Babilònia del 30/5/2019 — Turandot simfònica a l’Auditori, secrets de la Llotja de Mar, llibres (Basté i “Miedo” de Trump), teatre al Goya i cinema: Game Night, Borgman, Isaki Lacuesta i En guerre

Visió general

Episodi cultural molt complet: òpera (Turandot en versió simfònica), patrimoni (Llotja de Mar), llibres (Jordi Basté i Bob Woodward), teatre (Carmelo Gómez i Ana Torrent), i cinema (comèdia negra, cinema d’autor europeu i cinema social francès). Conversa dinàmica, amb opinions personals i detalls pràctics.

Òpera: Turandot (versió simfònica a l’Auditori)

• Format: versió simfònica-concert de l’òpera de Puccini a l’Auditori, amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i tres cors: Polifònica de Puig-reig, Cor Madrigal i Cor Infantil Amics de la Unió.
• Posada en escena: sense escenografia; solistes al costat del director, entrades i sortides mínimes; cor massiu al fons; percussió molt present (gong, bombos, timbals). Subtítols en català i castellà.
• Argument i moments clau:

- Princesa Turandot imposa tres enigmes als pretendents (el gong anuncia qui accepta la prova). - El príncep encerta les tres endevinalles; Turandot s’hi resisteix i ell li proposa endevinar el seu nom abans de l’alba. - La fidel Liu prefereix morir abans de trair-lo. - Ària icònica: Nessun dorma (“Vincerò!”), referenciada com a clímax emocional.

• Impressions:

- Música «preciosíssima», veus destacades; l’italià facilita el seguiment. - Debat sobre el final feliç i la psicologia dels personatges.

• Apunt d’agenda: el Liceu recuperarà Turandot per l’aniversari de la reinauguració; entrades limitades i cares.

“Allò és un espectacle meravellós… la música és preciosa.”

Patrimoni: Llotja de Mar (Barcelona)

• Context: edifici històric al Passeig d’Isabel II, davant dels Porxos d’en Xifré. Originàriament gòtic (Sala de Contractacions), avui amb façana neoclàssica monumental (frontons i columnes).
• Usos i gestió:

- Va ser borsa de Barcelona; seu de la Cambra de Comerç; acull esdeveniments privats (lloguers elevats: «20.000 € el dia»); hi ha jornades mensuals de portes obertes. - Sales: Saló Daurat (on s’hi va fer un Consell de Ministres), Sala Lucrécia, zona gòtica dels Consolats; Museu de Belles Arts (força descurat).

• Relats de la visita: guia amb enfocament “anecdòtic” i elements de maçoneria; menys pes d’història de l’art, més curiositats.
• Art: presència notable d’escultura de Damià Campeny (referent del neoclassicisme català).

“Quan entres a la Sala de Contractacions… allò és bestial; se’t menja l’espai.”

Llibres

“Cafè amb gent interessant” (Jordi Basté)

• Què és: selecció d’entrevistes i anecdotari del programa líder a RAC1. To lleuger, de lectura d’estiu (“de piscina”).
• Punts destacats:

- Valor comunicatiu de Basté; confessa simpaties/antipaties i com alguns polítics canvien d’accessibilitat en guanyar poder, sobretot a Madrid. - Enveja sana per la seva «agenda telefònica» i la varietat de convidats.

“Miedo: Trump en la Casa Blanca” (Bob Woodward)

• Format: dietari/reportatge amb converses i decisions internes; molt documentat i dens.
• Tema: impulsivitat de Trump (visió de negoci, no geopolítica); staff que “posa traves” i fins i tot “fa desaparèixer papers” per evitar decisions temeràries (p. ex. Corea del Sud).
• Entorn: pes de figures com Steve Bannon; nucli de confiança familiar (Ivanka, Jared Kushner).

“És una bomba antidiplomàtica amb botes.”

Teatre: “Todas las noches de un día” (Teatre Goya)

• Repartiment: Carmelo Gómez i Ana Torrent, dues interpretacions potents.
• Text: Alberto Conejero; es destaca la seva poesia i el pes de la paraula.
• Sinopsi: en un antic hivernacle, el jardiner i una dona turmentada conflueixen en una nit on la policia la busca; salts temporals, degradació emocional, classes socials, aproximació afectiva difícil.
• To: no és comèdia; drama íntim, delicat i «molt recomanable».

Cinema

Comèdia negra: “Noche de juegos” (Game Night, 2018)

• Pros:

- Diàlegs enginyosos i àgils; bona química (Rachel McAdams i Jason Bateman). - Arrenca com a comèdia de parelles competitives que juguen; deriva a paròdia de thriller amb misteri.

• Contres:

- Excés de girs finals; la paròdia fa que algunes parts no “colin” si s’esperava un thriller seriós.

• Veredicte: fresca i entretinguda; ideal per passar-ho bé amb els diàlegs.

Fàbula fosca: “Borgman” (Alex van Warmerdam)

• Punt de partida: un vagabund s’infiltra com a jardiner en una casa burgesa; la seva presència sedueix i desferma els desitjos foscos de la família.
• Claus:

- Cinema simbòlic i inquietant (afinities amb l’univers de Yorgos Lanthimos): insinuació, seducció, mal latent. - Baix pressupost, atmosfera estranya; no per a tots els públics, però deixa una «sensació subterrània» potent.

Cinema d’autor espanyol: Isaki Lacuesta

• La leyenda del tiempo (2006)

- Dues parts: l’adolescent Ismael (marca per la mort del pare, vol ser com Camarón però no pot cantar) i una jove japonesa que arriba a aprendre flamenc. - Estètica essencial i realista; música i esperit de Camarón molt presents.

• Entre dos aguas (2018)

- Continuació centrada en l’Ismael adult (presó, família, identitat). Més lineal però més complexa emocionalment. - Recomanació: veure la primera abans per captar els ecos i flashbacks.

Cinema social francès: “En guerre” (Stéphane Brizé)

• Tema: tancament i deslocalització d’una fàbrica de components automobilístics; trencament d’acords i lluita sindical.
• Estil: rodatge d’aire documental, amb cobertura mediàtica interna; Vincent Lindon lidera un elenc molt creïble.
• Lectura: guia viva del que passa i del que no hauria de passar en una negociació col·lectiva; final impactant.

Tancament

• Apunt exprés d’Eurovisió i la actuació de Madonna, pendent d’un futur comentari.

“Hem de dedicar com a mínim 5 minuts… perquè lo de la Madonna… impressionant.”