Vall d’Àneu: romànic i estrelles; Víctor Balaguer i migracions; Jo Nesbø, antipsiquiatria i cinema (Neruda, Últim estiu a Escòcia i Toro)

Ràdio de Sant Lluís durante 8.1 Doncs benvinguts un dijous més aquí a l'Apilònia, com se n'ha, amb aquesta magnífica música, que mai diem de què és la música, eh? Jaume i Rosa. No ho diem. Mai ho diem. És de Michael Nyman. Això és Michael Nyman, és de la banda sonada del piano, i per si algú la vol, allò, amb aquestes modernitats del d'Spotify i tal, si algú vol saber, la cançó es diu Here to There. Què vol dir? Pues aquí estoy para, no sé què, no? Here to There, aquí estoy, no? Aquí estamos, no? És una frase feta. Sí, una frase feta d'aquestes, així com a anglesa i tal. Tots aquí estem per servir-vos, eh? Amb comentaris que us poden ser enriquidors. Per motivar-vos. Exacte, per motivar-nos, això mateix. I res, doncs avui som els tres de Castella, que li diuen, eh? La Rosa Alcalá. Hola, bona tarda. Què tal? I el Jaume Vidal. Sí, bona tarda. I el Xesco Ramos, eh? Vull dir que està aquí a l'altre costat, com sempre, de la Peixera, eh? Algun dia estaré a l'altre costat. Fa de nemo, fa de nemo. Sí, sí, sí. I avui parlarem d'una cosa molt important, que no només tot el llarg de l'estiu vam estar una hora com estarem avui junts i parlarem i tal, sinó que vam estar quatre dies. I tant. I això és el primer que farem. Quatre dies de convivència intensa. Això és el primer que farem, segur. Sí. Però després seguirem parlant. No ho volem crear. Exacte, però això ho farem ara mateix, eh? Com? A veure. No ho volem crear. No. Home, jo crec que sí que ho farem. A veure, que tampoc pensi la gent que això és una secta. I passar el programa, quan la condició sigui estar tot el dia junts, eh? Vull dir, ni això, vull dir, perquè també pot sonar. No, però així ja dic jo, unes convivències. Clar, exacte. Unes colònies, no? Unes colònies. Això, sí. Home, ja ho semblava. Hi havia moments. Sí, sí, sí. Mira, idílica, pastor. Home, i tant. Mira, mai millor dit. Exacte. Quan sortíem a aquella casa dius, escolta'm, què fem? El kiki-diki del gall i el burro i l'asa aquest. Ai, ai, ai, ai, ai. A l'asa català, eh? Era asa català, però autèntic, autèntic, eh? Hi havia dos, eh? Dos, dos, dos. Un portava el cap així, unes... Bueno, escolta'm, i si parlem del tema allà de les vacances? Ja farem el sumari després, eh? Perquè ja comencem. Jo suposo que tu vas arribar a saber qui és el que cantava i l'asa, perquè no eren tots dos, no? No, no, era el gran, era el gran. Era el gran, sí, sí. Ui, que m'agrada de quina manera, eh? Sí, sí, sí. És que li vaig fer, fins i tot, fotos i tot, a l'asa, per fer il·lusió, no? Ja t'ho portava com un barret, semblava així com floretes, no? Era com si fos petitonet, era com un burret. Segurament el fill. El que em va fer molta gràcia de la casa és que vaig haver de donar una volta solet per allà. Exacte. Un plan explorador. I vaig descobrir de l'or que ens alimentaven. Exacte. Ah, mira. Estava boníssim després tots els tomàquets. Però escolteu una cosa, això sembla una conversa entre amics, expliquem-ho. És a dir, vam fer un viatge a la Vall d'Aneu, ara seguim vosaltres. A la Vall d'Aneu per mirar, bueno, una mica la zona, no? La zona, no? El romànic, la natura... I això que explicàvem era una casa rural a Escòs, una població que són quatre cases, mai millor dic, no? Abans d'arribar sort, en trencant cap a les terres. 22 persones vivim. 22 persones, imagina't quina festa, eh? I llavors, bueno, és això. Llavors, allà era la nostra base i a partir d'aquí agafàvem el cotxe i anàvem a veure tota la Vall d'Aneu, no? I anàvem a agafar el cotxe, oi? I vinga amb un i vinga avall, vinga amb un aquell carrer, vinga aquella carretera, no? Vinga a veure el poble, vinga a veure el romànic, vinga a veure el romànic, vinga a veure... I tant, i tant, però va ser molt maco, eh? Van veure a Isil, amb Sant Joan d'Isil, l'inglècia que és del trànsit del romànic al gòtic. Senyora, amb aquell pont, no oblidem el pont, que és molt xuli. Efectivament. A Estar i d'Aneu també, vam veure a l'església de Santa Maria d'Aneu. Sí. A Isabarre també, a Sant Llorens. A l'Ost d'Isil també, no, sí, sí, a l'Ost d'Isil també vam passar, València d'Aneu, a Són, Són també és preciós. A Són, sí, Són va ser preciós. Que vam anar a veure a l'església de Són, amb un torreó que feia... Exacte. Perquè, clar, eren entre cases de vigili i totes de vigili. Allà vam trobar a faltar la jaqueta, eh? Clar, clar, clar, clar. I després a Són és interessant el que té Caixa Catalunya, que és Montnatura. És un observatori astronòmic, guapíssim. A més, té qui tingui criatures o no, és igual. Té per dormir també i per fer activitats amb els nens. És com un albergue, no? Sí, és com una mena d'albergue. Molt xulo, eh? Molt modern. Pots anar allà, pots sopar... I després hi ha aquestes sessions d'astrologia, d'astronomia. Sí. Hi ha un petit planetari interior. Ah, hauria de ser una mica més gran, no? Sí, és petit comitè, és una miqueta el que tenen allà al Cosmo Caixa, per exemple. No, però en plan una mica més petitet, però bueno, està bé per fer quatre explicacions. i després l'interessant és quan surts a fora a fer les observacions directes, no? Uf, a plena nit. A plena nit. Quantes estrelles que hi ha aquí d'alors. Quantes estrelles, sé, amb aquelles nits tan netes, no? I després vam anar a veure el telescopi gran. Que bé. Que allò va ser impressionant, eh? Sí, allò és molt maco. Veien les Nereides, no? Les Nereides, Saturn... Es veien els anells, eh? Ens van explicar per què és la pluja d'estels, no? O les llàgrimes de Sant Llorel, no? Les Perseïdes, no? Sí, sí. Vam veure, no? Ah, és molt xulo. Això va ser impressionant. Va estar molt bé, molt. Sí, sí, sí. I sobretot la convivència en una casa, francament, jo penso que idíl·lica, eh? Sí. Aquesta vegada va ser, francament, engraçada. amb un component familiar. És que després, en tot cas, parlem d'art, no? Però aquell component familiar amb les dificultats que existien allà, després, quan parlem de la novel·la que tu dius, que parlarem avui, també en podem parlar d'això, en definitiva, persones que amb dol havien perdut la seva capacitat natural de reaccionar i tal. Però, en fi, em va semblar molt bé. No, és que va estar molt bé, vull dir, que en refereixo, que el que és al voltant, a més, també vam estar un dia a sort, vam estar al costat del riu, no? Sí. Recordeu, vam anar a l'estel de Sant Maurici. Sí, a Escaló, també, i al monestir de Sant Pere de Borgal. Ens hem de deixar una cosa, eh? Sí, sí, que és veritat. Ens hem de deixar una cosa molt important. Quan vaig arribar a casa, vaig dir, mmm, em vaig recordar de tot. Ol. El monestir de Gerri de Salt. Ah, sí, és veritat. Es veu que és espectacular. És molt maco. Sí, però era perquè per dies no ens donava temps de veure-ho. Jo l'ho he vist. Perquè hi ha alguns que eren en dies concrets de la setmana. Ah, deus això, deus això. Per exemple, només a les dimarts al matí o tal dia a la tarda, i clar, si tu no estàs allà en aquell moment, doncs no pots veure-ho. Clar, és que quan vaig arribar a casa, no sé per quin motiu, vaig veure-ho i dic, ostres, no està tan organitzat o tan... O potser no arriben tantes visites com a la Vall d'Avui. No, clar, clar. L'hem passat a la Vall d'Avui, sí que era continu, estaven oberts sempre, matí i tarda, totes hores. En canvi, a la Vall d'Aneu, no, hi ha uns horaris molt fixos, més limitats. I sembla com si fos una mena de promoció, diguem, de gent que és com autònoma o algú que ja està allà, llavors arribarà un acord, no? Vull dir, és com que unes hores estan... Segurament, segurament, és com si fossin una associació de protecció. A mi, si em permeteu només una petita cosa, quan vam estar al llarg de Sant Maurís i alguns punts més alts... A l'estat en Ratera, vam pujar, caminant... La veritat és que vaig tenir la sensació que, malgrat massifiquem, perquè allò era com el Passeig de Gràcia, igual com me'n recordo quan vaig estar a la Pica d'Estat, ja fa 25, 26 anys, fa ja. I, bé, una jantada i tal, però com es conserva de vella? Sí, com a mínim hi ha el respecte a la natura. Exacte, vull dir, o sigui, som capaços, si no anem per negoci, sinó a gaudir de l'espai concret i de l'art, perquè no dir-ho, també, ara tot seguit en parlem, no? És aquest respecte per la natura, no? Com ho sabem fer, això? I tant, i tant. I tot amb els taxis que pujan i baixen, però que són... Clar, però passant pel seu espai determinat, està tot marcat, no? I llavors, quan nosaltres fèiem el camí aquell de circunvalació i tal, no? Aquell camí és espectacular, dur, eh? És duret, eh? És dur, perquè jo mai he fet un camí tan complicat com aquest, sincerament. Jo en vaig fer un altre, eh? I a vegades jo vaig passar por, eh? Jo a vegades com sigui jo... Clar, perquè tens com una mena de pedrera, també, que més o menys ve, hi ha un sander. Aquella pedrera fa molta angoixa, jo penso, jo no sé, amb tots els meus respectes, com més d'un no ha caigut aquí cap avall, eh? Perquè allò és fàcil. A vegades ja sí, eh? Perquè... Si que hi hagués, t'asseguro que ho arreglaríem. Ja, ja, doncs no, doncs no ha hagut de passar. Però és tan fàcil, perquè és tan estret i allò és pedra, vull dir que, menys mal que no, que no plovia, perquè allò en pluja, allò és una pista d'esquí, eh? Ah, però no hi vas, no hi vas, no hi vas. Bueno, però tot passar, que estàs tranquilment, que et cau un xàfec, no? Jo patia, dic, a veure, no és el cas, però m'inferia una miqueta de por. Clar, sí, sí, vull dir que és una cosa molt interessant, no? Bueno, doncs una miqueta m'ha explicat, no? I una cosa interessant també és el joc de dames. Ah, sí, sí, és veritat. No me'n recordo molt bé quins personatges femenins eren, però és una... Sí, va ser una miqueta... Una iniciativa d'historiadores d'allà, bueno, que està en la turisme, a Mur, per exemple, al Castell d'Amur. Al Castell d'Amur, que va ser molt maco, eh? Que era molt maco, i la guia, la guia també, la dona també ens ho ha explicat molt bé, i és com un triangle que uneix la ruta dels tres llocs emblemàtics on les dones tenien una especial importància i un peix històric, no? Però a nivell de dominar fins i tot i de manar. Això era Santa Maria d'Aneu? Santa Maria d'Aneu, el Castell d'Amur i Sant Pere del Burgal. Sant Pere del Burgal. I Sant Pere del Burgal. Llavors t'explicaven el nom de les senyores, que jo ara no me'n recordo perquè han passat dos mesos i ja la memòria no la tenim tant. Però això segur que si s'entra a la web de turisme al d'Aneu, doncs explica, no? O sigui, la història vista amb els ulls de dona de la importància històrica que van tenir i que eren elles les que realment... A veure, no només era perquè el marit anava a fer la guerra i llavors elles es ajudaven al càrrec del Castell i de les Terres, sinó perquè fins i tot és que realment elles això ho organitzaven i portaven tot endavant, no? I sobretot a nivell de resistència, no? No, clar, exacte. I també dir que, clar, el Castell d'Amur... de Menecenda o no sé quina història... Sí, bueno, avui és que això no me'n recordo un poc jo ara. És qüestió de mirar-ho, però es diu joc de dames. Joc de dames, no? Perquè eren tres, no? Està molt ben pensat això. A tres jocs diferents. És una mica buscar-li una altra lectura, el que seria purament arquitectònic i purament artístic o purament històric, no? Vull dir, buscar-li la volta, és a dir, el paper de la dona, no? Tant dins del món, en aquest cas, de la història, però també, en aquest cas no, coincidiria, però en altres èpoques del temps, en el moment de la història de l'art, també, no? Que és molt interessant, no? Clar, o llibres que havien escrit historiadores, a veure, recordant i estudiant el paper de la dona en aquell moment, en aquell moment històric, no? I, en canvi, no es publiquen, no? O costa de reconèixer les dones historiadores i no se'n donar la rellevància que tenen, no? Molt, molt, sempre. Això està horífic tant amb... Evidentment, gràcies a Déu, al segle XX, us puc dir, i això per experiències de la facultat d'Història, que hi ha més historiadores que historiadors. Potser amb la història de l'art no tant, però amb la història, en general, hi ha moltes historiadores. És curiós, perquè tu, quan et tires als professors, hi ha més índex de dones que d'homes, i totes aquestes dones han escrit, encara que siguin llibres, evidentment, i han escrit assajos, i han escrit aportacions en revistes especialitzades i tot això. Però és molt interessant. Jo sempre dic que cada època té les seves dones, i jo, quan faig els cursets aquí a Can Genestà, sempre intento deixar un espai, com a mínim, si és el cas, clar, perquè a Medieval és més difícil, però, per exemple, jo ara faré aquest trimestre, farem el tema dels impressionistes, i he deixat preparat les dones impressionistes, les tres, o dos en concret, pintores més conegudes, la Bert Morissot i la Marie Cassatt, que era nord-americana, i la Eva González, que és una que li va ensenyar a Manet. És a dir, dones que han quedat, no tant amb l'oblit, però sempre es parla dels grans, i sempre, quan és la dona en si mateixa, fins al segle XX, costa molt trobar a dones artistes que tinguin referència a Frida Kahlo, etcètera, etcètera, no? Jorge O'Keefe, d'aquesta gent que tenen molta, molt, molt... Ara, explicant com expliques això, per això em va agradar tant la pel·lícula Tres Colors, vermell, no, era vermell, el blau, la de la Vinoche. És la sensibilitat allò, allò és increïble, eh? Descubrir la realitat i paral·lelament ser creador, si és que ja no... Però és que en si mateix, jo crec que va ser una petita obra d'art, això, això és un petit quadro, vull dir, aquesta pel·lícula. La oestèricament és preciós. Home, és preciós, preciós, preciós. Bueno, doncs seguim una miqueta, ja hem comentat una miqueta, doncs això, això, simplement, fer una joguesca ràpida, vull dir, amb l'aspecte de que parlàvem, i ja deixem això, del tema del Castell de Mur, vull dir, recordem que el Castell de Mur estava el castell, i també estava l'església romànica, i hi estaven aquelles pintures que estan a Boston, al Museu de Boston, doncs la gent, primer que, clar, hem de dir que Mur no està a la Baida Neu, està cap a Trem, recordem, entre una cosa i l'altra, entre la Baida Neu i Trem, si no m'hi equivoco. Sí, a prop d'Àger. D'Àger, exacte. A l'Àger li diuen, ja ho pensaré. Clar. No, ho dic per si algú vol anar que no pensi que està... El Montsec, no ho dic, el Montsec, si no m'equivoco, és el Montsec, a tot aquell terreny es diu Montsec. Ho dic perquè hi ha un llibre de Martí Gironell que es diu Estrapo, que és molt petit i molt interessant i molt fàcil de llegir, que entendrà tot el que va passar a nivell, sobretot de les pintures que hi ha a l'església d'allà. Bàsicament ho dic perquè la gent, si vol fer un viatge, doncs que una mica s'agafi aquest llibre, se'n vagi allà, que li expliqui a la noia que ho va fer molt bé, d'allà del castell de Mur i de l'església, i a partir d'aquí, doncs això. Molt bé. Bé, seguint per andar, farem un esment ràpid d'un museu que l'altre dia comentàvem, ara m'he comentat amb la Rosa, diu, millor hi ha estat allà, no, em sona, i el Jaume, em sona també això i tal. Clar, és el que diem, a vegades marxem fora i no veiem el que tenim aquí, vull dir que jo sempre és una crítica que faig, no? I bé, hi ha un museu a Vilanova que es diu Museu Víctor Balaguer, Biblioteca Museu Víctor Balaguer, és molt important aquest concepte, perquè aquest polític i escriptor Víctor Balaguer, a l'any 1884, és un dels primers museus que hi ha a Catalunya, és a dir, primer museu, vull dir, construït com a museu, una cosa és que sigui un espai que s'adequa per un museu, per exemple, el Parlament de Catalunya, abans de ser Parlament de Catalunya, havia estat, recordeu, caserna militar l'any 1714, quan el tema de la ciutadella, i es va convertir en museu d'art modern, fins que ara van posar el manac, i després es va convertir en el Parlament, però en refereixo que era un espai que es va adequar. Però fer un edifici, de nova planta, clar, de nova planta, és dels primers, aquest juntament amb un altre, que és el Museu de Geologia, que també està a la ciutadella, i és un edifici molt curiós perquè és espectacular, és un edifici d'aquests, del període, que es diu Neo, és una barreja entre Neo Egipci i Neo Grec, és una cosa molt curiós a l'edifici, és molt peculiar, és una cosa d'aquestes rares, i és un espai que, sobretot l'important és el llegat del senyor Balaguer a la biblioteca, la biblioteca és espectacular, totes la biblioteca, i jo mataria per tenir una biblioteca com aquella, vull dir, perquè els llibres són... Jo no. Bé, absolutament no. No, no, no, és un dia, és l'expressió. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, que després s'ocupen molt d'espai. Clar, clar, clar, clar, no, sí. Quina mandra. Jo tinc una habitació de 10 metres quadres per de llibres, vull dir, no em toca la moral, que és la meva petita biblioteca, és el meu petit tresor. No, no, em refereixo que és això, però a mi aquesta és el que seria, doncs, un espai preciós d'aquests d'antiga escola, amb aquelles escales que es mouen, no, vull dir, és una passada, vull dir, no es pot dir clar, de finals del 19, imagineu-vos, no. Llavors, això per un costat, a partir d'aquí, el que el senyor Víctor Balaguer va deixar de per un costat era la biblioteca, que està entrant a mà esquerra, llavors hi ha dos pisos, es va acondicionar tot, i és un petit loubre, no diré moció del Prado, dic loubre. Per què? Perquè tenim des de peces de l'època ceràmica, recoratives, de períodes com a l'Egipci, vull dir, precolombí, Japó, Xina, Filipines, vull dir, hi ha espais, hi ha una mòmia d'un nen petit, se'n posa molt curiosa, després ja us ho ensenyaré a la gent, hi ha una mòmia d'un nen petit, crida l'atenció. Llavors, clar, ha estat una mica així d'aquella manera, perquè és un estil segle XIX, perquè els museus del segle XIX no són com els museus del segle XX que tens el quadre, el quadre, el quadre, sinó que és quadre, quadre, quadre, has de començar a mirar amunt i avall, buscant, i a mi no tens quatre o cinc cap a dalt, perquè és molt alt, i llavors, clar, seria des del període precolombí, és a dir, previ gairebé al que seria a la nostra era, fins al segle XX. Llavors, això és molt interessant, però clar, i no és que diguis hi ha quatre bunyigols, no, no, és a dir, hi ha una sala molt important de pintors catalans, espectacular, amb el que hi ha en Rosiñol, en Montcases, bueno, els que vulgui imaginar, obres de referència, quan s'estudia a Ramon Casas, obres com Montmatre, per exemple, que és una obra molt coneguda, hi ha escultures, també, doncs també hi ha, bueno, magnífiques obres, no?, el Manac, hi ha una versió, hi ha moltes obres, no?, vull dir, que si estudies l'art català del segle XIX, és essencial, allà, però és que també tenen grecos, també tenen rubens, tenen rembrandts, i tal, tot això pertany a la col·lecció, és a dir, en concret, és el fons, és un dipòsit dels quadres del Museu del Prado, és a dir, hi ha uns quadres del Museu del Prado que els han deixat a ells, de forma temporal, no temporal, indefinida, vull dir, i clar, tens una sala que dius, ostres, mira un rubens, una còpia de Velázquez, com a Montserrat, no?, exacte, però és que Montserrat és seu, eh?, no oblidem, el de Montserrat és tot dels, ip, callo, eh?, aleluya, aleluya, però aquí tenim, mira, tenim Ramon Martí, el Sina, realista importantíssim català, Santiago Rosselló, Ramon Casas, molt, molt, molt bé, Isidre Anonell, Joaquim Mir, Xavier Nogués, això sembla ser que no pertany directament al fons, sinó que pertany a la col·lecció ja particular, però després al fons, que deies tu Rosa, és el greco, Rivera, Goya, Rubens i Bandic, clar, una canya, hi ha una part allà que dius que a Catalunya gairebé això no trobes. I tot és una col·lecció privada? És una col·lecció privada, una col·lecció privada d'aquest senyor, llavors tu pagues una entrada molt raonable, a les que són 3 o 4 euros, no és més, i està molt, els nanos són, i està molt, els nanos són molt de pena, vull dir. Sis a Montserrat. M'hanem? Sis a Montserrat. Sis a Montserrat, clar, doncs imagino que allà es paga una mica més perquè con la iglesia hemos topado, perdoneu, eh?, per un comentari. Bueno, és que tot costa molt. Vale, no, clar. Bueno, llavors això, vale, doncs que sàpigueu que és molt recomanable, que a més... Museu Víctor Balaguer. Biblioteca Museu Víctor Balaguer, a més ells marquen això molt de biblioteca, perquè el que et diuen és, primer de tot, abans comenci per la biblioteca, és a dir, clar, perquè és el llegat autèntic del senyor Víctor Balaguer, no? Llavors, clar, llavors, i és que et trobes de tot. Víctor Balaguer era el del noucentisme? Sí, sí, sí, és noucentista, eh? Bueno, sí, bueno, seria aquesta línia cap al, sí, cap al noucentisme del final del simbolisme, renaixença, és aquesta cosa, aquesta línia cap allà, i no, no, no, molt bé, molt bé una persona, amb sota, era més conegut com a periodista que com a escriptor, eh? Bàsicament, eh? No s'ha de confondre... Sí, amb modernisme, sí. Vull dir, quan no sé qui em va dir, però aquest és el de l'opus deig, no, no, no, no, no liem les coses, vull dir que no té res a veure. Bé, doncs això, ahir dic que surts del tren i ho tens res al costat, és a dir, que és molt fàcil d'arribar, te'ls sotos del tren i us puc, surto cap allà i n'és tothom. home, doncs això és al costat de l'estació... al costat mateix, que hi ha també l'exposició de trens. Ah, això mateix, al davant, al davant de l'exposició de trens. Sí, sí, és un edifici preciós, de color rosat, així, amb una mena de cúpula i tal, doncs molt maco, val la pena, eh? Molt bé, doncs Jaume, migracions, aquesta col·lectiva que hi ha aquí a Can Ginaestà, no? Seller. Teniu aquí una exposició, que penso que, bueno, que tot el que sigui exposició amb un concepte, amb una idea, jo penso que cal veure-la, una cosa és que sigui més o menys interessant, clar, comparat amb el que acabes de dir. Però tot és modernitat i val la pena, eh? El que es fa avui en dia, clar. Llavors aquí estem amb la Isabel Ribas, la Inès Rabanal, la Carme Pereira i la Teresa Diego, que exposen tot un seguit de fotografies sobre les migracions, no? Ah. I llavors el que m'ha cridat molt l'atenció és que, diu, fins ara ens preocupava les migracions que es produeixen de països pobres a països rics, diu, però ja portem dos o tres anys treballant, és un escrit que hi ha a l'entrada, diu, treballant sobre l'inversa, vull dir que també hi ha migracions que es produeixen de països rics cap a pobres. Cap a pobres. I llavors, home, jo he pensat de seguida amb les missions i tot això, però suposo que hi deu haver alguna cosa més aquí. I mirant tot el que són les fotografies, que n'hi ha una bona colla, la veritat és que m'ha semblat que sí, que és una mica com missioner i tal, i llavors hi ha fotografies que són molt interessants, d'altres que semblen dibuixos, en fi, us la recomano, jo crec que en aquests moments, jo en sento parlar molt de migracions, probablement perquè tinc un familiar que ho és, emigrant, no de dins de l'estat espanyol, sinó de fora, que jo penso que és el que fa més complexa l'arribada en el punt que arribes, i llavors en sento parlar molt, i val a dir que sempre aprens alguna cosa, jo crec que és un tema interessant. Jo l'única crítica que puc fer, no perquè per aquesta exposició en concret, sinó en general, el que passa a Barcelona és que hi ha accés, per Barcelona i al voltant, d'exposicions de fotografia. És un problema. Llavors, i és una cosa fàcil, entre cometes, vull dir, enteneu, és a dir, cadascú són artistes, lògicament els fotògrafs, no? però que faria falta, en una societat com és Barcelona, elements, és a dir, amb més potència a nivell artístic, ara sembla, aquest trimestre s'han despertat, vull dir, dius, pum, al final dius, home, tinc, per un costat, el manacle Lluïsa Vidal, tinc la Renoir, que vindrà al Caixa Fòrum, al revés, ho dic malament, a la Fundació Maffre, i tinc la col·lecció dels Thyssen, que arriba al Caixa Fòrum. Perdó, això si n'heu dit, és a dir, això és una cosa rara, perquè jo l'hem passat, vull dir, clar, i és Barcelona, per això dic, i llavors, què es fa? Quan no hi ha opció, fotografia. És una cosa automàtica. S'ha d'omplir la sala. Clar, com sigui, i llavors, clar, i això és pressupost baratet, i no s'ha de remoure, m'entens, quadros, i la cosa no es pot fer malbé, sinó que són fotografies que van anar magníficament posades, pum, pum, pum, pum, pum, pum. Però val a dir, i ja que dius això, que no li trec el seu element artístic, eh? Però aquí, en un ajuntament així, com el que d'aquí Sant Just, o de qualsevol que hi hagi de l'entorn, sí que té el seu sentit, doncs que veritablement hi hagi punts de mirada. Sí, sí, sí. O per poder mirar. O per poder mirar, clar que sí. Bueno, passem al món llibre. La Rosa es parlarà del John, el senyor fa una mica de por, no? El ninot de neu, no? El ninot de neu, Déu n'hi do, El ninot de neu. Però són uns quants, aquest senyor? Veu que sí, uns quants, no? Sí, ha fet uns quants llibres. Sí, un munt, eh? Bueno, de fet, és una sèrie d'un inspector Harry Hall, que és de novel·la negra. Exacte. l'escriptor és el Jones Boes de Oslo, bueno, va néixer a Oslo de Noruega, no? I és, bueno, dels millors, és molt conegut a Noruega per diferents vessants, no? Ell, de fet, era, bueno, per d'escriptor, va ser guitarista i lletrista d'un grup de rock, que, bueno, era, bueno, ja era una autèntica estrella. També s'havia dedicat a la literatura i, espera, espera, què més? Bueno, diverses coses, diverses coses. Una persona molt inquieta, no? I llavors, bueno, vostè, aquesta sèrie de l'inspector Harry Hall, són diversos, diversos títols, un és el, ui, millor ho dic en català, l'Homarret Penat, sí, perquè en noruec és Flashermushman. Ui, l'Homarret Morfielago. Ah, exacte, l'Homarret Penat, sí. Després, bueno, va començar, de fet, la sèrie la va començar amb el Pit Roig, aquesta sí que va ser coneguda. Jo tinc una mica seguidor, eh? Són llegit tot, eh? Némesi, l'estrella del diable i el Redemptor. Després aquesta també del Ninot de Neu. Bueno, Déu-n'hi-do, no? Déu-n'hi-do, fa una mica de lluny. Aquests escandinaus, aquests escandinaus. Quan s'hi posen, s'hi posen, eh? Jo és la primera novel·la que he llegit. Jo no sóc amant del gènere de novel·la negra, en absolut. No tinc... Home, potser de joveneta, de molt, molt, molt joveneta. Sí. Legia alguna cosa, no? Jo sí, jo sóc bastant. Però ara feia temps que no. Però, clar, mires la contraportada i t'explica de què va, diu, mira, és que... Sí, jo sí. La primera nevada de l'any sol tenir un efecte màgic. La llum canvia, els sorolls s'atenuen i la brutícia desapareix sota la gran catifa blanca. Al jardí de la família Becker ha aparegut un ninot de neu amb els ulls negres clavats fixament a la finestra de la casa. Aquella nit, quan el petit Jonas es lleva, es troba que la mare no hi és, només en queda la bufanda rosa al coll del ninot de neu. Al llarg dels anys, a Noruega, altres dones s'han desaparegut el dia de la primera nevada. L'inspector Harry Hall relaciona el fet amb una carta anònima que havia rebut uns mesos abans. El policia s'enfrontarà per primera vegada a la seva carrera a un criminal en sèrie que el portarà fins al límit de... Ah! I es queda aquí la cosa, no? Clar, és impressionant perquè, bueno, comences a llegir i ja t'enganxa. Ja t'enganxa a dir, bueno, què passa, no? Aquí amb el ninot de neu, cada cop que és la primera nevada que apareix el ninot i llavors hi ha algun assassinat, no? Sempre es don dones que dius jolín, també, no? Ja està bé, canviem. Ai, canviem una mica, no? Però jo això, la sàmua passada ja vaig dir-ho, eh? Després de l'explicació dius, jo, ja ho veus venir, eh? És una miqueta llargueta però ja dic que es vegeix molt bé, t'enganxa molt. I dius, clar, ja ho veus venir, no? El per què matar les dones. Diu, vale, vinga, ala. És que això és bastant... Perquè havien... No, bueno, no desvetiu res, no? Perquè no sé si algú té intenció de llegir-lo. Després, el bo que té això és que quan t'hi poses a llegir ja t'oblides del que t'havien explicat, no? Sí, sí, sí, sí. Sencillament perquè eren... Havien... A veure, havien fet el salt a la parella que tenien i llavors la criatura que havien tingut era d'una altra. Per molt que estaven vivint amb aquell, no? I aquell, doncs, pensant que era fill seu. Imagina't una cosa tan xorra com això. Sí, clar. Tampoc és clar. Avui ja dius que això que no... Ja. Doncs era per això que després les perseguí i les anàvem matant. Bueno. I el cas és descobrir, clar, qui és l'assassí amb anys diferents perquè fa un salt a lo que seria l'actualitat i a lo que eren uns assassinats que també s'havien produït feia uns 20 anys, més o menys. Sí. Bé un idó. Està interessant, no? Una mica des del punt... Però veus que és el mateix... És clar, és civilització occidental. És cultura occidental i tots estem tallats pel mateix patró. No importa que siguin noruecs, que siguin mediterrani... Exacte. Ja. Dius, val. Però encara... Per molt societat avançada que sembren, no? I per molt tolerants i per molt així, dius, folin. Bueno, mira a Finlàndia, que tenen pistoles, eh? A Finlàndia. És com als Estats Units, eh? Vull dir, atenció, amb això són escandinous, eh? Sí, sí, sí. Mira, jo amb això, tot això que l'has explicat perfecte i és el que et dic, hi ha una moda de novel·la negra escandinava. Hi ha una sèrie de... Hi ha una noia, no me'n recordo com es diu, que escriu tan bé com vol i és... Sí, aquests ja es veien que havien buscat més coses. Sí. Sí, és veritat, sí que surt ja una autora. Hi ha dos o tres. Hi ha dos... Són dues autores, i aquest autor i el Joan Esbo, que han creat aquesta moda, és una mena d'estil propi, que és una forma d'escriure novel·la negra, però a l'estil escandinau, freda, distant... Vull dir, a vegades dius, ostres, quina fredor... Calculadora. Calculadora i tal. I això, mira, deixa'm entrar, la pel·lícula, perquè et faig una mica la idea. Sí, sí, sí. Aquesta línia, aquesta percepció, aquesta fredor, aquesta cosa que dius... Aquesta barreja de ficció i realitat. Això. I sobretot la percepció, quan estàs veient la pel·lícula que dius, ostres, a veure una mica més, a veure... En Neruda també hi és això, eh? Veus? Doncs aquestes cosetes, vull dir, són una escena mica, depèn de quin autor, i això ho fa molt. I el que deies tu, que tens la raó del món, que sempre que hi ha un assassí, i dir, a veure, estem parlant d'una ficció, gràcies a te, que en teoria no és això. Però cada vegada... I que després des de Es Madre Mor, també al final i als últims capítols i l'últim ja, és que diu, jolín, no m'ho crec, això és impossible, i aquí si l'he anat molt l'olla. Exacte. És un efecte cinematogràfic. Jo em fa l'efecte que la novel·la estava pensada com si fos quasi que un guió cinematogràfic. És que és la intenció d'aquests llibres. És que jo l'estava llegint i després saps tenir la sensació que això, com que havia vist una pel·lícula sobre això, i no ho sé, perquè ho he estat buscant i no trobo res. Al revés, el que he trobat és com si ara s'estigui rodant la pel·lícula i la intenció és estrenar-la el gener o febrer de l'any vinent del 2017. Mira, això també està passant moltíssim amb això que et deia, jo soc l'actor de novel·la negra i llavors estic veient cada vegada més la imatge de l'inspector, ja vaig veure la setmana passada, la Dolores Redondo, que ha fet aquesta trilogia d'Albatant, que per cert, la pel·lícula l'estrenen d'aquí a poc, la primera de les tres llibres, que jo recomanaria, no sé, la pel·lícula, a mi fa molta por perquè el director és un nano, no m'acord com es diu ara, em sap què es diu Villanueva, que hizo pagafantes, vull dir, però sé que farà amb una pel·lícula tan fosca, tan nòrdica, tan cántabra, en aquest cas, perquè estem parlant de, clar, una escriptora del nord d'Espanya, de l'estat espanyol. A Cantabra o a Navarra? A Navarra, perdona, carinyo, si tens raó, això mateix. Però és el que dient, però és la zona, diguem, aquesta del nord, vull dir, per tant, escriu d'una manera que també és prou freda, davant de l'assassinat, a la família és una altra cosa, però quan parla de l'assassinat, dius, ostres, doni-do, no? Quina patxoca, no? Per tant, hi ha una sèrie d'escriptors que estan jugant a això, no? I a col·locar, sobretot, el paper femení. No fa poc, ja comentaré la santa passada, la santa que comentaré un llibre que es diu La niña del bosque, del Brian McCalloway, que torna a ser una inspectora, d'acord? Llavors, clar, és la visió femenina, la visió absolutament preclara, i aquí, en aquest cas, també entra el joc la part maternal, que, curiosament, quan, evidentment, i això no és una qüestió ni molt menys de gènere ni tal, però quan hi ha un inspector, aquesta part paternal costa molt que surti. M'entens el que vull dir? Que no ho acabo d'entendre, perquè, clar, el sentiment, vull dir, si ets una persona, que ets sensible davant dels nens, doncs, i és molt raro, això no, han de ser, els inspectors han de ser bastants, saps? També hi ha una mica... Sí, ja m'he separat, no m'he separat, no m'he dit parella, perquè així estan més sols. Clar. Més... Aquesta aura de senyor, no? S'està introduint a la dona, però encara hi ha així que estan les inspectores, s'està jugant un paper que a mi no m'acaba del tot de convèncer, perquè, és a dir, hauria de ser una cosa més neutra, tant home com dona, i, en canvi, s'estan agafant les dilemes masculins i femenins, encara que s'utilitzi la dona ara com a inspectora, dius a veure, llavors què, seguim fent masclisme? A mi a vegades em poso nerviós, vull dir, penso, home, vull dir, normal, bueno, és una cosa que, bueno, que és una percepció potser el millor més que una realitat. Jo per inspectora, la policia de Fargo. Sí, això... Fargo. Mola, mola. Aquesta sí que és la policia. I embarassada. Aquí sí que és embarassada, amb una panxa allà de jo que sé de 8 mesos ja a punt de parir, i la té allà sobre la neu, buscant les pistes d'aquell assassinat, parlant amb tothom, enfrontar-se al dolent, a qui sigui. Però és boníssim. Clar. Sí, sí, sí. Però és que, i a més genial, ella perquè, amb aquesta cara càndida que té la Francesc McDermott i tal, és com, bueno, te la va fotent i dius, te la està fotent, s'agrada de tot, eh? Però aquesta nana no només és aquella pel·lícula, és que tot arreu, eh? És molt gran, la McDermott, eh? Jo m'ho passo molt bé amb aquestes vegades. Vinga, va, a veure què farà aquesta, no? Perquè val la pena, no? Aquella que, aquella de, jo del Mississippi, d'aquells tres que van assassinar els negres, de la reça negra. Art de Mississippi? Art de Mississippi. Aquesta pel·lícula, ostres, no me'n recordo gaire d'aquesta pel·lícula, eh? Però jo si jo... Any 90 i algo, 96 als Oscars, o 80 i pico. Aquesta pel·lícula té 30 anys, aquesta pel·lija, eh? Molt bona. Però és molt, molt correcta. El Robert Duval, és el Duval o l'altre? El Duval, el Duval. El Duval, però no me'n recordo ara d'aquesta pel·li, bueno, ja em vindrà alguna inspiració. Quan el deixen, no deixen. Sí, sí, sí. Bueno, farem un petit kitkat de dos minutets, perquè tampoc anem amb molta informació avui, perquè hem de recordar que fa una setmana, el dijous passat, doncs, feia 25 anys que Tino Casal ens va deixar per un accident de cotxe, eh? No oblidem que... El Gran Tino. El Gran Tino, perquè era una persona que, dins de la seva concepció, no?, una persona, tremendament moderna, dins de la moguda, va sortir de la moguda, no madrileña, sinó valenciana, perquè va... No sempre és la moguda madrileña, va haver la moguda madrileña, la moguda valenciana i la moguda gallega, perquè això molta gent, molt poca gent ho sap. Aquí no en tenim, d'això. No, aquí no. Aquí era l'època de la nova cançó, amb unes certes evolucions, no? No, és veritat, no va haver-hi la moguda barcelonina, és veritat, ara que penso... No, era diferent. Sempre som més... posem més aïna amb tots. Sí, però costa més desmadrat, no ho sé. Sí, sí, sí. No, aquí no entraria. Alguna cosa... No, és que estic pensant i cap grup català, encara que cantés en castellà, em sembla que de la moguda no va existir, allò que se'm va anar, bueno, el loquillo, és l'únic que es va incloure, però bueno, no sé si ara, jo diria que no molt més, eh? Bé, no, igual que és que parlo masses coses. Va, posa... Un pontre. Exacte, punxa el... Això, doncs que poso aquest bon home i pobret, i que estigui on estigui, perquè havia de ser un dels grans cantants d'aquest país, en teoria. I ho era, ho era. Però va ser, va, clar, va poder demostrar durant cinc o sis LPs, perquè no va tenir més temps, però hauria pogut ser, doncs un, no sé, un Camilo Sesto amb una altra línia, vull dir, és el que seria la importància, no? No, no, no, no, perquè, clar, perquè això que sona, això no sona a Camilo Sesto, eh? No. Té embrujada. Hola. Hace tiempo que vive en un cuento del cual no quieres salir. Encantada duerme con la almohada y se ha olvidado de reír. Dicen que es la bruja con tacón de aguja, Aliada de Lucifer Cuentan que era estrella, pero la botella Acabó con ella hasta hacerla enloquecer Está mi hada, estrella invitada Víctima del desamor Sube al coche, reina de la noche Olvida tu mal humor Sube al coche, reina de la noche Enbrujada, vive encadenada A un viejo televisor A un viejo televisor Y de esa manta Cuentan que fue musea De algún Mediocre pintor Todo era de rocherreña Que era noche Quien, quien te ha visto Quien te ha visto y quien te ve Cuentan que eras sexy Rutilante estrella Pero la botella Acabó con tu poder Está mi bruja Conta con mi aguja Víctima del desamor Víctima del desamor Se vuelve de la brisa Olvida tu mal humor Está mi hada, estrella invitada Víctima del desamor El problema que tenim a la ràdio És que no tenim una càmera Una càmera Perquè tenim a la Rosa ballant per tota l'estudi Gairebé, no? I el Jaume també aquí El Jaume, bueno Com que no tenim una càmera? Bueno, la tenim a... Bueno, sí, la cosa és que ara mateix... Sí, sí que hi és Però bueno, tampoc serà qüestió Però ja que hem posat aquí el micro així De forma que... Exacte, que no es vegi gaire i tal I això, no? Ei, que no passa res Podria sortir perfectament aquí La Rosa, aquí aixecant la cama Fins al sos A mi m'ha quedat clar que li agradava molt I tant, i tant, i tant És que el Tino Cassal tenia molta marxa Tino Cassal, molta marxa I lletres que estaven molt bé Sí, sí, sí Tenia un missatxet Sí, tenia un missatxet Estava parlant Estava parlant d'una noia Que tenia problemes d'addiccions Estava molt clar Estava presentant una sèrie de personatges Estava miada, estrella embrujada Víctima del desamor I tant, no sé què T'has pinxat amb l'aguya Com has pinxat amb l'aguya Ja anem cap a una altra línia, no? Bueno, doncs mira Tampoc potser no és el millor canso Per parlar d'aquest llibre Però bueno, intentarem fer Era la vella d'Urmèndra Que s'havia pinxat amb l'agulla Amb l'agulla, sí, sí De la reina, de la rueca aquella No sé com es diu De la filadora La filosa Filosa Filosa Està passant com es deia rueca En català és filosa Bueno, doncs ara parlarem d'un llibre Tampoc és qüestió d'entrar en polèmica Perquè és un llibre que L'hem d'ubicar als anys 70 Per tant, és una percepció, una idea Hem de parlar d'un senyor que es diu Bueno, un llibre que es diu Los reglores torcidos de Dios És un clàssic Un clàssic dins de la literatura Dels últims 40-50 anys Encara que hem de tenir en compte Parlem de la base Que el Torquato Luca de Tena És fill del famosíssim periodista Que va posar en marxa l'ABC Per tant O avi, no me'n recordo O net, no me'n recordo Però va ser el que va Però clar, una cosa no porta a l'altra Vull dir que ens refereixo a que És venia d'una família conservadora Però ell El que va fer és Volia fer un llibre Sobre Sobre el tema Parlem d'una forma clara Segons ell especifica Perquè això ho he llegit Sobre la bogeria Per què utilitzo aquesta paraula Tant fàcilment? Perquè clar Hem de situar-nos en aquella època I aquests conceptes eren habituals De quin any estem parlant? Jo crec que 73 aproximadament No m'hi equivoca Però hi ha una versió del 79 Però sembla que és un llibre anterior Ell va estar dins d'un psiquiàtric Durant sis mesos Per poder fer aquest llibre I per crear uns estilemes Una forma de plantejaments Que en teoria Segons ell Eren autèntics Algui molt d'oce No Bé Sí, sí, sí No estem lluny No estem lluny d'aquesta idea N'hi ha una altra No sé què Corredor sin doctor Era aquest tema Exacte Llavors, esclar El van posar allà Això mateix Però després no pot sortir d'allà Perquè Bueno, però és que per aquí van els tilos també La fitxa es perd Amb la inflació El que sap que està allà I que no té cap mena de problema Sinó que és per fer un estudi Però el llibre Desapareix Però el llibre No és la història d'ell dins És a dir Ell està dins Estudia Estudia nou I di Pren apunts Ve el que hi ha al voltant I a partir d'aquí el que fa és una història vinculada A una senyora Borgesa D'un cert nivell Etc, etc Que entra de forma voluntària Dins del psiquiàtric Perquè Al·lucinareu, eh Perquè resulta que ella és inspectora privada Mira, per on parla d'inspectores I tal Queda molt raro en aquella època I que està investigant el cas De... Bé, és una cosa que tampoc explicarem Per si algú vol llegir-ho Encara que és un clàssic Però tal Determinant Què passa? Hi ha la història rara Dius, a veure Aquesta senyora Està patint Alguna Al·lucinació És a dir Entra en aquesta idea És a dir Es pot fer O es pot Representar Això Això, clar Vull dir És factible Que una senyora dels anys 70 Fos inspectora Que entri dins Un psiquiàtric De forma voluntària Per intentar Buscar un assassinat O una història És una ficció Clar Però és que calla Tot això Es comença a remoure I mentrestant Ella es va movent Dins de l'àmbit Tant mèdic Com dels interns I et fa Un desglosament De totes les possibilitats D'aquella autista Que està en un racó De l'altra persona Que no parla De l'altra Que no para de parlar De fins i tot Gent que s'ha recuperat Però s'ha volgut quedar dins Perquè té por A sortir d'aquell espai Té una mena de fòbia Una mena d'agorafòbia Que per exterior El jardiner per exemple És això Vull dir Llavors Les pràctiques D'aquells metges Des de l'especialista Amb electroxocs Que hi ha molts dubtes Per altres col·legues Com Els especialistes També Té un nom Amb aixecar El sucre Portar el límit És a dir Portar el límit De la mort Aquesta persona És molt fort El que estic dient Provocant-li una diabetes Induïda I d'aquesta manera Saber Si és un tema Dels nivells El que provoca Aquests canvis És una mena Com de De teràpia Portada al límit Un experiment A veure de tractament Però també estan Els que estan introduint Els temes fraudians Clar Llavors tot això Xoca És el moment Això deia Que és una cosa rara Perquè és un moment De canvi Clar El més interessant Del llibre És saber si realment Aquesta senyora Senyora Burgès Amb un cert nivell econòmic Realment Pateix Un problema De salut mental O no pateix Un problema De salut mental I aquí No Home Ho puc desvetllar Evidentment Perquè és un llibre Que porta molts anys Però bé Jo crec que potser La gràcia del llibre És saber si realment És o no és I et fa ballar Jo durant el llibre Pensava ara sí Ara no Ara sí Ara no Ara no pot ser Això sí Ara no Ara sí Ara no Clar I et porta cap a això Jo aniria més enllà I és un retrat Profund Jo crec que aniria més enllà Jo cada vegada Entenc més Que el que cal És escriure Que el que cal És fer pel·lícules El que cal És inventar històries Que en definitiva Acabin donant Una visió I una valoració De la vida Ajustada a la realitat Exacte Més natural Que quan et poses Segons quina ficció Que és el que acabes de dir Tu Sí Recordo una pel·lícula Que bueno Que és un paio Que manipula tot Per matar-me una persona Sí Entra a dins El psiquiàtric Fa veure que Jo què sé Vull dir Una història Em va culpar No em va agradar gens Sí Perquè el que fa És crear El misteri En definitiva I el misteri És por No comprensió I jo crec que Els problemes mentals Tot i que Els psiquiatres Cada vegada més Diuen que Estan a les bressoles O sigui que tot just comencen Jo el que si veig És que utilitzant Només Una terminologia Per pronunciar-ho Que tu acabes de fer Vull dir Això sol ja és Una llibració Hi ha un respecte En aquest llibre Hi ha un respecte En les terminologies Ara Tots tenen un sobrenom Sí Però a veure Vull dir Se'ls tracta Tot els personatges Els personatges Que pateixen coses Allò que els hi Diu Els hi passa Doncs és això El mudo El no sé què Saps Hi ha un element Despectiu En aquest aspecte Això sí Penseu una cosa També Jo per això Preguntava De quin anys És la novel·la M'has dit els 73 73-74 Els anys 70 És l'inici De l'antipsiquiatria Veus? Que va ser tot un moviment De psiquiàtric Mèdic Això també surt al llibre Que el que es feia Era precisament Carregar-se Tot aquest sistema De manicomis Fantàstic Ho has arreglat això Perquè és el que passa Amb el llibre I clar El que el llibre fa Segurament és una denúncia D'alguna manera Evidentment D'aquest sistema Psiquiàtric D'aquest sistema D'engaviar De tancar Els malalts mentals És molt important Persones que patien Alguna malaltia L'equip mèdic És molt important El que és molt interessant A part de l'equip mèdic Com a tal És també L'equip d'infermeres I l'equip d'ajudants socials Que hi ha al voltant Que són persones Que ja són obertes Que no són Una mena de carceleros Que diuen Tu aquí No, no Vull dir Entenen Parlen amb aquesta persona I amb altres persones Intenten comprendre El que està passant Per tant És una cosa Com un pas cap a la modernitat Però encara hi ha així És treure Treure aquestes persones D'aquest llocs tancats Això mateix Amb aquell estigma Amb aquelles etiquetes Amb aquells tractaments També Tot allò era Antipsiquiatria I era treure O sigui Trencar els murs I que convisquin Amb la societat Que hi hagi jardins On puguin passejar Que puguin estar Amb les seves famílies Això ho fan Obren les portes Vull dir Això era obrir Llensent tirem Les portes I els murs dels psiquiàtrics Però encara hi ha metges De l'antiga escola Encara hi ha comportaments Els que resisteixen A canviar Com sempre Encara hi ha infermeres Que són sergents Vull dir Potentes D'aquestes Mala sombra Mala de veritat Exacte I hi havia una que sí Però veus això Està molt bé Val la pena aquest llibre Jo per exemple Una vegada Una psicòloga Psiquiatra Perdó Molt Que està molt posada En el tema Em deia Diu No creguis Jo he estat De guàrdia Aquí A dalt De nins I no vegis Quin quadre Es va muntar aquí Això no ho podem oblidar No, no Ja es munten uns quadres Aquí Exactament No, no Per això M'imagino Que si tu vols Exegirar això Clar, ho pots fer O sigui, tu el que fas És provocar una situació De dir Escolta Vols dir que val més No tancar-los I tancar-los Aïllats Clar, del que es tracta No és d'això Que és el que diu la Rosa Sí, sí En els anys 70 Tots els moviments anti Vull dir Van contra el mecanisme O la mentalitat Que provoca un mecanisme Sí Que és el que també deies tu No? Que si infermeres Que si metges Que es tanquen en banda O faciliten La seva feina I escolta I els tenim aquí I restos I fotem la dosi Que convé Clar Que això és el que ha provocat També val a dir-ho Que tantíssimes famílies Que jo hi tinc molt de contacte I això No és la primera vegada Que ho diem Doncs s'exclamen Diu Carai Me'ls tenen Drogats Allà dins Diu No, ja ho sé Que no és la droga No oficial Però és com si fos Una droga oficial Sí Això no és cert No I si entres aquí No, clar És entrar en un altre Aquí pot haver un metge Que ho faci Bé Això ja No ho podem garantir Però que la mecanisme Sí Que la idea De mentalitzar-nos Tots plegats Que la possibilitat Que aquestes persones Puguin tenir una vida Molt normalitzada Molt normalitzada No perfecte, eh Comparat amb la idea Que es tenia als anys 70 Això ja està comprovat I a partir d'aquí Però val la pena, eh Jo crec que és un llibre Que es pot repassar Per veure justament Aquesta transició Jo crec que aquí Sobretot, vull dir En aquest cas La gent que estigui interessada Jo per dir una cosa Per exemple Està escrit meravellosament bé És una escriptura perfecta Clara Molt educada Molt ben feta No sé És que no sé com explicar-ho Té qualitat Té qualitat Té qualitat Té un nivell Té un nivell al llibre Nivell literari Per exemple Això que acabes d'esmentar L'electrosoc Sí Doncs això és una cosa Que s'ha prohibit Totalment Totalment I fins i tot Sembla ser que fora Però No està tan clar Que sigui ben bé això Perquè hi ha investigadors Que han arribat A dir Deixem provar A veure què I han vist Que els resultats També eren bons A veure Vull dir Que el que cal És Com a ficció Perd la confiança Tot el que tu vulguis Com a realitat És molt diferent Clar I com a ciència Encara s'ha de saber Simplement això Jo penso que això Provoca una reacció Al cervell Molt important Bé Tenim Re Trece minutets Hem de parlar de Neruda Hem de parlar de nuestro Último verano en Escocia Doncs Vinga Jaume Vinga Tu Potser no El Neruda El Neruda Ho deixarem Amb una pel·lícula Que a mi m'entusiasmat Precisament perquè Ja vaig parlar Del realitzador aquest La Reina Es diu Pablo Neruda Pablo Neruda Que d'això Que va passar Aquella pel·lícula Del club Que era En definitiva Era molt dura Aquella Millor que aquesta Crec jo El que passa és que aquesta Té la virtut De la complexitat Aquella era més concreta Era sobre un cas real Sembla ser que sí Que ha existit això Que determinades persones Que podien haver fet Un abús A menors I tal Doncs se'ls aïllava Això era la pel·lícula Sí, sí, sí I estava dins el món Estic recordant la pel·lícula Quina pel·lícula Però que ara m'he despistat El club Ah, el club, perdó Sí, uf I llavors No sé si Neruda també D'alguna manera Si l'havia associat Amb temes d'aquests Podria ser No, el Neruda El que era A mi no em sona Era un llibertí Vull dir Era un home Sí, era un bon vivant Un bon vivant Que no hi havia compromís polític Era més a prop De les classes Doncs això Governants Que no pas Popular Vull dir Ell No, no creguis Ell va defensar Espera Mira Hi ha aquí una petita Definició d'ell Que m'ha semblat Molt interessant Que penso Que així Ho centrem No? Jo és que no el controlo gaire He llegit coses en Neruda Però no ser molt d'açàvi Vole El 1900 El 1948 Vuit I la Guerra Freda També va arribar a Xile Sí Que és quan hi havia Un tal Videla Que no Suposo que no era el Videla No De posterior militar I tal Jo crec que no, no Seria un familiar El senador El senador Pablo Neruda Acusa el govern De traïcionar Els comunistes I ell Es declara comunista No? I llavors El president González Videla Com us deia Diu Vull dir Es veu això En la pel·lícula Si és cert O que no Ja hi podem posar El que vulgueu Que ordena A un policia Que el persegueixi Fins a Fer-lo Presoner I tal I llavors A partir d'aquí Veiem la vida Del senyor Del senyor Neruda Fins que va arribar A Europa Que també es veu això Que jo crec que no calia Però bé Es va exiliar A Roma Penso que van a parar El partit comunista Organitzat com estava Durant la guerra freda Perquè ho estava Senzillament Perquè existia La Unió Soviètica Perquè Cuba Estava allà També Amb els seus I tal Doncs aquest Vull dir El van portant d'aquí Cap allà Cada vegada Que un policia Que és el que rebut L'ordre D'eliminar-lo Doncs En definitiva Doncs que el pugui Agafar I destruir Com a persona Llavors Tota la història És a l'entorn D'aquest policia I ell mateix I com És allò Del Com es diu D'Estocolm El síndrome d'Estocolm El síndrome Sí Que un Necessita l'altre Per dir-ho d'una manera I acaben Acaben explicant Una mica Aquest síndrome Però A partir d'aquí O sigui Després d'això Que això és el més elemental El que és més important És de la manera Que combina Paisatge Música Filosofia Escriptura De la manera Que ho fa Amb imatges És un gran realitzador Aquest senyor La veritat És que em vaig quedar I aquest ha fet més coses La reina aquest Que val la pena Que voleu Voleu que us ho digui És que jo crec que hi ha coses Que no me'n recordo ara Mira aquest va fer el Toni Nanero Manero Manero Aquesta no l'he vist Santiago 73 Sí Postmortem Fuga Fuga Pròfugues No I també el club I el club Sí El seguirem Sí Hi ha dos pel·lis d'aquestes Jo sé que el pròfuga Això em sona Però ara mateix Vaig una mica ligat Perquè són tantes Tantes cinema Que al final No saps ben bé A mi m'ha agradat moltíssim Doncs el seguirem El seguirem M'he quedat encantat Amb una pel·lícula tan rica Que diu les coses Com cal Perquè les entenguis Fantàstic Molt bé Vale Rosa Molt bé Doncs l'altra L'altra que dèiem Nostre últim verano en Escòcia Això està molt bé A mi em va agradar molt Jaume Tu també l'havies vist O que sí La tinc com explicada Aquesta pel·lícula Sí Jo crec que la vas comentar A mi m'ha fet molta gràcia M'ha impactat molt No té res a veure El que en un principi passa El que pots pensar Que serà el devenir de la història En absolut És Bueno El típic Un matrimoni Que estan ja separats El pare i la mare estan separats Els nens estan vivint amb la mare Però clar Resulta que és l'aniversari Que fa 70 anys Em penso que fa el pare d'ell I viu a Escòcia I clar Van tota la família Però ells sobretot S'insisteix als nens Home no li digueu a l'avi Que vivim separats I que Perquè no li donen Donar un disgust I els nens pobres Ja no saben Si han de mentir Si no han de mentir Que han de dir Que no han de dir Els pobres Estan fets un embolic Quin compromís Quin compromís Pobres Però a veure Podem dir això No podem dir No sé què Creus que pobres Estan ja que no saben Això em passa a mi Amb els nens Diu Escolta avi Però tu tranquil Tu fes el que et sembli Que ja va Digues I en canvi Quan arriben allà Clar L'avi és tot el contrari Que et podries imaginar És un senyor Molt progre Molt enrotllat Que ell va a la seva També Diu Bueno És l'aniversari Venen tots aquí A fer-me una mica de festa Però a mi És igual Jo continuaré amb la meva vida A més resulta que està molt mal al to Ell ja sap que ha de morir No sé No me'n recordo ben bé quina malaltia té Però bueno Vull dir que està molt mal al to Que se sap que en qualsevol moment Pot anar acabant Els seus dies I bé Llavors ell el que intenta L'avi intenta passar Passar dels adults I directament Contacta amb els nens Connecta amb ells Amb els seus nets Que ja feien que no es veien I llavors els emporta A la platja Passejar Els ensenya Jo què sé Pascar Els ensenya Coses importants De la vida I clar Com que està a Escòcia Fa alguna menció Als vaixells Dels vikings I els rites Sí, els rites Que tenen ells Quan hi ha una defunció Senzillament I bueno És que ja no sé si explica Un ritual Clar, és que ja a partir d'aquí Ja és que és genial Tot el que passa a la platja Per una banda A la casa Tens a tots els grans Als adults Topes seriosos Perquè són excursesos Però no deixen de ser anglesos O sigui Imagineu allà Tots Preparant la festa D'aniversari No de l'avi I que tot surti bé Tot surti perfecte Entre ells Entre els adults També es discuteixen No sé què Perquè són dos germans Les cunyades La pròpia Bueno, totes Tot un enrenou I en canvi Els nens Amb l'avi Allà a la platja Tot el que passa I com solucionen O com els nanos Encaren allò que passa I veient que no poden Comptar amb els adults Perquè els adults Mentre s'estan discutint S'estan barallant Que no es posen d'acord Que tu no sé què I els nanos Doncs prenen la directa I au Fem això I no ho explico Perquè queda de bo Que val la pena Perquè és que Doncs deixem-ho així És una bona explicació I deixem sempre Allò És que de la manera Que ho explica M'ha cridat molt l'atenció Allò de dir Els grans estan Amb la feina D'allò De la celebració I els altres Viuen la vida Les nens S'estan solucionant Realment Doncs mira Com es queden 3 minuts Em permeteu Que parli de Toro Ja que estem Vull dir Que jo en 3 minuts Me la cargo Me la cargo Me la cargo Clar Aquesta pel·lícula Ja sap que és Una estrena bastant recent Del Quique Maillo Que és aquest nou director Bastant temes d'acció És un tio que fa coses així Doncs com molt determinades Tampoc ara recordarem La seva Bé Tampoc és una gran filmografia I bé És una pel·lícula Que està És a Mario Casas Però en costa Que és el Toro Expliquarem qui és El Lluís Tossar Per tant la cosa Té una certa importància Té pes Com a mínim i tal I d'una part ja surten gent Si una miqueta no tan coneguda Però bé Que té bastant rebombori És una pel·lícula fallida Quina pena Intenta ser una pel·lícula d'acció El problema que tenim En aquest país Que hi ha en aquest país En aquest aspecte Les pel·lules d'acció No són creïbles És una pena Costa molt Vull dir Per trobar una pel·lícula Com es diu aquella de José Coronado Que bueno Hi ha una pel·lícula Que és on hi ha Que et pots crear una miqueta De les mil cases Sí Bueno era un Exacte Doncs Dona igual Ja me'n recordaré després I llavors ens refereixo Que és molt poc Molt poc encertada Ambientació Doncs La Andalusia De la zona de platja De Màlaga Que això és una mica complicat És a dir El famós hotel De les Torres Romano Que és una cosa És una mena d'emblema Dels hotels de luxe Dels anys 70 Per tant És una situació complicada I No he dit José Sacristán Hombre Que és el dolent de la pel·lícula Encara que no sigui creïble És per això mateix Costa molt creure-se'l Llavors clar A partir d'aquí És una història Vinculada d'una mena de màfia Que es genera Al voltant d'aquest espai Clar Tot és lleig Tot és Setentero Tot és Unes patilles Que porten enganxades Escolta Millor que Vull dir Que ho arregli Tallar-les El Mario Casas Tot tota l'estona Amb el coll Unflat Emprenyat i tal El Juistos Sart És un ridícul Com ell mateix Què passa? Intenten fer por Intenten fer tal A més El que sí que haig de dir És que Quantes maneres hi ha De fer patir una persona De com tallar-li coses És a dir La part una mica més gore La part més negra Això sí que ho desenvolupa bé Ojo Ah sí, ho vaig veure anunciat El tràiler Hosti, una bestiesa De tant en quant Una bestialitat Per tant és una violència gratuïta Que en cap moment Té un pes específic En si mateix No és creïble la pel·lícula Aïllada de la dinàmica Exacte Però bueno Jo entenc que hi hagi un públic Que això li agradi Que s'ho passi pipa I vale Deixem-ho així Perquè no li puc trobar Moltes més coses Vull dir A vegades Jo crec que és bastant ridícul A vegades és creïble El sacristan Com sempre està bé És que el problema és que aquest on el posin Quedarà bé Però bé No pega gaire La propera setmana Podríem parlar de Ben Hurt A mi m'interessaria parlar d'ella Sí, sí, sí I jo vull parlar d'una pel·lícula Que se llama Nacides per a ganar Això ho parlarem la setmana que ve És l'homenatge dels 35 anys De la empenedilla de Mòstoles Això ho explicarem la setmana Ah sí? És que vaig fotre un fart de riure Amb la pel·lícula Victòria Abril No estem parlant de Feia temps que no feia una pel·lícula Espanyola Amb la Victòria Abril Però bueno Ja comentarem Aquestes coses Bé, ens queden 10 segons Adéu-siau Adéu-siau, no? S'alprès un dia Que sigui de ràpid Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Jus.