ja dic això una mica la paròdia ja és massa i no t'acabaves creient i els dos giros que fan al final ja no calia aquest aquest giro ja s'obre però és fresca durant una bona estona tu passes bé amb els diàlegs tu passes bé amb els protagonistes amb la química i tal i val la pena és una pel·lículeta tampoc és que diguis un superpel·lícula el director és un nano jove i un altre que són guionistes de shows d'aquests tipus late shows aquí de coses ingenioses o d'alguna sèrie d'aquestes tal o igual que s'han ficat aquí direcció funcionaria al servei però bueno però com a pel·lícula aquesta és que hòstia mira veus diàlegs ja val la pena perquè si mira que la comèdia últimament està fruixeta molt molt molt 2018 està bé fantàstic llavors passem a portman portman fricada pel·lícula d'aquestes bizarres que ens agraden tant vinga vinga que comentava jo n'ho he vist jo n'ho he vist sí pel·lícula holandesa actors holandeses un poc coneguts sí ho fan bé ho fan bé i tant punt de partida així una mica pum d'uns tios que viuen sota terra i de cop i volta hi ha uns tios que els persegueixen perquè aquests tios viuen sota terra i tenen unes estratègies pensades per fugir allà per sota de túnels i tal viuen una mica rotllo quan dius túnels netales no vagabundos i tal i aquests tios quan passa això es desperdiquen i acaben entrant intentant entrar en cases del vecindari i al final el tio aquest pot ser sí no és una parella una dona policia i un home no no és la mateixa pel·lícula llavors total aquest tio al final acaba hi ha una casa que el deixen entrar perquè el tio ven allà i diu no és que estic aquí en la calle perdido no sé què i el marit no vol però la dona sí tal i qual al final aquest tio es queda treballant allà però necessiten un jardiner i bueno la presència d'aquest tio trastoca tota la casa diguem-ne que és com una imatge simbòlica o metafòrica que aquest tio és capaç de fer realitat els desitjos foscos que comencen a tenir la gent enteniu que aquí nosaltres ens portem molt malament entre nosaltres i volem matar-nos entre nosaltres o perillós aquest no sé què però clar el nostre freno social i una altra cosa però aquest tio atia totes aquestes coses el tio quan detecta que hi ha una persona que amb el marit amb la dona no sé què i aquest conflicte amb la noia jove o el marit que té uns problemes perquè hi ha una empresa que té una rivalitat amb ell tal i qual doncs comença el tio d'alguna manera un filzanyero però no és però no és que el tio vagi allà oi tal i qual sinó que fa coses fa coses estranyes i una mica com fa un poder de seducció amb aquesta gent i es va obligant una miqueta els hi va portant com al mal diguem-ne és una figura una mica així controvertida i sobretot la dona la dona cau ràpidament en el influjo com que s'enamora d'ell i el tio és un tio que és allà i ara eses escenas extrañas com va la tia a veure i li diu ja sabes el que te voy a pedir i la tia sí no sé què és com si desencadena és una fàbula que la has de agafar per un puguis diguem-ne perquè està molt simbólica una amiga com a jo de la madre és una cosa molt simbólica que tu la vas agafant per un puguis jo la vaig agafar per aquí diguem-ne que és un tio que és una especie de superconciència que van allà i que va ja promovent o sigui va traient les personalitats que tenim tots dintre que potser no volem treure-les i de cop de volta al final la cosa acaba fatal evidentment acaba d'una manera que no ho podem desvetllar però que bueno i fatal però amb una continuïtat perquè els personatges que diguem-ne que tenien una intenció de fer el que han fet i al final es veu aquesta intenció i com ells diguem-ne es prevalen i la resta doncs bueno no acaben tan bé com ells diguem-ne i van llavors surten d'anà i van a una altra com a una altra casa diguem-ne amb un botín que s'emporta en tal i qual com a continuar aquesta difusió d'una mica no té sentit o sigui a l'argument tu dius no té sentit però és veritat que et deixa sensacions per sota és una picola rara bastant rara i que val la pena per aquestes sensacions per sota suposo que la veureu i dius per nosaltres veureu l'altra cosa és d'aquestes que si està mal feta o no et diu res deus un conyaç brutal però si hi ha alguna cosa per allà és una mica com les del les del Georgios Lantimos aquest tipus de cinema un cinema molt simbòlic que suposo que no a tothom dirà el mateix i és lícit que no digui perquè és un cinema vull dir que no té tampoc a nivell de càmera una càmera a l'ombra una cosa una mica indiesperimental però tampoc gaire especial pressupost baixíssim o actors per allà i bueno pel·lícula estranya que val la pena per això perquè la mireu si us canseu la deixeu i tal però el que diu per sota aquesta simbologia una mica del mal el tio que és com una posició per inversa diguem-ne no posseix a ningú però sedueix una mica així simbòlic també com de mals de capitalisme o mals de gent allò fascisme coses d'aquesta una situació d'aquell tipus doncs ja està tenen nota també per nota Borman ok i queden 10 minuts molt bé perfecte sí sí mira deixeu 5 minutets i el David parlarà després d'en guerra i jo parlaré d'aquestes dues pel·lículetes del senyor Isaac i la cuesta que estem escoltats de la leyenda del tiempo de Camarón de la isla com no pot ser d'altra manera és una meravella aquesta cançó aquest senyor és un crac les coses com siguin bé doncs justament és una cançó que apareix constantment a la pel·lícula lògicament la pregació de la leyenda del tiempo és una lletra de Garcia Lorca sí senyora senyora a més hi fa una versió ja me'n recordaré del nom bé doncs la leyenda del tiempo l'he tornat a veure perquè és una pel·lícula d'any 2006 i fa l'any passat justament els Premi Gaudí i els Premi Goya entre dos aguas la segona part d'aquesta pel·lícula jo no l'he vist cap de les dues sé que la Rosa on ja va comentar o no o algú va comentar no sé qui va ser no no no he aconseguit encara no sé el Jaume crec potser el Jaume que la va veure és una pel·lícula sorprenent sorprenent perquè estem parlant d'aquest cinema que una miqueta també com estic jo avui el Deranoa com es diu Fernando Deranoa Deranoa fa exacte Barrio aquesta història aquest món i tal és molt semblant a aquesta estètica però encara molt més pura és a dir estem parlant d'un espai perdut aquella huelva doncs una miqueta marina marítima amb aquelles salitres aquelles zones que hi ha allà d'un noi que es diu Ismael Gómez Romero és un nen petit és un nen que està a la preadolescència que té un germà que bé també és un nivell molt baix tot el que es mou i que vol ser camarón de la isla però clar hi ha un motiu determinat que és la mort del pare que fa que no el deixi cantar és a dir que ell no vulgui cantar és la primera pel·lícula La llenda del tiempo amb aquesta estètica molt senzilla molt realista molt clara molt directa amb una llum molt essencial el nom refereix a un cinema molt essencial d'aquesta manera és la relació dels dos germans que es porten malament allò que es presenta els germans i tal l'aparició dels primers amors i per una altra banda la intenció que ell vol ser amb el temps alguna cosa però ja veurem què passarà amb aquesta cosa curiosament és una pel·lícula que té dues parts molt clares i molt marcades aquesta primera història que presenta aquest nano que busca aquesta idea i que s'acaba de cop i volta i de cop i volta apareix una xinesa perdó una japonesa que sí que ve a aprendre flamenc que es diu Soichi Yukimune que ve a aprendre flamenc jo aquesta part sí que ho he vist veus exacte i és una cosa curiosíssima potser és una cosa més curiós que he vist jo els últims anys al cinema espanyol perquè justament coincideix amb el germà de Camarón de la Isla allà i com li ensenya el ritme i què és el duende i tot això ella no ho entén absolutament però ho ha d'entendre i es produeix aquesta dicotomia del que seria la puresa per un costat i sobretot la pèrdua de l'identitat i la intenció que aquest nano que vol cantar a veure si pot aconseguir que això veiem que no amb aquesta pel·lícula i aquesta part curiosíssima una miqueta més estranya d'aquesta xinesa d'aquesta japonesa perdó l'any 2018 justament agafant una altra cançó vinculada amb el món Camarón entre dos aguas també agafa i fa una pel·lícula en la qual aquest Ismael Gómez en Romero ja és un nano gran vint i pico d'anys un nano que és adult i solament li dona importància la història de la japonesa desaparegut del mapa i llavors solament el fil conductor és ell ell amb la seva vida amb els seus retors amb els seus flashbacks és molt important veure la primera part perquè si no la segona et perds i és molt més lineal i a la vegada és molt més complexa veus on ha acabat aquest nano quina és la seva evolució el seu desconeixement la seva vida complexa la presó el sortir la família el que vol ser és una línia molt més encara de barri molt més encara d'això amb unes actuacions molt fresques molt poc molt amateurs que dona un toc important el que seria la idea per tant jo la recomano moltíssim com una pel·lícula no m'extranya que guanyés perquè tenia aquesta sensació de ser un cinema complicat fer-lo fresc i amb una qualitat la càmera es mou molt bé la música és meravellosa constantment va sonar coses de camarón i versions i de Kiko Beneno d'aquesta criatura no sé com es diu que és una cantant catalana gironina que fa versions una mica així andalusas dona igual ja em sortirà el nom ja ho diré després doncs això recomanable no és una pel·lícula amable és una pel·lícula feixuga però a la vegada és una pel·lícula amb sentiment i molt ben feta molt ben portada per tant jo crec que val la pena David Enguerre Enguerre què us passa a la boca? estem parlant francès a Segovia directament la pel·lícula del director francès Estefan Brisé no sé el seu currículum l'he quedat molt bé i bé protagonitzat pel Vincent Lindon ah sí aquest sí molt conegut i altres actors no tant hòstia aquest va fotre un rodent tira-tira-tira-tira-tira sí, sí és veritat doncs aquí el film aquest ens parla de la típica indústria paral·lela a la gran indústria automobilística oh ara tots sabem que de la Seat per exemple pengen moltes altres petites fàbriques que es dediquen a fabricar components per la gran fàbrica doncs estem a França amb un en quin any seria això la pel·lícula actual ara actual no potser ostres uns quants anys enrere ara et mentiria això el 2012 o així està ambientat poder sí en plena duresa de la crisi com es diuen les províncies a França departaments amb un departament potser una mica no massa ric molt depenent d'aquesta indústria doncs i aquesta fàbrica que protagonitza la història doncs és de capital és socis francesos però de capital alemany i d'un dia per l'altre diuen s'acaba el que se dava acomiadament sí sí desmuntem la fàbrica ens l'enduem a un altre lloc ens ha sortit més a compte deslocalització i clar comença la film doncs amb una discussió comitè d'empresa empresa perquè el pacte que havien arribat de sacrifici per part dels treballadors a l'hora de reduir sous i tal per poder mantenir la producció i els llocs de feina doncs l'empresa d'avui per l'altre doncs ho ha traït ho ha traït i i d'alguna forma doncs els ha deixat amb alcohol en l'aire i clar el film és com t'ho diria un llibre un llibre una guia una guia d'alguna forma tot el que acostuma a passar en una negociació col·lectiva i tot el que no hauria de passar en una negociació col·lectiva en aquests casos no? Per què? perquè ens presenta els diferents elements els diferents sindicats dintre del comitè d'empresa curiosament per desgràcia sempre hi ha diferents punts de vista a nivell de sindicats no van tots a la una l'empresa evidentment és tot un bloc estan tots supermentalitzats són un martillo pilon a l'hora de però què passa? evidentment la passió i amb això els francesos ens donen mil voltes la passió i la combativitat que tenen a l'hora de defensar el que ells volen defensar doncs ho porten fins a les últimes conseqüències el film està rodat en forma com de documental perquè comença moltes vegades és com si hi hagués una és com si com t'ho diria com si hi hagués una periodista perquè hi ha una periodista que ho estigués narrant per la tele i tu vas veient les escenes normals de conflicte de diàleg és tot diàleg evidentment i de cop i volta quan hi ha alguna actuació així doncs està narrat des del punt de vista televisiu cosa que li dóna una frescura i tal no us explico com com desemboca això perquè és brutal o sigui és brutal o sigui és ostres jo l'he recomanat el comitè d'empresa de la meva empresa perquè se la mirin dic menys la part final el de més ho heu de seguir la part final no si us plau sí sí sí que esa part ja no jo la poso en marxa jo la recomano i això tot en francès perquè notes més l'apassionament sempre sempre la bastilla sempre per s'original si s'han fet una revolució i s'ha sí sí molt bé i la pel·lícula aquella de la Marion Cotillard també que és dues nits un dia una nit que això també està molt però aquesta és més a caia individual la que jo dic és molt més col·lectiu és fins a les últimes conseqüències genial molt bé ens quedan 30 segons Nacho no hem pogut parar d'Eurovisió no hem pogut fer de petar i fins a les últimes conseqüències però totalment parlarem hem de dedicar com a mínim 5 minuts o 10 5 minuts perquè el de la Madonna home aquello em vaig quedar però bueno impressionant sí sí molt bé doncs res ens quedan 10 segons i fins la semana que ve adeu adeu adeu do on em el Fins demà!